Introducció A La Química Orgànica

Formulació i nomenclatura
de química orgànica
• Introducció a la química del carboni
• F
ormulació i nomenclatura de química orgànica
SITUACIÓ
D’APRENENTATGE 4: SAPS
SI COMPRES MODA
SOSTENIBLE?
La química del Carboni.
1.- Compostos orgànics d’interès

El Carboni: l’element que forma major nombre de compostos.
1.1.- Formes al·lotròpiques del carboni.
2.- Enllaços de l’àtom de carboni.
3.- Tipus de fórmules usades en química orgànica:

fórmula desenvolupada, fórmula semidesenvolupada i fórmula
molecular.
4.- Els hidrocarburs i les seves aplicacions.

Grups funcionals:alcohols, aldehids, cetones, àcids carboxílics i amines.
Introducció a la
QUÍMICA DELCARBONI
D'entre tots els compostos químics coneguts (més de 50 milions),

més del 95% són composts del carboni, i cada any es descobreixen
o sintetitzen diversos milions més.
els compostos del carboni són fonamentals en els éssers

vius (DNA , enzims proteïnes,etc.).
https://www.youtube.com/watch?v=365Iq9EYNE0
La matèria viva està formada BÀSICAMENT PER COMPOSTOS ORGÀNICS,

Formats sobretot per C, H, O i N
L’enorme quantitat d’ENERGIA

que arribava a la Terra en forma
de -LLAMPS,
-erupcions de VOLCANS,
- radiació solar intensa
-emissions radiactives
L’atmosfera Primitiva (fa 4000

MA) hidrogen, vapor d’aigua ,
Formació de les primeres CO2 i Metà, nitrogen
MOLÈCULES
ORGÀNIQUES constituients H2 , H2O ,NH3 , CH4, N2 ,CO2
Dels éssers vius
Activitats 1 p166, 2 p180 a casa
(BIOMOLÈCULES)
PRIMERES FORMES DE VIDA(fa uns 3500 MA)
Introducció a la química del carboni
La Química Orgànica o Química del

Carboni estudia un gran nombre de
compostos que contenen com a element
bàsic l’àtom de carboni.
La família de compostos del carboni és

molt nombrosa
degut a les característiques d’aquest
element:
Formació Formació de Combinació

de 4 cadenes amb altres
enllaços d’àtoms de elements
covalents carboni ( H, O, N, P,
S,
halogens )
Formació de 4 enllaços covalents
Configuració electrònica del carboni

C ( Z=6 ): 1s2 2s2 2p2 ( 4 electrons de
valència )
L’àtom de C tendeix a compartir 4 electrons ( a formar 4 enllaços

covalents ) amb altres àtoms per aconseguir l’estructura de gas
noble o d’octet ( 2s2 2p6 amb 8 electrons )
CH4
metà
1.1.- Formes al·lotròpiques del carboni.
https://www.worldofmolecules.com/3D/graphite.htm
(visor estructures del C)
Són les diverses estructures amb les què podem trobar aquest element
químic
És sòlid i molt dur amb elevadíssima
temperatura de fusió. DIAMANT
Estructura constituïda per carboni amb
quatre enllaços covalents en disposició
tetraèdrica.
http://trabajos-cch-edd.blgspot.com/2012/0
3
/formas-alotropicas-del-carbono.html
o
https://www.echalk.co.uk/3Dmolecules/carbon/carbon.htm
GRAFIT
Estructura constituïda per carboni amb tres enllaços

covalents en disposició triangular plana .És bon
conductor de l'electricitat . Les capes es deplacen
fàcilment (bon lubricant)
És l'al·lòtrop de carboni més estable
https://www.youtube.com/watch?v=zrQz1CQO8yo
GRAFÈ
Estructura plana similar a una única capa de grafit però

que li dota d'unes propietats insospitadament diferents:
-És 200 vegades més dur que el diamant

-i més resistent que l'acer,
-posseeix una conductivitat elèctrica i tèrmica molt alta
- Molt més lleuger i flexible.
FULLERENS O FULERENS
Estructures formades per una malla d'anells hexagonals de

carboni, podent formar estructures tancades(buckyesferes)
o obertes (buckytubs).Podem considerar que provenen
d'una capa de grafè plegada sobre si mateixa.
USOS: en medicina, transport de medicaments

