TEMA 2. Cond. Classic. Fonaments

PSICOLOGIA DE LAPRENENTATGE
TEMA 2. Condicionament clssic: fonaments
TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS
Tema 2: Condicionamento clssic: fonaments. 2.1. Els inicis de lestudi del condic. clssic 2.2. Naturalesa de lassociaci 2.3. Situacions experimentals. 2.4. Condicionament Pavlovi excitador. 2.5. Condicionament Pavlovi inhibidor. 2.6. Extinci del condicionament Pavlovi 2.7. Incidncia del condicionament clssic
Dins del condicionament clssic parlarem dassociaci destmuls. El subjecte ser capa de predir un esdeveniment per la presentaci dun altre esdeveniment que el precedeix, sense que la conducta del subjecte modifiqui la presentaci dels estmuls. Ex.: plou si hi ha nvols foscos al cel, dificultats de trnsit a prop de les escoles a les hores dentrada i sortida de classes, deixem de menjar un aliment perqu un dia ens va sentar malament, etc.
Ivan P. Pavlov (1849 1936)
2.1. Els inicis de lestudi del condic. clssic

Les investigacions de Pavlov sobre CC eren una prolongaci de les seves investigacions sobre els processos de la digesti. La mesura del reflex salivar era el seu mtode usual per lestudi daquests processos digestius. Linters inicial de Pavlov per les funcions digestives estava relacionat amb temes purament fisiolgics. Estava interessat en els sistemes neurolgics responsables de la salivaci que provocava el menjar en els gossos.
TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS Tot i aix, va observar que els gossos que havia utilitzat en varis experiments no esperaven a que es col.loqus el menjar a la boca per a salivar: comenaven a salivar al veure el menjar. Ms tard, els gossos comenaven a salivar quan ell entrava a lhabitaci, abans que sinicis la sessi experimental. A lobservar que aquestes respostes de salivaci anticipatria es produen en absncia destmuls biolgics (suposadament necessaris per a provocar salivaci), les va anomenar "secrecions psquiques, que vindrien ordenades pels reflexes psquics. Posteriorment va canviar la terminologia i, en comptes de reflexes psquics, parlaria de reflexes condicionals perqu es donaven si es cumplien certes condicions.
TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS 2.1. Els inicis de lestudi del condic. clssic
TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS
Llum = Estmul neutre
Salivaci = Resposta Incondicionada
Carn = Estmul Incondicionat
Llum = Estmul Condicionat
Salivaci = Resposta Condicionada
TERMINOLOGIA BSICA COND. CLSSIC
Estmul incondicionat (EI):

Estmul biolgicament potent que produeix una reacci massiva de tipus reflex. EI: menjar, aigua, descrregues elctriques, LiCl... Tot i que no es pot donar una definici precisa del qualificatiu "potent", s que es poden identificar molts estmuls que produeixen reaccions reflexes, intenses, fiables i persistents.

Estmul condicionat (EC): Clau que en un principi s prcticament neutra (abans de condicionar EN). EC = so dun metrnom, estmuls tctils (vibracions), visuals, auditius, olfactius o gustatius. Al definir lEC com a un estmul dbil, ens trobem amb el mateix problema que al definir a lEI com a estmul fort. Primer, lEC no provoca una resposta intensa i duradora. Segon, no hi ha relaci entre els ECs i el benestar o malestar de lanimal.

Resposta incondicionada (RI): Resposta fiable i mesurable no apresa, provocada per lEI. RI=Salivaci La RI est determinada per lEI. s fonamentalment una reacci reflexa, biolgicament connectada a lEI. Tot i aix, un EI pot provocar vries RIs. El menjar pot provocar salivaci, canvis en el ritme cardac o en la pressi sangunia, dilataci pupil.lar i activitat motora general.

Resposta condicionada (RC): Resposta apresa, una nova conducta indicativa de la formaci duna expectativa. RC= salivaci pel so del metrnom La salivaci (RC) es la manifestaci externa de la formaci duna expectativa o associaci entre el so del metrnom (EC) i el menjar (EI).
- La condici necessria i suficient per a que lassociaci EC-EI es produeixi es la contigitat temporal entre els dos estmuls. - Segons Pavlov, lEC amb el condicionament passa a substituir lEI per a provocar la RC. - La RC s una resposta reflexa apresa, aix s, provocada per un EC que inicialment no la provocava.
Qu s el que aprn el subjecte?
E-R Estmul-Resposta. Associaci entre lEC i la RI, sent la RC elicitada per lEC E-E Estmul-Estmul. Associaci del Ec amb lEI, sent la RC provocada per lEI que queda representat per lEC.
Com saber quin es dna?

