PSIC OL OG IA RUSS A: LA R EFL EXOL OG IA

1 INT RODUCCIÓ

Un dels grans moviments que han aconseguit unificar bona part de la investigació en la psicologia del
segle XX està constituït per LA REFLEXOLOGIA RUSSA . Aquesta tradició psicològica naix d'un refús explícit
cap aquesta ciència, i de la seva substitució per la perspectiva fisiològica. Diríem que LA REFLEXOLOGIA ha
estat, contra la seva voluntat, psicologia. De fet, els seus principals iniciadors han estat metges formats
en l'escola de fisiologia alemana procedent de M ÜLLER . Aquesta escola s'oposava a les interpretacions
vitalistes defensant una consideració mecanicista dels organismes.

2. ANTECEDENTS

 Llei de BELL-MAGENDIE en establir  1811  la separació funcional i anatòmica dels nervis

sensorials i motors oferiren una sòlida base per a la investigació de la fisiologia del sistema nerviós
en general, i per la del reflex, en particular.
 MARSHALL HALL diferencià en l'home dos tipus d'activitats: unes purament reflexes, que depenen
directament i exclusivament de l'acció d'estímuls externs, el centre de les quals és la mèdula
espinal; i altres el control de les quals correspon a les forces psíquiques espontànies, amb centre al
cervell.
 L'escola de fisiologia alemana de HELMHOLTZ, d'enfocament marcadament mecanicista i
materialista, que mantenia un programa pel qual els científics es comprometien a seguir una
postura antivitalista 1 i de reduccionisme a lleis físico-químiques 2.
 L'escola de fisiologia francesa (amb C LAUDE B ERNARD ), on l'ambient era determinista i es defensava
que els processos vitals seguien unes lleis fixes susceptibles de ser determinades mitjançant la
investigació.
 DARWIN en establir la via de continuïtat entre les espècies animal i humana, va permetre a P AVLOV
investigar amb un animal, el gos, amb l'ànim d'obtenir lleis vàlides per al comportament dels
homes.

1La font de la vida i de la seva dinàmica no és l'esperit, sinó certes estructures complexes fisiològ iques.

2Les funcions de cada element i estructura de l'organisme es regeixen únicament per processos físics i químics.

1
3. R EPRES EN TAN TS

3.1. PAVL OV, IVAN [18 49-1936].

P AV LOV és l'autor central de la REFLEX OLO GIA R USSA , els descobriments i les posteriors
investigacions del qua l han suposa t una a utèntica revolució a la història de la Psicologia .
Durant un llarg treball de fisiologia experimental que consistia a controlar les secrecions
d'una glàndula digestiva P AVLO V va topa r amb el problema del condicionament. Aquest
treball d'investigació va culminar amb la publicació d'una obra titulada "E L FUNCIONAMEN T DE
LES GLÀN DULES DIGESTIV ES ", obra que el conduí a la conquesta del Premi Nobel de Fisiologia
l'any 1904. P AVLOV , en aquest treball, establí que l'activitat de les glàndules salivars és
reflexa 3: en ficar menja r a la boca d'un gos aquest, a utomàticament, saliva. Aquesta activita t
reflexa no era quelcom desconegut fins llavors. Però P AV LOV trobà, durant el curs dels seus
experiments, un tipus de fenomen ben diferent al reflex fisiològic: els seus gossos
experimentals segregaven sa liva abans de rebre el menjar que els portava un enca rrega t de
labora tori, els pa ssos del qua l se sentien per tota la sala. Així, P AVLOV descobrí que la vista de
l'aliment, fins i tot el so dels pa ssos de l'encarregat, eren estímul suficient per a què el gos
comencés a sa liva r. En l'estimula ció a distància , on falta el contacte estimulant-receptor
específic, es dóna, segons P AVLOV , un fet psíquic i no fisiològic.
Així, la salivació (reacció reflexa de les glàndules) apareixia abans del c ontacte menjar-
receptor bucal perquè l'encarregat (estímul neutre que no provoca la resposta de salivació
directament) s'havia presentat sempre juntament amb el menjar (l'estímul que provoca
directament la salivació). El gos ha via associat els dos estímuls (l'encarregat i el menjar) i
llavors l'estímul neutre (l'encarregat) s'ha via convertit en un estímul eficaç per provocar la
mateixa resposta que el menjar: la salivació. Aquest fenomen és psíquic perquè aquesta
associació no és innata, s'adquireix per l'experiència (que implica aprenenta tge).

A comença ment de segle P AV LOV abandona els seus treballs digestius i inicia una fecunda
tasca investigadora de l'a ctivitat nerviosa superior mitjançant la tècnica del reflex
condicionat. L'any 1902, molt animat per la idea ja existent als treballs de SÉCHENOV que
qualsevol fenomen psicològic era efecte d'una funció fisiològica , dedica els seus esforços a
l'explica ció del fenomen observat a l seu la boratori (el reflex condiciona t) des d'un pla
fisiològic.

3.1.1 . METODOLOG IA

P AVLOV realitza els seus estudis sobre l'activitat nerviosa superior amb un mètode rigorosament
objectiu i experimental: amb un control absolut dels estímuls, del seu ordre i condicions de

3 Hi ha una reacció reflexa produïda per la presència d'aliment en certs receptors bucals. Els reflexo s són les connexions
causals regulars entre certs estímuls externs actuant sobre l'organisme, i les reaccions necessàries que provoquen en aquest
organisme. (Un altre exemple seria la contracció automàtica de la pupil.la ocular quan incideix sobre l'ull un feix de llum).

2
presentació; i una medició no menys absoluta i rigorosa de les respostes, del seu ordre de presentació,
de la seva magnitud, de la seva desaparició, etc.

P AVLOV utilitza el «reflex condicionat» com a instrument per estudiar els processos i lleis de
l'activitat cerebral (la manifestació externa de la qual és la conducta).

Descripció de l'experiment:

P AVLOV va escollir com a subjecte d'experimentació el gos. L'experiment consisteix a aconseguir que
el gos aprengui a respondre 'salivant' (resposta que per naturalesa només dóna el gos quan se li
introdueix l'aliment a la boca) davant un agent indiferent (estímul neutre) per a la resposta de salivació
(com pot ser el so d'un timbre o el resplendor d'una llum que s'encèn).

Un gos segrega saliva si se li fica menjar a la boca. Ara bé, si abans de presentar el menjar, o
simultàniament, fem sonar un timbre (estímul neutre) i repetim aquesta operació diverses vegades,
arribarà un moment en què el so serà capaç de provocar la salivació. Un estímul (el so) al qual
l'organisme era indiferent pel que fa a la resposta de salivació (per tant, estímul neutre), arriba a
convertir-se en un estímul eficaç pel fet d'haver estat presentat en repetides ocasions contiguament a
«l'estímul incondicionat» (el menjar). És incondicionat perquè provoca una resposta directa,
automàtica, incondicional, innata: la salivació. Aquesta resposta és, així, una «resposta
incondicionada». El so del timbre, primer estímul neutre, es converteix en un «estímul condicionat». És
condicionat perquè provoca una resposta apresa (la salivació), produïda per l'associació d'un estímul
neutre (el so) i un estímul incondicionat (el menjar). És apresa perquè el so, per si sol, no desencadena
la resposta de salivació com a resposta immediata i innata. La salivació segregada davant el so del
timbre s'ha convertit en una «resposta condicionada» (perquè la resposta salivar davant del so està
'condicionada' a l'associació so-menjar). A tot aquest procés durant el qual un estímul es converteix en
estímul capaç de provocar una resposta que no li pertany espontàniament, s'anomena
«condicionament».

Segons aquest experiment, de dos reflexos naturals o «incondicionats» 4 sorgeix un nou reflex, al
qual P AVLOV anomena «condicionat» perquè la relació que es dóna entre l'estímul i la resposta és
adquirida o apresa (aquesta relació s'adquireix si es compleixen certes condicions). Esquemàticament,
aquest procediment podria ser representat de la següent manera:

4Anomenats així per donar-se una relació innata entre l'estímul i la resposta: davant l'estímul es dóna la
resposta sense cap condició, directament.

3
 P R IM ER R EFL EX IN C OND IC ION A T

(Al qual P AVLOV anomena "reflex de què és això?", "reflex d'orientació" o "reflex d'investigació")

E i = el so d'un timbre Õ R i = orientació de receptors

envers el lloc d'on prové tal so

(estímul incondicionat) Õ (resposta incondicionada)

S EGO N R EF LE X IN C OND IC ION AT

E i = carn ficada a la boca Õ R i = secreció de saliva

(estímul incondicionat) Õ (resposta incondicionada)

Si es compleixen certs requisits es forma un nou reflex, après o 'condicionat', quan l'estímul
incondicionat del primer reflex provoca la resposta del segon.

R E FLE X C ON D IC ION AT

L'estímul condicionat (el so del timbre) provoca una resposta condicionada (secreció de saliva).

E c = so del timbre Õ R c = secreció de saliva

(estímul condicionat) Õ (resposta condicionada)

Els reflexos incondicionats són permanents i innats, els reflexos condicionats són connexions
temporals i adquirides. En els incondicionats, el mecanisme reflex ja està disposat, mentre que en els
condicionats la seva formació depèn d'un conjunt de condicions determinades. Una d'aquestes
condicions, la més eficaç, consisteix en la coincidència temporal de l'estímul neutre amb l'estímul
incondicionat; aquesta coincidència ha de ser repetida diverses vegades 5. D'aquesta manera l'estímul
condicionat arriba a convertir-se en un autèntic senyal de l'estímul incondicionat o fisiològic.

P AVLOV utilitzà el reflex condicionat com a instrument o tècnica per estudiar els processos i lleis de
l'activitat cerebral (la manifestació externa de la qual és la conducta).

5En aquesta condició tan general es reconeix la validesa i necessitat de la antiga L LEI DE L ' ASS OCI ACIÓ PE R C ONTI GÜITAT TEM PORAL .

4
3.1.2 . OBJE CTE D' ESTUDI I DOCTRINA

P AVLOV pretén estudiar l'activitat nerviosa superior6 mitjançant el condicionament.

P AVLOV es va entregar amb entusiasme a l'estudi dels reflexos condicionats -els quals com a fets
comportamentals que són pertanyen a la Psicologia-, però sempre ho va fer amb uns propòsits i unes
intencions fisiològiques (o neurofisiològiques). A P AVLOV allò que l'interessava realment era la
investigació del funcionament del sistema nerviós central, de l'activitat cerebral.

Per a PAVLOV l'estudi dels reflexos condicionats era un excel·lent mitjà per accedir al funcionament
dels hemisferis cerebrals i en concret del còrtex cerebral. P AVLOV es va moure, per tant, en un terreny
conductual o comportamental: allò que observava directament era com un gos adquiria una resposta
condicionada en presentar-se els estímuls corresponents en un determinat ordre. A partir d'aquí mirava
de trobar les lleis que regeixen l'adquisició i el funcionament dels reflexos condicionats, per tal d'inferir
quelcom que no podia observar directament 7: l'activitat cerebral que té lloc al còrtex. En inferir
aquesta activitat del còrtex cerebral Pavlov es situava en un nivell psicofisiològic.

La formació de reflexos condicionats suposa una gran potenciació de possibilitats d'adaptació de

l'ésser vivent. Gràcies a aquest mecanisme els hemisferis cerebrals poden adquirir contínuament
innombrables estímuls-senyals condicionats que se sumen al nombre limitat d'estímuls incondicionats i
innats. P AVLOV pensava que les respostes innates que un organisme porta al món -les incondicionades
com, per exemple, retirar la mà quan ens cremem- són insuficients a la tasca adaptativa d'aquest
organisme; que aquesta tasca exigeix l'adquisició per condicionament d'altres respostes als estímuls
canviants i nous del medi ambient.

Extinció, genera lització i discriminació

Una vegada s'a dquireix una resposta condicionada, es dóna per suposa t que persistirà
mentre l'estímul condicionat estigui a ssociat, al menys una pa rt del temps, amb l'estímul
incondicionat. Si només es presenta l'estímul condiciona t (sense seguir-lo de l'incondicionat)
durant molt temps, llavors la resposta condicionada disminuirà la seva freqüència d'aparició
fins a extingir-se.
Encara que una resposta condicionada pugui desaparèixer amb el temps, no sembla que
s'esborri totalment. A la reaparició d'una resposta prèviament extingida després d'un
període de descans se li diu recuperació espontània .

6Estudi ja iniciat per S É C HE NOV .

7En lloc de valdre's dels mètodes anatòmics, químics, d'extirpació, electrò nics, etc. per a l'estudi del córtex -en gran part
perquè al seu temps no estaven encara desenvolupats- va optar per un camí indirecte d'accés a aquesta: el dels reflexos.

5
 A l'a parició de la resposta condicionada davant successos semblants a l'estímu l
condicionat (un to semblant, un soroll,etc, en comptes del timbre a l'experiment de P AV LOV )
s'anomena generalitza ció.
La discriminació consisteix en què la resposta condicionada apareix només davant
l'estímul condicionat i no davant d'altres estímuls semblants.

