1- En 1953, S.

Miller va realitzar un experiment

molt important en la història de la Biologia. Va
sotmetre mescles gasoses d'hidrogen (H2), metà
(CH4), amoníac (NH3) i vapor d'aigua (H2O), en un
recipient tancat a 80oC, a l'acció de descàrregues
elèctriques entre dos elèctrodes. Al cap d'unes
quantes setmanes, el compartiment dels gasos
contenia monòxid de carboni (CO), diòxid de
carboni (CO2) i nitrogen (N2). En el condensat
obtingut per refredament es van trobar compostos
orgànics solubles en aigua: aminoàcids (com ara la
glicina, l'alanina i l'àcid aspàrtic) i àcids orgànics
senzills (entre altres, l'àcid fòrmic i l'àcid làctic).
Posteriorment, en altres experiments, la mescla de
gasos era sotmesa a diferents tipus d'energia (raigs
ultraviolats, raigs X). En el seu conjunt, en aquests
experiments, es van obtenir tots els aminoàcids
presents a les proteïnes, així com els nucleòtids
adenina, guanina, citosina i uracil, i alguns glúcids.

a) (1 punt) Expliqueu quin és el problema que s'investigava en aquests experiments. Per quina raó
la mescla de gasos inicial contenia hidrogen, metà, amoníac i vapor d'aigua? Per què es mantenia la
temperatura al voltant dels 80ºC ? Per què es realitzaven descàrregues elèctriques?

b) (1 punt) En què es diferencia l'atmosfera actual de la primitiva? Quin paper han jugat els
organismes en aquest canvi?

c) (1 punt) Quines biomolècules contenen aminoàcids i nucleòtids? Expliqueu la seva importància

biològica.

1R: L'exercici pretén avaluar coneixements relacionats amb la síntesi química, en

l'atmosfera primitiva, de les biomolècules orgàniques senzilles precursores dels glúcids, lípids,
proteïnes i àcids nucleics, característiques dels éssers vius. També s'avalua el coneixement dels
canvis que ha sofert la composició química de l'atmosfera, el paper dels éssers vius, en aquests
canvis, i la importància biològica de les proteïnes i els àcids nucleics.

a) El conjunt dels experiments descrits es centren en la possibilitat d'obtenir les

substàncies orgàniques que constitueixen els éssers vius a partir de precursors senzills inorgànics.
Cal centrar-los en les investigacions realitzades per determinar com es va produir l'origen de la
vida a la Terra. En aquesta línia els gasos que composaven la mescla inicial són els que es
suposava que constituïen l'atmosfera primitiva de la Terra, de la combinació química entre
aquestes substàncies podrien obtenir-se substàncies orgàniques. La temperatura de l'atmosfera
primitiva es considerava elevada, justament a la vora els 80ºC. Les descàrregues elèctriques eren la
font d'energia que permetria la formació de nous enllaços químics entre els diversos components
de l'atmosfera primitiva. Convindria que l'alumnat identifiqués la intenció de reproduir
les condicions físiques i químiques que regnaven en l'atmosfera primitiva.

b) L'atmosfera primitiva probablement contenia molt nitrogen (N 2) i era rica en hidrogen (H2), metà
(CH4) amoníac (NH3) i aigua. L'hidrogen, molt lleuger, aviat desaparegué i altres components com el
monòxid i el diòxid de carboni (CO, CO 2) van augmentar la seva concentració. El més probable és
que en el període en que es va originar la vida, l'atmosfera fos notablement reductora i no tingués
oxigen (O2). Aquest gas, un dels components principals en l'actualitat, aparegué molt més tard,
principalment com a resultat de l'activitat fotosintètica dels primers organismes fotótrofs.
Paral·lelament es va produir una disminució de la quantitat de diòxid de carboni.

c) Els aminoàcids són els precursors bàsics de les proteïnes. La importància biològica de
les proteïnes és múltiple. Caldrà que l'alumne esmenti que les proteïnes són components
estructurals dels éssers vius, i que la immensa majoria de proteïnes són enzims, és a dir molècules
orgàniques que faciliten les reaccions del metabolisme. Es valorarà que l'alumnat esmenti el paper
de les proteïnes com a hormones, elements transportadors a través de membranes, el seu paper en
el sistema immunitari, en els fenòmens de reconeixement cel·lular, en el transport i de l'oxigen,
ferro, lípids, etc.

