lOMoARcPSD|32714717

Catabolisme Biologia Selectivitat Resum

Biología (Instituto - España)

Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad.

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)
 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

1. CATABOLISME
Def: És la fase degradativa del metabolisme en la que s’allibera energia. Les molècules orgàniques inicials són
transformades successivament en altres més senzilles fins a convertir-se en els productes finals.

L’energia alliberada s’emmagatzema en els enllaços rics en energia de l’ATP i després s’utilitza per a dur a
terme les diverses activitats cel·lulars o per a sintetitzar composts orgànics complexos ene ls quals
s’emmagatzema l’energia sobrera.

1.1. L’alliberament d’energia en el catabolisme

En les vies catabòliques és produeix el pas d’unes substàncies inicials a unes finals (reactius-> productes) que
tenen menys energia lliure (G). La variació d’energia lliure és negativa i és l’energia que s’allibera a l’exterior.

Distingim entre 2 tipus de reaccions catabòliques:

• El substrat és una molècula gran que es divideix en unes quantes molècules menudes.

• El nombre inicial de molècules és el mateix que el final de molècules i és manté el nombre d’enllaços
interns.

1.2. Les reaccions catabòliques són reaccions redox

- Les reaccions d’oxidació-reducció són reaccions de transferència d’electrons.
- La substància que s’oxida perd electrons i la que es redueix els accepta.
- Agent oxidant: substància que accepta els electrons; Agent reductor; substància que cedeix electrons.
- Les reaccions catabòliques són reaccions d’oxidació riques en energia.
- Ex: respiració cel·lular de la glucosa. La glucosa s’oxida en presència d’oxigen molecular (agent oxidant) I
s’allibera energia. Els carbonis formen CO2 (assoleixen el màxim grau d’oxidació)

1.3. Alliberament gradual d’energia en el catabolisme per respiració

Les característiques del catabolisme que fan possible la producció gradual d’energia química són:

- Reaccions successives.
- Transport d’hidrògens.
- Cadena transportadora d’electrons.

1.4. Tipus de catabolisme

• Respiració: hi intervé la cadena trasnportadora d’electrons.
Segons la naturalesa de l’acceptor final d’electrons distingim 2 tipus de respiració:

- R. aeròbica: L’acceptor final d’electrons és l’oxigen molecular. En reduir-se i acceptar electrons i prot. forma
aigua.

- R. anaeròbica: L’acceptor final NO és l’oxigen molecular, sinó una altra substància com l’ió nitrat.

• Fermentació: nNo hi intervé la cadena transportadora d’electrons. El producte final sempre és un compost
orgànic.
1

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

2. CATABOLISME DELS GLÚCIDS
-A l’aparell digestiu dels animals, els polisacàrids dels aliments són
hidrolitzats i degradats (Poli-> di -> mono) fins a obtenir monosacàrids
com la glucosa, fructosa o galactosa.

-Quan es requereix energia per a un exercici muscular es poden hidrolitzar

les reserves de glicogen del teixit muscular en glucosa.

-En els vegetals obtenim glucosa a partir del midó (hidròlisi).

-A partir de l’àcid pirúvic que obtenim de la glicòlisi es pot iniciar la
respiració o fermentació segons la disponibiltat d’oxigen que hi hagi a
la cèl·lula.

Espais cel·lulars on es produeix el catabolisme dels glúcids

• Cèl·lula eucariota:
- Glicòlisi: citosol
- Respiració cel·lular: mitocondris
- Cicle de Krebs: matriu mitocondrial
- Fosforilació oxidativa: membrana de les crestes mitocondrials

• Cél·lula procariota: tant la glicòlisi com el cicle de Krebs es fan al citosol i la fosforilació oxidativa a la
membrana plasmàtica.

