BIOELEMENTS, AIGUA I SALS MINERALS

BIOLOGIA 2n Batxillerat
RESUM
1. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
DE LA MATÈRIA VIVA

https://biolulia.wordpress.com/
 NIVELLS
D’ORGANITZACIÓ
DE LA MATÈRIA

http://blocs.xtec.cat/cinciesexperimentals/
files/2010/10/nivells-dorganitzacio.jpg
2. LA QUÍMICA DE LA
VIDA
Bioelements
Biomolècules
Grups funcionals
 Els bioelements

• BIOELEMENTS = Són els 70 elements químics (aprox.) que

formen part dels éssers vius.
• Segons la seva abundància es poden classificar en:
 Bioelements primaris (>95%): C, O, H, N, P i S.

 Bioelements secundaris (<5%): Na, K, Ca i Mg.

 Oligoelements (<0.1%):

 Indispensables: Mn, Fe, Cu, Co, Zn, Li, B, Al, Mo, Va, I i Si

 Variables: F, Cl, Se, Sn,...

Importància dels bioelements primaris

• Molt abundants a l’escorça terrestre

• Són elements lleugers.

Faciliten l’adaptació dels éssers vius a la gravetat terrestre.

• Formen enllaços covalents molt estables.

C, O i H poden formar enllaços simples, dobles o triples.
 Relaciona les dues columnes:

1. S A. Forma part de la hemoglobina

encarregada del transport d’O2
2. P B. Constituent de les proteïnes.
C. Regula la obertura i tancament dels
3. K i Na estomes dels vegetals.
4. F D. Constituent de la hemocianina, el
pigment respiratori dels invertebrats.
5. Cu E. Associat al Ca i al P, forma part dels
ossos i les dents.
6. Mg F. Forma part de l’esmalt de les dents.
G. Forma part dels àcids nucleics.
7. Fe
 Relaciona les dues columnes:

• Forma part de la hemoglobina encarregada del

transport d’O2 - Fe
• Constituent de les proteïnes - S
• Regula la obertura i tancament dels estomes dels
vegetals - K i Na
• Constituent de la hemocianina, el pigment
respiratori dels invertebrats - Cu
• Associat al Ca i al P, forma part dels ossos i les
dents - Mg
• Forma part de l’esmalt de les dents - F
• Forma part dels àcids nucleics - P
 PER QUÈ EL CARBONI I NO EL SILICI?

El Si, igual que el C, té 4 electrons a la darrera capa i, a més, és

molt més abundant que el C a la litosfera.
La vida està basada en el C i no pas en el Si perquè:
• Els enllaços C-C, C=O i C-N són prou forts per formar cadenes,
però tenen la capacitat de trencar-se per formar altres
molècules. Això permet obtenir energia i també
emmagatzemar-la.
• Les cadenes formades per enllaços Si-Si són inestables i les
cadenes de Si-O són tant estables que gairebé són
inalterables. Per això no són aptes per als processos biològics.
 Biomolècules

inorgàniques orgàniques

Aigua Glúcids

Sals
Lípids
minerals

Gasos Proteïnes

Àcids
nucleics
Biomolècules: les molècules de la matèria viva

• Molècules inorgàniques: es troben també en la

matèria mineral, com l’aigua i les sals minerals.

• Molècules orgàniques són exclusives dels éssers vius.

Les de mida petita són els monòmers que poden unir-se
per formar polímers.
 L’àtom de carboni
• Les molècules orgàniques estan formades per esquelets
d’àtoms de Carboni, units a altres àtoms sobretot
d’Hidrogen.
• L’àtom de Carboni té 4
electrons a la seva última
capa.
• Això li permet formar 4
enllaços covalents, molt
estables i forts.
Com es representen les molècules orgàniques
Els grups funcionals
3. ELS ENLLAÇOS ENTRE
ELS ÀTOMS
Enllaç iònic
Enllaç covalent
Enllaç d’hidrogen
 Els àtoms formen molècules i cristalls

• Els àtoms s’uneixen entre ells i formen molècules o

cristalls.
• Els enllaços químics són les forces d’atracció que
mantenen units els àtoms.
 Enllaç iònic
 Enllaç covalent
 Enllaç d’hidrogen
 Enllaç iònic

• Transferència d’un electró des d’un àtom que el

perd (queda carregat +) a un altre que el guanya
(queda carregat -)
• Reaccions d’oxidació-reducció (guany i pèrdua
d’electrons)

 Exemple: clorur sòdic (NaCl)

• Oxidació: pèrdua d’electrons Na  Na+
• Reducció: guany d’electrons Cl  Cl-
 Enllaç covalent

• Els àtoms s’uneixen compartint electrons per

completar la seva última capa.
• Molècules no polars: quan estan formades pels
mateixos àtoms els electrons estan ben distribuïts.
 Exemple O2
• Molècules polars: quan estan formades per àtoms
diferents, els electrons queden distribuïts de manera
asimètrica.
 Exemple H2O
 Enllaç d’hidrogen o ponts d’hidrogen

