EXAMEN BIO TEMA 2

1. Conèixer les fases del catabolisme.

● Fase 1: transformació de grans molècules a monòmers. En els animals, aquesta fase té lloc al
tub digestiu (sense producció d’energia).
● Fase 2: degradació (oxidació) de monòmers a metabòlits intermediaris. S’emmagatzema
energia.
● Fase 3: oxidació dels intermediaris a H2O, CO2 o NH3 amb alliberament d’energia.

2. Saber en què consisteix la glucòlisi i en quina zona de la cèl·lula té lloc, així com el
seu rendiment energètic (2 ATP/glucosa).

● És una reacció unidireccional (irreversible).

● Té lloc al citosol.
● És un procés anaeròbic (no requereix O2).
● 1 glucosa (6C) produeix 2 d’àcid pirúvic (3C).
● Es produeixen 2 ATP i 2 NADH + H+ (formació de poder reductor).
● La fase preparatòria són reaccions de fosforilació i fragmentació de la cadena. (Fins a la línia
blava resultat: 1 gliceraldehid-3-fosfat, 1 dihidroxiacetona-fosfat)
● En la segona fase hi ha processos d’oxidació amb síntesi d’ATP. (Dins de la línia blava) Es fa
només amb el gliceraldehid-3-fosfat, la dihidroxiacetona-fosfat es converteix en
gliceraldehid-3-fosfat gràcies a un enzim, ja que són isòmers

Glucosa + 2 NAD+ + 2 ADP + 2 Pi = 2 àcid pirúvic + 2 NADH + 2 H + 2 ATP + 2 H2O

3. Saber què passa amb l'àcid pirúvic en condicions aeròbiques i anaeròbiques.

L’àcid pirúvic produït a la glucòlisi pot seguir dues vies catabòliques diferents:

● En condicions aeròbiques: respiració cel·lular.

● En condicions anaeròbiques: fermentació alcohòlica o làctica.

En condicions aeròbiques l’àcid pirúvic produït a la glicòlisi ha d’entrar al mitocondri per ser oxidat,
activat pel coenzim A (CoA) i es transforma en acetil-CoA.

4. Conèixer les fases de la respiració cel·lular del mitocondri (cicle de Krebs, transport
electrònic, quimioosmosi i fosforilació oxidativa), i el seu rendiment energètic (36
ATP/glucosa).

En condicions aeròbiques l’àcid pirúvic produït a la glicòlisi ha d’entrar al mitocondri per ser oxidat,
activat pel coenzim A (CoA) i es transforma en acetil-CoA.

L’acetil-CoA entra al cicle de Krebs (també anomenat cicle de l’àcid cítric o dels àcids
tricarboxílics), que és l’etapa final del catabolisme dels glúcids, àcids grassos i aminoàcids.

CICLE DE KREBS

● Té lloc a la matriu mitocondrial (eucariotes) i citosol (procariotes).

● Es degrada acetil-CoA (2C) a CO2 (1C).
● Per cada volta es produeixen:
○ 2 CO2
○ 3 NADH + H+ (poder reductor que va a la cadena respiratòria)
○ 1 FADH2 (poder reductor que va a la cadena respiratòria)
○ 1 GTP (equivalent a l’ATP)
● Com que en la glucòlisi se poden formar 2 molècules d’àcid pirúvic, per a la degradació total
d’una molècula de glucosa són necessàries 2 voltes del cicle de Krebs.
● Condensació de l’acetil-CoA i oxalacetat (OXA): citrat (CIT)
● Isomerització del CIT: isocitrat (ISO)
● Descarboxilació oxidativa de l’ISO: α-cetoglutarat + CO2 i NADH
● Descarboxilació oxidativa del α-cetoglutarat: succinat (SUC) + CO2, NADH i GTP
● Oxidació del SUC: fumarat (FUM) + FADH2
● Addició d’aigua al FUM: malat (MAL)
● Oxidació del MAL: oxalacetat (OXA) + NADH
CADENA RESPIRATÒRIA

● Té lloc a les crestes mitocondrials.

● Objectius: oxidar els coenzims NADH i el FADH2 anteriors i produir ATP.
● Intervé directament l’O2 que és l’acceptor final d’electrons, el qual es redueix formant H2O.
● Inclou:
○ Transport electrònic: els e- es transporten d’una molècula a altra.
○ Quimioosmosi: es genera un gradient electroquímic que permet la síntesi d’ATP.
○ Fosforilació oxidativa: generació d’ATP.

