BQ CLÍNICA ANALÍTICA JLLP

TEMA 1:INTRODUCCIÓ

Introducció
La bioquímica es basa en el mètode científic, veu i es fa preguntes les quals es responen
mitjançant hipòtesis que cal comprovar.
Els objectius de la bioquímica, en general, són els següents:

• Composició de les molècules i elements que formen els éssers vius.

• Relació o interacció entre les diferents molècules formant agrupacions
supramoleculars.
• Transformació de les molècules en altres mitjançant enzims.
• Regulació d’aquestes transformacions.
• Repercussió d’aquests processos en la fisiologia dels éssers vius.

L’investigador no pot percebre amb els sentits el que passa a nivell cel·lular i molecular d’un
ésser viu. Per això, calen instruments i tècniques experimentals per tal d’obtenir dades de
nivells superiors i de nivells cel·lulars i moleculars.
L’objectiu concret però de la bioquímica clínica analítica és determinar la presència i quantitat
de les diferents molècules que formen els éssers vius, a través de l’ús de diferents tècniques i
diferent instrumentació. Per tal d’aconseguir el seu objectiu cal duu a terme diferents
experiments.
Abordatge dels estudis bioquímics

Ambdós enfocs són complementaris sent el nivell intermig els experiment “in situ”.
▪ Experiments “in vivo”:
- Poca pertorbació 1
- Difícil identificar variables (l’ésser viu es troba en la seva condició natural per tant
es difícil identificar totes les variables que intervenen en el procés a estudiar).
▪ Experiments “in vitro”:
- Gran pertorbació (l’animal no es troba en les condicions naturals per tant els
resultats poden allunyar-se força de la realitat). No podem garantir que lo obtingut sigui com la
- Variables ben controlades realitat

Nivells d’investigació
Els animals més usats solen ser els ratolins, les rates, els conills d’índies, les cobayas etc. Ja que
són de baix cost i són fàcils de manipular. Tot i així també s’usen conills, gats, gossos i micos. El
problema es troba en què l’extrapolació a humans de les dades obtingudes no sempre és directe.
Animals més grans són més dificils de mantenir.
Exemple: Volem analitzar l’activitat termogènica en un
ésser viu (ratolins) a diferents nivells.

2 Estudi de l’animal sencer En aquest estudi el que es

pretén mirar es si hi ha una modificació de l’activitat
termogènica comparant animals amb una dieta
estàndards i animals amb una dieta de cafeteria. Els
paràmetres que mirem són: la generació de temperatura
corporal, la ingesta de O2 i la despesa de C2 etc.
--> així es valora l'activitat termogénica de
l'animal

0 0
 BQ CLÍNICA ANALÍTICA JLLP

Estudi d’òrgans aïllats: En aquest cas el que es

3
faria es extirpar un òrgan de l’animal i posar-
lo en un medi que tingués les condicions
normals, és el que ‘s’anomena experiment “in
situ”o “ex vivo”. Per exemple podríem incubar
l’òrgan amb àcid retinoic i altre cop mirar l’O2,
el CO2 i la temperatura. Aquests paràmetres
poden estudiar-se mitjançant el canvi
d’expressió d’alguns gens.

Estudi de cultius de teixits o de cèl·lules: En

aquest cas ja parlem de un experiment “in vitro”
doncs cal agafar part de les cèl3lules o teixits
d’interès i incubar-los per tal de poder aplicar en
el cultiu les tècniques analítiques per tal de
determinar els paràmetres anomenats
anteriorment. L’avantatge d’aquest tipus d’estudi
és el control que es té sobre es variables.
En aquest cas hi ha una gran pertorbació.

Estudi d’orgànuls cel·lulars Estudi de molècules

Experiments in vitro, on es parteix de procesos de

Podem veure si amb la presencia d'una substancia es modifica
fraccionament celular. En función de l'organul el protocol es
l'estructura o funcionanlitat d'una molècula.
un o altre. S'estudien els mitocondris, es veu si varia la T, la
producció de O2, CO2 i altres coses con la variacio de
l'activitat enzimática de enzims claus.

0 0