Solucionari Bio 1btx

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Solucionari
Biologia
BATXILLERAT
El Solucionari de Biologia per a 1r de Batxillerat és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En la realització han intervingut:
TEXT
Santi Rodríguez
EDICIÓ
Serena Canal
Correcció
Anna Rius
Maquetació
Conchi Garzón
1 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
PER COMENÇAR al final tendeix a guanyar-ne tres i, per tant, com que està
més allunyat de vuit, no és tan àvid d’electrons com el O
• Consisteix a enviar la sonda a tres llunes de Júpiter per saber si
i el S; i després, el C i el H, que, com que tots dos tenen
hi ha vida a la seva superfície.
la meitat dels electrons que caben en el darrer orbital (quatre
• Perquè totes les reaccions químiques necessàries per a la vida i un, respectivament), tenen gairebé la mateixa tendència
es duen a terme a l’aigua, i generalment entre substàncies a agafar-ne la meitat que els falta com a donar-ne la meitat
solubles en aigua. que tenen. En realitat, el tema és més complex, perquè
• Ha de mantenir una distància adequada respecte d’una estrella en l’electronegativitat també influeix el nombre total
perquè la seva temperatura permeti l’existència d’aigua líquida. d’electrons, és a dir, la distància del darrer orbital al nucli
També ha de tenir una mida suficient per mantenir una atòmic. Com més distància, menys atracció exerceix el nucli.
atmosfera que estabilitzi la temperatura. Així doncs, com que el volum del O (té 8 e2) és més petit que
el del S (té 16 e2), el O resulta més electronegatiu que el S.
• Podríem trobar organismes fermentadors, que fan servir
Com que el N (7 e2) també és molt més petit que el S,
la matèria orgànica de l’aigua per obtenir energia en absència
malgrat que li falten més electrons en el darrer orbital, també
d’oxigen; organismes fotosintètics anoxigènics, que són
resulta més electronegatiu que el S. Finalment, el C és més
capaços d’utilitzar la llum per fabricar ATP i no desprenen
electronegatiu que l’hidrogen perquè aquest darrer, quan
oxigen, i també organismes respiradors anaeròbics, que gràcies
guanya un electró, a causa de la repulsió entre els electrons
a una primitiva cadena transportadora d’electrons poden
i el fet de tenir un sol protó, augmenta molt de volum.
oxidar la matèria orgànica.
En resum, en una escala de 0 a 4, en què 2 és el pas
• La funció de nutrició, de relació i de reproducció. de ser electropositiu (tendència a donar electrons) a ser
• El carboni, l’oxigen, l’hidrogen, el nitrogen, el sofre i el fòsfor. electronegatiu (tendència a guanyar-los), els valors són O
(3,5), N (3,0), S (2,5), C (2,5) i H (2,1).
• Els set nivells d’organització de la matèria són: el subatòmic,
l’atòmic, el molecular, el cel·lular, el pluricel·lular, el de població 8 Els enllaços febles que trobem són els enllaços d’hidrogen,
i el d’ecosistema. les forces de Van der Waals, l’enllaç iònic i les interaccions
hidrofòbiques.
ACTIVITATS 9 d1
d2
1 Els éssers vius es nodreixen de l’exterior, es relacionen amb
H
el medi i amb els altres éssers vius, i es reprodueixen, és
Aigua O
a dir, duen a terme les tres funcions vitals. Tot això
(H2O)
es desprèn del fet que són organismes complexos
i que actuen per ells mateixos.
2 La hipòtesi seria que potser una temperatura de més de 25 ºC H
perjudica la producció de gàmetes. La variable independent
d1
és la temperatura, i la dependent, la producció de gàmetes.
Enllaç d’hidrogen
3 Electró, àtom, proteïna, mitocondri, cèl·lula, formiga, població, d2
bosc.
4 Si les cèl·lules que formen aquest grup estan unides i no es
poden separar, el conjunt pertany al nivell pluricel·lular, Amoníac
subnivell de tal·lus. Així doncs, abraça els nivells subatòmic, (NH3) N
atòmic, molecular, cel·lular i pluricel·lular. En canvi, si tan sols H H
s’agrupen temporalment, es tracta d’una colònia i, per tant,
d1
no tardarà a tenir el nivell pluricel·lular. d1
H
5 Són el nivell subatòmic, l’atòmic i el molecular. Tots tres
són abiòtics perquè en aquests nivells no es duen a terme d1
les tres funcions vitals. El nivell d’organització més baix Quan un àtom d’hidrogen es troba unit de forma covalent
que pot fer les tres funcions vitals és el nivell cel·lular. a un àtom fortament electronegatiu (oxigen o nitrogen)
6 L’àtom de nombre atòmic 17 és més electronegatiu, perquè el nucli d’aquest últim atreu amb més força l’electró
únicament necessita guanyar un electró per arribar a 8 compartit que no el nucli de l’àtom d’hidrogen. L’electró,
en el darrer orbital. per tant, es troba més a prop de l’àtom electronegatiu
que no del d’hidrogen i, com a conseqüència, encara que
7 Sobre la base del fet que quan el nombre d’electrons
la molècula és neutra, la part on hi ha l’àtom d’hidrogen té
del darrer orbital és més pròxim a vuit (o a dos si el darrer
una lleugera càrrega positiva, mentre que l’altra part queda
orbital també és el primer, com passa amb l’hidrogen), més
amb una lleugera càrrega negativa.
tendència presenta l’àtom a captar electrons (és més
electronegatiu), resulta que l’ordre és: els primers, el O i el S, Aquestes càrregues positives i negatives poden atreure’s
ja que amb sis electrons en el darrer orbital tendeixen amb càrregues de signe contrari i formar enllaços
a guanyar-ne dos; després, el N, que amb cinc electrons electrostàtics dèbils, els ponts d’hidrogen.
34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

10 Es forma per l’intercanvi d’electrons entre un àtom electropositiu ACTIVITATS

i un d’electronegatiu. Com a resultat es formen dos ions (àtoms 12 Perquè, a causa del volum atòmic més gran del silici (té
carregats elèctricament) que s’atreuen mútuament. més electrons que el C), atrau amb molta menys força
11 Es produeix quan hi ha una mescla entre substàncies polars els quatre electrons del darrer orbital. Això fa que els
(quasi sempre aigua) i substàncies no polars (lípids). enllaços entre silicis (...–Si –Si–Si ...) siguin molt febles, i que
Les membranes cel·lulars mantenen la seva estructura per això no es puguin formar polímers estables de silici,
gràcies a les interaccions hidrofòbiques. i que els enllaços amb l’oxigen siguin tan forts (SiO2) que
resulten gairebé indestructibles. Això darrer dificulta molt
SABER-NE MÉS que aquest compost pugui reaccionar amb altres
METANAL substàncies (fins i tot els àcids més forts, excloent-ne
O el fluorhídric, són incapaços d’atacar el quars i el vidre),
|| per la qual cosa aquesta substància és incapaç de constituir
C matèria viva, que és una matèria que pràcticament

H H ha d’estar en reacció contínua.
ALCOHOL PROPÍLIC 13 No. Per exemple, els ossos són matèria viva i, en canvi,
H H H estan constituïts principalment per fosfat tricàlcic, que és
| | | un compost inorgànic.
H C C C H
| | | 14 Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’electrons
H OH H (molt electronegatiu), trenca fàcilment els enllaços entre
ETILÈ el C i el H (els dos àtoms bàsics de les biomolècules
H H orgàniques), i això fa que s’alliberi l’energia química
que contenen.
C C
H H
15 Perquè, com que el fòsfor té cinc electrons al darrer orbital,
com el nitrogen, però aquests estan molt més allunyats
ACETALDEHID del nucli, no estan tan fortament atrets. A causa d’això,
H O

| els enllaços del fòsfor amb l’oxigen (P 2 O) són més forts

H C C (els oxígens no han de contrarestar tanta atracció).
| Els enllaços P 2 O són més forts que els enllaços N 2 O,
H H S 2 O o C 2 O. Així doncs, els enllaços P 2 O són els idonis
ÀCID BUTANOIC per emmagatzemar energia, ja que són els enllaços més
H H H O rics en energia, però sense deixar de ser susceptibles
| | | de trencar-se en condicions compatibles amb la vida.
H C C C C
| | | 16 Perquè la seva funció no és constituir estructures ni
H H H O H reserves energètiques, sinó catalitzar reaccions químiques.
METANOL Els catalitzadors hi intervenen, i això afavoreix que els altres
H reaccionin, és a dir, ells no es consumeixen.
|
H C OH 17 Perquè la vida necessita reaccions químiques contínues
| que tan sols són possibles en el medi aquós.
H
18 «El carboni, l’oxigen, l’hidrogen i el nitrogen són
ÀCID METANOIC
bioelements plàstics de pes atòmic baix, fet que no
O
|| necessàriament està relacionat amb la possibilitat
C de formar enllaços covalents. Tret del carboni, els altres

són elements abundants a les capes més externes
H OH
de la Terra, i els compostos que formen poden ser
ÀCID BUTÍRIC (també es coneix com a àcid butanoic, solubles o insolubles en aigua.»
que apareix més amunt)
H H H O 19 Totes es deriven del fet que les seves molècules s’atreuen
| | | entre si mitjançant enllaços d’hidrogen.
H C C C C
| | | 20 d2
H H H O H
ÀCID ETANDIOIC
O O
||
HO OH
|| H H
O d1 d1
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 35

Té una distribució asimètrica de les càrregues elèctriques 27 En ingerir aliments amb una acidesa diferent de la del medi
perquè l’oxigen atreu amb més força els dos electrons intern de l’organisme, aquest canviaria el seu pH, amb
compartits amb els hidrògens. Aquest fet produeix una zona el consegüent trastorn que això produiria perquè molts
amb una lleugera càrrega positiva i un extrem amb una enzims tan sols actuen en un interval de pH molt estret.
lleugera càrrega negativa. Davant d’una pujada de pH, és a dir, davant d’un descens
21 Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’electrons de H3O1, el tampó bicarbonat actua alliberant ió àcid.
(molt electronegatiu), reté al seu costat la major part CO2 1 2H2O → H2CO3 1 H2O → HCO23 1 H3O1
del temps els electrons dels dos hidrògens, i així sorgeix
Davant d’una baixada de pH, és a dir, davant d’un augment
una determinada càrrega negativa al costat de l’àtom
de H3O1, el tampó bicarbonat actua absorbint l’excés d’ió
d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en cadascun
àcid.
dels dos àtoms d’hidrogen. Per l’efecte d’aquesta polaritat
s’estableixen forces d’atracció elèctrica entre l’hidrogen HCO23 H3O1 → H2CO3 1 H2O → CO2 1 2H2O
d’una molècula i l’oxigen de l’altra, els anomenats enllaços 28 pH 5 2 log (1,4 · 1028) 5 7,854
intermoleculars d’hidrogen (ponts d’hidrogen), i així
es formen polímers de tres a deu molècules d’aigua, per pH 5 2 log (4 · 1026 ) 5 5,398
la qual cosa el pes molecular és de 3 3 18 a 10 3 18, molt 29 Ha d’haver-hi una membrana semipermeable, és a dir,
més gran en aquest darrer cas que el pes molecular del CO2, que sols permet el pas de les molècules d’aigua o de mida
que és 44; per tant, es comporta com un líquid en lloc inferior i una concentració de soluts diferent a banda i banda
de fer-ho com un gas. d’aquesta membrana.
22 A causa de l’electronegativitat de l’oxigen, l’enllaç amb 30 En recobrir els aliments amb sal, es forma una dissolució
l’hidrogen és molt fort i, per això, el grau d’ionització saturada a l’exterior d’aquests, i això implica la sortida
(H2O → H1 → OH2) és baix. A més, s’originen pols elèctrics d’aigua de l’interior de l’aliment per un procés d’osmosi.
positius i negatius a la molècula (constant dielèctrica elevada), Així, l’aliment s’asseca i, com que no hi ha aigua, els bacteris
i gràcies a això sorgeixen els enllaços intermoleculars no s’hi poden reproduir ni alterar-lo.
d’hidrogen. Aquests mantenen les molècules d’aigua molt 31 Perquè, com que el medi intern de l’enciam té més soluts
unides, per això resulta difícil separar-les mecànicament (alta
que l’aigua externa, es produeix l’entrada d’aigua per
tensió superficial), s’ha de subministrar molta calor perquè
osmosi, amb la consegüent turgència de les fulles. Quan
augmenti la temperatura,és a dir, perquè augmenti el grau
s’hi afegeix sal, el medi extern es fa més salí, amb la qual
d’agitació de les seves molècules (calor específica elevada),
cosa es produeix la sortida d’aigua des de l’interior de la fulla
i fa falta molta calor per aconseguir que, a causa del grau
per osmosi, amb la consegüent pèrdua de turgència.
d’agitació més elevat, les molècules se separin totalment
i passin a l’estat gasós (calor de vaporització elevada). 32 Perquè la superfície de les macromolècules adsorbeix
La gran atracció entre les molècules d’aigua en estat líquid molt les molècules d’aigua, i per això no s’evaporen.
fa que la distància entre elles sigui més petita que quan està Un exemple d’aquesta propietat en els organismes
en estat sòlid, i això explica que l’aigua sigui més densa és la mucositat dels cargols de terra i dels llimacs,
que el gel (un mateix nombre de molècules ocupa més que dificulta la dessecació de la pell.
volum en estat sòlid que en estat líquid). 33 Perquè si un reactiu atrau cap a la seva superfície l’altre
23 Una elevada calor de vaporització permet la regulació reactiu, això facilita la trobada entre tots dos i, per tant,
tèrmica mitjançant la transpiració; una elevada tensió que es doni la reacció.
superficial serveix com a suport de petits organismes 34 Perquè, com que hi ha més soluts al medi intern de la planta
a la superfície de l’aigua; una elevada calor específica que a l’aigua externa, per un procés d’osmosi, aquesta
facilita l’esmorteïment de les oscil·lacions tèrmiques. travessa l’epidermis de l’arrel i hi entra a l’interior. L’aigua de
24 No hi correspon perquè, com que s’estableixen enllaços mar no sadolla la set perquè, com que és més salada que el
d’hidrogen, el que hi ha en realitat són polímers de tres a deu medi intern de les cèl·lules de les parets intestinals, per un
molècules d’aigua juntes. procés d’osmosi, en lloc d’entrar a les cèl·lules, el que passa
és que surt aigua d’aquestes cap a la llum de l’intestí on hi
25 Ions que exerceixen funcions contràries; per exemple, el K1 ha l’aigua marina.
afavoreix l’entrada d’aigua a la cèl·lula (turgència), mentre
35 Perquè, si fossin hipotòniques respecte de la salinitat
que el Ca21 la disminueix.
interna dels glòbuls vermells, entraria aigua en aquests, fins
26 En la patata que presenta el clotet amb sal trobarem que arribar a rebentar-los per un excés de turgència; i si fossin
surt aigua de les cèl·lules de la patata per compensar la gran hipertòniques, en sortiria aigua, i fins i tot la membrana
concentració de sal que hi ha a l’exterior (clotet). En la patata es podria arribar a trencar en encongir-se (plasmòlisi).
que conté aigua destil·lada s’observarà que l’aigua destil·lada
36 L’activitat biològica del medi intern de les cèl·lules es
entra dins les cèl·lules de patata perquè la concentració és
produeix a un determinat valor de pH. A causa del baix grau
més alta. En la patata amb el clotet sense res no passarà res.
d’ionització del H2O si s’hi afegeix un àcid (s’afegeix HO31)
El tercer clotet servirà com a mostra de control, per poder o una base (s’afegeix OH2), encara que sigui en molt poca
comparar amb la resta i poder valorar què passa. quantitat, aquest valor de pH varia bruscament. Per evitar

aquesta situació, aquests líquids contenen sals minerals pels enllaços d’hidrogen que uneixen les molècules d’aigua
i proteïnes dissoltes que es poden ionitzar en més o menys entre si i per un procés d’adsorció de les parets interiors
grau, i donen lloc a HO31 o a OH2, que contrarestin l’efecte dels conductes o vasos respecte a les molècules d’aigua.
de les bases, o els àcids afegits. Aquest efecte s’anomena L’absorció sola només seria capaç de fer pujar l’aigua
efecte tampó i aquestes dissolucions s’anomenen pocs centímetres. A més, hi intervé una força d’aspiració
dissolucions tampó o amortidores. des de les fulles ja que en aquestes l’aigua s’evapora i això fa
pujar una mica més d’aigua, un procés que es va repetint.
Hi ha dissolucions tampó en tots els fluids biològics. Els més
importants són: el sistema tampó fosfat (H2PO42 / HPO224) 57 Fan una funció mecànica amortidora.
en el medi intracel·lular i el sistema tampó bicarbonat 58 Fa una funció termoreguladora. Això és degut al fet que
(HCO32 / H2CO3) en el medi extracel·lular.
per passar de líquid a gas (vapor d’aigua) ha d’agafar calor
i l’agafa de la superfície del cos, per la qual cosa aquest
TEST DE LA UNITAT es refreda.
37 Resposta b. 59 Funció metabòlica.
38 Resposta b. 60 Funció estructural.
39 Resposta a. 61 La resposta a la primera pregunta és: funció transportadora.
40 Resposta d. La resposta a la segona pregunta és: funció dissolvent
i transportadora.
41 Resposta a.
62 La carn deixa anar aigua. Això és degut al fet que la sal
42 Resposta c.
es dissol en l’aigua exterior, es produeix un procés d’osmosi
43 Resposta b. que fa que l’aigua surti de les cèl·lules de la carn.
44 Resposta c. 63 Perquè la infància i l’adolescència són períodes
45 Resposta b. de creixement, en què es genera molt teixit ossi, i aquest té
un elevat percentatge de fosfat càlcic i de carbonat càlcic.
46 Resposta c.
64 Amb aigua destil·lada s’inflarien i es posarien molt
47 Resposta b.
turgents. Amb aigua saturada de sal perdrien molta aigua,
48 Resposta c. la membrana es rebregaria i es podria arribar a trencar
49 Resposta b. (plasmòlisi).
50 Resposta a.
65 Perquè la sal fa sortir l’aigua interior per un procés d’osmosi
i, en quedar-se sense aigua, els bacteris no poden viure i, per
51 Resposta a. tant, la carn no és corrompuda.
52 Resposta d. 66 Perquè com que suen molt perden sal i l’han de recuperar
53 Resposta c. a través de la dieta.
67 Perquè l’aigua presenta una densitat més alta en estat líquid
ACTIVITATS FINALS que en estat sòlid. La seva densitat més alta es dóna a 4 °C.
54 Es poden formar entre elements molt electronegatius 68 Que tenir moltes glucoses dissoltes en el citoplasma podria
(agafen electrons) i elements molt electropositius (donen implicar l’entrada d’aigua per osmosi i posar-la en perill de
electrons) per arribar a tenir 8 electrons en l’últim orbital ruptura. En canvi, si moltes glucoses s’uneixen en una sola
(excepte que es tracti de l’hidrogen, que només necessita molècula, aquest perill desapareix.
2 electrons).
69 Si el medi és molt àcid hi haurà molts ions H i, per tant,
L’aigua els dissol molt fàcilment, perquè és una molècula el grup 2COOH no es podrà ionitzar. Si el medi és molt bàsic
amb càrregues elèctriques que es posa entre els dos ions hi haurà molts OH2 i, per aquesta causa, molt grups 2NH3OH
i, en participar en aquestes atraccions com un element més, ja no es podran ionitzar. D’aquesta manera la dissolució
els dos ions se separen. resisteix el canvi de pH, és a dir, actua com una dissolució
55 Es formen entre àtoms d’igual o similar electronegativitat. amortidora.
Per exemple, entre dos àtoms d’oxigen, dos àtoms 70 Solubles: CH32CH2OH (etanol), CH32COOH (àcid acètic)
de nitrogen, etc. I també entre àtoms de carboni i d’hidrogen, i NaCl (clorur sòdic).
ja que tots dos estan amb la meitat d’electrons dels que
No solubles: C4H10 (butà), C8H18 (octà), C6H6 (benzè).
necessiten per arribar a completar l’últim orbital. Són
insolubles en aigua, ja que els àtoms units per un enllaç 71 El problema que s’investiga és: Amb quina dosi de purins
covalent apolar no es mantenen per atracció entre càrregues s’obté més producció de panís? o també: Quina quantitat
elèctriques sinó per compartició d’electrons de purins s’ha d’aplicar per obtenir més rendiment de panís?
i l’aigua no pot actuar separant-los.
La variable independent és la dosi o quantitat de purins
56 L’entrada és deguda a un procés d’osmosi. L’ascensió que s’ha d’aplicar, i la variable dependent és la producció
és deguda a la capil·laritat. Aquesta última es produeix de panís.

72 La patata probablement va perdre gairebé un terç de la seva 76 a. Representació de com ha variat el pes dels aliments.
massa inicial. L’elevada concentració de sal comuna Pes inicial Espinacs
de l’aigua, a causa de la pressió osmòtica, hauria fet sortir (grams) Carn
aigua de la patata cap al medi extern. 35
30
73 a. L a variable dependent és l’eficiència fotosintètica. 25
I la variable independent és la concentració o quantitat 20
d’herbicida. 15
10
b. A
ltres variables que cal controlar són, per exemple,
5
la temperatura, la composició de l’aigua, les sals
0
de l’aigua, el tipus de llum, la intensitat de la llum, 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è
la mateixa varietat d’alga, la mateixa espècie, el pH, dia dia dia dia dia dia dia
el tipus de recipient i el volum dels aquaris. b. E
ls percentatges d’aigua en els aliments al principi
c. L ’eficiència fotosintètica disminueix en el cultiu d’algues de l’experiment són:
a mesura que augmenta la concentració d’herbicida. Espinacs. Els espinacs tenien al principi 18 g d’aigua
74 a. L a desaparició del paràsit és possible gràcies al fenomen 20 2 2 5 18
de l’osmosi. En submergir l’animal (i el paràsit extern)
en un medi més concentrat, hipertònic respecte al medi per tant, un percentatge de
intracel·lular del paràsit, els protozous perden (18/20) ? 100 5 90 %
aigua i moren, i així es cura la malaltia.
Carn. La carn tenia al principi 19,7 g d’aigua
b. 160
30 2 10,3 5 19,7
140 per tant, un percentatge de
Nombre de paràsits / peix
120 (19,7/30) ? 100 5 65,67 %
100 c. R
epresentació de com ha variat el percentatge d’aigua
dels aliments.
80 Espinacs
Aigua inicial
(%) Carn
60 100
90
40 80
70
60
20 50
40
0 30
0 10 20 30 40 20
10
Concentració salina 0
1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è
Per als peixos la màxima eficàcia del tractament dia dia dia dia dia dia dia
es dóna aproximadament entre els 17,5 i els 20 g · L21
de concentració de clorurs. A una concentració més alta El percentatge s’ha calculat de la manera següent:
els peixos moren i si la concentració és més baixa els paràsits Els espinacs tenien al principi 18 g d’aigua
no estan afectats.
20 2 2 5 18
75 El problema que s’investiga és: Els bacteris intestinals tenen
per tant, un percentatge de
algun efecte sobre el nivell de glucosa en sang? o bé:
Els bacteris intestinals influeixen en la capacitat de regular (18/20) ? 100 5 90%
el nivell de glucosa en sang? El segon dia tenien 6,1 g d’aigua
La hipòtesi és: Potser el nivell de glucosa en sang 8,1 2 2 5 6,1
dels ratolins amb bacteris trasplantats augmentarà.
per tant, un percentatge de
Altres possibles hipòtesis poder ser que disminuirà el nivell
de glucosa en sang o bé que no variarà. (6,1/8,1) ? 100 5 75,31 %, etc.
d. Se sap que hem arribat a la deshidratació perquè
entre el sisè i el setè dia ja no ha disminuït més el pes
dels aliments.
e. E
ls espinacs tenen un percentatge d’aigua molt més
elevat que la carn. Una altra conseqüència és que si
es mengen espinacs no es necessita beure tanta aigua
com si es menja carn.

PER COMENÇAR 7 H O
• La cel·lulosa. Està constituïda per centenars de glucoses.
C1 C1H2OH
• La fibra vegetal està formada per milers de molècules
*
de cel·lulosa que s’uneixen entre si. Aquesta fibra vegetal pot H C2 OH C2 O
ser visible a ull nu, tal com passa en el cas del cotó.
* *
H C3 OH HO C3 H
• Els éssers humans no podem digerir la cel·lulosa perquè està
* *
unida per un enllaç molt fort i no disposem dels enzims HO C4 H H C4 OH
necessaris per trencar-lo. S’ha d’incloure en la dieta perquè

C5H2OH C5H2OH
facilita el trànsit intestinal.
forma L forma D
• Els animals herbívors poden digerir la cel·lulosa gràcies
als bacteris simbionts que s’allotgen en els seus aparells 8 Diem que una substància és levogira si desvia el pla de la llum
digestius. Els enzims s’anomenen cel·lulases. polaritzada cap a l’esquerra, i és dextrogira si el desvia cap
a la dreta.
• De cel·lulosa. Perquè els arbres de creixement lent necessiten
més de 100 anys per poder produir paper. 9 El carboni 1.
• No imprimint gairebé res, reciclant tot el paper que no hi ha

10 Tan sols es pot dir que és una hexosa.
hagut més remei que imprimir i consultant les notícies i altres 11 La fructosa.
informacions per Internet, en lloc de comprar diaris i revistes 12 H O
en paper. Només els llibres que es consulten amb freqüència
i els documents que justifiquen aspectes importants haurien
CH2OH
C
d’estar en paper.
C O H C OH

ACTIVITATS HO C H HO C H

1 Es van anomenar hidrats de carboni o carbohidrats perquè H C OH H C OH
la proporció entre el carboni, l’oxigen i l’hidrogen era
(CH2O)n. H C OH H C OH

2 El nom de sucres prové de la dolçor que presenten alguns CH2OH CH2OH
glúcids de baix pes molecular. D-fructosa D-glucosa
3 La dihidroxiacetona no té cap carboni asimètric; per tant, D-cetosa D-aldosa
no presenta activitat òptica, és a dir, no és ni dextrogira ni 13 És dicarbonílic i a-glicosídic.
levogira.
14 CH2OH CH2OH
4 No. Hi ha compostos que són D i són levogirs (com ara O O
la fructosa), i d’altres que són D i, en canvi, són dextrogirs H H H H
H H
(com ara la glucosa).
OH H O OH H
5 En les cetopentoses naturals, el carboni que forma el grup HO OH
cetònic sempre és el carboni 2; per tant, tan sols hi ha H OH Maltosa H OH
dos carbonis asimètrics, i com que cadascuna pot presentar α-D-glucopiranosil-(1 → 4)-α-D-glucopiranosa
Es desprèn una molècula d’aigua.
una forma L, hi ha dues L-cetopentoses naturals.
15 Perquè la mel, a causa dels enzims sacarases que hi ha
CH2OH CH2OH
a la saliva de les abelles, s’hidrolitza i la mescla de D-glucosa
CO CO i D-fructosa que queda és levogira, ja que la D-fructosa és molt
més levogira que no pas dextrogira és la D-glucosa.
H C OH OH C H
16
Disacàrid Format per la unió de...
OH C H OH C H
Cel·lobiosa Glucosa i glucosa
CH2OH CH2OH
L-xilulosa L-ribulosa Sacarosa Glucosa i fructosa
6 C1HO C1HO C1HO C1HO
Maltosa Glucosa i glucosa
H C2 OH HO C2 H HO C2 H H C2 OH
Lactosa Galactosa i glucosa
H C3 OH HO C3 H H C3 OH HO C3 H
17 Perquè, com que la glucosa és una molècula petita,
C4H2OH C4H2OH C4H2OH C4H2OH la dissolució quedaria molt concentrada i, aleshores, entraria
D-eritrosa L-eritrosa D-treosa L-treosa aigua per osmosi i la cèl·lula explotaria.

