Introducció al metabolisme

•  Concepte de catabolisme i anabolisme.

•  Conceptes generals de regulació de les vies
metabòliques. Inhibició feed-back.
•  Molècules que participen en la transferència
d’energia.
•  L’ATP com a moneda energètica.
•  Compartimentació subcel·lular.
•  Metabolisme diferencial en funció dels teixits.
 Introducció al metabolisme

Via o ruta metabòlica: seqüència de

reaccions ordenades que converteix
un precursor en un producte final,
passant per diversos intermediaris
metabòlics.

Tipus de vies metabòliques:

Primàries o principals: són les

comuns a tots els éssers vius
(síntesi i degradació de
proteïnes, sucres, lípids ).

Secundàries: són vies molt

especialitzades i diferents
segons les espècies.
 Principals objectius del metabolisme:
•  Obtenció d’energia i de precursors biosintètics.
•  Síntesi de biomolècules.

El metabolisme pot dividir-se en dos grans grups de reaccions:

Vies catabòliques: vies metabòliques de
degradació, formades per reaccions oxidatives.

Vies anabòliques: vies metabòliques de síntesi,

formades per reaccions reductores.
Coexistència de catabolisme i anabolisme.
Planteja interrogants? les vies de degradació i síntesi, són
iguals o diferents? funcionen alhora?

El metabolisme està
regulat. Les vies no poden
funcionar alhora.
 REGULACIÓ DELS
PROCESSOS METABÒLICS
El metabolisme es regula mitjançant el control de:

1) La quantitat de cada enzim

La quantitat d’enzim depèn tant de la seva velocitat de síntesi com
de degradació. Normalment la quantitat d’enzim està controlada a
nivell transcripcional.

2) La seva activitat catalítica

Control al.lostèric i/o modificació covalent.

3) La disponibilitat dels substrats

Les vies biosintètiques i degradatives són gairabé sempre diferents.
Aquesta separació és necessària per raons energètiques i facilita també
el control del metabolisme. A més, en eucariotes, la compartimentació
separa les reaccions oposades.
 Tipus de reaccions a les vies metabòliques

•  Reversibles ò més apropades a

l’equilibri:

•  Irreversibles ò més allunyades de

l’equilibri

( Reaccions reguladores de les vies)

• Una via metabòlica ha de ser un procés global termodinàmicament favorable (ΔG <0).

Δ G = Δ Go + RT ln P/R

La ΔG d’una via metabòlica és la suma de les ΔG de les reaccions

individuals
 La variació d’energia lliure depèn només de la naturalesa
dels reactants i dels productes, independentment del
camí realitzat. Pel que les variacions d'energia lliure
estàndard dels components d’una reacció
son additives.

La ΔG d’una via metabòlica és la suma de les ΔG de les

reaccions individuals.
Si les variacions d'energia lliure
estàndard dels components d’una
reacció són additives, llavors:

Podem dirigir una reacció desfavorable

si va acoblada (a continuació) a una de
favorable.

Una via metabòlica ha de ser un procés

global termodinàmicament favorable
(ΔG <0).

Exemple:

Glucosa + Pi Glucosa 6-fosfato + H2O ΔG’º = 13,8 kJ/mol

ATP + H2O ADP + Pi ΔG’º = -30,5 kJ/mol

ATP + Glucosa ADP + Glucosa 6-fosfato ΔG’º = -16,7 kJ/mol

 ATP. Moneda Universal
Adenosina 5'-trifosfat (ATP)

P-P-P – ribosa - adenina

enllaços enllaç
fosfoanhídrid fosfoéster

γ β α

Enllaços fosfoanhídrid rics en energia

La hidròlisi de l’ATP dirigeix les reaccions perquè
desplaça l’equilibri de les reaccions encadenades

P P P ADENOSINA + H2O P P ADENOSINA + P

ATP + H2O ADP + P i ΔG0 ' = -7,3 kcal/mol

P P ADENOSINA + H2O P ADENOSINA + P

ADP + H2O AMP + P i ΔG0 ' = -7,3 kcal/mol

P ADENOSINA + H2O ADENOSINA + P

AMP + H2O adenosina + P i ΔG0 ' = -3,4 kcal/mol

Enllaços fosfoanhídrid rics en energia

Quina és la base estructural d’aquest alt potencial

de transferència del grup fosfat?
HIDRÒLISI ORTOFOSFOLÍTICA HIDRÒLISI PIROFOSFOLÍTICA

P P P ADENOSINA P P P ADENOSINA

+ +
H2O H2O

P P ADENOSINA P ADENOSINA

+ +
P P P
(ortofosfat) (pirofosfat)

ATP + H2O ADP + Pi ATP + H2O AMP + PPi

ΔG 0' = -7,3 kcal/mol ΔG 0' = -10,9 kcal/mol

Quina és la base estructural d’aquest alt potencial

de transferència del grup fosfat?
 L’energia d’hidròlisi és elevada perquè els productes
són més estables per:

•  Disminució de
càrregues negatives
desestabilitzadores
(repulsió).