3. GLICÒLISI
- Es produeix al citoplasma de la cèl·lula.
- La glucosa (C6H12O6) es divideix en 2 molècules d’àcid pirúvic.
- L’energia alliberada s’utilitza per a sintetitzar 2 molècules d’ATP.
- La síntesi d’ATP es fa per mitjà d’una fosforilació en el nivell del substrat. Una molècula de substrat que conté
un grup fosfat el cedeix a un ADP, I així es forma un ATP.

- Nou etapes. Primeres: es consumeixen 2 ATP. Últimes: es produeixen 4 ATP. Balanç energètic: formació de 2
ATP.

- Entren 2 molècules del coenzim NAD(+) que accepten 4 electrons i 4 protons (4 hidrògens de la glucosa) i
passen a formar 2 NADH + H(+).

- Aixó implica que la glicòlisis ha d’anar seguida de una via metabòlica que oxidi els NADH + H(+) i regeneri
els NAD+ que necessita. Pot ser o la fermentació o la respiració.

- Entre la glicòlisi i aquestes vies hi ha una interdependència pel que fa el coenzim NAD+. Si no es produeix
cap d’aquestes vies la glicòlisi no es podria fer per falta de NAD+.
2

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

Lo més destacat de la glucòlisi

La glucòlisi ocorre en el citosol d'una cèl·lula i es pot dividir en dues fases

principals:

• Fase en què es requereix energia.

En aquesta fase, la molècula inicial de glucosa es reordena i se li afegeixen

dos grups fosfat. Els dos grups fosfat causen inestabilitat en la molècula
modificada (ara anomenada fructosa-1,6-bifosfato), el que permet que es
divideixi en dues meitats i formi dos sucres fosfatats de tres carbonis. Com
que els fosfats utilitzats en aquests passos provenen d'ATP, s'han d'utilitzar
dues molècules d’ATP.

Els dos sucres de tres carbonis formats quan es descompon el sucre

inestable són diferents entre si. Només un (el gliceraldehid-3-fosfat) pot
entrar al següent pas. No obstant això, el sucre desfavorable, DHAP, es pot
convertir fàcilment en l'isòmer favorable, de manera que tots dos completen
la via al final.

• Fase en què s'allibera energia.

En aquesta fase, cada sucre de tres carbonis es converteix en una altra

molècula de tres carbonis, piruvat, mitjançant una sèrie de reaccions.
Aquestes reaccions produeixen dues molècules de ATP i una de NADH. Atès
que aquesta fase ocorre dues vegades, una per cada dos sucres de tres
carbonis, resulten 4 molècules d'ATP i dues de NADH en total.

Cada reacció de la glucòlisi és catalitzada per el seu propi enzim. L'enzim

més important per a la regulació de la glucòlisi és la fosfofructocinasa, que
catalitza la formació de la inestable molècula de sucre amb dos fosfats,
fructuosa-1,6-bifosfat. La fosfofructocinasa accelera o frena la glucòlisi en
resposta a les necessitats energètiques de la cèl·lula.

3.1. Fase que requereix energia

1. Un grup fosfat es transfereix de l'ATP a la glucosa i la transforma en glucosa-6-fosfat. La glucosa-6-fosfat és més
reactiva que la glucosa i l'addició del fosfat reté la glucosa dins de la cèl·lula, perquè la glucosa amb un fosfat és incapaç
de travessar per si sola la membrana.

2. La glucosa-6-fosfat es converteix en el seu isòmer, la fructosa-6-fosfat.

3. Un grup fosfat es transfereix de l'ATP a la fructosa-6-fosfat i es produeix fructosa-1,6-bifosfat. Aquest pas el catalitza
l'enzim fosfofructocinasa, que pot ser regulada per accelerar o frenar la via de la glucòlisi.

4. La fructosa-1,6-bifosfat es trenca per generar dos sucres de tres carbonis: la dihidroxiacetona fosfat (DHAP) i el
gliceraldehid-3-fosfat. Aquestes molècules són isòmers l'un de l'altre, però només el gliceraldehid-3-fosfat pot continuar
directament amb els següents passos de la glucòlisi.