18 Perquè la majoria dels organismes no tenen els enzims que TEST DE LA UNITAT
trenquen els enllaços b, però sí que tenen els que trenquen 29 Resposta c.
els enllaços a.
30 Resposta d.
19 Perquè no tenen l’enzim cel·lulasa.
31 Resposta a.
20 És una molècula constituïda per un nucli de glucoses 32 Resposta b.
en què hi ha un enllaç a (1 → 6) i poques glucoses
adjacents. Es formen quan els enzims amilases que només 33 Resposta c.
trenquen enllaços a (1 → 4) no poden continuar la seva 34 Resposta c.
acció.
35 Resposta d.
21 a. Cel·lulosa c. Quitina
36 Resposta a.
b. Glicogen d. Midó
37 Resposta c.
22 El fragment de glicogen correspon a la figura D. Es veu
38 Resposta b.
un polímer o polisacàrid que està format per diferents
monosacàrids, concretament glucoses, unides per enllaços 39 Resposta b.
a (1 → 6) i a (1 → 4). 40 Resposta d.
23 Els enzims amilases tan sols trenquen els enllaços a-(1’ → 4’), 41 Resposta c.
mentre que els enzims R-desramificadors trenquen
42 Resposta b.
els enllaços a-(1’ → 6’).
43 Resposta a.
24 Un enllaç b-(1’ → 4’).
44 Resposta b.
25 a. amb 2; b. amb 2 i 3;
45 Resposta b.
c. amb 2; d. amb 2;
46 Resposta c.
e. amb 1 i 2; f. amb 2.
47 Resposta a.
26 Monosacàrids: fructosa, glucosa, galactosa.
48 Resposta d.
Disacàrids: lactosa, sacarosa, maltosa.
Polisacàrids: glicogen, midó, cel·lulosa. ACTIVITATS FINALS
27 Funció d’antibiòtic: estreptomicina. 49 A B C
Funció d’anticoagulant: heparina. Components Funció Es troba a
Funció de colorant floral: antocianòsid. Midó Glucosa Reserva energètica Plantes

28 Glucosa Reserva energètica Animals
Glicogen
Funció Glúcids Característiques
Cel·lulosa Glucosa Estructural Plantes
La glucosa és la molècula
energètica més important.
50 La A és a-galactopiranosa, la B és a-ribofuranosa, la C és
Es pot emmagatzemar
Glucosa, midó a-fructofuranosa i la D és a-glucopiranosa.
Energètica en forma de centenars
i glicogen
d’unitats en els vegetals 51 De les dues maltoses s’obtindran quatre glucoses, de les dues
com a midó i en els cel·lobioses s’obtindran quatre glucoses i de les dues
animals com a glicogen. sacaroses s’obtindran dues glucoses.
La cel·lulosa es troba en 52 Perquè en la maltosa les dues glucoses estan unides per un
Cel·lulosa, els vegetals; la quitina, enllaç a-glucosídic i, en canvi, en la cel·lobiosa estan unides
Estructural quitina i en els artròpodes, per un enllaç b-glucosídic. Si ingerim cel·lobiosa, no augmenta
peptidoglicans i els peptidoglicans, el nivell de glucosa en sang perquè els nostres enzims no
en els bacteris. poden trencar l’enllaç b-glucosídic.
Permet reconèixer 53 Perquè la lactosa presenta enllaç b-glucosídic i per trencar-lo
Generadora Glicoproteïnes
les cèl·lules dels diferents cal un enzim especial anomenat lactasa. És un enzim diferent
d’especificitat i glicolípids
teixits entre si. de l’enzim maltasa i de l’enzim sacarasa. No poden prendre
L’estreptomicina és un llet ni formatge fresc perquè aquests presenten lactosa,
antibiòtic; la vitamina C en canvi, el iogurt, com que és un producte fermentat per
Estreptomicina,
es fa servir pel creixement bacteris, ja no presenta lactosa perquè ha estat hidrolitzada
Especial vitamina C
i el desenvolupament; en galactosa i glucosa.
i heparina
l’heparina és un 54 a. amb 5, b. amb 1, c. amb 4, d. amb 2, e. amb 3, f. amb 10,
anticoagulant.
g. amb 7, h. amb 9, i. amb 8, i j. amb 6.

55 a. B i E. b. • Perquè, en augmentar la glucosa en sang a causa

de la ingesta d’aliments, el pàncrees allibera insulina.
b. 6
CH2OH
5 O 1 O • Perquè la glucosa en sang encara no ha arribat als
H H HOH2C H valors normals.
H
4 1 2 5
• Perquè la glucosa en sang ja ha disminuït a 120 mg/dl,
OH H O H OH
HO CH 2OH que és un valor normal.
3 2 3 4
H OH Sacarosa OH H • La corba de glucèmia comença a baixar a menys
α-D-glucopiranosil-(1 → 2)-β-D-fructofuranosa velocitat perquè la insulina en sang ha disminuït molt.
c. Enllaç O-glicosídic.
• Perquè, com que la glucosa en sang està dins els valors
d. Un disacàrid o sacarosa.
normals, no es produeix més insulina i la que hi ha
e. E
n les cèl·lules animals s’emmagatzema energia a la sang passa a l’orina a causa de la filtració renal.
en forma de glicogen, que és un polisacàrid format
c.
per centenars de glucoses. Humans Plantes
56 a. El midó.
Biomolècula
Glicogen Midó
b. E
stà constituït per la barreja de dos polímers de glucosa: de reserva
amilosa i amilopectina. Els enllaços que uneixen
Format per amilosa
les glucoses són a (1 → 4) i els enllaços de les
Polisacàrid i amilopectina
ramificacions són del tipus a (1 → 6).
ramificat Amilosa: polímer lineal
c. La seva funció en el vegetals és de reserva energètica. de glucoses de glucoses amb
amb enllaços enllaços a(1-4) al llarg
57 La sacarosa correspon a la figura A. És un disacàrid format
per la unió d’una glucosa (forma cíclica hexagonal) i una Característiques a(1-4) al llarg de la cadena.
bàsiques de la cadena Amilopectina: Polímer
fructosa (forma cíclica pentagonal) mitjançant un enllaç
i enllaços ramificat de glucoses
glicosídic a (1 → 2).
a(1-6) en els amb enllaços a(1-4)
Nom punts al llarg de la cadena
de la molècula de ramificació. i enllaços a(1-6) en els
(sacarosa o punts de ramificació.
Glucosa Sacarosa Fructosa
molècules que
Òrgans Fetge
s’obtenen de la Llavors i tubèrculs
on s’acumula i múscul
seva hidròlisi)
Gust Dolç Dolç Dolç 59 a. L a gràfica de color violeta. La major part del temps està
per sobre dels nivells normals i només presenta dues
Prova baixades, que probablement coincideixen amb
de la solució les dues injeccions.
de Lugol Negatiu Negatiu Negatiu
(positiu/ b. Se les posa a les 9 h i a les 21 h.
negatiu) c. S
obre la base de la gràfica contínua, es pot deduir
Prova que esmorzen a les 9 h, dinen a les 15 h, berenen
de Fehling a les 19 h i sopen a les 21 h.
Positiu Negatiu Positiu
(positiu/
negatiu)
Descripció
Aldohexosa Disacàrid Cetohexosa
química
58 a.
Minut Minut Minut Minut
Temps
0 30 90 150
Concentració
75 150 100 75
de glucosa (mg/dl)
Concentració
quasi 0 100 50 quasi 0
d’insulina (μU/ml)

PER COMENÇAR 4 a. É
s un monoacilglicèrid format per la unió d’un àcid
• El colesterol és un lípid insaponificable que es troba a totes palmític i una glicerina: el monopalmitat de glicerina.
les cèl·lules, i també a la sang. b. N
o és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula
• Forma part de les membranes cel·lulars dels animals, de glicerina.
especialment de la membrana plasmàtica, i li proporciona c. É
s la cera d’abella, el palmitat de miricil, format per la unió
estabilitat. També és la molècula que serveix de precursor d’un alcohol monovalent de cadena llarga, l’alcohol
per a la síntesi de gairebé tots els esteroides. miricílic, i un àcid gras, l’àcid palmític.
• Els lípids són insolubles en aigua i, per tant, també en la sang. d. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és un àcid gras.
Això implica que per poder ser transportats requereixen
associar-se a una lipoproteïna. e. N
del sabó palmitat sòdic.
• El nostre organisme necessita colesterol per formar
les membranes cel·lulars i produir algunes hormones f. N
sexuals, hormones suprarenals, vitamina D i sals biliars. d’alcohol miricílic.
Si ens en manqués, les cèl·lules es moririen, ja que 5 CH32(CH2)162COO2CH2
es trencarien, i tindríem problemes de salut per manca |
d’hormones, vitamina D i sals biliars. CH32(CH2)72CH 5 CH2(CH2)72COO2CH
|
• Perquè s’encarrega de retirar el colesterol de la sang.
CH22OH
• El nivell de colesterol en sang és la suma del colesterol
CH32(CH2)162COO2CH2
6
transportat per les lipoproteïnes LDL i HDL.
|
• A partir d’un nivell de 200 mg/dl de colesterol en sang. CH32(CH2)162COO2CH
|
• Reduir la ingesta d’aliments grassos, fer exercici físic i prendre
CH32(CH2)162COO2CH2
medicaments reductors del colesterol.
7 La trioleïna o oli d’oliva és un oli, és a dir, és un greix líquid
ACTIVITATS a temperatura ambient, perquè és un triacilglicèrid que
presenta tres àcids grassos insaturats (tres àcids oleics),
1 Les sals dels àcids grassos i Na1 o K1, els anomenats sabons
fet que li confereix una disposició espacial que dificulta
de Na o K, tenen un comportament amfipàtic, és a dir,
l’establiment d’enllaços de Van der Waals entre les diferents
presenten una part lipòfila, la cadena hidrocarbonada,
molècules de trioleïna. Així doncs, el seu punt de fusió
capaç d’establir enllaços de Van der Waals amb les cadenes
és baix. La triestearina és un sèu, és a dir, un greix sòlid
hidrocarbonades dels greixos, i una part hidròfila, els grups
a temperatura ambient, ja que té tres àcids grassos saturats,
2COONa o 2COOK, que, en contacte amb l’aigua, generen
tres àcids esteàrics, per la qual cosa la seva configuració
un grup carboxil ionitzat (2COO2) i un catió (Na1 o K1).
espacial li permet establir un gran nombre d’enllaços
Així doncs, quan el sabó es posa en contacte amb la taca
de Van der Waals amb altres molècules de triestearina, fet
de greix, la part lipòfila del sabó s’estén en el si del greix,
que impedeix el moviment de les molècules entre si, és a dir,
i la part hidròfila en queda fora, dirigida cap a l’exterior
té un comportament de sòlid. Així doncs, el seu punt de fusió
de la taca. En presència d’aigua, el pol hidròfil s’ionitza
és més elevat que l’anterior.
(2COO2), s’hi aproxima el catió (Na1 o K1) gràcies
a les forces elèctriques, i aquest, al seu torn, queda 8 És un fosfoglicèrid.
envoltat de molècules dipolars d’aigua, també gràcies Aquests lípids constitueixen, juntament amb altres tipus
a atraccions de tipus elèctric (hidratació iònica). L’agitació de lípids, la doble capa lipídica de la membrana plasmàtica.
que té durant el procés de rentat possibilita la subdivisió
Presenta dues zones hidròfiles, una de les quals és el grup
de la taca de greix en micel·les, formades per molècules de
amino, que, quan es posa en contacte amb l’aigua, s’uneix
greix a l’interior i per una monocapa, no necessàriament
amb una molècula d’aigua i queda en forma iònica (2NH32).
contínua, de molècules de sabó ionitzat a la perifèria.
La reacció és: 2NH2 1 H2O → 2NH3 1 OH. L’altra
Les micel·les queden envoltades pels cations, i aquests,
és el radical 2OH del grup fosfat que, quan es posa en
per capes de molècules d’aigua, fet que impedeix la unió
contacte amb l’aigua, s’ionitza i queda amb una càrrega
entre les micel·les. L’aigua té una funció mecànica
negativa. La reacció és (2OH 1 H2O → O 1 H3O1). Les seves
d’arrossegament de les micel·les fora del substrat tacat.
zones hidròfobes són les dues cadenes hidrocarbonades
2 Les micel·les no s’uneixen entre si perquè, com que tenen simbolitzades amb les lletres R1 i R2.
càrregues negatives a la perifèria, atrauen els cations (Na1
9 Són hormones insaponificables els isoprenoides: vitamina A,
o K1), que formen una capa de càrregues positives que,
E i K i els esteroides: vitamina D2 i D3.
al seu torn, atrauen molècules d’aigua (solvatació iònica),
i aquests escuts d’aigua impedeixen la unió entre 10 Les ceres revesteixen les fulles dels vegetals per evitar
les micel·les. perdre aigua en excés.
3 CH32(CH2)72CH 5 CH2(CH2)72COOH 1 HO2CH22CH3 → 11 L’estructura comuna rep el nom d’esterà o ciclopentà
→ CH32(CH2)72CH 5 CH2(CH2)72COO2CH22CH3 1 H2O perhidrofenantrè.

12 Les prostaglandines es sintetitzen contínuament de Van der Waals. L’àcid oleic té el punt de fusió més baix ja
a partir de l’àcid prostanoic, molècula formada per un anell que, com que presenta un doble enllaç, genera un colze
de ciclopentà i dues cadenes alifàtiques, a causa de l’acció a la cadena hidrocarbonada que impedeix l’establiment
d’enzims com les ciclooxigenases. d’enllaços de Van der Waals amb altres molècules.
37 L’esterificació és la reacció d’un àcid gras amb un alcohol.
SABER FER Per exemple, l’àcid palmític reacciona amb el propanol
13 En el primer cas (oli i aigua) s’han d’observar dues fases, i dóna lloc al palmitat de propil.
una d’inferior amb aigua, que es manté transparent, i una 38 Un sabó és una sal d’àcid gras. Si el catió és el sodi
altra de superior amb l’oli. En el segons cas (aigua, oli i sabó) o el potassi, el sabó és soluble; en canvi, si és
s’ha d’obtenir una emulsió persistent. el calci o el magnesi, el sabó és insoluble. Es forma fent
14 En el primer cas no s’ha format una emulsió, i en el segon reaccionar un àcid gras o, molt més sovint, un lípid que
cas, sí. contingui àcids grassos, atès que gairebé no hi ha àcids
grassos lliures, amb un hidròxid de sodi, potassi, calci,
15 El sabó, en contacte amb l’oli, ha provocat la formació
magnesi, etc.
de micel·les, i d’aquesta manera es produeix
la dispersió dels lípids en l’aigua. 39 A nivell cel·lular, la funció estructural la realitzen els lípids
de membrana, és a dir fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids,
16 El caràcter amfipàtic és una propietat dels lípids que fa
glicoesfingolípids i colesterol. La raó és que, com que són
referència al fet que són molècules bipolars, amb una part
molècules amfipàtiques, es disposen formant bicapes,
hidròfila, que estableix atraccions amb les molècules
fet que els permet delimitar espais incomunicats amb
d’aigua, i una part hidròfoba, que presenta repulsió
l’exterior. A nivell d’òrgans, també tenen aquesta funció
respecte a l’aigua.
els acilglicèrids, ja que s’acumulen formant estructures
17 Les micel·les monocapa esta formades per una sola capa insolubles i toves, que serveixen com a protectors mecànics.
i en el seu interior hidrofòbic no hi ha pràcticament aigua;
40 La funció impermeabilitzadora la fan les ceres, com ara
en canvi, les micel·les bicapa són aquelles que engloben
la cera d’abella i la lanolina de la llana. La raó és que,
aigua a l’interior.
com que són molt hidròfobes pels dos extrems
18 L’efecte escumós es produeix quan una micel·la monocapa de la molècula, resulten molt útils com a impermeabilitzants.
conté aire a l’interior.
41 Com que per emmagatzemar una mateixa quantitat
d’energia faria falta el doble de pes, l’ocell no podria
TEST DE LA UNITAT
pràcticament volar.
19 Resposta c.
42 Perquè la molècula de les ceres és elevadament hidròfoba
20 Resposta a. pels dos extrems, en canvi els acilglicèrids, si són
21 Resposta c. monoacilglicèrids o diacilglicèrids, no ho són, i si
són triacilglicèrids no ho són amb la mateixa intensitat
22 Resposta b.
que les ceres.
23 Resposta b. 43 Els lípids de membrana són els fosfolípids (fosfoglicèrids
24 Resposta b. i fosfoesfingolípids), els glicolípids (gangliòsids i cerebròsids) i
25 Resposta d. el colesterol. La característica més important és que són
amfipàtics, fet que els permet constituir la doble capa lipídica.
26 Resposta a.
44 La reacció és:
27 Resposta a.
CH32(CH2)162COO2CH2
28 Resposta d. |
29 Resposta b. CH32(CH2)162COO2CH 1 3NaOH
|
Hidròxid
30 Resposta d.
CH32(CH2)162COO2CH2 sòdic
31 Resposta b. Triacilglicèrid saponificació
(triestearina)
32 Resposta a. HO2CH2 CH32(CH2)162COONa
33 Resposta c. HO2CH 1 CH32(CH2)162COONa
HO2CH2 CH32(CH2)162COONa
34 Resposta c. Glicerina 3 estearat sòdic (sabó)
35 Resposta d. 45 En el fet que els esterols presenten un grup alcohòlic (OH)

al tercer carboni de la molècula d’esterà, mentre que
ACTIVITATS FINALS els esteroides presenten un oxigen (O) al tercer carboni
de la molècula d’esterà.
36 L’àcid lignocèric té el punt de fusió més alt pel fet que
la seva cadena hidrocarbonada és la més llarga i per això pot 46 Els fosfoesfingolípids com ara l’esfingomielina,
establir un nombre més elevat d’enllaços intermoleculars i els glicolípids, com ara els cerebròsids i els gangliòsids.

47 a. amb 3, b. amb 2, c. amb 5, d. amb 6, e. amb 1, i f. amb 4. 53 a. À
cid gras fórmula A, glicerol fórmula H i colesterol
fórmula B.
48 La funció de reserva energètica la fan els acilglicèrids
i els àcids grassos. Per exemple, la triestearina, b. O
btindríem una molècula de triacilglicèrid a més de tres
la trioleïna, i la tripalmitina. Com que són apolars no molècules d’aigua. La principal funció biològica
es dispersen en l’aigua, sinó que formen acumulacions dels triglicèrids és la de reserva energètica.
sòlides o líquides a l’interior de les cèl·lules. 54 a. E
l problema que s’investiga és: El consum elevat
49 Fan la funció transportadora els àcids biliars i els proteolípids, d’aliments rics en omega-3, ofereix protecció contra
que són associacions de proteïnes específiques amb les afeccions cardíaques?
colesterol i fosfoglicèrids bàsicament. La raó és que, com
L a variable dependent és el nombre d’afeccions
que són molècules amfipàtiques, es poden unir per un
cardíaques, i la variable independent, el consum elevat
extrem al lípid i, per l’altre, establir enllaços de tipus elèctric
o moderat d’aliments rics en omega-3.
amb les molècules d’aigua i així possibilitar-ne el transport
per la sang i la limfa. al analitzar les persones que en fan un consum
C
moderat per comparar, ja que són el grup control
51 a. E
l problema que s’investigava enunciat en forma
de l’estudi.
de pregunta, és: Influeixen els àcids grassos poliinsaturats
en el creixement o en el grau de desenvolupament b. S
ón biomolècules formades per una llarga cadena
de les rates? hidrocarbonada amb un grup carboxil o grup àcid
(COOH) en un extrem. La fórmula general és:
asant-nos en la interpretació de les imatges,
B
CH32(CH2)n2COOH.
les conclusions serien que l’absència d’àcids grassos
poliinsaturats provoca un desenvolupament anòmal, s classifiquen en saturats i insaturats. En els àcids
E
parcial, de les rates. grassos saturats, tots els carbonis estan units per enllaços
senzills, mentre que els insaturats presenten algun enllaç
b. L a variable independent, que és la intervenció
doble entre carbonis a la cadena.
que realitzen les persones que fan la investigació,
és l’absència d’àcids grassos a la dieta. La variable ues propietats dels àcids grassos són, per exemple, que
D
dependent, que és el factor que es veu alterat són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics,
a causa de la intervenció, és les alteracions i que a temperatura ambient alguns són sòlids i d’altres,
del creixement o desenvolupament dels animals. líquids.
c. E
ls àcids grassos poliinsaturats són àcids carboxílics c. Algunes funcions dels lípids són:
de cadena llarga que mostren dos o més punts – reserva energètica: acilglicèrids.
d’insaturació (dobles o triples enllaços). Aquests àcids
– funció estructural (formació de membranes): fosfolípids,
grassos es troben formant part dels fosfoglicèrids
colesterol.
i dels esfingolípids. Aquestes molècules es caracteritzen
pel seu caràcter amfipàtic i es localitzen a la membrana – aïllament tèrmic: ceres, capa de greix subcutani.
cel·lular, constituint-ne l’estructura bàsica – funció reguladora: hormones esteroides i vitamines
i condicionant-ne la fisiologia. liposolubles.
52 a. E
s tracta d’un triacilglicèrid, és a dir, un èster de tres àcids d. Presenten una part polar (o hidròfila) i una de no polar
grassos amb la glicerina. L’enllaç que uneix cadascun (o hidròfoba), la qual cosa els permet fer bicapes
dels àcids grassos amb la glicerina és un enllaç de tipus lipídiques en aigua, de manera espontània.
èster.
55 a. E
l lípid A correspon al colesterol i el lípid B és un
b. triacilglicèrid. Han de viatjar a l’interior del quilomicró
Total
% kcal perquè són apolars (o hidròfobs) i, per tant, no es poden
kcal
Proteïnes Glúcids Lípids dels dissoldre en l’aigua del plasma.
/100
lípids
g b. E
l lípid C és un fosfolípid. Adopta aquesta orientació
Sencera perquè el cap és polar, mentre que les cues són
2,90 4,60 3,60 apolars.
g /100 g 62,4 51,9
11,6 18,4 32,4
kcal / 100 g 56 – Lípids: A, C, E
Desnatada – Àcids grassos: C, E
3,10 4,30 0,30
g /100 g 32,3 8,4
12,4 17,20 2,7 – Àcids grassos que no poden degradar els malalts d’ADL: C
kcal / 100 g

PER COMENÇAR 8 Si s’observa el gràfic del llibre, es veu que el punt isoelèctric
• Perquè les fibres de col·lagen formen part dels teixits de l’alanina és pH 6,02. Per tant, les estructures són:
connectius que uneixen els altres teixits i així mantenen H H
i donen forma al nostre cos. | |
• Se sintetitza en cèl·lules del teixit connectiu del nostre cos, H2N C COO2 1H3N C COOH
| |
especialment en els fibroblasts, que l’alliberen a la matriu
CH3 CH3
extracel·lular que les envolta.
Alanina a pH 9 Alanina a pH 2
• És una proteïna formada per la unió de tres hèlixs filamentoses
9 H H
constituïdes per tres tipus d’aminoàcids: prolina, glicina | |
i hidroxiprolina. H2N C CO HN C COOH Dipèptid Ser-Phe
| |
• Es caracteritzen per la seva flexibilitat i la seva resistència
CH2 CH2
a la tracció. | |
• R. M. (resposta model). L’hemoglobina, la caseïna, la queratina, OH C6H5
l’ovoalbúmina, són exemples de proteïnes. Els aminoàcids es formen en la direcció que el grup carboxil
• R. M. La caseïna es troba present a la llet; l’ovoalbúmina, del primer aminoàcid s’uneix amb el grup amino del segon
a la clara d’ou. aminoàcid. Així doncs, en una cadena polipeptídica, l’extrem
en què apareix el grup amino del carboni a lliure correspon
• El fet que aquesta molècula no pugui travessar la nostra pell fa
al primer aminoàcid, i l’extrem que presenta el grup carboxil
que no tinguin gaire utilitat. També hi ha alguns estudis mèdics
del carboni a lliure correspon al darrer aminoàcid.
que corroboren aquest fet.
10 El primer aminoàcid és Ala; el segon és Lys, i el tercer tan
ACTIVITATS sols pot ser Glu.
1 En els aminoàcids naturals, tant el grup amino com el grup àcid H H H
o carboxil s’uneixen al carboni a, que és el carboni més proper | | |
H2N C CO HN C CO HN C COOH
al carboni del grup carboxil; per tant, són a-aminoàcids. Dels vint | | |
aminoàcids naturals coneguts, un, la glicina, presenta el carboni CH2 (CH2)4 (CH2)2
a simètric, ja que té dues de les quatre valències saturades | | |
pel mateix tipus de radical; concretament, estan saturades per C6H5 NH2 COOH
hidrògens, per tant, hi ha dinou aminoàcids que tenen com Tripèptid Phe-Lys-Glu
a mínim un carboni asimètric. A més, la isoleucina i la treonina 11 Tots els aminoàcids tenen un grup amino i un grup carboxil.
també tenen el carboni següent (el carboni b) asimètric. La cisteïna i la metionina tenen un grup tiol (2SH)
En resum, hi ha disset aminoàcids naturals amb un carboni en el radical.
asimètric i dos aminoàcids amb dos carbonis asimètrics.
12 L’estructura primària d’una proteïna és la seva seqüència
2 H d’aminoàcids. Ens indica quins són els aminoàcids que
|
H2N C COOH Glicina
la formen i el seu ordre.
| 13 No, perquè hi ha múltiples combinacions de seqüència
H possibles a partir dels mateixos aminoàcids.
3 Que a partir d’un pH determinat, diferent segons el tipus 14 L’estructura secundària en a-hèlix es forma quan l’estructura
d’aminoàcid, si el medi es fa bàsic, es comporta com un àcid primària s’enrotlla helicoïdalment sobre si mateixa. Això
i allibera radicals hidroni (H3O1), que neutralitzen l’excés és degut a la formació d’enllaços d’hidrogen entre l’oxigen
de basicitat; en canvi, si el medi s’acidifica, es comporta com del 2CO2 d’un aminoàcid i l’hidrogen del 2NH2 del quart
una base i allibera radicals hidroxil (OH2), que neutralitzen aminoàcid que el segueix.
l’excés d’acidesa.
La formació espontània d’aquests enllaços d’hidrogen fa
4 Els components són els aminoàcids i l’enllaç que els uneix que tots els oxígens dels grups (2CO2) quedin orientats
és l’enllaç peptídic. en la mateixa direcció, mentre que tots els hidrògens
5 S’anomenen aminoàcids essencials. Són vuit: isoleucina, dels grups (2NH2) queden orientats en la direcció contrària,
leucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina, triptòfan i valina. i es formi una hèlix que presenta 3,6 aminoàcids per volta.
6 No. La disposició L o D és independent de l’activitat òptica. En la conformació-b els aminoàcids no formen una hèlix,
És a dir, tant un L-aminoàcid com un D-aminoàcid poden ser sinó una cadena estesa en forma de ziga-zaga, a causa
levogirs o dextrogirs. de la manca d’enllaços d’hidrogen entre els aminoàcids
pròxims. Si la cadena amb conformació-b es replega,
7 La càrrega és 0. L’estructura química és la següent:
es poden establir enllaços d’hidrogen entre els segments,
H H abans distants, que ara han quedat propers. Això dóna lloc
| |
ionització a una làmina en ziga-zaga, molt estable, anomenada làmina
H2N C COOH OH2 1 1H3N C COO2 1 H3O
| 12H2O | plegada. Aquesta estructura també es pot formar entre dues
CH3 CH3 o més cadenes polipeptídiques diferents.