P AVLOV , en centrar-se en l'estudi del condicionament, va obrir a la investigació l'àrea més important
de la Psicologia científica: la de l'aprenentatge 8, entès aquest en sentit ampli, és a dir, com el procés
fonamental a través del qual l'organisme humà s'equipa de les respostes necessàries per a la seva
adaptació al medi ambient. Significa també quelcom que ja es va assenyalar en parlar de SÉCHENOV:
que les respostes, el comportament o la conducta d'un organisme són incomprensibles si no
s'estudia en relació al seu medi; que el comportament d'un organisme depèn de l'aprenentatge i
l'aprenentatge depèn del medi ambient; en definitiva, que per controlar les respostes i el
comportament d'un organisme s'ha de controlar el seu medi ambient.

3.1.3 . PRINCIP IS

 Objectivisme. P AVLOV concentra la seva

atenció en els «factors del món exterior que actuen sobre l'animal, i en les reaccions visibles per les
quals el gos respon». Els seus mètodes són l'observació i l'experimentació objectives.

 Materialisme i reduccionisme (fisiològic i

psicofísic). L'home, per a P AVLOV és naturalesa i, com qualsevol altre sistema natural, es regeix
únicament per processos físics i químics. P AVLOV substitueix l'expressió «activitat psíquica superior»
per «activitat nerviosa superior», perquè l'activitat psíquica és activitat cerebral i, per tant, la
fisiologia és suficient per estudiar tota conducta de l'home. Evita tota interpretació idealista o
animista del comportament.

 Elementalisme i associacionisme. L'activitat

psíquica per molt complexa que sigui pot descompondre's en elements simples de l'associació dels
quals han sorgit: els reflexos. Per estudiar el complex comportament dels organismes, P AVLOV
recorre al reflex condicionat com a element clau. Aquest reflex condicionat és el resultat de

8Que el gos de P AV LO V hagi esta t condicionat no vol dir res més que aquest ha après (basant-se en
l'experiència de situacions anteriors) a esperar el menjar abans que el mateix estigui present; ha après a
emetre respostes anticipatòries que el preparen a l'arribada definitiva del menjar. Estímuls auditius s'han
convertit, així, en signes de menjar.

6
 l'associació per contigüitat o successió temporal de dos reflexos incondicionats o fisiològics. És un
ASSOCIACIONISME REFLEXOLÒGIC .

 Determinisme. A l'origen de qualsevol acció i

de tot efecte existeix una causa. Per a P AVLOV la connexió d'un estímul del medi extern amb una
determinada resposta de l'organisme és una relació de causa-efecte. La resposta ve determinada
per l'estímul que l'ha precedit. Aquest principi també està present en el procés de condicionament:
donades unes condicions determinades, necessàriament es condiciona una resposta davant un
estímul (la resposta ve determinada necessàriament per aquestes condicions).

 Mecanicisme. El cervell actua com una

màquina. P AVLOV expressa d'aquesta manera la seva concepció mecanicista de l'home:
 «L'home és un sistema, una màquina, i està sotmés -com qualsevol altre sistema de la naturalesa- a
les lleis naturals inevitables i comunes... se'ns presenta com incomparable per la seva facultat
d'autoregulació... és capaç per si mateix de mantenir-se, reintegrar-se, reparar-se, fins i tot
perfeccionar-se».
 Els reflexos són mecanismes que permeten l'adaptació i la conservació de l'organisme.

 Ambientalisme. Les respostes d'un organisme

depenen del seu medi ambient, per tant per controlar les respostes i el comportament d'un
organisme s'ha de controlar el seu medi ambient.

3.2. ALT RES REP RESENT ANTS

3.2.1 . BÉJTEREV , WLADIMIR M. [1857-1927].

Neurofisiòleg, psiquiatra i psicòleg coetani de P AVLOV . Va fundar a Rússia els primers laboratoris
psicofisiològics 9, un a la Universitat de Kazan (1886) i un altre a l'Acadèmia de Medicina Militar de San
Petersburg (1895) on havia estat nomenat catedràtic de malaties mentals i nervioses10. L'any 1896 va
fundar la Revista de Psiquiatria, Neuropatologia i Psicologia Experimental, que va ser la primera revista
del seu país que va portar al seu títol els termes P SICOLOGIA E XPERIMENTAL .

La figura de B ÉJTEREV ha quedat enfosquida per la de P AVLOV ; tot i així la seva obra no manca de
relleu històric. El seu enfocament de la Psicologia ha ajudat molt a què el reflex condicionat es
constitueixi en l'element central i bàsic de la psicologia, sobretot a causa de l'influx que la REFLEXOLOGIA
de B ÉJTEREV ha exercit sobre el CONDUCTISME, especialment sobre W ATSON .

9El laboratori de P A VL OV era només fisiològic.

10Aquesta vessant més 'clínica' desenvolupada per BÉ JTEREV marca una de les diferències amb P AVLOV , i d'aquí que B ÉJTE RE V
s'interessés més pels aspectes psicològics i conductuals.

7
 EL CONDUCT ISME I : C ONDUCT ISME CL ÀSSIC

1. INTRODUC CIÓ
A la primera dècada d'aquest segle, per a la gran majoria de psicòlegs la ment era l'objecte de la
psicologia. Per als estructuralistes, allò important era l'estudi de l'estructura de la ment, mentre que
per als funcionalistes la ment s'havia de contemplar en la seva dimensió funcional, com a instrument
d'adaptació de l'organisme a l'ambient, la dimensió funcional del qual s'expressa en la conducta. Per als
estructuralistes, l'únic mètode per a estudiar la ment era la introspecció o autoobservació. Els
funcionalistes, en atendre a la ment i a la seva expressió a nivell de comportament accepten la
introspecció i els mètodes empírics. Però el procés i objecte de la introspecció no es pot contrastar
objectivament, com un objecte físic que es pot observar empíricament.
W ATSON , jove nord-americà, vol ser un psicòleg científic. Comprèn que la introspecció ha fracassat;
com que la introspecció és l'única via d'accés a la consciència, o renuncia a ser psicòleg, o busca un
altre objecte per a la psicologia. El seu objectivisme i pragmatisme el fan escollir la conducta com a
objecte adequat per a la psicologia. D'aquí que ell mateix denomini el seu sistema CONDUCTISME o -
BEHAVIORISME -.

En realitat, EL CONDUCTISME va constituir l'herència immediata deixada pels psicòlegs funcionalistes.

Els conductistes van mantenir la mateixa actitud pràctica, pragmàtica i funcional, però encara la van
radicalitzar més excloent dels seus programes el tema de la consciència i el mètode de la
introspecció. 11 D'aquesta manera servien a uns propòsits científics -l'objectivitat-. Les altres dues grans
fonts del conductisme -a més del funcionalisme- van ser la psicologia animal i el condicionament. La
psicologia animal va permetre l'estudi de la conducta en condicions objectives i controlades de
laboratori, cosa molt difícil d'aconseguir amb éssers humans. El condicionament va proporcionar la
nova unitat explicativa de la conducta -els reflexos-, juntament amb el principi d'explicació d'aquesta:
L 'ASSOCIACIONISME .

E L CONDUCTISME ha arribat a constituir-se com l'orientació més influent dins la Psicologia americana i
en general a la Psicologia cultivada avui a la resta del món.

2. ANTECEDENTS
 DESCARTES, per la seva orientació mecanicista. Per a W ATSON l'home és, com per a D ESCARTES el
cos (sense ànima), una màquina que per les disposicions de les seves parts (peces) reacciona
mecànicament a l'energia de l'estímul (reflex).
 L'Empirisme, segons el qual el coneixement s'adquireix mitjançant l'experiència i es justifica o
valida mitjançant l'experiència. Per a WATSON totes les conductes dels organismes són apreses com a
conseqüència d'estimulacions determinades (estimulacions provinents de l'experiència).
 L'Associacionisme. Per a WATSON l'associació és el principi explicatiu de la conducta. La llei que
explica l'aprenentatge és la de contigüitat o associació temporal.

11W ATSO N trasllada l'interès de la psicologia de l'interior del subjecte a l'ambient, convertint aquest en
únic responsable de la conducta dels homes.

8
  DARWIN, per la importància que dóna al medi ambient en el qual viuen els organismes (la
preocupació fonamental del conductisme és adaptar l'home a les exigències de la societat -medi-).
L'evolucionisme, en establir la via de continuïtat entre les espècies animal i humana, va suposar el
naixement de la psicologia animal: si l'home procedeix dels animals, tant la seva organització somàtica
com les seves disposicions anímiques o mentals han de tenir el seu origen en estructures corresponen ts
dels organismes que li són més pròxims en l'escala evolutiva. Aquest supòsit ha estat bàsic també en les
investigacions amb animals portades a terme pels conductistes.
 L'orientació investigadora de la psicologia animal i comparada. Aquesta psicologia intenta
obtenir lleis i principis vàlids per al comportament humà a pa rtir de l'experimentació i l'observació del
comportament dels animals.
 PAVLOV i BECHTEREV. W ATSON adopta el seu mètode de condicionament.
 El funcionalisme. Els conductistes van mantenir la seva actitud pràctica, pragmàtica i funcional.
Els funcionalistes se centren en allò observable, en els efectes de la conducta sobre el medi (ja que
l'efecte de la consciència és observable, la consciència mateixa no).
 El connexionisme Estímul-Resposta de THORNDIKE, Edward L. [1874-1949]

És difícil enquadrar a T HORNDIK E dins d'una escola, però per la seva postura objectivista
està més pròxim al CONDUCTISME que al FUNC IONALISME . A pesar de la contemporaneïtat de
T HOR NDIKE i W ATSON (1878-1958), l'obra de T HORNDIK E és anterior al CONDUCTISME .
Es pot dir que T HORNDIKE és un precursor dels conductistes, a nys abans que P AVLOV i
W ATSON va elaborar tota una teoria de la conducta basada en els estudis i investigacions
sobre l'aprenentatge, àmbit en el qual els conductistes -fortament ambienta listes- posen un
èmfa si quasi exclusiu. Encara que ningú ha enquadrat ma i T HORND IK E entre els conductistes,
el fet és que aquests mai no han pogut prescindir d'ell.
T HORND IK E va elabora r la seva teoria de l'aprenenta tge mitjançant els conceptes i
l'enfocament propis de la tra dició a ssociacionista . Quan els conductistes va n començar a
explicar la conducta en termes d'associacions entre estímuls i respostes, es van troba r amb
una sèrie de conceptes i pla ntejaments propis d'aquest enfocament que comença ven a
dominar ja en el seu mateix ambient científic gràcies a l'obra de T HO RND IK E . No els queda va
a ltra opció que seguir el camí obert per aquest.

T HORNDIKE va intentar demostrar empíricament que les reaccions dels animals poden explicar-se pels
processos associatius ordinaris, sense necessitat d'acudir a la intel.ligència ni a l'instint. L'animal va
adquirint hàbits mitjançant aquests processos associatius i aquest principi d'adquisició d'hàbits, s egons
T HORNDIKE , serveix per explicar la major part de la conducta dels homes.
T HORNDIKE va investigar amb animals al laboratori. Va utilitzar unes «caixes truc» d'on l'animal, que
estava afamat, podia sortir accionant un dispositiu que obria la porta, i així aconseguia un plat de
menjar que l'esperava fora de la caixa. Les seves investigacions més famoses les va realitzar amb 13
gats. THORNDIKE col.locava un gat a la caixa i aquest, veient el plat de menjar fora, intentava escapar
esgarrapant, empenyent, saltant, etc. Finalment la porta s'obria quan, per casualitat, el gat empeny ia o
estirava del dispositiu. Si després d'aquest assaig exitós es tornava a ficar al gat a la gàbia, aquest
tornava a repetir la mateixa operació. Però a poc a poc i en vegades successives, el gat anava evita nt

9
gradualment les esgarrapades i moviments inútils, fins que, després de diversos assajos, el gat, tancat a
la caixa, anava directament a empényer el dispositiu que obria la porta. L'animal havia solucionat el
problema casualment per assaig-error, i va aprendre a solucionar-lo en vegades successives degut a
l'èxit aconseguit. La repetició d'aquesta experiència va servir per consolidar l'hàbit.
A partir d'aquestes investigacions, T HORNDIKE va elaborar una teoria de l'aprenentatge, que sol
anomenar-se APRENENTATGE PER ASSAIG -ERROR . L'aprenentatge es basa en una necessitat que impulsa
l'organisme a assajar conductes a l'atzar. D'aquestes conductes una, per casualitat, el satisfà, tenint
més probabilitat de repetir-se si es dóna la mateixa situació. Aquesta probabilitat augmenta
gradualment fins que pràcticament aquella conducta queda apresa, unida a una situació de resposta. El
punt central de la seva teoria va ser la LLEI DE L ' EFECTE . Segons aquesta llei les repostes i els hàbits
s'aprenen quan condueixen al plaer i la satisfacció. T HORNDIKE la formula d'aquesta manera:
«Quan davant d'una situació donem diverses respostes, i sempre que romanguin invariables totes les
circumstàncies, aquelles respostes que van acompanyades o seguides immediatament de satisfacció per
a l'animal s'uniran amb més força a aquesta situació i de tal manera que, quan aquesta es produeixi,
aquelles tindran més facilitat per a donar-se; aquelles respostes que van acompanyades o seguides
immediatament de malestar per a l'animal, no variant les circumstàncies, es debilitaran en la seva força
d'unió a tal situació, de manera que, quan aquesta es produeixi, aquelles es donaran amb menys
facilitat. A major satisfacció o malestar, major serà l'enfortiment o debilitació de la connexió.»
La resposta "empènyer el dispositiu" s'aprèn i se selecciona d'entre les altres respostes perquè porta
a satisfer la fam amb el menjar. Entre la situació-estímul (la gàbia) i la resposta correcta es produeix
una connexió (associació) perquè l'efecte que produeix aquesta resposta correcta és de plaer, de
satisfacció.
Per a T HORNDIKE només la pràctica de les respostes no és suficient per tal que es doni l'aprenentatge,
sense efectes satisfactoris l'aprenentatge no es dóna.

