Institut Galileo Galilei

Preguntes metabolisme PAU Biologia. Segona part

Sèrie 2 , Pregunta 4A. setembre 11. Etiqueta cereals

En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals.

1) A partir de la informació nutricional de l’etiqueta: [1 punt]

2) a) Escriviu en la taula següent les molècules de l’etiqueta que
prioritàriament, en una dieta equilibrada, tenen una funció energètica.
Especifiqueu el grup de biomolècules al qual pertanyen.

Biomolècules amb funció energètica Grup al qual pertanyen

b) Suposem que, per esmorzar, una persona vol ingerir 300 kcal. Es pren
200mL de llet (valor energètic de la llet: 800 kcal ·L–1). Quina quantitat de
cereals ha de menjar per a obtenir les 300 kcal?
2) En la digestió d’aquests cereals intervenen diverses molècules.
a) L’amilasa és una molècula imprescindible en la reacció d’hidròlisi del midó.
Responeu a les preguntes de la taula següent:

Quin tipus de molècula és l’amilasa

des del punt de vista funcional?

Podria intervenir també en la

hidròlisi d’algun greix? Justifiqueu la

1
Institut Galileo Galilei

Preguntes metabolisme PAU Biologia. Segona part

resposta

2
b) Suposem que aquesta persona menja més cereals dels que necessita. En
aquest cas, es generarà un excés de glucosa. Marqueu amb una creu quina de
les vies metabòliques següents seguirà l’excés de glucosa. Justifiqueu la
resposta.
Glucòlisi

Gluconeogènesi

Glicogènesi

Glicogenòlisi

Justificació de l’opció triada

Sèrie 4, Pregunta 1. juny 11. Succinat
En l’esquema següent es representa una de les reaccions químiques del
metabolisme amb l’enzim que la catalitza, la succinat-deshidrogenasa:

1. Preparem dos tubs d’assaig (A i B). En tots dos tubs posem una gran
quantitat de succinat i de FAD. A més, en el tub B afegim una quantitat suficient
de succinatdeshidrogenasa. Incubem els dos tubs durant trenta minuts a 37 °C.
[1 punt]

Expliqueu què espereu que passi en cadascun dels dos tubs en funció del
temps. Justifiqueu la resposta.

3
2. Una estudiant de batxillerat vol investigar com varia l’activitat de l’enzim
succinatdeshidrogenasa en funció del pH. L’estudiant disposa del següent: tubs
d’assaig, succinat, FAD, succinat-deshidrogenasa, dispositius que li permeten
regular el pH i la temperatura de cada tub d’assaig i un sistema per a mesurar
la quantitat de fumarat. [1 punt]
a) Quin problema investiga l’estudiant?
b) Quines són les variables independent i dependent?

Variable independent:

Variable dependent:

3. Dissenyeu un experiment per a investigar com varia l’activitat de l’enzim

succinatdeshidrogenasa en funció del pH. [1 punt]
Sèrie 1, pregunta 4B- juny 11. Chorella sp
El 1941, Sam Ruben i tres científics més de la Universitat
de Califòrnia van voler esbrinar la procedència de l’oxigen
que s’allibera en la fotosíntesi amb un experiment.
Van il·luminar cèl·lules de Chlorella sp., una alga
unicel·lular, que havien fet créixer en aigua marcada amb
l’isòtop 18O i en presència de diòxid de carboni amb
l’oxigen no marcat (isòtop 16O). Al cap d’unes quantes
hores, van analitzar l’oxigen alliberat per les cèl·lules de
Chlorella sp.

1) Utilitzeu els coneixements que teniu sobre la fotosíntesi per a indicar si

les molècules d’oxigen analitzades en l’experiment de Ruben estaven
formades per l’isòtop 18O o per l’isòtop 16O. Justifiqueu la resposta.

2) En la dècada dels cinquanta del segle XX, Melvin Calvin i els seus
col·laboradors, utilitzant de nou Chlorella sp., van esbrinar el procés cíclic
per mitjà del qual els vegetals produeixen matèria orgànica. En honor del
seu descobridor, aquest procés es coneix per cicle de Calvin.

a) De quina molècula procedeix el carboni que s’incorpora al cicle de Calvin per

a sintetitzar matèria orgànica?
b) La síntesi de matèria orgànica en el cicle de Calvin requereix, a banda de la
Font de carboni, dues molècules diferents produïdes en la fase lumínica de la
fotosíntesi. Quines són? Quina funció duen a terme?

4
Nom de les molècules Funció

Sèrie 2, Pregunta 3B . setembre 10. Intolerància a la lactosa

Més de la meitat de la població humana, a l’edat adulta, és incapaç de digerir la
lactosa, el glícid més abundant a la llet. Aquesta intolerància a la lactosa és
deguda a la desactivació del gen que codifica la lactasa quan acaba el període
de lactància.
1. A les poblacions caçadores-recol·lectores, les mares deixaven d’alletar els
fills cap als dos anys de vida en veure que la llet els provocava molèsties
digestives. A partir d’aquesta edat els nens ja es poden alimentar com els
adults. Tenint en compte que l’ovulació s’inhibeix parcialment mentre la mare
alleta el nadó, expliqueu quin avantatge evolutiu comportava per a aquestes
poblacions la intolerància a la lactosa. [1 punt]
2. Fa 9 000 anys, aproximadament, va començar a algunes zones d’Europa la
domesticació dels animals. Amb aquesta pràctica es va afegir a l’alimentació un
aliment addicional, la llet del bestiar. A partir d’aquest moment va augmentar
progressivament la proporció d’individus tolerants a la lactosa. Expliqueu, des
del punt de vista de la teoria evolutiva vigent (neodarwinista), com es va produir
aquest canvi. [1 punt]
3. La lactosa és un disacàrid format per glucosa i galactosa. En prendre llet,
una part de la glucosa és metabolitzada a l’intestí de manera anaeròbica fins a
lactat (àcid làctic). La resta de glucosa és oxidada fins a CO2 en altres teixits.
a) A partir de quina d’aquestes dues possibilitats s’obté més quantitat
d’energia? Per què? Justifiqueu la resposta.
b) Escriviu el nom dels processos i de les molècules que corresponen a cada
número i a cada lletra de l’esquema següent:

5
 1 2 3 4
Processos

A B C
Molècules

Sèrie 2 , Pregunta 2A . setembre 10. Cicle de Cori

L’any 1947, Carl i Gerty Cori van rebre el Premi Nobel de Medicina pel
descobriment del «cicle de Cori», que relaciona el metabolisme del múscul amb
el del fetge. El lactat, produït en el múscul durant l’exercici físic, viatja per la
sang fins al fetge, que el fa servir per a tornar a fabricar glucosa. El cicle de
Cori es representa en l’esquema següent:

1. Interpreteu l’esquema i escriviu, en la taula següent, el nom de la

biomolècula polímer A i de les vies metabòliques B i C. Indiqueu també a quin
compartiment cel·lular tenen lloc aquestes vies metabòliques. [1 punt]

Nom Localització cel·lular

Polímer A

Via metabòlica B

Via metabòlica C

2. Quan fem un exercici aeròbic, les cèl·lules musculars no converteixen el

piruvat en lactat, sinó que l’oxiden totalment fins a diòxid de carboni i aigua.
Empleneu la taula següent indicant-hi quines vies metabòliques consecutives
permeten fer aquesta oxidació total del piruvat i a quin orgànul cel·lular tenen
lloc (concreteu la part de l’orgànul). [1 punt]

Vies metabòliques que oxiden totalment Localització

el piruvat

6
3. Les cèl·lules del fetge i les cèl·lules musculars també poden obtenir energia
oxidant àcids grassos. Empleneu la taula següent indicant-hi quines vies
metabòliques consecutives permeten oxidar àcids grassos i a quin orgànul
cel·lular tenen lloc (concreteu la part de l’orgànul).[1 punt]

Vies metabòliques que oxiden Localització

els àcids grassos

Sèrie 4, Pregunta 3B. juny 10. Diabetes juvenil

La diabetis és una malaltia causada per una alteració en la producció o en
l’acció de la insulina, una hormona proteica que se sintetitza a les cèl·lules beta
del pàncrees.

1) Les persones diabètiques tenen uns nivells alts de glucosa a la sang perquè
aquest monosacàrid no es pot incorporar a l’interior de la major part de les
cèl·lules de l’organisme. [1 punt]
a) Dos dels possibles símptomes de la diabetis són la pèrdua de pes i la
debilitat. Com explicaríeu la pèrdua de pes des del punt de vista metabòlic?
b) La diabetis de tipus I o diabetis juvenil sol ser una malaltia
autoimmunitària. Expliqueu els mecanismes que donen lloc a malalties
autoimmunitàries.