15 Els enllaços d’hidrogen, també anomenats ponts 22 a amb 2; b amb 4; c amb 5; d amb 3; e amb 1.
d’hidrogen. 23 De la seqüència d’aminoàcids o l’estructura primària,
16 Els enllaços covalents forts anomenats ponts disulfur, especialment dels aminoàcids que formen el centre actiu si
i els enllaços febles dels tipus següents: enllaç d’hidrogen, es tracta d’un enzim, i de les estructures secundària, terciària
interacció iònica, forces de Van der Waals i interaccions i quaternària (aquestes dues darreres en el cas que les
hidrofòbiques. tingui). Encara que la seqüència d’aminoàcids sigui la
correcta, si la cadena polipeptídica no adopta l’estructura
17 Enllaços febles del mateix tipus que els enllaços febles que requerida, la proteïna no podrà dur a terme correctament
mantenen l’estructura terciària globular. No són mai enllaços moltes de les funcions que exerceix.
covalents.
24 S’entén que una temperatura elevada és més de 60 °C, però
18 Dues o més. sense arribar a centenars de graus, condició en què fins i tot
es trencarien els enllaços peptídics. A aquestes temperatures
19 Les proteïnes que presenta una cadena polipeptídica molt
elevades, els enllaços que es trenquen són els enllaços
estirada, lògicament, no es poden estirar; en canvi, si
d’hidrogen que mantenen l’estructura a-hèlix i també
presenten la cadena polipeptídica encongida, en forma
els enllaços febles que mantenen les estructures terciària
d’hèlix, sí que es poden estirar. La proteïna de la seda
i quaternària. Els enllaços de pont disulfur resisteixen molt
és la fibroïna, que és una b-queratina, és a dir, una cadena
l’efecte de la temperatura, per la qual cosa les proteïnes
polipeptídica ja estirada, en forma d’estructura secundària.
que són riques en això suporten millor les temperatures
Lògicament, no es pot estirar. El col·lagen és una triple
altes. Aquest procés de pèrdua d’estructura quaternària,
hèlix, en què cadascuna de les tres hèlixs és una hèlix molt
terciària i, fins i tot, secundària (tan sols queda l’estructura
estirada, l’anomenada hèlix de col·lagen. Per tant, tampoc
primària gràcies al fet que l’enllaç polipeptídic és molt fort)
no es pot estirar. En canvi, la llana (com els cabells) està
s’anomena desnaturalització. Si la proteïna, per exemple,
formada per a-queratina, és a dir, per una cadena
era un enzim, quan es destrueixen els nivells estructurals
polipeptídica en forma de a-hèlix. Si s’humiteja i s’escalfa,
superiors, la forma del centre actiu ja no coincideix amb
els enllaços d’hidrogen que mantenen la a-hèlix es trenca,
la del substrat, i, per tant, la proteïna haurà perdut la funció
amb la qual cosa s’allarga gairebé el doble; és a dir, sí
biocatalitzadora; si era una proteïna estructural, els perjudicis
que es pot estirar. És ben sabut que posteriorment, quan
són menors; per exemple, les fibres de queratina
es refreda, els enllaços d’hidrogen es tornen a formar,
dels cabells, quan s’escalfen, simplement s’allarguen,
i gràcies a això, l’estructura a-hèlix es restableix, amb
i després, quan es refreden, simplement s’escurcen i es
el consegüent encongiment de la fibra, que generalment
deformen una mica.
queda més curta que al principi (això explica l’encongiment
de la roba de llana). En el cas dels cabells, aquest mateix 25 La major part de les proteïnes tenen un pes molecular
procés s’utilitza per canviar-ne la forma i per fixar aquesta elevat; per tant, més que de solubilitat s’ha de parlar
nova forma, procés que s’anomena fer la permanent, que té de dispersabilitat, és a dir, de capacitat de formar dispersions
els passos següents: 1. Cal enrotllar els cabells que s’han col·loïdals. Les que presenten una forma globular tenen
d’ondular al voltant d’un ruló. 2. S’hi ha d’afegir una més possibilitats que no pas les filamentoses que els radicals
substància reductora que trenqui els enllaços disulfur ionitzables, com que queden envoltats d’una capa
i escalfar-los perquè es trenquin els enllaços d’hidrogen que de molècules d’aigua, impedeixin la unió de les molècules
mantenen l’estructura secundària en a-hèlix, amb la qual entre si. Les filamentoses, com que tenen l’estructura
cosa els cabells s’allarguen; després s’han de deixar secundària estirada, presenten més distància entre
els cabells en aquesta situació un temps determinat. els radicals ionitzats, per la qual cosa molts segments
3. S’hi ha d’afegir una substància oxidant perquè es tornin no queden coberts de molècules d’aigua; això possibilita
a formar els ponts disulfur, que ara ho faran en llocs que a través d’aquests segments s’uneixin moltes cadenes
diferents, amb la qual cosa fixaran la nova forma. polipeptídiques, i així arriben a assolir dimensions
4. Cal rentar els cabells i deixar-los refredar, i així es tornaran enormes que en provoquen la precipitació.
a formar els enllaços d’hidrogen amb el consegüent 26 Perquè, a causa de les mutacions, s’han produït canvis
escurçament dels cabells. a l’atzar en la seqüència d’aminoàcids, que, com que no
afecten el centre actiu, en el cas que tinguin funció
20 Es pot renaturalitzar la queratina.
biocatalitzadora, o les propietats de resistència mecànica, si
21 Les proteïnes filamentoses són insolubles en aigua tenen funció estructural, etc., no s’han eliminat per selecció
i, en canvi, les proteïnes globulars són generalment solubles natural i, per tant, han generat diferències moleculars fins
en aigua i en dissolucions salines. i tot entre els individus d’una mateixa espècie.
Proteïnes Queratina Fibroïna Ovoalbúmina Glutenina Col·lagen Immunoglobulines Histones
Filamentoses X X X
Globulars X X X X

Per això hi ha moltes possibilitats que el sistema c. L a penicil·lina té funció de reserva. (Fals.) Té funció
immunològic del receptor reconegui algunes proteïnes de defensa.
de l’òrgan trasplantat com a estranyes, i així es desencadena
d. L’especialització és una de les característiques
una reacció antigen-anticòs contra les proteïnes
dels enzims. (Cert.)
de membrana de les cèl·lules de l’òrgan rebut.
e. Les lipoproteïnes transporten ferro. (Fals.) Transporten lípids.
27 És la part no polipeptídica d’una heteroproteïna (proteïna
constituïda per una cadena polipeptídica i una fracció que 36 a amb 8; b amb 2; c amb 6; d amb 4; e amb 5; f amb 3; g amb 1;
no està formada d’aminoàcids). En són exemples els grups h amb 4; i amb 3; j amb 7; k amb 8; l amb 5; m amb 2; n amb 7.
hemo, els oligosacàrids de les glicoproteïnes, els lípids
de les lipoproteïnes i l’àcid fosfòric de les fosfoproteïnes. TEST DE LA UNITAT
28 A les glicoproteïnes (tenen dos grups d’oligosacàrids). 37 Resposta b.
29 a amb 6; b amb 4; c amb 5; d amb 3; e amb 1; f amb 2. 38 Resposta d.

39 Resposta a.
SABER FER
40 Resposta c.
30 – La solució dels tubs 1 i 2 s’aclareix perquè presenten
41 Resposta d.
la pepsina activa (sense bullir).
42 Resposta b.
– La solució del tub 2 conté àcid. La solució del tub 1 no
conté àcid i això fa que la pepsina es trobi menys activa 43 Resposta c.
i que el procés de digestió es faci més lent. 44 Resposta d.
– La solució del tub 3 no s’aclareix perquè no hi ha enzim 45 Resposta b.
present. La solució del tub 4 tampoc s’aclareix perquè, tot
i la presència d’enzim, aquest s’ha desnaturalitzat
46 Resposta d.
prèviament en l’ebullició. 47 Resposta b.
31 La desnaturalització és la pèrdua d’activitat biològica 48 Resposta a.
de les proteïnes. Aquest fenomen es dóna com
49 Resposta a.
a conseqüència de la pèrdua dels nivells d’estructura
superior, fonamentalment pels canvis de conformació 50 Resposta c.
espacial que experimenten les molècules. Els factors 51 Resposta c.
que l’afavoreixen són la calor, l’acidesa del medi, la presència
de determinats ions metàl·lics, etc.
52 Resposta b.
32 Totes les proteïnes estan formades per aminoàcids units

53 Resposta a.
per enllaços peptídics. Segons la seva seqüència, adopten 54 Resposta b.
diferents nivells d’estructura, dels quals depèn la funció
55 Resposta d.
que desenvolupen.
56 Resposta c.
Dues proteïnes diferents es diferencien en la seva seqüència,
és a dir, poden tenir diferent nombre i tipus d’aminoàcids,
ACTIVITATS FINALS
disposats en un ordre diferent. Les diferències en
la seqüència condicionen també diverses conformacions 57 a. És negativa.
espacials (proteïnes fibroses, proteïnes globulars). b. És positiva.
ACTIVITATS
58 Amb dos de diferent tipus se’n poden fer dos. Amb dos
del mateix tipus només se’n pot fer un.
33 Amb la funció contràctil.
59 Els tripèptids són:
34 Perquè és la molècula que capta l’oxigen (O2) de l’aire
i el transporta fins als llocs on és molt poc abundant i, 1. Ala-Ser-Gly
en canvi, hi abunda el CO2, la qual cosa fa que l’hemoglobina 2. Ala-Gly-Ser
alliberi l’oxigen. Aquest travessa les membranes plasmàtiques
3. Ser-Ala-Gly
i mitocondrials, i a les crestes mitocondrials reacciona amb
els hidrògens procedents de la matèria orgànica, i forma una 4. Ser-Gly-Ala
molècula d’aigua. El O2 s’intercala entre el Fe21 del grup hemo 5. Gly-Ser-Ala
i l’aminoàcid 63 (una histidina) de la globina, al qual abans
6. Gly-Ala-Ser
de l’arribada de l’oxigen està unit aquest Fe21.
60 Els tripèptids són:
35 a. A
la cromatina humana no hi ha proteïnes. (Fals.)
Les histones són proteïnes. 1. Ala-Ser-Gly
b. La tripsina és una hormona important. (Fals.) És un enzim. 2. Ala-Gly-Ser

3. Ser-Ala-Gly H H
| |
4. Ser-Gly-Ala H2N C COO2 1H3N C COOH
5. Gly-Ser-Ala | |
CH3 CH3
6. Gly-Ala-Ser Alanina a pH 9 Alanina a pH 2
7. Ala-Ser-Ser L a capacitat d’ionització dels aminoàcids ajuden

8. Ala-Gly-Gly a mantenir constant el pH del medi, és a dir, realitzen
una funció amortidora o tampó.
9. Ser-Ala-Ala
c. La molècula resultant seria la següent:
10. Ser-Gly-Gly
OH
11. Gly-Ser-Ser Glu |
12. Gly-Ala-Ala CH3 H O CH2
| | || |
13. Ser-Ala-Ser C N H C C
| | |
14. Ser-Ser-Ala NH H C C N H COOH
|| | |
15. Gly-Ala-Gly
O CH2 H
ı
Z
]
[
]
\
Z
]
]
[
]
]
\
16. Gly-Gly-Ala Ala CH Ser
2
17. Ala-Ser-Ala '
COOH
18. Ala-Ala-Ser questa molècula és un tripèptid o polipèptid. Està unida
A
19. Gly-Ser-Gly per enllaços peptídics.
20. Gly-Gly-Ser 63 a. Representa l’estructura primària d’una proteïna.
21. Ser-Gly-Ser b. S’anomenen aminoàcids.
22. Ser-Ser-Gly c. Per un enllaç peptídic.
23. Ala-Gly-Ala d. Que tots presenten un grup amino i un grup àcid.
24. Ala-Ala-Gly e. E
s representa un enllaç disulfur. La seva funció és ajudar
a establir l’estructura terciària de les proteïnes.
25. Ala-Ala-Ala
64 a. Àcid aspàrtic (Asp) Fenilalanina (Phe)
26. Ser-Ser-Ser
27. Gly-Gly-Gly COOH2 COOH2
H3N1 C H H3N1 C H
ACTIVITATS FINALS
CH2 CH2
61 – Les molècules C i G.
COOH2
– La fórmula d’un dels dos dipèptids possibles seria
la següent:
b. Les estructures són:
CO COO2
| | O Enllaç COOH O COOH
1
H3N C H H N C H || |
peptídic || |
| | C ––--- NH C H C ––--- NH C H
CH3 CH2 | | | |
| NH2 C H CH2 NH2 C2 H CH2
CH | | | |
CH2 CH2 COOH
H3C CH3 | |
COOH
– Enllaç peptídic.
Asp-Phe
– S’anomenen pèptids, polipèptids o proteïnes. Phe-Asp
62 a. La fórmula de l’alanina és: c. Enllaç peptídic.

H O d. Funció estructural: queratines, elastina.
|
H3C C C Funció de reserva: ovoalbúmina, caseïna.
|
Funció de transport: permeases, hemoglobina.
H2N OH
Funció enzimàtica: maltasa, lipasa.
b. L a càrrega i l’estructura química de l’alanina a un pH de 2
i de 9 són: Funció hormonal: insulina, tiroxina.

Funció de defensa: immunoglobulines, pèptids amb tenir problemes per manca d’aminoàcids essencials,
funció antibiòtica. ja que les plantes no es nodreixen de matèria orgànica sinó
Funció contràctil: flagel·lina, actina. que sintetitzen tots els aminoàcids que tenen a partir
de matèria inorgànica. El que sí que pot passar és que
Funció homeostàtica: trombina, fibrinogen.
els humans no tinguem tots els aminoàcids essencials
65 És degut al fet que la solubilitat augmenta en dissolucions que necessitem. Els éssers humans tenim vuit aminoàcids
salines diluïdes, ja que els ions salins s’apropen als radicals essencials.
polars i augmenten la seva polaritat, però disminueix en 72 a. S’hi representen les diferents estructures de les proteïnes.
dissolucions salines concentrades, ja que els ions salins
competeixen amb els radicals polars per les molècules b. R
epresenta l’estructura primària d’una proteïna. Està
d’aigua. formada per aminoàcids que es troben units per enllaços
peptídics.
66 Es tracta de la proteïna caseïna.
c. 2
. Estructura secundària en a-hèlix. 3. Estructura
Ha precipitat perquè s’ha desnaturalitzat en canviar el grau
secundària en làmina b. 4. Estructura terciària.
d’ionització dels seus radicals amb càrrega i ha precipitat.
5. Estructura quaternària.
67 Dues o més.
d. Provoquen la pèrdua de l’estructura quaternària, terciària
68 La solubilitat de les proteïnes és deguda a una proporció més i, generalment, també de la secundària.
alta d’aminoàcids amb radicals polars (sobretot si tenen
càrrega) que d’aminoàcids amb radicals apolars. Els radicals
74 Totes tenen càrrega negativa, per tant, totes són anions
polars estableixen enllaços d’hidrogen amb les molècules i migren cap a l’ànode.
d’aigua i, així, cada molècula queda recoberta d’una capa L es a-globulines tenen un pes molecular inferior a 90.000
de molècules d’aigua que impedeix que es pugui unir a altres i superior a 65.000.
molècules proteiques, fet que en provocaria la precipitació.
Es considera que hi ha dues a-globulines perquè
69 Les dades necessàries són que coincideixi la seqüència en l’electroforesi surten dues ratlles ben diferenciades
d’aminoàcids i que presentin la mateixa estructura i no només una.
tridimensional.
L’electroforesi és una tècnica molt utilitzada en anàlisis
70 1 amb b; 2 amb a; 3 amb h; 4 amb j; 5 amb e; 6 amb g; 7 amb clíniques perquè permet detectar si hi ha una desproporció
i; 8 amb c; 9 amb d; 10 amb f. de proteïnes en sang, cosa que revelaria un problema
71 Són els que no poden ser sintetitzats per l’organisme del fetge (l’albúmina se sintetitza al fetge) o una infecció
i han de ser ingerits en la dieta. Les plantes no poden (les g-globulines augmenten quan hi ha una infecció), etc.

PER COMENÇAR 5 a. El carboni 1. S’anomena enllaç N-glicosídic.

• Vegeu figura pàgina 94. b. El carboni 5. Enllaç fosfoèster.
• El DNA és la molècula portadora de la informació genètica que c. El carboni 2.
conté les instruccions per al funcionament de tots els éssers
vius i d’alguns virus.
6 O
• La tècnica de difracció de raigs X. O NH
• Va descobrir que era una estructura helicoïdal amb els fosfats HO P O

N O
a la part externa. OH O
• Van deduir que el DNA era una estructura amb dues hèlixs
idèntiques i antiparal·leles. OH OH
• M. Wilkins. Va mostrar les fotografies obtingues per R. Franklin El nucleòtid resultant s’anomena uridina.
del DNA a J. Watson.
7 204 5 160.000
• R. Ll. (Resposta lliure).
2004 5 1.600.000.000
• R. Ll.
2.0004 5 16.000.000.000.000
ACTIVITATS 8 3 ’ ....A G C C G T GT G AA C ....5 ’
1 Un nucleòsid és una molècula formada per la unió, amb 5’ . . . . T C G G C A C A C T T G . . . . 3’

un enllaç N-glicosídic, d’una pentosa i una base nitrogenada. Podem deduir que es tracta de DNA per la presència
Si la base és pirimidínica, l’enllaç es fa entre el C1 de timina.
de la pentosa i el N1 de la base nitrogenada i, si és púrica,
9 Si hi ha el 23 % de A, hi haurà el 23 % de T. Com que entre A
pel N9 de la base nitrogenada.
i T sumen el 46 %, entre C i G sumaran el 54 % (100 2 46 5
Un nucleòtid és un nucleòsid unit a l’àcid fosfòric pel C5 5 54), i com que hi ha d’haver la mateixa quantitat de C
de la pentosa, amb un enllaç fosfodièster. i de G, hi haurà el 27 % de C i el 27 % de G.
2 10 3’... ATGGAGTGA ...5 ’
Base
Ade-
nitroge- Uracil Citosina Timina Guanina 11 Es tracta d’un RNA, ja que el DNA no presenta U sinó T.
nina
nada És d’un sol filament, perquè si fos de doble filament hi hauria
la mateixa quantitat de A que de U, i la mateixa quantitat
Tipus
de G que de C.
(púriques/ Pirimidí- Pirimidí- Púri- Pirimidí- Púri-
pirimidí- niques niques ques niques ques 12 Considerant que els mitocondris tenen un DNA circular
niques) i que el nombre de mitocondris és variable, la pregunta no
es podria contestar, però si tan sols ens referim al DNA
Àcid
del nucli, cal dir que en una cèl·lula somàtica humana
nucleic DNA DNA DNA
RNA DNA hi ha 46 molècules de DNA, que després, quan s’enrotllen
(DNA/ i RNA i RNA i RNA
sobre si mateixes, originen els 46 cromosomes.
RNA)
En un espermatozoide tan sols n’hi ha la meitat, és a dir,
3 Nucleòtid Funció
23 molècules de DNA.
ATP Molècula transportadora d’energia.

13 La desnaturalització del DNA és la separació dels dos
filaments que formen la doble hèlix, per mitjà de la ruptura
NADP Actua en reaccions d’oxidació i reducció.
dels enllaços d’hidrogen que s’estableixen entre les bases
AMPc Actua com a segon missatger químic. nitrogenades enfrontades. Aquest fenomen es produeix
NAD Actua en reaccions d’oxidació i reducció. a uns 100 °C.
14 És la nova unió dels dos filaments complementaris
4 L’ATP és un nucleòtid format per adenosina (adenina més d’un DNA de doble hèlix, que prèviament s’han separat.
ribosa) i tres grups d’àcid fosfòric. Si la desnaturalització s’ha provocat per l’escalfament
NH2 del medi, la renaturalització s’inicia quan es refreda
C per sota dels 65 °C.
N C N
CH 15 Llevat, ésser humà, tauró, gripau, mongeta i lliri.
HC C N
N 16 Perquè si no fos així els cromosomes serien milers
O O O
de vegades més llargs.
2
O P O P O P OCH2 O
O 2
O2
O 2 17 Perquè, encara que pot estar associat a proteïnes semblants
H H a les histones, no ho està formant nucleosomes, és a dir,
OH OH el collaret de perles.
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L.
18 De proteïnes i DNA. 33 Resposta d.