Podem fer una devaluaci de lEI
Resultats esperats?
Es considera que lassociaci s majoritriament E-E, tot i que hi hagi evidncia dE-R
3.2. Situacions experimentals A. Condicionament de la Por o Resposta Emocional Condicionada (R.E.C.)
B. Condicionament de Parpelleig
C. Autoemmotllament o Seguiment del Signe
D. Aprenentatge daversi al sabor
A. Condicionament de la Por o Resposta Emocional Condicionada (R.E.C.)
EC Rata blanca EI Gong fort RC Por RI
http://www.youtube.com/watch?v=IteGZg2fWuY
A. Condicionament de la por REC

1. Sentrena a les rates per executar una conducta instrumental (prmer una palanca) (1)
2. Mentre lanimal executa la resposta instrumental, es presenten assaigs de condicionament en que un EC (p.e. un llum) va seguit duna descrrega elctrica (EI aversiu) 3. Quan lEC sassocia amb lEI aversiu, la rata mostra por davant lEC. La por provoca una resposta dimmobilitzaci que interfereix amb la resposta instrumental, amb el que deixa de prmer la palanca (2)
1

EC 30
EI
temps
Respostes de pressi de palanca
B
perode pre-EC
A
perode EC
Rs : Ra de supressi A: Respostes en presncia de lEC B: Respostes pre-EC
A rs ( A B)

- A linici de lentrenament lEC no provoca por i, per tant, la rata mostra la mateixa taxa de resposta en presncia de lEC com en la seva absncia: A = B
rs
A B B 1 rs rs rs rs 0,5 A B BB 2B 2
Desprs de diversos assaigs de condicionament, lEC sha associat amb la descrrega elctrica i, per tant, provoca molta por a la rata. Lanimal suprimeix la resposta instrumental en presncia de lEC: A = 0
A 0 0 rs rs rs rs 0,0 A B 0 B B
D. Condicionament de la por REC

Resultats dun experiment utilitzant la resposta emocional condicionada
Resposta Emocional Condicionada (Lovibond, Preston i Mackintosh, 1984)
0,5
Ra de Supressi
0,4 0,3 0,2 0,1 0 1 2 3 4 5 6 Assaigs
EC = To, LLum, etc.

EI = Buf daire a lull
Curva de adquisicin tpica
Ivkovich, Collins, Eckerman, Krasnegor i Stanton (1999)
Condicionament Prova
G. Exp. G. Cont
6 ECEI 6 EC/EI
EC EC
EC= To
EI= Buf daire

El subjecte saproxima i pren contacte amb lestmul que li assenyala la presncia de menjar
Caixes de condicionament amb coloms
La presncia de lEI no depn de qu lanimal picotegi, lEI es presenta desprs de lEC Tecles de resposta: LEC consisteix en la illuminaci de la tecla La RC consisteix en picotejar la tecla illuminada. Es mesura per la taxa de respostes. Menjadora: LEI consisteix en menjar http://www.youtube.com/watch?v=cacwAvgg8EA
Experiment de Hearts i Jenkins (1974) en una caixa dSkinner ms llarga de lo habitual. Menjadora al centre, tecles illuminades a cada banda de la caixa Saparella una tecla amb la presentaci del menjar. Laltre no comportava menjar per s'illuminava 4 segons El colom desenvolupa seguiment de signe amb la tecla aparellada tot i que comports no arribar a la menjadora. Lilluminaci de laltra tecla no comportava resposta daproximaci.
D. Aprenentatge daversi al sabor Les nostres preferncies (i aversions) per determinats aliments tamb poden aparixer mitjanant condicionament clssic. Succeeix amb molt pocs assajos dentrenament (incls amb un nic assaig). Succeeix tot i que passi bastant temps (hores) entre lEC (sabor) i lEI (malestar). Succeeix tot i que la persona spiga racionalment que no hi ha relaci entre el menjar i el malestar (condicionament que suceeix de forma irracional).