5. La DHAP es converteix en gliceraldehid-3-fosfat. Les dues molècules existeixen en equilibri, però aquest equilibri
"empeny" fortament cap avall, considerant l'ordre del diagrama anterior, conforme es va utilitzant el gliceraldehid-3-
fosfat. És així que al final tota la DHAP es converteix en gliceraldehid-3-fosfat.

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

3.2. Fase que allibera energia

6. Dos semirreaciones ocorren simultàniament: 1) l'oxidació del gliceraldehid-3-fosfat (un dels sucres de tres carbonis que
es forma en la fase inicial), i 2) la reducció del NAD + a NADH i H +. La reacció general és exergónica i allibera l'energia
que després es fa servir per fosforilar la molècula, el que forma 1,3-bifosfoglicerato.

7. El 1,3-bifosfoglicerato dona un dels seus grups fosfat a l'ADP, el transforma en una molècula d'ATP i en el procés es
converteix en 3-fosfoglicerat.

8. El 3-fosfoglicerat es converteix en el seu isòmer, el 2-fosfoglicerat.

9. El 2-fosfoglicerat perd una molècula d'aigua i es transforma en fosfoenolpiruvat (PEP). El PEP és una molècula inestable,
preparada per perdre el seu grup fosfat en el pas final de la glucòlisi.

10. El PEP dona sense dificultat el seu grup fosfat a un ADP i es produeix una segona molècula d'ATP. En perdre la seva
fosfat, el PEP es converteix en piruvat, el producte final de la glucòlisi.

4. RESPIRACIÓ AERÒBIA
Els organismes eucariotes i molts procariotes fan la respiració aeròbia, que tè lloc després de la glicòlisi. La
cèl·lula utilitza com a combustible molècules orgàniques que s’oxiden fins a CO2 i H2O en presència d’oxigen. Es
produeix als mitocondris en 2 processos consecutius i interrelacionats: cicle de Krebs i fosforilació
oxidativa.

Els electrons que s’obtenen de la glucosa són cedits als coenzims NAD+ i FAD, que cedeixen els electrons a uns
transportadors electrònics i auqests a l’oxigen.

La síntesi d’ATP es produeix a partir de les ATP sintases que hi ha a la membrana mitocondrial interna.

4.1. Passos previs al cicle de Krebs

L’àcid pirúvic produït en la glicòlisi ha de passar del citosol a
l’interior dels mitocondris, on hi ha els enzims necessaris
perquè pugui ser oxidat per la respiració.

Els passos previs són 2:

- L’entrada de l’àcid pirúvic al mitocondri.

- Descarboxilació oxidativa del piruvat.

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

Es produeix a la matriu mitocondrial (eucariotes). Travessa la
membrana mitocondrial per difusió i ho fa per transport actiu
gràcies a proteïnes transportadores.

En arribar dins el mitocondri l’ió piruvat es transforma en

acetilcoenzim A per poder incorporar-se al cicle de Krebs:

1. Perd un grup carboxil (descarboxilació) que cedeix en forma

de CO2 (es produiràn 2 molècules de CO2).

2. La molècula de 2 carbonis s’oxida, els electrons que es

perden en l’oxidació son captats per NAD+ i es forma NADH.

3. La molècula de 2 carbonis oxidada (un grup acetil) s’uneix a

la CoA i es forma acetil-CoA.

Resultat: 2 molècules de piruvat es transformen en acetil-CoA. S’alliberen 2 carbonis (dels 6 originals). Es

generen 2 NADH a partir de NAD+.

4.2. El cicle de Krebs

- Té lloc a la matriu mitocondrial.
- És un circuit tancat de 8 etapes en el que la darrera etapa regenera la molècula utilitzada en el primer pas.
Lo més destacat del cicle de Krebs

L’acetil-CoA s’incorpora al cicle i transfereix el seu grup acetil a un àcid oxalacètic, que en acceptar-lo forma
un àcid cítric. A partir d’aquest, se succeeix una sèrie de reaccions en què es degrada completament el grup
acetil en 2 CO2 i hidrògens. Al final del cicle es regenera un àcid oxalacètic.