19 Perquè el sofre (S) és present en les proteïnes i no es troba 34 Resposta c.
en el DNA, i el fòsfor (P) només es troba en el DNA 35 Resposta a.
i no en les proteïnes del virus.
36 Resposta d.
20 La càpsida és una coberta que protegeix el DNA del virus,
i el DNA porta tota la informació genètica per produir nous
37 Resposta a.
virus. 38 Resposta c.
21 Perquè a l’interior dels bacteris només hi ha fòsfor 39 Resposta c.
radioactiu, amb la qual cosa es demostra que els virus 40 Resposta c.
només han introduït el seu DNA, la molècula que porta
la informació per produir nous virus. 41 Resposta a.
22 NH2
42 Resposta d.
OH
HO P O N 43 Resposta c.
N
O A 44 Resposta a.
CH2 O N N 45 Resposta d.
Enllaç
Enllaç H H C 46 Resposta a.
fosfoestèric H H N-glicosídic
O OH O
ACTIVITATS FINALS
HO P O
N 47 a. és un DNA, ja que presenta T; b. és un RNA, ja que
O U
presenta U; c. és un DNA, ja que presenta T, i de d. no es pot
CH2 O N O dir si és DNA o RNA ja que no presenta ni T ni U.
Enllaç H H C Enllaç 48 E
l fragment que falta és la seqüència:
fosfoestèric H H N-glicosídic 5’ ... ATGACAGACGT ... 3’.
OH OH
Direcció 49 a. E
s poden separar augmentant la temperatura al voltant
Lloc on se situarà de creixement d’uns 100 °C.
el nucleòtid següent
b. E
s trenquen els ponts d’hidrogen establerts entre
23 Perquè presenten alguns segments que són complementaris; les bases nitrogenades.
això facilita que es dobleguin i que aquests segments es
complementin i formin una regió amb estructura en doble c. Desnaturalització del DNA.
hèlix. d. És un procés reversible.
24 3’ - A G C G T T A C G T A T A G A C T C C – 5’ 50 a. Presenta tres nucleòtids.
5’ - T C G C A A T G C A T A T C T G A G G – 3’ b. Té una longitud de 3,4 · 3 5 10,2 Å.
25 L’RNAm procariòtic no adopta l’estructura tridimensional c. Es tracta d’un DNA perquè té desoxiribosa.
de l’RNAm eucariòtic, ni presenta exons i introns, està d. L’extrem 5’ és el superior i l’inferior és el 3’.
mancat de caputxa (comença amb un nucleòtid trifosfat
no invertit, per exemple: pppG-...), i de cua de poli-A, i a més e. La seqüència ordenada de nucleòtids és:
és policistrònic, és a dir, conté informacions separades per 5’ ... T – C – A – ... 3’.
a diferents proteïnes.
f. La seqüència ordenada de nucleòtids és:
26 a. RNA missatger.
3’ ... A – G – T ... 5’.
b. RNA nucleolar.
g. H
i ha dos enllaços fosfodièster entre els nucleòtids, tres
c. RNA de transport. enllaços fosfoèster entre cada pentosa i el seu àcid
d. RNA ribosòmic. fosfòric i tres enllaços N-glicosídics entre la pentosa
i la seva base nitrogenada.
TEST DE LA UNITAT 51 En primer lloc, que es tracta d’un RNA, ja que presenta
ribosa. En segon lloc, que presenta una sola cadena, és a dir,
27 Resposta d.
que és monocatenari, ja que no hi ha la mateixa quantitat
28 Resposta c. de les bases complementàries. Finalment, que es tracta d’un
29 Resposta d. RNAt, ja que té un pes molecular molt baix.
30 Resposta c. 52 Com que n’hi ha les mateixes de G que de C, presentarà

el 26 % de C. De la resta en presentarà un 48 % (100 2 26 2
31 Resposta a.
2 26 5 48). Com que n’hi ha les mateixes de T que de A,
32 Resposta b. presentarà el 24 % de T i el 24 % de A.
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 35
53 150.000 kcal 1 mol ATP 507 g la mateixa quantitat d’adenina que d’uracil i la mateixa
3 3 5 10.417,8 kg. de guanina i citosina.
individu 7,3 kcal 1 mol ATP
El virus 3 conté DNA perquè presenta timina, i és bicatenari
L’ATP no és un bon magatzem d’energia, ja que en la seva
perquè presenta la mateixa quantitat d’adenina que
transformació a ADP 1 Pi només allibera 7,3 kcal per cada
de timina i la mateixa de guanina i citosina.
507 g, és a dir 0,014 kcal/g. En canvi, l’oxidació metabòlica
dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes produeix molta El virus 4 conté RNA perquè conté uracil. És monocatenari
més quantitat d’energia per unitat de pes (9 kcal/g per lípids, perquè no presenta la mateixa quantitat d’adenina que
4 kcal/g per glúcids i proteïnes). d’uracil.
54 B. va amb 2, C. va amb 4, D. va amb 7, E. va amb 6, F. va amb 62 a. Freqüència (%)
9, G. va amb 10, H. va amb 8, I. va amb 5, J. va amb 3, i K. 100
va amb 1. 90
55 La fan els organismes eucariotes. Aquesta maduració té lloc 80
al nucli. Els fragments que porten informació s’anomenen 70
exons i els fragments sense informació, introns.
60
56 Si té 600 nucleòtids i és humà, té 300 nucleòtids en cada
50
cadena. Com que cada nucleòtid ocupa un espai
de longitud de 3,4 Å, el total tindrà 1.020 Å de longitud 40
(3,4 · 300 5 1.020). 30
57 20
Composició química
10
Bases Bases
Pentosa Localització Estructura
nitrogenades adenina guanina citosina uracil
Mitocondri b. E
s tracta d’RNA, ja que presenta uracil. A més,
Cadena
Desoxiri- Cloroplast és monocatenari. Si es tractés d’un àcid nucleic de doble
DNA A, T, C i G llarga
bosa Nucli cadena, els percentatges de citosina i guanina, d’una
Bicatenària
(cromosomes) banda, i d’adenina i uracil, de l’altra, haurien de coincidir
o només mostrar diferències petitíssimes.
Cadena
Nucli (nuclèol)
curta 63 a. L’ATP és la molècula F.
RNA Ribosa A, U, C i G Citoplasma
Monoca-
(ribosomes) b. L’adenina és la molècula B.
tenària
c. Un fragment d’àcid nucleic és la molècula C.
58 És mes difícil de separar dos nucleòtids d’una mateixa 64 a. E
s tracta d’un fragment de DNA. Els monòmers que
cadena, ja que estan units per un enllaç covalent molt fort, la formen s’anomenen nucleòtids. Aquesta molècula
l’anomenat enllaç fosfodièster. En canvi, les dues cadenes es troba al nucli, formant els cromosomes,
estan unides per enllaços dèbils de tipus enllaç d’hidrogen. i en el mitocondri i en el cloroplast. És la molècula
59 El virus 1 conté DNA perquè presenta timina, i és portadora de la informació genètica de la cèl·lula.
monocatenari perquè el percentatge de les seves bases
b. La lletra a correspon a l’aparellament entre l’adenina
no compleix la llei de l’aparellament, és a dir, hauria de tenir
i la timina. La lletra b correspon a l’aparellament entre
la mateixa quantitat d’adenina que de timina i la mateixa
la guanina i la citosina. Les bases púriques són l’adenina
de citosina que de guanina.
i la guanina, i les pirimidíniques són la citosina i la timina.
El virus 2 conté RNA perquè conté uracil i aquesta base Els enllaços que s’estableixen entre aquestes bases són
és característica de l’RNA. És bicatenari perquè presenta ponts d’hidrogen.
PER COMENÇAR 11 Vcel (4/3) (pr3) 5 (4/3) (3,14 · 103 μm3)

• Al voltant de l’any 1950. Permetia augmentar 10 cops la mida 5 5 1.000
Vcoc (4/3) (pr3) 5 (4/3) (3,14 · 13 μm3)
de l’objecte.
12 Vn
• Zacharias Janssen i el seu fill Hans, d’origen holandès, o bé RNP 5 N/P 5 5
Galileu Galilei, d’origen italià. (Vc 2 Vn)
• Utilitza un feix d’electrons. (4/3) (3,14 · 13 μm3)
5 0,001
• Els nostres ulls no poden veure els feixos d’electrons que (4/3) (3,14 · 103 μm3) 2 (4/3) (3,14 · 13 μm3)
travessen la mostra i cal que impactin sobre una pantalla
13 200 · (4/3) (3,14 · 1003 nm3)
fluorescent per poder observar la imatge obtinguda. Percentatge 5 5 100
A més, quan es projecten, aprofitem per ampliar el seu camp (4/3) (3,14 · 1.0003 nm3)
de dispersió i obtenir una imatge més gran.
5 20 (és a dir, el 20 %)
ACTIVITATS 14 (8/100) · 4.000 μm 5 320 μm3 3
1 Va ser Robert Hooke l’any 1665. Vn 320 μm3

RNP 5 5 5 0,0869
2 Segons T. Schwann les cèl·lules es formaven mitjançant (Vc 2 Vn) 4.000 μm3 2 320 μm3
l’agregació d’orgànuls. En canvi, R. Virchow i R. Remak, 15 Cèl·lula animal: a, c, f, g, h, i, j, k, l
després d’observar la divisió cel·lular de vegetals i animals,
va enunciar que tota cèl·lula provenia d’una altra cèl·lula. Cèl·lula vegetal: a, b, c, d, e, f, h, j, k
3 Tots els éssers vius estan formats per les cèl·lules, a partir SABER FER
de les quals es formen totes les estructures (teixits i òrgans,
en el cas dels pluricel·lulars) dels organismes. També són
16
la unitat fisiològica dels éssers vius, ja que una sola cèl·lula fa
totes les funcions vitals. Les cèl·lules també contenen tota
la informació genètica necessària i són capaces de replicar
aquesta informació, és a dir, es poden reproduir.
4 Les dues subunitats ribosòmiques, la paret gruixuda
dels lisosomes, els peroxisomes, les vesícules sinàptiques,
les vesícules de pinocitosi, el citosquelet (microtúbuls,
filaments intermedis i microfilaments), i tots els detalls
ultraestructurals, com ara la doble capa lipídica.
5 No són la forma de vida més petita possible perquè
necessiten una cèl·lula per poder-s’hi reproduir a dins.
No són la unitat morfològica dels éssers vius perquè
els éssers vius no estan constituïts per virus.
6 La forma de les cèl·lules està estretament relacionada amb 17 Tall Dibuix
la funció que exerceixen. En el cas del teixit epitelial es pot
observar com les cèl·lules es troben molt unides, amb poca Tall longitudinal B
substància intercel·lular (es produeix una fusió del glicocàlix Tall oblic C
de les cèl·lules adjacents). És un teixit que actua com
Tall transversal A
a barrera; té la funció primària de protegir, i el grau
i la naturalesa de l’estratificació que presenta és variable.
ACTIVITATS
7 a. 0,003 mm
18 Nombre d’augments: mida aparent / mida real
b. 2 mm
Aïllem la mida real de la fórmula i queda:
c. 20 mm Mida real 5 mida aparent / nombre d’augments
d. 0,01 mm Mida real 5 0,45 cm / 100 5 0,0045 cm, que és el mateix
8 La fórmula de la massa és: que 0,045 mm
100.000 daltons · 1,66 · 10224 g / 1 dalton · 1012 picograms / Ara passem els mil·límetres a micròmetres.
1 g 5 1,66 · 1027 pg Com que 1 mm 5 1023 μm, per tant: 0,045 mm 3 1 μm /
1023 mm 5 45 μm de mida real.
9 PM (C12H22O11) 5 12 · 12 1 22 · 1 1 11 · 16 5 342 daltons
En el cas de l’espermatozoide: mida aparent 5 nombre
10 Els bacteris presenten una forma cel·lular molt estable
d’augments · mida real
gràcies a la presència d’una paret cel·lular rígida, en canvi
les amebes tenen una membrana molt deformable perquè Mida aparent 5 60 x 50 μm 5 3.000 μm, que és el mateix
es mouen mitjançant pseudòpodes. que 3 mm.
TEST DE LA UNITAT 2. Oculars

19 Resposta c. 3. Braç o columna
20 Resposta a. 4. Cargol macromètric
21 Resposta c. 5. Cargol micromètric
22 Resposta d. 6. Peu o base
23 Resposta a. 7. Focus de llum
24 Resposta c. 8. Columna
25 Resposta d. 9. Diafragma
26 Resposta b. 10. Platina
27 Resposta d. 11. Objectiu
28 Resposta a. 12. Tambor o revòlver o portaobjectius
29 Resposta c. 40 Les característiques principals són:
30 Resposta a.
Característiques pròpies Característiques pròpies
31 Resposta b. de la cèl·lula animal de la cèl·lula vegetal
32 Resposta d.
Matriu extracel·lular Paret cel·lular de cel·lulosa
33 Resposta a.
Lisosomes Plasmodesmes
34 Resposta b.
35 Resposta c. Estructures similars
Centríols
als lisosomes
36 Resposta d.
37 Resposta c. Cilis Grànuls de reserva de midó
Flagels
ACTIVITATS FINALS
38 Cèl·lula de l’esquerra: Cèl·lula animal Grànuls de reserva
de glicogen
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli • Els orgànuls comuns a la cèl·lula vegetal i animal
3. Citoplasma i que presenten diferent mida són els vacúols, molt més
grans en les cèl·lules vegetals, i l’aparell de Golgi, més gran
4. Mitocondri
en la cèl·lula animal.
5. Lisosomes
• Pel que fa al nucli, la cèl·lula vegetal el presenta en posició
6. Aparell de Golgi lateral, ja que l’existència en general d’un gran vacúol
7. Centríols el desplaça cap a un costat. En canvi, la cèl·lula
animal el presenta en posició central.
8. Reticle endoplasmàtic
41 El volum és:
Cèl·lula de la dreta: Cèl·lula vegetal
V 5 4pr3 / 3 4 · 1026 mm3 5 4pr3 / 3
1. Reticle endoplasmàtic
3 · 1026 mm3 5 pr3 0,954927 · 1026 mm3 5 r3
2. Aparell de Golgi
El radi és: r 5 9,847 m
3. Vesícules
42 La relació nucleoplasmàtica és:
4. Cloroplast
RNP 5 Vn / (Vc 2 Vn)]
5. Paret cel·lular
4pr3

6. Mitocondri
3 4pr3
7. Vacúol RNP 5 5 5
4p · (5r)3 2 4pr3 4p · 124r3
8. Citoplasma
3 3
9. Nucli 3
10. Membrana plasmàtica 5 5 0,0242
124
39 Les parts són: 43 Això és degut a la força de cohesió entre les molècules
1. Tubs òptics dels oculars d’aigua.
44 La vida acel·lular es refereix a l’existència de matèria viva D’altra banda, com que el volum del nucli no augmenta,
que no arriba a la complexitat de la cèl·lula. Aquest tipus es pot arribar a un volum citoplasmàtic tan gran que el nucli
de vida està representada pels virus. sigui incapaç de controlar-lo.
Els virus no són considerats cèl·lules perquè no tenen Una forma globular pot significar que es tracta d’una cèl·lula
un citoplasma amb un conjunt d’enzims capaços de dur jove perquè, per evitar el problema esmentat abans,
a terme el metabolisme. Tenen una estructura molt més la majoria de cèl·lules, a mesura que augmenten de volum,
senzilla que la cel·lular, és a dir, són una forma de vida adquireixen formes aplanades o filiformes a fi de mantenir
acel·lular. constant la relació superfície/volum.
Els virus es troben en la frontera entre els éssers vius 49 El microscopi electrònic de transmissió té una resolució més
i la matèria inerta. gran que el de rastreig, però té l’inconvenient que no ens
permet veure la superfície de la mostra.
45 1 mm 5 1.000 μm 5 1.000.000 nm 5 10.000.000 Å
50 Perquè s’han d’observar en un medi sense aire, al buit,
1 g 5 1012 pg 5 1,66 · 1024 daltons o unitat de massa
i moririen, i perquè, en incidir-hi el flux d’electrons,
atòmica (uma)
les mataria.
46 • Fixació: Tractar amb substàncies (fixadors) per preservar
51 1–e, 2–a, 3–f, 4–b, 5–d, 6–c, 7–g, 8–j, 9–h, i 10–i
la forma de la cèl·lula.
55 La mida del bacteri en la micrografia és de 3,5 cm, com que
• Inclusió: Donar rigidesa a la mostra per facilitar el tall.
la micrografia està feta a 30.000 augments, la mida real
• Tall: Obtenir talls prims que permetin el pas de la llum. és 30.000 vegades més petita, és a dir:
• Tinció: Ajudar a diferenciar les diferents parts Mida aparent (MA) 5 mida real (MR) · nombre d’augments
de la mostra.
35 mm 5 MR · 30.000
• Muntatge: Obtenir preparacions microscòpiques
definitives. MR 5 0,000117 5 0,117 μm
47 L’avantatge del microscopi òptic és que ens permet observar 56 Agafem com a referència la segona cèl·lula de les tres
cèl·lules o organismes vius, en canvi, té l’inconvenient que té que es troben en la part superior de la imatge i que fa 2,2 cm
menys resolució que el microscopi de transmissió. de longitud. Com que la fotografia està feta a 120 augments,
la seva mida real serà:
48 Perquè un augment de volum en una cèl·lula globular
no està acompanyat per un augment proporcional Mida aparent (MA) 5 mida real (MR) · nombre d’augments
de la superfície, sinó que, a mesura que augmenta el volum 22 mm 5 MR · 120
cel·lular, disminueix la relació superfície/volum fins
MR 5 0,183 mm 5 183,3 µm
que la superfície resulta insuficient per permetre l’entrada
i la sortida de totes les substàncies que necessita la cèl·lula. 57 1–b, 2–a, 3–f, 4–d, 5–e, 6–c
PER COMENÇAR gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum

• És una cèl·lula del teixit nerviós que està formada per un cos d’energia.
cel·lular, on es troba el nucli i el citoplasma, i l’axó. Del cos 4a. E
l transport de glucosa per part de la cèl·lula té
surten unes prolongacions anomenades dendrites. especificitat, és a dir, hi intervenen proteïnes
• Amb una altra neurona, amb una cèl·lula muscular o amb una transportadores o permeases que reconeixen la glucosa
cèl·lula secretora. i l’arrosseguen cap a l’interior o exterior, segons sigui
• La zona de connexió entre les neurones. el gradient.
• Perquè la membrana presenta una gran quantitat de canals 5c. L a cèl·lula, per introduir partícules sòlides de mida gran,
iònics. Aquests canals generen un canvi de potencial que forma una vesícula o endosoma que les engloba
origina un senyal elèctric que recorre tota la neurona. i les introdueix per fagocitosi. A aquesta vesícula
s’uniran els lisosomes i es formarà un vacúol digestiu.
• Són substàncies químiques que travessen la fenedura sinàptica
i actuen com a senyal entre les neurones. Aquest senyal pot 6 a. A: exocitosi; B: endocitosi.
ser excitador o inhibidor.
b. E
n el procés d’exocitosi les vesícules es dirigeixen
a la membrana plasmàtica (a), s’hi fusionen (b) i alliberen
ACTIVITATS
el seu contingut a l’exterior (c i d).
1 a. E
l medi extracel·lular és a la part superior perquè
l procés d’endocitosi comença amb una progressiva
E
és on hi ha els glicolípids. El citoplasma és a la part
invaginació de la membrana (e i f) que finalitza amb
inferior.
un tancament del material extern dins d’una vesícula (g).
b. A: fosfolípids; B: colesterol; C: glicolípid; D: proteïna.
c. Transport passiu i transport actiu.
c. E
l colesterol ajuda a mantenir l’estabilitat a la membrana
plasmàtica, disminuint la fluïdesa dels àcids grassos d. Fagocitosi.
i impedint la cristal·lització dels fosfolípids. 7 Les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular rígida que
d. L es proteïnes es poden classificar en integrals impedeix l’endocitosi i que dificulta l’entrada de substàncies
o intrínseques, si es troben totalment o parcialment per simple difusió. Per aconseguir una entrada suficient
englobades en la bicapa, i perifèriques o extrínseques, de nutrients, les cèl·lules vegetals mantenen una elevada
si hi estan adossades. concentració interna de soluts, és a dir, una elevada pressió
osmòtica. Això origina un corrent d’aigua cap a l’interior
2 L es cadenes d’oligosacàrids que pertanyen als glicolípids
cel·lular, que arrossega tota mena de petits ions (nitrats,
i a les glicoproteïnes que hi ha situades a la cara externa
sulfats, etc).
de la membrana plasmàtica, i que formen el glicocàlix.
També moltes altres proteïnes de la cara externa, 8 La fusta és la matèria que constitueix l’interior del tronc,
o que una part d’aquestes es troba a la cara externa. les branques i les arrels dels arbres. Està formada per capes
Allò que els permet actuar com a receptors específics successives de cèl·lules mortes, és a dir, de cèl·lules
de determinades molècules externes és la seva composició, de les quals tan sols queda la paret cel·lular cel·lulòsica
tant per les seves propietats químiques com per la seva molt lignificada (és a dir, impregnada d’una substància
arquitectura molecular. Això els permet identificar anomenada lignina). La fusta actua com una estructura
els substrats, els bacteris i altres cèl·lules eucariotes. rígida de sustentació vegetal, que permet establir una
S’ha confirmat que aquests receptors, molts dels quals són competició de creixement altitudinal per buscar la llum
exclusius de cada tipus de cèl·lula, són reconeguts pels virus, per fer la fotosíntesi.
que així infecten tan sols el tipus de cèl·lules que necessiten. 9 No. Les cèl·lules dels teixits de creixement, els anomenats
3 a-3, b-2, c-1. teixits meristemàtics, estan mancades de paret cel·lulòsica
rígida, que impediria el creixement de les cèl·lules filles
4 La bomba Na1 2 K1 és una proteïna transmembrana que
després de la divisió per mitosi de la cèl·lula mare. Aquestes
bomba Na1 cap a l’exterior de la cèl·lula i K1 cap a l’interior.
cèl·lules joves tan sols tenen la làmina intermèdia. Només
Pot actuar contra el gradient gràcies a la seva activitat
després del seu creixement, quan s’inicia el procés
com a ATPasa. Per cada molècula d’ATP que trenca obté
d’especialització en cèl·lules de teixit suberós, parenquimàtic
l’energia per bombar tres Na1 cap a l’exterior i dos K1 cap
o conductor, es van dipositant sobre la làmina mitjana
a l’interior.
les successives capes de cel·lulosa, secretades
5 1-d, 2-e, 3-b, 4-a, 5-c. per la mateixa cèl·lula.
1d. L a cèl·lula introdueix líquids i substàncies dissoltes 10 Provenen de l’interior de la cèl·lula.
extracel·lulars per pinocitosi i les emmagatzema
en petites vesícules. 11 Té relació amb la composició de la matriu extracel·lular.
Està formada per una fina xarxa de fibres proteiques
2e. L es molècules apolars, com ara l’oxigen, travessen
(col·lagen, elastina i fibronectina) immerses en una
la membrana per difusió simple.
estructura gelatinosa anomenada substància fonamental
3b. L a cèl·lula pot transportar substàncies en contra amorfa, la qual està formada per glicoproteïnes, que són
de gradient electroquímic, com és el cas del potassi, molt hidròfiles i retenen molta aigua i ions.
12 H
i podem trobar cel·lulosa, un polímer de glucosa, 27 a. E
n la imatge s’observen ribosomes dispersos
hemicel·lulosa, un polímer de D-xilosa i pectines. pel citoplasma i alguns es troben formant polisomes
o poliribosomes.
13 No, és pròpia dels teixits animals.
b. El procés que estan realitzant és la síntesi de proteïnes.
14 En el teixit conjuntiu, el cartilaginós i l’ossi.
15 És un desmosoma. Es produeix a nivell de membrana. SABER FER
16 A
juda a mantenir la forma de la cèl·lula. Permet la dissolució 28 En la solució A, trobem que el medi extern és hipotònic
de gran quantitat de substàncies i permet que un gran respecte al medi intracel·lular, per la qual cosa tendirà
nombre de reaccions metabòliques hi tinguin lloc. a entrar aigua al glòbul vermell a través de la seva
17 E
ls teixits en què abunden els filaments intermedis són membrana, i així les concentracions interior i exterior
el nerviós, els epitelis, el teixit conjuntiu i el teixit muscular. s’aniran igualant. El resultat serà l’augment del volum
Els microfilaments, d’altra banda, abunden en el teixit cel·lular i, finalment el trencament de la membrana
muscular. de la cèl·lula.
La funció dels filaments intermedis és estructural. En la solució B, la dissolució on es troben els glòbuls vermells
Els microfilaments participen en diferents funcions: mantenir és hipertònica respecte al seu citoplasma, de manera que
la forma de la cèl·lula; generar l’emissió de pseudòpodes; tendirà a sortir aigua del glòbul vermell cap al medi. Això
generar i estabilitzar les prolongacions citoplasmàtiques comportarà que se’n redueixi el volum i que tingui lloc
(com per exemple les microvellositats); possibilitar la plasmòlisi de la cèl·lula.
el moviment de les cèl·lules musculars. 29 El dibuix 3 representa la solució A. El dibuix 2 representa
18 Microfilaments: a, d la solució B.
Filaments intermedis: b, e 30 El mecanisme de transport és una difusió simple, que també

es coneix, en el cas de l’aigua, com a osmosi.
Microtúbuls: c, f.
31 Els mecanismes que té la cèl·lula per transportar petites
19 P
erquè del centrosoma deriven totes les estructures
molècules polars són la difusió simple a través de proteïnes
constituïdes per microtúbuls.
de canal i la difusió facilitada.
20 a. L ’estructura que es pot observar és un centrosoma format
32 En les cèl·lules vegetals, l’efecte seria diferent que
per dos centríols disposats perpendicularment. Cada
en el cas de la situació representada en la solució A.
centríol està format per nou triplets de microtúbuls
El fet de presentar una paret cel·lular rígida confereix
organitzats en forma de cilindre.
a la cèl·lula una gran resistència mecànica que impedeix
b. E
s tracta d’una cèl·lula animal, perquè els centríols només que augmenti de volum fins a provocar la seva lisi.
es troben a les cèl·lules animals. En el cas de la solució B, és a dir, en un medi hipertònic,
c. E
ls cilis i els flagels són estructures constituïdes la paret cel·lular no pot impedir que es produeixi la sortida
per microtúbuls i deriven del centrosoma. d’aigua citoplasmàtica cap al medi (plasmòlisi).
d. E
n el moment de la divisió cel·lular origina el fus
33 Les diferències que podem trobar són l’absència
acromàtic, que serà l’encarregat de la distribució de colesterol i d’alguns fosfolípids a la membrana
dels cromosomes. interna del mitocondri i una diferent proporció pel que fa
a la fosfatidilcolina i la fosfatidiletanolamina.
21 El centrosoma sense centríols no té límits ben definits
i simplement és una zona del citoplasma engruixida i clara.
34 La composició química de la membrana dels bacteris
El centrosoma amb centríols presenta una estructura ben i de la membrana interna del mitocondri mostra alguna
definida formada per centríols i material pericentriolar (àster). semblança, com ara l’absència de colesterol i d’alguns
fosfolípids, que, d’altra banda, són presents a la resta
22 Correspon a la tija del flagel: presenta un eix intern de membranes eucariotes.
anomenat axonema, format per dos microtúbuls i un sistema
de nou parells de microtúbuls perifèrics, una matriu i medi Entre les semblances que hi ha entre els procariotes
intern, i una membrana plasmàtica que el recobreix. i el mitocondri trobem que presenten DNA circular, divisió
per bipartició i el mateix tipus de ribosomes.
23 Els cilis són més nombrosos i tenen menys longitud.
35 La figura mostra la presència de colesterol i fosfolípids.
24 Es poden trobar dispersos al citosol o adherits Aquestes molècules mostren caràcter amfipàtic, és a dir,
a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós. una part de la seva molècula té caràcter polar (hidrofílic)
25 S’uneixen durant el procés de síntesi de proteïnes. mentre que l’altre té caràcter apolar (hidrofòbic). Aquesta
característica permet a aquests lípids constituir bicapes
26 Els ribosomes estan formats per RNA ribosòmic i diversos
que separen medis aquosos. L’orientació de cadascuna
tipus de proteïnes associades.
de les capes no és a l’atzar sinó que, mentre la part apolar
La funció dels ribosomes és dur a terme la síntesi es recull a l’interior de la bicapa, les parts polars estableixen
de proteïnes. interaccions amb les molècules d’aigua dels medis aquosos.
TEST DE LA UNITAT En el sisè, es veu que, en perdre el grup fosfat, la bomba