El condicionament consisteix:
Permetre laccs a aigua amb un gust distintiu (p.e. dol) (1). El gust actua com a EC. Poc desprs se li provoca a lanimal un malestar gastrointestinal (p.e. amb una injecci intraperitoneal de ClLi) (2). El malestar actua com a EI. La RC consisteix en levitaci o en la preferncia pel gust condicionat.
Conducta devitaci: - Desprs del condicionament lanimal t accs al gust condicionat. Si el gust sha associat al malestar, llavors lanimal rebutjar consumir el gust en properes oportunitats de fer-ho:
A menys consum ms aversi

Prefrencies: - Desprs del condicionament lanimal pot escollir entre el gust condicionat i aigua. Si el gust sha associat al malestar, llavors lanimal preferir laigua al gust condicionat: A menys preferncia ms aversi La preferncia ve definida per la proporci de gust condicionat consumit durant la prova, respecte al lquid total consumit (gust condicionat + aigua).
Consum gust condicionat Prefernci a pel gust Consum gust condicionat Consum aigua
Bernstein (1978, 1991) va mostrar que pacients amb cncer tractats amb quimioterpia desenvolupaven aversions als aliments consumits abans dels tractaments.
Actualment se sap que els estmuls del context tamb poden associar-se amb els efectes de la quimioterpia i provocar nusees i vmits anticipats (Andrykowski i Redd, 1987).
Best, Brown i Sowell (1984) van demostrar ladquisici daversions al context en rates.
2.4. Condicionament Pavlovi excitador Parlem de condicionament excitador quan amb lEC es presentar un EI
APETITIU conseqncia positiva (menjar)
TIPUS
AVERSIU conseq. negativa (descrrega)
Exemples: aversi al sabor, REC, condic. parpelleig, autoemmotllament
Conceptes bsics de condicionament

Assaigs de condicionament
ECs EIs
Interval entre estmuls
Interval entre assaigs
Procediments tpics de condicionament clssic
Condicionament demora: lEC pot continuar durant lEI o acabar quan sinicia lEI. La fora dassociaci pot ser menor amb determinats intervals entre EC i EI. - Condicionament palpebral: ptim 04seg, decau amb 2-3 segons entre estmuls. - REC: 10 segons - Aversi al sabor: possible amb intervals 1-2 hores Condicionament dempremta: idea de qu una empremta neural de lEC sassocia amb lEI. Bon nivell dassociaci, per empitjora augmentant linterval.
Condicionament simultani: al donar-se ambds estmuls a lhora, la RC s escassa, per es dna RC.
Condicionament cap enrere: no produeix tant aprenentatge com els procediments proactius (EC-EI), per s'obt cert grau de condicionament excitatori.
Com mesurem laprenentatge?? Presentarem lEC sense lEI al final del conidionament (es poden collocar en mig per veure el procs daprenentatge). Valorarem la magnitud de la RC, la probabilitat duna RC, la latncia de la RC, etc.
Procediments de control. Necessitarem dun control per comparar el nostre resultat. Les respostes donades a conseqncia de processos diferents del condicionament es denominen respostes pseudocondicionades. Ex de pseudocondicionament: aversi que produeixen aliments nous, sense la necessitat de malestar posterior a la ingesta; resposta de sensibilitzaci (respondre de forma cada cop ms intensa davant la presentaci repetida dun estmul. Un grup control ha de tenir el mateix nombre de presentacins de lEC i de lEI que el grup experimental, per distribuits de manera que no quedin aparellats, que no quedin associats.
Com puc distribuir els estmuls? Control aleatori, els presento de manera aleatria, per hi ha evidncies de possible condicionament excitatori. Necessitem 4 tipus dassaigs barrejats
EC-EI EC-noEI noEC-EI noEC-noEI
2.5. Condicionament Pavlovi inhibidor

En condicionament excitador, amb lEC es presenta lEI
Per, i si la conseqncia de lEC no fos un EI? Qu passa si lEC preveu labsncia de lEI? En aquest cas lEC s tamb una senyal fiable duna conseqncia i, per tant, proporciona informaci. Aix doncs, no shauria de produir tamb condicionament?
2.5. Condicionament Pavlovi inhibidor

A aquest condicionament sel denomina condicionament inhibitori (Pavlov, 1927).
LEC inhibitori, que es representa per EC- (no confondre amb EC aversiu), a diferncia de lEC+ del CC excitatori, no s un estmul neutre, sin que tamb adquireix la fora associativa, evocant lexpectativa dun determinat event, la no aparici de lEI, de la mateixa manera que un EC+ evoca lexpectativa de laparici de lEI.
Procediments Condicionament inhibidor

a. Procediment Estndard de la inhibici condicionada
EC+
EC
EI
b. Procediment Diferencial de la inhibici condicionada