Els nucleòtids són els precursors bàsics dels àcids nucleics. La importància biològica dels àcids
nucleics es centra en que constitueixen el material genètic dels éssers vius i dels virus (àcid
desoxirribonucleic (DNA), àcid ribonucleic (RNA)). El DNA, en tots els organismes i bona part de
virus, emmagatzema en la seva seqüència la informació per a la síntesi dels components bàsics dels
éssers vius així com per al seu funcionament. El RNA, que també constitueix el material genètic
viral, actua a com intermediari en l'expressió d'aquesta informació.

2- La glucèmia, concentració de glucosa en sang, normalment es manté entre 75 i 120 mg/dl en

dejuni. La insulina, fabricada pel pàncrees, és una hormona peptídica que intervé en el control de la
glucèmia.

El gràfic mostra l'evolució de la glucèmia al llarg d'un dia en una persona normal i en una persona
diabètica que s'injecta insulina 2 cops al dia.

2.1) (1 punt) Expliqueu les fluctuacions de la glucèmia que poden observar-se en les dues persones
des de les 8 del matí fins a les 24 hores. Tingueu en compte els àpats al llarg del dia i el tractament
de la malaltia.

2.2) (1 punt) Imagineu que a causa d'un error es subministra a un grup de pacients diabètics, que
han d'injectar-se insulina, un lot d'aquesta hormona que ha estat sotmès a elevades temperatures.
El resultat ha estat una manca de control de la glucèmia. Sabent que la insulina és una hormona
peptídica, expliqueu les causes d'aquest fet.

2R: 1) Observant la gràfica podem veure, que després dels àpats hi ha un increment de glucosa en
sang i la disminució progressiva al pas de les hores, també podem deduir que aquesta disminució és
proporcional a l'activitat realitzada.

2) En elevar la temperatura probablement s'ha produït un procés de desnaturalització (pèrdua de la

estructura) de la insulina, i per tant de pèrdua de la seva activitat biològica.

3- En la figura següent es mostra la fórmula de diferents biomolècules:

3.1. Dues de les fórmules corresponen, respectivament, a la glucosa i a la ribosa. [1 punt]

a) Indiqueu, en la taula següent, quines fórmules corresponen a la glucosa i a la ribosa.

Indiqueu també el grup de biomolècules (glícids, lípids, proteïnes o àcids nucleics) al qual pertanyen
la glucosa i la ribosa.

Biomolècula Lletra Grup de biomolècules

Glucosa

Ribosa

b) Si uníssim dues molècules de glucosa, quin tipus de biomolècula n’obtindríem? I si n’uníssim uns
quants milers?

3.2. Tres de les fórmules de la figura corresponen, respectivament, a un àcid gras, al glicerol (o
glicerina) i al colesterol.

Biomolècula Lletra Grup de biomolècules

 Àcid gras

Glicerol

Colesterol

3R: 1a) [0,5 punts]

Biomolècula Lletra Grup de biomolècules

Glucosa C [0,1 punt] Glúcids [0,15 punts]

Ribosa E [0,1 punt] Glúcids [0,15 punts]

1b) Si unim dues molècules de glucosa obtindrem un disacàrid, la maltosa. [0, 25 p]. Si unim milers
de molècules de glucosa obtindrem un polisacàrid: midó, glicogen o cel·lulosa. [0, 25 punts]
2a)

Biomolècula Lletra Grup de biomolècules

Àcid gras A [0,1 punt] Lípids [0,15 punts]

Glicerol H [0,1 punt]

Colesterol B [0,1 punt] Lípids [0,15 punts]

2b) Obtindríem una molècula de triacilglicèrid (o triglicèrid), a més de 3 molècules d’aigua. [0,2 p.]

La principal funció biològica dels triglicèrids (greixos i olis) és la de reserva energètica. 0,2p.

4- La llet materna és un fluid amb una composició que canvia per adaptar-se a les necessitats del
lactant. S’han identificat més de dos-cents components en la
llet humana.

4.1) [1 punt]En una anàlisi rutinària d’una

mostra de llet humana, un investigador detecta
la molècula següent:

a) Tenint en compte l’estructura d’aquesta biomolècula, responeu a les qüestions següents:

Tipus concret de biomolècula:

Grup general de biomolècules orgàniques al que pertany:

 Quins són els seus components?

Quin tipus d’enllaç els uneix?

b) Anomeneu quatre funcions biològiques d’aquest grup general de biomolècules.

4.2) L’investigador també detecta en la llet

la molècula següent:

Tenint en compte l’estructura d’aquesta biomolècula, responeu a les qüestions següents: [1 punt]

Tipus concret de biomolècula:

Grup general de biomolècules orgàniques a la qual pertany:

Quins són els seus components?

