3.800.000.

000 milions d’anys ( que existeix la vida, és a dir que hi ha més vida més enllà
que la humana. si agafem una roca i la triturem, la seva comp. química no coincideix amb la
nostra. Per tant hi ha diferència entre la matèria viva i matèria inerta. És difícil de definir la
vida però hi farem a partir de la seva composició química.
Analitzant quantitat de carboni, hidrogen, oxigen,… podem diferenciar entre:
Materia viva:
Materia inerta:
Planeta venus: ens presenta una imatge de la terra antiga; gran activitat volcànica. Podria
suposar un gran laboratori per poder esbrinar i estudiar com podria haver sigut la Terra fa
milions d’anys. Temperatura tan alta que no podem accedir amb cap sonda; excepte la
sonda Magallanes que va poder traspassar l’atmosfera d’aquest planeta durant 10-12
minuts.
La Lluna també va suposar un punt de moltes expedicions però ara ja no, ja que cada
vegada que tornaven no els hi aportava res nou. En realitat la Lluna ha resultat ser una
decepció. Satelit mes gram proporcional al tamany del nostre planeta; situat al lloc adequat

VOYAGER

El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la

NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa
Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager;
les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2.
Voyager 2
La Voyager 2 és una sonda espacial no tripulada de la NASA llançada el 20 d'agost de 1977
amb l'objectiu d'explorar els planetes del sistema solar exterior i els seus respectius
sistemes de satèl·lits. És idèntica a la seva sonda germana, la Voyager 1 i actualment
segueix en funcionament.
La Voyager 2 va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Cap Canaveral, en un coet
llançador Titan IIIE-Centaur. Tità està format per metà. A diferència de la seva companya,
llançada 16 dies després, la Voyager 2 va adoptar una trajectòria diferent en la seva trobada
amb Saturn, sacrificant la proximitat a Tità, però adoptant un major impuls gravitatori en el
seu viatge cap a Urà i Neptú. La sonda arribà a la seva major proximitat amb aquests
planetes en els anys 1986 i 1989, respectivament.

Finalitat: Les naus espacials Voyager 1 i Voyager 2 van ser llançades des de la Terra el
1977. La seva missió va ser explorar Júpiter i Saturn - i planetes que es troben més enllà del
nostre sistema solar. Gràcies a aquestes naus es van poder descubrir els diversos satèl·lits
d’aquests dos planetes. Tots aquests satèl·lits tenen origen volcànic.

