APRENENTATGE

PRESENTACIÓ DEL TEMARI:

(Vídeo Aprenentatge Zimbardo)

[El joc de molts animals=supervivencia (trobar menjar)]

Aquell que sobreviurà (el més fort, Darwin)

- La naturalesa ens proporciona algunes característiques innates. I alguns

patrons, que fan que la mateixa espècie es comportin de mateixa manera
(migracions).

- L’aprenentatge és el que ens permet realitzar activitats basades en

l’experiència.
Ens permet el control, prevenció degut a l’experiència passada i per adaptar-
nos als canvis.

PAVLOV

Primer de tot estudia les glàndules salivals. Variació del estímul i observar la reacció
del gos. Descobreix el condicionament. Un tipus d’aprenentatge que no pot ser
incondicionat. Qualsevol estímul pot provocar una reacció capaços de realitzar. Pot
arribar a afectar el sistema immunològic si el condicionem perquè no treballi. Podem
aprendre a posar-nos malalts i morir. (resposta immunosupressora aigua-sacarina).

THORNDIKE

Condicionament instrumental. Accions amb les quals aconsegueixo una meta, són
apreses. Aquelles coses que provoquen una bona conseqüència, es repeteixen.
WATSON

Condicionament Clàssic. Podem aprendre sense necessitat de repetir el mateix

experiment. (bebés-ratolí). El bebé després s’espantava en veure alguna cosa semblant
a un ratolí (amb pèl). Fa relació a estímul-resposta, no parla de conseqüències.
Experiment infant Albert, però esudis diuen que es va realitzar en diferents infants.
(ètic o no ètic?, no en parlem.) No és cert que no s’utlitzin infants. Si els pares són
presents sí que es pot. No d’aquesta tipologia però sí. Aquest no, perquè és un
aprenentatge anòmal. Tots els infants al inici no tenen por del ratolí. El fet
desagradable és que d’aquests 6-8 infants. Aquest Albert, estava en qualitat de nadó
en adopció. Els pares adoptius van agafar l’infant i van marxar i va perdre la pista.

SKINNER

Parteix de Pavlov, importància de les conseqüències de l’entorn.

Si volem que un individu faci alguna cosa hem de crear una situació semblant a aquella
en que l’individu hagi estat reforçat.
La caixa d’Skinner. (colom reforçat). Crea una cadena de muntatge psicològica.
Modificant les conseqüències podem modificar la conducta. Podem definir-lo com a
condicionament operant. Organitzant les conseqüències. (els coloms poden aprendre a
operar, música…). La cerca a l’interior és innecessari tant per coloms com com a
persones. No és limitant aquest tipus d’aprenentatge. S’ha estès més enllà dels
laboratoris. Per exemple, el condicionament dels gossos per ajudar a persones
discapacitades. Degut a l’encadenament de conseqüències. Aprenen a recollir
objectes, tirar d’una cadira de rodes o utilitzar un ascensor. La conducta està
controlada per les conseqüències i aquestes per l’entorn. No explicacions mentals.
Segueix la línia Watsoniana traient els processos mentals.
- L’aprenentatge correcte és aquell que es fa de forma continuada sense pausa.
Es considera error la quantitat de vegades que s’ha d’aturar i tornar a
començar, intentar canviar de sentit (els carrils estan adaptats a la seva mida),
que intentin l’escalada per sortir, que s’aturin. Els laberints estan adaptats.

- Una de les característiques diferencien. En el condicionament clàssic

l’organisme aprèn a respondre a determinats estímuls però el comportament ja
el té. La base són els reflexos. El que canvia és l’estímul davant de quina
resposta. (Sí està la salivació en el gos).

- En el cas del condicionament operant hi ha el clar aprenentatge d’un

comportament que no està en els individus abans del condicionament. (No està
el sumar en un colom).

- Algunes conductes són difícils d’aprendre aleshores es deu una aproximació

successiva, són les que ensenyen al colom a fer el gir sencer. Esperar que
l’animal faci un gir sencer sobre el seu cos, podem esperar anys. En canvi, si
aprofitem un petit moviment reforçat, s’exigeix una mica més de
comportament per una mateixa recompensa. És més fàcil que acabi fent una
volta sencera d’un repetit comportament. Al principi una felicitació per suma,
després per la mateixa felicitació es requereix deu sumes.