2) A l’Associació de Diabètics, l’Anna i en Jordi llegeixen un article sobre

posibles teràpies per a la diabetis de tipus I. L’article explica que una de les
teràpies aplicades fins ara a la diabetis és el trasplantament de pàncrees, però
que ja s’està fent un nou tractament: s’extreuen cèl·lules mare de la medul·la
òssia i s’implanten al pàncrees del mateix pacient per a regenerar les cèl·lules
beta no funcionals. L’Anna es pregunta si amb aquest tractament nou cal
prendre immunosupressors com en el cas del trasplantament. Doneu una
resposta argumentada a la pregunta de l’Anna. [1punt]

3) Actualment, la insulina humana que prenen o s’injecten els diabètics és

produïda per bacteris o llevats en els laboratoris farmacèutics. També s’han
obtingut vaques transgèniques que produeixen insulina en la seva llet.
Enumereu i expliqueu els passos que cal seguir per a obtenir una vaca
transgènica que produeixi insulina humana. [1 punt]

7
Sèrie 4, Pregunta 3A . juny 10. Fotoperíode
Per al seu treball de recerca, la Gisela i en Baldiri han decidit analitzar la
influència del fotoperíode en la generació de matèria orgànica en les plantes, i
disposen dels elements següents:
— geranis;
— aigua;
— terra;
— testos;
— una habitació amb llum solar;
— una habitació que poden mantenir completament a les fosques.
Han dissenyat l’experiment següent:
— Han agafat 40 esqueixos de gerani i els han repartit en quatre grups, amb 10
esqueixos per grup. Han tingut en compte que els esqueixos de cada
grup pesin exactament igual, 200 grams, i tinguin la mateixa superfície
foliar.
— Han plantat els esqueixos en testos, amb la mateixa quantitat de terra, i els
han regat cada dos dies amb la mateixa quantitat d’aigua. També han
controlat la temperatura perquè es mantingués constant en els quatre
grups de plantes.
— Han sotmès cada grup de plantes al fotoperíode següent:
— Grup 1: 4 hores de llum i 20 hores de foscor.
— Grup 2: 7 hores de llum i 17 hores de foscor.
— Grup 3: 10 hores de llum i 14 hores de foscor.
— Grup 4: 13 hores de llum i 11 hores de foscor.
— Trenta dies després de començar l’experiment, han agafat els esqueixos, els
han netejat amb cura per a treure’n tota la terra i els han tornat a pesar.
La taula següent indica el pes mitjà de les plantes de cada grup:
Pes mitjà de les plantes en grams (g)
GRUP 1 250
GRUP 2 300
GRUP 3 375
GRUP 4 500
1) Representeu gràficament els resultats de l’experiment. [1 punt]
2) Respecte l’experiment anterior, responeu a les qüestions següents: [1 punt]
a) Indiqueu quin és el problema a investigar i quines són la variable
independent i la variable dependent.
b) Interpreteu els resultats obtinguts. Quines conclusions es poden extreure
d’aquest experiment?
3) El procés metabòlic que es veu afectat en aquest experiment és la
fotosíntesi. Anomeneu les dues fases d’aquest procés i expliqueu com es
veuen afectades en l’experiment.
Nom de la Com es veu afectada?
FASE I:
Nom de la Com es veu afectada?
FASE II:

8
Sèrie 1, Pregunta 4A. juny 10. Beri-beri
El beri-beri és una malaltia causada per un dèficit en la vitamina B1 (tiamina).
És endèmica en alguns països asiàtics i és pròpia de les poblacions que
s'alimenten gairebé exclusivament d'arròs blanc que quasi no conté vitamines
del complex B. La tiamina és indispensable per a la síntesi del pirofosfat de
tiamina (TPP). Aquest compost és un coenzim que participa, juntament amb
l’enzim piruvat-deshidrogenasa i d’altres coenzims, en la transformació del
piruvat en acetil-CoA.
1) Les persones que pateixen beri-beri presenten nivells elevats de piruvat
en sang, especialment després d’una ingesta rica en glucosa. Quina
relació hi ha entre aquest fet i el dèficit de vitamina B1? [1 punt]
2) Un dels símptomes de les formes lleus de beri-beri és l’astènia, això és,
la sensació patològica de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos,
semblant a la que s’experimenta després de fer exercici físic intens. Utilitza
els teus coneixements sobre el metabolisme energètic per a relacionar el
dèficit de vitamina B1 amb l’astènia associada amb les formes lleus de beri-
beri. [1 punt]
Sèrie , Pregunta 4B. setembre 09. Bioetanol
La cel·lulosa és una de les matèries primeres usades per a l’obtenció de
bioetanol. Per aconseguir degradar aquest polisacàrid fins formar molècules de
glucosa, el monòmer constitutiu de la cel·lulosa, s’utilitzen fongs de l’espècie
Trichoderma reesei modificats genèticament que produeixen grans quantitats
d’una substància anomenada cel·lulasa. (Atenció, no confongueu la
“cel·lulosa” amb la “cel·lulasa”).
L’esquema següent mostra el procés d’obtenció del bioetanol a partir de restes
vegetals:

1) Responeu a les qüestions següents: [1 punt]

a) Quin tipus de substància és la cel·lulasa? Quina funció biològica té la
cel·lulasa per a aquest fong?
b) Per obtenir l’etanol a partir de la glucosa s’utilitzen grans tancs amb
llevats del gènere Saccharomyces. Com s’anomena el procés metabòlic
que duen a terme aquests llevats? Completeu el següent esquema que el
representa.

9
 Nom del procés metabòlic:

2) En l’esquema següent es representen els processos que permeten als

vegetals sintetitzar la cel·lulosa: [1 punt]

a) Expliqueu en què consisteix, com s’anomena i a quina part de les

cèl·lules dels vegetals té lloc el procés nº1.
Nom del procés nº1

Compartiment
cel·lular on té lloc
En què consisteix?

b) Els vehicles que usen bioetanol emeten diòxid de carboni i vapor d’aigua,
com els vehicles que utilitzen combustibles convencionals, però això no
provoca un augment de la quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera.
Justifiqueu aquesta afirmació tenint en compte els esquemes anteriors.

Sèrie , Pregunta 2 . juny 09. Ós bru

Els ossos bruns, tot i que són omnívors, ingereixen el 85% dels aliments
d’origen vegetal. Al final de la primavera i a l’estiu, s’alimenten preferentment
de fruits com els gerds o les móres. Així que s’acosta l’hivern, s’alimenten
durant gairebé vint hores diàries, ingerint tubercles i fruits secs com les glans o
les castanyes. Aquest canvi en els hàbits alimentaris els permet acumular les
reserves que aniran consumint durant els mesos que duri la hibernació.
1. Tant els tubercles com les glans i les castanyes són molt més rics en
polisacàrids que no pas en triacilglicèrids. Tot i això, durant la tardor els
ossos bruns augmenten força de pes per l’acumulació de triacilglicèrids en
el teixit adipós. [1 punt]
a) L’esquema adjunt representa el procés de conversió dels polisacàrids de
la dieta en triacilglicèrids. Completeu-lo anomenant el metabòlit que
correspon a cada lletra i el procés que correspon a cada número.

10
 b) El fet que la major part de l’energia de reserva s’acumuli en forma de
triacilglicèrids és molt avantatjós per als animals hibernants. Expliqueu
raonadament el motiu d’aquest avantatge.
2. Estudis experimentals han demostrat que els ossos hivernants només
utilitzen triacilglicèrids com a font d’energia. [1 punt]
a) Utilitzeu els vostres coneixements sobre catabolisme per justificar si
la següent afirmació és correcta: “El rendiment energètic d’una
molècula d’àcid gras és molt superior al d’una molècula de glucosa.”
b) L’aigua és del tot indispensable per a la vida. Durant els mesos que
dura la hibernació, els ossos bruns no beuen ni una gota d’aigua ja
que l’obtenen del seu metabolisme. Quina via metabòlica genera com
a producte final l’aigua que necessiten els ossos durant la hibernació?
Sèrie , Pregunta . juny 09. Lactosa
1. La intolerància a la lactosa, que afecta alguns nadons, és deguda a la falta
de l’enzim lactasa. Aquest enzim hidrolitza la lactosa i la converteix en glucosa i
galactosa. En l’esquema següent es representen les vies metabòliques que
permeten obtenir energia a partir dels diferents components de la llet: [1 punt]

11
a) Indiqueu quina via de l’esquema (A, B o C) serà afectada per la intolerància a
la lactosa i expliqueu raonadament quines són les conseqüències metabòliques
d’aquesta situació.

b) D’on pot obtenir l’energia un nadó afectat d’intolerància a la lactosa?

2. Completeu la taula indicant el nom de les vies metabòliques de l’esquema

anterior senyalades amb els números 1, 2, 3, 4 i 5, i indiqueu també el
compartiment cel·lular on es produeixen: [1 punt]

VÍA METABÒLICA COMPARTIMENT CEL·LULAR

3. Els bacteris del gènere Lactobacillus, que utilitza la indústria en la producció

de iogurt, converteixen la lactosa en glucosa i galactosa. [1 punt]
a) Els iogurts causaran el mateix problema que la llet en els nadons amb
intolerancia a la lactosa? Justifiqueu la resposta.
b) En l’esquema següent es mostra la degradació de la lactosa, i s’indiquen
dos dels enzims implicats. Creieu que són intercanviables els enzims A i B? És
a dir, l’enzim A podria fer la funció de l’enzim B? Justifiqueu la resposta d’acord
amb les característiques generals d’actuació dels enzims.

Sèrie , Pregunta 3A. setembre 08. Més EPO

L’eritropoetina (EPO) és una hormona secretada pels ronyons que estimula la
producció de glòbuls vermells. El tractament amb EPO sintetitzada al laboratori
(EPO exògena) és indicat per a persones que, per diferents causes, pateixen
d’algun tipus d’anèmia greu (dèficit important de glòbuls vermells). L’EPO és
una glicoproteïna formada per 165 aminoàcids i 4 oligosacàrids (afegits durant
la maduració de la proteïna).