Per cada volta s’obtenen:

• 2 CO2 (de l’oxidació total dels carbonis de l’acetil-CoA).

• 3 (NADH+H(+)) i 1 FADH2.
• 1 GTP (equival a 1 ATP).

Balanç energètic: només 1

GTP, però part de l’energia
alliberada en el cicle
s’inverteix a produir 3 NADH i
1 FADH2. Aquests coenzims
reduïts alliberen molta energia
quan s’incorporen a la cadena
respiratòria i provoquen la
fosforilació oxidativa. Per això
podem afirmar que el cicle de
Krebs és un procés molt
eficient.

Interdependència amb la
fosforilació oxidativa: els
coenzims produïts en el cicle
de Krebs són oxidats en la
fosforilació oxidativa.

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

4.3. Fosforilació oxidativa

- Segona i última etapa de la respiració.
- A la membrana mitocondrial interna.
- És el mecanisme de síntesi d’ATP en la
respiració gràcies a l’oxidació dels coenzims
NADH i FADH2. L’energia que contenen
serveix per a sintetitzar ATP.

- Podem distingir 2 processos:

• transport d’electrons
• quimiosmosi.

Transport d’electrons

La cadena transportadora d’electrons o cadena respiratòria:

-Està constituida per una sèrie de molècules, bàsicament proteiques,

englobades de forma ordenada.

-A la membrana mitocondrial interna en els ecariotes /membrana

plasmàtica en procariotes.

-Cada una d’aquestes molècules accepta electrons de la molècula

anterior, és a dir, es redueix, i després els transfereix a la molècula
següent, de manera que s’oxida.

-Això és possible perque els electrons sempre passen a ocupar una

posició més pròxima al nucli en la molècula següent, és a dir, de
menys energia.

- Els electrons que entren en la cadena procedeixen dels NADH i els FADH2, que, en cedir-los amb protons H(+)
passen a ser els coenzims oxidats NAD(+) i FAD.

- L’energia perduda pels electrons en travessar la cadena respiratòria s’utilitza en tres punts diferents per
bombar protons a l’exterior, que en el cas dels mitocondris és bombar protons des de la matriu mitocondrial
fins a l’espai intermembranós.

Quimiosmosi

Quan la quantitat de protons en l’espai intermembranós és molt alta,

la membrana és incapaç de mantenir la diferència de potencial, i els
protons tornen a la matriu mitocondrial a través dels canals d’uns
enzims englobats en la membrana mitocondrial interna anomenats
ATP sintases.

Els ATP sintases estan constituits d’una banda mòbil (rotor i eix) i
una estàtica (estructura globosa de tres subunitats α i tres ß). Per la
diferència de concentració, els protons flueixen i mouen el rotor i
l’eix, el qual provoca la unió d’un ADP i un grup fosfat en les
subunitats ß formant ATP.

NADH provoca un transport d’electrons que activa 3 llançadores de protons i això dóna lloc a la síntesi de 3
ATP. El FADH2 en canvi, només activa 2 llançadores i per tant només dóna alloc a 2 ATP.
6

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

Balanç energètic

• Glicòlisi
1 glucosa -> 2 molècules àcid pirúvic, 2 NADH, 2 ATP

• Sistema piruvat deshidorgenasa i cicle de Krebs

1 àcid pirúvic -> 1 GTP, 4 NADH, 1 FADH2
Com són 2 molècules d’àcid pirúvic obtenim: 2 GTP, 8 NADH, 2 FADH2

• Fosforilació oxidativa
1 NADH -> 3 ATP
1 FADH2 -> 2 ATP

RESULTAT FINAL: 38 ATP

- 4 per fosforilació en el nivell del substrat: 2 al citoplasma (glicòlisi) i 2 a la matriu mitocondrial (cicle de Krebs).
- 34 per ATP sintases.

5. CATABOLISME DELS LÍPIDS

- Els greixos o triglicèrids tenen una gran importància com a combustibles orgànics per l’alt valor calòric que
presenten.

- La principal via metabòlica d’obtenció d’energia a partir dels lípids és

l’oxidació dels àcids grassos, els quals procedeixen bàsicament de la
hidròlisi dels triacilglicèrids o triglicèrids.

- La hidròlisi dels greixos és catalitzada per enzims lipases específics,

que trenquen els enllaços tipus èster i separen els àcids grassos de la
glicerina.

- La glicerina obtinguda es combina amb un grup fosfat i després

perd 2 H i es transforma en dihidroxiacetona-3-fosfat.

- Aquest compost pot incorporar-se a la glicòlisi o bé per una via

anabòlica.

- Els àcids grassos necessiten una via especial que s’anomena ß-oxiadació dels àcids grassos.

5.1. La ß-oxidació dels àcids grassos o hèlix de Lynen

- En les cèl·lules eucariotes els àcids grassos per catabolitzar-se han d’entrar als mitocondris, que és on hi ha
els enzims capaços e fer la ß-oxidació.

- Els àcids g no poden travessar la membrana externa mitocondrial, abans s’uneixen al coenzim A. Aquesta
reacció s’anomena activació de l’àcid gras.

- L’acil coenzim A format no pot travessar la membrana i.m. i per això necessita unir-se momentàriament a una
substància anomenada carnitina i el concurs d’una proteïna de membrana.

- A la matriu mitocondrial s’inicia la ß-oxidació, que provoca que el carboni ß passi d’estar formant un -CH2- a
esatr formant un -CO-.

Les reaccions

Deshidrogenació: genera 1 FADH2 i doble enllaç entre carbonis α i ß de l’acil-CoA.

Hidratació: i ruptura del doble enllaç format en el pas anterior.
Deshidrogenació: genera un NADH. Grup alcohol és oxidat a grup cetònic.
Ruptura per separació d’un acetil: la molècula passa a ser un acil-coenzimA amb 2 carbonis menys.
7

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

El rendiment energètic

El rendiment de l’entrada d’un àcid gras en un mitocondri i la seva ß-oxidació associat a la respiració és molt alt.

• Entrada al mitocondri = -2 ATP

• ß-oxidació = en cicle de Krebs i cadena resp.
• Cada acetil-CoA = 12 ATP
• Cada FADH2 = 2 ATP
• Cada (NADH + H(+)) = 3 ATP

6. CATABOLISME DE LES PROTEÏNES

Quan ingerim proteïnes, el cos les ha de degradar en aminoàcids abans de que puguin ser utilitzades per les
cèl·lules. La majoria de les vegades, els aminoàcids es reciclen i s'utilitzen per formar noves proteïnes, no
s'oxiden com a combustible.

No obstant això, si n’hi ha més aminoàcids dels que el cos necessita alguns aminoàcids es degraden amb
finalitats energètiques mitjançant la respiració cel·lular. Per poder entrar a la respiració cel·lular, els aminoàcids
primer s’han de desfer del seu grup amino. Aquest pas genera amoníac (NH3) com a producte de rebuig, el qual -
en éssers humans i altres mamífers- es converteix en urea i s'elimina del cos a través de l'orina.

Una vegada que han estat desaminats, els diferents aminoàcids entren a les vies de la respiració cel·lular en
diferents etapes. Les propietats químiques de cada aminoàcid determinen l'intermediari en què l'aminoàcid es
pot convertir amb més facilitat.

Els processos del catabolisme de les proteïnes són:

• Separació dels grups amino: es fa per 2 reaccions successives; transaminació i la desaminació oxidativa.

• Transformació de la resta resultant en àcid pirúvic, acetilcoenzim A o en algun compost del cicle de Krebs.

• Eliminació dels grups amino: en forma d’amoníac, urea o àcid úric.

7. CATABOLISME DELS ÀCIDS NUCLEICS

- Són degradats fins a nucleòtids al tub dugestiu gràcies als enzims nucleases (mucosa duodenal i pàncrees)
- Altres enzims trenquen els nucleòtids en molècules de pentosa, àcid fosfòric i bases nitrogenades.
• Pentoses: segueixen en la degradació la via dels glúcids.
• Àcid fosfòric: s’excreta com a ió fosfat // s’utilitza per a la síntesi d’ATP i nous nucleòtids.
• Bases nitrogenades: s’utilitzen per a sintetitzar nous nucleòtids o experimenten un procès degradatiu fins a
l’àcid úric, urea o amoníac (són excretats)

Relacions entre les vies

catabòliques per respiració
de glúcids, lípids, proteïnes i
àcids nucleics

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

8. CATABOLISME PER FERMENTACIÓ
És un procés catabòlic en el que NO intervè la cadena respiratòria. Per això la fermentació presenta 3
característiques:

• És un procés anaeròbic. (no pot utilitzar-se O com a acceptor d’electrons)

• L’acceptor final d’electrons i protons sempre és un compost orgànic. (per això entre els productes finals
sempre hi ha un compost orgànic que caracteritza el tipus de fermentació)

• Només hi ha síntesi d’ATP en el nivell de substrat.

8.1. Fermentació alcohòlica

El NADH dóna els seus electrons a un derivat del piruvat i produeix etanol
com a producte final.

Per obtenir etanol a partir de piruvat, s’han de produir 2 reaccions. En el primer

pas, al piruvat se li retira un grup carboxil i s'allibera com a diòxid de carboni,
de manera que es produeix una molècula de dos carbonis anomenada
acetaldehid. En el segon pas, el NADH dóna els seus electrons al acetaldehid i
regenera NAD + alhora que genera etanol.

La fermentació alcohòlica dels llevats produeix l'etanol de begudes

alcohòliques com la cervesa i el vi. No obstant això, l'alcohol en grans
quantitats és tòxic per als llevats (igual que per als éssers humans), la qual
cosa estableix un límit superior al percentatge d'alcohol en aquestes begudes.

Saccharomyces: fongs unicel·lulars que duen a terme aquest procès.

8.2. Fermentació làctica

En la fermentació làctica, el NADH transfereix els seus electrons
directament al piruvat i s'obté lactat com a producte de degradació. El
lactat, que és la forma desprotonada de l'àcid làctic, li dóna al procés el
seu nom. Els bacteris que formen el iogurt realitzen la fermentació de l'àcid
làctic de la mateixa manera que els eritròcits del cos, els quals no tenen
mitocondris i per tant, no poden dur a terme la respiració cel·lular.

Les cèl·lules musculars duen a terme la fermentació làctica, però només

quan tenen molt poc oxigen com per continuar la respiració aeròbica, com
quan realitzam un exercici físic molt intens.

L'àcid làctic produït en les cèl·lules musculars es transporta a través del

torrent sanguini cap al fetge, on es torna a convertir en piruvat i es continua
de manera normal amb les reaccions restants de la respiració cel·lular.

Organismes que duen a terme aquesta fermentació: Lactobacillus bulgaricus, Streptococcus lactis.

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)

 lOMoARcPSD|32714717

Biologia 10. Catabolisme

8.3. Fermentació butírica
Descomposició de substàncies glucídiques d’origen vegetal (midó i cel·lulosa) en productes com l’àcid butíric,
hidrògen, CO2 i algunes substàncies pudents.

Organismes que la duen a terme: Bacillus amilobacter, Clostridium butiricum.

8.4. Fermentació pútrida

Els substrats degradats són de naturalesa proteica o aminoacídica.

Els productes obtinguts són orgànics i pudents (indole, cadaverina, escatol)

9. SEMBLANCES I DIFERÈNCIES
La respiració i la fermentació són els dos processos catabòlics pels quals les cèl·lules obtenen energia partint de
compostos orgànics.

10

Descargado por Sara Bautista Tarres (s.bautista.t@iessantacolomadefarners.cat)