NANOTUBS
És vint vegades més resistent a la tensió de l'acer i amb

la meitat de densitat que l'alumini, són excel·lents
conductors elèctrics i tèrmics al llarg del tub.
Serien els nostres cables del futur.

http://nanoday.com/single/215/animated-video-on-nan
otechnology-in-medicine
Aerogel de nanotubs de carboni→fins
2015, el material més lleuger que es
coneix
http://celiavp0108.blogspot.com/2016/12/q
uimica-del-carbono.html
activitat 1 pàg. 167
2,3 i 4 p180
2.- Enllaços de l’àtom de carboni.
Per què existeixen tants COMPOSTOS DEL CARBONI?

Anem a veure...
La configuració del carboni és C: 1s2 2s2 2p2 (té 4 e- de valència)

El carboni és tetravalent.
-FORMA 4 enllaços covalents, que poden ser...

Aquests 4 enllaços poden aconseguir-se com a

combinació
d’enllaços senzills i/o múltiples ( dobles o triples ).
Una insaturació és un enllaç múltiple entre dos carbonis

( C=C , C  C )
Segons el nombre d’àtoms de carboni amb els que estiguin

enllaçats, els carbonis poden ser:
C primari C terciari
C secundari C quaternari
Formació de cadenes d’àtoms de carboni
Els àtoms de carboni són les baules de les cadenes

carbonades
i constitueixen l’esquelet dels compostos orgànics.
Les cadenes carbonades poden ser lineals, ramificades o

cícliques.
-Perquè l’unió entre els carbonis (estructura carbonada) pot ser
molt variada
Poden formar cadenes obertes o lineals
cadenes ramificades
Cadenes cícliques Activitats 6 a 13 pàg.180
Combinació amb altres elements

( H, O, N, P, S, halogens )
En la matèria viva podem trobar diferents elements químics

acompanyant al carboni:
I els àtoms de carboni també poden estar units a altres àtoms, com
N , O, P, S, Cl, etc.
Les proteïnes estan formades

d’aminoàcids
Activitat pàg
Els CFC també són compostos orgànics
Quan l’àtom de carboni s’enllaça amb determinats elements

forma les denominades funcions orgàniques o grups
funcionals:
Grup carbonil Grup àcid carboxílic Grup amina

Els àtoms de carboni es poden combinar amb altres elements

formant un nombre pràcticament il·limitat de compostos
(es coneixen més de 10 milions ).
Vitamina C Urea
( àcid ascorbic )
EL CICLE DE CARBONI
És l’intercanvi del Carboni entre els éssers vius i el medi que els envolta
Activitat 5 p180
Tipus de fórmules
- Empírica
- Molecular
- Estructural (semidesenvolupada o
desenvolupada)
- Models moleculars
3.TIPUS DE FÓRMULES per representar un compost químic
Activitat 1 pàg169
propà
Compost Fórmula Fórmula Fórmula

químic Desenvolupada Semidesenvolu- Molecular
pada
propà CH3-CH2-CH3 C 3H 8
http://iesbinef.educa.aragon.es/fiqui/jmol/organica.htm?_USE=HTML5
Tipus de fórmules
Fórmules planes Fórmules tridimensionals
1-bromopentà età
Simulacions informàtiques de molècules orgàniques (3D)
http://www.educaplus.org/moleculas3d/index.html
4. Els HIDROCARBURS i les seves aplicacions
INSATURATS(enllaços múltiples)
SATURATS
(ALCANS) ALQUENS ALQUINS AROMÀTICS
enllaços C=C C≡C
Simples entre
C
Activitat exemple p171

ALCANS:
-OBERTS:
-lineals
-ramificats
-CÍCLICS:
-sense ramificacions
-amb ramificacions
Formulació i nomenclatura de química orgànica
Normes bàsiques (IUPAC)

S’utilitzen prefixos per indicar el nombre de carbonis de la molècula.
Nº carbonis Prefix Nº carbonis Prefix
C1 met- C11 undec-
C2 et- C12 dodec-
C3 prop- C13 tridec-
C4 but- C20 icos-
C5 pent- C21 henicos-
C6 hex- C22 docos-
C7 hept- C23 tricos-
C8 oct- C30 triacont-
C9 non- C40 tetracont-

