EL Carboni I L'Aigua

EL
CARBONI I
L’AIGUA
Tema 1: Bioelements
1. Característiques dels éssers vius
Éssers inanimats o Éssers vius

inerts
Estructures diferents no Estructures propies

especials
Funcions dels
No vida éssers vius
Vida
Tema 1: Bioelements
1. Característiques dels éssers vius
La vida és una propietat emergent, nova, que no existeix abans dels éssers vius i és
conseqüència d'ells. La vida és un sistema químic, els essers vius só un conjunt de
molècules.
Definim la vida a través de les funcions que manifesten els éssers vius:
- Complexitat i organització de les seves estructures.
- Intercanvi de matèria i energia amb el medi.
- Creixement i desenvolupament.
- Homeòstasi (manteniment equilibri i estabilitat).
- Excitabilitat o capacitat de resposta enfront dels estímuls.
- Reproducció.
- Capacitat d'adaptar-se al medi i evolucionar.
Lynn Margulis
NIVELLS D’ORGANITZACIÓ
Bioelements
3. Unitat de composició dels éssers vius
- Molta diversitat d'éssers vius però una uniformitat química.
- Tots els éssers vius que es coneixen estan formats pels mateixos 25 elements químics
en la seva major part. Encara que són 70 els que formen part dels éssers vius.
- Només 6 constitueixen el 98 % de tota la matèria viva:
C H O N S P
- Uniformitat química amb la matèria inorgànica (a nivell atòmic).
- La vida té una base química.
- Diverses disciplines tracten de desvetlar aquesta base química (bioquímica, biologia

molecular, genètica molecular,…)
- Moltíssima més complexitat que la matèria inanimada.

Tema 1: Bioelements i biomolècules
3. Unitat de composició dels éssers vius
Proporció comparativa d'elements químics entre cos humà,
univers i escorça terrestre
BIOELEMENTS
3. Elements biogènics o bioelements
Elements químics que formen part de les molècules dels éssers vius.
70 bioelements diferents presents en quantitats molt variables.
- Bioelements majoritaris.
* Primaris (95 % matèria viva)
C H O N S P
* Secundaris (Més escassos però vitals)
Mg Ca K Na Cl
- Bioelements vestigials o oligoelements. (< 0,1 %)

* Presents en tots els organismes
Fe Mn Cu Zn Co F I B
Si V Cr Se Mo Sn
* No presents en tots els organismes
Resta de bioelements fins a 70
1.2.- BIOELEMENTS
Dels 94 àtoms naturales, 70 són bioelements
Bioelements % en la materia Átomos

viva
Primaris 96% C, H, O, N, P, S
Secundaris 3,9% Ca, Na, K, Cl, Mg,
Oligoelements 0,1% Fe,Cu, Zn, Mn, Co, Mo, Li, I,Al, Si...
BIOELEMENTOS PRIMARIOS
LOS MÁS ABUNDANTES POR SER LOS ESTRUCTURALES (SIN ELLOS NO
EXISTIRÍA MATERIA ORGÁNICA)
IMPORTANCIA DEL CARBONO:
0. Tetravalente y bajo peso atómico

1.Forma enlaces covalentes, que son estables y acumulan mucha energía.
2.Puede formar enlaces, hasta con cuatro elementos distintos, lo que da
variabilidad molecular.
3.Puede formar enlaces sencillos, dobles o triples.
4.Se puede unir a otros carbonos, formando largas cadenas.
5.Los compuestos, siendo estables, a la vez, pueden ser transformados por
reacciones químicas.
6.El carbono unido al oxígeno forma compuestos gaseosos
Bioelements
4. Idoneïtat del carboni
Per quin motiu es va triar el carboni com a base de l'esquelet de les biomolèculas?
1. Posseeix 4 electrons desaparellats (4 orbitals híbrids sp 3) pel que pot formar quatre
enllaços covalents simples distribuïts tetraèdricament.
La disposició en tetràedre dels quatre orbitals del carboni

permet formar molècules tridimensionals.
Salt d'un electró cap a un orbital Orbitals en configuració

superior i aparició de 4 orbitals espacial tetraèdrica
enllaçants
-2. El carboni pot formar enllaços covalents,
Simples C C
Dobles C C
Triples C C
* Aquests enllaços poden ser amb si mateix el que li permet formar
llargues cadenes amb un esquelet de carboni (HIDROCARBURS)
* També formar cadenes ramificades.
* I anells cíclics.
3. Ha d'haver-hi un equilibri entre la força de l'enllaç i la seva facilitat per a trencar-se

(El els 4 enllaços del silici són més dèbils i inestables)
5. Ja que la vida interacciona amb les capes terrestres més properes, convé que els
elements bàsics de la matèria orgànica puguin circular entre la matèria viva,
l'atmosfera, la hidrosfera i la litosfera.
El carboni compleix a la perfecció aquest flux entre aquestes capes.