EC+ EC EI
c. Correlaci negativa entre EC i EI o desaparellament explcit

EC EI
Es pot desenvolupar condicionament inhibitori amb intervals llargs en procediments excitatoris:

5-10min
Lanimal es comporta com si la part inicial de lEC assenyels un periode dabsncia de lEI
Mesura de la inhibici condicionada Com ho podem mesurar si no obtindrem resposta del subjecte???? - Sistemes de respostes bidireccionals - Prova de la sumaci o de lestmul compost - Prova del retard

Sistemes de respostes bidireccionals
Basats en respostes que poden variar en direccions oposades respecte a lexecuci duna lnia base dexecuci normal. Ritme cardac, temperatura corporal o la respiraci poden augmentar o disminuir respecte a una lnia base. EX.: en un condicionament de la por, el ritme cardac duna rata pot augmentar davant un EC excitatori i disminuir davant dun estmul inhibitori.
Tamb hi ha respostes motores bidireccionals. Un colom pot apropar-se a una tecla illuminada que comporta laparici de menjar i allunyar-se duna altra tecla illuminada que prediu labsncia de menjar. Wasserman, Franklin i Hearst (1974)
Estudi dinhibici diferencial de la REC de Hammond (1967)
GRUP Grup I Grup R
ENTRENAMENT T-descrrega Ll- no descrrega T- descrrega Ll / descrrega
PROVA TL TL
Prova de la sumaci o de lestmul compost

EC excitador (EC+)
RC neta
EC inhibidor (EC)
Prova de la sumaci o de lestmul compost

Cole, Barnet i Miller (1997)
Procediment estndar de la inhibici condicionada. Es mesurava la supressi de llepades.
Condicionament Prova Sumaci
2,25
Temps mitj (segons)
2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 B BX BY A AX
A Descrrega elctrica AX B Descrrega elctrica
A B AX BX BY
A = Llum; B = So#1; X = So#2; Y = So#3

Lestmul Y sintroduex per valorar si afectava la introducci dun estmul noveds
Prova del retard Cole, Barnet i Miller (1997): es medeix la supresi de la conducta de llepar
2,50
Temps mitj (segons)
Condicionament
Retard
Prova
2,25 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00
A Descrrega AX
X Descrrega Y Descrrega
X Y
A = Llum; X = So#1; Y = So#2
Lestmul Y suprimeix ms la conducta
Sha de vigilar perqu no noms la inhibici provoca retard en laprenentatge. Una preexposici de lEC enlenteix el posterior aprenentatge, per NO s un procediment dinhibici condicionada perqu no hi ha context excitador durant la preexposici i si es presenta lEC preexposat junt amb un EC+ no es redueix la RC.
Per tant, es recomana realitzar les dues proves, sumaci i retard, per tal davaluar la inhibici condicionada (Rescorla 1969).
EXTINCI
L'extinci consisteix, un cop sha adquirit la RC, en presentar lEC i ometre lEI
Fase
Procediment
Adquisici
EC EI
Extinci
EC
EXTINCI
Un cop sha establert una resposta condicionada, podem reduir-la o eliminar-la mitjanant el procediment dextinci. Lextinci consisteix en presentar lEC sense lEI. No s habituaci (reduir la R davant una estimulaci repetida) perqu en lextinci es un descens duna resposta prviament apresa. Lextinci tampoc s oblit perque es dna per presentacions repetides de lEC sense lEI i no per labsncia perllongada dexperincia amb lEC. Lextinci, no t noms un inters teric, sin tamb aplicat. Determinats trastorns es basen en respostes poc adaptades a estmuls que cal eliminar per millorar la qualitat de vida del pacient (p.e., les fbies).
EXTINCI
Adquisici EC Descrrega Extinci EC
Hall i Pearce (1979; citat a Pearce, 1998)