3. R EPRES EN TAN TS
3.1 WAT SON JOHN BR OADUS [1878 -1958].
W ATSON va ser qui va establir d'una manera definitiva la Psicologia com a estudi de la conducta. El
seu mèrit científic va consistir a integrar en un sol sistema el caràcter pragmàtic del FUNCIONALISME, el
mètode experimental propi de la Psicologia animal i el condicionament de P AVLOV i B ÉJTEREV .
W ATSON es va doctorar en psicologia a la Universitat de Xicago, universitat on va rebre les influències
de D EWEY i A NGELL . L'any 1908 W ATSON va començar a elaborar el seu sistema mentre era catedràtic de
psicologia a la Universistat de J OHNS HOPKINS (Baltimore), treballant experimentalment amb animals i
seguint els cànons més estrictes del treball científic objectiu. L'any 1912, convidat per C ATTELL , va
pronunciar una sèrie de conferències a la Universitat de Colúmbia, en el curs de les quals va formular
les idees bàsiques del CONDUCTISME , idees que es van publicar més tard, l'any 1913, a la P SYCHOLOGICAL
R EVIEW en un article titolat P SYCHOLOGY AS THE B EHAVIORIST V IEWS IT (La psicologia tal i com la veu un
conductista). 12 Aquest article va representar la inauguració oficial de l'escola conductista, on afirmava:

12En aquest article critica la psicologia anterior per no haver aconseguit un lloc entre les ciències
naturals. Aquesta crítica sembla encaminada a enderrocar la psicologia estructuralista i funcionalista,
com volent donar a entendre que les idees que ell proposa constitueixen una autèntica revolució.

10
 «La psicologia [...], és una branca purament objectiva i experimental de la ciència natural. La seva
fita teòrica és la predicció i el control de la conducta [...] En els seus esforços per obtenir un esquema
unitari de la resposta animal, el conductista no reconeix cap línia divisòria entre l'home i el 'brut' [...]
Sembla haver arribat el moment en què la psicologia descarti tota referència a la consciència, en què no
necessiti ja enganyar-se a creure que el seu objecte d'observació són els estats mentals».

S'ha de destacar, pel que fa a la seva contribució a la psicologia, l'autèntic afany per fer de la
psicologia una ciència objectiva. Va redefinir el seu objecte, de manera que la conducta va passar a ser
el tema central de la psicologia. Va estimular el seu estudi amb tècniques objectives, i va desplaçar el
centre d'interès des de la descripció cap a la predicció i el control. Les conclusions que va treure dels
seus experiments sobre l'aprenentatge, principalment, ràpidament es van estendre als camps de les
psicologies animal, infantil i patològica. Tot això fa de WATSON una de les figures capitals de la
psicologia contemporània.

3.2. OBJECTE D'ESTUDI I DOCTRINA

Per a WATSON la psicologia és una part de la ciència natural, l'objecte de la qual és la conducta. Així,
en lloc dels conceptes intangibles o fenòmens de la ment humana, el conductista es limita a allò
observable: la conducta, allò que l'organisme fa o diu (per a WATSON la paraula és una resposta, una
acció, «parlar és fer, comportar-se »).

La conducta està composta per elements de resposta 13 (moviments musculars bàsicament) i pot ser
analitzada pels mètodes objectius de la ciència natural. Tota resposta és deguda a algun estímul, per
tant, si es coneix l'estímul que causa la resposta aquesta es podrà predir:
«Correspon a la psicologia conductista poder anticipar l'activitat humana. A fi d'aconseguir-ho, ha de
reunir dades científiques mitjançant procediments experimentals. Només llavors serà possible al
conductista expert inferir, donats els estímuls, quina serà la reacció; o, donada la reacció, quina ha
estat la situació o l'estímul que l'ha provocada».
Com a científic natural, WATSON concep la ciència com un sistema de lleis obtingudes des de
l'experiència, que permet la predicció i el control. Per tant, la psicologia ha de cercar lleis que puguin
predir quina serà la resposta de cada organisme donat un estímul determinat. Si tota resposta
(conducta) es pot predir coneixent l'estímul que la provoca, llavors serà possible també el control de la
conducta: si una resposta (conducta) no és adequada per a l'adaptació de l'individu al seu medi,
aquesta es pot substituir per una altra de més adequada, modificant els estímuls que la provocaven.
Per això, el conductista ha de portar a terme una anàlisi de la conducta en allò que considera que
són les seves unitats constitutives: estímuls o situacions, per una banda, i respostes o reaccions, per
una altra. Ha d'establir les relacions entre els estímuls i les respostes. En examinar el conjunt
d'estimulacions a les quals els subjectes es troben sotmesos, ha de poder predir les seves respostes. I,
finalment, ha de controlar la conducta modificant les estimulacions o situacions que afecten els
subjectes, per tal que aquests produeixin un cert tipus de respostes que siguin útils o convenients per
al seu ajustament o adaptació a una certa cultura (evolucionisme i pragmatisme).

13Tota resposta consisteix, a més, en secrecions glandulars i moviments musculars, per la qual cosa és
reductible a processos físico-químics. Es podria dir que aquesta idea té el seu antecedent en Séchenov,
que també reduïa qualsevol activitat (tant física com psíquica) a moviments musculars.

11
 El conductisme és conegut per la seva orientació estímul-resposta, representat amb l'esquema:
(ER).

T EO R IA D E L ' AP R EN EN T ATG E

Per a WATSON totes les conductes dels organismes són apreses (a excepció de certs tipus de
reaccions que es donen en el nounat) com a conseqüència d'estimulacions determinades. L'organisme
aprèn a reaccionar de diferents maneres segons siguin els estímuls que se li presentin durant el curs del
seu desenvolupament, i en un intent d'adaptació al medi. Així, tota conducta és el resultat de la història
de la relació de l'individu amb l'ambient; en altres paraules, de la història del seu procés de
condicionament. D'aquesta manera, W ATSON utilitza el condicionament de P AVLOV i B ÉJTEREV com a
principal arma teòrica i experimental per explicar la manera com els organismes aprenen les seves
respostes adaptatives al medi.14
Segons W ATSON l'organisme té una estructura perfectament determinada que possibilita l'existència
en el nounat d'unes reaccions (o respostes) originàries, hereditàries 15, però molt elementals. A partir
d'aquestes reaccions es van formant tota la varietat de respostes complexes, adquirides, que posseeix
l'adult. Així, tot comportament complex és un creixement o desenvolupament de respostes simples:
En el nounat només certs estímuls (incondicionats) provoquen reaccions (originàries, hereditàries,
incondicionades) que WATSON anomena 'retorçaments'. En créixer i viure es dóna «la multiplicació
contínua dels estímuls» i la modulació de respostes originals (condicionament).
Les respostes adquirides són «hàbits», i «hàbit» és una manera determinada d'actuar davant un
estímul o una situació determinada que no pertany a l'equip hereditari de l'home. Els «hàbits» poden
considerar-se com estructures resultants de l'aprenentatge.

La llei que explica l'aprenentatge és la LLEI DE CONTIGÜITAT O ASSOCIACIÓ TEMPORAL 16 (formació de

respostes condicionades mitjançant l'associació per coincidència temporal entre un estímul original i un
de neutre).
L A P ER S ON A LITAT

Per a W ATSON «la personalitat no és, sinó, el procés final dels nostres sistemes d'hàbits», adquirits
per condicionament. W ATSON és un adversari decidit de les facultats o disposicions hereditàries 17, i
responsabilitza l'ambient de la personalitat que cadascú adquireix: «la situació... ens domina sempre».

14A partir d'ell els psicòlegs conductistes acceptaran la resposta condicionada com la unitat bàsica
de la conducta.
15Hi ha una base, per tant, no apresa.

16 I no la llei de l'efecte de THO RN DIKE que WA TSON va rebutjar pel fet que, en mencionar plaers,
satisfaccions, disgustos, etc., suposava esta ts emocionals percebuts subjectivament i, per tant, la
introspecció.
17Encara que no nega l'existència de certes pautes innates de conducta, afirma que aquestes són
molt escasses i, en qualsevol cas, carents d'importància en comparació amb l'experiència.

12
El determinant de la personalitat no és l'herència, sinó el medi. Així s'entén la famosa afirmació de
W ATSON :
«Doneu-nos una dotzena de nens sans, ben formats i un món apropiat per a criar-los, i garantim
ensinistrar i convertir qualsevol d'ells, pres a l'atzar, en un determinat especialista: metge, advocat,
artista, cap de comerç, captaire o lladre, no importen els talents, les inclinacions, les tendències, les
habilitats, les vocacions i la raça dels seus ascendents».
La postura de W ATSON davant el problema herència-ambient, com es pot veure, és radicalment
ambientalista. Segons W ATSON l'home naix amb certs tipus definits d'estructura, està fet del mateix
material que els altres homes i té idèntic pla arquitectònic. Així, pel que fa a la seva estructura, tots els
homes normals tenen les mateixes possibilitats d'adquirir qualsevol tipus de personalitat. La seva
estructura originària es pot 'emmotllar' ràpidament en mil formes diferents, «que depenen de
l'educació administrada».
La personalitat entesa com a resultat del procés d'aprenentatge, permet la socialització dels
individus i la seva adequació a l'ambient i al món humans. Així, en el cas de donar-se formes
patològiques de personalitat (WATSON utilitza l'expressió «dificultats de conducta» en comptes de
malatia o «trastorn mental»), aquestes es poden canviar o corregir. Això s'aconsegueix «desaprenent»
allò après (la conducta patològica o desadaptada) i tornant a «aprendre coses noves», conductes més
adaptatives. L'ambient contribueix a «fer, refer i desfer la nostra personalitat». Aquesta és la clau de la
nova «teràpia conductista».

3.3. METODOL OGIA

W ATSON només accepta els mètodes objectius, rebutjant totalment el valor científic de la
introspecció per la seva naturalesa exclusivament subjectiva, que fa que les seves dades no siguin
contrastables empíricament. Només reconeix aquells procediments que atenen exclusivament a les
activitats de l'organisme en tant que respostes externes observables a estímuls també observables.
Fidel a aquest criteri per a W ATSON els millors mètodes són l'observació i l'experimentació. L'observació
s'ha de realitzar «d'una manera sistemàtica i per un temps suficientment llarg». L'experimentació és el
millor mètode de predicció (és el mètode propi de la ciència) i permet «no només identificar l'estímul
causant de la reacció, sinó també controlar amb eficàcia la reacció, modificant l'estímul».
Des de 1916, i com a recurs valuós d'investigació, W ATSON adopta la tècnica del reflex condicionat.
Aquesta tècnica li permet predir i controlar la conducta.

3.4. PRINCIPIS
 Objectivisme:
 Rebuig de tot allò intangible:
«Ningú no ha tocat mai una ànima, no n'ha vist mai cap en un tub d'assaig. Ningú no ha vist,
tocat, ensumat o mogut mai la consciència. És un simple supòsit, amb tan escasses possibilitats
de ser provat, com l'antic concepte de l'ànima».
Aquesta concepció val per a tots els termes subjectius: percepció, imatge, desig, finalitat,
emoció...
 Substitució de la introspecció per l'observació i experimentació objectives.

13
  Reduccionisme materialista i psicofísic. L'opció de WATSON a favor d'una psicologia objectiva el va
dur des del principi a treure importància a la consciència. En els seus primers escrits es va limitar a
prescindir d'ella però sense negar-la. La consciència, llavors, es tractaria d'una experiència purament
personal, que pot acompanyar o no als fenòmens corporals, però que no té cap valor per a la ciència.
Aquesta actitud portava WATSON a admetre l'existència de la consciència al mateix temps que li exigia la
impossibilitat d'abordar-la científicament. Finalment, W ATSON va acabar negant l'existència de la ment,
reduint-la a les seves funcions fisiològiques (i és per això que, segons WATSON , no hi ha successos
mentals, sinó connexions cerebrals). Per tant, les lleis de la física i de la química són suficients per
explicar la conducta (ja que, com a resposta que és, es redueix a secrecions glandulars i moviments
musculars).
 Mecanicisme:
«Concebem l'home com una màquina orgànica montada i llesta per funcionar, i el seu funcionament
depèn de l'organització de les seves peces. Els moviments d'aquesta màquina són provocats únicament i
exclusivament per l'estímul, ja sigui aquest condicionat o incondicionat, físic o fisiològic, i no a causa
d'un agent espiritual intern, autònom, que els impulsa o dirigeix des de dins».
Per aclarir més el sentit de la seva concepció mecanicista, W ATSON posa com a exemple el motor d'un
vaixell, compost per nombroses parts (carburador, bomba, vàlvula, cilindres, etc.) totes elles
relacionades mecànicament entre si, no sent cap d'elles autònoma. S'hi aprecien una sèrie d'elements
de connexió i sincronització, que són els responsables a la vegada que la màquina compleixi la seva
funció com a totalitat.
 Elementalisme. Tot comportament complex és un creixement o desenvolupament de respostes
simples, i sempre pot descompondre's en dos termes: estímul i resposta (ER).
 Ambientalisme extrem. W ATSON defineix tota conducta com a resultat de la història de la relació
de l'individu a l'ambient (qualsevol conducta és una resposta, reacció o ajustament respecte a cert
succés antecedent). L'home així concebut està abandonat a les circumstàncies ambientals que
l'envolten. En el naixement, tots els nens sans són pràcticament iguals, tenen les mateixes condicio ns i
oportunitats per arribar a ser qualsevol cosa. Quan els adults són diferents és perquè el sistema
d'hàbits adquirits per condicionament és diferent.
 Determinisme. Els conductistes afirmen que tota resposta és deguda a algun estímul. Per tant, els
estímuls ambientals són la causa que provoquen les diferents conductes (efecte). L'ambient,
representat per tots els estímuls que ha rebut cadascú al llarg de la seva vida, és l'únic responsable de
la seva conducta. Aquest principi està molt relacionat amb l'anterior.
 Associacionisme. La llei que explica l'aprenentatge és la de contigüitat o associació temporal.
 Evolucionisme pragmatista. La conducta és interessant perquè és l'instrument d'adaptació de
l'organisme a l'ambient.