* Circula per l'atmosfera en forma de CO2
* Circula per la hidrosfera en forma d'ió bicarbonat HCO3-
* Circula per la litosfera en forma de carbonat càlcic CaCO3

1.3.- BIOMOLÉCULAS
Son aquellos compuestos químicos, formados por la combinación de
bioelementos, a partir de enlaces.
También se denominan principios inmediatos, porque podían extraerse de la
materia viva con cierta facilidad, inmediatamente.
CLASIFICACIÓN:
Inorgánicos Orgánicos
- Agua -Glúcidos
- Gases: CO2 -Lípidos
-Sales minerales -Proteínas
-Ácidos nucleicos
1.4.- EL AGUA
1.4.- EL AGUA
El agua es una biomolécula inorgánica y es la a más abundante
en los seres vivos. En las medusas, puede alcanzar el 98% del
volumen del animal y en la lechuga, el 97% del volumen de la
planta.
Gran cantidad de agua: líquido interno de animales o plantas,
embriones o tejidos conjuntivos.
Poca cantidad de agua: Semillas, huesos, pelo, escamas o
dientes.
Su porcentaje dependerá de: tejido, edad, sexo y actividad.
Suponiendo un varón de 20 años el 65% de su peso es agua:
• Intracelular: 40%
• Intercelular: 16%
• Circulante: 9%
5. Enllaços químics
Enllaç covalent:
- Uneix els àtoms que formen part de les biomolècules.
- Els electrons més externs circulen en orbitals compartits per

completar la seua última capa d'electrons
* Enllaços no polars: - els electrons es reparteixen uniformement

- entre àtoms amb electonegativitat semblant
* Enllaços polars:- entre àtoms amb diferent electronegativitat

on l’àtom de major electronegativitat atrau més fortament els electrons
Si els àtoms units tenen una electronegativitat
similar es formen molècules apolars, per
exemple H2, O2, N2, o els constituïts per carboni i
hidrogen.
Enlace
apolar.
Si la electronegativitat és sensiblement diferent es
formen molècules polars, com per exemple H2O, NH3,
SH2, etc.
Els enllaços intermoleculars
Són els enllaços entre molècules. Els més comuns
són els enllaços hydrogen, les forces de Van der
Waals I les forceshidrofòbiques.
1- L’enllaç hidrogen
En química, un enllaç d'hidrogen (= pont d'hidrogen) és
una interacció atractiva entre molècules. Es l’atracció entre
la part elctronegativad’una molecula I la electropositive
d’alter.
És el tipus d'interacció molecular més important, és un tipus
d'enllaç feble en comparació amb els enllaços covalent i
iònic.

2- Forces de Van der Waals
Forces degudes a la polarització de molècules apolars per una asimetria en la canviant
distribució electrònica, el que origina dipols instantanis.

5. Enllaços químics
* * Interacions hidrofòbiques: enllaç feble generat per molècules

hidròfobes (o les seues parts no polars) en un medi aquós
Está formada por dos átomos de
Hidrógeno y uno de oxígeno unidos por
enlace covalente
Los enlaces entre los Hidrógenos y el

oxígeno forman un ángulo de 104,5 º
El átomo de oxígeno, por su alta

electronegatividad, atrae los electrones del
enlace covalente, y la molécula presenta
un exceso de carga negativa en las
proximidades del átomo de oxígeno y un
exceso de carga positiva en los átomos de
hidrógeno: Por ello, cada molécula de
agua es un dipolo eléctrico.
5. Estructura de la molècula d’aigua
L’aigua (H2O) té propietats excepcionals en