- Reforçament ha de ser productiu. Davant d’un comportament d’un nen és

important reforçar-lo de manera que faci els deures per un comportament
positiu i evitar que estigui fent els deures per no rebre un negatiu.

- El fet de no ser coherents amb els premis i els càstigs, provoca la manipulació
dels fills per aconseguir allò que volen.

- Si s’utilitzen els diners com a reforçador, s’utilitzen quantitats mínimes. Perquè

aquell reforçador no pugui perdi el seu rol. (tallar gespa=1$), (necessito
 bambes, oferta 50€, vull les de 120, et dono els 50€ que anava a invertir i la
resta a costa teva).

APRENENTATGE

L’adaptació d’un organisme al seu medi suposa bàsicament dos conjunts de capacitats:

a) Disposar d’informacions sobre els canvis del medi

b) Disposar de les conductes que permetin ajustar-se a aquests canvis de la forma
més adequada per la supervivència.

DEFINICIONS

- L’aprenentatge representa l’establiment d’associacions noves entre unitats que

prèviament no estaven associades.

- L’aprenentatge és un canvi de conducte observable causat principalment per

esdeveniments ambientals. Perquè sigui aprenentatge s’ha de donar un canvi
en la conducta. Des de l’època de Seshenov, considera l’ambient també la
fisiologia de l’individu bio-químicament perquè condiciona el comportament de
l’individu. (No menjar durant 6 hores provoca en l’individu, x coses en
l’individu.)

- Qualsevol canvi més o menys permanent de la conducta produït per

l’experiència.

- Tendència a millorar amb l’execució. (El primer dia que agafo una raqueta i
incapacitat a donar a la pilota vs saber jugar a tennis). Tot està vinculat en la
pràctica del comportament. No s’inclouen aquells comportaments per fatiga
 (tossir quan porto una hora de classe parlat), o (sé parlar amb públic perquè
m’he fumat un porro i demostro que en sé)

- Procés que es manifesta per canvis adaptatius de la conducta individual com

resultat de l’experiència.

- L’aprenentatge és el procés mitjançant el qual s’origina o canvia una activitat

davant d’una situació donada, sense que el canvi pugui ser explicat per
tendències reactives innates, maduració o estats temporals del organisme (per
exemple: drogues, fatiga..) (Hilgard Marquis, 1940)

Dins d’una línia cognitiva:

- Procés que té lloc dins de l’individu i que s’interfereix per canvis específics del
comportament.
- Canvi en els processos mentals i en el coneixement.

En resum definim aprenentatge com:

a) canvi en el comportament
b) relativament permanent
c) resultat de la pràctica

- Algunes formes d’aprenentatge:

o Habituació/sensibilització (o pre-aprenentatge)
o Associatiu:
 A) Associacions entre estímuls licitadors de R, o condicionament
responent.
 B) Associacions entre respostes i conseqüències o
condicionament operant.
o Aprenentatge cognitiu:
 Por “insight” o descobriment
  Observació o modelat
 Verbal o simbòlic
Les conseqüències controlen el comportament.

- Formes d’aprenentatge associatiu:

o Condicionament responent:
 També anomenat clàssic o pavlovià.
 És aquell procés per el qual s’associen de manera permanent els
estímuls específics a respostes particulars sota condicions de
pràctica.

E- R-C

o Condicionament operant:
 També anomenat instrumental o skinnerià
 És un procés per el qual s’associen unes conductes a unes
conseqüències en un entorn determinat.
 El principi bàsic que tota conducta té algun tipus de repercussió
en el seu entorn.
 Són les conseqüències les que determinen que, en el futur, la
conducta s’incrementarà o no, es mantingui o s’inhibeixi.
- COMPORTAMENT

o Patrons innats
 Reflexos: constitueixen ajustos comportamentals ràpids, de
naturalesa adaptativa, per lo que intervenen en numeroses
funcions vitals. Ex. parpadejar, treure la mà si ens cremem..

