ACTIVITATS SOBRE L’ ENLLAÇ QUÍMIC

1. Introducció

En la taula periòdica tant sols tenim catalogats uns 118 elements, no obstant, coneixem
que en la naturalesa es troben moltes més substàncies que aquests. Aquest fet és degut a
que els àtoms poden reaccionar entre ells per a formar substàncies denominades
compostos, que són química i físicament diferents als seus àtoms originaris. Però...

- Per què s’uneixen els àtoms entre sí?

L’enllaç químic

Quan dos o més àtoms s’apropen, s’originen forces atractives i forces repulsives que
actuen a curta distància i poder arribar a ser molt intenses. Si l’agrupació d’àtoms units té
menys energia que el sistema original format pels mateixos àtoms separats, es produirà
un enllaç entre ells.

Els enllaços químics són les diferents forces que mantenen establement units dos o més
àtoms en un compost.

Mols elements de la taula periòdica volen unir-se entre ells perquè d’aquesta manera
adquireixen una situació més estable energèticament de la que inicialment tenien.
Aquesta situació de major estabilitat se sol donar quan el nombre d’electrons que
posseeixen els àtoms en el seu darrer nivell electrònic és de vuit, estructura que
coincideix amb la dels gasos nobles (ns2 np6) i que és extremadament estable. Aquest
principi rep el nom de regla de l’octet, i encara que no sigui general per a tots els àtoms,
és útil en la majoria dels casos.

Les propietats dels compostos dependran en gran mesura dels elements que s’hagen
combinat per formar-los i dels enllaços emprats. Existeixen tres tipus principals d’enllaços
químics: iònic, covalent i metàl·lic.

1
2. Enllaç iònic

L’enllaç iònic s’origina per la transferència d’electrons entre un àtom metàl·lic (els de
l’esquerra de la taula periòdica amb baixa electronegativitat) amb un àtom no metàl·lic (els
de la dreta de la taula periòdica amb elevada electronegativitat). D’aquesta manera es
formen elements amb diferent càrrega (cations i anions)que s’atrauen elèctricament entre
sí per la Llei de Coulomb.

Exemple

Estudiarem, pas a pas, la formació d’un enllaç iònic entre el sodi i el clor (NaCl)

1. El Na és un metall alcalí amb una configuració electrònica 1s2 2s2 2p6 3s1
2. El Cl és un no metall halogen amb una configuració electrònica 1s2 2s2 2p6 3s2
3p5
3. El darrer electró de l’element més electropositiu (Na) abandona l’àtom i passa a
formar part del núvol electrònic del més electronegatiu (Cl)
4. Es formen dos ions de càrregues contràries: Na+ i Cl-
5. La diferència entre les càrregues dels ions provoca una força d’interacció que
manté els àtoms units.

Estudiarem, pas a pas, la formació d’un enllaç iònic entre el calci i el clor (CaCl2)

1. El Ca és un metall alcalinoterri amb una configuració electrònica 1s2 2s2 2p6 3s2
3p64s2
2. El Cl és un no metall halogen amb una configuració electrònica 1s22s2 2p6 3s2
3p5
3. El calci cedeix els seus dos electrons del nivell més extern, mentre que el fluor
rep en el seu nivell extern un electró
4. Es formen tres ions de càrregues contràries: Ca2+ i 2 Cl-
5. L’enllaç es produeix per la cessió dels dos electrons del Ca al Cl. El calci cedeix
dos electrons i el fluor sols en rep un, per tant, caldran dos ions Cl- per cada ió
Ca2+. El catió i els anions queden units a causa de les forces electrostàtiques
que hi apareixen.

2
 En realitat aquest procés es realitza simultàniament en milions d’àtoms
amb el resultat de que es formen milions d’ions positius i negatius que
s’atrauen mútuament formant una estructura integrada per un número
molt elevat d’ions disposats de manera molt ordenada. S’anomena
xarxa cristal·lina.