relació amb altres molècules semblants (NH3,
CO2, CH4, SH2). Aquestes propietats depenen de
la seua estructura :
1. Disposició tetraèdrica dels orbitals sp3
2. Encara que té una càrrega total neutra
presenta una distribució asimètrica dels electrons
i la converteix en una molècula polar.
4. Models moleculars
5. L’aigua: Els ponts d’hidrogen
Els ponts d'hidrogen són

atraccions electrostàtiques
que s'estableixen entre
àtoms amb càrregues
parcials de signe oposat.
Són enllaços febles (1/20 de

la resistència d'un enllaç
covalent) i es trenquen
fàcilment per escalfament,
variacions de pH o de
concentració salina.
5. L’aigua: Estructura reticular
L'aigua es pot considerar un polímer mantingut per ponts d'hidrogen. Aquests
enllaços es creen i es destrueixen a gran velocitat però en conjunt mantenen les
molècules d'aigua unides entre si.
5. L'aigua: Propietats i funcions
5.1Acció dissolvent
- Dissolvent universal.
- Forma ponts d'hidrogen amb les substàncies dissoltes.
- Una substància soluble en aigua ha de ser capaç de formar eixe tipus de ponts.
- Les substàncies poden ser:
* Substàncies hidròfiles
Solubles en aigua i insolubles en dissolvents orgànics (no polars).
S’uneixen al’aigua per ponts de H ( glúcids i aa) o interaccionen amb els compostos
iònics (sal ).
* Substàcies hidrofòbiques
Insolubles en aigua però solubles en dissolvents orgànics.
Hidrocarburs i greixos .
Sals amb molt baixa solubilitat: Carbonat de calci
Funcions com a dissolvent
- Medi on transcorre la majoria de les reaccions metabòliques.
- Les macromolècules organitzen la seua estructura tridimensional envoltant-se de

molècules d'aigua.
- És el mitjà de transport de nutrients i productes de rebuig.
- En els compostos tòxics:
-S'incrementa la seua solubilitat.
- Es diluïxen en aigua per a rebaixar la seva toxicitat.

Força de cohesió
- Els ponts d'hidrogen incrementen el grau d'unió de les molècules d'aigua.
- Es converteix en un líquid incompressible.
- Actua d'esquelet hidrostàtic en la cèl·lula i en alguns animals invertebrats.
- Provoca turgescència en vegetals.
- En la superfície les molècules d'aigua formen una espècie de pel·lícula elàstica. Es

coneix com tensió superficial a aquesta propietat.
NO ROMPEN LA TENSIÓN SUPERFICIAL
Força d’adhesió
- La força que manté unides molècules de
substàncies diferents.
-Els ponts d'hidrogen intervenen.
- És responsable del fenomen conegut com

capil·laritat. La força d’adhesió supera a la força
de cohesió.
- Es manifesta més intensament entre superfícies

molt juntes o tubs de diàmetre inferior a un pèl.
- La saba bruta ascendeix en part per capil·laritat.

Calor específic
Quantitat de calor necessària per a elevar 1 grau la seua temperatura.
- La temperatura és la manifestació de l'agitació de les molècules d'una substància: A més

agitació més temperatura.
Per a incrementar l'agitació de les molècules és necessari donar-los energia.
Si les molècules estan unides, cal afeblir o trencar primer eixes unions perquè puguen
vibrar.
En l'aigua cal invertir bona part de la calor absorbida per les molècules a trencar els
ponts d'hidrogen amb les seues veïnes.
La resta d'energia s'emprarà a fer vibrar les molècules, és a dir, a incrementar la seua
temperatura.
Calor específic
L'aigua tarda molt en calfar-se.
També tarda molt en refredar-se.
L'aigua compleix la missió d'amortidor tèrmic dins dels éssers vius evitant canvis
bruscs de temperatura.
Calor de vaporització
Calor que cal subministrar a l'aigua perquè s'evapore.
És molt major que per a altres substàncies líquides.
Cal que cada molècula trenque els ponts d'hidrogen que estableix amb les seues veïnes
per a poder alliberar-se i passar a l'estat de vapor.
Actua com sistema de refrigeració a l'evaporar-se d'una superfície.

Suar, bleixar i transpirartenen efecterefrigerant.
Usos bioquímics de l’aigua
Fotosíntesi
* Es produeix la fotolisi de l'aigua i alliberament d'O2
* S'aprofiten els electrons i els ions H+ de l'aigua.
Reaccions metabòliques d’hidrólisi.
* Intervé l'aigua com un reactiu més.
* S'empren en el trencament de grans polímers (proteïnes,

polisacàrids, etc. )
* Són molt freqüents en els processos digestius.

