TEMA 1

1. LA BIOLOGIA I ELS ÉSSERS VIUS

La biologia es la ciència que estudia la vida (bios ‘vida’, logos ‘estudi’).
La vida és el conjunt de tres qualitats que només presenten uns éssers
determinats, que son la capacitat de nodrir-se, de relacionar-se i de
reproduir-se. Son les anomenades tres funcions vitals.
1.1. Les característiques dels éssers vius
Els éssers vius son éssers complexos constituïts per una o més cèl·lules
que duen a terme les tres funcions vitals.
Les característiques dels éssers vius son les següents:
• Els éssers vius son éssers necessàriament complexos
• Són éssers cel·lulars. Tots els éssers vius estan construïts per una o
més cèl·lules. Els organismes formats per una sola cèl·lula
s’anomenen unicel·lulars, i els formats per moltes cèl·lules reben
el nom de pluricel·lulars.
• Es nodreixen: La nutrició es la capacitat que té l’ésser viu de
captar matèria i energia de l’exterior i utilitzar-la en profit seu.
• Es relacionen: La relació és la capacitat per captar estímuls de
l’exterior i emetre-hi respostes adequades.
• Es reprodueixen: La reproducció és la capacitat d’originar nous
individus, iguals o diferents al progenitor o als dos progenitors.
2. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Les cèl·lules que constitueixen els éssers vius s’anomenen biomolècules
Nivell molecular:
- Macromolècules: Es el resultat de la unió de molècules orgàniques
petites. Cadascuna d’aquestes molècules simples rep el nom de
monòmer, i la macromolècula que resulta polímer.
2.2. Els nivells cel·lular i pluricel·lular
A nivell estructural, la cèl·lula es pot definir com una estructura de matèria
viva que es compon d’una membrana, un citoplasma i
material genètic que conte informació sobre la seva
estructura i el seu funcionament. Hi ha dos tipus de
cèl·lules: Les procariotes i les eucariotes
- Procariotes: Són les que no tenen el nucli diferenciat
- Eucariotes: Són les que tenen el nucli diferenciat
Nivell pluricel·lular:
El nivell pluricel·lular comprèn estructures que estan constituïdes per més
d’una cèl·lula. Dins d’aquest nivell es distingeixen subnivells següents:
Tal·lus, teixit, òrgan, sistema i aparell.
- Tal·lus: És una estructura pluricel·lular en que totes les cèl·lules són
iguals entre si i, per tant, totes poden dur a terme 3 funcions, és a
dir, són cèl·lules equipotents. Ex: No hay

- Teixits: Són conjunt de cèl·lules molt semblants Entre si,

especialitzades en fer la mateixa activitat i que comparteixen un
mateix origen embriològic. Ex: Aquest tipus d’estructura les
presenten les algues i els fongs

- Sistemes: Són conjunts d’òrgans semblants, ja que estan formats

pels mateixos teixits, però que fan actes que poden ser
completament independents. Ex: Sistema muscular.