experimenta un canvi de conformació, que provoca
36 Resposta d.
l’alliberament de potassi al citosol, i que la bomba queda
37 Resposta a. oberta per acollir nous ions sodi.
38 Resposta b. 57 Es podria dir, encara que seria forçar molt la realitat, ja que
39 Resposta c. els plasmodesmes permeten la comunicació entre si d’una
gran part de les cèl·lules.
40 Resposta c.
58 a. 1
. Caps polars dels fosfoglicèrids: interaccionen amb
41 Resposta d.
el medi extracel·lular (dissolució aquosa).
42 Resposta b.
2. Cues apolars dels fosfoglicèrids: constitueixen una zona
43 Resposta a. interna de la membrana de caràcter hidrofòbic que
44 Resposta d. ajuda a mantenir la seva estructura.
45 Resposta c. 3. Proteïna intrínseca: transporta substàncies a través

de la membrana, ajuda al reconeixement cel·lular, actua
46 Resposta b.
com a receptor de membrana, etc.
47 Resposta d.
4. Colesterol: ajuda a mantenir l’estabilitat
48 Resposta b. de la membrana plasmàtica.
49 Resposta c. b. E
n el dibuix es representen la difusió facilitada (transport
50 Resposta d. de glucosa) i el transport actiu (bomba de sodi-potassi).
51 Resposta a. – La difusió facilitada és un mecanisme de transport

passiu, per tant a favor de gradient, que no necessita
52 Resposta b.
aportació energètica. El realitzen proteïnes intrínseques
53 Resposta c. que reconeixen més o menys específicament
la substància que introdueixen a l’interior de la cèl·lula,
ACTIVITATS FINALS glucosa en aquest cas.
54 Membrana plasmàtica - fosfolípids - proteïnes - glicocàlix - – El transport actiu és un mecanisme de transport amb
ribosomes - reticle endoplasmàtic rugós - mitocondris despesa energètica i que, per tant, pot anar en contra
o cloroplasts - cloroplasts o mitocondris. de gradient. El transport s’efectua gràcies a una proteïna
intrínseca de la membrana que actua simultàniament
55 Part externa Proteïna
com una permeasa (facilita el transport del sodi
perifèrica
Glicoproteïna i del potassi) i com un enzim (que hidrolitza ATP i allibera
Glicolípid
l’energia necessària per al transport). La hidròlisi
Fosfolípids
de l’ATP es realitza en diverses fases; en el seu decurs,
Colesterol s’expulsa el sodi i s’introdueix el potassi a la cèl·lula.
59 1) amb d), 2) amb e), 3) amb b), 4) amb c), 5) amb a).
60 1) amb e), 2) amb f), 3) amb b), 4) amb d), 5) amb i) 6) amb c),
7) amb g), 8) amb j), 9) amb h), 10) amb a).
61 La bicapa lipídica és un bon aïllant elèctric perquè no deixa
passar els ions. Malgrat això, la membrana plasmàtica
Proteïna integral
Proteïna transmembrana possibilita la transmissió dels impulsos elèctrics perquè
Part interna
presenta proteïnes que sí que permeten l’entrada
56 a. Es tracta d’un tipus de transport actiu. i la sortida d’ions. Sense la bicapa lipídica no es podria fer
b. Es produeix en contra de gradient. perquè els ions entrarien o sortirien, però no avançarien
al llarg de la membrana.
c. E
s tracta de la bomba de sodi i de potassi. Transporta dos
ions potassi a l’interior de la cèl·lula. 62 a. L a figura representa la bomba de sodi-potassi. En
la imatge es representa el desplaçament d’ions en contra
d. E
n el primer dibuix, la bomba permet l’entrada d’ions
de gradient de concentració mitjançant un transport actiu,
sodi interns, que ocupen el seu lloc específic. En el segon,
i, per tant, amb despesa energètica: amb la hidròlisi
es produeix la hidròlisi de l’ATP i s’allibera energia que
d’una molècula d’ATP es transporten 3 ions de Na1 cap
s’utilitza per afegir un grup fosfat a la bomba de sodi
a l’exterior cel·lular i 2 ions de K1 cap a l’interior cel·lular.
i de potassi. En el tercer, es veu que l’addició del fosfat
comporta un canvi de conformació i es bomba sodi b. E
n una cèl·lula en què s’inhibeix mitjançant cianur
a l’exterior. En el quart, es veu que entra potassi i que se la síntesi d’ATP a la cadena respiratòria, no es permet
situa al seu lloc específic. En el cinquè, es veu que el transport actiu (que consumeix energia), per la qual
l’entrada del potassi ha provocat la pèrdua del grup fosfat. cosa les diferències de concentració dels ions
intracel·lulars i extracel·lulars tendiran a igualar-se • L ’arrel és un conjunt de microfilaments amb funció

de manera que els soluts es desplaçaran des del contràctil.
compartiment on estan més concentrats cap
• E
l corpuscle basal distal és com la zona proximal sense
al compartiment on n’hi ha menys concentració.
microtúbul central ni làmines radials.
Així, el Na1 tendirà a entrar a la cèl·lula on es troba • L a tija presenta dos microtúbuls centrals, envoltats
en menys concentració, mentre que el K1 tendirà d’una beina, i nou doblets de microtúbuls
a sortir de la cèl·lula. Com que ara es desplacen a favor envoltats per membrana plasmàtica.
de gradient de concentració i de càrrega, el transport serà
• E
l corpuscle basal proximal presenta una estructura
passiu, espontani i sense consum energètic, però, com
en roda de carro amb un microtúbul central connectat
que presenten càrrega, no es poden moure lliurement
per làmines radials fins a nou triplets de microtúbuls.
per la bicapa lipídica; en conseqüència la travessen
gràcies a proteïnes transportadores en un procés • La zona de transició presenta nou doblets de microtúbuls.
anomenat difusió facilitada. 66 a. H
an estat obtingudes amb el microscopi electrònic.
Es pot saber perquè la mida de les estructures
63 Es diferencien entre si en el fet que els cilis són més curts,
fotografiades és massa petita per poder ser observades
de 2 a 20 μm, i n’hi ha un nombre molt gran, mentre que
amb el microscopi òptic.
els flagels, que tenen el mateix gruix, unes 0,25 μm, són
molt més llargs, entre 10 i 200 μm, i només n’hi ha un, dos b. A
-microtúbuls i centríol. B-glicocàlix de la membrana
o pocs més. plasmàtica. C-desmosoma. D-vesícules de secreció.
PER COMENÇAR formen una superfície còncava, els sàculs són gruixuts
• El centre del control cel·lular és el nucli. i als extrems es formen les vesícules. A més, és la més
allunyada del nucli. Així doncs, la cara trans és la que està
• Exerceix el paper d’organitzador del transport de molècules.
situada a la dreta del dibuix.
Rep vesícules del reticle endoplasmàtic que maduraran
a l'interior seu i després es distribuiran pels diferents
7 Es considera dictiosoma la sèrie de quatre a vuit sàculs
compartiments cel·lulars o sortiran de la cèl·lula mitjançant discoïdals disposats en paral·lel que, juntament amb
les vesícules de secreció. les vesícules de secreció, formen l’aparell de Golgi.
S’anomena cisterna cadascun dels sàculs discoïdals
• El reticle endoplasmàtic rugós.
que formen el dictiosoma.
• Les cèl·lules eucariotes han de compensar la pèrdua relativa 8 Les vesícules relacionades amb l’aparell de Golgi són de tres
de superfície de membrana en relació amb el seu volum,
tipus:
en comparació amb les cèl·lules procariotes. A més, necessiten
aïllar processos metabòlics tòxics i incompatibles. a. V
esícules de transició. Són les que provenen del nucli
i del reticle endoplasmàtic, i aporten substàncies
• En el cas descrit en el text, les proteïnes fabricades al reticle
a l’aparell de Golgi.
endoplasmàtic rugós es transporten mitjançant un sistema
de vesícules cap a l’aparell de Golgi, on es modifiquen. b. V
esícules intercisternes. Són les que transporten
A continuació són conduïdes en vesícules a la membrana el contingut dels sàculs, de cisterna en cisterna,
plasmàtica, on s’alliberen a l’exterior. des de la cara cis cap a la cara trans.
c. V
esícules de secreció. Són les que acumulen a l’interior
ACTIVITATS el contingut molecular de l’aparell de Golgi abans
1 Les riboforines són les molècules proteiques que possibiliten d’alliberar-lo a l’exterior.
la unió dels ribosomes a les membranes del reticle 9 De les funcions que fa l’aparell de Golgi, destaquen
endoplasmàtic rugós. el transport, la maduració, l’acumulació i la secreció
2 Totes les cèl·lules que presenten una elevada activitat secretora de les proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic
d’enzims tenen un elevat nombre de ribosomes, ja que aquests rugós; la glicosilació de lípids i proteïnes, i la síntesi
són necessaris per a la síntesi de les proteïnes enzimàtiques. de proteoglicans o mucopolisacàrids.
3 Les dues subunitats ribosòmiques tan sols s’uneixen formant 10 Els dos orgànuls pertanyen al sistema endomembranós
un ribosoma quan aquests tradueixen una molècula d’RNAm. cel·lular; l’aparell de Golgi es constitueix a partir
De fet, tan sols quan la subunitat menor es fixa a una de les membranes de les vesícules de transició
molècula d’RNAm s’hi uneix la subunitat més gran que procedeixen del reticle endoplasmàtic.
per formar un ribosoma complet unit a un RNAm. Un cop 11 La semblança és que les dues es formen a partir de l’aparell
acabada la síntesi de la proteïna, les dues subunitats de Golgi. La diferència és que els lisosomes contenen enzims
es tornen a separar i així queden en el citosol. digestius que aniran als vacúols digestius i, en canvi,
4 Normalment, el reticle endoplasmàtic rugós es troba format les vesícules de secreció són més grans, es fusionen amb
per una xarxa de sàculs aplanats units entre si, té un gran la membrana plasmàtica, i alliberen el seu contingut a l’exterior.
nombre de ribosomes que es fixen a la seva membrana 12 Realitzar la digestió de la matèria orgànica de la cèl·lula.
gràcies a unes proteïnes específiques (riboforines), 13 Els lisosomes autofàgics s’encarreguen d’eliminar
i les seves funcions bàsiques són la síntesi de proteïnes
els orgànuls que ja no són útils a la cèl·lula.
per mitjà dels ribosomes, la introducció d’aquestes
molècules a l’interior dels sàculs, la glicosilació, 14 Es considera lisosoma primari la vesícula que conté
l’emmagatzematge i el repartiment posterior per tota a l’interior enzims digestius, però en el qual no es produeix
la cèl·lula a través de les vesícules. El reticle endoplasmàtic cap activitat enzimàtica digestiva. Es considera lisosoma
llis, en canvi, és una xarxa de sàculs i túbuls que s’estén per secundari aquell a l’interior del qual sí que hi ha activitat
tot el citoplasma, està mancat de ribosomes a la membrana, digestiva a causa que els enzims digestius han pres contacte
i té com a funcions bàsiques la síntesi, a la cara externa amb un substrat orgànic.
de les membranes, de gairebé tots els lípids que 15 Es creu que les cadenes d’oligosacàrids, abundants a la cara
constitueixen la membrana plasmàtica, la seva introducció interna de la membrana dels lisosomes, eviten que els enzims
a l’interior dels sàculs, l’emmagatzematge i el repartiment hidrolases ataquin i digereixin la membrana del lisosoma.
per mitjà de les vesícules a la resta d’orgànuls de la cèl·lula. 16 En els lisosomes trobem enzims digestius, concretament
5 a. La síntesi i l’inici de la glicosilació de proteïnes. hidrolases àcides. Duen a terme reaccions per digerir
b. Síntesi de proteïnes. la matèria orgànica. Els lisosomes han de mantenir un pH
c. Inici de la glicosilació de proteïnes, és a dir, afegir-hi glúcids. entre 3 i 6 per a un bon funcionament.
6 La cara cis de l’aparell de Golgi és la cara en la qual

17 En les cèl·lules vegetals. Conté substàncies hidròfiles.
els sàculs formen una superfície plana o convexa. A més, 18 S’anomena destoxicació el conjunt de processos
és la cara més propera al nucli (pintat de color blau). de degradació oxidativa que sofreixen determinades
Així doncs, la cara cis és la que es troba a la part esquerra substàncies tòxiques a l’interior de la cèl·lula. Efectuen
del dibuix. La cara trans és la cara en la qual els sàculs aquesta activitat el reticle endoplasmàtic llis i els peroxisomes.
19 Els peroxisomes s’encarreguen de la degradació que conté el material genètic (DNA) i un o dos corpuscles
de compostos perjudicials per a la cèl·lula, és a dir, tenen molt rics en RNA anomenats nuclèols.
funció de destoxicació. Són abundants en les cèl·lules 30 El nucli en interfase presenta l’embolcall nuclear intacte,
del fetge i del ronyó. en canvi, en el nucli en divisió desapareix l’embolcall.
20 a amb 2 , b amb 3, c amb 4, d amb 1.
31 Vn (6/100) 3 4.000 μm3
RNP 5 5 5
21 Sintetitzar les proteïnes que necessita el mitocondri Vc 2 Vn 4.000 μm3 2 (6/100) 3 4.000 μm3
per realitzar les seves funcions.
5 0,06383
22 Els tilacoides o lamel·les són sàculs aplanats caracteritzats per 32 No podria sortir l’RNAm i, per tant, no es podrien fabricar
contenir pigments fotosintètics a la membrana. L’espai interior
proteïnes. No podrien entrar les proteïnes dels tipus
que delimiten s’anomena lumen o espai tilacoidal.
DNA-polimerases, RNA-polimerases, histones i proteïnes
En els tilacoides té lloc la fase lumínica de la fotosíntesi.
de l’RNAn; per tant, no es podria duplicar el DNA, ni formar
23 La fase fosca o biosintètica. la fibra de cromatina de 100 Å, ni l’RNAn ni les partícules
24 Pertanyen al grup dels leucoplasts. L’altre tipus principal preribosòmiques.
de plasts que hi ha són els cromoplasts, que contenen 33 Per regular quines proteïnes poden entrar o sortir i quines
pigments. Els plasts, en general, tenen la capacitat no, i per regular la sortida de les subunitats ribosòmiques.
de sintetitzar i emmagatzemar substàncies, com per 34 Q
ue, com que en les cèl·lules eucariotes hi ha unes quantes
exemple clorofil·la als cloroplasts, midó als amiloplasts molècules de DNA (a diferència de les procariotes,
i proteïnes als proteoplasts. que tan sols en tenen una), aquestes, com que s’enrotllen
25 Característiques Mitocondris Cloroplasts sobre si mateixes per evitar la ruptura, probablement
es condensarien en llocs diferents, amb la qual cosa seria
Es troben en
Sí No més difícil coordinar la replicació del DNA, la recombinació
cèl·lules animals
genètica durant la meiosi i el repartiment dels cromosomes.
Es troben en 35 Perquè la làmina nuclear presenta punts d’unió amb
No Sí
cèl·lules vegetals les fibres de cromatina, que, en enrotllar-se sobre si
Tenen doble mateixes, formen els cromosomes. Perquè les fibres
Sí Sí
membrana de cromatina que formen els cromosomes tenen punts
d’unió amb la làmina nuclear, i les proteïnes d’aquesta
Presenten
No Sí es poden associar a les de la membrana interna
tilacoides
de l’embolcall nuclear.
Presenten
Sí No 36 DNA-polimerases, RNA-polimerases, ribonucleoproteïnes,
crestes
histones i nucleòtids. Són les molècules necessàries
Tenen estroma No Sí per a la duplicació del DNA, per fer la síntesi d’RNA
Tenen DNA Sí Sí i per a la fabricació de subunitats ribosòmiques.
Tenen ribosomes Sí Sí
37 Gràcies a una xarxa proteica fibril·lar i al fet de trobar-se
en estat de gel.
Presenten
38 Perquè presenta les subunitats ribosòmiques de 60 S
una cadena
Sí Sí i de 40 S.
transportadora
d’electrons 39 Perquè és necessari el segment de DNA on hi ha
la informació sobre la manera com s’ha de sintetitzar l’RNA
26 L’RNA nucleolar (RNAn) es troba al nucli; l’RNA missatger nucleolar. Hi ha més nuclèols a les cèl·lules secretores
(RNAm), a les zones de cromatina en què es transcriu d’enzims perquè, com que són els enzims proteïnes, són
un gen, i el DNA, a la cromatina. necessaris molts ribosomes, i això implica un nuclèol gran
27 P
erquè al DNA del nucli és on hi ha la informació necessària i uns quants nuclèols petits, ja que l’RNA nucleolar després
per sintetitzar els enzims que necessita la cèl·lula per fer donarà lloc a uns quants RNA ribosòmics.
la digestió, per sintetitzar les proteïnes receptores 40 L’eucromatina és la cromatina que es descondensa durant
de membrana, i per construir membranes, ribosomes, la interfase i la heterocromatina és la cromatina que no
citosquelet, histones, etc. es descondensa durant la interfase.
28 Per mitjà de la fusió de les membranes de les cèl·lules 41 Es diferencien dos tipus d’heterocromatina,
contigües, amb la qual cosa en un sol citoplasma hi ha dos l’heterocromatina constitutiva i l’heterocromatina facultativa.
o més nuclis, fet que s’anomena síncit, o per mitjà La heterocromatina constitutiva és aquella que es manté
d’una divisió, o unes quantes, del nucli sense que això condensada en totes les cèl·lules del cos, i la facultativa
vagi acompanyat de divisions del citoplasma, i així apareix es troba condensada en unes cèl·lules del cos i en d’altres
un plasmodi. no.
29 El nucli és una estructura formada per una doble membrana, 42 Un elevat grau d’empaquetament d’un segment de la fibra
l’embolcall nuclear, un medi intern, anomenat nucleoplasma, de DNA es correspon amb la impossibilitat que els gens
continguts en aquest segment siguin transcrits i, per tant, 64 Resposta b.

la cèl·lula es comportarà com si estigués mancada d’aquesta
65 Resposta c.
informació genètica. Això explica que dues cèl·lules amb una
mateixa informació genètica tinguin característiques molt 66 Resposta a.
diferents, per exemple, una cèl·lula nerviosa i una cèl·lula 67 Resposta d.
muscular d’una mateixa persona. 68 Resposta d.
43 En els humans no hi pot haver cèl·lules somàtiques amb un 69 Resposta c.
nombre senar de cromosomes, tret que s’hi hagi produït
una mutació, com passa, per exemple, en la síndrome ACTIVITATS FINALS
de Down, en què hi ha tres exemplars del cromosoma 21
70 • Fosforilació oxidativa – Mitocondris.
en lloc de dos, que és el que és normal (un d’heretat del pare
i un altre d’heretat de la mare), o en la síndrome de Klinefelter, • Regulació de la pressió – Vacúol pulsàtil.
en què hi ha dos cromosomes X i un cromosoma Y. • Glicosilació – Aparell de Golgi.
En els gàmetes humans hi ha un nombre senar
• Síntesi de proteïnes – Ribosomes, reticle endoplasmàtic
de cromosomes, concretament 23, en condicions normals.
rugós.
En altres espècies, hi ha casos en què les cèl·lules somàtiques
• Formació de colesterol – Reticle endoplasmàtic llis.
dels adults d’un sexe tenen un nombre parell de cromosomes,
i les de l’altre sexe, un nombre senar. El primer pot generar • Degradació d’àcids grassos – Mitocondris.
gàmetes amb un nombre senar o amb un nombre parell • Síntesi d’àcids grassos – Citosol.
de cromosomes. Per exemple, si les cèl·lules somàtiques • Formació de proteoglicans – Aparell de Golgi.
tenen 48 cromosomes, els gàmetes tindran 24 cromosomes.
• Procés de fotosíntesi – Cloroplasts.
El segon genera la meitat dels gàmetes amb un nombre parell
i l’altra meitat amb un nombre senar. Per exemple, si té • Formació de glicolípids – Aparell de Golgi.
47 cromosomes, generarà gàmetes amb 24 cromosomes 71 A. Mitocondri (vegeu-ne les parts a la pàgina 159 del llibre
i gàmetes amb 23 cromosomes. de l’alumne). La seva funció és la d’obtenir energia
44 Els cromosomes es poden classificar segons la posició mitjançant el procés de la respiració cel·lular.
del centròmer. Així trobem cromosomes metacèntrics, B. A
parell de Golgi (vegeu-ne les parts a la pàgina 154
submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics. del llibre de l’alumne). Les seves funcions principals són:
45 1. Centròmer, 2. Braços, 3. Cromàtides, 4. Telòmer. • Maduració, acumulació, transport i secreció
de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic.
SABER FER • Glicosilació de lípids i proteïnes.
46 1. Nuclèol. 2. Embolcall nuclear. 3. Cloroplast. 4. Paret • Síntesi de polisacàrids.
cel·lular. També es pot acceptar membrana plasmàtica. 72 a.
5.Citoplasma. Pseudopodi
47 Eucariota. Per la presència d’embolcall nuclear.
48 Vegetal. Per la presència de cloroplasts.
49 La fotosíntesi.
TEST DE LA UNITAT
50 Resposta b.
51 Resposta d.
52 Resposta a.
Lisosoma
53 Resposta c.
Nucli
54 Resposta c.
55 Resposta b. Reticle endoplasmàtic rugós
56 Resposta d. b. El procés que s’observa és la fagocitosi.

57 Resposta c. 73 1. Aparell de Golgi. 2. Membrana nuclear. 3. Nuclèol. Es tracta
58 Resposta a. d’una cèl·lula eucariota animal. En les cèl·lules animals se sol
situar pròxim al nucli, envoltant els centríols.
59 Resposta d.
74 A és un RNAm, B són ribosomes, C és el lumen del reticle
60 Resposta a.
endoplasmàtic rugós, D és una vesícula de secreció
61 Resposta b. i E és la proteïna secretada.
62 Resposta d. El procés 1 és la síntesi de proteïnes i la seva introducció
63 Resposta c. al reticle endoplasmàtic rugós. El procés 2 és la modificació
inicial de les proteïnes introduïdes al reticle endoplasmàtic Es tracta d’un mascle, ja que un dels parells (E-I) té
rugós, el seu transport, la seva modificació final a l’aparell els cromosomes diferents; es tracta, per tant, del parell XY
de Golgi i la seva secreció (exocitosi). o YX.
75 1. amb c., 2. amb a., 3. amb g., 4. amb e., 5. amb d., 6. amb b., 79 a. L a presència de nucli diferenciat, també la presència
7. amb h., 8. amb f., 9. amb j., i 10. amb i. d’un sistema endomembranós, la presència
76 a. és F, b. és F, c. és C, d. és F, e. és C, f. és F, g. és F, h. és C, de mitocondris.
i. és F, j. és F. b. E
l número 3 representa un mitocondri. La seva funció
77 a. amb 4 ,b. amb 3, c. amb 5, d. amb 2, e. amb 1. principal és la respiració cel·lular.
Com més gran sigui el requeriment energètic d’un òrgan c. L a cèl·lula conté dos orgànuls de doble membrana,
o teixit, més quantitat de mitocondris haurà de tenir el nucli (número 2) i el mitocondri (número 3).
a les seves cèl·lules. Per tant, les cèl·lules dels músculs
80 a. Es tracta del reticle endoplasmàtic rugós.
de les cames d’un corredor de marató, que fan un exercici
aeròbic, tindran molta més quantitat de mitocondris que b. É
s una estructura formada per sàculs aplanats associats
les de qualsevol teixit vegetal. a ribosomes.
78 Les parelles de cromosomes homòlegs són: A-H; B-D; C-G; c. E
ls grànuls que s’observen són ribosomes i la seva funció
F-J; E-I. és intervenir en la síntesi de proteïnes.
PER COMENÇAR 10 Un cromosoma profàsic o metafàsic té dues cromàtides.

• Quan les cèl·lules es divideixen de forma contínua i sense control, En canvi, un cromosoma anafàsic o telofàsic tan sols està
evitant ser destruïdes pel nostre sistema immunitari, originen constituït per una cromàtide; per tant, en aquests últims,
un tumor. Si aquest conjunt de cèl·lules es manté en el seu lloc cromosoma i cromàtide és el mateix. Centrosoma
inicial, s’anomena tumor benigne. Però si el tumor envaeix altres és el conjunt de material pericentriolar i diplosoma.
teixits i n’altera la funció rep el nom de tumor maligne. Centròmer és la constricció primària d’un cromosoma.
• Les cèl·lules HeLa es divideixen per mitosi. 11 1. Membrana plasmàtica.
• Es van obtenir a partir d’un tumor de la senyora Henrietta Lacks 2. Centrosoma
i, en honor seu, s’anomenen fent servir les dues primeres 3. Microtúbuls del fus mitòtic.
lletres del seu nom i cognom.
4. Cromosoma format per una cromàtide.
• En un cicle cel·lular es diferencien dues etapes: la interfase
12 Durant la profase mitòtica hi ha 46 cromosomes, i durant
i la fase de divisió.
el temps que dura l’anafase mitòtica n’hi ha 92.
• La mitosi és una divisió nuclear que produeix cèl·lules amb
13
el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.
La meiosi és un procés que genera cèl·lules, anomenades
gàmetes, amb la meitat de cromosomes.
• La funció de relació cel·lular consisteix a captar estímuls
de l’exterior i elaborar-hi una resposta adequada per facilitar
la seva supervivència.
Cromàtides
ACTIVITATS germanes
1 Diferenciació cel·lular. 14 En la profase. El valor de n és 4.