* La molecula d’aigua en la hidrolisi es separa en H i OH
Aigua líquida i sòlida
- A pressió normal (nivell del mar):

Temperatura < 0 ºC Aigua sòlida (gel)
Temperatura > 0 ºC i < 100 ºC Aigua líquida
Temperatura > de 100 ºC Aigua gasosa (vapor d’aigua)
-En el gel les molècules d'aigua es col·loquen en una xarxa tridimensional ordenada
mantinguda per 4 ponts d'hidrogen entre les molècules d’aigua.Sempre estable i es
distàncien més les molecules d’aigua i per tant baixa la seua densitat
-La xarxa de molècules d'aigua en el gel és menys compacta que la xarxa de molècules en
l'aigua líquida.
-AL ser menys dens el gel sura sobre l'aigua líquida.
-
- Fins a arribar als 4 ºC l'aigua es contrau al refredar-se.
La xarxa ordenada de
molècules d'aigua del gel és
una xarxa cristal·lina com
la de qualsevol mineral.
En establir-se 4 ponts
d'hidrogen per cada
molècula la xarxa és menys
compacta que la de l'aigua
(3,4 enllaços de terme
mitjà), però que
continuamente es crean i es
destrueixen i es forma una
cadena més densa)
Fins als 4 ºC en una massa d'aigua s'estableixen corrents tèrmics.

L’aigua freda descendeix L’aigua calenta ascendeix
L'aigua es comença a congelar per la superfície.
En rius i llacs el gel protegeix a la resta de la massa d'aigua del fred extrem.
PROPIEDADES DEL AGUA:
• Es un dipolo: Alta cohesividad entre sus moléculas:

– Líquida a temperatura entre 0 y 100º C.
– Capilaridad: Permite ascensión de la savia bruta.
– Incompresible: Turgencia y esqueleto animal-vegetal.
– Tensión superficial elevada:Deformación citoplásmica.
– Calor específico y de vaporación elevada:
Termorreguladora.
– Solubilidad elevada:Disuelve muchas sustancias.
– Constante dieléctrica elevada
6. Sals inorgàniques o minerals
- Són substàncies inorgàniques
- Podem trobar-les en el món inanimat.
- Poden ser:
* Solubles en aigua
* Insolubles en aigua
- En funció d’aquest paràmetre acompleixen funcions distintes.

Confereixen rigidesa i resistència a CaCO3 en crustacis,
Otòlits de l'òrgan de les estructures biològiques. mol·luscos i algunes algues.
l'equilibri (CaCO3). Silícis en radiolaris i
diatomees.
Partícules de magnetita
Estat sòlid
en nombroses espècies
Funció plàstica
Orientació Sals minerals Closques

Animals insolubles
en aigua
Esquelet Fluorur càlcic
En cèl·lules intern en l’esmalt de
Mineralització vegetals
les dents.
de les parets de
cel·lulosa
Incrustacions silícies
Rebutjos metabòlics en en fulles i tiges (tiges En vertebrats fosfat, clorur,
forma d’oxalat càlcic en de canya, fulla fluorur i carbonat càlcic.
cèl·lules. d’ortiga, fulles de
cereals).
Mantenen el pH constant. Funció no plàstica Els autòtrofs utilitzen NO-3, SO2-4,

PO3-4,… per a sintetitzar
Sistema CO32- / HCO3- compostos orgànics
Disociades en ions:
Sistema H2PO4- / HPO4= Electròlits Funció
nutrient
Sals minerals
Funció
Funció solubles osmòtica
tamponadora en aigua
Ca2+, Na+, K+, Cl-