Èxits: Ambdues sondes van viatjar a Júpiter i Saturn gràcies a la qual cosa es va demanar
informació nova sobre els dos planetes més grans del sistema solar i les seves llunes. La
Voyager 2 va ser la primera, i fins ara única, nau espacial a volar a prop d'Urà el 1986 i
Neptú el 1989.
NIVELL D’ORGANITZACIÓ: Manera de classificat tot el que está relacionat amb la vida,
aniran de més petit a més gran.
● Subatòmic: format per neutrons, electrons i protons. No es trascendental per la vida
ja que si nosaltres analitzessimm la quantitat de protons, neutrons i electrons d’una
forma de vida no ens informaria de res.
● Atòmic: és el nostre nivell d’organització més senzill biològicament.
○ Bioelements
■ Primaris → són majoritaris en tots els éssers vius en unes
proporcions que es mantenen més o menys constants
independentment del tipus d'organisme que es tracti. Tots ells
formen part de les molècules que trobem en tots els éssers vius,
realitzant funcions estructurals, energètiques, reguladores…
entre d’altres. (C,H,O,N,P,S Es poden combinar entre ells a partir
d’enllaços covalents per pont d'hidrogen o d’altres. El carboni pot
arribar a formar llargues cadenas C-C molt estables que es poden
plegar donant a estructures tridimensionals també molt estables. Això
és degut que a la seva última capa electrónica té 4 electrons que es
poden combinar fàcilment per arribar a l’estabilitat elèctrica amb
carboni o amb qualsevol dels altres elements primaris.)
■ Secundaris → els trobem a tots els éssers vius i en proporció molt més
baixa que els primaris però únicament fent funcions reguladores.
(Na,K,Ca,Mg,Cl…”Fe”)
■ Oligualaments→ Els trobem a vegades en proporcions de milésimes o
centésimes, duent a terme funciones de regulació o completant
algunas estructuras de naturalesa proteica. Cada grup d’éssers vius
té els seus, n’hi ha que són més freqüents i n’hi ha que no ho són
tant. Exemples: Cobalt, forma part de la vitamina B12, el seleni o el
zinc completen l’estructura d’algunes hormones i també forma part de
la keratina que forma el cabell. El coure, es troba en alguns insectes
formant part de les proteïnes de la sang (dels insectes) etc. en el cas
dels organismes autòtrofs, els elements químics (¿?) s'obtenen
directament del sòl dissolts en aigua i és el que coneixem com a sals
minerals.Així és com s’obtenen aquests elements químics (el que
sigui). També les poden incorporar a partir de gasos. Aquests
organismes autòtrofs transformen aquestes substàncies orgàniques
en inorganiques perque després vinguin els heteròtrofs que
s’alimenten d'aquests organismes autòtrofs i gràcies a la digestió i a la
digestió celular els incorporen a les seves molècules pròpies.
Nivell molecular/ principis inmediats
- Inorgànics: també les trobem en la materia inert però la seva funció en els éssers
vius és específica i diferent que la del món inert. Com l’aigua (no coneixem a cap
forma de vida que pugui sobreviure sense aigua, això és perquè totes les molècules
que coneixem d’organismes, tenen un percentatge elevat d’aigua).
La molècula d’aigua: presenta un tipus d’enllaç (enllaç per pont d’hidrogen) que són
molt febles; per cada atom d’oxigen, 2 d’hidrogen. Es comporta com un dipol té una
certa zona amb una tendencia positiva i un altre amb tendencia negativa que crean
enllaços de ponts d’hidrogen (si es comporta com un dipol, tindrà enllaços per pont
d’hidrogen). En funció de la temperatura aquests enllaços es van trencant. Al
augmentar la temp, augmenta el moviment de les partícules i per tant es trencaran
els enllaços, es separen les molècules d’aigua i s’evapora. En disminuir la temp
passa al revés passant a estat sòlid(les molècules cristal·litzen). La molècula d’aigua
ha fet possible que les condicions químiques del planeta hagin sigut capaços de
crear formes de vida hagués aparegut a la Terra i que per l’atzar hagi evolucionat.
Sals minerals: Es troben en el substrat ja sigui terrestre o aquàtic i provenen de la
descomposició de la matèria degut a l’acció dels agents geològics externs. aquests
agents son: l’atmosfera, l'aigua (pluges, torments, rius…), el vent, els glaç i els
éssers vius. Tots aquests agents actuen d’una determinada manera que actuen com
a factor d'erosió, sedimentació… que van ser compactats aquetses son les per
formar part del citoplasma. Unicament existeix un grup d'éssers vius capaç d’utilitzar
aquestes sals per transformar-les a molecules organiques juntaent amb l’aigua i la
llum, son els organismes fotosintetitzadors fotoautótrof, autotrof perque utilitza la
materia inorganica per convertir-la en organica i fotositetitzador perque la font
d’energia es la llum del sol. .