TRANSPORT ELECTRÒNIC

La reacció exergònica no controlada d’hidrogen amb oxigen per formar aigua allibera una gran
quantitat d’energia en forma de calor i llum: una explosió.

Què fa la cèl·lula per evitar aquesta explosió?

Una cadena de transport d’electrons fracciona la "caiguda" d’electrons en una sèrie de petits
passos i emmagatzema part de l’energia alliberada en forma d’ATP. La resta d’energia s’allibera en
forma de calor.

El transport d’electrons és possible perquè cada transportador (proteïna) té un potencial de

reducció (tendència a donar electrons) inferior a l’anterior i superior al següent.

Aquesta transferència d’e- és una reacció redox.

● El NADH dona electrons al complex NADH deshidrogenasa (complex I).

● El complex I i II (succinat deshidrogenasa) cedeixen electrons al coenzim Q
(ubiquinona).
● Aquest els cedeix al citocrom b i citocrom c1 (complex III).
● Aquest els cedeix al citocrom c.
● Aquest els cedeix al citocrom a i a3 (complex IV).
● Aquest els cedeix a l’O2, formant H2O.

QUIMIOOSMOSI

A l’espai intermembranal s’acumulen els protons i quan la concentració és molt elevada els protons
tornen a la matriu, a través de proteïnes de membrana que generen ATP (ATP-sintases).

FOSFORILACIÓ OXIDATIVA

ATP sintasa. Aquest complex proteic funciona com un molí hidràulic impulsat pel flux de protons.
RENDIMENT ENERGÈTIC

● Per cada NADH + H+ que arriba a les cadenes es produeixen 3 ATP.

● Per cada FADH2 que arriba a les cadenes es produiexen 2 ATP.

Una molècula de glucosa per respiració cel·lular produeix

38 ATP - 2 ATP = 36 ATP

5. Conèixer el catabolisme dels lípids i en quina zona de la cèl·lula té lloc, així com el seu
rendiment energètic: b-oxidació (12 ATP/acetil-CoA+NADHs+FADH2s).

Els greixos tenen un alt valor calorífic, especialment els triglicèrids. La seva degradació proporciona
9 kcal/g, molt superior als 4,2 kcal/g dels glúcids i 4,3 kcal/g de les proteïnes.

El mecanisme més important de degradació de greixos és la beta oxidació dels àcids grassos
(hèlix de Lynen), els quals provenen de la hidròlisi dels triglicèrids (la majoria) o fosfolípids:

● Triglicèrids → glicerina + 3 àcids grassos

● Fosfolípids → glicerina + 2 àcids grassos + 1 alcohol + H3PO4

La glicerina obtinguda pot transformar-se en dihidroxiacetona, la qual pot entrar a la glucòlisi.

La β-oxidació dels àcids grassos

● Consisteix bàsicament en l’oxidació de l’àcid gras.

● S’inicia al citosol: l’àcid gras es combina amb el coenzim A (activació de l’àcid gras) i forma
l’acil-CoA, metabòlit que entra al mitocondri (matriu mitocondrial) gràcies al
transportador carnitina.
● Aquest acil-CoA de n C (nombre parell de C) passarà el procés de β-oxidació i a cada volta
perd 2C que es desprenen en forma de acetil-CoA.
● Per tant per a cada volta a la β-oxidació es produeixen:
○ 1 acetil-CoA
○ 1 NADH + H+
○ 1 FADH2
● Per degradar completament un àcid gras necessitem fer n-1 voltes.
● L’acetil-CoA entra al cicle de Krebs, que és l’etapa final del catabolisme dels glúcids, àcids
grassos i aminoàcids.
● El NADH i el FADH2 van a les cadenes respiratòries on actuen com a donadors d’electrons.
● Oxidació del carboni β (el segon a partir del carbonil final) de l’acil-CoA: enoil-CoA + 1
FADH2.
● Hidratació de l’acil-CoA: β-hidroxiacil-CoA (sense doble enllaç i amb un grup alcohol (-OH)
al carboni β).
● Oxidació del carboni β del β-hidroxiacil-CoA: β-cetoacetil-CoA (amb una cetona al carboni
β) + 1 NADH + H+.
● Interacció del β-cetoacetil-CoA amb una molècula de CoA i trencament: 1 acetil-CoA (2C) +
1 acil-CoA que té dos carbonis menys (n-2) que el que va iniciar el cicle.

Aquest procés no només NO produeix energia, sinó que la consumeix.