C10 dec-
S’utilitzen sufixos per indicar el tipus

d’enllaç entre els carbonis
(senzill, doble o triple).
Alcans (C-C): …-à butà

Alquens (C=C): …-è etè
Alquins (CC): …-í
1-butí
Seguirem les recomanacions de Nomenclatura de Química Orgànica de la IUPAC de 1993. Aquestes
recomanacions modifiquen les anteriors de 1979.
Els canvis proposats estan relacionats amb la nomenclatura d'alguns compostos i consisteixen bàsicament en
col·locar els numerals que indiquen la posició del doble o triple enllaç o del grup funcional immediatament
davant de la terminació del nom.
Els radicals provenen d’hidrocarburs que han perdut un àtom d’H.
S’anomenen com l’hidrocarbur corresponent utilitzant el sufix –il.
CH3 - radical metil

CH3-CH2-CH2 - radical propil
radical ciclobutil
S’utilitzen sufixos per indicar el grup funcional que conté la molècula.
metanal dimetil èter propanona

(metoximet
à)
CH3CH2
àcid etanoic etilamina 2-bromopentà


S’utilitzen nombres localitzadors per indicar, si escau, la posició
en la molècula de diferents constituents (enllaços dobles o triples,
radicals, grups funcionals).
4-metil-2-pentí 1,2,3-propantriol 3-pentanona
Corregeix!

S’utilitzen nombres localitzadors per indicar, si escau, la posició
en la molècula de diferents constituents (enllaços dobles o triples,
radicals, grups funcionals).
4-metilpent-2-í Propan - 1,2,3 - triol pentan - 3 - ona

Exemples d’hidrocarburs ramificats
CH2 -CH3
CH3 -CH -CH -CH2 -CH2 -CH3
CH3
Anomena’ ls, i escriu la fórmula empírica molecular desenvolupada i esqueletal

o zigzag
Exemples d’hidrocarburs ramificats
3-metil-6,6-dimetilnonà
CH2 -CH3
CH3 -CH -CH -CH2 -CH2 -CH3
CH3
2-metilpropà 3-etil-2-metilhexà

S’utilitza el prefix ciclo- per indicar la presència de cadenes tancades
de carboni.
ciclopentà ciclobutà ciclopenta-1,3-

diè
En molts casos s’utilitzen noms no normatius
benzè toluè
àcid pícric
àcid oxàlic
Anomena´ ls,
En molts casos s’utilitzen noms no

normatius
benzè toluè
(1,3,5-ciclohexatriè) (metilbenzè) àcid pícric
(2,4,6-trinitrofenol)
àcid oxàlic
(àcid etandioic)

normatius
Vitamina A (retinol, C20H30O)
Anomena’ l,

normatius
Vitamina A (retinol, C20H30O)

3,7-dimetil-9-(2,6,6-trimetil-1-ciclohex -1- enil)-nona-2,4,6,8-tetraen-1-ol
Hidrocarburs
Són compostos constituïts exclusivament per carboni i hidrogen.
Es classifiquen en:
Alcans
1. Hidrocarburs acíclics Alquens
Alquins
2. Hidrocarburs cíclics
Anomena’ l,
Hidrocarburs
Són compostos constituïts exclusivament per carboni i hidrogen.
Es classifiquen en:
Alcans metà
1. Hidrocarburs acíclics Alquens etè
Alquins but-1-í
2. Hidrocarburs cíclics
ciclopentà
Hidrocarburs
3. Hidrocarburs aromàtics
Anomena’ l,
Hidrocarburs
3. Hidrocarburs aromàtics
benzè
naftalè antracè
Hidrocarburs
4. Derivats halogenats
(halotà)
Anomena’ l,
Hidrocarburs
4. Derivats halogenats
2-bromopentà
2-bromo-2-cloro-1,1,1-trifluoroetà
(halotà)
Hidrocarburs
La benzina és una barreja