2 Els lisosomes. 15 Aquest procés es produeix gràcies a l’escurçament
Vn dels microtúbuls cinetocònics i, d’altra banda,
3 La fórmula és: RNP 5
per l’allargament del fus mitòtic, gràcies al creixement
Vc 2 Vn
dels microtúbuls polars i al lliscament dels d’un pol respecte
4/3 π 13 μm3 als de l’altre pol.
0,02 5
4/3 π r3 μm3 2 4/3 π 13 μm3 16 A. Profase tardana. B. Metafase. C. Profase. D. Telofase. E.
r 5 3,708 μm V 5 4/3 πr 3
V 5 213,63 μm 3 Anafase.
4 Cariocinesi i mitosi són termes sinònims que es refereixen L’ordre és C, A, B, E, D.

a la divisió del nucli. La citocinesi és la divisió del citoplasma. 17 Cèl·lula somàtica • • Cèl·lula haploide
La fase M és sinònim de divisió cel·lular i comprèn una Cromosoma anafàsic • • Cèl·lula diploide
cariocinesi i una citocinesi.
Gàmeta • • Una cromàtide
5 a. La interfase inclou les fases G1, S i G2.
Cromosoma metafàsic • • Material pericentriolar
b. La citocinesi té lloc a la fase M.
Microtúbuls • • Dues cromàtides
c. En aquestes cèl·lules, la fase G0 se situa abans de la fase G1.
18 La mitosi és una divisió cel·lular que produeix una distribució
d. En aquesta fase es produeix la duplicació del DNA. del material genètic de la cèl·lula mare en conjunts idèntics
6 És el procés comprès entre el naixement d’una cèl·lula, per cadascuna de les cèl·lules filles. En canvi, la meiosi
el seu creixement i, al final, la seva divisió en dues cèl·lules produeix la formació de cèl·lules o gàmetes amb la meitat
filles. Comprèn una etapa denominada interfase, en què del material genètic del que té la cèl·lula mare. A més, origina
presenta un nucli, i una etapa denominada divisió cel·lular un augment de la variabilitat genètica de l’espècie a causa
o període M, en què no presenta nucli, sinó cromosomes. de la distribució aleatòria dels cromosomes homòlegs entre
7 Es poden observar cromosomes amb dues cromàtides les cèl·lules filles i també a causa de l’intercanvi genètic
a la profase i a la metafase. Es poden observar cromosomes entre cromosomes homòlegs.
amb només una cromàtide a l’anafase i a la telofase. 19 Les cromàtides germanes són les dues cromàtides d’un
No s’observen cromosomes a la interfase. cromosoma profàsic o metafàsic. Les cromàtides homòlogues
8 Pel que fa als animals, poden anar bé les cèl·lules són les cromàtides de dos cromosomes homòlegs.
dels embrions, els epitelis de les cavitats digestives 20 Sí. Els gàmetes són cèl·lules humanes i tenen 23 cromosomes.
i pulmonars, i els teixits de les ferides que cicatritzen, Les cèl·lules somàtiques humanes tenen 24 tipus de
ja que les cèl·lules de tots aquests teixits presenten un alt cromosomes (22 tipus d’autosomes, 1 cromosoma de tipus X
grau de divisió. Pel que fa als vegetals, per la mateixa raó, i 1 cromosoma de tipus Y). Amb 22 tipus de cromosomes no
són apropiats els meristemes que hi ha al final de les arrels hi ha cap cèl·lula humana normal (sí que n’hi pot haver si
i les tiges joves. es produeix una mutació cromosòmica en un gàmeta).
9 Sí, totes en tenen el mateix nombre i el mateix tipus. 21 Es troba en la telofase II de la meiosi.
SABER FER
22 1. La mitosi és una cariocinesi. 1. La meiosi inclou dues cariocinesis i dues citocinesis.
2. La mitosi dóna lloc a dues cèl·lules amb el mateix 2. La meiosi dóna lloc a quatre cèl·lules amb la meitat de cromosomes
nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. que la cèl·lula mare.
3. Durant la profase hi ha encreuament de cromàtides i, per això, després
3. Durant la profase no hi ha sinapsi ni encreuament
hi ha recombinació genètica.
i, per tant, després no hi ha recombinació genètica.
4. Durant l’anafase I no se separen les cromàtides germanes, sinó que
4. Durant l’anafase se separen les cromàtides germanes. migren juntes cap a un dels dos pols.
5. Si no hi ha mutació, els cromosomes de les cèl·lules 5. Aproximadament la meitat dels cromosomes de les cèl·lules filles són
filles són idèntics als de la cèl·lula mare. el producte de la recombinació genètica entre cromàtides
de cromosomes homòlegs.
6. La mitosi es dóna generalment en les cèl·lules mare
6. La meiosi tan sols es dóna en les cèl·lules mare dels gàmetes
de les cèl·lules somàtiques.
i de les meiòspores.
ACTIVITATS 34 Resposta a.
23 • En un cicle diploide els individus sempre són diploides, 35 Resposta c.
i la fase haploide comprèn només els gàmetes, generats 36 Resposta d.
per un procés de meiosi. És propi dels animals, molts
37 Resposta c.
protozous i algunes algues i fongs.
38 Resposta a.
• El procés 1 s’anomena meiosi.
39 Resposta b.
• El procés 4 és una mitosi.
40 Resposta d.
24 P
erquè, com que són organismes immòbils i distanciats
els uns dels altres, la fecundació encreuada en el medi 41 Resposta b.
terrestre és més difícil que en el cas dels animals, i necessita 42 Resposta c.
la intervenció del vent o dels insectes. 43 Resposta a.
25 La reproducció asexual genera una població d’organismes 44 Resposta d.
idèntics que, en condicions favorables, poden sobreviure
sense dificultats i multiplicar-se ràpidament, amb la qual cosa
45 Resposta a.
es produeix una dispersió ràpida de l’espècie. 46 Resposta c.
En condicions desfavorables, la reproducció sexual és més 47 Resposta a.
beneficiosa perquè incrementa la variabilitat genètica 48 Resposta c.
de l’espècie. Aquest increment de variabilitat pot fer possible
49 Resposta c.
que alguna nova combinació, la més favorable, afavoreixi
la supervivència de l’espècie en les noves condicions adverses. 50 Resposta b.
26 U
n estímul cel·lular és una variació del medi ambient, extern
ACTIVITATS FINALS
o intern, que provoca una resposta de la cèl·lula.
51 Disponibilitat d’espai - Estímul de reproducció.
27 Un tactisme és una resposta que implica un moviment
de la cèl·lula, mentre que un tropisme només implica una Telofase - Microtúbuls interzonals.
orientació de la cèl·lula. Procentríol - Fase S.
28 E
ls moviments de ciclosi i els ameboides són corrents Metafase - Placa equatorial.
d’endoplasma que estan en estat de sol. Es diferencien
Punt R - Fase G1.
en el fet que en els de ciclosi no hi ha conversió
d’ectoplasma en estat de gel a ectoplasma en estat de sol Profase tardana - Cinetocor.
i, en canvi, en els moviments ameboides sí. Fibra de 300 Å - Fase G2.
29 S
ón substàncies químiques que es formen com a resultat Profase primerenca - El nuclèol desapareix.
de l’arribada a la cèl·lula d’un estímul, i que després arriben 52 A. Metafase. B. Final de la profase. C. Telofase. D. Anafase. E.
a altres llocs de la cèl·lula i provoquen una resposta cel·lular. Principi de la profase.
Un exemple de segon missatger és l’AMP cíclic.
L’ordre és E, B, A, D, C.
30 egons la hipòtesi del lliscament, el cili es corba en lliscar
S
53 a. E
s troben en metafase perquè els cromosomes estan
un doblet sobre un altre. L’energia per fer aquest lliscament
ubicats al pla equatorial de la cèl·lula.
la subministra l’ATP en presència de Ca21 i Mg21.
b. L a cèl·lula C ha experimentat una cariocinesi (repartiment
TEST DE LA UNITAT dels cromosomes en dos nuclis) sense que encara s’hagi
produït la citocinesi (divisió del citoplasma), per tant
31 Resposta d.
és una cèl·lula 4n encara que cadascun del nuclis sigui 2n.
32 Resposta b. En canvi, la cèl·lula D és una cèl·lula 2n i el seu nucli
33 Resposta c. també és 2n.
54 Després de dues divisions mitòtiques es formen 4 cèl·lules,

després de cinc divisions mitòtiques es formen 32 cèl·lules,
i després de deu divisions se’n formen 1.024. La fórmula
és: 2n, sent n el nombre de divisions. Després de vint
divisions mitòtiques es formen 1.048.576 cèl·lules.
55 En la fase G1 hi haurà 0,8 pg d’ADN, en la metafase
n’hi haurà el doble, és a dir, 1,6 pg, i en l’anafase n’hi haurà
1,6 pg.
56 Les cèl·lules dels animals presenten mitosi astral, és a dir,
amb intervenció d’àsters, i la citocinesi és per estrangulació
o per fissuració. Les cèl·lules dels vegetals, en canvi,
presenten mitosi anastral, és a dir, sense intervenció d’àsters,
en el lloc dels quals intervenen els casquets polars,
PROFASE I MEIÒTICA
i la citocinesi és per septació.
57 Un cromosoma profàsic te dues cromàtides, mentre
que l’anafàsic només presenta una cromàtide.
58 Se situen a la placa equatorial perquè les seves fibres
cinetocòriques d’un costat creixen tant com les de l’altre
costat, i totes dues arriben gairebé als pols de la cèl·lula.
Això passa en la metafase.
59 Si la cèl·lula inicial només tingués un nucli es formaria
una cèl·lula amb dos nuclis.
60 Si la cèl·lula inicial només tingués un nucli es formaria
un citoplasma sense nucli, que es degradaria en poc temps,
i en quedaria la mateixa cèl·lula inicial però amb
un citoplasma més petit.
61 El càncer consisteix en una pèrdua del control de la divisió
cel·lular. Els microtúbuls són estructures que formen part ANAFASE I MEIÒTICA
del fus acromàtic, el qual es constitueix durant els processos 63 a. E
s troben a la metafase de la mitosi, ja que és en aquesta
de divisió cel·lular. Quan no es forma, a causa de l’acció del fase quan es poden observar els dos cromosomes
fàrmac, les cèl·lules perden la seva capacitat de divisió. homòlegs i, a cada cromosoma, les dues cromàtides
62 germanes.
b. L a A i la B són cromàtides germanes i tenen la mateixa
informació genètica, ja que una és una còpia de l’altra.
Passa el mateix entre les cromàtides germanes C i D.
64 • És falsa. Les cèl·lules sexuals són les que es poden
unir per formar un nou individu, és a dir, són
els espermatozoides i els òvuls, i aquestes cèl·lules
no experimenten mai la meiosi. Les que sí que ho fan
són les cèl·lules mare de les cèl·lules sexuals.
• És certa si, com la pregunta anterior, es refereix
a l’espècie humana. En canvi, si la frase inclou tots
PROFASE MITÒTICA
els organismes, aleshores és falsa, perquè les cèl·lules
mare de les meiòspores també experimenten meiosi.
• És falsa. Els anterozoides i les oosferes de molses
i falgueres es formen per mitosi, ja que el gametòfit
és haploide.
• És falsa. Si bé les espores sorgides per mitjà de la mitosi
(mitòspores) són una forma de reproducció asexual,
hi ha un altre tipus d’espores, les sorgides per meiosi
(meiòspores), que són una forma de reproducció sexual,
perquè els descendents als quals dóna lloc són
genèticament molt diferents del seu progenitor
(les seves cèl·lules tenen la meitat de cromosomes
ANAFASE MITÒTICA que les del progenitor).
• Si és un cromosoma metafàsic d’una mitosi, les seves 69 • Presenta un cicle diploide. Els adults i la totalitat de fase
dues cromàtides porten el mateix missatge genètic, del cicle són diploides. Només els gàmetes són haploides.
excepte si hi ha hagut mutacions. Si és un cromosoma
• En el 8, atès que els adults (2n) formen gàmetes (n).
metafàsic d’una meiosi, les seves cromàtides,
Aquest procés només es pot produir per meiosi.
independentment de si hi ha hagut mutacions o no,
porten missatges genètics diferents a causa • En els passos 4, 5 i 6 hi ha reproducció asexual. En el pas 1
de la recombinació genètica a l’atzar. hi ha reproducció sexual.
65 En l’anafase II, com que encara no s’ha dividit el citoplasma, • L’existència d’una fase de reproducció asexual permet
hi ha 46 cromosomes. En la metafase I també hi ha 46 que els pòlips originin moltes meduses d’una manera més
cromosomes. ràpida i menys costosa que la fase de reproducció sexual.
Aquest fet afavoreix l’augment ràpid de la població
66 Diplohaploides – sexual – diploide – haploide. de meduses.
68 a. E
ls nombres 1 i 2 corresponen a una mitosi perquè té lloc 70 Cicle A Cicle B Cicle C
una duplicació de la quantitat de DNA i una recuperació
de la quantitat inicial en el moment de la divisió, Tipus de cicle Diploide Haploide Diplohaploide
mantenint el nombre de cromosomes en 46. El nombre 3
Fecundació 2 5 9
correspon a una meiosi perquè hi ha una duplicació
de la quantitat de DNA abans de la primera divisió, Mitosi 3 4 7, 8 i 10
i després hi ha una segona divisió sense duplicació
Meiosi 1 6 11
de DNA que condueix a una reducció del nombre de
cromosomes per cèl·lula a 23. Animals,
Plantes,
Exemple protozous, Algunes
b. L a lletra A correspon a l’anafase o telofase de la mitosi. algunes
d’organisme algunes algues i fongs
La lletra B correspon a l’anafase o telofase de la segona algues i fongs
algues i fongs
divisió meiòtica.
PER COMENÇAR és un enllaç 3’ → 5’. Això explica que el filament

creixi en direcció 5’ → 3’.
• És un programa científic internacional que ha aconseguit
identificar els gens de l’ésser humà i situar-los als cromosomes 6 El DNA complementari és 3’... TGAGTCCAT ...5’.
corresponents. 7 Hi ha el 18 % de A, i com que A i T sumen el 36 %,
• Permet relacionar malalties genètiques amb els gens G i C sumen el 64 % (100 2 36 5 64), i com que hi ha d’haver
que les produeixen. la mateixa quantitat de G que de C, hi ha el 32 % de G
• En el cromosoma X. Perquè l’home només presenta i el 32 % de C.
un cromosoma X i, per tant, si presenta el gen amb la malaltia 8 Els fragments d’Okazaki són segments constituïts
el manifestarà. En canvi en la dona, que té dos cromosomes X, per una petita quantitat de nucleòtids d’RNA a l’extrem 5’,
només manifestarà la malaltia si presenta el gen de l’ALD seguits d’una gran quantitat de nucleòtids de DNA.
en els dos cromosomes X. Als bacteris hi ha uns 50 nucleòtids d’RNA i de 1.000
• La proteïna-ALD. Es troba en els peroxisomes. La seva funció a 2.000 nucleòtids de DNA.
és introduir l’enzim CoA-ligasa peroxisòmic, que degrada A les cèl·lules eucariotes, els fragments d’Okazaki tan sols
els àcids grassos de cadena llarga. poden contenir de 100 a 200 nucleòtids en total.
• Es caracteritza per un mal funcionament de la via metabòlica 9 Trencar els ponts d’hidrogen que uneixen les dues cadenes
de degradació dels àcids grassos de cadena llarga. de DNA perquè serveixen de patrons.
• Una barreja d’olis formada per quatre parts de trioleat 10 Se sintetitza de manera discontínua perquè no hi ha cap
de gliceril amb una part de trierucat de gliceril.
enzim DNA-polimerasa capaç d’unir nucleòtids a l’extrem
S’anomena així perquè aquesta teràpia va ser
5’ del DNA. Perquè aquest pugui créixer més enllà
desenvolupada per la família Odone per tractar
de l’extrem 5’, es necessita que sobre un punt del DNA
el seu fill Lorenzo.
patró, situat a uns 1.000 nucleòtids més enllà d’aquest
• Hi ha dues formes de la malaltia: la forma cerebral infantil, extrem 5’, s’iniciï la síntesi d’un fragment en direcció 5’ 3’,
més freqüent i coneguda com ALD, i la forma adulta, fins que arribi a contactar amb l’extrem 5’ del DNA
anomenada adrenomieloneuropatia (AMN). que es vol fer créixer, i després que un DNA-ligasa empalmi
• L’acumulació dels àcids grassos de cadena llarga provoca els dos extrems.
una desmielinització de les neurones. 11 El filament discontinu tarda més a sintetitzar-se
(per això s’anomena filament retardat) que el filament
ACTIVITATS continu perquè la síntesi s’atura constantment,
1 Una s’anomena conservadora perquè la doble hèlix esperant que l’enzim helicasa arribi a trencar
inicial es conserva. L’altra hipòtesi s’anomena els ponts d’hidrogen de 1.000 parells de nucleòtids,
semiconservadora perquè, en cadascuna de les dobles i que es torni a iniciar la síntesi d’un nou fragment
hèlixs resultants, un dels filaments és antic i l’altre d’Okazaki.
és un filament acabat de sintetitzar. En la hipòtesi 12 S’està duent a terme el procés de la replicació
dispersiva els filaments estan constituïts per una en eucariotes. Es dedueix perquè el cromosoma és
mescla de fragments de DNA antic i de DNA acabat lineal i presenta diferents bombolles de replicació.
de sintetitzar.
13 Procariotes
2 Si la hipòtesi correcta fos la conservadora, el nou DNA
1. E
l DNA no està enrotllat sobre histones formant
tindria els dos filaments constituïts per bases nitrogenades
nucleosomes; per tant, no necessita desenrotllar-se
amb N14; per tant, ocuparia la posició superior, la del N14,
per poder ser llegit.
i hi hauria DNA15 i DNA14, però no DNA14-15. Aquesta
hipòtesi es va descartar perquè no s’hi va trobar ni DNA15 2. Tan sols hi ha una bombolla de replicació.
ni DNA14, sinó tan sols DNA14-15. 3. E
ls fragments d’Okazaki presenten de 1.000 a 2.000
3 Si la hipòtesi correcta fos la dispersiva, en la segona nucleòtids del DNA.
replicació i la tercera el nou DNA tindria els dos filaments Eucariotes
constituïts per bases nitrogenades amb N15 i N14;
1. E
l DNA està enrotllat sobre histones formant
per tant, ocuparien la posició intermèdia (tan sols
nucleosomes, per la qual cosa s’ha de desenrotllar
hi hauria DNA14-15). Aquesta hipòtesi es va descartar
per ser llegit.
perquè no tan sols s’hi va trobar DNA14-15, sinó també
DNA14. 2. H
i ha moltes bombolles de replicació o replicons
(3.500 al genoma de Drosophila).
4 L’explicació és la següent: per unir els nous nucleòtids
fa falta energia, i aquesta s’obté dels enllaços entre 3. E
ls fragments d’Okazaki tan sols presenten de 100
el primer i el segon fosfat dels nucleòtids trifosfat. a 200 nucleòtids del DNA.
5 És un enllaç entre el carboni 3’ del darrer nucleòtid 14 Són regions del DNA dels eucariotes que presenten moltes
del DNA en creixement (l’anomenat extrem 3’) bombolles de replicació, és a dir, molts punts d’inici
i el carboni 5’ del nucleòtid que s’hi afegeix; per tant, de la replicació.
15 d. L ’RNA-polimerasa reconeix la seqüència promotor

A B C D E G de la cadena de DNA. Aquesta seqüència indica quina
Mutant 1 2 2 2 1 2 1 és la cadena que es transcriu, la cadena «amb sentit».
Mutant 2 2 1 2 1 2 1 A partir d’aquí, l’RNA-polimerasa va afegint ribonucleòtids
Mutant 3 2 2 2 2 2 1 complementaris als d’aquella cadena en direcció 5’-3’ fins
Mutant 4 2 1 1 1 2 1 que arriba a la seqüència terminador i se separa del DNA.
Mutant 5 1 1 1 1 2 1 Posteriorment caldrà una maduració d’aquest RNAm.
Mut 5 Mut 4 Mut 2 Mut 1 Mut 3
| | | | | SABER FER
E → A → C → B → D→G 24 1. DNA. 2. RNA missatger o RNAm. 3. RNA de transferència
o RNAt. 4. Aminoàcid. 5. Pèptid o proteïna.
16 Probablement la irradiació ha provocat una mutació 25
Nom Molècula Molècula
que ha modificat el DNA a la regió on es troba el gen que Procés
del procés llegida produïda
codifica l’enzim de la via de síntesi de l’arginina. Aquest fet
està d’acord, doncs, amb la idea que un gen correspon A Transcripció DNA RNAm
a un enzim. Pèptid
B Traducció RNAm
17 a. RNAm: o proteïna
5’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 3’ 26 E
n primer lloc, hem de buscar la seqüència de l’RNAm.
b. RNAm: Sabent que A-U, T-A, G-C, C-G, la complementària
3’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 5’ de 3’- T A C A A A T T C G T C A A C - 5’ és:
quest RNAm és totalment diferent del de l’apartat

A 5’- A U G U U U A A G C A G U U G - 3’
anterior, ja que si es posa en el mateix sentit de lectura Després hem de buscar a la taula del codi genètic
és: la correspondència entre triplets en direcció 5’-3’
RNAm: i els aminoàcids:
5’... A A G A A A C A A G U A C U U G U A ... 3’ AUG: Met. UUU: Phe . AAG: Lys. CAG: Gln. UUG: Leu
Per tant, el pèptid és: Met-Phe-Asn-Gln-Leu
18 La seva funció és servir de regió de reconeixement
de l’RNA-transcriptasa i orientar-la correctament perquè 27 • Són possibles els triplets CCC, CCU, CUC, UCC, CUU, UCU,
transcrigui la cadena correcta. UUC, UUU.
19 a. E
l procés de maduració del preRNAm inclou totes • De triplets CCC, n’hi haurà 0,7 3 0,7 3 0,7 5 0,343,
les modificacions que pateix la molècula un cop ha estat és a dir, el 34,3 %.
sintetitzada i fins que es converteix en funcional. • De triplets amb dues U i una C, n’hi haurà P(CUU) 1
Té lloc en el nucli. 1 P(UCU) 1 P(UUC) 5 0,7 3 0,3 3 0,3 1 0,3 3 0,7 3 0,3 1
b. Ribonucleoproteïna petita nuclear. 1 0,3 3 0,3 3 0,7 5 0,189, és a dir, el 18,9 %.
20 Els exons són les seqüències dels RNAm que porten
28 Si conté nucleòtids de U i de A, s’han format els triplets AAA,
informació per sintetitzar les proteïnes. AAU, AUA, UAA, AUU, UAU, UUA i UUU. Com que el triplet
UAA indica final de la síntesi, cada vegada que per atzar
Els introns també són seqüències dels RNAm, però no porten
es troba format, en traduir-lo finalitzarà la síntesi
informació per sintetitzar proteïnes; per tant, són eliminats
de la cadena polipeptídica; per això n’han resultat
durant el procés de maduració dels RNAm.
cadenes molt curtes.
21 No, perquè els gens de les cèl·lules eucariotes presenten
introns intercalats en el gen, mentre que els gens ACTIVITATS
de les cèl·lules procariotes no presenten introns. 29 Que el codi genètic presenti degeneració indica que hi ha
Com que els introns també es transcriuen, els transcrits
un excés de combinacions, és a dir, que hi ha diversos
primaris de les cèl·lules eucariotes són molt més llargs que
triplets (codons) que corresponen a un mateix aminoàcid.
els de les cèl·lules procariotes. Després de la maduració
Aquest fet no es compleix per als aminoàcids metionina
(extracció dels introns), sí que tindran la mateixa longitud.
(Met) i triptòfan (trp).
22 El poli-A és una seqüència d’unes 200 adenines que
30 La unitat de transcripció és la regió de DNA que es transcriu.
s’afegeix a tots els RNAm dels eucariotes quan s’acaba
En canvi, el promotor és una regió del DNA que es troba
la transcripció. La seva funció és orientar la molècula
abans de la unitat de transcripció i que no es transcriu.
per ajudar-la a sortir del nucli cap al citoplasma a través
La seva funció és indicar a l’RNA-polimerasa quina cadena
dels porus de la membrana nuclear.
s’ha de transcriure.
23 a. CUU CUA GUU GUC AUA GUC ACC 31 1 amb c; 2 amb f; 3 amb d; 4 amb g; 5 amb a; 6 amb h;
b. Transcripció. 7 amb b; 8 amb e.
c. D
NA, ribonucleòtids, enzims com l’RNA-polimerasa 32 És l’encarregat d’unir els aminoàcids al seu RNA
i d’altres. de transferència corresponent.
33 U n codó és un triplet de nucleòtids dels RNAm i que 59 a. A uns 1.000 nucleòtids

10 per minut.
La duplicació del DNA i la biosíntesi de les proteïnes
en la taula del codi genètic són els que es corresponen b. S