 Instints (patrons fixos d’acció): conductes funcionalment més

complexes i amplies que els reflexes. Són seqüències
estereotipades de respostes, comprenen comportaments
complexes propis d’una espècie particular, que passen de
manera semblant en una determinada seqüència. Aquestes
seqüències d’acció, es disparen a partir d’un determinat estímul.
Ex. rituals d’aparellament

 Impronta (apego): es tracta d’una habilitat d’aprenentatge per la

qual els organismes de certes espècies extreuen informació
específica de l’entorn que provoca alteracions en la seva
conducta. Es produeix ràpidament, en un període crític, és
resistent a la extinció i té un efecte durador.

o Pre-aprenentatge (o conductes elementals apreses)

 Habituació
 Sensibilització
Serveixen per regular el nivell de resposta de l’organisme davant dels
estímuls ambientals. Aquests processos ens ajuden a reaccionar davant
els estímuls que podrien ser importants i a ignorar els successos que
probablement no ho són.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC

- Es defineix com el establiment de una nova relació funcional entre un estímul ( E ),

element del medi i una resposta ( R ), element del comportament del organisme.

- La reflexologia russa postula que la base de la psicologia esta en els reflexes. Aquests
poden ser: incondicionats o condicionats.

a) Incondicionat: és una connexió nerviosa innata i duradora entre una situació
estimulativa precisa i una acció o resposta fixa en l’organisme.

b) Condicionat: Són associacions nervioses temporals entre qualsevol element

del medi ambient i alguna resposta del organisme.

És una associació apresa entre un fet del medi i alguna resposta disponible dins dels
repertoris conductuals de l’espècie. (no requereix la participació dels organismes).

Vocabulari:
Reflex incondicionat: Resposta innata provocada per un estímul.

Estímul: Qualsevol canvi o fracció de canvi en l’ambient que provoca una determinada
activitat en un organisme.

Resposta: Qualsevol activitat d’un organisme.

Definició
El condicionament responent es defineix com el procés per el qual un estímul que
procedeix o acompanya sistemàticament al estímul incondicionat arriba a adquirir el
calor de senyal i de provocar la resposta reflectida.

Elements bàsics

- Un reflex, constituït per un estímul incondicionat (EI) específic, que provoca

una resposta incondicionada (RI) específica.
- Un estímul neutre (EN) per a la resposta específica anterior, que precedeix
sistemàticament el estímul incondicionat.

Ex: Menjar estímul incondicionat / Saliva resposta incondicionada.

Funcionament

A)  Abans del condicionament:

EI (menjar).................RI (salivació)
Conducta reflex
(no aprés)
EN (campana) ........ - (no salivació)

B)  Primera/es associació/ns, o condicionament.

EN + EI (campana + menjar)..........RI (salivació)

EC (estímul condicional) (El gos saliva perquè ha sentit la campana)

C)  Després del condicionament. La RC és condicionada perquè no esta

feta davant del estímul incondicionat.
L’individu ha aprés a salivar davant
d’un estímul que no està relacionat en
EC (campana) ....................RC (salivació) un principi amb el menjar .
L’organisme al final associarà un señal (EN). Aquest anuncia que vindrà el menjar i
començarà a salivar.

EN RESUM, L’ESQUEMA DE CONDICONAMENT ÉS:

Principis bàsics:

- Adquisició:
És el procés mitjançant el qual un organisme aprèn una associació. A mesura
que el EC i el EI (no es dóna de forma contínua) s’emparellen, augmenta la
regularitat, la força i la rapidesa de RC.
- Extinció:
- És el procés que condueix a la progressiva disminució de la RC per la
presentació repetida deldel EC no associat al EI.
Les conductes extingides són aquelles que no les exerceix, no que les oblidi.
El condicionament primitiu no s’oblida. (Ex: Els gossos necessiten 25 vegades
realitzar l’experiment de la llum però 5 amb la campana que es realitza
després).
- Recuperació:
És la recuperació d’ una RC extingida després d’un període de descans.
Això demostra que la extinció no és ni oblit ni desaprenentatge, ni la inhibició,
sinó un nou aprenentatge que substitueix al anterior, en el que es detecta que
la relació EC-EI ja no funciona.
- Generalització:
Tendència del organisme a emetre les mateixes RC davant estímuls semblants
qualitativa i quantitativament al EC.
- Discriminació:
Procés a través del qual el subjecte aprèn a respondre només davant un
determinat EC però no davant altres que son semblants.