d’hidrocarburs.
Hidrocarburs
• El polietilè és un plàstic molt utilitzat.
S'obté de la polimerització de l'etilè (de
fórmula química CH2=CH2 i anomenat etè per la
IUPAC).
Compostos oxigenats
Compostos oxigenats
Alcohols
CH3-OH
Anomena’ ls, i escriu la fórmula empírica molecular desenvolupada i esqueletal

segons s’escaigui.
Compostos oxigenats
Alcohols
CH3-OH
metanol ciclohexanol
2-butanol fenol
Compostos oxigenats
etanol
Compostos oxigenats
Èters
CH3-O-CH3
CH3-O-CH2CH2CH3
Anomena’ ls,
Compostos oxigenats
Èters
CH3-O-CH3
dimetil èter etil metil èter
(metoximetà) (metoxietà)
CH3-O-CH2CH2CH3
metil propil èter
(metoxipropà) ciclohexil propil èter
(propoxiciclohexà)
Compostos oxigenats
Aldehids Cetones
Anomena’ ls,
Compostos oxigenats
Aldehids Cetones
metanal (formaldehid) propanona
propanal butanona
Compostos oxigenats
Àcids carboxílics
Anomena’ ls,
Compostos oxigenats
Àcids carboxílics
àcid metanoic àcid propanoic
àcid butanoic àcid benzoic

Compostos oxigenats
Anomena’ ls,
Compostos oxigenats
àcid etanoic
(àcid acètic)
Compostos oxigenats
Esters
Formació d’un ester (esterificació)
àcid etanoic metanol etanoat de metil aigua

Compostos oxigenats
Esters
Anomena’ ls,
Compostos oxigenats
Esters
propanoat d’etil metanoat de propil
butanoat de metil etanoat de propil

Compostos nitrogenats
Compostos
Amines
nitrogenats
Amines
CH3-NH2
CH3-CH2-NH2
CH3-NH-CH3
CH3-CH2-NH-CH2-CH2-CH3
N (CH3)3
Anomena’ ls,
Amines
CH3-NH2 metilamina
CH3-CH2-NH2 etilamina
CH3-NH-CH3 dimetilamina
etilpropilamina
CH3-CH2-NH-CH2-CH2-CH3
N (CH3)3 trimetilamina
Compostos
nitrogenats Amines
Les amines són part dels alcaloïdes, compostos complexos que

es troben en determinades plantes, com per exemple la
morfina i la nicotina.
Compostos
nitrogenats Amides
Anomena’ ls,
Compostos
nitrogenats Amides
metanamida propanamida
etanamida butanamida
Compostos
nitrogenats Amides
Les amides són molt comunes a la natura; una de les

més conegudes és la urea.
Amides
Tamb tenen aplicacions

é en especial les
tèxtils,
poliamides com el niló
(les són
poliamides que
polímers
contenen
grups amida)
Nitrocompostos
Nitrocompostos
nitrometà 2-nitropropà nitrobenzè 2,4,6-trinitrotoluè

(TNT)
Ordre de prioritat dels grups funcionals
Què passa quan a la molècula hi ha diferents grups

funcionals?
S’aplica el següent ordre de prioritat:

àcid > anhídrid > ester > amida > nitril > aldehid > cetona
> alcohol > fenol > amina > èter >doble enllaç> triple
enllaç > derivats halogenats > nitro derivats
El grup funcional prioritari s’utilitza per numerar els carbonis

de la cadena principal i es posa com a sufix. La resta de
grups s’indiquen segons l’ordre de prioritat amb prefixos.



ALCANS OBERTS RAMIFICATS Radical : ETIL
http://www.alonsoformula.com/organicat/alcanos.htm
Es construeix el nom de la manera següent:
• Nom de l’hidrocarbur progenitor sense la terminació à.
• Afixos de les insaturacions per ordre alfabètic ( è , í ), precedides del

seu localitzador separat per guions.
• Si hi ha més d’una insaturació del mateix tipus, s’hi afegeix un

prefix multiplicador (di, tri, etc.) precedit de tots els seus localitzadors
separats per comes i sense espais.
• La terminació à de l’hidrocarbur progenitor conserva la vocal a quan

l’afix següent comença per consonant (di, tri, etc.).
• Si hi ha dos tipus d’insaturació, afegim una n final en el primer afix