12
1) A la darreria dels anys vuitanta, es va aconseguir clonar el gen humà de
l’EPO en cultius de cèl·lules ovàriques d’hàmster xinès. Expliqueu el significat
de «clonar el gen humà de l’EPO en cultius de cèl·lules ovàriques d’hàmster
xinès», i per què aquest fet permet aconseguir una gran quantitat d’EPO.

2) L’EPO exògena també ha estat utilitzada il·legalment per alguns esportistes

per a augmentar el rendiment (és el que s’anomena dopatge). Feu servir els
vostres coneixements sobre les cèl·lules sanguínies i el metabolisme per a
explicar per què el dopatge amb EPO incrementa la resistència de l’esportista.

3) En l’orina d’un esportista s’ha detectat la presència de quantitats elevades

d’EPO. Per saber si aquesta és exògena, actualment s’analitza la composició
dels oligosacàrids que conté. Raoneu per què no és útil analitzar la seqüència
d’aminoàcids de l’hormona.

Sèrie 2, Pregunta 2. setembre 08. Fotosíntesi

Un grup d’investigadors prova l’efecte de l’aigua contaminada sobre la taxa
fotosintètica de la planta Elodea. El procediment consisteix a mesurar la taxa
fotosintètica a partir de l’oxigen produït per un exemplar d’Elodea submergit en
aigua potable i per un altre exemplar submergit en l’aigua d’un riu contaminat.
La il·luminació i la temperatura, i també altres factors que poden afectar
l’experiment, es mantenen constants. Els resultats obtinguts es mostren en la
taula següent:

1) [1 punt] Responeu a les qüestions següents:

a) Representeu en un mateix gràfic les taxes fotosintètiques (nombre de

bombolles de O2 per segon) dels dos exemplars d’Elodea en funció del temps.

b) Quines són les conclusions d’aquest experiment? Com milloraríeu el disseny

per tal que les conclusions fossin més fiables? Raoneu-ho.

Conclusions
inicials
Milloraríem el
disseny
experimental...

13
2) [1 punt] Dos estudiants comenten aquests resultats i mantenen el diàleg
següent:

ESTUDIANT A: Segons aquest experiment, l’aigua contaminada afecta la fase

lumínica de la fotosíntesi.
ESTUDIANT B: La fase lumínica no, sinó la fase fosca, tal com es dedueix de
la disminució de la producció de O2.
Quin dels dos estudiants té raó? Justifiqueu-ho a partir de l’experiment i dels
vostres coneixements sobre la fotosíntesi.
Sèrie , Pregunta 4A . juny 08. EPO
1) [1 punt] Justifiqueu, des del punt de vista del metabolisme de les cèl·lules
musculars, per què l’augment del VO2 max pot comportar una capacitat més
gran de fer durant més temps esforços intensos.
2) [1 punt] Si es col·loca un individu en repòs en condicions de poca
disponibilitat d’oxigen (baixa pressió parcial de O2), els nivells sanguinis d’EPO
d’aquest individu varien al llarg del temps, tal com s’indica en la taula següent:

Temps (hores) 0 2 4 6 8 10

EPO (mU· ml-1) 17 18 20 25 30 32

a) Elaboreu un gràfic que relacioni totes dues variables.

b) Interpreteu-ne les dades a partir de la funció hormonal de l’EPO.

Sèrie , Pregunta3A . juny 08. Glucosa

1) En aquest experiment se segueix la via metabòlica següent. Indiqueu el nom
dels processos i dels productes senyalats.

I II
Processos

A B
Productes

14
2) [1 punt] Quin problema s’investiga en aquest experiment? Quina és la
variable independent i quina la dependent?

Problema a
investigar

Variable
independent

Variable
depenent

3) [1 punt] Si aquest mateix experiment s’hagués fet a 20 °C o,

alternativament, a 70 °C, els resultats no haurien estat els mateixos. Expliqueu
per què.
Sèrie , Pregunta 2. setembre 07. Presseguers
En una parcel·la hi ha 100 presseguers de la mateixa varietat, edat i mida.
Volem determinar la quantitat mínima d’aigua de reg necessària per obtenir una
producció de préssecs òptima (estimada en 45 kg de préssecs per arbre).
La parcel·la s’ha dividit en 4 parts equivalents amb el mateix nombre d’arbres
distribuïts uniformement. Disposem també d’un dispositiu per regar cada part
amb diferents quantitats d’aigua: (1 L·h-1, 2 L·h-1, 3 L·h-1, 4 L·h-1).
1)

Quina és la variable independent?

Quina és la variable dependent?

Hi ha rèpliques en aquesta recerca?

Expliqueu-ho

b) (0.6 p) Un cop determinada aquesta quantitat d’aigua de reg necessària per

obtenir una bona producció, serà la mateixa que cal subministrar a qualsevol
altra plantació de presseguers per obtenir la mateixa producció de préssecs per
arbre? Justifiqueu la resposta.
2) (1 punt) a) (0,5p) L’aigua resulta clau en el procés de fotosíntesi. Des del
punt de vista metabòlic, quina és la funció de l’aigua en aquest procès?
b) (0,5p) Des del punt de vista energètic, quina és la importància de la
fotosíntesi en el conjunt dels éssers vius?
Sèrie , Pregunta . juny 07. Enzims
Força malalties hereditàries es relacionen amb la falta d’activitat d’un enzim.
Els enzims catalitzen reaccions químiques en les que un substrat es transforma
en un producte, de vegades essencial per al bon funcionament del cos.
1) (1 punt) Expliqueu per què és hereditari un defecte provocat per la falta
d’activitat d’un enzim.

15
 2) (1 punt) La velocitat d’una reacció catalitzada enzimàticament depèn,
entre d’altres factors, de la concentració del substrat corresponent. La taula
següent mostra la velocitat d’una reacció enzimàtica a diferents
concentracions de substrat. (Les lletres A, B i C de la darrera columna, les
fareu servir en el darrer apartat de la pregunta).

[S] (concentració de substrat, mM) V (velocitat, mmol L-1 min-1)

0,01 150 A

0,02 250

0,1 600 B

0,3 775

0,5 800

0,7 800 C

0,8 800

Elaboreu el gràfic corresponent a la variació de la velocitat de la reacció en

funció de la concentració de substrat.
3) (1 punt) Observeu el dibuix següent. Es representen esquemàticament
molècules de substrat i d’enzim. Indiqueu a quina de les tres posicions
(A, B o C) assenyalades en la taula de l’enunciat correspon la situació
representada. Justifiqueu la vostra resposta.

Sèrie , Pregunta 1. juny 07. Elodea

En una pràctica de laboratori, un grup de segon de batxillerat ha fet un
experiment per demostrar que la llum es necessària en el procés de la
fotosíntesi. Per això ha fet dos muntatges com els que mostren els dibuixos. La
única diferència, ja que s’ha vigilat que la resta de condicions fossin les
mateixes, ha estat que un d’ells ha estat il·luminat continuadament més d’una
hora (l’assenyalat amb la lletra A) i l’altre s’ha mantingut, durant el mateix
període, a les fosques (l’assenyalat amb la lletra B).

16
1) Observeu el muntatge A. Per què creieu que pot ajudar a demostrar que la
llum és necessària per a la fotosíntesi? Relacioneu la vostra explicació amb
l’equació general de la fotosíntesi i justifica com es genera el gas que
s’acumula a la part superior del tub A.

2) Un alumne del grup, en observar la petita acumulació de gas en el tub

d’assaig del muntatge B, ha afirmat: “La planta ha fet la fotosíntesi a les
fosques!”. No obstant això, la resta de companys l’han intentat convèncer que
l’experiment havia donat el resultat esperat.
a) Per què creieu que aquest alumne ha fet l’afirmació anterior?
b) Per quina raó la resta de companys entenen que l’experiment ha donat el
resultat esperat?
3)
a) Quina és la variable independent de l’experiment? I la variable
dependent?
b) Quin és el control de l’experiment? Per què serveix que hi hagi un
control en els experiments.
Sèrie , Pregunta . juny 07. Cant de les dunes
En arribar al planeta Mnèsia a bord d’una nau Hunter44, el comandant Valdés
captura Waina, una estranya criatura. L’ordinador central fa una primera anàlisi
del seu metabolisme i dibuixa el següent esquema:

17
Encara no s’han pogut identificar ni els compostos ni els procesos assenyalats,
respectivament, amb lletres i números. Us envien un missatge encriptat perquè
els digueu quin serien els compostos i els procesos que ocuparien aquests
llocs si el metabolisme de Waina s’assemblés al dels humans
1)
Número Nom corresponent al metabolisme dels humans
1
2
3
4
5

Lletra Nom corresponent al metabolisme dels humans

A
B
C
D
E
2) Les cèl·lules que transporten l’oxigen entre els òrgans de Waina, no tenen
mitocondris! Prenent com a base l’esquema anterior, expliqueu com aquestes
cèl·lules poden obtenir la seva energia metabòlica si no tenen mitocondris, és a
dir, sense fer servir l’oxigen.
Sèrie , Pregunta 3A. juny 07. Prediment
Un estudi recent investiga la influència d’enriquir la dieta mediterrània amb oli
d’oliva verge o enriquir-la amb fruits secs, en la disminució del risc
cardiovascular.
A un congrès de cardiologia s’ha presentat una breu comunicació sobre aquest
estudi:
Al llarg dels tres primers mesos, es va fer el seguiment d’una mostra de 772
persones de 55 a 80 anys, distribuíts en diferents grups.
Grup A- dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva (1 litre per setmana)
Grups B-dieta mediterrània enriquida amb fruits secs –nous- (30 g per dia)
Les persones que han seguit les dietes A o B han aconseguit disminuir el risc
cardiovascular.
1) Completeu la taula següent, referida a les característiques principals
d’aquest estudi:
Problema a
investigar
Variable
independent
Variable
dependent

18
2) (1 punt) Els doctors Gras i Prim, dos metges nutricionistes assistents al
congrés, comenten l’informe d’aquest estudi. Completeu el diàleg que
mantenen tots dos.
Dr Gras Dr Prim, no creu que calia definir també un grup C, control? Com
seria la dieta d’aquest grup C en relació als grups A i B?
Resposta
del Dr Prim
Dr Gras Creu que s’ha tingut en compte, Dr Prim, l’edat, el sexe, l’estil de
vida o l’estat general de salut? Això és important per a la validesa
dels resultats d’aquest estudi?
Resposta
del Dr Prim

3) L’excés de greixos magatzemats també és un factor de risc cardiovascular.