Altres organismes incorporen les sals minerals juntament amb la dieta, aquestes son
necesaries per formar part del citoplasma i realitzant diferents funcions, aquestes
son les sals minerals dissoltes per diferenciarles de les solides o esquelètiques que
formen part de closques o esquelets, externs o interns, de molts éssers vius.
Tenen función de regulació les dissoltes i les sòlides tenen función esquelètica o
estructural.
Inorgànics:
Gasos: També són molècules inorgàniques que també trobem en els éssers vius. El
gas més present a l’atmosfera pròxima és el nitrogen.
ipus:
● Nitrogen: únicament aprofitable per un grup de bacteris anomenats bacteris
fixadors del nitrogen que tenen la capacitat de convertir el nitrógen molecular
en òxids de nitrógen nitrits o nitrats que barrejats amb aigua s’incorporen al
substrat (sól) i a partir d’aquí la resta d’organismes podem aprofitar-los pera
fabricar proteïnes i àcids nucleics.
● Oxigen: La majoria d'éssers vius del planeta són aerobis, és a dir, utilitzen
l’oxigen com acceptor final en un procés anomenat transport electrònic i que
es du a terme durant la respiració cel·lular en el smitocondris. El producte
final d’aquest procés és la formació d’una molècula d’aigua. Aguns bacteris
però, no poden viure amb oxigen, són els descendents de les formes més
primitives de vida que hi ha sobre la Terra. Aquests organismes es diuen
anaerobis i seguint en el grup de bacteris n’hi ha que són facultatius, és a dir,
si hi ha oxigen utilitzen oxigen i si no n’hi ha utilitzen metà o sulfur d’hidrogen
o d'altres gasos.
● Diòxid de carboni: Intervé en els processos de carbonatació en presència
d’aigua juntament amb altres gasos com els òxids de sofre, els òxids de
nitrogen… per formar sals i closques però sobretot el gas és utilitzat pels
organismes fotoautòtrofs per obtenir matèria orgànica vía fotosíntesi.
● Ozó: Aquestz gas depén directament de l’oxigen que en arribar a una
determinada alçada a l’atmosfera reacciona amb la radicació ultraviolada del
Sol esdevenint oxigen atòmic molt reactiu amb l’oxigen molecular i formant
l’ozó. En aquest procés la radiació va perdent energia i per tant arriba a la
 superfície del planeta sense provocar alteracions cel·lulars (la radiació del
Sol)
Excepte l’oxigen i l’ozó que tenen el seu origen en la fotosíntesi la resta de
gasos esmentats provenen de les amenacions o erupcions volcàniques que
hi ha hagut i que hi ha en el planeta.

formant part dels nucleotids dels àcids nucleics i el sulfidril el trobem en

alguns aminoàcids. etsvghvdvvdghhsfhghhtots tenen o be un grup aldehid en
el carboni 1eswhubchbxhcvxnbbnxcb familais dhknbehdf o un carboni 2

- Orgànics: sempre tenen el seu origen als éssers vius i són glúcids, lípids, proteïnes i
àcids nucleics.

Organismes poitiloterms: no poden mantenir la seva temperatura corporal constantment

Anomenta transport electronic inque es du a terme durant la respiració celular en els e

mitocondris, el producte final d’aquest proces, es la formació d’una molecula d’aigua, alguns
bacteris però no poden viure amb ixigen, són els descendents de les fomres més primitives
de vida que hi ha sobre la terra, aquells lrganismoes s’animenen anaeròbis i seguint en el
grup de bacteris n’hi ha que són facultatius, és a dir, si hi ha oxigen anomenen oxigen, i si
no utilitzen metà, sulfur d’hudrogen o d’altres gasos

Diòxid de carboni: initervè en els processos de carbonatació en presencia d’,aigua

juntament amb latres gasos com els oxids de sofre, de nitrogen…mper formar: sals i
closques però sobretot el gas es utilitzat per els organismes fotoatòtrofs oer obtenir materia
orgànica ( via fotosintesi)

Ozò: Depen directament de l’oxigen que be arribara una dterminada alçada a l’atmosfera
reacciona amb la radiació ultraviolada del sol, esdeceniny oxigen atòmic molt reactiu amb
oxigen molecular i formant l’ozò. En aquest procès la raciació va perdents energai i per tant
sense provocar alteracions celulars.
Excepte l’oxigen i l’oxpzò que tenenel seu oriogen en la fotosintesi, la restabde gasos
esmentats, provenen de les amenacions volcaniqjes que hagi hagut en laterra i encara
siguès habent-hi

Activitat pg 41
1. Com podem veure en el gràfic la quantitat d'hidrogen i la d’oxigen són les més altes,
per tant és cert que la molècula d’aigua és la més present en el cos humà.

2. El nitrogen produeix aminoàcids i és un component bàsic del DNA. El fosfor produeix

energia i fa possibles molts processos químics.
 3. Calci: perquè els músculs es moguin i els nervis transmetin missatges des del cervell
fins a les diferents parts del cos. A més, el calci ajuda a fer que la sang circuli a
través dels vasos sanguinis per tot el cos ia alliberar les hormones necessàries per a
moltes funcions de l'organisme.
Magnesi: El magnesi és important per a molts processos que fa el cos. Per exemple,
regula la funció dels músculs i el sistema nerviós, els nivells de sucre a la sang, i la
pressió sanguínia. A més, ajuda a formar proteïna, massa òssia i ADN (el material
genètic present a les cèl·lules).
Sodi: El sodi és un nutrient essencial que el cos necessita en quantitats relativament
petites (sempre que no hi hagi una sudoració substancial) per mantenir els fluids
corporals en equilibri i els músculs i nervis funcionant sense problemes.
Potassi: El potassi és un mineral que el cos necessita per funcionar normalment. És
un tipus d'electròlit. Ajuda a la funció dels nervis ia la contracció dels músculs i que
el seu ritme cardíac es mantingui constant. També permet que els nutrients flueixin a
les cèl·lules ia expulsar-ne les deixalles.

pag 42
Característiques generals dels glúcids (dins de les biomolècules orgàniques)
(H-hidrogen; O-oxigen; OH-hidroxil)
Tenen com a fórmula general (encara que hi poden haver modificacions) Cn H2n On on n
ens indicarà el nombre d’àtoms de carboni i a partir d’aquí s’en derivarà la resta de la
fórmula (fórmula empírica - ems indica quins àtoms i quants conformen una molècula.
En realitat els glucids estan formats per cadenes de carbonis units entre ells estabilitzant els
seus 4 enllaços en grups hidroxil o alcohol i hidrogens.
Es poden trobar e alguns grups monosacarids o alguns grups en particular i en algu
aminoacid. La funcio aldehid la trobem en els glúcicds concretament en el grup de les
aldoses la funció adheil acetona la troben en els glúcids de la familia de les cetoses. La
funció carbossil la trobem en els àcids grasos dels lípids. La funció amino en els aminoàcids
i en les bases nitrogenades . Els fosfats els trobem els fosfolípids en la molecula de ATP
(molecula energética) i formant part dels nucleòtids dels acids nucleics. Sulfhidril, el trobem
en alguns aminoàcids.

Tots tenen un grup aldehit en el carboni 1( familia de les aldoces)

en el carboni 2 ( familia de les cetoses).

Els glúcids en general són molt solubles en aigua i principalment desenvolupen funcions
energètiques encara que encara també hi h´ça amb funció estructural. Els clasifiquem en
diferents nivells de complexitat: els més senzills: monosacàrids (entre 3 i 7 àtoms de
carboni) si són de la família de les aldoses en el grup 1(carboni 1) tindrà una funció adheril i
en el grup 2(carboni 2) una funció cetona. En la resta de carbonis trobarem un grup hidroxil
per cada carboni, i la resta d’enllaços fins a 4 per cada carboni els cubrirem amb hidrogens.
Per anomenar aquestes molècules, utilitzarem el prefix: ceto- si son setoses, aldo- (si son
aldoses) seguit de l’indicatiu sobre el nombre d’atoms del carboni i la terminació -osa
Exemple: aldopentosa i una cetoaxosa
aldo: indica la funció aldehina
pent: indica que son 5
Formula empirica: C5 H10 O5
Formula lineal:

Formula empirica: C6H12O6

Formula lineal:

I )

Esteroisòmers: Encara que vinguin de la mateixa familia (aldoses o cetoses), tenen la

mateixa fòrmula empírica però diferent formula lineal. Varien degut a la posició que ocupa
un dels carbonis en la fórmula que anomenarem carb oni asimètric. Degut a com es
l’estructura interna de carboni podem establir que un carboni asimètric es aquell que tes 4
enllaços amb 4 grups funcionals diferents.
(Són no asimètrics quan comparteixen un element igual dues vegades o més; la
cetohexosa, conté 3 carbonis (C )asimètrics i 3 no asimètrics

2(elevat) n: ens indica el nombre d’esteroisòmers que tenim. La n indica el nombre de

carbonis asimètrics que tenim. El resultat de 2^n es el número de, en aquest cas,
cetohexosa que podem formar.