Les propietats de les substàncies iòniques són les següents:

- Són sòlids a temperatura ambient i tenen punts de fusió molt elevats

- En estat sòlid els àtoms es disposen formant xarxes cristal·lines
- Són molt durs i al mateix temps són fràgils
- Són solubles en aigua i insolubles en dissolvents orgànics
- Condueixen el corrent elèctric únicament quan estan dissolts o fosos

* Explica per què

Exercicis

Indica la càrrega esperada per als ions que componen les següents substàncies
basant-te en el grup al que pertanyen i les seues característiques com a metalls o no
metalls: KBr, CaCl2, MgS, AlI3 i BaO.

Explica la frase: “la fórmula NaBr no expressa una unitat molecular, sinó que la
proporció de brom a sodi en el compost és 1:1”.

L’oxigen no pot formar enllaç iònic amb el sofre, però sí amb el potassi. Per què?
a. Explica com es forma aquest enllaç
b. Quina fórmula té el compost resultant?
c. Quin és el significat d’aquesta fórmula?

3
 3. Enllaç covalent

L’enllaç covalent es produeix en combinar-se elements no metàl·lics, units entre sí o amb

l’hidrogen. Aquests àtoms comparteixen un, dos o tres parells dels seus electrons externs
per aconseguir l’estabilitat. L’aconsegueixen quan tenen huit electrons en la seva darrera
capa (entre els seus i els compartits), excepte en el cas de l’hidrogen, que sols li basta en
dos electrons.

Per representar les substàncies que estan unides per aquest tipus d’enllaç s’usen els
Diagrames de Lewis. En aquests, els símbols dels elements estan rodejats per punts o
xicotetes creus que corresponen al número d’electrons presents en la capa més externa,
la denominada capa de valència. Cada parell d’electrons compartit és un enllaç covalent, i
es representa mitjançant una ratlla.

Segons el nombre de parells d’electrons compartits, l’enllaç serà simple doble o triple.

Enllaç simple, molècula d’H2

Cada àtom d’hidrogen té un únic electró en la capa de valència (1s1). En compartir el seu
electró, ambdós adquireixen l’estructura de l’heli, 1s2.

*Posa un exemple d’enllaç covalent doble i de triple

4
 Enllaç simple, molècula d’HCl

L’estructura electrònica del Cl és 1s2 2s2 2p5. Comparteix un electró i adquireix l’estructura
del Ne, 1s2 2s2 2p6.

Enllaç simple, molècula d’H2O

L’estructura electrònica de l’H és 1s1 i la de l’O és 1s2 2s2 2p4. A l’hidrogen tant sols li fa
falta compartir un electró per tindre la darrera capa completa, mentre que l’oxigen en
necessita dos.

Mira la pàgina 84 del llibre de text.

Per què és l’aigua una molècula tan especial? Què té d’especial?

5
Les substàncies amb enllaços covalents es poden classificar en dos tipus: substàncies
moleculars i substàncies o cristalls atòmics.

o Substàncies moleculars.

Un número concret d’àtoms s’agrupen formant molècules. Les forces que mantenen units
els àtoms de cada molècula (intramoleculars) són molt fortes en comparació amb les
forces que es donen entre les molècules veïnes (intermoleculars). Per aquest fet, a
temperatura ambient, la majoria són gasos (O2, N2, H2, NH3) o líquids (H20, Br2). No
obstant, hi ha casos on les forces intermoleculars donen lloc a sòlids amb baixos punts de
fusió (I2).

Recorda que:

Molècula: formada per la unió d’un nombre limitat d’àtoms, és la unitat material més
petita que serveix per a identificar a les substàncies covalents

Les seves principals propietats són:

- En condicions normals de pressió i temperatura poden ser sòlids, líquids o

gasos.
- Tenen punts de fusió i d’ebullició baixos.
- Són solubles en dissolvents orgànics i insolubles en aigua.
- No condueixen el corrent elèctric

o Substàncies o cristalls atòmics.

Un número indefinit d’àtoms estan units formant una xarxa cristal·lina que s’estén en les
tres direccions de l’espai. El carboni en les seves varietats diamant i grafit, diòxid de silici
(SiO2), carbur de silici (SiC) són alguns exemples d’aquests tipus de substàncies.