Al mateix congrès de cardiologia, els doctors Prim i Gras afirmen el següent:
Dr Prim: l’exercici aeròbic, no molt intens, com ara caminar ràpid una
mitja hora al dia, ajuda a eliminar greixos magatzemats.
Dr Gras: en canvi, un exercici molt intens i breu en el temps –
anaeròbic- no fa eliminar aquests greixos.
Justifiqueu aquestes afirmacions confeccionant un esquema metabòlic que
expliqui el consum de greixos en condicions aeròbiques però no en condicions
anaeròbiques
Sèrie , Pregunta . setembre 06. La menta
En un hivernacle estem conreant plantes de menta. A la figura es representa la
variació de la concentració d’oxigen a l’aire de l’interior de l’hivernacle al llarg
del temps.

1) Quins processos metabòlics de la planta son responsables d’aquestes

variacions? Raoneu les respostes

19
2) Les plantes de menta van creixent. Fent servir els vostres coneixements de
la fotosíntesi, expliqueu aquest increment de la biomassa i com s’ha generat
l’oxigen que apareix a l’atmosfera de l’hivernacle.
Sèrie , Pregunta 3A. setembre 06. Magatzems energia

Durant una cursa gastem energia que hem magatzemat al nostre organisme.
1.- Durant una marató el múscul utilitza una gran quantitat
d’oxigen i consumeix tant glúcids com lípids. Feu un esquema
metabòlic assenyalant quines vies metabòliques estan actives
en aquest tipus d’exercici. (De cada via ha de quedar clar el seu
nom, el nom del seu substrat i del seu producte, i el
compartiment de la cèl·lula en el que es produeix).

2.- Durant una cursa d’esprint, en canvi, el múscul utilitza molt

poc oxigen. Empleneu la taula següent indicant quines vies
metabòliques están actives i quines no en aquest cas. Raoneu-
ho.
Via metabòlica activa / inactiva justificació
Cicle de Krebs

Cadena Respiratòria

Fosforilació oxidativa

Oxidació de la
glucosa (fins a CO2)

Fermentació

Beta-oxidació

20
3.- Durant una Marató un esportista consumeix unes 2.600 kcal. El 60%
d’aquesta energia procedeix dels glúcids i l’altre 40% dels lípids. Sabent que
l’oxidació d’un glúcid allibera 4.3 kcal.g-1 i l’oxidació d’un lípid allibera 9.1 kcal.g-
1
, calculeu la massa de cada tipus de compost que perd un esportista durant
una marató.
Sèrie 3, Pregunta 1. juny 06. La cursa
El gràfic mostra l’evolució de l’acidesa muscular, al llarg del temps, en un
esportista que participa en una cursa que requereix un esforç continuat
moderat i que finalitza amb un esforç molt més intens. També s’hi observa el
període de recuperació al llarg del qual es retorna als nivells d’acidesa
muscular normals.

Quina és la durada aproximada

de la carrera?

I del període de recuperació?

Assenyaleu clarament en el gràfic amb les lletres A, B i C, els tres períodes que
s’esmenten en el text (A: període amb un esforç continuat moderat, B: període
amb un esforç molt més intens, C: període de recuperació).

2.- Feu un esquema de les vies metabòliques implicades en el catabolisme

energètic de les cèl·lules musculars. Utilitzant l’esquema que heu fet, raoneu
per què es produeix el descens de pH que s’observa en el gràfic.

21
3.- El gràfic següent mostra la corba d’activitat d’un enzim en funció de
l’acidesa del medi.

a) (0.4 punts) Indiqueu quin seria el nivell d’activitat d’aquest enzim en el

múscul durant els diferents moments de la cursa que es mostren a la taula, i
digueu quin és el seu pH òptim:
Temps transcorregut des de
% de l’activitat màxima
l’inici de la carrera
15 minuts
25 minuts
40 minuts
pH òptim
b) L’acidesa és un dels factors que influeixen en l’activitat dels enzims, però no
n’és l’únic. Enumereu un parell de factors que, a més de l’acidesa, modifiquin
l’activitat enzimàtica i expliqueu el mecanisme pel qual ho fan
Sèrie 3, Pregunta 4A. setembre 05. Penicil·linasa
La penicil·lina és un antibiòtic emprat contra moltes infeccions bacterianes,
però alguns bacteris produeixen un enzim, la penicil·linasa, que la inactiva.
1) El gràfic següent representa l’activitat enzimàtica de la penicil·linasa:

22
 a) A la taula següent es donen les activitats de la penicil·linasa a les
mateixes concentracions de penicil·lina, però ara afegint àcid
clavulànic:
CONCENTRACIÓ DE PENICIL·LINA PENICIL·LINA HIDROLITZADA
(micromol) (nanomol/min)
1 5
3 10
5 15
10 25
30 40
50 47
Representeu la corba d’activitat enzimàtica en aquestes condicions, en el
mateix gràfic anterior.
b) Quin efecte té l’àcid clavulànic sobre l’activitat d’aquest enzim? Per
què creieu que a molts preparats farmacèutics amb penicil·lina
se’ls afegeix àcid clavulànic ?
2) És un fet molt comú que les poblacions bacterianes desenvolupin
resistència als antibiòtics. Explique mitjançant quins processos
evolutius s’adquireix aquesta resistència.
Sèrie , Pregunta 1. setembre 05. Mongetera
El gràfic mostra la intensitat en què una mongetera realitza la fotosíntesi i la
respiració al llarg d’un dia. La intensitat de la fotosíntesi i la de la respiració es
representen en el gràfic a través del consum i producció de diòxid de carboni
(variables expressades en un sol eix).

1) Encercleu l’opció correcta i després justifiqueu la vostra elecció.

A. En quin moment del dia es produeix una major quantitat de glúcids:
a. 8:00
b. 12:00
c. 14:00
d. 18:00

23
B. Aquest gràfic:
a. no pot correspondre a una planta: les plantes no respiren.
b. permet observar que les plantes fan la fotosíntesi de dia i respiren de nit.
c. està equivocat, la línia discontínua representa la respiració i la contínua la
fotosíntesi.
d. mostra un període en què les plantes realitzen la fotosíntesi i la respiració
simultàniament
2) Per quina raó s’utilitza el consum de diòxid de carboni com una mesura de la
intensitat en què es realitza la fotosíntesi? Expliqueu el paper que exerceix
aquest gas en la fotosíntesi i en quina fase intervé.
3) S’ha realitzat un experiment per tal de comprovar que les deficiències
(escassetat en el medi de cultiu) en fòsfor i nitrogen pertorben el creixement de
la mongetera i causen alteracions en les fulles. S’ha vigilat que en tots els
grups de plantes utilitzats les condicions fossin les mateixes excepte el tipus de
substrat de creixement. La taula mostra els resultats de l’experiment.
Tipus de substrat de creixement Resultats
Substrat amb els requeriments normals Creixement normal, fulles ben
de fòsfor i nitrogen desenvolupades
Substrat amb dèficit de fòsfor i nitrogen Menor creixement, alteracions en el color i
la forma de les fulles
Aquestes són unes de les possibles conclusions de l’experiment:
“El fòsfor i el nitrogen són necessaris tant pel creixement normal de la
mongetera com per la formació de fulles ben desenvolupades.
a) S’han fet crítiques al disseny de l’experiment que invaliden les
conclusions. Un company ha argumentat: “Potser la causa del resultat
és exclusivament l’escassetat en fòsfor”. Creieu que està fonamentada
aquesta crítica? Expliqueu-ho.
b) Feu un disseny de l’experiment en el que es pugui comprovar la
validesa de la crítica anterior.
Sèrie , Pregunta 1. juny 05. Fotosíntesi
En un estudi sobre un grup de plantes de climes temperats s’han obtingut
les dades que es mostren al gràfic de sota, el qual indica la relació entre la
temperatura i l’activitat fotosintètica (mesurada a partir de la quantitat d’oxigen
alliberat).