14
 EL CONDUCT ISME II: NEOC ONDU CTISME

1. INTRODUC CIÓ
Al voltant dels anys trenta EL CONDUCTISME de WATSON , qui va construir una psicologia basant-se en
l'experiment i en les dades observables, va ser abandonat pràcticament per quasi tots els psicòlegs
americans. No obstant això, el seu punt de vista metodològic, la seva visió mecanicista de la conducta i
la seva insistència en l'ambientalisme i en el condicionament van ser continuats per molts psicòlegs
contemporanis.
El N EOCONDUCTISME va accentuar la importància de l'aprenentatge en l'estudi del comportament, fins
a convertir-lo en el problema central amb què tots els altres es troben relacionats. Va plantejar el seu
enfocament teòric en termes d'estímuls i respostes, i de les correlacions que entre aquests elements es
poden establir. Va proposar-se, des d'un primer moment, construir una ciència natural que formulés
lleis i permetés fer prediccions. Considerà el comportament o conducta com el seu objecte d'estudi, al
qual va apropar-se amb una metodologia experimental.

2. R EPRES EN TAN TS
2 . 1 . S K I N N E R , F R E D E R I C K B . [ 1 9 0 4 -1 9 9 0 ] .

Seguint la línia més pura del model conductista , S KINN ER rebutja tot tipus de va riable
interna per explicar la conducta. La situa ció original provocadora d'una conducta i les
conseqüències que segueixen aquesta conducta són suficients per explica r-la . Tota va riable o
postulat que es trobi més enllà d'allò observable a l'ambient i a la conducta dels organismes
serà rebutjat.
S K INNER no pretén fer cap teoria psicològica , segons la seva opinió és inútil esforça r-se per
construir àmplies teories com a punt de partida de la ciència. Pensa que allò que ha de fer la
Psicologia és descripció científica de la conducta i no teories generals explica tives de la
conducta. Per a S K IN NER a llò que ha de fer la ciència consisteix a descriure allò que es veu i a
buscar les relacions funcionals entre un fenomen observat i els fenòmens a nteceden ts i
consecutius.
Adopta el model de T HORND IK E -aprenentatge per assaig/error-, però purificant-lo de
variables subjectives. Segons T HO RND IK E s'aprèn per la satisfacció que segueix a una
determinada conducta. S K INNER rebutja tot allò que no és observable (satisfa cció és un
concepte subjectiu) per tant només ens podem fixa r en la conducta que ha realitza t el
subjecte i en les modificacions que aquesta conducta ha produït a l'ambient. (El gat ha après
a obrir la porta perquè en modificar les condicions ambien ta ls aquesta modifica ció l'ha
recompensat: ha pogut arribar a l menja r).

15
2 .2 . AN TE C EDEN T S
 DESCARTES, per la seva orientació mecanicista. Per a D ESCARTES el cos (sense ànima) és una
màquina, l'organització i la disposició de les peces de la qual són l'única causa dels seus moviments. Per
a S KINNER l'home és una màquina, en el sentit que constitueix un sistema complex que es comporta de
manera que podem expressar en lleis. La seva conducta es pot analitzar en termes mecànics.
 L'Empirisme, segons el qual el coneixement s'adquireix mitjançant l'experiència. S KINNER parteix
de l'observació de les dades empíriques. Segons S KINNER les lleis s'han de desprendre directament dels
fets.
 L'Associacionisme. Per a S KINNER la resposta i el reforç s'associen per contigüitat temporal.
 DARWIN, per la importància que dóna al medi ambient en el qual viuen els organismes
(ambientalisme), i per defensar la continuïtat de les espècies (reduccionisme biològic), supòsit bàsic de
les investigacions amb animals dels conductistes.
 L'orientació investigadora de la Psicologia animal i comparada. Aquesta psicologia intenta obtenir
lleis i principis vàlids per al comportament humà a partir de l'experimentació i l'observació del
comportament dels animals.
 El funcionalisme. S KINNER va mantenir la seva actitud pràctica, pragmàtica. Els funcionalistes se
centren en allò observable, en els efectes de la conducta sobre el medi (ja que l'efecte de la consc iència
és observable, la consciència mateixa no). Als funcionalistes els importen més els fets psíquics en el seu
vessant conductual, que els conceptes teòrics; estan més interessats en l'aplicació pràctica de la
psicologia que en la creació de teories explicatives de la consciència i de la conducta.
 WATSON, sobretot per la seva concepció de l'home (mecanicista i ambientalista) i de la ciència
psicològica (ha d'estudiar la conducta observable). Però S KINNER desplaça el seu interès del
condicionament clàssic a l'operant. A través de WATSON , P AVLOV es pot considerar també antecedent
d'S KINNER per la seva tècnica de condicionament.
 THORNDIKE. El condicionament operant és una revisió objectivitzada de la famosa LLEI DE L ' EFECTE
de T HORNDIKE . Skinner completa aquesta llei tecnològicament amb els programes i formes de reforç.

2.3. OBJECTE D'ESTUDI I DOCTRINA

Per a S KINNER la conducta és explicable en termes d'estímul-resposta. Els estímuls i les respostes són
variables observables, entitats físiques que es troben fora de l'organisme, el qual és considerat per
S KINNER com una «caixa negra», com un sistema del qual només es coneix el seu "input" o entrada i la
seva sortida o "output". L'orientació d'aquesta psicologia és, així, estrictament periferialista
(conductisme «radical»), eliminant-se les "variables internes" per tractar-se de variables subjectives
(S KINNER rebutja tot allò que no és observable) 18.
A diferència de W ATSON , segons el qual coneixent l'estímul (E) es pot saber la resposta (R) que el

18S KINNER no nega l'existència d'estats interns. Pensa que les variables internes no són importants per
explicar la conducta , però no nega la seva existència. Simplement prescindeix d'aquestes variables p er
fer una anàlisi funcional de la conducta. Diu que l'organisme és el lloc de creuament de les variables, des
d'on es mo tiva la conducta, per això l'anomena «la caixa negra», però no és necessari explicar res
d'aquesta , ni estudiar-la per entendre el comportament humà.

16
seguirà; per a S KINNER , quan l'organisme es troba davant un E concret, produeix una classe de R, però no
se sap quina. Per a ell, només el fet de conèixer l'E no permet saber la R. Segons S KINNER hi ha varietat
de resposta: un organisme davant un estímul determinat pot produir diferents respostes de manera
espontània. Aquestes respostes determinen certes conseqüències o efectes, i aquests efectes actuen
sobre la resposta (conducta) que els va originar, de manera que o bé la reforcen o bé l'extingeixen.
S KINNER formula la teoria del condicionament operant o instrumental: els organismes aprenen per la
seva pròpia activitat i pels efectes que la seva activitat té a l'ambient. La conducta "opera", modifica les
condicions ambientals i origina unes conseqüències. Es pot dir que un home es condueix per les
conseqüències que han seguit a una conducta semblant, en altres experiències passades.
Per a S KINNER l'aprenentatge s'inicia en la R (per a altres conductistes s'iniciava en l'E, provocador de
conductes determinades). Per tant, no és qüestió de provocar les conductes amb una estimulació
determinada, sinó de reforçar o eliminar les conductes produïdes espontàniament per l'individu. Això
farà que aquesta conducta, espontània originalment, en ser reforçada, augmenti la seva freqüència
d'aparició. (Als experiments que realitza 19, primer la rata explora i les conductes són espontànies i a
l'atzar. Quan emet una conducta esperada per l'experimentador - apretar una palanca, per exemple-
llavors aquest la reforça tirant-li unes boletes de menjar. Primer la rata no ho associa, però com que
sempre es reforça la mateixa conducta, aquesta ho aprèn i passa a produir-la directament). Les
conductes o respostes que augmenten la seva freqüència d'aparició en ser seguides per un reforç,
s'anomenen «operants» o «respostes operants».
Així, tot l'aprenentatge s'inicia com a reforç de les conductes espontànies dels organismes. En la
mesura que es reforça una conducta i no una altra l'organisme aprendrà. Se suposa que l'organisme
associa la conducta amb el reforç. Però el reforç 20 no és la causa de la conducta, allò que fa és
incrementar la probabilitat d'aparició d'aquella conducta i disminuir la probabilitat que n'apareguin
d'altres. Entre la R i el reforç es dóna una relació contingent (el reforç fa probable que torni a
aparèixer, o no, la conducta) i no causal.
Segons S KINNER , si es coneix quan i sota quines condicions es reforça una conducta, aquesta es podrà
predir (per a ell predir significa conèixer la probabilitat de resposta). D'aquesta manera es podrà també
arribar al control de la conducta -que és l'objectiu final de la Psicologia-. Si una conducta s'aprèn i es
manté per les conseqüències que la segueixen (reforços), coneixent aquestes conseqüències la
conducta es podrà controlar. Així, en el cas de donar-se conductes inadaptades, aquestes es podran
modificar (controlar). La tasca per modificar-les consisteix a recollir i conèixer la història d'aquelles
conductes en la persona, per veure com s'han reforçat. A continuació s'ha de confeccionar un programa
de reforçament en el qual es reforcin conductes diferents, més adaptatives. I, a més, ta mbé s'ha de
deixar de reforçar aquella conducta que implica desadaptació per tal que desaparegui. Per tant,
programant una seqüència de reforç es pot programar un comportament.
El condicionament operant ha arribat a tenir molta importància a l'educació, a la teràpia, a
l'ensinistrament dels animals, i també a la psicologia del treball. Un dels motius bàsics de la força
d'atracció de S KINNER radica en el seu apropament als problemes pràctics i socialment vitals.

19Veure l'apartat següent de metodologia.

20Per reforç s'entén qualsevol estímul que fa augmentar la probabilitat d'una resposta a la qual segueix
temporalment

17
2.4. METODOL OGIA
 Utilitza el model inductiu: parteix de les dades empíriques, de l'observació d'aquestes, i només
quan ho creu possible arriba a la generalització. Segons S KINNER les lleis s'han de desprendre
directament dels fets, i aquests han de marcar el camp d'aplicació de cada llei. No és partidari de
l'estadística en les seves investigacions, allò que fa S KINNER és ordenar, organitzar i resumir
constantment els resultats dels seus experiments de casos singulars.
 El condicionament operant és la tècnica d'investigació de S KINNER . La probabilitat d'una resposta és
afectada per allò que passa immediatament després de la mateixa. La relació entre la resposta i allò
que segueix és únicament temporal, sense importar que aquesta relació sigui o no causal. S KINNER
experimenta amb aquest model (E-R-reforç) per averiguar quan i sota quines condicions (programes
i formes de refoç) es reforça una resposta i les conseqüències que això té sobre la seva probabilitat
d'emissió.
 Utilitza l'experiment com a punt de partida i única font de les lleis de la conducta (aquestes lleis es
desprenen directament de l'experiment). Per raons de simplicitat científica prefereix experimentar
amb animals 21 (primer experimenta amb rates, després ho fa amb coloms). Per a dur a terme els
seus experiments, S KINNER dissenya una caixa que es coneix com la «caixa de S KINNER». És una gàbia
adaptada al tamany de l'animal, construïda a prova de sorolls i ventilada contínuament. L'animal
s'hi col.loca a dintre i quan realitza la conducta esperada per l'experimentador (la rata pressionant
una palanca i el colom "picotejant" un interruptor, per exemple) se li tira menjar (que actua com a
reforç). D'aquesta manera s'aconsegueix que l'animal augmenti la freqüència de realització
d'aquella conducta per les seves conseqüències reforçants. La «caixa de S KINNER» compta amb uns
mecanismes que permeten controlar automàticament el lliurament de l'aliment segons el tipus de
programa i registrar el nombre de respostes que dóna l'animal per unitat de temps (aquestes
respostes, a més, s'acumulen en unes corbes indicatives de la seva major o menor freqüència).
S KINNER , en els seus experiments, sempre quantifica les seves dades i atén a la freqüència d'una
resposta com a indicador de la seva relació amb el reforçant. Quan a una conducta li segueixen
reforços, la freqüència d'aquesta conducta s'incrementa.
2.5. PRINCIPIS
 Determinisme-ambientalisme:
«Allò que fa l'home és el resultat d'unes condicions específiques, i una vegada descobertes aquestes
podem anticipar i fins cert punt, determinar les seves accions.[...] La pura manipulació de les condicions
ambientals pot fer possible un control pràctic de la conducta. Aquesta pot emmotllar-se d'acord amb
certes especificacions...».
S KINNER concep cada home com a resultat exclusiu de les contingències de refoç a les quals ha estat
exposat al llarg de la seva vida. Així, tota conducta produïda per l'home és conseqüència d'una història
de reforços.
 Mecanicisme:
«L'home és una màquina, en el sentit que constitueix un sistema complex que es comporta de
manera que podem expressar en lleis».