Quin tipus d’enllaç els uneix?

4R: 1a) [0,15 punts] cada apartat ben contestat. Total [0,6 punts]

Tipus concret de biomolècula: És un triacilglicèrid (= acilglicèrid, triglicèrid)

ATENCIÓ: SI DIUEN “greix", "oli" o "greixos i olis”, llavors [0 punts]
Grup general de biomolècules orgàniques al que pertany: Pertany al grup dels lípids.
Quins són els seus components?
Està formada per 3 àcids grassos i una molècula de glicerol (= glicerina o propanotriol)
Quin tipus d’enllaç els uneix? L'enllaç que uneix cada àcid gras amb el glicerol és un
enllaç èster.

1b)
Reserva energètica
Font d’energia
Funció energètica (de fet és com les dues anteriors juntes, però òbviament també és vàlid)
Estructural
Aïllament tèrmic
Impermeabilitzadora
Funció reguladora (hormones)
Pigments fotosintètics
Essències
2)
Tipus concret de biomolècula:
És un disacàrid, la lactosa [0,25 punts]
Grup general de biomolècules orgàniques a la qual pertany:
Pertany a la família dels glícids
SEGONS L’IEC, LA FORMA PREFERENT ÉS “GLÍCID”, AMB I, PERÒ ÒBVIAMENT
ADMETREM IGUALMENT GLÍCID I GLÚCID [0,25 punts]
Quins són els seus components? [0,25 punts]
Està formada per dos monosacàrids.
És possible que diguin els noms dels monosacàrids β-galactopiranosa i α-glucopiranosa
o glucosa i galactosa; òbviament la resposta és igualment vàlida en tots aquests casos.

ATENCIÓ: si en comptes de dir “dos monosacàrids” de forma general diuen els noms,
però un és correcte i l’altre no, com per exemple “glucosa i maltosa”, o “dues glucoses”,
llavors només [0,15 punts]
Quin tipus d’enllaç els uneix? [0,25 punts] O-glicosílic i O-glucosídic

5- En Miquel és un company de curs que està repassant per l’examen de Biologia sobre
biomolècules, i us demana ajuda.

5.1[1punt] En els apunts té la taula següent, que és incompleta. Completeu-la i poseu-li

un títol que englobi totes les biomolècules que s’hi esmenten.
5.2[1punt] A la pràctica de reconeixement de nutrients que va fer en Miquel al laboratori amb
Lugol i Fehling, es va despistar i no va apuntar tots els resultats. Completeu la taula amb els
resultats que cregueu oportuns i interpreteu-los.
 5R: 1.

TÍTOL DE LA TAULA: polisacàrids o glúcids

nom de la monòmers que formen tipus funció de la localització organismes

biomolècula la biomolècula d’enllaç biomolècula cel·lular de la que sintetitzen
glicosídic biomolècula la biomolècula
entre els
monòmers
midó α -glucopiranosa alfa reserva als cloroplasts vegetals o
energètica o amiloplasts plantes
glicogen α- glucopiranosa alfa reserva al citoplasma en els
energètica animals
cel·lulosa β-glucopiranosa beta estructural a la paret vegetals o
cel·lular plantes
quitina N-acetilglucosamina beta estructural paret cel·lular Fongs i
exoesquelet
artròpodes

Puntuació: Per cada casella incorrecta es descomptarà 0,1 punts fins al 0

2. Lugol Fehling Interpretació dels resultats

aigua groc blau Són els controls els colors indiquen els
colors que sortirà en cas de ser
negatiu, és a dir groc si no conté midó i
color blau si la mostra no conté sucres
reductors
plàtan lila vermell Conté midó ( Lugol positiu) i conté
fosc/negre o sucres reductors ( Fehling positiu)
ataronjat
llet groc vermell No conté midó (Fehling negatiu) ja que
o la llet és d’origen animal i el Fehling és
ataronjat positiu perquè conté lactosa que és un
sucre reductor
patata lila blau Conté midó (Lugol positiu) i no conté
fosc/negre sucres reductors( Fehling negatiu)
sucre groc blau Tots dos donen negatiu perquè el
de sucre de cuina o sacarosa és un glúcid
cuina disacàrid que no redueix el Fehing.
Puntuació: Per cada casella incorrecta es descomptarà 0,1 punts fins al 0 (Atenció: la
nota mai podrà ser negativa).