Les seves principals propietats són:

- Són sòlids a temperatura i pressions ambientals.

- Tenen punts de fusió molt elevats
- Són molt durs excepte el grafit. El diamant és la substància més dura.
- Són insolubles en tot tipus de dissolvents.
- Excepte el grafit, cap substància condueix l’electricitat.

6
 Exercicis

Corregeix si és necessari aquest símbols de Lewis

Dibuixa i explica el diagrama de Lewis per a les següents molècules: CH4 i Cl2.

4. Enllaç metàl·lic

Si observem la taula periòdica dels elements, ens donem compte de la gran importància
dels metalls. Aproximadament 80 dels més de 100 elements coneguts tenen
característiques que s’atribueixen a l’estat metàl·lic. Entre aquests elements es troben els
metalls alcalins, alcalinoterris, els de transició, lantànids i actínids, l’alumini, el gal·li,
l’indi...

Els metalls tenen unes propietats i una estructura que s’explica mitjançant una interacció
denominada enllaç metàl·lic.

L’enllaç metàl·lic es produeix a l’unir-se entre sí els

àtoms dels elements metàl·lics. Cada àtom es desprèn
dels seus electrons de valència i formen ions positius que
s’agrupen de manera molt compacta uns amb altres,
produint estructures cristal·lines. Al voltant dels cations
es troben tots els seus electrons de valència, que es
desplacen lliurement pels buits de l’estructura formant
el núvol electrònic.

Els compostos metàl·lics tenen les següents propietats:

- Són sòlids a temperatura ambient, excepte el mercuri que es troba en estat

líquid.
- En general tenen punts de fusió elevats.
- Són dúctils i mal·leables.
- Són bons conductors tant de la calor com de l’electricitat.
- Posseeixen lluentor metàl·lica.
- Són insolubles en qualsevol dissolvent, però es poden barrejar entre ells
formant aliatges

7
 5. Forces intermoleculars

Com hem estat veient al llarg del tema, dintre d’una molècula, els àtoms estan units
mitjançant forces intramoleculars (enllaços iònics, covalents o metàl·lics). Aquestes són
les forces que es deuen vèncer per a que es produeixi un canvi químic, per tant, són les
forces que determinen les propietats químiques de les substàncies.

En canvi, existeixes altres forces intermoleculars que actuen sobre distintes molècules o
ions i que fan que aquestes s’atreguin o es repel·leixin. Estes forces són les que
determinen les propietats físiques de les substàncies com, per exemple, l’estat
d’agregació, el punt de fusió i d’ebullició, la solubilitat...

Pel general són forces més febles que els enllaços iònics, covalents i metàl·lics, però, al
ser molt nombroses, la seva contribució és important.

Les principals forces intermoleculars són: forces de Van der Waals i l’enllaç d’hidrogen.

o Forces de Van der Waals

Són forces intermoleculars febles de naturalesa electrostàtica que s’estableixen entre

molècules elèctricament neutres, però són molt nombroses i tenen un paper fonamental
en molts processos biològics. La seva intensitat augmenta amb la grandària de la
molècula.

HCl, O2, I2

8
 o Enllaç d’hidrogen

És una atracció intermolecular que existeix entre un àtom d’hidrogen i altres petits i molt
electronegatius com O, N o F. És una força de major intensitat que les de Van der Waals,
la qual cosa fa que les substàncies que el posseeixin tinguin punts de fusió i ebullició més
elevats.

Per exemple, si comparem l’H20 amb H2S, tindríem que pensar que tenen punts de fusió i
d’ebullició semblants, ja que són dos hidrurs de la família dels amfígens. Però això no és
així. L’aigua es troba en estat líquid i l’àcid sulfhídric es troba com un gas. L’explicació és
que en l’aigua les molècules estan atretes entre sí per enllaços d’hidrogen mentre que en
l’H2S no es troben estes forces intermoleculars.