ón complementaris, antiparal·lels i enrotllats de manera
La traducció
als7 aminoàcids. o biosíntesi
Un anticodó dede
és un triplet lesnucleòtids
proteïnes
plectonímica, és a dir, que per separar-los cal
que es troba a la nansa anticodó dels RNAt, i que s’uneixen desenrotllar-ne l’un respecte de l’altre.
als
7.1.codons corresponents
Activació dels aminoàcidsde forma complementària
c. S
í. L’aparició de noves informacions és l’única possibilitat
iElsantiparal·lela durant la traducció.
aminoàcids, en presència de l’enzim aminoacil-RNAt-sintetasa i d’ATP, tenen que sorgeixin millores heretables.
34 la
Lacapacitat
unió es produeixi donar
d’associar-se entrelloc
l’extrem 3’ dels RNAtdei manera
a un aminoacil-RNAt, el carboxílic
que s’alli-
beren AMP, PPi i queda lliure l’enzim, que després torna a actuar. La unió de l’ami- d. S’anomenen mutacions.
dels aminoàcids.
noàcid al seu RNAt específic es duu a terme entre el seu grup carboxil (2COOH) i
35 el radical 2OH
L’enzim de l’extrem 3’ de l’RNAt.
és l’aminoacil-RNAt-sintetasa. La reacció seria: ACTIVITATS FINALS
Aminoacil-RNAt-sintetasa
60 1. Replicació o duplicació. 2. Transcripció. 3. Traducció. 4.
Transcripció inversa.
P Adenosina 61 a. A un DNA, ja que té T.
P P P Adenosina
Aminoàcid Pirofosfat
P Pi
P b. A un DNA, ja que té T.
ATP RNAt
Pi Adenosina Aminoacil-RNAt
Fosfats P i
AMP (un aa activat)
c. A un RNA, ja que té U.
Activació dels aminoàcids.
Formació d’un aminoacil-RNAt.
d. N
o es pot dir si és un DNA o un RNA, ja que no hi ha ni U
36 La regió E o centre de sortida és el lloc on se situa l’RNAt
7.2. Traducció ni T.
sense aminoàcid. La regió P o centre peptidil és on se situa
elprocés
El primer aminoacil-RNAt
de traducció es divideixi en
la tres
regió A iniciació
fases: o centre de acceptor
la síntesi, elongació o 62 DNA: 5’... C T T C G T C A A A T G ...5’
allargament de la cadena polipeptídica i finalització de la síntesi.
és on se situen els aminoacils-RNAt següents. RNAm: 5’... G A A G C A G U U U A C ...3’
37 Iniciació
Un operó deés
la un grup
síntesi de gens que es transcriuen junts. RNAm: 5’... G A A - G C A - G U U - U A C ...3’
Consten
L’RNAm d’una
s’uneix a unaregió que ribosòmica
subunitat codifica el repressor
petita (regió
gràcies a una i), inicial
seqüència
Aminoàcids: Glu - Ala - Val - Tyr →
anomenada
el promotor regió líder,p),
(regió queuna
no es tradueix,
regió on enpotla unir-se
qual hi haeluns deu nucleòtids
repressor
complementaris amb l’RNA ribosòmic. Després, la subunitat petita es mou respecte 63 Aminoàcids: H2N - Cys - Gly - Met - Ala - COOH
a(regió
l’RNAmo)fins
i els
que gens
troba elque
codócodifiquen
d’iniciació quediverses proteïnes
és 5’...AUG...3’. A aquests s’hi asso-
implicades
cia en un mateix
un aminoacil-RNAt procés
iniciador metabòlic.
específic, que presenta l’anticodó 3’...UAC...5’ RNAm: 5’... UGU - GGU - AUG - GCU ...3’
i que porta l’aminoàcid metionina en les cèl·lules eucariotes, i l’aminoàcid formil-
El final de UGC GGC GCC
en la
lestraducció
procariotes. es produeix quan un codó sense sentit
38 metionina, Aleshores s’estableixen enllaços d’hidrogen entre el
se situa
codó sota el
5’...AUG...3’ centre A.
i l’anticodó Com que
3’...UAC...5’. no correspon
A aquest cap s’uneix la
grup de molècules GGA GCA
subunitat ribosòmica gran, i així es forma el complex ribosòmic o complex
aminoàcid, no es pot formar un nou enllaç peptídic 3’
GGG GCG
actiu. Aquest procés necessita energia, que és aportada per un GTP i unes proteï- Lloc de fixació
A
i laanomenades
nes cadena polipeptídica se separa
factors d’iniciació. del seu
En el complex RNAtesi queda
ribosòmic diferencien tres
C

de l’aminoàcid DNA possibles: 3’... ACA - CCA - TAC - CGA ...5’
C
lliure,
llocs de omanera
d’unió centres: que es desorganitza el complex ribosòmic. 5’ A
C G
Tot això està

El centre catalitzat
peptidil o centrepels
P, onfactors
se situa eld’alliberament.
primer aminoacil-RNAt; G C
G
ACG CCG CGG
C
CCT CGT
U G
El centre acceptor o centre A, on se situen els aminoacils-RNAt següents; U A
TEST El
DE LA UNITAT
A U
centre de sortida o centre E on se situa l’RNAt sense aminoàcid.
∙ U
C
C
A C A
G
A U
U
A ∙
A
G ∙ CCC CGC
La iniciació de la síntesi presenta algunes diferències entre procariotes i eucari- G
C U C ∙
39 otes.
Resposta c.
En les cèl·lules procariotes l’RNAm no experimenta maduració. Fins i tot C 64
∙ ∙ A
G U
partir de la U que apareix a l’RNAm i de la T que apareix
G U
∙
C G A G G
C A G
U ∙ G
40 abans a. la síntesi, ja es comença a traduir. En les eucariotes, l’RNAm

d’acabar-se
Resposta al DNA, es dedueix que la columna de DNA que es transcriu
∙ G
A C
G
Ponts
se sintetitza al nucli i abans de sortir experimenta un procés de maduració. A G C
41 Resposta
l’extrem b. una caputxa constituïda per una metil-guanosina-trifosfat, que
5’ porta
és la primera. Com que l’RNAm és sintetitzat llegint la cadena
d’hidrogen
U
∙
A
G
permet que els ribosomes la identifiquin, i a continuació es troba l’anomenada de DNA a partir de l’extrem 3’, aquest es troba a dalt.
∙ A
42 Resposta a. no es tradueix.
regió líder, que
A C
Per tant: ∙
A G
U
43 L’RNAm,
Respostasi ésc.prou llarg, pot ser traduït per uns quants ribosomes alhora, un rere
A
l’altre. Si s’examinen amb el microscopi electrònic, s’observa una mena de rosari DNA
Anticodó
44 de
Resposta RNAm RNAt Aminoàcids
ribosomesd.
que s’anomena poliribosoma. de doble cadena
Estructura d’un RNAt.
45 Resposta b.
3’ - C 5’ - G217 5’ - G 3’ - C
46 Resposta d.
G C C G Ala
47 Resposta d.
764274Unitat10.indd 217 06/09/16 13:50
T A A U - 5’
48 Resposta d.
A T U 3’ - A
49 Resposta b.
50 Resposta c. C G G C Trp
51 Resposta b. C G G C - 5’
52 Resposta c. A T U 3’ - A
53 Resposta d. C G G C Interrupció
54 Resposta c. T A A U - 5’
55 Resposta a.
G C C 3’ - G
56 Resposta b.
C G G C Arg
57 Resposta a.
A - 5’ T - 3’ U - 3’ A - 5’
58 Resposta b.
65 a. S
i tan sols es coneguessin els dos primers nucleòtids 70 a. Pont d’hidrogen.
del codó, es podria conèixer l’aminoàcid incorporat b. L’uracil.
en els casos següents: Ala, Arg, Gly, Leu, Pro, Ser, Thr i Val.
c. L a lletra X correspon a la citosina i la lletra Y correspon
b. S
i es coneix l’aminoàcid incorporat, es podria conèixer a l’adenina.
el codó en dos casos: Met i Trp.
d. Enllaç peptídic.
c. E
ls aminoàcids que se substitueixen més fàcilment són
71 a. E
s tracta d’una de les dues cadenes de DNA,
els mateixos que en els dos casos anteriors: Met i Trp.
i ho sabem per la presència de timina (T), que no
66 T A C A A C T A G DNA es troba en l’RNA.
A T G T T G A T C DNA b. T enint en compte que un codó està format per un triplet

de bases i codifica un aminoàcid, tindrem 810 : 3 5 270
A U G U U G A U C RNAm
aminoàcids, però com que l’últim codó seria el d’aturada,
U A C A A C U A G anticodó RNAt serien 269 aminoàcids com a màxim.
Met Leu Ile aminoàcid c. L es seqüències de DNA dels gens d’eucariotes contenen
introns, seqüències no codificants, que s’eliminaran
a. A
cada gen hi haurà un triplet que codificarà un codó durant la maduració de la molècula i faran que
d’aturada al final. Aquests no codifiquen cap aminoàcid. el nombre d’aminoàcids sigui més petit.
Així, en un organisme procariota, dels 1.000 parells, 997 74 a. S
’han trencat els enllaços fosfoestèrics que unien
com a màxim codificaran un aminoàcid. Com que
els nucleòtids dels dos extrems del fragment separat
un codó està compost per 3 aminoàcids, la cadena
en un filament, i els enllaços d’hidrogen que mantenien
polipeptídica podria estar-ne formada per 332.
unides les seves bases nitrogenades amb les bases
al dir, això no obstant, que si el gen és d’una cèl·lula
C nitrogenades de l’altre filament.
eucariota el nombre d’aminoàcids serà més petit, ja que
b. A
partir de l’extrem 3’ s’hi afegiria un nucleòtid de A,
en aquests hi ha exons (seqüències codificants) i introns
un altre de G, un altre de G i un altre de T,
(seqüències no codificants); aquests últims són eliminats
successivament.
de l’RNA transcrit primari i ja no apareixen a l’RNAm
madur. c. L’ordre ha de ser adenina, guanina, guanina i timina.
b. L a mutació de què es parla es transcriuria a l’RNAm d. S

’afegeixen nucleòtids per l’extrem que presenta lliure
com a UAG, que és un codó d’aturada, amb la qual cosa el carboni 3’ del nucleòtid.
es deixaria de fer el procés de traducció posterior en e. Ho faria el DNA-polimerasa I.
aquest punt. La cadena polipeptídica seria interrompuda 77 a. Es tracta del procés de traducció.
en aquest lloc, i produiria una proteïna defectuosa, molt
b. S’està sintetitzant una proteïna.
probablement sense cap funcionalitat. Aquesta mutació
conduiria a la pèrdua d’alguna funció cel·lular que podria c. 1
és RNAt, 2 és RNAm, 3 és la subunitat ribosòmica gran
repercutir negativament en l’individu. i 4 és la subunitat ribosòmica petita.
67 Si és d’una cèl·lula procariota, la seqüència serà: G’ és 5’, H’ és 5’ i I’ és 3’.
d.
RNAm: 5’...A UC CU C AU G ...3’ e. El centre M és el lloc P o centre peptidil i el centre N

és el lloc A o centre acceptor d’aminoacils-RNAt.
DNA (transcrita): 3’... T A G G A G T A C ...5’
f. Aa5 és Lys, aa6 és Ser i aa7 és Val.
DNA (complementària): 5’... A T C C T C A T G ...3’
ls triplets assenyalats amb un 5 s’anomenen codó
g. E
68 Com que cada RNAm dóna lloc a vuit proteïnes,
i els assenyalats amb un 6 s’anomenen anticodó.
n’hi haurà prou que el gen sigui transcrit 750 vegades
(6.000 / 8 5 750). h. Es troba a l’aminoàcid aa1.
69 i. E
s formaria el triplet UAG, que és un triplet d’aturada,
Cèl·lules Cèl·lules i la síntesi de proteïna quedaria interrompuda.
procariotes eucariotes
a. L’RNA transcrit primari ja és

Sí No
l’RNAm?
b. La transcripció i la traducció
es fan en compartiments No Sí
diferents?
c. La transcripció i la traducció
Sí No
són simultànies?
PER COMENÇAR abcdeghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,

c.
• És un organisme en el qual s’ha introduït material genètic concretament la deleció del segment f.
d’una altra espècie. abcfghdeij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,
d.
• Per dotar-los de característiques avantatjoses per concretament una transposició (5 translocació no
a la humanitat. recíproca) del segment de entre el segment h
i el segment i.
• És un blat de moro que té un gen que codifica la proteïna Cry
que el fa resistent a les larves dels insectes banyarriquers.
12 Perquè presenten fulles i fruits més grans, i aquests sovint
estan mancats de llavors, per això són més fàcils de menjar.
• La soia, el cotó i el blat de moro.
Els triploides són estèrils perquè, com que hi ha tres
• Perquè hi ha perill que les varietats naturals es perdin exemplars de cada tipus de cromosoma, durant la meiosi,
i augmenta la dependència dels països respecte el cromosoma senar no troba un cromosoma homòleg
de les empreses productores de transgènics. per fer la sinapsi, per la qual cosa la meiosi s’interromp
• La proteïna és molt tòxica per les larves dels insectes i no es formen les cèl·lules reproductores. Els tetraploides
banyarriquers, ja que els provoca porus a les parets de l’intestí. generalment són fèrtils perquè, com que hi ha quatre
exemplars de cada tipus de cromosoma, sí que es poden
ACTIVITATS aparellar de dos en dos per fer la sinapsi.
1 Són alteracions totalment a l’atzar, és a dir, no van dirigides 13 a. 15 cromosomes. b. 17 cromosomes. c. 32 cromosomes.
cap a una finalitat concreta. d. 8 cromosomes. e. 18 cromosomes. f. 48 cromosomes.
g. 18 cromosomes. h. 14 cromosomes.
2 Les mutacions somàtiques, excepte les que originen cèl·lules
cancerígenes, no tenen gaire importància. El motiu és que 14 A. Monoploïdia o haploïdia, perquè presenta n cromosomes.
aquestes cèl·lules, si no són viables, són substituïdes B. D
iploide. Individu amb una dotació cromosòmica normal
per unes altres, i, si són viables, donen lloc a un clon (2n).
de cèl·lules sense cap altra complicació.
C. Trisomia del parell A.
3 Les mutacions generalment empitjoren la informació inicial,
D. Triploïdia. Individu amb una dotació cromosòmica 3n.
ja que una alteració sense sentit normalment dóna lloc a una
informació defectuosa. Malgrat tot, són la base de l’evolució,
SABER FER
perquè sense les mutacions només existiria la informació
dels primers tipus d’organismes vius. 15 Seria una euploïdia del tipus triploïdia.
4 Perquè són alteracions en la seqüència de nucleòtids 16 Perquè els rajos X (RX) són un important agent mutagen,
d’un gen. mentre que els ultrasons que s’utilitzen en les ecografies
no ho són. L’aparició de mutacions en cèl·lules òssies,
5 Si en lloc d’una A hi ha una G, és una transició; si hi ha una T
musculars o epidèrmiques, tret que aquestes cèl·lules
en lloc d’una C, és una transició; si en lloc d’una G hi ha
quedin transformades en cèl·lules cancerígenes, no són
una C, és una transversió, i si falta un nucleòtid de C, és una
perilloses, ja que si moren són substituïdes ràpidament
deleció. Aquesta última és la més important, ja que implica
per les descendents de les cèl·lules acompanyants. En canvi,
que a partir d’ella tindrà lloc un corriment en l’ordre
una cèl·lula afectada en un embrió, com que pot ser l’origen
de lectura.
de tot un òrgan, pot comportar tot un òrgan anormal.
6 En el triplet CGG. Per la mateixa raó, les substàncies que afavoreixen
7 En els triplets de DNA 5’ - GGG - 3’ i 5’ - AGG - 3’. Aquests les mutacions, com ara el tabac i l’alcohol, estan
codifiquen els triplets d’RNAm 5’ - CCC - 3’ i 5’ - CCU - 3’, desaconsellades a les dones gestants.
que es tradueixen per prolina. Tan sols que canviï el nucleòtid 17 Es pot evitar no fumant, si no consumim aliments fumats
intermedi de G per un nucleòtid de A, sortiran els nucleòtids o massa cremats.
d’RNAm 5’ - CAC - 3’ i 5’ - CAU - 3’, que es tradueixen
18 Recó és la part més petita d’una informació genètica capaç
per histidina.
de recombinar-se. Mutó és la part més petita d’una
8 Es veu una duplicació. informació genètica capaç de mutar. Cistró és la part
9 Perquè l’individu en té prou amb el gen al·lel contingut més petita d’una informació genètica capaç de codificar
en el cromosoma homòleg. una funció.
10 Perquè per contenir informació sobre estructures 19 El recó i el mutó corresponen a un nucleòtid i, per tant, són
i funcionaments més complexos cal tenir més DNA. més petits que el cistró, que equival a un gen.
11 abcdedefghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,
a. 20 Els que codifiquen RNA diferents de l’RNA missatger,
concretament una duplicació del segment de. és a dir, els que codifiquen RNA nucleolar, RNA
abcfedghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,
b. de transferència, etc.
concretament una transposició (5 translocació no 21 Són gens continguts en una mateixa seqüència
recíproca) del segment fe entre el segment c de nucleòtids. Les informacions que duen són diferents
i el segment d. També podria tractar-se d’una inversió perquè un gen comença en un nucleòtid, i l’altre,
del fragment def. al nucleòtid següent.
22 Presenten en el carboni 3’ un radical –H en lloc d’un radical en un gàmeta o un zigot i, d’aquesta manera totes
–OH i aquest canvi provoca que ja no s’hi pugui afegir cap les cèl·lules de l’individu presentaran la modificació.
altre nucleòtid. 37 La insulina d’origen porcí, com que no és idèntica
23 Un programa informàtic pot comparar seqüències de DNA a la humana i conté algunes impureses, podia provocar
i detectar seqüències repetides i, per tant, deduir que un rebuig i en alguns casos al·lèrgies.
fragment va a continuació de l’altre. 38 Perquè, a més, s’ha d’aconseguir que el gen introduït
24 Perquè la cèl·lula necessita constantment una gran s’expressi i que no provoqui altres alteracions
quantitat d’aquestes molècules per tenir un funcionament en els pacients.
normal. 39 És un organisme en les cèl·lules del qual hi ha inserit
25 Permeten generar més productes (proteïnes, RNAt, RNAr, un o més gens d’una altra espècie.
etc.). 40 Perquè els bacteris normalment ja incorporen material
26 La possible explicació és que al DNA de les cèl·lules genètic a través dels fenòmens de parasexualitat
hi ha les informacions pròpies de les espècies antecessores (transformació, conjugació i transducció), mentre
en el procés evolutiu, que ara ja no són funcionals. D’altra que les cèl·lules de les plantes i els animals no. Aquest
banda, la selecció natural no elimina les duplicacions que no material s’incorpora fàcilment al genòfor (DNA) bacterià,
comporten deficiències, i això és un avantatge, perquè i el seu cultiu és més fàcil i econòmic que el de les plantes
augmenten la quantitat de DNA susceptible de mutar o el dels animals.
i aportar nous gens beneficiosos. 41 Perquè, com que la fecundació de la major part dels peixos
27 Es considera que poden ser essencials en l’aparellament és externa, és molt més fàcil la introducció de nous gens
mecànic i en la segregació dels cromosomes durant la mitosi abans que s’uneixin el nucli de l’espermatozoide i el nucli
i la meiosi. de l’òvul.
28 Com que els gens duplicats són una mica diferents entre si, 42 El fet de ser animals molt coneguts genèticament i molt
generen una pluralitat de proteïnes similars però no propers a nosaltres fa que els podem utilitzar com a model
idèntiques, que, en el cas d’un canvi en les condicions per estudiar les malalties genètiques.
ambientals, augmenten la probabilitat que n’hi hagi alguna 43 1) amb g, 2) amb h, 3) amb j, 4) amb b, 5) amb i, 6) amb f,
de prou apta per a les noves condicions. 7) amb e, 8) amb c, 9) amb a i 10) amb d.
29 Codifiquen substàncies que eren necessàries en les formes 44 Els protooncogens són gens normals que es poden alterar
antecessores però que ara ja no es necessiten.
per l’acció d’agents cancerígens i es transformen
en oncogens. Els oncogens són gens que provoquen
ACTIVITATS
la transformació d’una cèl·lula normal en cèl·lula cancerosa.
30 L’enginyeria genètica és la tècnica que permet la modificació 45 Per protegir-nos de l’acció de les radiacions UV, que són
del genoma d’un organisme. Quan s’aplica a la curació
agents cancerígens.
de malalties i a la millora de plantes i animals d’interès
alimentari rep el nom de biotecnologia. 46 Com que es tracta d’una cèl·lula diploide hi ha 46
cromosomes, per tant, hi ha 2 3 25 · 103 5 5 · 104 gens.
31 Un vector és un mecanisme per introduir gens
Per calcular el nombre de nucleòtids total: 2 3 3 · 109 5
d’un organisme en una altra cèl·lula. El vector pot ser
5 6 · 109 nucleòtids.
un plasmidi bacterià o un virus.
47 Perquè així es pot disposar d’un referent de DNA normal
32 Perquè amb aquests antibiòtics es pot constatar si
amb el qual poder comparar el DNA de persones afectades
els nous gens s’han incorporat o no al genoma del bacteri.
de malalties genètiques i poder deduir on hi ha la diferència.
Si els bacteris ja no moren, és que han incorporat aquests
Això és el primer pas per arribar a la curació per mitjà
gens.
de teràpia gènica.
33 Perquè, com que els gens de les cèl·lules eucariotes
48 Escherichia coli i Drosophila melanogaster són les dues
presenten introns i com que als bacteris no hi ha processos
espècies més utilitzades en tots els laboratoris del món
de maduració de l’RNA missatger, també es traduiran
per fer estudis de genètica. Saccharomyces cerevisiae també
els introns. Com que l’RNA missatger madur està mancat
és molt utilitzat en aquests experiments i, a més, també és
d’introns, el DNA complementari sintetitzat per
molt utilitzat en la indústria. També s’utilitza molt Arabidopsis
la transcriptasa inversa sí que es pot incorporar al genoma
thaliana. Caenorhabditis elegans es va escollir perquè tenia
bacterià i així donar lloc al polipèptid volgut.
només 859 cèl·lules i Homo sapiens per l’interès en el món
34 La conjugació i la transducció. de la medicina.
35 Perquè, a diferència del que passa en les plantes, 49 Que sorgeixin plagues, que desapareguin espècies naturals
no es coneix cap organisme que introdueixi plasmidis (salvatges i agrícoles) perquè són menys competitives, que
a les cèl·lules humanes. neixin nous bacteris i virus patògens per a l’espècie humana
36 En la teràpia de cèl·lules somàtiques s’introdueix el gen i per a altres espècies, i que es contaminin les aigües amb
correcte tan sols en determinades cèl·lules, en canvi substàncies tòxiques noves produïdes pels organismes
en la teràpia de cèl·lules germinals el gen s’introdueix transgènics.
50 Respecte de l’alimentació, l’avantatge que se n’obté és encaminades a produir individus genèticament idèntics
la fabricació d’espècies més rendibles (més producció neta) al seu progenitor, ni el desenvolupament d’embrions fora
i més resistent a les malalties, a les inclemències del temps, de l’úter matern, ni la hibridació d’humans amb altres
a l’emmagatzematge i al transport. Respecte de la salut, espècies. En la legislació espanyola es prohibeix
cal esperar la curació dels individus afectats de malalties la congelació i l’experimentació amb embrions de més
genètiques per mitjà de la inserció dels gens correctes, tant de catorze dies, atès que, a partir d’aquesta data, ja no
en ells com als seus descendents quan encara són embrions. es donen casos de divisió de l’embrió en dos embrions
(que donaria germans univitel·lins), ni la unió de dos en un,
51 Tota actuació humana ha de tenir límits ètics, en tant que pot
per la qual cosa ja és segur que es té un sol individu.
influir directament o indirectament en altres éssers humans.
Per tant, per motius científics no és lícit experimentar amb
TEST DE LA UNITAT
éssers humans contra la seva voluntat o sense haver-los
informat completament, o posar greument en perill la seva 56 Resposta c.
vida innecessàriament, etc. Tampoc no és lícit fer 57 Resposta b.
experiments que puguin posar en perill l’equilibri ecològic 58 Resposta a.
del planeta.
59 Resposta a.
52 Els especialistes en ètica són els qui han d’establir
les normes ètiques. En primer lloc, els juristes, que han
60 Resposta c.
d’estar molt ben informats pels científics. Després, la societat 61 Resposta d.
ha d’aprovar aquestes normes, primer als parlaments 62 Resposta a.
de cada país i, finalment, als parlaments internacionals, ja
63 Resposta a.
que aquests temes afecten tota la humanitat. Els científics
tan sols són responsables que allò que afirmen correspongui 64 Resposta b.
amb la realitat, i que durant la seva investigació no s’hagi 65 Resposta d.
atemptat contra la dignitat humana ni s’hagi posat en perill 66 Resposta a.
la humanitat. Els científics no són els responsables del mal
67 Resposta d.
ús que altres facin dels seus descobriments.
68 Resposta b.
53 Mai no es pot tenir una seguretat absoluta del que pot
passar. Atès que els efectes negatius dels organismes 69 Resposta d.
transgènics poden ser molt greus, ja que tan sols tenim 70 Resposta c.
una vida i tan sols un planeta per poder viure-hi, s’han 71 Resposta a.
d’extremar les precaucions. Abans d’introduir un gen
a un ésser humà, calen anys d’experimentació
72 Resposta d.
del comportament d’aquest gen en animals de laboratori. 73 Resposta b.
Abans de la introducció d’una espècie transgènica al medi 74 Resposta c.
natural, calen anys d’experimentació de cultius en laboratoris
75 Resposta a.
aïllats del medi natural, i també és recomanable la inserció
de gens que facilitin l’eliminació de l’espècie transgènica
ACTIVITATS FINALS
en cas de necessitat, etc.
76 a. F
igura A. Parells de cromosomes homòlegs: 1-9, 2-10, 3-7,
54 La finalitat de la ciència és únicament conèixer millor
4-5. Parell de cromosomes sexuals: 6(Y)-8 (X).
la realitat. L’ús que es faci dels descobriments no és ni
congruent ni incongruent amb la finalitat de la ciència. El fet igura B. Parells de cromosomes homòlegs: 11-15, 12-14,
F
que els pares, gràcies a la ciència, puguin decidir que el futur 13-20, 16-18. Parell de cromosomes sexuals: 17(X)-19(X).
fill tingui la pell d’un color determinat, no té res a veure amb b. E
l cromosoma 22, que és homòleg del 23, presenta
la finalitat de la ciència. Es pot comentar que tota tècnica una mutació, concretament una duplicació. Té repetit un
implica riscos i, per tant, tan sols s’ha d’aplicar quan segment del seu cromosoma.
el benefici sigui molt gran, com ara la curació d’una malaltia, 77 1. E
l problema a investigar és: Sobreviuen els líquens
i aquest no és el cas.
a les condicions de l’espai exterior, en radiació
55 Un principi bàsic de l’ètica és que no pel fet que una cosa i temperatura extremes? o bé: Influeixen la radiació
sigui tècnicament possible, necessàriament ha de ser solar i la temperatura extremes en la supervivència
èticament acceptable. La dignitat humana fa que no sigui lícit dels líquens?
aplicar als humans algunes tècniques que s’utilitzen en
L a hipòtesi és: potser l’exposició del liquen a radiació
animals. Qualsevol persona té dret a créixer en una família,
solar i temperatura extremes disminueix la capacitat
en lloc de néixer i créixer en un laboratori. Les tendències
de supervivència.
més generals en bioètica són les següents: no considerar
correcte la utilització de tècniques encaminades a la millora 2. E
s fan 3 grups de líquens i de cada grup fem diverses
de la raça (l’anomenat «fill a la carta»), tan sols acceptar rèpliques:
l’enginyeria genètica en cas de perill de transmissió d’una • Grup A: s’exposa a temperatura extrema (240 °C)
malaltia al fill, i no admetre la clonació ni la partenogènesi i radiació moderada.
• Grup B: s’exposa a radiació extrema (raig UV) – Tallar mitjançant enzims de restricció el genoma
i temperatura moderada. del VPH fins a obtenir el gen de la proteïna L1.
• Grup C: s’exposa a temperatura moderada i radiació – Fer moltes còpies d’aquest gen (mitjançant la tècnica
moderada. És el grup control. de la PCR o clonant-lo en bacteris o altres
Cada grup tindrà exemplars de líquens similars (edat, microorganismes, fins i tot en cèl·lules del llevat
mida, forma...), el mateix substrat i es fixen els mateixos de la cervesa mateix).
valors per a la resta de variables que puguin afectar – Preparar un cultiu del llevat Saccharomyces cerevisiae.
la supervivència del liquen (humitat, concentració – Transferir el gen de la proteïna L1 a les cèl·lules
de CO2 etc.). del llevat (mitjançant electroporació, pistola de gens,
ra cal observar els canvis de color dels líquens
A etc.).
i la fixació al substrat per determinar-ne la supervivència i – Seleccionar les cèl·lules del llevat que han incorporat
extreure’n conclusions. el gen i establir-ne un nou cultiu.
3. a. Representen nucleòtids. 82
b. S
’observa una mutació gènica o puntual, concretament Núm. d’ordre
Descripció del pas
una substitució de bases. Aquesta substitució pot estar en el procés
provocada possiblement pels raigs UV, que és una
Obtenció de les plantes de blat de moro
radiació molt absorbida pel DNA.
Bt a partir de les cèl·lules cultivades in 9
78 Perquè D. pseudobscura i D. willistoni comparteixen una vitro.
mateixa fusió entre el cromosoma blau i el cromosoma
negre de D. virilis. Això indica avantpassats comuns. Obtenció de moltes còpies del gen Cry. 3
• Perquè les espècies diferents no poden tenir
descendència entre si i, per tant, és impossible que tres Aïllament del gen Cry. 1 o bé 2
espècies diferents hagin evolucionat fins a generar una
mateixa nova espècie. Introducció del bacteri (Agrobacterium
tumefaciens) que conté el plasmidi
79 a. L a base nitrogenada que adopta una forma tautomèrica 6
(vector) amb el gen Cry a un cultiu in vitro
és la guanina de la cadena superior. de cèl·lules de blat de moro normal.
b. Es passa del parell de bases G-C al parell de bases A-T.
c. El descendent mutant és el tercer. Introducció del plasmidi (vector)
que conté el gen Cry al bacteri 5
d. E
s tracta d’una mutació puntual de substitució de bases (Agrobacterium tumefaciens).
tipus transició. Pot no tenir importància o pot tenir-ne
molta si aquest canvi indica un aminoàcid diferent Extracció del DNA de Bacillus
que conforma el centre catalític d’un enzim o si implica 1 o bé 2
thuringiensis.
un triplet d’aturada de la síntesi de la proteïna.
80 • Presenten menys DNA sense informació els bacteris, Introducció del gen Cry a un plasmidi
4
seguits dels llevats. que servirà de vector.
• Presenten més DNA sense informació (no gens)

