METABOLISME:​ conjunt de reaccions químiques que es produeixen a l’interior de les cèl·lules.

-La seva finalitat és produir matèria i energia.

Vies metabòliques​ ​—>​ conjunt de reaccions químiques del metabolisme on a partir d’un substrat inicial es
produeix un o més productes finals. Molècules que hi intervenen ​—> ​metabòlits

CATABOLISME
Degradació de la matèria orgànica. Transformació de molècules complexes en altres de més senzilles.
En aquest procés s’allibera energia que s’emmagatzema en els enllaços fosfat de l’ATP
Reaccions catabòliques​:
-Degradació
-Reaccions d’oxidació
-Menys energia
-Malgrat partir de substrats diferents solen donar els mateixos productes ​—> ​convergencia en els productes.
Fad transporta 2 protons i 2 electrons
FAD + 2H+ + 2e- ​—>​ FADH​2​ (donarà 2 ATP)
NAD+ + 2H+ + 2e- ​—>​ NADH + H+ (donara 3 ATP)
ADP + Pi ​—>​ ATP
Tipus:
-Per respiració: ​amb cadena de transport d’electrons
​-​Aeróbica​ —> ​acceptor final d’electrons de la cadena és l’oxigen
-​Anaeróbica​ ​—> ​acceptor final d’electrons de la cadena és una molécula diferent a l’oxigen
-Per fermentació: ​sense cadena de transport d’electrons
-​Lactica, alcoholica​ ​—>​ acceptor final d’electrons de la cadena és una molècula orgànica

ANABOLISME
Construcció de matèria orgànica. Síntesi de molècules orgàniques complexes a partir de biomolècules més
petites. Per realitzar-lo cal l’energia de l’ATP.
Reaccions anabòliques:
-Síntesi / construcció
-Reaccions de reducció
-Més energia
-Malgrat partir dels mateixos substrats apareixen molts tipus de productes ​—> ​divergencia en els productes
Relació entre catabolisme i anabolisme:
Metabolisme s’organitza en​ ​—> ​seqüències de reaccions químiques anomenades ​vies metabòliques​.
-Algunes vies necessiten oxigen molecular ​—>​ vies anaeròbiques
-Algunes vies es poden produir sense oxigen ​—>​ vies anaeròbiques

ADENOSINATRIFOSFAT (ATP)
Nucleòtid de gran importància en el metabolisme PQ és capaç
d’emmagatzemar o de cedir energia gràcies als seus 2 enllaços entre els
grups fosfats. Quan s’hidrolitza es trenca el darrer enllaç entre els grups
fosfats i s’allibera un H3PO4 que es simbolitza amb Pi i aporta 7,3 kcal/mol.
L’ATP és el transportador d’energia química o energètic.
Quan l’energia no es necessita immediatament, la cèl·lula utilitza altres molècules que emmagatzemen més
energia com poden ser el midó, el glicogen, els triglicèrids…
-​Midó​ → ​en animals, no generen compostos tòxics ​—> ​4 kcal / g
-​Glicogen​ → ​animals, no generen compostos tòxics ​—> ​4 kcal / g
-​Triglicèrids​ ​—>​ 9 kcal / g
-​ATP​ ​—>​ 0,014 kcal /g
La síntesi de l’ATP es pot fer de dues maneres:
Fosforilació a nivell de substrat​ ​—> ​síntesi de l’ATP gràcies a l’energia que s’allibera quan es trenca algun enllaç
d’una biomolècula.
Per mitjà de l’enzim ATP-sintetasa​ —> ​ATP es sintetitza a les crestes mitocondrials i als tilacoides dels
cloroplasts quan un flux de protons travessa l’enzim ATP-sintetasa.

TIPUS DE REACCIONS
Reaccions exergòniques: ​alliberen energia. Són reaccions que transcorren espontàniament.
Reaccions endergòniques: ​absorbeixen energia. Necessiten energia extra per realitzar-se.
BALANÇ ENERGÈTIC:

-Respiració aeròbia d’una molècula de glucosa aporta 38 ATP.

A través del metabolisme aeròbic de la glucosa (glucolisi ​ +​ Cicle de Krebs ​+ ​fosforilacio oxidativa) per cada
molècula de glucosa s’obtenen:

Glucosa —> 2 piruvat (glucòlisi) 2 NADH 2 ATP

2 piruvat —> 2 acetil CoA (descarboxilació) 2 NADH

2 acetil CoA —> 4 CO2 (Cicle de Krebs) 6 NADH 2 FADH 2 ATP

Fosforilació oxidativa 30 ATP + 4 ATP

TOTAL 38 ATP

En canvi, la fermentació de la glucosa (glucòlisi + fermentació làctica) rendeix tan sols 2 ATP