6. Saber quina és la relació entre el catabolisme de lípids i el cicle de Krebs.

El catabolisme de lípidos i el ciclo de Krebs (també conegut com a cicle de l'àcid tricarboxílic o cicle de
l'àcid cítric) estan interconnectats dins del metabolisme cel·lular. El catabolisme de lípids és el procés
pel qual les molècules de lípids, com els àcids grassos, es descomponen per a obtenir energia. El cicle
de Krebs és una sèrie de reaccions químiques que es produeixen en les mitocòndries i que
contribueixen a la generació d'energia a partir de diversos substrats orgànics.

La relació entre el catabolisme de lípids i el cicle de Krebs es dona a través de la beta-oxidació, que és
el procés principal pel qual els àcids grassos es descomponen abans d'entrar en el cicle de Krebs. A
continuació, es detallen els passos clau d'aquesta relació:

- Beta-oxidació: En el catabolisme de lípids, els àcids grassos es transporten a les mitocòndries,

on tenen lloc els passos inicials de la beta-oxidació. Aquesta és una sèrie de reaccions en les
quals els àcids grassos es divideixen successivament en unitats de dues molècules de carboni
(acetil-CoA).

- Entrada al cicle de Krebs: Els fragments d'acetil-CoA generats a partir de la beta-oxidació

entren al cicle de Krebs. Cada molècula d'acetil-CoA es combina amb una molècula
d'oxalacetat per a formar citrat, que és el primer intermediari del cicle de Krebs.

- Ciclatge i generació d'energia: El citrat passa per una sèrie de reaccions en el cicle de Krebs,
alliberant diòxid de carboni i generant equivalents de NADH i FADH2. Aquests equivalents
redueixen les molècules transportadores d'electrons i contribueixen a la cadena de transport
d'electrons per a generar ATP mitjançant fosforilació oxidativa.

Així, el catabolisme de lípids proporciona acetil-CoA al cicle de Krebs, on aquesta molècula es

descompon en diòxid de carboni i ATP, alliberant energia que es pot utilitzar per a les funcions
cel·lulars. Aquesta interconnexió és una part essencial del metabolisme energètic de les cèl·lules i
permet l'ús eficient dels àcids grassos com a font d'energia.

7. Saber on comença la digestió de les biomolècules al llarg del tub digestiu i l'enzim que
ho fa.

- GLÚCIDS : a la boca (enzim -> amilasa)

- LÍPIDS: a l’intestí prim (enzim -> lipasa)
- PROTEÏNES : a l'estómac (enzim -> proteasa)
8. Conèixer el catabolisme dels aminoàcids i la seva relació amb el cicle de Krebs.

En el tub digestiu, les proteases (pepsina, tripsina…) trenquen els enllaços peptídics entre els
aminoàcids. Aquests aminoàcids són normalment utilitzats pels ribosomes per sintetitzar noves
proteïnes. Les proteïnes tenen fonamentalment funcions diferents de les energètiques.

La relació entre el catabolisme de proteïnes i el cicle de Krebs també està relacionada amb la generació
d'energia i l'ús de metabòlits en el metabolisme cel·lular. El catabolisme de proteïnes implica la
descomposició de les proteïnes en els seus components bàsics, els aminoàcids, per a obtenir energia o
per a ser utilitzats en altres vies metabòliques. El cicle de Krebs, o cicle de l'àcid tricarboxílic, és una
part important del metabolisme energètic cel·lular i està involucrat en la generació d'energia a partir
de diferents fonts de carboni i substrats.

La relació entre el catabolisme de proteïnes i el cicle de Krebs es pot descriure en els següents passos:

1. Desaminació dels aminoàcids: Abans que els aminoàcids es puguin utilitzar com a substrat
per al cicle de Krebs, la majoria d'ells passen per una reacció de desaminació en la qual es treu
el grup amino (NH2). Aquest grup amino es converteix en amoníac (NH3) i després es
converteix en urea per a ser excretat pel cos.
2. Transformació d'aminàcids a intermediaris del cicle de Krebs: Els productes de la
desaminació d'alguns aminoàcids poden ser convertits en intermediaris que són part del cicle
de Krebs. Per exemple, alguns aminoàcids es poden convertir en citrat o α-cetoglutarat, que
són intermediaris del cicle de Krebs.
3. Entrada al cicle de Krebs: Els intermediaris generats a partir de la transformació d'aminàcids
poden entrar en el cicle de Krebs com a substrats. Aquests intermediaris es combinen amb
l'oxalacetat per a iniciar les reaccions del cicle.
4. Producció d'energia: Els intermediaris que entren al cicle de Krebs es descomponen en una
sèrie de reaccions, alliberant diòxid de carboni i generant equivalents de NADH i FADH2.
Aquests equivalents de NADH i FADH2 participen en la cadena de transport d'electrons, que
és una part crítica de la generació d'energia mitjançant la fosforilació oxidativa.

