La Composició dels Éssers Vius

1. La vida

1.1 La biologia i els e.v.

La biologia és l'estudi raonat de la matèria. La biologia és la ciència que busca la

vida.
Vida → conjunt de 3 capacitats: Nutrició, relació i reproducció

1.2 Les característiques dels e.v.

- Tots neixen i moren

- Estan formats per cèl·lules
- Tots fets per matèria orgànica
- Tots tenen les 3 funcions vitals
- Nutrició: Capacitats que té e.v. per captar matèria de l’exterior i utilitzar-la en
el seu profit.
- Relació: Capacitat de captar estímuls i emetre respostes
- Reproducció: Capacitat d'originar nous individus

2. Nivells d'organització

2.1 Nivells subatòmics, atòmic i molecular (N.Abiòtic)

Subatòmic → Protons, electrons i neutrons

Atòmic → Àtoms: part més petita d’un element químic. O, Fe, N, F……

Molecular → Molècules són unitats materials formades per la unió de dos o més
àtoms. La forca que manté la unió és l’enllac químic. Oxigen (O2),
carbonat de calci (CaCO2).
Tipus de molècules:
Orgàniques: Constituïdes per C, H, O
Inorgàniques No estan constituïdes per C, H, O

Orgànul → Mitocondri, cloroplast reticles endoplasmàtic

2.2 Nivell cel·lular i pluricel·lular

Cel·lular → Estructural: Es pot definir coma una estructura de matèria viva que es
compon d'una membrana, un citoplasma i material genètic,
que conte la informació sobre l’estructura i el funcionament.
Funcional: La cèl·lula es pot definir com l’estructura més senzilla possible
de matèria viva autonoma. És a dir capaç de nodrir-se,
relacionar-se i reproduir-se per ella mateixa 2
Tipus: Procariota: No té nucli i el material genètic està dispers pel cito…
Eucariota: Si té nucli.

Teixit → Teixit muscular, ossi, nerviós…

Òrgan → Ossos, pulmons…

Aparell o sistema → Sistema: Conjunt d’òrgans semblants, però fent actes que
poden ser independents.
Aparells: Conjunt d’òrgans que poden ser diferents pels actes
dels quals estan coordinats i constitueixen el que
s’anomena una funció.

Individu → Conjunt d’aparells i sistemes.

2.3 Els nivells de població i ecosistema

Població → Conjunt d’individus de la mateixa espècie que viuen en la mateixa zona i

temps.

Ecosistema → Conjunt de poblacions de diferents espècies que viuen

interrelacionades.

Comunitat → Conjunt ecosistemes que s'interrelacionen amb les condicions

fisioquímiques del lloc on viuen

La composició de la matèria viva

Àtom: Bàsicament, està constituït per un nucli format per protons i neutrons i una
escorça formada per electrons. En general hi ha el mateix nombre de P, N i E.

Element: Substància que no es pot descompondre en altres mitjançant reccions

químiques perquè està constituïda per un sol tipus d’àtom (C, H, O, N)

Molècula: És la unió de dos o més àtoms. Homogènies com l’oxigen i les

heterogènies com aigua.
Els enllaços químics

Iònic → Es dona quan un dels àtoms capta electrons de l’altre. L’àtom que capta es
transforma en un ió negatiu o anió. I el que en un ió positiu o catió. Això és
degut a la llei d'Octet (L’última òrbita ha de tenir 8 electrons). Els elements
queden enllaçats per una atracció electroestàtica.

- Electropositiu (metalls): Tendència a donar electrons i a quedar-se amb

una càrrega positiva.
- Electronegatiu: Tendència a captar electrons i es queden amb càrrega (-)

Covalent → Forma quan 2 àtoms comparteixen electrons. Cada parell d’electrons

compartits forma un enllaç covalent. L’enllaç és molt fort.

