APRENENTATGE OBSERVACIONAL: aprenentatge social (Bandura)

Qualsevol tipus d'aprenentatge que es produeixi com a resultat de la contemplació de

conductes d'altres éssers vius. Té lloc sense la necessitat de que la persona obtingui un reforç.

APRENENTATGE PER INSIGHT (Kölher)

Es dóna quan es comprèn de forma aparentment espontània una situación o problema. En
veritat però, aquesta espontaneïtat prové de la quantitat de vegades que la persona ha
realitzat una acció i ha analitzat després els pros i els contres. Per tant, la persona apren de les
situacions exitoses i de les que no ho són també.

INDEFENSIÓ APRESA (Seligman)

Quan exposaven gossos a una sèrie de xocs elèctrics inescapables, com passa en el
condicionament clàssic, després eren incapaços d'aprendre una nova conducta instrumental
tan simple com la resposta de salt per escapar d'una descàrrega elèctrica o evitar-la. El que
feien era romandre en una cantonada aguantant passivament les descàrregues. Quan un
individu té una experiència aversiva incontrolable (és a dir, inescapable i inevitable), es
produeixen una sèrie de trastorns i dèficits que interfereixen o impedeixen l'aprenentatge
posterior de noves respostes.
Ara bé, ja que la indefensió apresa apareix com a conseqüència de l'exposició a una sèrie
d'esdeveniments aversius incontrolables, la primera qüestió a dilucidar era si els efectes es
devien a la incontrolabilitat o al simple fet de ser exposat a un esdeveniment aversiu. Per
esbrinar això, es va proposar la tècnica del disseny triàdic, que és un disseny experimental
simple que aïlla els efectes de la incontrolabilitat (la no contingència entre respostes i
conseqüències aversives que produeix la indefensió), dels efectes negatius produïts pel simple
ús de estímuls aversius.

En l'experiment original, durant la fase de prova i un cop realitzada la fase de tractament previ
d'acord amb el disseny triàdic, tots els gossos eren sotmesos a una nova tasca de fuga en una
caixa de salts. En aquesta tasca, havien d'aprendre a escapar d'una descàrrega, donant un salt
en el compartiment de seguretat.
Els resultats van mostrar clares diferències entre el grup indefens i els altres dos grups:

Els gossos dels grups que podien escapar o de control, aprenien ràpidament la tasca de prova i,
en menys de deu assajos, tot just rebien xocs.
Al contrari, els del grup que no podien escapar, eren incapaços d'aprendre aquesta nova tasca
i, com refereix Seligman (1975), suportaven les descàrregues sense fer mostres de pretendre
escapar d'ella o d'evitar-les.
El fet que els subjectes dels grups escapables fossin capaços d'aprendre la nova tasca durant la
fase de prova, mentre que els subjectes indefensos no ho aprenien, permet concloure que
aquesta interferència o efecte és resultat de la incontrolabilitat de la situació aversiva prèvia, i
no de la mateixa aversivitat de les descàrregues rebudes.

OBRA DE TOLMAN

Se li diu teoria de signe, Gestalt o d’expectància. Mostra una concepció sistemàtica de la

conducta, on estableix que la conducta depèn d'una diversitat de factors que són
independents entre si, com la genètica, la maduració i els estímuls ambientals que influeixin en
ell.
E-R