21Segons SKINNE R laconducta de l'home és més complexa, però els processos bàsics no són
necessàriament diferents.

18
 Afirmar això no suposa convertir l'home en una màquina, sinó poder analitzar la seva conducta en
termes mecànics. Tot allò que l'home fa, des d'allò més simple fins al comportament més complicat,
obeeix a lleis objectivament determinables (que són les pròpies del condicionament operant)
mitjançant les quals es pot predir i controlar la seva conducta (determinisme).
 Associacionisme contigüísta:
«L'única propietat important de la contingència és temporal. El reforç segueix simplement a la
resposta».
 Pragmatisme:
«L'èxit d'una ciència ha de ser valorat per allò que aconsegueix més que per les seves discusions a
priori».
La investigació sobre el reforç és útil perquè pot aconseguir el control de la conducta i, així,
l'adaptació de l'home al seu entorn.

19
 PSIC OL OG IA DE L A G EST ALT

1. INTR ODUCCIÓ

Una nova escola (LA G ESTALT 22) va ser iniciada a Alemanya, l'any 1912, per un grup de psicòlegs encapçalats
per M AX W ERTHEIMER 23 que trobaven sèries limitacions al model analític i atomista de W UND T . No s'oposaven al
seu caràcter científic ni al seu objecte d'estudi -la consciència-, sinó al seu enfocament analític i associacionista,
perquè opinaven que les dades psicològiques tal i com es donen immediatament a la consciència queden
totalment tergiversades en ser descomposades en els seus elements sensorials.
Aquest grup de psicòlegs opinaven que el fenomen psicològic és en si mateix «un tot» que, quan s'ana litza per
descompassar-lo en els seus elements sensorials, pot córrer el risc de perdre la seva identitat, perquè les
propietats de les parts per si soles no defensen les propietats de la totalitat del fenomen que en resulta. No
acceptaven que l'experiència perceptiva fos un compost de sensacions combinades, associades, barrejades, com
així ho constataven W UND T i els seus seguidors. Per als gestaltistes les anàlisis de W U ND T passaven per alt la
totalitat, la integritat de l'experiència immediata.
La psicologia de LA G ESTA LT va ser acollida a les universitats austríaques. Com a institució va durar poc per
raons de tipus polític: molts gestaltistes eren jueus i, a causa del genocidi practicat pels nazis d es del mateix
moment que van arribar al poder, sinó abans, van haver d'emigrar als Estats Units.

2. A NTEC EDENT S
 MACH E RNST [1838-1916]. En la seva obra "A NÀ LISI DE LE S SENSACIONS " [1886]., afirmà que tota ciència, tant
física com psicològica, s'havia de dedicar exclusivament a l'estudi de les sensacions. Per a M ACH les sensacions
percebudes pels subjectes són independents dels elements que les componen. Així, un triangle seguirà sent-ho a
pesar del seu color o les seves dimensions, i una melodia serà la mateixa independentment del to o la clau amb
la qual es toqui. D'altra banda, d'uns mateixos elements (per exemple punts) poden resultar diferents formes -
....
sensacions- (una línia, un triangle, un quadrat...) segons sigui la seva col.locació (línia , triangle ², quadrat µ).
 EHRENFELS, CHRISTIAN VON [1859-1932]. Va perfeccionar i estructurar les idees de M ACH en un important
escrit: "S O BRE LES Q UALITA TS DE LA FIGURA " [1890]. Segons E HRENFELS certes qualitats de l'experiència -les qualitats de
forma- no poden ser explicades mitjançant els elements que les conformen. Prenent l'exemple de MACH una
mateixa melodia pot tocar-se en diferents tons i, a pesar de tenir en cada to diferents notes (elements) resulta
sempre la mateixa melodia (forma). Per això la melodia és més que elements, és la manera com es troben
relacionades les seves parts en el tot (la melodia roman amb diferents notes si en aquestes no s'altera una
relació interna: successió, distàncies, intervals, pausa, ritme, èmfasi...).
La forma difereix especialment dels elements sensitius i, per tant, no pot ser reduïda a aquests. La forma és
l'estructura nascuda de l'organització dels elements que la componen.
 JAMES. A l'obra de JA MES "P RINCIPIS D E P SICOLOGIA " [1890], es troben moltes referències al criteri de
totalitat, adoptant una postura integradora dels processos psicològics. Segons J A MES en l'explicació dels «estats

22La paraula alemanya «gestalt» s'ha traduït com a 'forma', 'figura' o 'configuració'.

23Al mateix temps que W ATSON proclamava a Amèrica els principis revolucionaris de la Psicologia de la
conducta , atacant -a la vegada- la psicologia de la consciència de W U NDT pel caràcter artificiós i poc
científic del mètode introspeccionista.

20
de consciència» s'han de tenir en compte les causes, condicions i conseqüències immediates d'aquests estats, ja
que és tot aquest conjunt el que determina la vida psíquica. Per a JAMES la consciència és un corrent (no un
encadenament ni un mosaic), un fluir continu. Flueix i varia contínuament amb la finalitat d'adaptar i conservar
l'individu en un món en canvi constant. Aquest corrent s'adultera si s'intenta fer una anàlisi atomística.
 DEWEY. Al seu famós article sobre «l'arc reflex» [1896] explica aquesta realitat com una totalitat, que si
s'analitza en les seves parts (estímul-resposta) no s'entén, perd el seu significat. D EW EY defensa la totalitat de
l'organisme: «l'arc reflex no es pot considerar com a independent, sinó dins d'un organisme coordina dor (...)
que, funcionant com un tot, té com a finalitat la seva adaptació a l'ambient».

3. R EPRE SENTANTS
3 .1 . WER TH EIMER, M A X [1 8 80 - 194 3 ].
Llicenciat en lleis, el seu interès per la psicologia el va dur a treballar a Berlín [1901 -1903] amb KARL S TUMPF
[1848-1936], que ocupava la càtedra de Psicologia en aquesta ciutat. L'any 1904 es va doctorar a Würzburg. Més
tard, l'any 1910 va arribar a l'institut de Francfort, on durant dos anys es va dedicar al treball d 'investigació
sobre el moviment aparent. El van ajudar com a subjectes d'experimentació K URT K OFFKA i W OLFGANG K ÖHLER .
Resultat del seu treball va fer un interessant escrit sobre el moviment aparent: "E STU DI EXPE RIMENTA L SOBRE LA VISIÓ
DEL MO VIMENT " [1912]. Aquesta monografia va representar el vertader naixement de la nova escola, i gràcies a ella
es considera a W ERTHEIME R el seu fundador. Decisiu també per aquest naixement va ser la unió d'aquests tres
homes durant llarg temps.
L'any 1921 W ERTHEIMER , K ÖHLER i K OFFKA van fundar a Berlín la revista oficial de LA G ESTALT : "P SY CHO LOGISCHE
F ORS CHUNG " (Investigació psicològica), òrgan d'expressió del grup però que només es va publicar fins l'any 19 38
per la prohibició dels nazis. La situació de persecució creada per aquests va determinar també la ma rxa als Estats
Units dels seus fundadors.

3 .2 . K O FF KA , KUR T [1 8 8 6 -19 41 ].
L'any 1901 va començar a estudiar filosofia a la Universitat de Berlín, interessant-se aviat per la psicologia. En
aquesta universitat va treballar amb S TUMPF , amb qui es va doctorar. Posteriorment es va traslladar a Francfort
on va trobar W ERTHEIMER , integrant-se llavors al nucli inicial de la psicologia de LA G ESTA LT .
K OFFKA és l'escriptor més prolífer i precís de l'escola, d'entre les seves obres destaquen:
a) "F ON AMENTS DE L D ESEN VOLUPAMENT PS ÍQ UIC DE LA PSICOLOGIA INFAN TIL " [1921].
b) "P RINCIPIS DE LA PSICOLOG IA D E LA G ESTA LT " [1935], una interessant exposició del pensament gestàltic, va
demostrar en aquesta obra la seva gran vàlua com a investigador experimental.

3 .3 . K Ö H LER , WO LF G AN G [1 8 8 7 -1 9 67 ].
K ÖHLE R es va formar a Bonn i Berlín, on es va doctorar en filosofia l'any 1909. És el més conegut pels seus
experiments sobre la solució de problemes i aprenentatge amb antropoides en una estació d'investigació a
Tenerife [1913-1920]. Aquest tema va ser objecte del seu llibre "L A MENTALITAT DELS A NT ROPOIDES " [1917].
L'any 1935 s'establí definitivament als E.E.U.U., a causa dels problemes que anava trobant com a jueu, essent
nomenat professor del Swarthmore College. Allà va crear una escola i va contribuir a donar a Amèrica els
PRINCIP IS DE LA G ESTALT .

21
4. O BJECTE D'ESTUDI I DOC TRINA
L'objecte d'estudi de la P SICOLOGIA D E LA G ESTA LT és l'experiència immediata tal i com se'ns dóna de manera
directa, ingènua, original (i no «l'experiència corregida» i artificial, a l'estil de W UND T ). Aquesta experiència
comprén tant les coses i processos objectius com els subjectius, i té les característiques d'una «gestalt» (forma),
és a dir, d'un tot organitzat i estructurat.

LA PERC EPC IÓ
Encara que els psicòlegs de LA G ESTA LT pensaven que la «forma» existeix a tota classe d'experiències i
vivències personals (perceptives, reflexives, decisòries, afectives, conductuals, etc.), i també al món físic i al
fisiològic, originalment van atendre preferentment a l'estudi de les «formes perceptives».
L'inici formal de l'escola de LA G ESTA LT va unit a la publicació de l'article de W ERTHEIME R l'any 1912 sobre el
moviment aparent, o «fenomen phi». L'experiment que W ERTHEIME R va realitzar consistí en dues línies que van
poder ser il.luminades independentment, pròximes entre elles, i col.locades de tal manera que una estigués
horitzontal i l'altra formant sobre aquesta una inclinació aproximada de 30 graus. Si s'encenien de forma
instantània i successiva amb una velocitat determinada, eren percebudes com una sola línia que es desplaçava
des de la posició de la primera a la de la segona 24. L'explicació i interpretació que W ERTHE IME R donà a aquest
fenomen -que anomenà «fenomen phi»- va donar lloc als PRINCIP IS BÀSICS de l'escola de LA GE STALT :

1. Consideració fenomenològica d'allò presentat.

El punt de partida de LA GESTALT és el món contemplat d'una manera ingènua, sense aplicar el sentit crític. Se
cenyeix a l'experiència directa i immediata, a les dades tal i com se'ns presenten, i no accepta l'e xperiència
corregida (al laboratori) de l'introspeccionista. En aquest aspecte es manifesta l'actitud fenomenològica dels
gestaltistes. Perceptivament és tan real el moviment aparent com el real: el «fenomen phi» se'ns apa reix
perceptivament amb aparença de moviment. Aquest moviment mai no s'entendria si se'l volgués descompondre
en els seus elements, que són estàtics. L'experiència és percebre el moviment; és tota l'experiència , sencera i
total, i si la dividim, la perdrem.

2. Anàlisi de fonament fenomenològic.

Per entendre un fenomen és mal camí l'anàlisi per buscar els seus elements, com defensava WUNDT, ja que
coneguts els elements (quelcom estàtic) no podem comprendre la realitat resultant o fenomen (moviment, en el
cas del fenomen phi).
LA GES TA LT lluita contra l'anàlisi que redueix l'experiència a elements psíquics abstractes, no fenomènics, és a
dir, que s'observen o experimenten directament. Una anàlisi química (elemental) de l'aigua donaria d os
elements: hidrogen i oxigen; però una anàlisi de fonament fenomenològic atendria les característiques
fenomèniques (manifestes a l'aigua) tals com quantitat, transparència, liquidesa, i a les seves prop ietats:
refrescant, treu la set...

3. El «tot» («gestalt») és abans que les parts ( LLEI D E P RIMACIA ).

La forma («gestalt») és una experiència original, primària i viscuda abans que les parts o elements que el
componen. W ERTHEIME R defensa l'existència d'una primera i única etapa en la qual la persona immediatament i en
el mateix moment de "sentir" (considerant sentir com a sensació) percep el «tot». La percepció de la forma és un

24Fenomen en el que es basa la "sensació" de moviment de les películes cinematogràfiques.