0,5
Ra de Supressi
0,4 0,3 0,2 0,1 0,0 1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8
EXTINCI
Qu succeeix durant lextinci???
Si durant el condicionament sha format una associaci entre lEC i lEI
EC
EI
Llavors, durant lextinci lassociaci entre lEC i lEI es trenca o desapareix? (p.e. Rescorla i Wagner (1972)
EC
EI
Es donen diversos fenmens que contradiuen la destrucci del condicionament original durant lextinci: - Desinhibici - Recuperaci espontnia. - Renovaci del condicionament excitador original. - Restabliment de lexcitaci condicionada.
Desinhibici Introduir un nou estmul junt amb lEC durant la fase dextinci. Ex.: un gos ve daprendre que desprs duna llum es presenta menjar. Durant la fase dextinci, la presentaci de la llum en absncia del menjar ha fet disminuir la conducta de salivaci. Introduir un to junt amb la llum fa que la RC augmenti, veient com el gos comena a salivar en aquell moment.
RECUPERACI ESPONTNIA La recuperaci espontnia es refereix a la reaparici de la resposta amb el simple pas del temps desprs de lextinci. - La recuperaci de la resposta extingida no s total. - Lefecte de la recuperaci espontnia s dissipa rpidament. - No obstant aix, la reaparici de la resposta extingida sha dinterpretar com que laprenentatge original no es perd completament durant lextinci.
RECUPERACI ESPONTNIA
Rescorla (1996)
Adquisici Extinci
D1 D2
Prova
D3 D4 D5 D6
EC1menjar EC2menjar
EC1 EC2
EC2
EC1
RECUPERACI ESPONTNIA
Rescorla (1996)
Mitjana d'entrades a la menjadora per minut
7 6 5 4 3 2 1 0 Ext Pre 1 EC1 2 3 EC2 4 Assaigs
Renovaci del condicionament excitador original La renovaci es refereix a la recuperaci de la execuci prpia de ladquisici que es dna quan es canvien les claus contextuals que estaven presents durant lextinci
Renovaci del condicionament excitador original
Bouton i King (1983)

Adquisici Grups Ext-A Ext-B NE
To EI To EI To EI
Extinci
Context
To To
Prova
Context
To To To
Context
A
A
A
A

Bouton i King (1983)
0,6 0,5
Ra de supressi
0,4 0,3 0,2 0,1 0,0

Blocs de dos assaigs
Ext-A
Ext-B
NE
Restabliment de lexcitaci condicionada LEI es presenta en solitari durant lextinci i torna a donar-se la RC. Sembla que, com en el fenomen de la renovaci, el context pot suprimir lambigitat de lEC.
Tema 2: Condicionamento clssic: fonaments. 2.1. Els inicis de lestudi del condic. clssic 2.2. Naturalesa de lassociaci 2.3. Situacions experimentals. 2.4. Condicionament Pavlovi excitador. 2.5. Condicionament Pavlovi inhibidor. 2.6. Extinci del condicionament Pavlovi 2.7. Incidncia del condicionament clssic (estudi particular)

TEMA 2. Cond. Classic. Fonaments

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TEMA 2. Cond. Classic. Fonaments

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PSICOLOGIA DE LAPRENENTATGE

TEMA 2. Condicionament clssic: fonaments

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS

Ivan P. Pavlov (1849 1936)

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS

2.1. Els inicis de lestudi del condic. clssic

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

Llum = Estmul neutre

Salivaci = Resposta Incondicionada

Carn = Estmul Incondicionat

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

Llum = Estmul Condicionat

Salivaci = Resposta Condicionada

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

TERMINOLOGIA BSICA COND. CLSSIC

Estmul incondicionat (EI):

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

TERMINOLOGIA BSICA COND. CLSSIC

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

TERMINOLOGIA BSICA COND. CLSSIC

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

TERMINOLOGIA BSICA COND. CLSSIC

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS

Qu s el que aprn el subjecte?

Com saber quin es dna?

TEMA 2. CONDICIONAMENT CLSSIC: FONAMENTS

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

3.2. Situacions experimentals A. Condicionament de la Por o Resposta Emocional Condicionada (R.E.C.)

D. Aprenentatge daversi al sabor

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

A. Condicionament de la Por o Resposta Emocional Condicionada (R.E.C.)

EC Rata blanca EI Gong fort RC Por RI

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

A. Condicionament de la por REC

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

A. Condicionament de la por REC

Respostes de pressi de palanca

Rs : Ra de supressi A: Respostes en presncia de lEC B: Respostes pre-EC

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

A. Condicionament de la por REC

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

D. Condicionament de la por REC

0,4 0,3 0,2 0,1 0 1 2 3 4 5 6 Assaigs

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

EC = To, LLum, etc.

Curva de adquisicin tpica

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

EI= Buf daire

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

C. Autoemmotllament o Seguiment del Signe

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

C. Autoemmotllament o Seguiment del Signe

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

D. Aprenentatge daversi al sabor

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

D. Aprenentatge daversi al sabor

A menys consum ms aversi

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS

D. Aprenentatge daversi al sabor

TEMA 3. CONDICIONAMET CLSSIC: FONAMENTS