QUÍMICA

1r Batxillerat
Tema 9: Química del carboni i
formulació orgànica
ÍNDEX

1. Química del carboni

1.1 Combustibles

2. Formulació i nomenclatura orgànica.

2.1 Hidrocarburs.
2.2 Grups funcionals.
1. Química del carboni.

· Quan parlem de la química del carboni ens referim als compostos i molècules derivades i
formades a partir d’enllaçar àtoms de carboni amb d’altres àtoms de carboni o d’altres elements.

· Són els compostos més abundants i variats, es coneixen més de vint milions diferents i encara
es poden sintetitzar molts més de nous.
1. Química del carboni.

· Moltes vegades, de forma errònia, parlem de química orgànica al referir-nos a la química del
carboni. Això és degut a que molts dels compostos relacionats amb els éssers vius i la
matèria orgànica, són compostos de carboni.

· Els elements bàsics que formen la matèria orgànica són el CHON (carboni, hidrogen,
oxigen i nitrogen)

· L’enllaç predominant als compostos orgànics és el covalent (compartició d’electrons)

· Cada àtom té unes possibilitats d’enllaç determinades, segons la seva configuració electrònica:

C (4 enllaços) H (1 enllaç) O (2 enllaços) N (3 enllaços)

· És per això que l’àtom de carboni pot donar lloc a tantes combinacions diferents, obtenint així
milions de compostos “orgànics”.
1. Química del carboni.
· Classificació dels compostos del carboni:
1.1. Combustibles.

· Els combustibles poden ser d’origen:

- fòssil: Petroli, carbó i gas natural
- vegetal: Biocombustibles

· Tant en un cas com en l’altre es tracta de compostos derivats del carboni.

· La utilització de combustibles ha permès desenvolupar la industria i l’estil de vida a que estem
acostumats al món occidental, però a la vegada comporta nombrosos problemes ambientals.

COMBUSTIBLES FÒSSILS:
- Les seves reserves són limitades.
- Alliberen CO2 en la seva combustió, agreujant així l’efecte hivernacle.
- També alliberen òxids contaminants (CO, Nox,...)
1.1. Combustibles.

BIOCOMBUSTIBLES:
-
-
-
-

Activitat_1
- Llegeix l’article de l’AIE de la pàgina 303 del llibre.
- Completa els apunts indicant els problemes ambientals que poden generar els
biocombustibles. Pàg_308
Activitats
- Pàg. 310 nº 2, 3, 13 i 14
2. Formulació i nomenclatura orgànica.

· El principal problema de la nomenclatura orgànica és aconseguir a partir d’unes normes

senzilles generar milions de noms per compostos diferents, cada un dels quals ha de ser
únic i a més que aquest nom no sigui excessivament llarg o complex, per tal de no dificultar
la seva utilització.

· La nomenclatura emprada fa servir numerals grecs, així com noms tradicionals.

2.1. Hidrocarburs saturats . (alcans)

· Només enllaços senzills.

· Nomenclatura: -à
2.1. Hidrocarburs saturats . (alcans)

· Radicals dels alcans: nom arrel + -il.

2.1. Hidrocarburs saturats . (alcans)
· Alcans de cadena ramificada:
2.1. Hidrocarburs saturats . (alcans)
· Alcans de cadena ramificada:
2.1. Hidrocarburs saturats . (alcans)
· Alcans de cadena ramificada:
2.1. Hidrocarburs saturats . (alcans)
· Alcans de cadena ramificada:
2.1. Hidrocarburs insaturats . (alquens)
· Tenen enllaços dobles.
· Nomenclatura: (localitzador) + arrel + -è
2.1. Hidrocarburs insaturats . (alquens)
· Radicals dels alquens.
· Nomenclatura: (localitzador) + arrel + -enil
2.1. Hidrocarburs insaturats . (alquins)
· Tenen triples enllaços.
· Nomenclatura: (localitzador) + arrel + -í
2.1. Hidrocarburs insaturats . (alquins)
· Hidrocarburs amb dobles i triples enllaços.
2.1. Hidrocarburs insaturats . (alquins)
· Hidrocarburs amb dobles i triples enllaços.
2.1. Hidrocarburs cíclics . (cicloalcans)
2.1. Hidrocarburs cíclics . (cicloalquens i cicloalquins)
2.1. Hidrocarburs cíclics . (cicloalquens i cicloalquins)
2.1. Hidrocarburs cíclics . (cicloalquens i cicloalquins)
Activitats
- Pàg. 352 nº 3, 5
- Pàg. 353 nº 10
2.2. Grups funcionals
2.2. Grups funcionals (Àcids carboxílics)
2.2. Grups funcionals (Àcids carboxílics)
2.2. Grups funcionals (Àcids carboxílics)
2.2. Grups funcionals (Àcids carboxílics)
2.2. Grups funcionals (Èsters)
2.2. Grups funcionals (Amides)
2.2. Grups funcionals (Aldehids)
2.2. Grups funcionals (Cetones)
2.2. Grups funcionals (Alcohols)
1.2. Grups funcionals (Amines)
1.2. Grups funcionals (Amines)
2.2. Grups funcionals (Èters)
2.2. Grups funcionals (Derivats halogenats)

-Són halogens que actuen com a radicals.

-S’anomenen amb el nom de l’halogen acabat en –o.

-Exemples:

1,2,3-tricloropropà

p-dibromobenzè

1-cloro-3,4-difluorohexà
2.2. Grups funcionals (Nitro)

-Grup -NO2
- Es comporta com un radical i s’anomenen amb el prefix Nitro-

-Exemples:

1,2-nitrobutà

Nitrobenzè

3-nitro-2-pentè
2.2. Grups funcionals (Nitril)

-Grup -CN
- Es un grup terminal i s’anomenen amb el sufix -nitril

-Exemples:

propannitril

butandinitril

propennitril
Activitats grups funcionals
- Pàg. 357 nº 41
- Pàg. 358 nº 45

Activitats finals
- Pàg. 353 nº 11 i 12
- Pàg. 359 nº 47