Exercicis

El iode, I2, té un punt de fusió més alt que el brom, Br2. Explica’n el motiu basant-te
en els enllaços presents en aquestes dues substàncies.

En el procés de fusió del gel:

a. Quins enllaços es trenquen?
b. I si volem obtenir àtoms d’hidrogen i d’oxigen, quins enllaços
s’han de trencar?
c. Quin procés dels dos anteriors consumeix més energia? Per què?

9
Exercicis finals

Per què creus que els gasos nobles es presenten com àtoms i no s’enllacen uns
amb altres?

Completa la següent taula referida al segon període:

Grup 1 2 13 14 15 16 17 18

Element

Símbol Li Be B C N O F Ne

Electrons
externs

Caràcter

Proposa algunes experiències senzilles per a deduir si una substància és iònica o

no.

Indica quants electrons de valència té l’àtom de calci (Z=20) i dedueix quin ió pot
formar.

Justifica si la frase següent és correcta: La molècula de fluorur de magnesi està

formada per dos àtoms de fluor i un àtom de magnesi.

10
El clorur de potassi, KCl, és una substància iònica. Indica quines propietats és
probable que tingui.

Descriu les etapes de formació del compost iònic MgBr2.

Explica el procés de formació de l’enllaç iònic en el clorur d’alumini, AlCl3.

a. Escriu les configuracions electròniques de l’alumini i del clor.

b. Escriu les equacions d’ionització d’aquests dos elements.
c. Representa els esquemes corresponents.
d. Indica la valència iònica dels dos elements.
e. Raona per què la fórmula del compost és AlCl3, i Al2Cl o AlCl, per
exemple

Escriu la configuració electrònica de l’oxigen (Z=8) i raona quina és la seva valència

covalent.

Representa i interpreta l’estructura de Lewis de la molècula diatòmica del fluor (Z=9).

Representa les estructures de Lewis de les següents substàncies: PH3, SiH4, C2H4.

11
Analitza els següents símbols de Lewis sabent que A no és hidrogen.

f. A quin grup de la taula periòdica pertanyen?

g. De quins elements possibles es tracta?
h. Descriu els enllaços A-B i B-B

Quin tipus de forces intermoleculars hi ha entre les molècules de les següents

substàncies? H2, HBr, NH3

En la següent taula es mostren les temperatures d’ebullició dels hidrurs dels

halògens.
i. Quin tipus d’interacció existeix entre les molècules d’aquests?
j. A què es deu que el HF tingui una temperatura d’ebullició molt
superior al de la resta d’hidrurs de la taula?

Compost Tª d’ebullició
químic (oC)

HF 19.4

HCl -83.7

HBr -67.0

HI -35.5

Raona si les afirmacions següents són vertaderes o falses.

k. Els electrons del nivell més extern són els que intervenen en la
formació dels enllaços.
l. Els gasos nobles no s’uneixen a altres àtoms perquè la seva
configuració electrònica és molt estable.
m. La solubilitat d’una substància no depèn de la naturalesa dels
seus enllaços.
n. En una xarxa cristal·lina iònica hi ha tants ions positius com
negatius.
o. En l’enllaç covalent es comparteixen un o més electrons.
12
Classifica les següents substàncies segons el tipus d’enllaç que presenten: KCl, CO,
Ag, CuI2, SiO2 i NH3.

Indica el tipus d’enllaç esperat per a una substància que:

p. Quan es dissol condueix la corrent elèctrica.
q. No es pot dissoldre en aigua ni condueix la corrent elèctrica.
r. No es dissol en aigua, però condueix la corrent elèctrica.

A la vista de l’expressat en la taula adjunta, indica el tipus d’enllaç que presenten les
substàncies A, B i C.

Solubilitat
Substància Punt de Conductivit Duresa
en aigua
fusió at

A Alt Sí Sols Alta

dissolta

B Baix No No Baixa

C Alt No No Alta

Dedueix raonadament quin tipus d’enllaç químic existeix en les substàncies

següents:
s. Bromur de sodi, NaBr.
t. Diòxid de sofre, SO2.
u. Iode, I2.
v. Níquel, Ni

13