24
 1. Feu servir les dades que mostra el gràfic per respondre les qüestions
següents.
a) Ompliu la taula amb els valors corresponents:

Temperatura (ºC) 0 10 25 40

Activitat fotosintètica (oxigen alliberat)

b) Es considera que la temperatura òptima per a la fotosíntesi permet alliberar

quantitats d’oxigen superiors a 15 unitats. D’acord amb aquest criteri
assenyaleu clarament en el gràfic quina és la franja de temperatura òptima.
2. L’anàlisi de la forma de corba en el gràfic ha conduït a la següent
conclusió: “La temperatura influeix en l’activitat fotosintètica”. Useu els vostres
coneixements sobre el procés de la fotosíntesi per explicar la causa d’aquesta
conclusió.
3. Escriviu l’equació general de la fotosíntesi, expliqueu d’on prové l’oxigen
alliberat i justifiqueu per què es fa servir l’alliberament d’oxigen com una
mesura de l’activitat fotosintètica.
Sèrie , Pregunta 3. juny 05. Acidèmies
L’acidèmia làctico-pirúvica és una malaltia hereditària que provoca grans
acumulacions de lactat a alguns òrgans. És produïda per un dèficit de l’enzim
piruvat deshidrogenasa, que catalitza la reacció:

1.- Observeu la reacció química que catalitza l’enzim:

a) A quin lloc de la cèl·lula es produeix aquesta reacció?
b) Quin és la destinació metabòlica de l’NADH produït a la reacció?
c) Indiqueu una altra via metabòlica que també genera NADH
2.- Les cèl·lules del sistema nerviós obtenen l’energia quasi exclussivament de
l’oxidació aeròbica de la glucosa. Raoneu per què una deficiència d’aquest
enzim afecta, especialment al sistema nerviós.
3.- Les persones afectades per aquesta malaltia han de seguir una dieta rica en
greixos i molt pobre en glúcids. Feu un esquema senzill del catabolisme que
expliqui perquè en aquestes persones s’acumula lactat i perquè els convé molt
més ingerir lípids que no glúcids.
Sèrie , Pregunta 2. setembre 04. Piruvat quinasa
L’esquema mostra una de les reaccions químiques que formen part de la
glucòlisi, amb l’enzim que la catalitza, la piruvat quinasa.
Preparem dos tubs d’assaig, A i B. A tots dos tubs hi posem una gran quantitat
de fosfoenolpiruvat i d’ADP. A més, al tub B li afegim piruvat quinasa. Incubem
els dos tubs durant 30 minuts a 37ºC.

25
1. Expliqueu què espereu que passi a
cadascun dels dos tubs en funció del temps.

2.Fem 6 rèpliques de l’experiment fet al tub B, però ara posant-hi a cada tub
una quantitat diferent de fosfoenolpiruvat. A la taula es recull la quantitat de
piruvat aparegut en cada tub després de 1 minut.

Nº de tub Tub 1 Tub 2 Tub 3 Tub 4 Tub 5 Tub 6

Fosfenolpiruvat (mmol) 1 5 10 20 30 40

Piruvat aparegut (µmol . min-1) 2.5 6.3 7.7 8.7 9 9

Feu el gràfic que relaciona la quantitat de piruvat (µmol) que apareix, amb la
quantitat de fosfoenolpiruvat (mmol) present inicialment a cada tub. Observeu
el que passa a les concentracions más elevades de fosfoenolpiruvat i
interpreteu-ho.

Sèrie , Pregunta 3A . setembre 04. Despesa energética

Les taules següents mostren diferents informacions relacionades amb els
substrats energètics. La taula 1 informa del percentatge de l’energia consumida

26
pel múscul esquelètic humà procedent de glúcids i de lípids segons la intensitat
de l’esforç. La taula 2 informa del contingut energètic que s’obté de l’oxidació
completa de 1 gram de cada substrat.
Taula 1. Percentatge de l’energia consumida pel múscul esquelètic humà
procedent de glúcids i de lípids segons la intensitat de l’esforç (dades referides
al consum d’un individu estàndard de 75 kg de massa corporal) .
% de l’energia
% de l’energia obtinguda
Intensitat de l’esforç obtinguda dels
dels glúcids
lípids
Repòs 23 % 77 %

Esforç moderat (footing) 33 % 67 %

Esforç intens (esprint) 70 % 30 %

Taula 2. Contingut energètic alliberat en l’oxidació completa de 1 gram de cada

substrat.
Substrat Energia alliberada (kcal · g -1)
Glúcids 4,3 kcal · g -1
Lípids 9,1 kcal · g -1
1. Si durant una sessió d’entrenament amb esforç moderat un esportista
consumeix 925 Kcal, quants grams de lípids hauran estat oxidats? Expliqueu
els càlculs que feu.
2. Encercleu l’opció correcta i justifiqueu la vostra elecció.
A. A partir de les dades que mostren les taules podem afirmar que quan
augmenta la intensitat de l’esforç:
a) disminueix notablement l’oxidació de glúcids.
b) s’incrementa notablement l’oxidació d’àcids grassos.
c) augmenten l’obtenció d’energia per processos anaeròbics. Aquests
processos no utilitzen àcids grassos.
d) es consumeixen més glúcids ja que l’energia alliberada en l’oxidació
de 1 gram de glúcids és superior a la que allibera 1 gram de lípids.
B. Useu els vostres coneixements per localitzar l’opció correcta.
a) En l’organisme humà, un exemple d’animal, les reserves
energètiques principals són el glucogen (reserva glucídica) i els triacilglicèrids
(reserva lipídica).
b) La b-oxidació dels àcids grassos és un procés aeròbic que s’efectua
en el citosol cel·lular.
c) La fermentació permet alliberar una quantitat superior d’energia que
la respiració cel·lular.
d) Els processos de degradació de glúcids sempre són aeròbics.

27
 3. Les cèl·lules anaeròbies facultatives són aquelles que poden obtenir energia
tant a partir de processos aeròbics com anaeròbics en funció de la disponibilitat
d’oxigen.. Omple la següent taula en relació aquests processos.

Procesos aeròbics Procesos anaeròbics

Exemple de substrats

Exemple de productes

Exemple de tipus cel·lulars o

organismes que les realitzin

Nom d’alguna via metabòlica

característica

Sèrie 1 , Pregunta 3A. juny 04. Barreta energética

A les farmàcies podem trobar una gran diversitat de “barretes energètiques”
que poden ser utilitzades com a substitució d’un àpat. Els nutrients que aporten
subministren energia a les cèl·lules, com ara les cèl·lules musculars.
1. A continuació es mostra un esquema del metabolisme d’una cèl·lula
muscular.

Indiqueu els noms de les molècules o dels processos metabòlics assenyalats

amb un número.

28
2. Observeu l’esquema atentament i justifiqueu l’afirmació següent: “les
molècules o processos 3, 4 i 5 estan estretament lligats. Sense ells, la cèl·lula
veuria disminuïda la síntesi de proteïnes”.
3. En una d’aquestes barretes energètiques podem llegir, entre molta altra
informació, la composició referent a les biomolècules principals:

Proteïna 4.2 g

Hidrats de carboni 17.5 g

Greixos 6.65 g

a. Sabent que l’oxidació completa dels glúcids i de les proteïnes

proporcionen una energia de 4 Kcal/g, i en canvi la dels lípids proporciona 9
Kcal/g, calculeu i raoneu el valor energètic d’aquesta barreta.
b. Observeu novament l’esquema. En forma de quins compostos
emmagatzema l’energia la cèl·lula muscular?
Sèrie 3, Pregunta 2. juny 04. BQ tancada
Algunes molècules biològiques tenen estructura de polímer, és a dir, estan
formades per la unió covalent d’altres molècules més petites que són
semblants entre elles.
1. Empleneu la taula següent utilitzant en cada cas el terme que correspongui
de les següents possibilitats:
Columna A: glucosa, sacarosa, pentoses, aminoàcids, nucleòtids,
glicerol
Columna B: estructural, reserva energètica, enzimàtica, informació
Columna C: animals, plantes, bacteris, virus
A Components B funció C es troba a:
Midó

Glicogen

DNA

Proteïna

Cel·lulosa
2. Entre els enunciats següents n’hi ha d’erronis. Identifiqueu-los i expliqueu
per quina raó considereu que son erronis.
a) La cadena de trasport electrònic es localitza al citosol de les cèl·lules
eucariotes.
b) La ribosa forma part de tots els nucleòtids.
c) Glúcids, lípids i proteïnes tenen carboni, oxigen i hidrogen en la seva
estructura.

29
d) Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipotònic (respecte al citoplasma), la
cèl·lula perdrà aigua degut a l’òsmosi.
e) La desnaturalització de les proteïnes no afecta a la seva funció biològica.
Sèrie 3, Pregunta 2. juny 04. Metabolisme i organismes
Els bacteris del sofre Sulfobolus, microorganismes capaços de viure a les
xemeneies hidrotermals de les dorsals oceàniques a gran profunditat, obtenen
l’energia a partir de compostos inorgànics. Poblacions d’aquest bacteri
sostenen un complex ecosistema en absència de llum. Milers de metres més
amunt, prop de la superfície, es desenvolupen comunitats d’algues
microscòpiques que constitueixen l’aliment de gran varietat de peixos
planctívors.
1. Completeu la taula següent, indicant quin és l’origen de l’energia (radiació
solar, compostos orgànics, compostos inorgànics) i del carboni (CO2, matèria
orgànica) pels tres tipus metabòlics que s’especifiquen. Indiqueu també quins
serien els organismes fotoautòtrofs i els quimioheteròtrofs a partir dels
ambients marins de l’exemple .