•  Estabilització dels
productes per
ressonància.

4 formes
resonants
Altres molècules amb enllaç fosfat d’alta energia:
•  Altres nucleòtids : GTP, CTP,
UTP
•  Altres molècules:
–  Fosfoenolpiruvat (metabòlit de la
glicòlisi).
–  1,3-Bisfosfoglicerat (metabòlit
de la glicòlisi).
–  Fosfocreatina (reserva
energètica del múscul de
vertebrats).

Stryer

Lehninger
El 1,3-bifosfoglicerat pot passar el seu fosfat a l’ADP.
1,3 BPG 3PG ΔGº’= -11,8 Kcal/mol
ADP + Pi ATP ΔGº’= + 7,3 Kacal/mol
____________________________________
1,3 BPG + ADP + Pi 3PG + ATP ΔGº’= -4,5 Kcal/mol

L’ATP pot passar el seu fosfat a la glucosa.

ATP ADP + Pi ΔGº’= - 7,3 Kcal/mol
Glucosa Glucosa-6-P ΔGº’= + 3,3 Kcal/mol
____________________________________
ATP + Glucosa ADP + G6P ΔGº’= -4,0 Kcal/mol

Activació de reaccions desfavorables per transferència de grups

fosfat. En els dos casos les reaccions van cap a la dreta, favorable
termodinàmicament.
El cicle ATP-ADP és fonamental en l’intercanvi energètic en els organismes

Càrrega energètica

•  L’ATP és un donador immediat

d’energia lliure.

•  Es recanvia a gran velocitat.

•  Una de les principals funcions del

metabolisme és regenerar ATP.

•  L’estat energètic de la cèl·lula el

determina principalment el nivell Stryer
d’ ATP:

[ATP] + 1/2 [ADP]

CÀRREGA ENERGÈTICA =
[ATP] + [ADP] + [AMP]

Capacitat d’una cèl·lula per dur a terme les reaccions impulsades

per l’ATP, depèn de les concentracions relatives de l’ATP i dels
seus productes d’hidròlisi.
La càrrega energètica pot
tenir un valor entre 0
(tot AMP) i 1 (tot ATP).

Les vies generadores

d’ATP estàn inhibides
quan la CE té un valor
elevat, mentre que les
que utilitzen ATP
s’activen per una CE
elevada.
Etapes d’extracció d’energia a partir dels aliments.
Ho agruparem en tres etapes:

Primera Fase
Segona fase,
oxidació i
convergència a
acetil-CoA.

Tercera fase,
via final
d’oxidació
comuna, cicle
de àcid cítric i
fosforilació
oxidativa.
Metabolisme diferencial dels teixits
•  Cervell
–  La glucosa és pràcticament l’únic combustible que utilitza el
cervell en condicions normals.
–  No té magatzem de glucosa. Depèn dels nivells de glucosa en sang.
–  No pot utilitzar els lípids sanguinis com a combustible, perquè no
travessen la barrera hematoencefàlica.
–  En dejuni prolongat utilitza també cossos cetònics.

•  Múscul esquelètic
–  Utilitza diferents combustibles segons el grau d’activitat i
disponibilitat:
•  Glucosa.
•  Àcids grassos.
•  Cossos cetònics.
–  Té un important magatzem d’energia pel seu propi consum:
•  Glicogen (polisacàrid de glucosa).
•  Fosfocreatina (reserva de fosfats per sintetitzar ràpidament ATP
quan cal energia).
Metabolisme diferencial dels teixits

•  Fetge
–  Normalment no utilitza la glucosa com a combustible principal,
la reserva pels teixits més exigents.
–  Utilitza àcids grassos i α-cetoàcids procedents de la degradació
dels aminoàcids.
–  La seva funció principal és subministrar combustible al cervell,
múscul i altres teixits:
•  Té un important magatzem de glucosa en forma de glicogen, per
controlar els nivells de glucosa en sang.
•  En dejuni, quan manca glucosa, sintetitza cossos cetònics a partir
d’àcids grassos i els exporta a la sang pels altres teixits.

•  Teixit adipós
–  Consumeix glucosa i àcids grassos.
–  És un gran magatzem de lípids
Enllaç fosfat d’alta energia: