Origen de la vida

i evolució
De què està feta la matèria viva?
Els elements majoritaris dels éssers vius no són els majoritaris
de la superfície terrestre
Exemples:
Element Escorça Cos humà
terrestre
Si 28% < 0,001%
H 0,22% 63%
C 0,19% 9,5%

El motiu són les propietats de cada element

Destaca el C perquè té 4 e- lliures que li permet
formar fins a 4 enllaços amb d’altres àtoms i
forma cadenes amb d’altres àtoms de C de gran
complexitat.
H i O es troben formant part de l’aigua (principal molècula del
nostre cos i de la majoria d’éssers vius) així com d’altres molècules
com glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

El C també forma part dels glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

El N forma part de les proteïnes i dels àcids nucleics.

Hi ha molts d’altres elements que es troben amb menys abundància

en els éssers vius però que no per això són poc importants o
necessaris.
Importància de l’aigua per la vida
És necessari per a que tinguin lloc la majoria de les reaccions
químiques dels éssers vius degut a la seva propietat dissolvent
(associat a la seva dipolaritat).
És el medi on tenen lloc les reaccions químiques dels
éssers vius.

L’energia per a la vida

Els éssers vius necessiten energia per a realitzar les funcions vitals
(per exemple, en processos anabòlics - construcció de molècules a
partir d’altres més senzilles - , contracció muscular, etc .

Aquesta energia s’obté de la combustió / degradació de compostos

orgànics (que contenen C i que no és CO ni CO2).
 Matèria
inorgànica Energia solar o
(CO2) energia química

Fotosíntesi
(i quimiosíntesi) Organismes autòtrofs

Matèria
orgànica

Organismes autòtrofs
Respiració i
cel·lular Organismes heteròtrofs

Energia química
Els éssers vius bàsicament utilitzen l’energia del Sol, energia
lluminosa, però no tots els éssers vius la poden obtenir.

Els organismes fotosintètics permeten, mitjançant la fotosíntesi,

la transformació de l’energia lluminosa en energia química que
podrà ser utilitzada per tots els éssers vius.

Això és possible amb la formació de matèria orgànica. La matèria

orgànica conté en forma d’energia química l’energia solar
capturada pels organismes fotosintètics.

Hi ha uns organismes no fotosintètics que també formen matèria

orgànica però a partir de la oxidació d’alguns compostos.

Els organismes no fotosintètics obtenen aquesta energia química

a traves de l’aliment (quan incorporen matèria orgànica formada
per la fotosíntesi) i mitjançant el procés de la respiració cel·lular.
Segons com obtenen la matèria
orgànica els éssers vius es classifiquen
en:
 Autòtrofs: formen la matèria
orgànica a partir de la matèria
inorgànica (aigua, sals minerals, ...)
i l’energia lluminosa
 Heteròtrofs: es nodreixen de
matèria orgànica que ha estat
sintetitzada pels organismes
autòtrofs.

La majoria dels éssers vius (autòtrofs i heteròtrofs) obtenen l’energia a

partir de la degradació de la matèria orgànica amb l’ajuda de l’oxigen
(respiració cel·lular).

Alguns tipus de bacteris poden obtenir l’energia a partir de matèria

inorgànica, són els organismes quimiosintètics.
Origen del carboni (C) que forma part dels éssers vius
El C que trobem a la Terra i en d’altres astres del Sistema Solar té l’origen
en l’explosió d’una supernova (Tema Univers).

Fa 4.600 m.a., l’arribada de matèria d’aquesta supernova a una nebulosa ja

existent va provocar la compressió i agregació de la matèria de la nebulosa,
originant el Sistema Solar (Tema Univers).

La major part del C de la Terra es troba formant

part dels éssers vius.

Aquest C ha anat sortint de l’interior de la Terra a

través dels gas CO2 que s’alliberen de les
erupcions volcàniques.

Els organismes autòtrofs han anat transformant aquest CO2 en matèria

viva, que ha anat circulant a traves de les xarxes tròfiques.
Origen de l’aigua que forma part dels éssers vius
L’aigua que hi ha a la superfície de la Terra no té l’origen en la matèria que va
originar la Terra degut a que, quan es va formar, les altes temperatures
impedien que es pogués condensar.

Sembla que l’aigua prové majoritàriament d’asteroides i cometes que

contenien aigua en forma de gel.

La Terra quan va aparèixer la vida.

Hi havia molta activitat volcànica degut que l’interior de la Terra estava molt
calent.

El vulcanisme es concentrava al mar, perquè els continents s’estaven formant.

L’atmosfera primitiva no tenia oxigen (tot l’oxigen que hi havia es combinava

amb altres elements formant òxids).

Degut a la manca d’oxigen, no existía la capa d’ozó, que és imprescindible per

a filtrar la radiació UV. Sense aquesta capa, NO podía existir vida fora l’aigua.
L’oxigen de l’atmosfera actual prové dels organismes autòtrofs fotosintètics.

Els primers organismes autòtrofs

fotosintètics eren cianobacteris.

Els organismes fotosintètics van anar alliberant O2 que va sortir de l’aigua,

passant a l’atmosfera, permeten la formació de la capa d’ozó (O3). Això va
permetre que a partir d’aquest moment es pogués conquerir el medi
terrestre.

