Unitat 5: Ràpids o resistents?

LES VIES ANABÒLIQUES

Pàg. 137
1
1. glicogènesi
2. gluconeogènesi
3. vies d’obtenció de piruvat per a la gluconeogènesi
4. esterificació
5. vies d’obtenció d’àcids grassos
6. síntesi de proteïnes
7. síntesi d’aminoàcids

• Vies anabòliques: glicogènesi, gluconeogènesi, esterificació, síntesi de proteïnes,

síntesi d’aminoàcids.
• Vies catabòliques: vies d’obtenció de piruvat per a la gluconeogènesi, vies d’obtenció
d’àcids grassos.

2
Generalment, la síntesi de glicogen (glicogènesi) es fa a partir de glucosa, que
procedeix de la gluconeogènesi, com passa al fetge després d’una ingestió (capta
glucosa de la sang, la transforma en glucosa i aquesta en glicogen), o al múscul
després d’un exercici anaeròbic (recupera part del lactat acumulat a les fibres que el
componen per recuperar les reserves de glicogen per via gluconeogènesi /
glicogènesi). De vegades, però, hi pot haver glicogènesi sense gluconeogènesi:
després d’una ingestió, el múscul sintetitza glicogen a partir de glucosa obtinguda de la
digestió dels aliments, no mitjançant gluconeogènesi.
3
Quan hi ha un excés de glucosa a la sang que coincideix en els moments posteriors
als àpats. Es produeix a les cèl·lules hepàtiques i a les cèl·lules musculars. El fetge fa
glicogènesi majoritàriament a partir de lactat.
4
Es poden sintetitzar àcids grassos a partir de la glucosa a través del piruvat, l’acetil-
CoA i la transformació d’aquest acetil-CoA en àcids grassos (lipogènesi). Els àcids
grassos obtinguts s’esterificaran amb el glicerolfosfat obtingut a partir del
dihidroxicetonafosfat de la glucòlisi i donaran triacilglicèrids.

5
Les vies metabòliques de vegades tenen etapes coincidents en sentit invers, com ara
passa amb la glucòlisi i bona part de la gluconeogènesi. La β-oxidació i la lipogènesi,
però, no són vies inverses i, fins i tot, es produeixen en compartiments diferents de la
cèl·lula.
6
Els aminoàcids s’utilitzen per sintetitzar glucosa durant un dejuni prolongat i a partir
d’aminoàcids procedents de la degradació de proteïnes del múscul. En aquestes
circumstàncies, la lipogènesi està inhibida i la gluconeogènesi està activada.
Contràriament, els aminoàcids s’utilitzen per sintetitzar àcids grassos en condicions
d’alimentació i quan la dieta conté una gran quantitat de proteïnes. En aquestes
circumstàncies, la gluconeogènesi està inhibida i la lipogènesi està activada.

7
Els tres paràgrafs fan referència al fet que el consum excessiu dels diferents nutrients,
amb independència de la seva naturalesa (glúcids, lípids o proteïnes), s’acaba
emmagatzemant en forma de greixos. La diferència entre les quantitats de nutrients
que ingerim i que degradem s’emmagatzema en forma de glicogen i, sobretot, de
triacilglicèrids.

8
Les begudes energètiques són, d’una banda, estimulants del sistema nerviós perquè
contenen taurina o cafeïna, i d’una altra, afavoreixen l’activitat cerebral perquè també
aporten glucosa a les cèl·lules nervioses, substància que és el seu combustible
metabòlica habitual. En el cas de la pastisseria industrial augmenta el rendiment
intel·lectual per la segona raó esmentada prèviament, és a dir, que conté glucosa.

9
Durant els dies previs a una marató, un atleta segueix una dieta hipercalòrica per tal
d’emmagatzemar glucosa en forma de glicogen i que tota la quantitat sobrant (que
sempre és molta perquè la capacitat d’emmagatzemar glicogen és molt limitada) es
converteixi en triacilglicèrids, els quals s’utilitzaran com a principal combustible durant
la marató.

ATLETES DE LA NATURALESA
Pàg 140

1
Utilitzen primer la fosfocreatina i després el glicogen per via anaeròbica. Els tres
animals fan un tipus d’exercici que és molt intens però de poca durada.
2
El gràfic indica quina quantitat d’energia emmagatzema cadascuna de les tres
substàncies que poden aportar energia al múscul en una situació anaeròbica. Veiem
que l’energia emmagatzemada al glicogen és molt més alta que l’energia
emmagatzemada a la fosfocreatina i a l’ATP. L’ATP es troba en poca quantitat perquè
no és un bon magatzem d’energia. De fet, és una moneda energètica en el sentit que
es forma i es consumeix ràpidament. La fosfocreatina constitueix una reserva petita
(s’exhaureix de pressa), però immediata (la pot cedir al sistema ATP/ADP + Pi en un
sol pas). El glicogen s’ha de degradar a glucosa-6-P, i aquesta a lactat per mitjà de
moltes reaccions, de manera que l’obtenció d’energia no és tan immediata. No obstant
això, emmagatzema una quantitat d’energia molt més elevada, la qual cosa allarga
l’esforç molt intens.

3
Perquè les reserves d’ATP i fosfocreatina s’exhaureixen durant els primers segons de
la cursa. Si l’atleta vol continuar corrent, ha de consumir glicogen, però la quantitat de
glicogen emmagatzemat a cada múscul és superior a la que es pot consumir per via
anaeròbica fins que es produeixi la fatiga per acidificació. Sí. Teòricament es podria
acabar la cursa sense fer servir oxigen perquè la degradació de la glucosa del glicogen
per la glucòlisi (de glucosa a lactat) no n’utilitza.
4
Es tracta de la fermentació làctica, en la qual es produeix àcid làctic. L’àcid làctic es
dissocia i dona ions hidrogen, que provoquen l’acidificació de les cèl·lules musculars i
de la sang. L’acidificació produeix la fatiga muscular.
VIES METABÒLIQUES
Pàg.140

2
L’última columna de la taula anterior indica si cada via és aeròbica o anaeròbica. Les
justificacions serien les següents:
• Glucòlisi: és anaeròbica perquè no utilitza oxigen com a reactiu en cap de les
reaccions que en formen part.
• Fermentació: és anaeròbica perquè és un procés que succeeix a continuació de
l’anterior i en el qual tampoc s’utilitza oxigen com a reactiu.
• β-oxidació, cicle de Krebs i cadena respiratòria-fosforilació oxidativa: les dues
primeres vies convergeixen en la tercera, en la qual l’acceptor final d’electrons és
l’oxigen i es forma aigua com a producte. Així doncs, es tracta de tres vies que
consumeixen oxigen i, per tant, són aeròbiques.

MARATÓ AGÒNICA
Pàg.140

1
L’atleta Gabriela Andersen ha esgotat tota la reserva de glicogen que tenia i fa
quilometres que utilitza els triacilglicèrids. Arriba un moment en què no li queden
reserves perquè s’ha saltat els avituallaments; durant els últims metres està totalment
fatigada i gairebé no pot arribar a la meta.