quan el següent comença per vocal.
Hexa-1,3-dien-5-í
Activitat
Exemple p172
Activitat 1,2 pàg172 / 3 i 4 p173
-Hidrocarburs AROMÀTICS:
Són derivats el benzè (C6H6)

https://concepto.de/hidrocarburos/
•Els hidrocarburs i les seves aplicacions.
-COMBUSTIBLES: es fan reaccions de combustió per aprofitar la CALOR
En la combustió d’un HC es genera diòxid de carboni i aigua
GAS NATURAL: format bàsicament per metà
El petroli és una barreja d’HC
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esofisicaquimica/
4quincena12/4q12_index.htm
Destil·lació del petroli
El cru arriba a la
torre a 400 C que el
converteixen en
vapor. Aquests
vapors pugen i van
conDensant als
diferents plats
Se separen en funció del seu punt d’ebullició
Els HC més curts tenen MENOR Tº D’EBULLICIÓ)

http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/4esofisicaquimica/
4quincena12/4q12_index.htm
-amb alguns HC del petroli es fan reaccions de polimerització:
Obtenció de POLÍMERS(PLÀSTICS I FIBRES)
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/
4esofisicaquimica/4quincena12/4q12_index.htm
Polietilè : polímer de l’etè

USOS AROMÀTICS:
-dissolventsde greixos, olis, cosmètics, pintures, aïllaments
tèrmics per a habitatges, solvents, tints, cobertes
d'ordinadors, components automotores, gots de plàstic,
cascos, adhesius, cautxú.
5.Grups funcionals:derivats halogenats, alcohols,
aldehids, cetones, àcids carboxílics i amines.
Àtom o grup d`’àtoms que li dóna al compost orgànic unes
Propietats físiques i químiques pròpies
-Derivats halogenats: F, Cl Br I substituint H
CH3-CHCl-CH3 2-cloropropà
CH3-CHBr- CHF-CH3 2-bromo-3-fluorobutà

-Alcohols: grup funcional -OH (substituint un H)
Metanol: CH3OH
Etanol: CH3-CH2OH
propan-1-ol: CH3-CH2-CH2OH
propan-2-ol: CH3-CHOH-CH3
butan-1-ol: CH3-CH2-CH2-CH2OH
butan-2-ol: CH3-CH2-CHOH-CH3
Cetones:
propanona
butanona
pentan‐2‐ona CH3‐CO‐CH2‐CH2‐CH3
Aldehids : grup funcional -CHO
Sempre està en un extrem
fabricació de resines, plàstics, dissolvents, perfums i

essències
CH3‐CH2‐CH2‐CH2‐CHO pentanal
Formula:
Metanal
Etanal
Propanal
-ÀCIDS CARBOXÍLICS:
CH3‐CH2‐CH2‐COOH : àcid butanoic

https://youtu.be/ASWveZguB9M
La fermentación acética se puede definir como la oxidación bioquímica del

etanol contenido en un sustrato alcohólico, para formar ácido acético. La
oxidación del etanol a ácido acético es una vía que utilizan las bacterias acéticas
para obtener su energía:
C2H5OH + O2 CH3COOH + H2O
https://www.ceupe.com/blog/que-es-la-fermentacion.html#:~:text=La%20fermentaci%C3%B3n%20ac
%C3%A9tica%20se%20puede,C2H5OH%20%2B%20O2%20%3D%20CH3COOH%20%2B%20H2O
La fermentación alcohólica viene expresada por la ecuación, en la que a

partir de una hexona se obtiene alcohol etílico y anhídrido carbónico:
C6H12O6 = 2CH3 CH2OH + 2CO2
https://youtu.be/3Ws-5rr-gAg
https://sites.google.com/site/
fermentacionmarconi/imagenes-del-tema
http://iesberenguer.net/magatzem/departaments/fisicaiquimica/organica/apunts11.htm
T S
T A
V I
T I
A C
ENLLAÇOS DEL CARBONI
C: 1s2 2s2 2p2
Té quatre electrons a la capa de valència, tendeix a
compartir-los per tenir 8 electrons (regla del
octet).
Formarà sempre 4 enllaços covalents.
TIPUS DE FÓRMULES
• Fórmula empírica • Fórmula molecular