- Òrgans: Són estructures construïdes per diversos teixits que realitzen

una funció de forma conjunta. Ex: Cor

- Aparells: Són conjunts d’òrgans que poden ser molt diferents els uns
dels altres, però els actes dels quals estan coordinats per dur a
terme una funció. Ex: Aparell digestiu
2.3. Els nivells de població i l’ecosistema
S’entén per població el conjunt d’individus de la mateixa espècie que
viuen en una mateixa zona i en un mateix temps
Una ecosistema és un conjunt de poblacions de diferents espècies que
viuen Interrelacionades, la comunitat o biocenosi, i que si
s’interrelacionen també amb les condicions fisicoquímiques del lloc on
viuen, el biòtop.
4. Els bioelements
- Els bioelements primaris: Son els indispensables per a la formació de les
biomolècules orgàniques (glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics).
Propietats dels bioelements primaris
- Una propietat comuna de tots els bioelements primaris es que
tenen una massa atòmica relativament petita, i això afavoreix que,
en combinar-se entre si, s’estableixin enllaços covalents estables.
 - L’àtom de carboni te quatre electrons a la perifèria, això li permet
construir llargues cadenes hidrocarbonades. Els enllaços poden ser
simples, dobles o triples.
- Hidrogen
- Oxigen
- Nitrogen
- Sofre
- Fòsfor
5. Els principis immediats o biomolècules
5.1. L’aigua
L’aigua es la substància química més abundant a la matèria viva.
L’aigua a temperatura ambient, és líquida, al contrari del que caldria
esperar, si es considera que altres molècules d’un pes molecular
semblant, con el CO2, el NO2, el SO2, etc, són gasos. Aquest
comportament físic es degut als ponts d’hidrogen que es donen entre les
molècules.
Característiques fonamentals de l’aigua:
- Elevada força de cohesió. Això succeeix entre les molècules gràcies
a enllaços d’hidrogen. Això explica que l’aigua sigui un líquid
gairebé incompressible, idoni per donar volum a les cèl·lules,
provocar la turgència de les plantes, construir l’esquelet
hidroestàtic d’anèl·lids i celenterats... També explica que l’aigua
tingui una elevada tensió superficial, es a dir que la seva superfície
oposi una gran resistència a trencar-se. El fenomen de la
capil·laritat depèn tant de l’adhesió de les molècules d’aigua a les
parets dels conductes com de la cohesió de les molècules d’aigua
entre si.
- Elevada calor especifica. Per tant d’augmentar la temperatura de
l’aigua s’ha d’escalfar molt. Per això l’aigua te una elevada calor
especifica. Això fa que es converteixi en un estabilitzador tèrmic de
l’organisme davants canvis bruscos de temperatura
- Elevada calor de vaporització. Es la quantitat de calor que s’ha de
donar a una substancia química determinada per aconseguir que
canviï d’estat i passi a l’estat gasós.
- Densitat més alta en estat líquid que en estat sòlid. Això explica que
el gel floti al aigua i formi una capa superficial termoaÏllant que
permeti la vida sota
- Elevada constant dielèctrica. Pel fet de tenir molècules dipolars,
l’aigua és un gran medi dissolvent de compostos iònics, com les sals
minerals.
Funcions de l’aigua en els éssers vius:
1. Funció dissolvent i de transport de les substàncies: Això li permet ser
el mitjà de transport de les substàncies des de l’exterior fins a
l’interior dels organismes i en el mateix organisme.
2. Funció estructural
3. Funció termoreguladora
6. Les sals minerals
Les sals minerals es poden trobar en els éssers vius de les tres formes:
precipitades, dissoltes o associades a substancies orgàniques.
- Les sals minerals precipitades constitueixen estructures sòlides,
insolubles, amb funció esquelètica. Ex: carbonat de calci en les
closques dels mol·luscs
- Les sals minerals dissoltes donen lloc a anions i cations. Els més
importants son els següents:

- Cations: Na+ (Ió de sodi), K+ (Ió de potassi)

- Anions: Cl- (Clorur), SO4 (Sulfat), PO4 (Fosfat), CO3 (Carbonat)

- Les sals minerals associades a substàncies orgàniques exemples,

proteïnes com els fosfoproteïnes i lípids com els fosfolípids.
7.1. Propietats de les dissolucions
- Osmosi: És el pas del dissolvent entre dues solucions de contentació
diferent a través d’una membrana semipermeable que impedeix el pas
de molècules de solut. El dissolvent dels éssers vius es l’aigua i es mou des
de la dissolució més diluïda fins a la més concentrada.

La membrana citoplasmàtica es una membrana semipermeable i dona

lloc a diferents respostes davant de la pressió osmòtica del medi extern.
Si aquest és isotònic te la mateixa concentració i no es deforma. Si es
hipotònic la cèl·lula s’infla (turgència) perquè hi entra aigua a l’interior. Si
es hipertònic la cèl·lula perd aigua i s’arruga i la membrana pot trencar-
se (plasmòlisi).
Tots els éssers vius mantenen constant el pH del seu medi intern. Això
s’aconsegueix, sobretot, gràcies a les sals minerals dissoltes, que
constitueixen les dissolucions tampó.
Un altre exemple es el sistema tampó bicarbonat que manté constant el
pH de la sang, que es troba al voltant de 7,4.