Glucosa —> 2 piruvat 2 NADH 2 ATP

2 piruvat —> 2 lactat (fermentació) 2 NAD+

TOTAL 2 ATP

GLUCÒLISI:
-Utilitzada per les cèl·lules amb per obtenir energia.
-Sigui quina sigui la font de glucosa utilitzada, resultat final serà l'obtenció de piruvat, ATP i NADH.
-Si el procés ha de continuar sense aturar-se, és necessari aportar de manera continua noves molècules de
glucosa i ADP i tornar a oxidar el NADH perquè pugui servutilitzat en forma de NAD+.
L'oxidació del NADH es pot fer de 2 maneres:
-​En condicions anaeròbiques​ ​—> ​al hialoplasma, fermentant el piruvat a etanol o a lactat.
-​En condicions aeròbiques​ ​—>​ NADH és transportat als mitocondris on transfereix els seus electrons
a l'oxigen a través de la cadena de transport electrònic, procés que té un major rendiment ja que pot
ser acoblat a la fosforilació oxidativa (obtenció d'ATP)
FERMENTACIÓ:
Degradacions parcials de compostos orgànics en les quals s’obtenen 2 ATP.
-Inclou com a fase prèvia la glicòlisi i com a 2n fase la fermentació, fase on es regenera el NAD+
—> LÀCTICA:
La poden fer​ ​—> ​llevats dels gèneres ​Lactobacillus​ i ​Streptococcus lactis.​
-S'aprofita en la fabricació de iogurt.
-En condicions d'oxigenació insuficient es produeix a les cèl·lules musculars.
-El lactat s'acumula en forma de cristalls als músculs i origina el cruiximent.
-Acoblada a la glucòlisi resulta en la producció neta de 2 ATP per cada molècula
de glucosa

—> ALCOHOLICA:
La poden fer​ ​—> ​llevats del gènere ​Saccharomyces​.
-​S'aprofita en​ ​—> ​fabricació de vi i cervesa.
-En aquest cas la glucosa és transformada en CO2, etanol i altres
productes.
-Acoblada a la glucòlisi resulta en la producció neta de 2 ATP per cada
molècula de glucosa

VIES METABÒLIQUES I REACCIONS QUÍMIQUES:

—> GLUCÒLISI:​ degradació de la glucosa, producte final ​—> ​piruvat (encara té energia) Té 2 fases:
-1 glucosa ​—> ​2G-3-P
-2 G-3-P ​—>​ 2 pituvat
Per cada glucosa​ ​—> ​2 NADH i 2 ATP
—> CICLE DE KREBS:​ funciona amb presència d’oxigen, conjunt de 8 reaccions cícliques.
-A cada volta s’incorpora un acetil a un oxalacetat (4C) i forma una molècula de citrat (6C).
-Després es perdren 2 àtoms de C en forma de 2 molècules de CO2, regenerant l’oxalacetat.
-El grup carboxil és transportat pel coenzim A, el qual pot tornar a utilitzar-se un cop queda lliure.
-La oxidació del grup acetil allibera electrons que permeten reduir el NAD+ i el FAD obtenint 3 NADH i 1 FADH2
per cada acetil.
-A més s’allibera energia per formar un GTP (equivalent a un ATP).
-El cicle s’aturaria si les formes oxidades NAD+ i FAD no es regeneressin
-Àcid pirúvic ​—>​ producte final de la glicòlisi
-​Compartiment cel·lular:​ matriu mitocondrial
—> CADENA RESPIRATORIA:
-NADH i FADH que s’han produït en vies del catabolisme (glucòlisi o Cicle) s'emmagatzemen en la célula.
-Fosforilació indica que la obtencio d’energia es en forma d’ATP.
-Energia que tinc emmagatzemada es fara servir en aquesta fase per no tenir NADH ni FADH2 sinó que
l’energia que havia dins d’aquests passi a formar ATP.
-Per fer-ho es crea un gradient de protons que produiran una força contra gradient ​—>​ NADH i el FADH2 al
passar per la cadena de transport passa per la fase reduida ​—> ​NAD+
CATABOLISME DELS LÍPIDS
-Els triacilglicèrids o greixos són la forma com els lípids s’emmagatzemen tant en animals com en vegetals.
-Animals s’acumulen ​—> ​adipòcits (vacúols) / Vegetals ​—> ​s’emmagatzemen a les llavors.
-Alguns òrgans importants com el cor, fetge, consumeixen greixos per obtenir energía a més de la glucosa.
-En aquests casos el greix dels adipòcits s’envia a través de la sang a altres òrgans i allà les lipases els
trenquen en els seus monòmers per obtenir energia.
-Els greixos ocupen un espai menor que els glúcids, són magatzems d’energia.
-La conversió de greix en glúcid només és possible en animals.

Els enzims com a reguladors del metabolisme:

Actuen com a biocatalitzadors accelerant les reaccions metabòliques.