22
fenomen primari. Es percep primer, i després per introspecció ens adonem dels elements o dades senso rials,
però això és una instància segona, innecessària per a la comprensió del fenomen, i no usual en l'experiència
normal. Les parts -elements sensorials- només existeixen com a entitats abstractes després d'un acte reflexiu de
la ment, però no es donen a l'experiència immediata. El missatge sensorial és espontani i immediatam ent
organitzatiu.
Els psicòlegs de LA GESTA LT defensen, a més, que el «tot» («la gestalt») és una experiència no apresa. Defensen
l'existència en el cervell d'unes «estructures innates» que fan que «la gestalt» (percepció del tot) es doni
automàticament i en una etapa primera i única, sense necessitat d'aprenentatge. És així com, segons ells,
s'explica la LLE I D E LA PREGNÀN CIA o bona figura, ja que a pesar de les dades sensorials es tendeix a veure el tot com
una estructura regular, com si de la naturalesa de les estructures cerebrals fos propi percebre bones figures.
4. Entenent els elements no es comprèn el «tot».
El «tot» és més que la suma de les parts. Una estructura suposa l'existència d'unes parts (elements o
components) però implica a més d'altres coses: un ordre en què els elements s'integren i en el qual adquireixen
el seu paper, una unitat que abraça les parts, i un conjunt de propietats estructurals que no són el resultat de la
suma de les seves parts sinó el resultat de com aquestes s'organitzen. Les parts, en organitzar-se en un tot,
perden les seves característiques particulars, i el «tot» resulta amb unes qualitats noves (diferent s segons sigui
l'organització de les parts). El significat i la funció de les parts depèn, per tant, del «tot» que en resulta.
A la primera figura es pot veure la cara d'una vella o la d'una jove. Si es veu la jove, allò que pot ser e l nas de
la vella és el mentó de la jove, la boca de la vella és el collaret de la jove, etc. El mateix passa a la segona figura:
les mateixes línies poden ser el perfil de dues cares o el dibuix d'una copa. Una part del «tot» (mentó o nas,
collaret o boca) adquireix un significat i una funció diferents segons el context de referència que s'agafa (jove o
vella). I les qualitats de cada figura són diferents per la diferent organització que adquireixen els seus elements.
Percebre és donar significat i sentit a les dades sensorials .

A P REN ENTA TGE P ER INS IG HT

L'any 1913 l'Acadèmia Prussiana de Ciències va encomanar a K ÖHLE R la direcció d'una estació d'investigació
sobre comportament d'antropoides que acabava de crear a Tenerife. K ÖHLE R trobà una ocasió favorable per a
demostrar que els P RIN CIPIS DE LA G ESTALT , a més de servir per explicar el fenomen perceptiu, també explicaven
l'aprenentatge.
En una de les seves investigacions, K ÖHLER va col.locar un ximpanzé dins d'una gàbia on hi havia uns quants
plàtans penjats del sostre que no estaven, per tant, a l'abast de l'animal, però sí que els podia veure. Dintre del
recinte hi havia també unes caixes de fusta. El ximpan zé no parava de mirar els plàtans i tot l'interior de la gàbia,
finalment va agafar les caixes i les va col.locar una sobre l'altra, després va pujar i va poder aga far els plàtans
que ara sí que eren al seu abast. El ximpanzé resolgué el problema reorganitzant la situació perceptual global, on
les caixes buides (primer mancades de significat) van passar a ser mitjans (escales) per arribar al fi: aconseguir
l'aliment. En un principi, els elements de la gàbia (caixes i plàtans) no guardaven cap relació entre ells; en el
moment en què el ximpanzé els va poder relacionar i va prendre consciència del nou significat que cada element
adquiria en aquesta relació, llavors el seu problema es va solucionar.
K ÖHLE R va explicar, a partir de les seves investigacions, que la solució d'un problema es produeix per la
reestructuració del camp perceptual, és a dir, per una combinació nova dels elements presentats en aquest
camp, combinació que fa que els elements adquireixin una significació (que abans no tenien) respecte al
problema. Els elements, desconnectats en un principi, passen a formar part d'un tot, «entren en un mateix
quadre», es capten sobtadament i immediatament com a parts que es relacionen. Aquests elements, en f ormar
part d'un tot, poden perdre el seu propi sentit, el seu valor usual, i adquirir un nou sentit dins de la situació total
(com el de ser mitjans per a un fi). La «Einsicht» («Insight» amb anglès) és el moment de presa sobtada de
consciència d'una relació de dues realitats. L'aprenentatge és el procés mitjançant el qual es van adquirint noves
relacions que progressivament condueixen a la comprensió total.

23
5. ME TODOLOGIA
La metodologia gestaltista es caracteritza per una actitud eclèctica, utilitzaven qualsevol procediment que els
valgués per a estudiar el problema que en cada moment els preocupava: "un mètode és excel.lent si es troba
adaptat als fenòmens a estudiar, i inadequat si no té en compte dit material o si desvia la investig ació del seu
objecte".
Els gestaltistes pensen que en psicologia poden utilitzar-se tant els mètodes objectius com els d'introspecció
sobre l'experiència directa: seguint l'actitud fenomenològica defensen que és científicament vàlid l'informe (o
l'expressió espontània) d'un subjecte sobre el significat de la seva experiència in terna. És vàlid tot i utilitzar
paraules ingènues, espontànies, no científiques, a condició que sigui una descripció dels fenòmens, lliure de
prejudicis. No accepten la cuidada i preparada «introspecció experimental» dels l'estructuralistes, per ser
'artificial' i 'corregida'.

Els gestaltistes només utilitzaven l'experimentació 25 (ja que no l'acceptaven com a instrument metodològic)
com a demostració de les reaccions dels subjectes davant de situacions de «gestalt» (per exemple l'e xperiència
del «fenomen phi»). Són coneguts també els experiments sobre la «Einsicht», en els quals les situacions eren
variades. (Per exemple, una tanca que s'interposa entre l'animal i la fita. Per arribar a la fita l'animal ha de
comprendre la relació lloc-fita, és a dir, fer-se una composició del lloc. Fins i tot de vegades això obliga l'animal a
allunyar-se temporalment de la fita per a, fent un rodeig, poder aconseguir-la).
Un procediment molt comú entre els gestaltistes va ser l'ús de demostracions o exemplificacions gràfiques
(línies, punts, colors, figures... en diferents posicions) de les quals es traurien moltes lleis perceptives.
Respecte a l'orientació metodològica quantitativa o qualitativa, els psicòlegs de LA G ESTALT s'inclinen per
estudis qualitatius, encara que veuen també la utilitat dels procediments quantitatius.

En pa raules de K ÖH LE R : "... les observa cions qualitatives hauran de ser moltes v egades més
fructíferes que les medicio ns prematures [...] No exagerem a subratllar el valor de la informa ció
qualita tiva com a suplemen t precís a la ta sca quantitativa. En ab sència de dita informa ció, la
p sico lo gia del comportament a rrib arà a ser tan estèril co m exacta se suposa que és." En el fons,
darrera d'aquest "rebu ig" de la quantifica ció s'ha de veu re un cert a tac a l CON D U CTIS ME i a la
p sico física, en el sentit qu e aquests es va modelant d'una manera serv il seguint les cièncie s més
antigues i millor desenv olupades.

6. P RIN CIP IS
 Totalisme, enfront de l'atomisme associacionista. El tot s'ha de considerar en si mateix, sense necessitat
d'analitzar-lo en les seves parts perquè qui coneix les parts no pot conèixer el tot (el tot, la forma, emergeix, és
més que la simple suma de les parts).
 Actitud fenomenològica: l'experiència s'ha d'estudiar tal i com se'ns ofereix de manera directa, ingènua i
original.
 Innatisme: de certes estructures cerebrals i les seves corresponents qualitats psíquiques que condicionen
la forma. Hi ha una tendència innata i general a l'equilibri (estabilitat, regularitat i simplicitat).
 Enfocament qualitatiu.

25Encara que s’hauria de parlar més pròpiament d'observacions de laboratori.

24
 L A P SICO ANÀL ISI

1. INTRODUC CIÓ
El creador de LA P SICOANÀLISI va ser S IGMUND F REUD a finals del segle passat (concretament, l'inici
històric de LA P SICOANÀLISI s'ha de situar l'any 1895, durant el qual es publicà l'obra E STUDIS SOBRE LA
HISTÈRIA , que F REUD escrigué juntament amb B REUER ). F REUD proposà un model per explicar la neurosi.
Destacà la importància de la irracionalitat del comportament humà i d'una faceta oblidada,
l'inconscient. Aquests aspectes anaven en contra de la tendència seguida per la psicologia a Alemanya:
només es tenien en compte els aspectes conscients i racionals de la ment.
LA P SICOANÀLISI va trobar des d'un principi una gran resistència entre els psicòlegs científics, que no
veien que complís els requisits principals per poder considerar-se una teoria científica. La crítica
principal era que LA P SICOANÀLISI no oferia proves empíriques de les seves teories. S'ha de destacar que
l'objecte dels estudis psicoanalítics és l'inconscient i, per tant, la seva complexitat, la manca de
delimitació i d'objectivació és evident. L A P SICOANÀLISI treballa sobre hipòtesis no observables (pulsions,
mecanismes de defensa, desenvolupament de la libido, etc.) que no es poden contrastar empíricament.
Encara que aquestes crítiques tinguin fonament, s'ha de considerar que LA P SICOANÀLISI ha contribuït
decisivament en la comprensió de l'home, aprofundint en els mecanismes no conscients de la conducta.
És precisament el seu contingut i l'objecte d'estudi, l'inconscient, que li dóna la seva grandesa i, a la
vegada, li planteja les seves dificultats més greus per a constituir-se com a ciència.

2. ANTECEDENTS
 DARWIN. La influència es reflecteix en la importància que va donar als instints, a la motivació
biològica (la conducta està motivada per la satisfacció de les necessitats) i a l'estudi del psiquisme a
partir de la seva gènesi des del naixement i la infància.
 HELMHOLTZ. Va influir en els pensaments de F REUD a través de B RÜCKE , amb qui va coincidir en
l'Institut Fisiològic de Viena. El principi determinista d'aquesta escola va incidir en F REUD , que manté
també una posició determinista: el desenvolupament de la personalitat es contempla en funció de la
interacció entre processos biològics i ambientals. De B RÜCKE agafa la idea que les lleis fisicoquímiques
governen de la mateixa manera l'organisme humà que la naturalesa. A més, a l'obra de F REUD hi ha
molts conceptes que es refereixen a l'energia (sobretot quan parla de pulsions) concepte que procede ix
de la física i de la mecànica.
 L'escola francesa de psicologia clínica. L'estança de F REUD a la clínica de Salpetrière, juntament
amb C HARCOT , i després a la de Nancy, juntament amb B ERNHEIM , el van introduir en els grans problemes
psíquics de les neurosis i, particularment, de la histèria, i el tractament hipnò tic de les neurosis el van
orientar cap a l'inconscient dinàmic. A aquesta tradició francesa hem d'afegir la influència del metge
vienès J OSEPH B REUER , amb el qual va elaborar alguns dels seus primers escrits psicològics.

25
3. R EPRES EN TAN TS
3 . 1 . F R E U D , S I G M U N D [ 1 8 5 6 -1 9 3 9 ] .
F REUD va obtenir el títol de metge l'any 1881. L'any 1885 va obtenir una beca per estudiar a París
juntament amb C HARCOT , a la clínica de Salpetrière. C HARCOT investigava i teoritzava en temes d'histèria
i d'hipnosi. També donava sessions clíniques als seus alumnes. Quan F REUD va arribar a París ja coneixia
els estudis que s'estaven fent sobre la histèria pel seu contacte anterior amb B REUER . La histèria sempre
havia estat un punt negre per a l'explicació mèdica: no encaixava en cap classificació, no es podia lligar
a cap òrgan físic. Fins a C HARCOT no es va començar a tenir una teoria psicogènica de la histèria: és un
procés psicològic allò que genera el desenvolupament de la malaltia (histèria de conversió). Éssent una
malaltia lligada al cos -paràlisi de certes parts del cos, dolors, espasmes, pèrdues momentànies de
consciència, pèrdues de visió, etc.- no hi ha cap raó objectiva en el cos perquè això succeeixi. Els
metges pensaven que podria ser una mena de "teatralització", una manera de cridar l'atenció, lligada a
unes demandes de caràcter afectiu.
C HARCOT aplicà la hipnosi als casos d'histèria. S'adonà que amb aquesta tècnica podia produir
símptomes histèrics en una persona que no els tingués, i fer-los desaparèixer en una persona que sí els
presentés. Si els símptomes desapareixien en estat hipnòtic, estava clar que no hi havia lesió orgànica
en l'origen de la malaltia. C HARCOT també pensava que les persones histèriques tenen un tret de
personalitat que els facilita entrar en estat hipnòtic: ser fàcilment suggestionables.
L'any 1895 va publicar amb B REUER un treball que representa l'inici històric de l'escola psicoanalítica:
E STUDIS SOBRE LA HISTÈRIA .
Durant els primers anys d'exercir, i a causa que ell es considerava mal hipnotitzador, va
desenvolupar EL MÈTODE DE L ' ASSOCIACIÓ LLIURE . Aquest mètode va ser el punt de partida i principi
fonamental de LA P SICOANÀLISI .

3.2. OBJECTE D'ESTUDI I DOCTRINA

F REUD , basant-se en la seva pràctica psicoanalítica quotidiana, va construir progressivament una teoria
sistematitzada de la personalitat i del psiquisme humà. Cap a l'any 1920 va prenent ja una forma
definitiva i F REUD li dóna el nom de METAPSICOLOGIA . Segons aquesta concepció freudiana el psiquisme
humà pot ser estudiat des de tres punts de vista diferents: tòpic (que estudia la seva estructuració en
elements diferents), dinàmic (que estudia la conflictivitat del psiquisme i el seu desenvolupament per
etapes) i econòmic (que estudia el psiquisme en termes de forces psíquiques en conflicte).