- Molècules apolars: Es formen quan els àtoms units a una

electronegativitat similar (hidrocarburs)
- Molècules polars: Uns àtoms atrauen més cap a si els electrons
compartits. La molècula formada presenta un pol (+) i un altre (-).
Formen molècules dipolars (H2O).

Enllaços intermoleculars

Pont d’H → Es dona entre molècules dipolars. És un enllaç

feble. A l’aigua (H 2O) la gran electronegativitat de
l’oxigen fa que les carreges de dipol siguin molt altes
per això les molècules d’aigua s’atrauen tant entre si
que formen un líquid.

Forces de Van Der Waals → Es dona entre molècules apolars.

Forces atractives entre molècules. És un enllaç feble.

Interaccions hidrofòbiques → Les molècules apolars que

no tenen àtoms carregats
elèctricament no es poden
dissoldre en aigua. En el
medi aquos tendeixen en
agrupar-se entre elles i entrar
el contacte amb les molècules d’aigua. Són importants
en la formació i el manteniment de les membranes
cel·lulars.

Pont disulfur → Es formen quan reaccionen 2 grups tiol (-S-H-)

que contenen S. És un enllaç fort que té molta
importància en l’estructura, plegament i funció de
proteïnes
4. Bioelements
Primaris → Són els indispensables per la formació de les molècules orgàniques:
C, H, O, P, S, N.

Secundaris → Indispensables: No poden faltar perquè són indispensables per la

vida: (Ca, NA, Cl, Fe, Mg, K, I)

Variables → En algun organisme poden faltar (Zn)

5. Biomolècules
Simples → Formades per àtoms del mateix tipus: O2

Compostes → Formades per més d’un tipus d’àtom

- Inorgàniques: H2O, sals minerals, CO2
- Orgàniques: Glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics: C i H

6. Aigua
Es troba en la matera viva en 3 llocs:
- Circulant: Sang, saba… és el 8%
- Intersticial: Entre les cèl·lules, és el 15%
- Intercel·lular: Citosol i interior dels orgànuls, és el 40%

Els organismes poden aconseguir aigua:

- Directament de l'entorn
- A partir d’unes altres biomolècules diferents reaccions bioquímiques com la
de la glucosa: C6H12O6 + 6O2 → 6CO2 + 6H2O + ATP (Energia)

6.1 Característiques de l’aigua

Elevada força de cohesió entre les molècules d’aigua gràcies als ponts.
Elevada tensió superficial i presenta una gran resistència a ser trencada

- Capil·laritat: ascens de la Sava bruta pels tubs capil·lars. Depèn tant de

l'adhesió de les molècules d'aigua a les parets dels conductes com de la
cohesió de les molècules d’aigua entre si.

- Elevada calor especifica: Cal molta calor per elevar la seva temperatura.

- Elevada calor d’evaporació: De líquid a gas s’han de trencar els ponts

d’hidrogen
 - Té més densitat en estat líquid que sòlid.

- A causa de la seva polaritat, és un bon dissolvent de substàncies iòniques:

Sals minerals. I també de substàncies polars com els glúcids.

- Les molècules d’aigua es disposen al voltant i en el cas dels ions poden

desdoblar-los en anions i cations que queden envoltats per les molècules
d’aigua - Solvatació ionica

Aquesta capil·laritat que l'aigua sigui el vehicle de transport i el medi on tenen

lloc totes les reaccions químiques de l'organisme

6.2 Funcions de l’aigua dels éssers vius

Funció dissolvent i transport de substàncies

Funció bioquímica → L’aigua intervé en moltes reaccions: Hidròlisi

H2O ⇌ H+ + OH-
Funció estructural → Les cèl·lules que no tenen membrana rígida poden mantenir la
seva forma i el seu volum gràcies a la pressió que exerceix
l’aigua interna.
Funció mecànicoamortidora → Els vertebrats tenen en les articulacions bosses de
líquid sinovial. Que evita el fregament entre ossos.
Funció termoreguladora → A causa de l'elevada calor especifica hi ha elevada calor
d'evaporació
Suar → Expulsem aigua → Per recuperar aquesta
aigua s’agafa calor del cos → el cos es refreda.