• Són enllaços dèbils entre l’oxigen i els hidrògens de

molècules d’aigua veïnes.
 La molècula d’aigua és polar. L’O pot atraure H de
molècules d’aigua veïnes.
 Mantenen l’estructura tridimensional de l’hèlix d’ADN o de
les proteïnes.
 4. L’AIGUA
L’aigua i la vida
On la trobem
Estructura de la molècula d’aigua
Quines propietats té la molècula d’aigua?
Per què la necessitem?
 L’aigua i la vida
• Medi primitiu on es va originar i desenvolupar la vida
• Component més abundant de la matèria viva (70-90% del
pes dels organismes)
• Molècula imprescindible per a la vida.
• Espai vital intern de tots els éssers vius.
 On la trobem als éssers vius?

• Es troba en tres formes:

 Com a aigua circulant, a la sang, a la saba,...
 Com a aigua intersticial, entre les cèl·lules.
 Com a aigua intracel·lular, al citoplasma i orgànuls
cel·lulars.

• L’aigua dels organismes està en constant

renovació, és una fase del cicle de l’aigua a la
natura.
Estructura de la molècula de l’aigua

• Formada per dos àtoms d’H i un d’O, units per

enllaços covalents formant un angle de 105º entre
ells.
 La molècula d’aigua és polar
• És una molècula polar, amb una distribució irregular
de la densitat d’electrons (dipol elèctric).
Càrrega parcial negativa prop de l’oxigen i positiva prop dels
hidrògens.
 Formen ponts d’hidrogen
• Les molècules d’aigua s’uneixen per ponts
d’hidrogen formant xarxes tridimensionals.
L’estructura de l’aigua es va desordenant a
mesura que augmenta la temperatura.
L’estat líquid a temperatura ambient
Molts ponts d’hidrogen: aigua sòlida
Alguns ponts d’hidrogen: aigua líquida, entre 0 i 100ºC
Sense ponts d’hidrogen: gas
 Propietats de l’aigua

1. Calor específica elevada

Bon estabilitzador tèrmic

2. Calor de vaporització elevada

Bon refrigerant per transpiració

3. Bon dissolvent
De les sals i components polars (hidròfils)

4. Tensió superficial elevada

Força de cohesió i d’adhesió de les molècules

5. Densitat anòmala
1. Clor de específica elevada

• Calor específica = Quantitat d’energia que hem de

subministrar per fer que augmenti la temperatura.
• Cal molta calor per elevar la temperatura de l’aigua i
desprèn molta calor en refredar-se.

Això explica:
 Absorbeix la calor produïda en les reaccions
metabòliques.
 Fa que la temperatura de l’organisme variï poc davant
de canvis bruscos de temperatura (tampó tèrmic)
 Distribueix la calor per tot el cos de l’organisme.
2. Calor de vaporització elevada

• L’aigua té una alta calor de vaporització: cal molta

energia per trencar els ponts d’H per passar a gas.

A 20º, necessitem 540 cal per a evaporar 1 g d’aigua

Això explica:
 La suor o el panteix (dels gossos) serveixen per fer
disminuir la temperatura corporal.
3. Bon dissolvent

• Les substàncies polars o hidrofíliques, com les sals minerals i

compostos iònics, es dissolen bé perquè els seus ions es
separen i s’envolten de molècules d’aigua (hidratació).

• Els compostos no iònics (sucres, alcohols) es dissolen bé

gràcies a que les molècules d’aigua formen enllaços amb
els grups hidroxil, carbonil,...

• Les substàncies hidrofòbiques o no polars no són solubles

en aigua (proteïnes, greixos, polisacàrids,..) i formen
suspensions o emulsions.
4. Tensió superficial elevada
Cohesió i d’adhesió de les molècules

• Cohesió: És la capacitat que tenen les molècules

d’aigua de mantenir-se unides.

• Adhesió: És la capacitat que tenen les molècules

d’aigua de mantenir-se unides a les superfícies.

Els ponts d’hidrogen hi tenen molt a veure i fan possible...

 tensió superficial

adhesió capil·laritat
La capil·laritat
5. Densitat més alta en estat líquid
• La densitat màxima és a 4 ºC.
• El gel sura sobre l’aigua.