Tipus d’organismes Origen (font) Origen (font)

segons el seu Exemples d’organismes
metabolisme de l’energia del carboni

Fotoautòtrofs

Quimioautòtrofs Bacteris del sofre

Sulfolobus
Quimioheteròtrofs

2. Raoneu si les següents afirmacions són o no certes:

a) Les cèl·lules dels organismes quimioheteròtrofs són sempre aeròbiques
b) La fotosíntesi i la respiració cel·lular són mutuament excloents: una cèl·lula
que fa la fotosíntesi no respira
Sèrie 5, Pregunta 2 A. setembre 03. Llevat
Per estudiar com influeix la
temperatura en la fermentació
que realitzen els llevats, s’ha
preparat una suspensió de llevat
en una solució de glucosa. Es
disposa d’un muntatge com el
que es mostra en la figura, que
permet mesurar la quantitat de
gas que es desprèn a causa de
la fermentació del llevat. Podem
mantenir la temperatura a 30, 35
o 40ºC.

30
1. Formuleu en forma de pregunta el problema que s’investiga. Quines són les
variables dependent i independent d’aquesta investigació?
2. Dissenyeu un experiment per tal d’investigar com afecta la temperatura a la
fermentació del llevat.
3. En aquesta situació s’investiga un procés anaeròbic d’obtenció d’energia, la
fermentació, que com ja sabeu n’hi ha de diverses menes. Contràriament la
respiració cel·lular és un procés aeròbic.
a) Ambdós processos ténen el mateix rendiment energètic? Justifiqueu la
vostra resposta.
b) Empleneu la taula següent de diferències entre ambdós processos. En el
cas de la fermentació podeu escollir entre la làctica o l’alcohòlica.
Fermentacions Respiració cel·lular
(làctica o alcohòlica) (aeròbica)
Substrats
Productes finals
Compartiments cel·lulars on
es realitza
Exemples de cèl·lules que
realitzen algun tipus de
fermentació (excloses les dels
llevats)

Sèrie 5, Pregunta 2A. juny 03. Elodea

Elodea canadiensis és una planta aquàtica especialment recomanada per a
aquaris d’aigüa freda. El muntatge que es mostra al dibuix s’ha dissenyat per
tal de determinar a quina temperatura es realitza la fotosíntesi a major
intensitat. L’activitat fotosintètica es mesurarà a través del volum de gas
acumulat a la part superior del tub d’assaig.

Branquetes de Muntatge model utilitzat per a realitzar l’estudi

Elodea canadiensis
Disposem de diversos muntatges idèntics amb les corresponents instal·lacions
que ens permeten controlar la temperatura, la concentració de diòxid de

31
carboni a l’aigua així com les condicions de llum. Podem modificar aquests
factors per assolir els valors que s’indiquen a continuació:
- temperatura de l’aigua: 15 ºC, 20 ºC, 25 ºC,
- concentració de diòxid de carboni a l’aigua: elevada, mitjana, baixa.
- condicions de llum: molt intensa, intensa, atenuada.

1) a) Formuleu en forma de pregunta el problema que es vol investigar.

b) Identifiqueu les variables independent i dependent.
2) En les condicions de l’enunciat de la pregunta, dissenyeu un experiment per
tal de poder donar resposta al problema que es planteja en aquesta recerca.
3) A partir de l’equació general de la fotosíntesi, justifiqueu la importància del
diòxid de carboni en aquest procés i expliqueu quin és el gas que s’acumula a
la part superior del tub i la seva procedència.
Sèrie 2, Pregunta 1. juny 03. La vaca lletera
Les vaques lleteres donen cada dia una mitjana de entre 30 i 40 litres de llet,
amb un elevat contingut de greix, glúcids i proteïnes. I tot això ho produeixen a
partir de l'herba de la que s'alimenten.
1) La proteïna majoritària de la llet és la caseïna. Tot i que és fabricada a partir
de les proteïnes de l'herba, la caseïna té una estructura primària diferent de la
d'aquestes proteïnes. Expliqueu què és l'estructura primària i per què la de la
caseïna és diferent a la de les proteïnes de l'herba.

2) A partir de la cel·lulosa de l'herba, les vaques fabriquen una gran quantitat

de greix. Sobre l'esquema metabòlic indiqueu el noms dels procesos A, B, C, i
D que participen en aquesta transformació. A la taula assenyaleu també a quin
compartiment de la cèl·lula es produeixen els procesos B i C.
Compartiment cel·lular
B
C

32
3) Les vaques per elles mateixes no poden digerir la cel·lulosa. Aconsegueixen
fer-ho gràcies a la gran quantitat de bacteris que tenen al seu aparell digestiu.
Què creu que tenen els bacteris (que els hi falta a les vaques) per poder digerir
la cel·lulosa? Quin tipus de relació interespecífica s'estableix entre aquests
bacteris i la vaca? Expliqueu-ho.
Sèrie 1, Pregunta 4B. setembre 02. Pèptid

1) (1 punt)
a) Quina molècula representa aquesta figura?
b) Com s’anomenen els monòmers que la formen i quines característiques
estructurals comparteixen aquests monòmers?
2) (1 punt)
a) Com s'anomenen els enllaços mitjançant els quals s’uneixen aquests
monòmers entre ells?Assenyaleu-los a la figura.
b) A les cèl·lules, aquests monòmers es disposen ordenadament al llarg de les
cadenes que formen. Què és el que determina aquest ordre?
Sèrie 2 , Pregunta 4B. juny 02. Glucèmia
La glucèmia, concentració de glucosa en sang, normalment es manté entre 75 i
120 mg/dl en dejuni. La insulina, fabricada pel pàncreas, és una hormona
peptídica que intervé en el control de la glucèmia.
El gràfic mostra l'evolució de la glucèmia al llarg d'un dia en una persona
normal i en una persona diabètica que s'injecta insulina 2 cops al dia.
1) Expliqueu les
fluctuacions de la
glucèmia que poden
observar-se en les
dues persones des de
les 8 del matí fins a les
24 hores. Tingueu en
compte els apàts al
llarg del dia i el
tractament de la
malaltia.

33
2) Imagineu que a causa d'un error es subministra a un grup de pacients
diabètics, que han d'injectar-se insulina, un lot d'aquesta hormona que ha estat
sotmès a elevades temperatures. El resultat ha estat una manca de control de
la glucèmia. Sabent que la insulina és una hormona peptídica, expliqueu les
causes d'aquest fet.
Sèrie 2, Pregunta 2A. juny 02. Estructures
1) Per a cada un dels tres tipus de polímers biològics que s’indiquen,
completeu la taula assenyalant: el nom genèric dels seus monòmers, el nom de
l’enllaç que uneix els seus monòmers, exemples i una funció de cada un
d'aquests exemples.

polímer monòmer enllaç exemple funció

polisacàrids

proteïnes

àcids nucleics

2) Quines de les seguents frases són correctes i quines no ho son? Expliqueu

cada una de les vostres respostes.
A.-Les proteïnes són extraordinàriament diverses ja que cada una d’elles està
formada per una barreja única d’aminoàcids que s’uneixen entre sí a l’atzar.
B.-Les membranes biològiques estan formades per subunitats de fosfolípids i
de colesterol que s'uneixen entre sí per enllaços covalents.
C.-Els àcids nucleics contenen glúcids.
D.-El DNA té quatre bases nitrogenades: Adenina, Guanina, Uracil i Citosina.
3) Feu un esquema de les vies metabòliques que permeten obtenir energia a
partir de glucosa i a partir d'un triacilglicèrid (triglicèrid). Indiqueu el nom de
cada via, el proucte o productes finals i les parts de la cèl·lula en les que es
produeixen.
Sèrie 3, Pregunta 1. juny 02. Lípids de membrana
La taula següent mostra la composició lipídica de diferents membranes en
cèl·lules de mamífers i d’una membrana bacteriana (les dades expressen el
percentatge en relació als lípids totals de la membrana).
Membrana
Tipus de Membrana Membrana Embolcall Membrana
Lípid de membrana interna
lípid d’eritròcit plasmàtica nuclear bacteri
mitocondri
Fosfolípids Fosfatidilcolina 23 28 55 48 -
Fosfatidiletanolamina 20 15 24 30 100
Fosfatidilserina 11 7 4 - -
Esfingomielina 18 14 2 - -
Esterols Colesterol 25 20 5 - -
Altres 3 16 10 22 -
(adaptat de Bioquímica, Junkerman i Möhle. Ed. Piràmide)

34
1)
a) Esmenteu dues diferències importants en la composició lipídica de la
membrana dels eritròcits i la membrana interna del mitocondri.
b) Utilitzeu les dades de la taula per justificar el possible origen procariota del
mitocondris. Enuncieu alguna altra característica que indiqui la semblança
entre els procariotes i aquest orgànul cel·lular.
2) Observeu la figura. Representa un fragment de la doble
capa lipídica de la membrana plasmàtica d’una cèl·lula
animal. Identifiqueu els tipus de lípids que hi estan
representats. Quina propietat comuna d’aquestes
substàncies resulta clau per realitzar la seva funció ?
Expliqueu-ho.
3) Descriviu els diferents mecanismes de transport que permeten el pas de
compostos a través de les membranes cel·lulars. Contesteu en forma de
esquema.
Sèrie 4, Pregunta 2A. setembre 01. Midó
En una recerca que pretenia estudiar com la temperatura afecta al trencament
del midó per acció de l’enzim α-amilasa (present a la saliva) es van seguir els
següents passos :
a) Preparació de 5 dissolucions de midó (totes amb la mateixa concentració) i 5
dissolucions d’α -amilasa (la concentració d’α -amilasa també era la mateixa en
cada dissolució)
b) Incubació de cadascuna de les 5
dissolucions de midó i d’α -amilasa a
diferents temperaturas (25, 30, 35, 40,
45 ºC)
c) Ajust del pH de les dissolucions per
tal que fos el mateix en tots els casos
d) Mescla de cada dissolució de midó
amb la corresponent (igual
temperatura) d’α -amilasa.
e) Valoració de la hidròlisi: a intervals
de 2 minuts, durant un període de 12
minuts, s’extreia una gota de la barreja
i es dipositava en unes tires de paper
de filtre a sobre una gota de lugol per
tal d’identificar la presència de midó
El dibuix mostra els resultats que es
van obtenir.