7. Les sals minerals

Precipitades:
Constitueixen estructures dures, insolubles amb funció esquelètica
Ex: Carbonat de calci: dels mol·luscs
Carbonat de calci: Fosfat de calci → ossos

Dissoltes:
Donen lloc a cations (Na+, K+, Ca+2, Mg+2) i anions (Cl-, SO4-2). Els líquids
biològics malgrat que estan constituts per aigua, a penes no varien de grau
d’acidesa per l’addició d’àcids o bases. Això és degut a les sals minerals, ja
 que anul·len dins d’uns límits, les variacions de pH. Aquest fenomen
s’anomena efecte Tampó.

Interior dels e.v. → RQ → Alliberen productes àcids i bases → Variar

el pH →Alterar proteïnes (enzims) → Alterarien processos metabòlics

D’altra banda, cada ió exerceix funcions específiques i de vegades

ANTAGÒNIQUES. Ex: ió K+ augmenta la turgència de la cèl·lula mentre que
la ce Ca+2 la minva, ions antagònics.

Associades a substàncies orgàniques:

Se solen trobar juntament amb proteïnes (Fosfoproteïna), amb lípids
(fosfolípids) i també amb glúcids (Agar)

8. Dissolucions i dispersions col·loidals

Els líquids que hi ha en els éssers vius contenen molts tipus de soluts i un sol tipus
de dissolvent (Aigua)

El solut:
- Baix PM (Na+ + Cl- = NaCl o C6H12O6) Cristal·loides, dissolucions s’anomenen
dissolucions.
- Alt PM (Macromolècules - proteïna albúmina - o micel·les - agrupacions de
moltes molècules petites) Col·loides, aquestes solucions s’anomenen
dispersions coloidals

8.1 Propietats de les solucions

Difusió → És la repartició homogènia de les partícules d’un fluid en el S d’un altre en

posar-los en contacte

Estabilitat del grau d’acidesa o pH → Efecte tampó

1 - 6 pH = Àcid
H+ + H2O ⇌ H3O+ ↑ Acidesa
7 pH = Neutral
↓ pH = H+ ↑
8 - 1 pH =Bàsic
- Sistema tampó fosfat: H2O + + H2PO- ⇌ HPO- + H3O+
(↓ pH = H+ ↑) acidifica. Si afegeix H+ s’unirà, H+ + HPO- → H2PO- : Vol dir que la RQ
està neutralitzant.

- Sistema tampó bicarbonat: H3O+ + HCO3- ⇌ H2CO3 ⇌ CO2 + 2H2O

Si afegeix H+ s’unirà, H+ + HCO3- → H2CO3, com H2CO3 és inestable es converteix en
CO2 + 2H2O

Osmosi

Membrana semipermeable (Mb Plasmàtica) Deixa passar el dissolvent, no el solut.

Osmosi es produeix quan 2 dissolucions de diferent concentració estan separades
per una membrana semipermeable (Mb plasmàtica) que permet el pas de dissolvent
(aigua), però no el solut, les molècules de dissolvent passen de la zona on hi ha més
proporció d’aigua (hipotònica) a la zona on hi ha menys (Hipertònica), fins que les
concentracions s’igualen (isotòniques).

- Pressió osmòtica: Força que hauríem de fer per unitat de superfície per impedir que
passes aigua de la solució hipotònica a la hipertònica.
- Les cèl·lules és estat normal han de trobar-se en u medi isotònic:

Si posem les cèl·lules en un medi hipertònic respecte el seu interior:

L’aigua surt de la cèl·lula i la cèl·lula

s’arruga. Si la membrana es trenca
es produeix una plasmòlisi
Turgència → Plasmòlisi

Si posem les cèl·lules en un medi hipotònic respecte al seu interior:

L’aigua entra en la cèl·lula fet que

anomenem turgència, si la membrana
es trenca es produeix plasmòlisi