Això explica:
 Hi pot haver vida sota el gel.
Alguns peixos i amfibis tenen anticongelants
naturals per evitar la formació de cristalls de gel a
les cèl·lules.
Els animals que no tenen aquestes adaptacions
han d’hibernar i les plantes han de perdre la fulla.
PER QUÈ SURA EL GEL A L’AIGUA?
 Aigua liquida i aigua solida

L'aigua es manté líquida en un ampli interval de temperatures

(0ºC-100ºC). Quan es refreda contrau el seu volum, com és
normal; però quan arriba als 4 ºC la contracció s'atura i es dilata
fins a transformar-se en gel, menys dens que l'aigua.
Aquesta anormalitat permet que la vida continuï
desenvolupant-se a les masses d'aigua (rius , mars , llacs)
cobertes de gel.
 Funcions en els éssers vius
1. Dissolvent universal de les substàncies nutritives. És el medi on
tenen lloc les reaccions metabòliques.
2. Transport per a la circulació de substàncies: Pujada de la saba
bruta, intercanvi de matèries a través de membranes cel·lulars.
3. Lubricant i amortidora: Evita la fricció entre òrgans i teixits.
4. Termoreguladora: permet regular la temperatura del cos,
sobretot als animals homeoterms.
5. Dona flexibilitat i elasticitat als teixits.
6. Permet la vida sota el gel.
7. Facilita l’excreció de substàncies procedents del metabolisme:
urea, amoníac,...
5. LES SALS MINERALS
Les sals minerals
Funció en els éssers vius
La pressió osmòtica
El pH
Els tampons biològics
 Les sals minerals en els éssers vius
• Quan es crema la matèria orgànica, queda un
residu que correspon a les sals minerals.

Sals
minerals

Podem
trobar-les

precipitades dissoltes associades

 Sals minerals precipitades

• Funció estructural: formen

estructures sòlides.

Exemple:
 els esquelets externs de crustacis i
mol·luscs (CaCO3).
 els ossos dels vertebrats
 l’esmalt dental (Ca3(PO4)2)
 les closques de les diatomees
(sílice, SiO2)
L’esmalt dental té una gran duresa.
Els ossos tenen fibres de col·lagen (una proteïna) impregnades
de fosfat i carbonat de calci.
Algunes plantes incorporen sílice (SiO2) o oxalat de calci per
endurir les seves estructures.
 Sals minerals dissoltes
• Funcions específiques:
 Els ions Na+ i K+ regulen l’intercanvi d’aigua entre les
cèl·lules i el medi (osmosi).

 El Ca2+ intervé en la contracció muscular i la coagulació

de la sang.

 El Fe2+ forma la hemoglobina que transporta els gasos

respiratoris.

 El Mg2+ forma part de la clorofil·la.

• Funció tampó:
 El sistema carbonat-bicarbonat actua regulant el pH.
Sals minerals unides a altres molècules

• Les sals minerals es poden unir a altres molècules:

 A glúcids, com l’agar-agar (iode).

 A lípids, formant els fosfolípids de les membranes cel·lulars

(fòsfor).

 A proteïnes, com per exemple la caseïna de la llet (calci).

Intercanvi entre les cèl·lules i el medi

OSMOSI: és el pas del dissolvent (normalment

l’aigua) a través d’una membrana
semipermeable, des de la solució més
diluïda, hipotònica, a la més
concentrada, hipertònica.

PRESSIÓ OSMÒTICA: la pressió necessària per a

detenir el fluix d’aigua a través de la
membrana semipermeable.
Plasmòlisi: pèrdua d’aigua i deshidratació de les cèl·lules
Quan l’exterior és hipertònic.

Turgència: cèl·lules inflades per l’aigua.

Quan l’exterior és hipotònic.
Glòbuls vermells
 La regulació del pH
 El pH mesura el grau d’acidesa o basicitat (alcalinitat)
d’una dissolució aquosa, o sigui, la concentració de
ions [H+] i [OH-].
pH = -log [H+]

 L’escala de pH va de 0 a 14.
 L’aigua pura és neutra i conté el mateix nombre
d’ions H+ i OH- .
• Dissolució àcida, pH<7, concentració alta de H+ i baixa de OH-
• Dissolució bàsica, pH>7, concentració baixa de H+ i alta de OH-
• Dissolució neutra, pH=7, concentració igual de H+ i de OH-
• El pH normal dels fluids corporals oscil.la al voltant
de 7.
• Plasma sanguini 7.4
• Saliva 6.35 - 6.95
• Orina 5.8
• Suc gàstric 2.1
Sals minerals com a substàncies tampó
• El pH és important per a:
 Mantenir l’estabilitat de les proteïnes
 L’activitat dels enzims...

• Algunes sals minerals es comporten com a

substàncies amortidores o tampons per mantenir
constant el pH.

• Quins són aquests sistemes tampó biològics:

o El parell carbonat-bicarbonat
o El parell monofosfat-bifosfat
 Tampons biològics
• El parell carbonat-bicarbonat
• HCO3- /CO32- si  el pH 
• HCO3- /CO32- si  el pH 

• Altres tampons fisiològics:

• H2PO4-/HPO42- (pH = 6,86) Manté el pH intracel·lular
• Proteïnes, com la hemoglobina (pH proper a 7)
• NH4+/NH3 Tampona l’ orina