Selecció de les cèl·lules de blat de moro
els vertebrats.
del cultiu in vitro que han incorporat 7
• El valor que està més estretament relacionat amb el gen Cry.
la complexitat és la relació entre el nombre de nucleòtids
(Mb) i el nombre de gens. Multiplicació de les plantes de blat
81 a. E
fectivament, es tracta d’un organisme transgènic perquè de moro Bt i establiment dels cultius 10
expressa una proteïna que no li és pròpia, ja que se al camp.
li ha inserit el fragment de DNA que porta la informació
Multiplicació de les cèl·lules de blat
corresponent, el qual procedeix del genoma del VPH. 8
de moro que han incorporat el gen Cry.
b. – Aïllar el genoma del VPH.
PER COMENÇAR 7 En l’anisogàmia la diferència entre el gàmeta femení

• La reproducció asexual genera individus genèticament iguals i el masculí simplement és de mida, en canvi, en l’oogàmia,
als seus progenitors, mentre que la sexual genera individus és de mida i de forma, concretament el gàmeta femení és
genèticament diferents. La variabilitat dels descendents immòbil i el masculí té capacitat de mobilitat.
és un avantatge per a l’espècie, ja que permet que, davant 8 En l’alga Spyrogira hi ha una cèl·lula que, per mitjà
d’un canvi imprevisible de les condicions ambientals, puguin de moviments ameboides, es desplaça fins a arribar
existir alguns individus amb probabilitats de sobreviure. on hi ha la cèl·lula immòbil amb la qual es fusionarà,
• La reproducció asexual és la més convenient si l’ambient és a dir, es comporta com un gàmeta masculí mòbil.
és invariable, ja que permet generar individus idèntics En canvi, en els fongs basidiomicets la somatogàmia
als progenitors, els quals estan perfectament adaptats. es dóna per contacte entre dues cèl·lules sense cap
A més a més, en el cas del mar, el fet de no utilitzar gàmetes desplaçament d’una cap a l’altra.
evita les dificultats de la trobada. 9 Es tracta d’una partenogènesi zigofàsica o somàtica.
• La partenogènesi implica la generació d’un nou individu Concretament, l’òvul és diploide perquè apareix després
a partir d’un òvul sense fecundar. S’ha de considerar d’una sola divisió de la cèl·lula mare.
com a reproducció sexual, ja que el nou individu tan sols 10 La gametangiogàmia consisteix en la fusió de gametangis
tindrà la meitat de la informació genètica del seu progenitor.
plurinucleats. Es dóna en els fongs zigomicets i en fongs
En un sentit ampli, també inclou determinats casos
ascomicets.
de reproducció asexual.
11 A partir d’un espermatòcit de primer ordre es formen quatre
• Els mascles procedeixen de cèl·lules haploides (òvuls sense
espermatozoides; en canvi, a partir d’un oòcit de primer
fecundar). Les abelles reines i les obreres s’originen a partir
ordre tan sols es forma un òvul.
de cèl·lules diploides (òvuls fecundats).
• La dotació dels mascles és n i la de les abelles reines
12 En l’espermatogènesi, durant la diferenciació cel·lular,
i obreres és 2n. l’anomenada fase d’espermiogènesi, una part del citoplasma
de l’espermàtida degenera i, per això, l’espermatozoide
• Es diferencien en l’alimentació que reben durant l’estadi larvari.
resultant és una cèl·lula molt més petita. Durant l’anomenada
Si les larves són alimentades amb mel, donen lloc a abelles
fase de creixement es produeix un augment de mida
obreres, i si són alimentades amb gelea reial, donen lloc
de la cèl·lula en passar del darrer espermatogoni a la cèl·lula
a abelles reines.
filla o espermatòcit I (creixement petit).
ACTIVITATS En l’oogènesi no hi ha cap reducció de la mida

del citoplasma en la línia que al final dóna lloc a l’òvul.
1 La reproducció és la generació de nous individus, mentre
Durant l’anomenada fase de creixement es produeix
que la sexualitat és la donació i la recepció de material
un augment de mida de la cèl·lula (per acumulació de vitel)
genètic. Exemples de reproducció sense sexualitat
en passar del darrer oogoni a la cèl·lula filla o oòcit
són tots els casos de reproducció asexual, és a dir,
I (creixement gran). Posteriorment, a causa de l’acumulació
la gemmació en cnidaris, l’escissió dels pòlips,
de vitel i a una distribució desigual del citoplasma entre
la fragmentació dels tubercles, etc. Un cas de sexualitat
el primer corpuscle polar i l’oòcit II, i després entre el segon
sense reproducció és la generació de cèl·lules sexuals
corpuscle polar i l’ovòtida, la mida de la cèl·lula que donarà
(gàmetes i meiòspores) que després no donen lloc
lloc a l’òvul va creixent.
a cap nou individu.
13 L’espermatogènesi, ja que l’espermatozoide és una cèl·lula
2 L’escissió és una forma de reproducció asexual
molt diferent (té un flagel molt llarg) de l’espermàtida
en els animals que consisteix a generar nous individus
(està mancada de flagel).
a partir d’una part de l’individu progenitor. La fragmentació
és la forma de reproducció asexual similar que té lloc 14 L’efecte de la meiosi és reduir a la meitat el nombre
en els vegetals. de cromosomes d’una cèl·lula, separant els parells
de cromosomes homòlegs. Aquesta reducció cromosòmica
3 Sí, és el cas de la poliembrionia. A partir d’un sol embrió, que
és el complement necessari de la duplicació de cromosomes
en principi només hauria de donar lloc a un sol nou individu,
que implica la fecundació, la unió de la dotació cromosòmica
per separar-se en dues meitats apareixen dos individus,
de dues cèl·lules en una de sola. Si no hi hagués una
els anomenats bessons univitel·lins.
reducció, a cada fecundació successiva es duplicaria
4 Sí. És el cas de la partenogènesi sexual. A partir d’un òvul, el nombre cromosòmic.
cèl·lula que té la meitat d’informació genètica que la mare,
es forma tot un nou individu, també amb la meitat 15 L’acrosoma conté els enzims que permeten
d’informació genètica en les seves cèl·lules que a l’espermatozoide foradar els embolcalls externs
la seva mare. de l’òvul i arribar a la membrana.
5 La reproducció sexual.
SABER FER
6 1. va amb d., 2. va amb i., 3. va amb a., 4. va amb h., 5. va
16 En la zona germinativa.
amb c., 6. va amb b., 7. va amb e., 8. va amb j., 9. va amb f.,
10. va amb g. 17 La segmentació parcial (meroblàstica).
ACTIVITATS 38 Les cèl·lules mare embrionàries presenten el problema

18 1. Cap. 2. Coll. 3. Flagel. 4. Nucli. ètic que comporten la destrucció d’un embrió humà
19 L’espermatozoide només aporta al zigot els seus i que propicien l’aparició de tumors. Les cèl·lules mare
cromosomes. La resta, mitocondris, inclosos, no passa adultes presenten el problema de no ser pluripotents
al zigot. Tot el citoplasma del zigot, mitocondris inclosos, i que algunes requereixen mantenir congelat el cordó
és el citoplasma de l’òvul, és a dir, de la mare. umbilical tota la vida.
20 Es diferencien en el nombre de cèl·lules i en la seva

39 La diferenciació cel·lular és la transformació
disposició. A la blàstula hi ha un nombre més gran de les successives cèl·lules filles d’una cèl·lula mare
de cèl·lules. A la mòrula, les cèl·lules formen una massa a cèl·lules especialitzades d’un tipus determinat.
massissa, en canvi, a la blàstula hi ha una cavitat interior. 40 És degut al fet que en algunes cèl·lules s’expressen
21 La gàstrula dels animals diblàstics només presenta uns gens, i en unes altres, uns altres gens.
dos fulls embrionaris, ectoderma i endoderma. En canvi, 41 Són els gens que codifiquen els cofactors de transcripció
en els animals triblàstics hi ha un tercer full embrionari, d’altres gens.
mesoderma. 42 Són els agents que estimulen el gen inicial que regula
22 El sistema nerviós central i perifèric es forma a partir la diferenciació cel·lular. Són els determinants
de l’ectoderma. El tub digestiu i les glàndules annexes citoplasmàtics i les hormones que actuen com
es formen a partir de l’endoderma. a senyals inductors.
23 A les trompes de Fal·lopi. 43 Són els gens que determinen el tipus d’òrgan que cal
24 L’amfimixi és la unió dels dos nuclis en un de sol. generar i controlen els gens responsables de produir-los.
25 Oogoni: 2n. Oòcit I: 2n. Oòcit II: n. Ovòtida: n. Òvul: n.

44 L’apoptosi és l’activació controlada d’una sèrie de gens
per part de la cèl·lula amb l’objectiu d’aconseguir-ne
26 Es tracta d’un desenvolupament indirecte amb metamorfosi
la destrucció. És necessària perquè l’embrió es desenvolupi
complexa o holometàbola.
correctament.
27 Desenvolupament directe. 45 Com que ser d’un sexe o d’un altre o tenir una alçada
28 Metamorfosi senzilla o hemimetàbola. o una altra no és cap malaltia, no seria ètic introduir
29 La metamorfosi senzilla és la que té lloc quan la larva es factors de risc i recursos per aconseguir-ho. Respecte
desenvolupa sense interrompre la seva alimentació i sense a l’alçada, en cap moment es diu que els pares tinguin
passar per períodes d’inactivitat. Aquesta és molt semblant alguna malaltia. En el cas d’evitar que el nen o nena tingui
a l’adult. una malaltia determinada, sí que caldria fer tot l’esforç
La metamorfosi complexa té lloc quan entre la fase possible.
de larva i la d’imago l’individu passa per la fase de pupa, 46 Tots els ciutadans, incloent-hi els científics, estem obligats
durant la qual pateix una certa immobilitat, no s’alimenta, a complir les lleis del país on vivim, per tant, aquest
perd alguns teixits larvaris i se’n formen de nous. comportament s’hauria de considerar incorrecte,
30 És la que té lloc quan la larva és més complexa que l’adult. fins i tot encara que pensem que les lleis no són
Sol donar-se en paràsits on la larva és de vida lliure. les adequades.
31 Presenten una metamorfosi regressiva.
TEST DE LA UNITAT
32 En la inseminació artificial la fecundació es duu a terme
47 Resposta c.
a l’interior del cos de la dona, a les trompes de Fal·lopi.
En la fecundació in vitro, es fa fora del cos, en una placa 48 Resposta a.
de vidre. 49 Resposta d.
33 Perquè els individus adults han de renovar els seus teixits 50 Resposta c.
danyats i reemplaçar les cèl·lules mortes. 51 Resposta a.
34 Consisteix a generar, a partir de les cèl·lules mare del pacient, 52 Resposta a.
cèl·lules especialitzades correctes i trasplantar-les-hi.
53 Resposta b.
35 Les cèl·lules mare adultes es troben en molts òrgans
54 Resposta d.
de l’adult i també als cordons umbilicals, en canvi,
les cèl·lules mare embrionàries només es troben a l’interior 55 Resposta b.
dels embrions. 56 Resposta a.
36 Un embrió clònic és un embrió obtingut a partir del nucli 57 Resposta d.
d’una cèl·lula del pacient que s’ha posat en un oòcit al qual 58 Resposta c.
prèviament s’ha extret el nucli. La finalitat és obtenir cèl·lules
59 Resposta b.
especialitzades correctes per trasplantar-les al pacient sense
problemes d’histocompatibilitat. 60 Resposta a.
37 Són cèl·lules pluripotents induïdes per reprogramació 61 Resposta b.
genètica. 62 Resposta b.
63 Resposta d. 69 1.
A B C
64 Resposta b.
Tipus de reproducció:
65 Resposta d. Sexual Sexual Asexual
sexual / asexual
66 Resposta c. Com seran
els descendents? Diploides Diploides Diploides
ACTIVITATS FINALS diploides / haploides
67 a. P
erquè les cèl·lules musculars són cèl·lules diferenciades
i els gens per produir insulina estan desactivats. 2. Q
ualsevol avantatge o inconvenient d’aquesta llista pot
servir.
b. P
erquè les cèl·lules mare d’un embrió sobrant
provocarien una resposta immunològica. No requereix estructures reproductores
c. L a substitució del nucli d’un òvul per un nucli d’una altra especialitzades: els nous individus s'originen
cèl·lula es diu transferència nuclear somàtica. a partir de cèl·lules somàtiques.
d. L’embrió obtingut es diu embrió clònic. Tots els individus poden originar descendents.
Reproducció asexual
e. E
l nucli d’una cèl·lula muscular pot generar una cèl·lula No cal trobar parella: enorme capacitat
dispersiva.
pancreàtica perquè té la mateixa informació que aquesta,
simplement s’ha de desdiferenciar (rejovenir fins que sigui Cada individu passa tots els gens als seus
una cèl·lula mare) perquè així es pugui transcriure. descendents.
f. N
o hi ha possibilitats que el sistema immunològic Manteniment de les combinacions genètiques
rebutgi les cèl·lules pancreàtiques trasplantades avantatjoses.
perquè les proteïnes d’una cèl·lula depenen del DNA
No genera diversitat genètica.
nuclear i el nucli procedeix d’una cèl·lula del pacient.
Tots els descendents són clons.
g. L es cèl·lules pancreàtiques trasplantades tindran
Estratègia òptima en ambients estables.
un DNA en els mitocondris que serà diferent del DNA
dels mitocondris de les cèl·lules pancreàtiques pròpies, Requereix estructures especialitzades: els nous
ja que estan en el citoplasma d’un oòcit donat. individus s'originen a partir de cèl·lules sexuals
especialitzades, els gàmetes.
h. Es diu clonatge terapèutic.
i. L ’ús de cèl·lules mare embrionàries pot propiciar tumors, Només la meitat de la població (en espècies
dioiques) produeix descendents. La necessitat
per tant, s’han de fer anàlisis freqüents.
de trobar parella implica una baixa capacitat
j. H
i ha governs i entitats que s’oposen a aquestes
Reproducció sexual
dispersiva.
tècniques perquè impliquen la destrucció d’embrions.
Cada individu només passa la meitat dels gens
68 a. O
btenir un clon del Floquet de Neu, és a dir, un goril·la als seus descendents.
genèticament idèntic a ell.
Generació contínua de noves combinacions
b. P
erquè com que el citoplasma del zigot només
genètiques.
l’aporta l’òvul és convenient que aquest citoplasma
sigui el més semblant possible al de les cèl·lules Genera una enorme diversitat genètica, per
de l’individu receptor. recombinació en la meiosi i en la fecundació.
Tots els individus són genèticament diferents.
c. P
erquè el nucli d’un espermatozoide només conté
la meitat de material genètic que tenen les cèl·lules Estratègia òptima en ambients inestables
somàtiques. o amb forta competència, també enfront
de canvis ambientals.
d. N
o és necessari, ja que el citoplasma no aporta
informació sobre les característiques de la pell.
74 a. E
n el punt 1. Sí, perquè en aquest cas el gen humà
e. N
o es podria obtenir una femella albina a partir anticancerigen s’incorpora al nucli que després
de les cèl·lules somàtiques del Floquet de Neu, s’introduirà a l’òvul del qual s’obtindrà la gallina. Així
perquè totes tenen els cromosomes que determinen el gen serà en totes les cèl·lules de la gallina Britney.
el sexe masculí.
n el punt 2. No, en aquest cas no obtindríem la proteïna
E
f. A
quest experiment sí que és possible perquè anticancerígena, donat que el seu gen ha estat introduït
es conserven congelades mostres de diferents teixits en un nucli que després s’ha eliminat de l’òvul i no
i òrgans del Floquet de Neu. s’ha incorporat a la informació genètica de les cèl·lules
g. E
l nou goril·la obtingut seria genèticament de la gallina.
i morfològicament idèntic al Floquet de Neu.
En el punt 3. Sí, perquè en aquest cas el gen humà
s diuen divisió cel·lular, diferenciació cel·lular
h. E anticancerigen s’incorpora directament al nucli de l’òvul
i morfogènesi. del qual s’obtindrà la gallina. Així el gen serà en totes
i. Es diuen determinants citoplasmàtics. les cèl·lules de la gallina Britney.
b. É
s millor clonar la gallina ja que es garanteix la presència 2. ...divisions cel·lulars meiòtiques: a partir del zigot.
del gen a totes les gallines obtingudes per aquest Són divisions mitòtiques
procediment, ja que seran idèntiques a la Britney. En canvi, 3. ...genèticament diferents.
si encreuem la gallina Britney amb un gall normal (sense Les cèl·lules que s’obtenen per divisions mitòtiques
el gen anticancerigen), hi haurà la possibilitat que no són genèticament idèntiques.
s’expressi el gen o no formi part dels gàmetes.
4. ...ve determinat per l’òvul.
75 a. Es fa una fecundació in vitro per tal Ve determinat per l’espermatozoide, que és el que
1r lloc A de poder buscar mutacions en les pot portar el cromosoma Y, i l’embrió serà mascle,
cèl·lules dels embrions generats. o bé el cromosoma X, i l’embrió serà femella. En canvi,
Es deixen desenvolupar els embrions l’òvul sempre serà portador d’un cromosoma X.
2n lloc B
fins a l’estadi de 8 cèl·lules (3 dies). 77 a. P
erquè les noves cèl·lules tenen informació genètica
procedent de dues cèl·lules d’individus diferents.
S’extreuen dues cèl·lules de cada
3r lloc C
embrió per analitzar-les. b. L a meiosi. El seu significat biològic és la reducció
del nombre de cromosomes a la meitat, d’aquesta
Se n'analitza el DNA per buscar-hi
manera, tot i la fusió de dues cèl·lules, permet
mutacions responsables de determinats
mantenir constant el nombre de cromosomes
4t lloc D tipus de càncer. Si no tenen mutacions,
s’implanta l’embrió. En cas contrari, de l’espècie; i l’increment de variabilitat genètica
es rebutja. per recombinació.
c. L a reproducció sexual incrementa la variabilitat genètica
b. P
erquè totes procedeixen del zigot per divisions entre els individus de la mateixa espècie. Aquesta
mitòtiques successives, i per tant totes tenen el mateix variabilitat proporciona una major flexibilitat evolutiva,
contingut genètic. ja que la selecció natural té una base més àmplia sobre
76 L es errades que apareixen en el text són quatre: la qual pot actuar. Per tant, en el cas d’organismes com
1. ...cèl·lules haploides obtingudes per mitosi. ara els fongs, la reproducció sexual proporciona més
Són cèl·lules haploides obtingudes per meiosi. possibilitats per a l’evolució de l’espècie.

Solucionari Bio 1btx

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Bio 1btx

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

El Solucionari de Biologia per a 1r de Batxillerat és una obra

En la realització han intervingut:

34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

10 Es forma per l’intercanvi d’electrons entre un àtom electropositiu ACTIVITATS

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 35

36 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 37

120 (19,7/30) ? 100 5 65,67 %

38 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

• No imprimint gairebé res, reciclant tot el paper que no hi ha

34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

Funció de colorant floral: antocianòsid. Midó Glucosa Reserva energètica Plantes

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 35

55 a. B i E. b. • Perquè, en augmentar la glucosa en sang a causa

36 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

35 Resposta d. 45 En el fet que els esterols presenten un grup alcohòlic (OH)

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 35

36 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

Proteïnes Queratina Fibroïna Ovoalbúmina Glutenina Col·lagen Immunoglobulines Histones

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 35

28 A les glicoproteïnes (tenen dos grups d’oligosacàrids). 37 Resposta b.

29 a amb 6; b amb 4; c amb 5; d amb 3; e amb 1; f amb 2. 38 Resposta d.

32 Totes les proteïnes estan formades per aminoàcids units

36 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

7. Ala-Ser-Ser L a capacitat d’ionització dels aminoàcids ajuden

20. Gly-Gly-Ser 63 a. Representa l’estructura primària d’una proteïna.

21. Ser-Gly-Ser b. S’anomenen aminoàcids.

22. Ser-Ser-Gly c. Per un enllaç peptídic.

23. Ala-Gly-Ala d. Que tots presenten un grup amino i un grup àcid.

62 a. La fórmula de l’alanina és: c. Enllaç peptídic.

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L. 37

38 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable © GRUP PROMOTOR / Santillana Educación, S.L.

PER COMENÇAR 5 a. El carboni 1. S’anomena enllaç N-glicosídic.

• La tècnica de difracció de raigs X. O NH

• Va descobrir que era una estructura helicoïdal amb els fosfats HO P O

ACTIVITATS 8 3 ’ ....A G C C G T GT G AA C ....5 ’

1 Un nucleòsid és una molècula formada per la unió, amb 5’ . . . . T C G G C A C A C T T G . . . . 3’

ATP Molècula transportadora d’energia.

18 De proteïnes i DNA. 33 Resposta d.

30 Resposta c. 52 Com que n’hi ha les mateixes de G que de C, presentarà

PER COMENÇAR 11 Vcel (4/3) (pr3) 5 (4/3) (3,14 · 103 μm3)

ACTIVITATS 14 (8/100) · 4.000 μm 5 320 μm3 3

1 Va ser Robert Hooke l’any 1665. Vn 320 μm3

TEST DE LA UNITAT 2. Oculars

PER COMENÇAR gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum

Filaments intermedis: b, e 30 El mecanisme de transport és una difusió simple, que també

TEST DE LA UNITAT En el sisè, es veu que, en perdre el grup fosfat, la bomba

45 Resposta c. 3. Proteïna intrínseca: transporta substàncies a través

51 Resposta a. – La difusió facilitada és un mecanisme de transport

intracel·lulars i extracel·lulars tendiran a igualar-se • L ’arrel és un conjunt de microfilaments amb funció

6 La cara cis de l’aparell de Golgi és la cara en la qual

continguts en aquest segment siguin transcrits i, per tant, 64 Resposta b.

56 Resposta d. b. El procés que s’observa és la fagocitosi.

PER COMENÇAR 10 Un cromosoma profàsic o metafàsic té dues cromàtides.

1 Diferenciació cel·lular. 14 En la profase. El valor de n és 4.

4 Cariocinesi i mitosi són termes sinònims que es refereixen L’ordre és C, A, B, E, D.

54 Després de dues divisions mitòtiques es formen 4 cèl·lules,

PER COMENÇAR és un enllaç 3’ → 5’. Això explica que el filament

15 d. L ’RNA-polimerasa reconeix la seqüència promotor

 quest RNAm és totalment diferent del de l’apartat

33 U n codó és un triplet de nucleòtids dels RNAm i que 59 a. A uns 1.000 nucleòtids

55 a. B i E. b. • Perquè, en augmentar la glucosa en sang a causa

7. Ala-Ser-Ser L a capacitat d’ionització dels aminoàcids ajuden

45 Resposta c. 3. Proteïna intrínseca: transporta substàncies a través

51 Resposta a. – La difusió facilitada és un mecanisme de transport

intracel·lulars i extracel·lulars tendiran a igualar-se • L ’arrel és un conjunt de microfilaments amb funció

15 d. L ’RNA-polimerasa reconeix la seqüència promotor

quest RNAm és totalment diferent del de l’apartat

33 U n codó és un triplet de nucleòtids dels RNAm i que 59 a. A uns 1.000 nucleòtids

A T G T T G A T C DNA b. T enint en compte que un codó està format per un triplet

b. L a mutació de què es parla es transcriuria a l’RNAm d. S

RNAm: 5’...A UC CU C AU G ...3’ e. El centre M és el lloc P o centre peptidil i el centre N

PER COMENÇAR abcdeghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,

• Presenten més DNA sense informació (no gens)