Funció Catalítica Creació de gradients
electroquímics.
Transmissió de l’impuls nerviós.
Cu+, Mn2+, Mg2+, Zn+... Cofactors enzimàtics. Sinapsi neuronal.
Fe2+/Fe3+ ................ Grup Hemo. Secreció cel·lular.
Mg2+ ..................... Clorofil.les. Moviment d’aigua entre
compartiments.
Ca2+ ..................... Contracció muscular.
7. Osmosi i pressió osmòtica
Definicions:
Osmosi: Difusió passiva d'aigua a través d'una membrana semipermeable des de la
dissolució més diluïda a la més concentrada.
Pressió osmòtica: Pressió necessària per a detenir el flux d'aigua a través de la
membrana semipermeable.
Difusió Òsmosi Transport actiu
- Per a substàncies a les que - Movimient d’aigua - Per a substàncies a les

la membrana és permeable. - Requereix membrana que la membrana és
- Movimient de soluts impermeable
semipermeable
- Requereix energia
- No requereix energia
- Transportadores de
membrana
Bioelements i biomolècules
Membrana semipermeable
A B A B
H2O
H 2O
La diferència de concentració fa Quan les concentracions s’ igualen

entrar aigua en A. A major diferència segueix havent-hi moviment d’aigua però
de concentració major altura arribarà la quantitat que ix d’un compartiment és
el nivel de la disolución en A la mateixa que entra en ell.
Tipus de dissolucions en funció de la concentració de soluts.
Igual concentración
+ concentrat - concentrat
A B
A B
Dissolució Dissolució Dissolucions isotòniques

hipertònica hipotònica
(isosmòtiques)
(Hiperosmòtica) (Hiposmòtica)
Com a resultat de l’osmosi,
podem comprovar que hi ha
hagut un descens de l’altura del
nivell del solvent i un augment
de l’altura del nivell de la solució
i, per tant, un augment de la
pressió hidrostàtica de la solució
d’acord amb l’expressió següent:
π = cRT
On π és la pressió hidrostàtica
o pressió osmòtica; c és la concentració
en mol·dm-3; R, la constant
dels gasos ideals, i T, la temperatura
absoluta.
En aquesta expressió, com més
gran és la concentració de la
solució, més gran és també la
pressió hidrostàtica, és a dir, més
gran és la pressió osmòtica.
Cal esmentar que el fenomen
Osmosi
Turgescència
- Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipotònic guanya aigua i s'infla.
- Pot esclatar si és una cèl·lula animal.
- No esclata si té paret cel·lular (cèl·lules vegetals i fongs).
Plasmòlisi
- Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipertònic perd aigua i s'arruga.
- Mor si perd molta aigua.

http://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/ncarroq/?s=osmosis
8. Ionització de l’aigua i escala de pH
Concepte de pH
- Mesura l'acidesa o basicitat (alcalinitat) de les dissolucions aquoses.
- Ve definit per la concentració d'ions hidroni (H+).
- Aquesta concentració arriba a valors molt petits en les dissolucions aquoses.
Si observes la columna esquerra veuràs que

aquesta concentració té uns valors tan petits com
0,00000000000001 (10 -14).
Una simple transformació matemàtica deixa

nombres molt més fàcils de treballar .
Log10
1
 
H 
  Log10 H 
  pH
Tots els éssers vius mantenen constant el pH del seu medi intern.
Això s’aconsegueix, sobretot, gràcies a les sals minerals dissoltes,
que constitueixen les anomenades dissolucions tampó. Aquestes
estan formades per la combinació de dues substàncies que es
troben en equilibri químic: una d’elles actua com a donadora d’H+, i
l’altra, com a acceptora d’H+; quan a la solució s’incorpora un àcid
que faria augmentar la concentració d’H+, la substància acceptora
d’H+ es combinarà amb elles i en retirarà l’excés; i quan s’incorpora
una base, la substància donadora d’H+ en cedirà i compensarà el
defecte.
Un buffer o tampó és un sistema que consisteix en un binomi format per un
àcid dèbil (AH) i la seva base conjugada : AH ↔A- + H+. Els principals
amortidors fisiològics són:

o Sistema tampó fosfat: H2PO4- ↔ HPO42- + H+ (líquid intracel·lular)
Si en la cèl·lula augmentés l’acidesa, la reacció es desplaçaria cap a l’esquerra; i si

disminuís, la reacció es desplaçaria cap a la dreta.
o Sistema tampó bicarbonat: H+ + HCO3- ↔ H2CO3 → CO2 + H2O (líquid extrac i

sang)