T ÒPICA DEL PS IQUISME HUMÀ

 La Primera tòpica: les qualitats psíquiques
Durant els primers anys de LA P SICOANÀLISI, F REUD entén l'aparell psíquic estructurat en tres sistemes
o qualitats: l'inconscient, el pre-conscient i el conscient.
a) La qualitat conscient és secundària, insignificant i petita (allò que un sap de si mateix). Es tracta
del sistema pel qual, momentàniament, les representacions que deriven de la percepció externa i
interna estan presents a la nostra ment. La consciència té una situació externa, en contacte amb el món
a través dels sentits. La consciència no és ni la part més important de la nostra vida psíquica ni e l motor
de la nostra ment.

26
 b) Entre l'inconscient i el conscient es troba el pre-conscient. Un procés psíquic pre-conscient pot
fer-se conscient en qualsevol moment sense dificultats, ja que els seus continguts no han estat
reprimits ni rebutjats per la repressió. Ve a ser com un "magatzen" d'informació en la memòria.
c) Les forces que mouen les accions humanes es troben amagades de la consciència, a l'inconscient,
dominat per impulsos i desitjos (les pulsions instintives originàries i els desitjos reprimits) als quals la
repressió exercida per la censura del jo conscient no els deixa manifestar-se tal com són a la
consciència. Aquesta acció de la censura és deguda al fet que el jo conscient s'ompliria de sentiments
de vergonya, culpabilitat i angoixa si aquests desitjos es realitzessin, ja que s'oposen a les normes
socials i culturals establertes convencionalment i acceptades per la consciència.
Allò inconscient no pot fer-se conscient fàcilment, ja que troba sempre la resistència de la censura.
El material inconscient pot fer-se conscient mitjançant els nostres esforços. Existeixen algunes maneres
d'enganyar la censura per part dels continguts inconscients. El mètode psicoanalític se'ns presenta,
precisament, com un mitjà per a desvetllar aquests continguts inconscients. En aquest sentit, F REUD
mantindrà que fins i tot els actes aparentment menys importants, com els somnis, les fantasies i les
equivocacions, són els que ens poden permetre, justament per ser considerats poc importants per la
consciència, accedir a l'àmbit d'allò inconscient.
 La segona tòpica: les instàncies psíquiques

F REUD divideix la personalitat en tres instàncies 26: l'id (ello), l'ego (jo) i el super-ego (super-jo).
Aquest canvi en l'estructura de l'aparell psíquic -de les qualitats psíquiques a les instàncies- rep el nom
de segona tòpica (1921) fins a la qual la personalitat s'entenia com un conflicte entre el conscie nt i
l'inconscient reprimit i instintiu. F REUD va adonar-se que certes instàncies considerades conscients -
mecanismes defensius i repressius- eren també inconscients. Per tant, l'inconscient no estava format
només per material reprimit, també era part d'ell el mecanisme que reprimia aquest material (la
censura). Aquest mecanisme, per tant, ja no es podia atribuir a la consciència.
La segona tòpica no anula la primera sinó que és compatible amb ella i fins i tot la complementa. El
següent quadre mostra la correspondència entre les qualitats psíquiques i les instàncies psíquiques:

conscients (jo)
processos psíquics — preconscients (jo)
no conscients — defensors (jo)

inconscients — repressors (superjó)

reprimits (id)

Taula comparativa de les qualitats de la Primera Tòpica i les instàncies de la Segona Tòpica.

26També estructures de l'aparell psíquic.

27
 a) L'Id (ello).
És l'estructura més primitiva i profunda de l'inconscient personal. És la primera instància de la
formació i desenvolupament de l'individu humà. Quan l'ésser humà naix és un feix de forces, d'instints i
de «pulsions». L'id està integrat per allò heretat (els instints o «pulsions» sorgits de l'organització
somàtica), i allò reprimit (adquirit durant el desenvolupament de l'ego i rebutjat per aquest).

Segons F REUD l'ésser humà està sotmés a forces que influeixen o determinen la seva
conducta. Aquestes forces innates i primordia ls van ser denominades per F REUD primerament
instints. Tanma teix, l'any 1905 F REUD va canviar aquesta nomenclatura i denominà «pulsions»
o impulsos instintius a aquestes forces que mouen el psiquisme humà . Els instints o pulsions
són forces que tenen el seu origen en la constitució somà tica (física ), però es manifesten en
la vida psíquica. L'única tendència d'aquests instints és arribar a la seva sa tisfacció per
damunt de tot i d'una manera immediata (cerquen l'obtenció de plaer), sense considerar el
perill que suposa ria per a la seguretat de l'individu la seva realització.
El materia l reprimit i inconscient de l'id està constituït sobretot per pulsions sexua ls.
Aquestes pulsions són les més estudiades per F REUD i, segons ell, comencen a la infància .
L'energia que mou l'individu en aquestes pulsions sexuals es diu «libido». La libido és, segons
F REUD , el factor principal de l'explicació del comporta ment humà, a ixí com dels conflictes que
a caben per produir malalties mentals.

L'id obeeix el principi de plaer, consistent en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Està allunyat
del món exterior, no l'importa la seguretat de l'individu, no coneix la por, exigeix la satisfacció
immediata que condueix a perillosos conflictes amb el món exterior i a la destrucció de l'individu. És
al.lògic i amoral.

b) L'ego (jo).
Originalment, en nàixer, tot és id. L'ego (jo) es desenvolupa a partir de l'id per la necessitat del
subjecte d'adaptar-se al món exterior. L'ego es relaciona amb el món extern a través de la percepció.
Així, el jo té arrels inconscients, si bé la seva part més important i destacada és conscient. Així com l'id
persegueix únicament el plaer, el jo està dominat per la consideració de la seguretat de l'individu,
busca la seva adaptació al món exterior. El jo pateix amenaces, exigències del món exterior i també de
les fortes pulsions de l'id (si bé també li arriben amenaces del super-jo, a través de sentiments de culpa
principalment). Ell és qui decideix realitzar o reprimir per perillosa l'exigència de la pulsió mitjançant el
principi de realitat. Aquest principi tendeix a regular la recerca de plaer en funció de les exigències
reals del món extern (el jo sospesa els pros i els contres de la satisfacció de les pulsions). El jo, com l'id,
busca el plaer, però d'una manera més favorable, fora de perills, atenent el món exterior. És un
"intermediari" entre l'id, la realitat i el super-jo, en intentar conciliar mútuament les pretensions de
cadascun d'ells. L'activitat del jo pot ser conscient (percepció exterior o interior, processos
intel.lectuals), preconscient, i inconscient (mecanismes de defensa: petits paranys gràcies als quals el jo
es defensa dels conflictes que genera l'adaptació a la realitat de les pulsions de l'id).

28
 c) El Super-ego (superjo).
És la capa més recent de la personalitat, es forma en últim lloc a partir del jo. És la seu de les forces
repressives que generen autocrítica i culpabilitat, ja que és la interiorització dels valors morals induïts
socialment a través de la identificació amb els pares (el super-ego és l'hereu). El super-ego (superjó)
actua sobre el jo perquè aquest inhibeixi els desitjos més intolerables moralment. Així, el superjó és el
dipositari de les normes morals imposades per la família i el medi social en què viu. Actua com a censor
del jo, castigant-lo amb l'angoixa que genera el sentiment de culpa per la desaprovació de les
transgressions de les seves normes interioritzades.

"...com a sediment del llarg període infantil en el qual l'home en formació viu depenent dels seus
pares, es forma en el jo una instància particular que perpetua aquesta influència parental i a la qual se
li ha donat el nom de superjo (...) El superjo és l'hereu del complex d'Edip (...) El super-ego observa
l'ego, el dirigeix i l'amenaça amb castigar-lo, tal com van fer els pares, el lloc dels quals ha vingut a
ocupar (...) És fins i tot més sever que els pares (...) En les seves funcions de jutge el sentim com a
consciència moral, per això la seva tasca principal és restringir les satisfaccions."

Es pot apreciar com F REUD intenta explicar el psiquisme humà a partir de tres instàncies: l'id, com a
motor de la vida psíquica amb les seves pulsions; el super-ego, com a instància repressora; i l'ego, com
a instància en la qual té lloc la lluita entre aquestes dues forces i la realitat externa. El desequilibri en
aquesta lluita originarà la malaltia mental.

3.3. METODOL OGIA

La Psicoanàlisi no és només una teoria del psiquisme humà, sinó que és també, amb paraules del
propi F REUD , "un métode d'investigació i anàlisi de certs processos mentals, pràcticament inaccessibles
per qualsevol altre mitjà" i "una tècnica de tractament, una terapèutica, dels trastorns neuròtics
basada en aquest mètode d'investigació".
El mètode hipnòtic va ser el primer que va revelar a F REUD l'existència d'un àmbit inconscient en el
psiquisme humà. La hipnosi consisteix, en paraules de F REUD , "en una paralització de la voluntat, en un
estat de somni parcial provocat artificialment en el curs del qual la voluntat del subjecte queda
dominada per l'hipnotitzador". F REUD va posar en pràctica el mètode hipnòtic en molts casos,
especialment a l'inici de la seva teoria psicoanalítica. Tanmateix, el fet que aquest mètode no es pogués
utilitzar en tots els malalts mentals (molts neuròtics eren difícilment hipnotitzables) va fer que F REUD
decidís acabar amb aquest mètode i el substituís pel de la «lliure associació d'idees».
Mitjançant el mètode de «l'associació lliure» F REUD situava el pacient en unes circumstàncies en les
quals permetia a la seva ment pensar i expressar-se lliurement, dient tot allò que passava al seu
interior encara que fos poc important i fins i tot semblés ridícul, i encara que no tingués res a veure
amb l'experiència traumàtica. El material vàlid explicat pel pacient que F REUD analitzava i interpretava
per arribar a l'inconscient era la narració de somnis, fantasies, símptomes, actes fallats i oblits.

29
 L'inconscient, segons F R EUD , és dinà mic: els seus impulsos lluiten constantment contra la
censura per sortir a la consciència i rea litzar-se.
F R EUD diu que els somnis es generen en el subjecte i són producte del seu inconscient. En
el somni es rea litzen els desitjos inconscients, "s'escenifica" la seva rea lització d'una manera
"emmasca rada". Els desitjos censurats per la consciència tenen ocasió d'expressa r-se i
manifesta r-se mentre es dorm, perquè se suposa que llavors la censura es rela xa. Però la
censura no desapa reix tota lment i, per tant, la sortida d'allò inconscient ha de ser en forma
de "disfressa", dissimulant el vertader contingut per a poder-se "filtrar" a la consciència . Els
desitjos, en el somni, es manifesten d'una manera simbòlica i n o tal com són perquè sinó es
trenca ria el son; ens despertaríem.
En el somni es distingeix el contingut manifest i el contingut latent. El manifest és el rela t
d'a llò que s'ha somniat -les imatges, allò que passa -. El latent és aquell que revela el sentit i
significa t d'allò somniat, del contingut ma nifest. El subjecte pren el contingut manifest dels
esdeveniments viscuts en estat de vigília , passats i actua ls. Però el procés que segueix i
l'ordre amb el qua l són col.loca ts els elements manifestos, l'estableix el desig reprimit. Per
a ixò semblen incoherents i caòtics quan s'intenten recorda r, en no seguir una seqüència
lògica.
Interpretar els somnis significa desxifra r les idees latents que s'ama guen da rrera del
contingut manifest. Per interpretar un somni es parteix del rela t del somni contat
conscientment pel subjecte. Mitjançant «l'a ssociació lliure» es pa rla separadament de cada
element del contingut, perquè en cada element poden esta r condensades i representades
tota una sèrie de pensaments o segones intencions que solen ser l'expressió de vivències que
d'a lguna manera preocupen o que han tingut un significat particular. Ca da somni necessita
una informació preliminar que serveixi de context per a la seva interpretació. Un mateix
somni pot presenta r diferents sentits segons qui el somnia o l'esta t individual a l qual es
relacioni.
Els actes fallats són fenòmens als qua ls donem molt poca importància però que permeten
desxifrar fà cilment les motiva cions inconscients de molts actes que succeeixen en la vida
conscient i quotidiana de la majoria de les persones. En els astes falla ts el resulta t perseguit
per la consciència és reemplaçat per un altre que revela una motivació inconscient i que
només pot sortir a l'exterior aparentment en forma "d'accident". Actes fa llats són, per
exemple, oblits involunta ris, pèrdua d'objectes estima ts, la psus linguae (dir una pa raula per
una altra), lapsus cala mi (escriure una pa raula per una altra).

Amb el mètode de l'associació lliure F REUD va voler arribar a l'origen dels símptomes presentats pels
pacients. Aquest origen, segons ell, s'ha de buscar a l'inconscient, on es troben els records o impu lsos
traumàtics 27. Tot allò inconscient i reprimit s'ha d'anar fent conscient progressivament mitjantçant
l'associació lliure, per tal que el pacient, en prendre consciència d'allò oblidat, es curi. En recordar el

27F REUD va observar que els símptomes semblaven ser expressions simbòliques d'esdeveniments oblidats,
dels quals l'individu no n'era conscient. Igualment, F RE UD va observar que el record semblava tenir un
efecte alliberador i curatiu, ja que ajudava a tenir una consciència més clara dels símptomes i successos.
Els fets inconscients traumatitzants arribaven a ser-ho perquè havien estat reprimits. Els desitjos, en el seu
camí cap a la consciència i la realització, eren reprimits, i així era com es produïen els símptomes,
substitucions simbòliques d'aquests desitjos reprimits.