En resum, el catabolisme de proteïnes permet l'ús dels aminoàcids com a substrats per a generar
energia a través del cicle de Krebs. Això implica la conversió dels aminoàcids en intermediaris que
poden entrar en el cicle de Krebs i ser descompostos per a alliberar energia mitjançant la producció
d'ATP. Aquesta interconnexió entre el catabolisme de proteïnes i el cicle de Krebs és important per a
mantenir l'equilibri metabòlic i la generació d'energia dins de les cèl·lules.
9. Saber les diferències entre transaminació i desaminació oxidativa.

Els aminoàcids són oxidats i derivats a Krebs i cadena respiratòria gràcies a 3 mecanismes:

● Transaminació: traspàs del grup amino (-NH2) d’un aminoàcid a un cetoàcid.

● Desaminació oxidativa: alliberament directa de grups amino en forma de amoníac (NH3),
el qual és excretat en forma d’urea a l’orina. Té lloc a la matriu mitocondrial.
● Descarboxilació: és la pèrdua del grup carboxil (-COOH) en forma de CO2. La cadena
carbonatada obtinguda es transforma, segons l'aminoàcid del qual procedeix en àcid
pirúvic, acetil-CoA o en un intermediari del cicle de Krebs, incorporant-se a les rutes
catabòliques corresponents.

10. Conèixer les estratègies biològiques d'eliminació del grup amino.

Els grups amino formen amoníac (NH3). L’ió amoni (NH4+) és molt tòxic, ja que augmenta el pH i, per
tant, ha de ser eliminat:

● Animals amoniotèlics: invertebrats i peixos d’aigua dolça viuen en un medi hipotònic

(entra molta aigua per osmosi). Excreten directament al medi l’amoni produint orina diluïda i
abundant.
● Animals ureotèlics: mamífers i peixos d’aigua salada que viuen en un medi hipertònic
(tendeixen a perdre molta aigua per osmosi). Produeixen molt poca orina i concentrada.
L’amoníac es transforma en urea (menys tòxica).
● Animals uricotèlics: insectes, rèptils i aus excreten àcid úric (menys tòxic que la urea) que
quasi no necessita aigua (poca orina i molt concentrada).

11. Conèixer la relació del catabolisme de nucleòtids i el cicle de Krebs.

El catabolisme de nucleòtids i el cicle de Krebs estan relacionats a través dels intermediaris metabòlics
i les molècules que es generen durant la descomposició dels nucleòtids. Els nucleòtids són les unitats
bàsiques que componen els àcids nucleics com l'ADN i l'ARN, així com moltes coenzims essencials per
a les reaccions bioquímiques. El seu catabolisme implica la descomposició de nucleòtids en molècules
més petites, com ara bases nitrogenades, ribosa o desoxiribosa, i grups fosfat.

El catabolisme de nucleòtids està relacionat amb el cicle de Krebs a través de la producció

d'intermediaris metabòlics com la ribosa-5-fosfat i el succinat, que poden ser utilitzats com a substrats
dins del cicle de Krebs o altres vies metabòliques. A més, la generació d'equivalents reduïts com el
NADH i el FADH2 durant el catabolisme de nucleòtids és essencial per a la generació d'energia
mitjançant la fosforilació oxidativa. Aquesta interconnexió permet que el catabolisme dels nucleòtids
contribueixi a l'obtenció d'energia i a altres funcions metabòliques dins de la cèl·lula.
Nucleases al tub digestiu que generen nucleòtids:

EXAMEN ANTERIOR:

● Saber les diferències entre la respiració i la fermentació.

Respiració Fermentació

Es redueix un compost inorgànic Es redueix un compost orgànic

Alt rendiment energètic Baix rendiment energètic

Catabolisme complet Catabolisme incomplet

Mitocòndria (eucariota) Es fa al citoplasma

Membrana plasmàtica (procariotes)

Cèl·lules i alguns bacteris Bacteris i llevats

Cèl·lules musculars

● Saber què s'oxida i redueix en les reaccions de respiració i fermentació.

Respiració Fermentació

Es redueix un compost inorgànic Es redueix un compost orgànic

S’oxida un compost orgànic S’oxida un compost orgànic

● Saber que la fermentació làctica (glucosa a lactat) la fan bacteris i les nostres cèl·lules
musculars en condicions anaeròbiques.

● Saber que la fermentació alcohòlica (glucosa a etanol) la fan els llevats que poden ser
anaerobis facultatius o estrictes.