Es van començar a establir ecosistemes d’organismes microscòpics amb xarxes

tròfiques en les que uns éssers vius s’alimentaven d’altres.
Formació de matèria viva a partir de matèria inert (1)

El primer pas va ser la formació de matèria orgànica a partir de matèria

inorgànica.

Això tan sols podia passar de forma espontània en les condicions de

l’atmosfera primitiva: una atmosfera reductora (sense oxigen).

L’oxigen ho oxida (degrada) tot,

impedint que es formin molècules
complexes de forma espontània.
Experiment de Miller (i Hurey)
L’any 1953, Miller va reproduir les condicions de la Terra primitiva al laboratori:

Va crear un circuit tancat entre diferents

compartiments.
- Un compartiment contenia aigua líquida.
Aquest, per sota contenia una font de calor.

- Un altre compartiment contenia els gasos

de l’atmosfera primitiva: vapor d’aigua,
metà, amoníac i hidrogen.
Aquest compartiment contenia uns elèctro-
des que feien descàrregues elèctriques.

- Per sota, un refrigerant per a condensar el

vapor d’aigua i un tub en forma de U per a
recollir l’aigua condensada abans de
retornar al compartiment d’aigua.
FUNCIONAMENT DEL SISTEMA
L’ebullició de l’aigua en el seu compartiment (equivalent als oceans) feia que
circulés pels sistema i arribés al compartiment dels gasos (atmosfera).
En aquest compartiment, en combinació
amb els altres gasos, va rebre descàrregues
elèctriques (equivalent als llamps).

El refrigerant feia condensar al vapor

d’aigua, caient al tub en U (equivalent a la
pluja).

Del tub en U tornava al compartiment

d’aigua.

Es va fer funcionar el sistema dues

setmanes.
RESULTATS I CONCLUSIÓ DE L’EXPERIMENT

L’anàlisi de l’aigua en el tub en U va detectar la presència de més de 20

aminoàcids diferents.

L’experiment va demostrar que en les condicions de la Terra primitiva es

podia formar espontàniament molècules orgàniques a partir de substàncies
inorgàniques simples.
Formació de matèria viva a partir de matèria inert (2)

El segon pas va ser la formació de cèl·lules a partir d’agregats de

molècules orgàniques:

HIPÒTESI METABÒLICA proposada per Oparin i Haldane:

- Diferents molècules orgàniques es van agrupar formant agregats.

- Aquests agregats permetien la formació de noves molècules de
complexitat diversa.
- En un moment donat es van formar membranes que aïllaven aquests
agregats del medi extern.
- En un altre moment en aquests agregats van aparèixer els àcids nucleics
que oferien la capacitat de replicar-se (fer-se còpies).
- Aquests agregats també van adquirir la capacitat de mantenir les seves
condicions internes respecte el medi extern (homeòstasi). Es van formar
les protocel·lules.
Es creu que la vida va aparèixer fa 3.800 milions d’anys (dada actualitzada),
molt possiblement en fonts hidrotermals submarines (“volcans submarins”).
Evolució de la vida
1. LES SEVES PROVES
Proves biològiques
- Hi ha organismes amb òrgans aparentment molt diferents que
internament tenen la mateixa estructura (òrgans homòlegs)
Això és perquè tots ells tenen un avantpa-
ssat comú, de manera que la seva forma
diferent correspon a l’evolució cap a
adaptacions concretes al medi o a una acció.

- Hi ha organismes que presenten òrgans sense cap funció (òrgans vestigials).

Això és perquè tenen un avantpassat en el

què aquest òrgan si tenia funció en el
passat però que aquesta s’ha perdut amb
l’evolució cap a noves espècies.
Proves moleculars
- ADN com a molècula de transmissió hereditària en tots els éssers vius.

Donat que es troba a totes les espècies,

permet deduir que totes provenen d’una
primera espècie.

- Mateix codi genètic (equivalència entre triplets

d’ADN i aminoàcids en el procés de traducció).

Permet deduir que totes provenen d’una

primera espècie.

- Proteïnes més semblants entre espècies properes

que entre espècies allunyades evolutivament.
Permet deduir els llinatges de les espècies.
Prova paleontològica
- L’existència de fòssils
Ens permet deduir que molts organismes de l’actualitat
provenen d’altres organismes que ja s’han extingit i
amb les que mantenen moltes semblances.
 Mecanisme evolutiu: selecció natural
Teoria proposada per Charles Darwin i Alfred R. Wallace
(1858)

Es basa en 4 punts:

1- A les poblacions de les espècies hi ha variabilitat de les seves característiques.

2- Aquesta variabilitat fa que dins de les poblacions hi hagi individus més
ben adaptats que d’altres a les característiques concretes de l’ambient
(clima, depredadors, aliment, etc).
3- Els individus més ben adaptats sobreviuen més i es reprodueixen més que
els menys ben adaptats. Aquest procés es coneix com a Selecció Natural.

4- A la següent generació hi haurà més descendència provinent dels

individus més ben adaptats i, per tant, amb les seves característiques.
Això farà que lentament l’espècie vagi canviant.