35
 1) a) A partir dels resultats obtinguts indiqueu a quina temperatura o
temperatures es produeix el trencament del midó més ràpidament i el
temps que triga en aparèixer el resultat negatiu.
b) Interpreteu els resultats de l’experiment.
2) Identifiqueu, en aquest experiment, quines poden considerar-se les variables
independent i dependent. Per què creieu que es va vigilar que la concentració
de midó i la concentració d’α-amilasa i el pH fossin els mateixos en totes les
dissolucions ?
3) En un experiment anàleg es va investigar la influència de l’acidesa (pH)
sobre l’activitat de l’α -amilasa. El gràfic següent mostra els resultats obtinguts.
Interpreteu la informació que subministra el gràfic.

Sèrie 2 , Pregunta 1. juny 01. Sopa de molècules

1) - De les molècules de la figura, quines son monosacàrids?

- Escriviu la fòrmula resultant de la seva unió.
- Com s’anomena aquest enllaç?
- Quin tipus de biomolècula en resulta?

36
- Què te a veure aquest tipus de molècula amb la molècula de glúcid que
utilitzen les cèl·lules animals per emmagatzemar energia?
2) - Quina o quines de les molècules de la figura son àcids grassos?
- En quin tipus de molècula es troben formant part de les membranes
biològiques?
- Amb quina de les molècules de la figura es combinen els àcids grassos per
magatzemar energia a la cèl·lula? Anomeneu aquest compost i escriviu la seva
fòrmula general
- Què tenen en comú les molècules A i F? Expliqueu-ho.
3) - Quina o quines de les molècules de la figura son aminoàcids?
- Escriviu la fòrmula resultant de la seva unió.
- Com s’anomena aquest enllaç?
- Com es diuen els compostos resultants de la unió de diversos aminoàcids?
Sèrie 2 , Pregunta 4A. juny 01. pH òptim
En diversos tubs d’assaig hi colAloquem la mateixa quantitat d’un substrat (S) i
la mateixa quantitat d’un enzim (E) que és capaç de transformar aquest
substrat en un producte (P). Als diversos tubs, però, l’acidesa (pH) és diferent.
Incubem tots els tubs a 37ºC durant 10 minuts i mesurem l’activitat enzimàtica
per la quantitat de producte aparegut (milimols) per unitat de temps (minuts).
Els resultats es recullen a la taula següent:

Acidesa
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
(pH)

Activitat enzimàtica
4 32 65 79 67 41 16 2 1 0
(milimol/minut)

1) (1 punt)
a) Representeu els resultats en un gràfic.
b) Expliqueu les causes dels resultats d’aquest experiment. A quin orgànul de
la cèl·lula creieu que pot actuar aquest enzim?
2) (1 punt)
a) Quines son les variables independent i dependent d'aquest experiment?
b) En aquest experiment es controla el pH però també es controlen altres
factors: [S], [E], temperatura, temps… Per què cal fer-ho?.

Sèrie 2, Pregunta 4A. setembre 00. Múscul anaeròbic

Les cèl·lules del múscul esquelètic humà poden obtenir energia de forma
aeròbica i de forma anaeròbica. Això es posa de manifest quan una persona es
sotmet a una prova d’esforç en la que s’augmenta de forma progressiva la
intensitat del treball físic que realitza. La taula següent mostra els resultats
corresponents al consum d’oxigen i a la presència de lactat en sang al llarg
d’una prova d’esforç.

37
 Consum d’oxigen Lactat a la sang
Intensitat del treball
(litres/minut) (mg/litre)
A. Repós 0,3 1,0
B. Marxa (caminar lentament) 0,5 1,0
C. Marxa (caminar de pressa) 0,7 1,0
D. Cursa (ritme suau) 0,9 1,5
E. Cursa (ritme mig) 1,1 2,5
F. Cursa (ritme intens) 1,3 3,5
G. Cursa (ritme molt intens) 1,3 4,5
H. Cursa (màxim esforç) 1,3 9,0

1a) Traspasseu les dades de la taula al gràfic següent.

1b) En una cursa a ritme suau aproximadament el 85 % de l’energia necessària

s’obté per degradació aeròbica de les biomolècules energètiques. En una cursa
amb màxim esforç, el 95 % de l’energia prové del metabolisme anaeròbic.
Expliqueu com s’aconsegueix incrementar la intensitat de l’esforç, sense
augmentar el consum d‘oxigen, en passar de la situació F a la G, i de la
situació G a la H
2) Observeu el quadre següent. Mostra un esquema general de les vies
metabòliques d’una cèl·lula animal.

38
Identifiqueu les vies metabòliques de l'esquema assenyalades amb un número,
i discutiu si cada una d’elles funciona en condicions aeròbiques o
anaeròbiques.
aeròbiques / anaeròbiques
1.-___________________________
2.-___________________________
3.-___________________________
4.-___________________________
5.-___________________________
Sèrie 2, Pregunta 4B. setembre 00. Amilasa
L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. A la taula es mostren
els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció
de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el
temps indicat (minuts). En cada cas, es posa de manifest la presència de midó
per la reacció amb lugol, indicant-se amb el signe +
minuts -10ºC 10ºC 20ºC 30ºC 40ºC 50ºC 60ºC
0 + + + + + + +
2 + + + + - + +
4 + + + - - + +
6 + + + - - + +
8 + + + - - + +
10 + + + - - + +
12 + + - - - + +
14 + + - - - + +
16 + + - - - + +
18 + + - - - + +
20 + - - - - + +

39
1) Doneu una interpretació biològica dels resultats: Dibuixeu un gràfic que
indiqui com es relaciona la activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu
què és la temperatura òptima d’un enzim.
2) Interpreteu els resultats del tub mantingut a –10ºC. Què tenen a veure
aquests resultats amb l’ús dels congeladors domèstics per evitar la
descomposició dels aliments?
Sèrie 6, Pregunta 2B. setembre 00. Fonts d’energia i carboni
En funció de la naturalesa de la font d’energia i de la font de carboni que
utilitzen, els organismes poden classificar-se com s’indica a la taula següent: 

Font d'energia

Llum Substrats oxidables

(fotòtrof) (quimiòtrof)

Matèria orgànica
fotoheteròtrof quimioheteròtrof
(heteròtrof)
Font de
carboni
Matèria inorgànica
fotoautòtrof quimioautòtrof
(autòtrof)

1) Pel que fa a aquesta terminologia, què dirieu que és un gerani? Per què? I
un humà, què es? Per què? 
2) Trobeu dues espècies bacterianes desconegudes i voleu determinar alguna
de les seves característiques. Per això feu crèixer les dues espècies
bacterianes en les condicions que es deriven de combinar:
- a) la presència o no de llum
- b) la presència o no de sacarosa en el medi
Cada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de
cèl·lules per tal de veure si es dóna (+) o no (-) creixement de la població
bacteriana. Anoteu al quadern els següents resultats:

Condicions de creixement
Espècie 1 Espècie 2
llum sacarosa

SI SI + +

NO SI - +

NO NO - -

SI NO + -

Què podeu dir de cada espècie pel que fa a les seves fonts de carboni i
d’energia ? Perquè ? 

40
3) Fem crèixer el fong Neurospora crasa en un medi amb glucosa i amoníac.
Després d’exposar-lo a la llum ultraviolada no pot sobreviure en aquest medi:
ara necessita també l’aminoàcid arginina. Què creieu que pot haver fet la
irradiació? Creieu que aquests resultats estàn d’acord amb la idea un gen = un
enzim ? Per què ? 