L’àcid carbònic és molt inestable i de seguida es descompon en CO 2 i H2O. Davant
d’una acidosi a la sang, el HCO3- s’uneix a l’excés de H+, i dóna H2CO3 que es
descompon immediatament en CO2 i H2O que s’elimina amb la respiració. Si es
produeix una alcalosi, la reacció es desplaça cap a l’esquerra i el ronyó elimina el
bicarbonat.
Parella àcid carbónic- bicarbonat, actua en sang i medi intersticial
H2CO3 /HCO3-
Si el medi s’acidifica: augmenta H+

HCO3- + H+ H2CO3
H2CO3 CO2 + H2O
Si el medi s’alcalinitza: augmenta OH-

H2CO3 + OH- HCO3- +H2O
S’elimina per l’orina

Parella dihidrogen fosfat- monohidrogen fosfat, actua en el medi intracelular
H2PO4- /HPO4-2

EL Carboni I L'Aigua

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EL Carboni I L'Aigua

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EL

Éssers inanimats o Éssers vius

Estructures diferents no Estructures propies

- Complexitat i organització de les seves estructures.

- Intercanvi de matèria i energia amb el medi.

- Homeòstasi (manteniment equilibri i estabilitat).

- Excitabilitat o capacitat de resposta enfront dels estímuls.

- Capacitat d'adaptar-se al medi i evolucionar.

- Molta diversitat d'éssers vius però una uniformitat química.

- Només 6 constitueixen el 98 % de tota la matèria viva:

- La vida té una base química.

- Diverses disciplines tracten de desvetlar aquesta base química (bioquímica, biologia

- Moltíssima més complexitat que la matèria inanimada.

- Bioelements vestigials o oligoelements. (< 0,1 %)

Dels 94 àtoms naturales, 70 són bioelements

Bioelements % en la materia Átomos

Secundaris 3,9% Ca, Na, K, Cl, Mg,

IMPORTANCIA DEL CARBONO:

0. Tetravalente y bajo peso atómico

La disposició en tetràedre dels quatre orbitals del carboni

Salt d'un electró cap a un orbital Orbitals en configuració

* També formar cadenes ramificades.

3. Ha d'haver-hi un equilibri entre la força de l'enllaç i la seva facilitat per a trencar-se

El carboni compleix a la perfecció aquest flux entre aquestes capes.

* Circula per la hidrosfera en forma d'ió bicarbonat HCO3-

* Circula per la litosfera en forma de carbonat càlcic CaCO3

Inorgánicos Orgánicos

- Els electrons més externs circulen en orbitals compartits per

* Enllaços no polars: - els electrons es reparteixen uniformement

* Enllaços polars:- entre àtoms amb diferent electronegativitat

* * Interacions hidrofòbiques: enllaç feble generat per molècules

Los enlaces entre los Hidrógenos y el

El átomo de oxígeno, por su alta

L’aigua (H2O) té propietats excepcionals en

Els ponts d'hidrogen són

Són enllaços febles (1/20 de

Funcions com a dissolvent

- Medi on transcorre la majoria de les reaccions metabòliques.

- Les macromolècules organitzen la seua estructura tridimensional envoltant-se de

- És el mitjà de transport de nutrients i productes de rebuig.

- En els compostos tòxics:

-S'incrementa la seua solubilitat.

- Es diluïxen en aigua per a rebaixar la seva toxicitat.

- Es converteix en un líquid incompressible.

- Actua d'esquelet hidrostàtic en la cèl·lula i en alguns animals invertebrats.

- Provoca turgescència en vegetals.

- En la superfície les molècules d'aigua formen una espècie de pel·lícula elàstica. Es

-Els ponts d'hidrogen intervenen.

- És responsable del fenomen conegut com

- Es manifesta més intensament entre superfícies

- La saba bruta ascendeix en part per capil·laritat.

- La temperatura és la manifestació de l'agitació de les molècules d'una substància: A més

Per a incrementar l'agitació de les molècules és necessari donar-los energia.

L'aigua tarda molt en calfar-se.

També tarda molt en refredar-se.

Calor que cal subministrar a l'aigua perquè s'evapore.

És molt major que per a altres substàncies líquides.

Actua com sistema de refrigeració a l'evaporar-se d'una superfície.

* Es produeix la fotolisi de l'aigua i alliberament d'O2

* S'aprofiten els electrons i els ions H+ de l'aigua.

Reaccions metabòliques d’hidrólisi.

* Intervé l'aigua com un reactiu més.

* S'empren en el trencament de grans polímers (proteïnes,