30
material reprimit i oblidat, els símptomes desapareixen perquè deixen de tenir sentit com a expressions
simbòliques que són d'aquell material oblidat.
El pacient ha de lluitar, amb l'ajut del terapeuta, contra les forces que s'oposen a l'emergència dels
seus pensaments i a la seva expressió lliure. O sigui, ha de lluitar contra tota classe d'obstacles o
resistències oposades a la presa de conciència del material reprimit (de caire sexual majoritàriament).
L'associació lliure constitueix, així, un mètode per la curació del pacient,o, dit d'una altra manera, una
tècnica terapèutica.

3.4. PRINCIPIS
 Biologicisme:
L'energia existent a l'aparell psíquic és de naturalesa biològica.
 Irracionalisme
No és la consciència, la raó, el més important de la vida psíquica humana, i a més les lleis rectores
d'allò psíquic no estan dins l'àmbit de la lògica, de la racionalitat.
 Historicisme
La vida de l'adult depèn en major o menor grau, històricament i funcional, del passat (sobretot de
les primeres experiències infantils).

31
 PSICOLOGIA COGNITIVA

2 .1. INTRODUCC IÓ
Considerat per molts com el corrent dominant de la Psicologia actual, LA P SICOLOGIA C OGNITIVA va sorgir a
la dècada dels anys cinquanta com un intent de superar EL CONDUCTISME i de reintroduir de nou els
processos mentals o cognitius.
Durant pràcticament cinc dècades (1912-1960) EL CONDUCTISME va ser l'escola de moda als E.E.U.U.
Segons aquesta l'estímul o les circumstàncies ambientals determinen directament les respostes, i si ho fan
indirectament és a través d'uns processos (constructes hipotètics) que depenen també dels estímuls i
circumstàncies en les quals ha estat cada subjecte. Però a partir de la psicologia humanista, de les últimes
teories de la personalitat i dels treballs més recents de teràpia de conducta es comença a prestar a tenció a
l'activitat interior del subjecte, activitat que té en si mateixa una certa entitat, independent, d'alguna
manera, de l'estímul (aquest es converteix fonamentalment en iniciador del procés). El procés intern és
actiu-transformador, depèn d'unes estructures que transformen complexament la informació que arriba a
la ment, obtenint d'aquesta manera una resposta o una resultant interior.
La P SICOLOGIA COGNITIVA ha suposat la recuperació de l'estudi de la consciència, posant l'accent sobre els
fenòmens de cognició, és a dir, aquells que estan lligats al coneixement. Amb freqüència, però, queden
oblidats des d'aquesta perspectiva els aspectes afectius, potser perquè els models científics dels quals se
serveixen (per exemple, l'ordinador) són incapaços de simular l'afectivitat, una dimensió psíquica tant
important.

2 .2. INIC I I DESENVOL UPAMENT DE L A P SICOL OGIA COGNITIVA

Es considera P SICOLOGIA C OGNITIVA la que es va començar fent sota la influència de certs models científics
com el processament de la informació, les computadores i la metàfora de l'ordinador, i la cibernètica.
A partir del processament de la informació va anar progressant la idea que en cada subjecte hi ha un
sistema que elabora, processa, codifica, i aprofita la informació per a produir conducta. Aquest sistema
disposa d'una entrada d'informació que serà tractada i transformada per una sèrie de processos o
operacions basades en coneixements previs, per a donar origen a un nou coneixement i/o conducta. La
teoria del processament de la informació exercí un influx decisiu en la psicologia en replantejar-se els
problemes d'estímul-resposta en termes d'un sistema d'informació que processa senyals i produeix
respostes en funció de la interpretació que fa d'aquells senyals. Des d'aquesta perspectiva els estímuls o
factors ambientals són tractats i transformats per unes operacions, i és el resultat d'aquest procés allò que
genera la conducta.
Amb l'aparició i desenvolupament dels computadors o cervells electrònics (dotats d'elements per a
rebre dades -input-, emetre resultats -output- i amb unitats internes de control, de càlcul i de memòria) es
va poder formular el paral.lelisme entre el cervell humà i la computadora, consolidant-se allò que s'ha
anomenat "metàfora de l'ordinador", és a dir, la idea que en certa manera el cervell "és" un ordinador que
rep la informació de l'entorn i produeix i regula la conducta. D'aquesta manera l'ordinador actua com una
"prova d'existència": si una màquina és capaç de raonar, perseguir fites, revisar i aconseguir els s eus fins,
transformar la informació, etc., amb major raó els éssers humans han de ser subjectes de tals operacions.

32
 La cibernètica 28 va donar a conèixer (a partir de treballs amb màquines) un model d'acció circular i
interactiu entre l'organisme i el medi. En el procés conductual es recull constantment informació so bre
l'acció actual que serveix de guia per a les següents etapes d'aquesta acció. Al mecanisme central
regulador de l'acció arriba informació de retorn (retroalimentació o feedback) sobre l'acció realitzada i
sobre el món exterior. L'organisme és concebut així com un sistema que elabora plans d'acció segons
determinats objectius, rep i processa constantment la informació provinent del medi, i és capaç de prendre
decisions i ejecutar-les.
Totes aquestes línies convergeixen cap a un mateix punt, que és la consideració del subjecte humà com
un sistema cibernètic que porta a terme la seva adaptació a l'entorn rebent i processant informació del
mateix, i ejecuta accions de les que rep nova informació (feedback) que li permeten prendre decisions i
ejecutar plans ordenats de conducta.

A LGUNS INICIA DORS

KELLY, G EORGE A. [1905-1967], amb la seva obra "L A PSICOLOGIA DELS CONSTRUCTES PERSONALS " (1955). L EON
F ESTINGER , amb LA TEORIA DE LA DISSONÀNCIA COGNITIVA (1957). L A TEORIA DE L 'APRENENTATGE OBSERVACIONAL
(social) de A. B ANDURA i R. H. W ALTERS (1963). La TERAPIA RACIONAL EMOTIVA D 'ALBERT ELLIS (1962). Partint de
l'enfocament cibernètic, és interessant l'obra de M ILLER , G ALLANTER i P RIBRAM , "P LANS I ESTRUCTURA DE LA
CONDUCTA " (1960). Els estudis de G EORGE A. MILLER posen un èmfasi especial en l'anàlisi del funcionament
cognitiu del procés d'informació. Aquests estudis estan estretament lligats a àrees tradicionals -atenció,
percepció i memòria- i a mètodes de LA PSICOLOGIA EXPERIMENTAL , i estan orientats matemàticament. L'any
1967 U LRIC N EISSER fa la primera obra síntesi d'aquesta escola: "P SICOLOGIA COGNITIVA ". En el camp de la
lingüística, N OAN CHOMSKY sobresurt com un dels autors que més influència ha tingut en L A P SICOLOGIA
COGNITIVA . Per a C HOMSKY el llenguatge depèn del desenvolupament d'uns mecanismes subjacents de la
parla que permeten el domini de l'idioma. En totes les llengües hi ha funcions universals (noms, verbs i
partícules que uneixen les paraules), partint d'aquesta base l'home pot crear llenguatge, perquè naix amb
la capacitat innata que l'habilita per a les funcions universals i per crear sistemes de comunicació. Dins de
les investigacions sobre el pensament destaca la figura de J. B RUNER , qui defensa que l'home disposa de
capacitat cognitiva per categoritzar: l'home no sols percep els objectes individuals amb les seves
característiques pròpies, també és capaç de captar les relacions existents entre objectes diferents i
concebre'ls com formant grups, conjunts, categories, classes.

2 .3. OB JECTE D'ESTUDI I FONAMENTS DOCTRINALS

L A P SICOLOGIA COGNITIVA estudia els processos i les funcions cognitives: percepció, atenció, aprenentatge,
memòria, llenguatge i activitat intel.lectual. Existeix avui en dia un acord poc menys que unànim per a dir
que aquestes funcions constitueixen l'objecte de la P SICOLOGIA COGNITIVA .
Segons aquest corrent els comportaments tenen per explicació, i fins i tot per causa, una activitat
interna. No depenen directament o indirectament de l'estímul, sinó d'aquesta activitat. El subjecte és
actiu 29: busca, elegeix, interpreta, elabora, transforma, emmagatzema i reprodueix la informació
provinent del medi ambient o de l'interior, seguint un propòsit i, d'acord amb ell, planifica, programa,

28Ciència que estudia els mecanismes de comunicació i de control en les màquines i en els éssers vius.

29Generador de la seva pròpia conducta.

33
executa i corregeix l'acció en el procés (retroacció o feedback) o al final de la mateixa. Aquesta activitat
processadora genera una informació addicional amb aquella que prové de l'estímul, i és funció de molts
factors (de naturalesa cognitiva).
Les investigacions de l'actual corrent cognitiu no es refereixen als continguts estàtics de la ment, sinó a
aspectes dinàmics de tots els processos mentals que formen part del processament de la informació (que
per influència de la teoria de la informació adquireixen un nou llenguatge: codificació, emmagatzematge,
recuperació, comparació, execució, control -feedback-, etc.).
La posició de la P SICOLOGIA COGNITIVA és mentalista, sosté que la conducta està dirigida mentalment i
subjectivament. Això no significa que sigui dualista. Els processos mentals emergeixen de l'activita t
cerebral i, per tant, es troben inseparablement vinculats a aquesta activitat cerebral. Des d'aquesta posició
mentalista s'atén a les dades comportamentals i es construeixen de manera hipotètica models que les facin
explicables.
Els psicòlegs cognitius han aprofitat, per a l'estudi de la ment, tota la informació que posa a la seva
disposició una pluralitat de ciències, des de les investigacions sobre el cervell a la intel.ligència artificial.

2 .4. MÈTODE
La P SICOLOGIA C OGNITIVA cerca l'elaboració de teories; concedeix gran importància a la formulació
d'hipòtesis i validació d'aquestes mitjançant la confrontació de les seves conseqüències amb els fets
recollits durant observacions ben sistematitzades o a través d'experiments. S'estudien variables que
directament no poden observar-se però que, d'alguna manera, es pot concloure la seva existència, la seva
estructura i el seu procés, partint de les variables d'estímul i resposta. Les estructures, els processos i els
continguts mentals directament tan sols poden ser estudiats mitjançant la introspecció, que pot anar
acompanyada de la informació simultània (es "pensa en veu alta" el procés) o informació retrospectiva
(relat del procés després d'acabat, podent ser guiat per un qüestionari). Fins la més sèria de les
introspeccions topa amb enormes problemes d'objectivitat. Però no per això ha de ser abandonat aquest
mètode, les reflexions i intuïcions a les quals dóna lloc faciliten valuoses pistes amb què es poden elaborar
interessants hipòtesis i programes d'ordinador, que després poden ser comprovats. Així, L A P SICOLOGIA
COGNITIVA amb freqüència utilitza models d'investigació provinents de la moderna tecnologia electrònica
(l'ordinador), de la cibernètica, del processament de la informació, etc. Mitjançant aquests models es
posen en pràctica i es comproven objectivament introspeccions o intuïcions hipotètiques sobre els
processos psicològics interns. Això permet elaborar interessants programes de simulació ordinador-ment.

2 .5. ANTECEDENTS
L'interès pels processos cognitius reapareix als E.E.U.U., a la dècada de 1950, quan comença a ser
qüestionat seriosament el conductisme. Per parlar dels antecedents d'aquest corrent hauríem de recordar
pràcticament la major part de la filosofia des de l'època més remota. Seguint les escoles de psicolo gia des
de l'inici de la P SICOLOGIA CIENTÍFICA , ja WUNDT va estudiar el coneixement encara que des d'una perspectiva
estructural, i va insistir en el caràcter actiu de la ment.
La psicologia F UNCIONALISTA americana va atendre al caràcter instrumental dels processos cognitius, però
sense entrar en la seva organització interna. El CONDUCTISME més radical va replantejar totalment la
psicologia, sacrificant aquells fenòmens que no poguessin ser observats mitjançant els sentits externs,
d'entre els quals es trobaven els fenòmens cognitius. Dins de les línies del NEOCONDUCTISME, però, T OLMAN
va fer intervenir activament variables de caràcter cognitiu en el seu model. En aquest, entre l'estímul i la

34
resposta, va introduir una sèrie de variables cognitives i emocionals, a la llum de les quals cada estímul és
tractat ("processat").
Coincidint amb el desenvolupament del conductisme, a Suïssa, J. P IAGET i la seva escola treballaven
incansablement i amb èxit sobre la gènesi dels processos cognitius. P IAGET va descobrir com les estructures
mentals d'un nounat arriben a convertir-se en les d'una intel.ligència adolescent, com evoluciona la
naturalesa dels continguts amb què la ment treballa, des de la imatge concreta fins el concepte més
abstracte, de les operacions més simples de la ment fins a les més complexes.
Són també interessants, pel que fa als aspectes cognitius, els experiments de LA G ESTALT sobre la
percepció i el pensament. Segons els psicòlegs de la G ESTALT l'organització de la situació percebuda sorgeix
de manera espontània com a conseqüència natural de l'aparell perceptiu, i amb una considerable dosi
d'innatisme. L'estructura perceptual resulta immediatament de l'actuació de l'aparell perceptual i no de
l'associació dels elements. Els principis preestablerts per la naturalesa del cervell humà són els encarregats
d'ajudar a organitzar i estructurar allò percebut.
Les investigacions psicomètriques, encara que atenguessin preferentment la identificació i mesura de
les capacitats bàsiques, en alguns casos (G ALTON , B INET , S PEARMAN , G UILFORD , THURSTONE, etc.) s'interessaren
pels processos implicats en tals capacitats.

35