C5H10O condensada
C10H20O2
• Fórmula molecular • Fórmula molecular

semicondensada desenvolupada
Hidrocarburs
• Són composts formats per la unió de C i H
formant cadenes.
Saturats Alcans
Hidrocarburs Alquens
Alquins
Insaturats
Cíclics
Aromàtics
Hidrocarburs
Tipus Sufix Descripció
Alcans -à Enllaços simples
Alquens -è Dobles enllaços
Alquins -í Triples enllaços
Ramificacions -il Carboni unit a la cadena principal
Cíclics Ciclo- Hidrocarburs de cadena tancada
Núm. Carbonis 1 2 3 4 5 6
Prefix Met- Et- Prop- But- Pent- Hex-
Núm. Carbonis 7 8 9 10 11 12
Prefix Hept- Oct- Non- Dec- Undec- Dodec-
EXERCICIS
Hidrocarburs:
NORMES
1. Trobar la cadena de carbonis més llarga.
2. Si n’hi ha dues igual de llargues escollim la que té MÉS
radicals.
3. Començam a enumerar per l’extrem on el substituents
queden amb en nombre més petit.
4. Els radicals s’escriuen per ordre alfabètic precedits pel
nombre del carboni al que estan enllaçats.
5. Si en els dos sentits, els radicals tenen la mateixa
numeració, es comença per l’extrem que deixarà un
menor nombre al substituent que anirà primer per ordre
alfabètic.
6. Si hi ha dos o més substituents iguals s’indicarà amb un
prefix.
7. Els nombres que indiquen la posició dels substituents
s’han de separar per comes. El nombres s’han de separar
dels noms per guionets.
Exercicis Exemples
Exercicis Exemples
• 4-etil-6-metil-5-propildecà
• 4-etil-2,2-dimetilnonà
• 2,2,4,4-tetrametilhexà
• 7-etil-3-metil-5-propildecà
Hidrocarburs: NORMES
• ALQUENS –è
1. Es pren com a cadena principal la més llarga que
conté el doble enllaç.
2. Es comença a numerar per l’extrem que deixa
en menor posició el doble enllaç.
• ALQUINS -í
1. Utilitzen les mateixes normes que els alquens
2. Si hi ha dobles i triples enllaços, els dobles tenen
prioritat en l’enumeració.
3. Per anomenar-los, s’indiquen primer els dobles
enllaços utilitzant (-en-) i a continuació els
triples enllaços.
Exercicis Exemples
Exercicis Exemples
Exercicis Exemples
• Formula:
1,4,5-hexatriè
1,9-decadien-3,5,7-trií
4-etil-8,8-dimetil-2,4,6-nonatriè
5,5-dietil-7,7-dimetil-1,3-octadiè
7-etil-4,4-dimetil-2,5,10-docecatrií
3,4,5,6-tetrametil-3,5-heptadien-1-í
Hidrocarburs Cíclics
Hidrocarburs Aromàtics
HALOGENATS
D’HIDROCARBURS
• Són hidrocarburs als que un àtom d’hidrogen s’ha substituït
per un halogen( F, Cl, Br o I).
• Per anomenar-los es consideren com a radicals i s’ordenen
per ordre alfabètic. S’utilitzen les paraules fluoro, cloro,
bromo i iodo.
ALCOHOLS
• Es substitueix un hidrogen per un grup R–OH
• Si és el grup funcional prioritari s’anomena el compost acabat
amb –ol
• Si no és el grup funcional prioritari s’anomena com a radical
Hidroxi-
4-metil-1,3,6-heptantriol
3,5-hexandien-2-ol
4-etil-5-metil-2,4-octandiol
Metoxietà
ÈTERS 1-Etoxipropà 3-
metoxihexà 2-
• Es poden considerar com a metoxibutà
composts on l’hidrogen del
OH d’un alcohol per una
cadena de carbonis. R-O-R’
• S’anomena la cadena
secundaria acabada en -oxi-
seguida del nom de la
cadena principal indicant el
nombre del carboni al que
es troba enllaçat.
ALDEHIDS
• Si es com a funció principal
s’anomena amb el sufix –
al.
• Si és una funció secundària
s’anomena amb el prefix
formil- .
Formula:
Hexanal Butandial
3-hidroxibutanal 3-
propilhexanal
1,2,4-hidroxihexandial
CETONES
• Si és la funció principal
s’anomena amb el sufix -
ona.
• Si és una funció secundària

amb el prefix -oxo-.
Formula:
3,3-dimetil-2-pentanona 1-
ciclohexil-3-pentanona 5-hexen-3-
ona
4,5-dibromo-3,7-dioxononandial
ÀCIDS
CARBOXÍLICS
• Si és una funció principal àcid i amb la terminació –
oic.
Formula:
Àcid 3-hidroxipropanoic Àcid
3-butenoic
Àcid 2,3-dihidroxibutandioic
Àcid 7-hidroxi-5-oxoheptanoic
ESTERS
• Si és la funció principal s’anomenen
eliminant la paraula àcid i canviant
la terminació -ic per -at seguit de de
nom del radical unit a l’oxigen.
Formula:
Etanoat de propil
3-cloropropanoat de butil 2-
butenoat de propil
2-butenoat d’etil
3,5-diclorohexanoat de metil
AMINES
Formula:
Metilamina
• Es considera la cadena
Dimetilamina com a substituent .
Trimetilamina • Si és la funció principal el
N,N-dimetilbutilamina nom acaba amb el sufix -
1,N-dimetiletilamina amina.
• Si la funció és secundària
s’utilitza el prefix -amino-.
• Si la amina és secundària
o terciària, s’indica el
substituent enlloc de un
nombre amb una N.
AMINES
• Es considera la cadena
com a substituent .
• Si és la funció principal el
nom acaba amb el sufix -
amina.
• Si la funció és secundària
Formula: s’utilitza el prefix -
1-metilpropilamina amino-.
5-iodo-3-metilpentilamina • Si la amina és secundària
o terciària, s’indica el
Àcid 3-aminobutanoic substituent enlloc de un
N-etil-N,3-dimetilpentilamina nombre amb una N.
AMIDES
• Si és la funció principal s’anomena amb el sufix –amida.
• Si hi ha substituents sobre el nitrogen s’anomenen com a
radical
indicant que està sobre el nitrogen amb N.
Formula:
Etanamida
N-metiletanamida
Propanamida
3,N-dimetilpentanamida
AMIDES
• Si és la funció principal s’anomena amb el sufix –amida.
• Si hi ha substituents sobre el nitrogen s’anomenen com
a radical indicant que està sobre el nitrogen amb N.
Formula:
4-cloro-4-metilhexanamida N-
etil-4-hidroxibutanamida
3-cloro-N,N-dimetilbutanamida
NITRILS
• Si és el grup preferent s’anomena com a –nitril o com a
–
carbonitril.
Formula:
3metilpentannitril
4cloro-2-metilheaxnnitril 2-
metil-3-hexinnitril
4,4-diclorohexannitril
3-hidroxipropannitril
NITRODERIVATS
• S’anomenen com a substituents amb el prefix
nitro-.
Formula:
2,3-dinitropentà
1,2-dimetil-3-nitrobenzè 3-
nitropentanal
3-nitrociclopentè
Àcid 4-cloro-2-nitrohexanoic
FORMULA I ANOMENA ELS SEGÜENTS COMPOSTS
Dimetilpentà
1-etil-3-metilciclohexà
3-metil-1,4-
ciclohexadiè 4-
metilciclohexanol
Propanoat de metil
N-etilpronamina
4-etil-2,6,6-trimetiloctà
3-propil-1,5-heptadií
3-hexen-1-ol 3-buten-2-
ona
Àcid 2,3-dimetilbutanoic
Pentanoat de butil
Butanonitril
ISOMERIA
DE CADENA
ESTRUCTURAL
DE POSICIÓ
DE FUNCIÓ
ISOMERIA
GEOMÈTRICA
(Cis i Trans)
ESPACIAL
ÒPTICA (L i D)
ISOMERIA ESTRUCTURAL
• ISOMERS DE CADENA
• ISOMERS DE POSICIÓ
• ISOMERS DE FUNCIÓ
EXERCICIS DE
ISOMERIA
1. Escriu i anomena 5 isómers que tenguin com a fórmula empírica:
C5H12O. Indica de quin tipus d’isòmer es tracta.
2. Escriu i anomena 5 isómers que tenguin com a fórmula empírica:

C6H12O. Indica de quin tipus d’isòmer es tracta.
3. Indica raonadament quin d’aquests composts són isòmers i el

tipus d’isomeria que és:
Webgrafia
• https://es.slideshare.net/avillalbs/formulacio
• http://iesberenguer.net/magatzem/departaments/fisicaiquimica/organica/apunts2.htm
• https://fisiquim.files.wordpress.com/2016/09/formulacic3b3-i-nomenclatura-
orgc3a1nica.pdf
• http://www.xtec.cat/%7Ejtrilla3/index_nomen.htm
• file:///D:/00%20CURS2324/FQ4%20%202324/Presentacions
%20S4%202324/2%C2%AAAV/SA4/formulacio%20i%20nomenclatura%20quimica
%20organica%20basica%202019-20.pdf

Introducció A La Química Orgànica

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Introducció A La Química Orgànica

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Formulació i nomenclatura

1.- Compostos orgànics d’interès

1.1.- Formes al·lotròpiques del carboni.

2.- Enllaços de l’àtom de carboni.

3.- Tipus de fórmules usades en química orgànica:

4.- Els hidrocarburs i les seves aplicacions.

D'entre tots els compostos químics coneguts (més de 50 milions),

els compostos del carboni són fonamentals en els éssers

La matèria viva està formada BÀSICAMENT PER COMPOSTOS ORGÀNICS,

L’enorme quantitat d’ENERGIA

L’atmosfera Primitiva (fa 4000

La Química Orgànica o Química del

La família de compostos del carboni és

Formació Formació de Combinació

Configuració electrònica del carboni

L’àtom de C tendeix a compartir 4 electrons ( a formar 4 enllaços

Estructura constituïda per carboni amb tres enllaços

Estructura plana similar a una única capa de grafit però

-És 200 vegades més dur que el diamant

Estructures formades per una malla d'anells hexagonals de

USOS: en medicina, transport de medicaments

És vint vegades més resistent a la tensió de l'acer i amb

Serien els nostres cables del futur.

Per què existeixen tants COMPOSTOS DEL CARBONI?

La configuració del carboni és C: 1s2 2s2 2p2 (té 4 e- de valència)

-FORMA 4 enllaços covalents, que poden ser...

Formació de 4 enllaços covalents

Aquests 4 enllaços poden aconseguir-se com a

Una insaturació és un enllaç múltiple entre dos carbonis

Formació de 4 enllaços covalents

Segons el nombre d’àtoms de carboni amb els que estiguin

Formació de cadenes d’àtoms de carboni

Els àtoms de carboni són les baules de les cadenes

Les cadenes carbonades poden ser lineals, ramificades o

Poden formar cadenes obertes o lineals

Combinació amb altres elements

En la matèria viva podem trobar diferents elements químics

Les proteïnes estan formades

Combinació amb altres elements

Quan l’àtom de carboni s’enllaça amb determinats elements

Grup carbonil Grup àcid carboxílic Grup amina

Els àtoms de carboni es poden combinar amb altres elements

Compost Fórmula Fórmula Fórmula

Fórmules planes Fórmules tridimensionals

Simulacions informàtiques de molècules orgàniques (3D)

Activitat exemple p171

Normes bàsiques (IUPAC)

C2 et- C12 dodec-

C3 prop- C13 tridec-

C4 but- C20 icos-

C5 pent- C21 henicos-

C6 hex- C22 docos-

C7 hept- C23 tricos-

C8 oct- C30 triacont-

C9 non- C40 tetracont-

Normes bàsiques (IUPAC)

S’utilitzen sufixos per indicar el tipus

Alcans (C-C): …-à butà

Normes bàsiques (IUPAC)

Els radicals provenen d’hidrocarburs que han perdut un àtom d’H.

S’anomenen com l’hidrocarbur corresponent utilitzant el sufix –il.

CH3 - radical metil

Normes bàsiques (IUPAC)