1.

BIOELEMENTS
I
BIOMOLÈCULES
1.1. La idoneïtat del carboni enfront del silici
1.2. Bioelements primaris
1.3. Bioelements secundaris
1.4. Oligoelements
1.5. Biomolècules o principis immediats
2
n Pràcticament tots els
éssers vius estan
constituïts,
qualitativament i
quantitativament, pels
mateixos elements
químics

n Bioelements o elements
biogènics.- Aquells
elements que formen
part dels éssers vius

3
 TERRA LITOSFERA HIDROSFERA ATMOSFERA ÉSSERS HUMANS
VIUS
Fe 40 O 45.5 O 85 N2 78.1 O 64 O 65
O 28 Si 23.7 H 10.7 O2 20.9 C 20 C 18
Si 15 Al 8.4 Cl 2.1 Ar 0.9 H 9.5 H 10
Mg 9 Fe 5.0 Na 1.14 CO2 0.033 N 2.5 N 3
Ni 3 Ca 3.2 Mg 0.14 Ne Ca 2.1 Ca 1.9
Ca 3 K 2.1 S 0.1 He P 1.1 P 1.1
Al 1 Mg 2.1 Ca 0.05 Kr 0.003 Cl 0.4 K 0.35
S 0.5 Na 2.0 K 0.04 Xe S 0.1 S 0.25
H 0.2 H2 K 0.1 Cl 0.15
C 0.14 CH4 Na 0.1 Na 0.15
S 0.06 Mg 0.01 Mg 0.05
P 0.05 Fe 0.01 Fe +
N 0.04 Cu + Cu +
Mn + Mn +
F + F +
I + I +
Zn +

n Els éssers vius han “seleccionat” els elements

més idonis per al seu funcionament

4
n
L’ENLLAÇ COVALENT
Els àtoms que constitueixen les molècules orgàniques estan units entre si
mitjançant enllaços covalents.
n Aquest enllaç es forma quan àtoms del mateix o diferent element
comparteixen electrons per a poder completar la seua última capa.
n Els electrons que pot compartir un àtom per a completar la seua última
capa s'anomenen electrons de valència.
n Els enllaços covalents es representen mitjançant una ratlla que simbolitza
el parell d'electrons.
n Els enllaços covalents són molt resistents en medi aquós.

5
ENLLAÇOS COVALENTS SIMPLES, DOBLES
I TRIPLES.
n Enllaç covalent simple: quan un àtom comparteix amb un altre dos
electrons, un de cada àtom.
n Enllaç covalent doble: quan un àtom comparteix amb un altre quatre
electrons, dos de cada àtom.
n Enllaç covalent triple: quan un àtom comparteix amb un altre sis
electrons, tres de cada àtom.

6
 1.1. La idoneïtat del carboni enfront del silici
n En els éssers vius abunda l'aigua,
perquè va ser en el medi aquàtic on
es van originar; però, també
concentra carboni en grans
proporcions, per què?

n El silici és 146 vegades més

abundant en la escorça terrestre i
presenta propietats fisicoquímiques
semblants.

n El carboni té valència IV, la qual cosa

li permet formar quatre enllaços
covalents. El silici es troba davall del
carboni en el sistema periòdic (grup
4b) i també posseeix valència IV.

7
1.1. La idoneïtat del carboni enfront del
silici
n Els dos poden formar cadenes, però els
enllaços Si-Si són més dèbils i inestables que
els enllaços C-C.
n El Si s’uneix al O formant ···O-Si-O-Si-O···,
silicones pràcticament inerts.
n El Si no pot formar dobles o triples enllaços.
n CO2 estable, soluble en aigua i gas, SiO2 sòlid i
insoluble en aigua.

8
 1.2. Bioelements principals C, H, O, N, P y S
(97%)
n C, H, i O formen part de totes les biomolècules
orgàniques.
n N forma proteïnes, àcids nucleics, lípids i
moltes altres molècules.
n S present en dos aminoàcids de les proteïnes.
També en algunes vitamines.
n P forma part del àcids nucleics, fosfolípids,
fosfats (sals minerals) i molts coenzims.

9
 Propietats fisico-químiques importants per a la vida
n Formen entre ells amb facilitat enllaços
covalents
n El C, N i O poden compartir més d'un parell
d'electrons
n Formen enllaços molt estables al ser els
elements més lleugers capaços de formar
enllaços covalents
n L'àtom de C té la capacitat per a formar
enllaços estables carboni-carboni, arribant a
formar llargues cadenes carbonades
n La configuració tetraèdrica dels enllaços del
carboni, facilita aconseguir moltes estructures
tridimensionals
n L'oxigen, després del fluor és l'acceptor
d'electrons més àvid, les oxidacions
proporcionen energia

n http://www.educaplus.org/moleculas3d/i
ndex.html

10
 1.3. Bioelements secundaris
Ca, Mg, Na, K, Cl (2,5%)
n Calci forma part del carbonat càlcic (CaCO3) que és el
component principal dels esquelets de molts animals. Intervé
també en la contracció muscular, la coagulació de la sang i la
transmissió de l'impuls nerviós.

n Magnesi forma part de la clorofil·la i pot actuar com a

catalitzador.

n Sodi, potassi i clor formen part, com a ions, de les sals

minerals dissoltes en l'aigua dels organismes. Intervenen
directament en molts processos fisiològics, com la transmissió
de l'impuls nerviós o l’obertura i tancament dels estomes.

11
 1.4 Oligoelements (0,5%)
n La seua absència ocasiona malalties conegudes com a malalties carencials

n Oligoelements universals: ferro (Fe), manganès (Mn), coure (Cu), cinc (Zn)
i cobalt (Co). S’han trobat en tots els éssers vius estudiats.

n Oligoelements que sols apareixen en determinats grups d’éssers vius: bor

(B), fluor (F), silici (Si), vanadi (V), crom (Cr), niquel (Ni), arsènic (As), seleni
(Se), molibdè (Mo), estany (Sn) i iode (I).

n Ferro, forma part dels citocroms (respiració cel·lular) i de l'hemoglobina (transport d'oxigen
en la sang).

n Manganès intervé en la fotòlisi de l'aigua en la fotosíntesi.

n Iode és necessari per a la síntesi de l'hormona tiroidea.

n Fluor forma part de l'esmalt dentari i dels ossos.

12
 1.5 Biomolècules o principis immediats
n Els bioelements s’uneixen per a formar biomolècules que
constituïxen els elements bàsics per a la construcció de la
complexa estructura dels éssers vius.

n Es classifiquen en:

q Biomolècules inorgàniques, presents també en la matèria inerta:

[aigua, sals minerals i gasos (CO2, O2) ].

q Biomolècules orgàniques, exclusives dels éssers vius: (glúcids,

lípids, proteïnes i àcids nucleics).

ANIMACIONS

13