TEMA-1 LA COMPOSICI DELS SSERS

VIUS 1:
1.-La vida.
2.-Els nivells d'organitzaci de la matria.

LA COMPOSICI DELS SSERS VIUS 1

1.-La vida. Caracterstiques dels ssers
vius.

2.-Nivells d'organitzaci de la matria.

3.-Composici qumica de la matria viva.

4.- Bioelements.

5.-Biomolcules. L'aigua i les sals

minerals.

6.-Dissolucions i dispersions colloidals.

La vida

Les caracterstiques dels ssers vius

Tots els ssers vius realitzen les tres funcions vitals.

Els ssers vius sn capaos de:

Intercanviar matria i energia amb el seu entorn,

processar-la i transformar-la mitjanant processos
que, en conjunt, s'anomenen metabolisme. Per
mantenir la vida s necessria aquesta funci de
nutrici.

Originar nous individus iguals o diferents del

progenitor. s la funci de reproducci. Aquesta
funci requereix la duplicaci prvia del material
gentic.
Rebre la informaci del medi i respondre-hi. s la
funci de relaci.

Tots els ssers vius estan formats per molcules

organitzades en cllules.

Aquestes
molcules
sn
les
biomolcules
orgniques prpies dels ssers vius (els hidrats de
carboni, els lpids, les protenes i els cids nucleics) i
algunes biomolcules inorgniques (aigua i sals
minerals)

Les molcules esmentades formen orgnuls

estructures que constitueixen les cllules.

Tal com afirma la teoria cellular, tots els ssers

vius estan formats per cllules. La cllula s la
unitat estructural i funcional dels ssers vius.

Els nivells dorganitzaci de la

matria.

Subatmic.
Atmic.
Molecular.
Cellular
Pluricellular.
Poblaci,
Ecosistema.
Biosfera

Nivell subatmic
Protons, neutrons i electrons.

Nivell atmic
toms. Part ms petita de la matria que
encara conserva les propietats d'un
element qumic.

Nivell molecular
Molcules: toms units per enllaos qumics.
Dos tipus de molcules:
Molcules orgniques: molcules complexes,
constitudes bsicament per C i H (caracterstiques
dels ssers vius).
Molcules inorgniques: molcules senzilles, no
constitudes bsicament per C i H (presents en els
ssers vius i en matria inerta).
Biomolcules: molcules que formen part dels ssers vius

Subnivells del nivell molecular

Macromolcules.
Complexos supramoleculars.
Orgnuls cellulars.

 Subnivell macromolcules:
uni molcules orgniques petites.
ex.cellulosa.

 Subnivell: Complexos supramoleculars.

uni diverses macromolcules.
ex.Cellulosa unida a hemicellulosa.

 Orgnuls cellulars: uni de complexos

supramoleculars, macromolcules i
molcules.
Ex.paret cellular vegetal.

Nivell Cellular
Cllula. Estructura ms senzilla possible
de matria viva autnoma, que realitza les
tres funcions vitals.
Dos tipus:
-Procariotes (sense nucli).
-Eucariotes (amb nucli)

Procariota

Eucariota

Nivell Pluricellular
Estructures de ms duna cllula.
Subnivells:
-Tallus.
-Teixit.
-rgans.
-Sistemes.
-Aparells.

Tallus
Cllules
idntiques,no
especialitzades.
Cada cllula du
a terme totes les
funcions vitals.
En algues i en
fongs.

Teixits
Cllules semblants
entre si.
Totes especialitzades a
fer una mateixa activitat.
Exemple: teixit
muscular, nervis...

rgans
Constituts per diversos teixits.
Realitzen actes concrets.
Exemple: cor format per teixits muscular,
epitelial, nervis, acte de bombar la
sang.

Sistemes
Conjunt drgans
semblants formats pels
mateixos teixits.
Realitzen actes
completament
independents.
Exemple: sistema
muscular, msculs que
mouen el cap, el bra,

Aparells
rgans molt diferents els
uns dels altres.
Realitzen
actes
coordinats en una funci.
Exemple: aparell digestiu
(dents, llengua, estmac,
pncrees,)

Nivells de poblaci i comunitat

Poblaci: Conjunt
dindividus de la mateixa
espcie que viuen en
una mateixa zona.
Exemple: poblaci de
conills que actualment
viuen als Ports dHorta.
Comunitat: Conjunt de
poblacions de diferents
espcies que viuen en
una mateixa zona.

Nivell d'ecosistema
Ecosistema. Conjunt format pels ssers vius
d'un indret (comunitat o biocenosi), el medi
fsic i qumic d'aquest indret (biotop), i les
interaccions que s'estableixen entre tots
aquests elements.
El conjunt decosistemes s la biosfera.