ALDOTRIOSA

només té un carboni asimètric.

2^n: 2
hi ha diferències físiques i químiques entre les dos molècules de la foto.

Disacàrid:Un glucid disacarid ens indica que esta format per dues molecules de
monosacàrids. Esta format per: glucosa

La glucosa es plega en forma d’hexagon i la a fructosa en forma de pentàgon.

Quan s’uneixen les dues glucoses, les dues molecules es forma aigua (H2O) utilitzant
l’enllaç O-glucosídic i dona lloc a un disacàrid anomenat: Maltosa
Enllaç o-glucoidic: es forma per un grup hidroxil del primer i segon monosacàrid, com a
resultat es forma un disacàrid i una molècula d’aigua.

fórmula cíclica: fonamental per el nivell d’organització superior.

La glucosa es plega en forma d’exàgon i la fructosa en forma de pentàgon.

Quan s’uneixen les dues glucoses, es forma una molècula d’aigua, el seu enllaç està format
de manera que ens indica la posición en la que estàven els dos grups hidroxils i està unit
amb un àtom d’oxigen. Les molècules restants són les que formen la molècula d’aigua. El
nom tècnic d’aquest enllaç ens indica la posició en la qual estàn els grups hidroxils.
Enllaç o-glucoidic: es forma per un grup hidroxil del primer i segon monosacàrid, com a
resultat es forma un disacàrid i una molècula d’aigua. El nom tècnic d’aquest enllaç ens
indica la posició en la qual estàn els grups hidroxils.

aquesta aigua que es el resultat de les reaccions químiques que es produeixen dins d’un
organisme es diu aigua metabòlica.
Els glucids principalment tenen una funcio energètica (glucosa, galactosa… ) es troben en el
medi vegetal normalment en fruites o llet donant lloc a diferents disacarids importants
(sacarosa, lactosa(llet)
Polisacarids: estan formarts per moltes dsubunitats de lactosa. Molts d’ells funcionen coma
substància de reserva energètica
Polisacarids: suponitats de lactosa o disacarids. Reserva energetica, per exemple a les
plantes. Glicògen: el trobem al fetge i musculs de molts animals fuinciona com reserva
energètica. En els animal la reserva en comptes de ser l’almidò es el glicogen (diferent
ramificació). Altres glúcids tenen funcio estructural: celulosa presenta estructura amb fibres
de celulosa, son la base de que es mantingui estructurades les plantes, en els bolets tribem
un component amb funció estructural: quitina (dinar forma només es troba en els bolets,
fongs)
Forma alfa i beta: 2 posicions que te el grup hidroxil quan es ciclitza.
El disacarid sacarosa esta format concretament per dos monosacarids: fructosa i

12/12/22

formatsper carboni hidrogen oxigen pero en diferent proporció que elshidrats de carboni
oglucidssón hidròfobs, és a dir, tenenn molt poca afinitat per l'aigua, això fa que el medi
aquós adoptinunes formescaracterístiques per protegir-se, les gotes o miscel·les.
Classificarem els lípids segons puguin dur a terme na reacció anomenada sepunificacio que
consisteix en laformació d’un sabó enpresència d’una base potent com l’hidròxid de sodi o
de potass, els que fan aquesta reacció s’anomenen lípids saponificables i els que no la fan
insaponificables. Dins dels saponificables, tots ells contenen 2 elements o monòmers
necessaris per dur a terme la reacció de sapunicació. Són els àcids grassos i els alcohols,
en canvi, els lípids insapunificables tenen altres monòmers que no permeten la reacció de
sapunicació.
Tenen un nombre parell d’àtoms de carboni. el nom d’àcid ens indica que hi haurà
forçosament un grup carboxil que correspondrà al carboni 1 i la resta de carbonis fins a
completar el nombre parell, els carbonis estàn estabilitzats amb enllaços simples o dobles
amb hidrogen.

AC. GRAS (16 atoms de Carboni → AC.PALMÍTIC)