Sèrie 1 , Pregunta 4B. juny 00. Sacarímetre

El sacarímetre (veure figura) és un instrument que s'utilitza per mesurar el
volum de gas desprès a partir d'una solució problema. En tres sacarímetres A,
B i C s’hi ha col·locat un medi amb una mateixa quantitat de glucosa i s’hi ha
afegit una petita quantitat del llevat Saccharomyces cerevisiae, (un
microorganisme que s’utilitza per a l’obtenció de cervesa). El llevat, doncs,
restarà en absència d’oxigen. Els sacarímetres s’han mantingut en
les condicions de temperatura que s’indiquen:
A: fred
B: temperatura ambient
C: calor A la taula s’indica el volum (en ml) de CO2 que es va
acumulant en funció del temps
1) Quin procés biològic es du a terme en el
Minuts A B C sacarímetre? Ecriviu la reacció química
5 0.12 0.89 2.65 aproximada.
10 0.26 1.72 5.10 2) a) Representeu gràficament, en un
mateix sistema d'eixos, els resultats de la
15 0.39 2.54 7.75
taula.
20 0.52 3.46 10.30
b) A què creieu que son degudes aquestes
diferències? Justifiqueu-ho.1
Sèrie 1 , Pregunta 2A. juny 00. Magatzemar energía
Qualsevol de nosaltres, sense fer cap esforç extraodinari, consumeix
diàriament entre 1000 i 2000 kcal. Obtenim aquesta energia de la degradació
dels aliments que ingerim, però podem resistir sense ingerir aliment durant un
període relativament llarg de temps (al voltant de dos mesos de mitjana). Això
és gràcies als nostres magatzems d’energia. Una persona de 75 kg de pes i de
constitució corporal normal, emmagatzema als seus teixits unes 150.000 kcal.
1) Calculeu quina quantitat d’ATP caldria per emmagatzemar aquesta energia,
sabent que 1 mol d’ATP pesa 507 g i en hidrolitzar-se a ADP+Pi genera 7,3
kcal. A la vista dels resultats, creieu que l’ATP és un bon magatzem d’energia?
Per què?
2) Pel que fa a l'emmagatzemament d’energia metabòlica
a) Construiu una taula en la que indiqueu, per al cas dels mamífers i per al cas
de les plantes superiors, quins compostos utilitzen les cèl·lules com a
magatzem d’energia i a quin lloc de la cèl·lula s’emmagatzemen aquests
compostos
b) En el cas dels mamífers, quins teixits emmagatzemen aquests compostos en
major quantitat?

41
3) Pel que fa a una cèl·lula animal, feu un esquema de les vies metabòliques
que s’utilitzen per oxidar les biomolècules energètiques tan per via aeròbica
com per via anaeròbica, tot obtenint ATP a partir d’ADP i Pi. En quins
compartiments de la cèl·lula es produeixen aquestes vies?

Sèrie 2 , Pregunta 1. setembre 99. La fotosíntesi

A continuació s'exposen algunes dades corresponents a moments històrics
importants de l'estudi de la fotosíntesi:
Van Helmont (1577-1644): Vaig agafar un test, hi vaig posar 90 kg de terra
que prèviament havia assecat en un forn i vaig plantar-hi un plançó de salze
que pesava 2,26 kg. Al cap de cinc anys, l'arbre pesava uns 77 kg. Però
sempre el vaig regar amb aigua de pluja. Finalment, vaig assecar novament la
terra del test i va pesar els mateixos 90 kg menys uns 56 g. Pertant, 74 kg de
fusta, escorça i arrel havian crescut tant sols de l'aigua. Priestley (1733-1804):
La vegetació regenera l'aire viciat per la respiració dels animals o per la
combustió. Ingen-Housz (1730-1799): Les parts verdes de les plantes tenen la
capacitat de purificar "l'aire dolent", però només quan estan exposades a la
llum del sol. Warburg (1883-1970): L'oxigen desprès per les plantes procedeix
de la fotòlisi del diòxid de carboni.

a) En l'experiment de Van Helmont, d'on apareix el material que suposa el

guany de pes del salze? Raoneu la resposta.
b) Què volgueren dir Priestley i Ingen-Housz? Per il·lustrar la vostra explicació,
feu un esquema metabòlic general de la fotosíntesi, i indiqueu els processos
que es donen en cada una de les fases.
c) En un hivernacle de conreu mesurem la concentració de CO2 en l'aire.
Repetim aquesta mesura cada 3 hores durant 24 hores. Els resultats obtinguts
es presenten en la taula següent.

hora del dia 2 5 8 11 14 17 20 23

CO2 (unitats arbitràries) 85 100 90 80 65 50 55 70

Representeu aquests resultats en un gràfic. Expliqueu els canvis en la

concentració de CO2 i indiqueu en quines hores es va produir la fotosíntesi i en
quines hores la respiració. Per què?

d) Per tal de comprovar la hipòtesi de Warburg, es va fer créixer una planta

verda en presència d'aigua l'oxigen de la qual estava marcat radioactivament, i
CO2 amb l'oxigen no marcat. L'oxigen alliberat estarà marcar radioactivament?
Expliqueu la resposta.

42
Sèrie 5, Pregunta 2A. setembre 99. La llet
Les dades següents corresponen a la composició de 2 tipus d'una llet
comercial, en g/100g:
proteïnes glúcids greixos
Sencera 2.90 4.60 3.60
Desnatada 3.10 4.30 0.30
a) La fórmula següent correspon a una biomolècula present a la llet.
Identifiqueu-la, esmenteu quins sons els seus components i els tipus d'enllaç
que els uneixen.

b) Quan ingerim llet, mitjançant el nostre metabolisme obtenim energia: unes 4

kcal per cada gram d'hidrats de carboni o de proteïnes i unes 9 kcal per cada
gram de greix. Feu una taula en què s'indiqui el % d'energia procedent dels
greixos en cada un dels dos tipus de llet i un esquema que expliqui a través de
quines vies metabòliques s'obté l'energia a partir dels greixos, i assenyaleu en
quin compartiment de la cèl·lula te lloc aquest procés.
c) Cóm determinarieu la presència de glúcids i de proteïnes a la llet?
Esmenteu, per a cada cas, algun mètode que conegueu per fer-ho.
Sèrie 6, Pregunta 2A. juny 99. La insulina
Es coneixen les estructures primàries de la insulina de diversos mamífers. Les
úniques diferències es troben en una seqüència petita, de la qual es donen a
continuació dos exemples:
Insulina de bou: ala-ser-val Insulina de xai: ala-gly-val
a) Què vol dir "estructura primària de la insulina"? Dibuixeu i expliqueu
l'estructura general dels seus monòmers (ala, ser, val...)
b) Quina relació es dóna entre les seqüències de la insulina i del DNA?
Expliqueu-ho.
c) La substitució d'un sol tipus de nucleòtid per un altre pot explicar el canvi
observat en la seqüència de la insulina dels dos mamífers esmentats.
Justifiqueu-ho.

43
Sèrie 1, Pregunta 2A. juny 99. Aspartama
L'aspartama és un edulcorant sintètic que es fa servir com a substitut de la
sacarosa. No és un glúcid, sino que és un dipèptid format per àcid aspàrtic i
fenilalanina.

a) Quines podrien ser les dues fórmules estructurals de l'aspartama?

Representeu-les. Cóm s'anomena l'enllaç que uneix ambdós aminoàcids ?
b) La sacarosa està formada per 1 glucosa i 1 fructosa. Cóm s'anomena l'enllaç
que les uneix? Quin tipus de molècula és la sacarosa? Doneu el nom d'una
altra molècula d'aques tipus, tot indicant la seva composició.
c) A partir dels aminoàcids que ingerim, les cèl·lules sintetitzen proteïnes, les
quals tenen funcions molt importants en l'organisme. Anomeneu 4 d'aquestes
funcions, explicant-les breument (1-2 línies) i indicant un exemple d'una
proteïna per a cada una de les funcions que anomeneu .
Sèrie 2, Pregunta 1. setembre 98. Sopa de molècules
a) Identifiqueu les molècules de la figura. Copieu la taula de resultats en el
vostre quadernet.

44
b) Relacioneu els termes d’una columna amb els de l’altra columna, tot indicant
quin número o números corresponen a cada lletra.
A. Amoniàcid 1. Glúcid
B. Midó 2. Pentosa
C. Ribosa 3. Aldosa
D. Adenina 4. Cetosa
E. ATP 5. Base nitrogenada
6. Nucleòtid
7. Monosacàrid
8. Polisacàrid
9. Triosa
10. Àcid gras
11. Nucleòsid
12. Lípid
13. Pirimidina
14. Compost nitrogenat
c) Esmenteu tres proves de laboratori que podríeu utilitzar per tal d’identificar
biomolècules orgàniques, i indiqueu quin o quins compostos s’identifiquen amb
cadascuna.
d) Expliqueu la funció dels compostos 3 i 9 de la figura, i la seva ubicació dins
la cèl·lula.
Sèrie 5, Pregunta 2B. setembre 98. Metabolització de la
glucosa
Volem estudiar la velocitat de metabolització de glucosa per unes cèl·lules de
teixit adipós (adipòcits): per això, mantenim aquestes cèl·lules en un tub
d'assaig tancat, en presència d'un medi artificial. Cada 10 minuts mesurem la
quantitat de glucosa que hi ha al medi d'incubació i la quantitat de CO2 que
apareix a l'atmosfera del tub. Després dels primers 30 minuts, eliminen l'oxigen
del medi i seguim l'experiment durant 30 minuts més.
a) Feu un esquema metabòlic per explicar la via que seguirà la metabolització
de la glucosa abans i després d'eliminar l'oxigen del medi. Com es diuen
aquestes dues vies?
b) Fem un gràfic dels resultats de l'experiment:

45
Cóm expliqueu que quan no hi ha oxigen al medi:
- s'estabilitza la concentració de CO2? (0.5 punts)
- la concentració de glucosa al tub d'assaig disminueix més ràpidament que
en
presència d'oxigen? (0.5 punts)
c) A quin orgànul cel·lular es genera la major part de l'energia durant els
primers 30 minuts de l'experiment? Feu un dibuix senzill d'aquest orgànul tot
assenyalant les seves parts.
Sèrie 6, Pregunta 3A. juny 98. L’aigua
Uns alumnes de batxillerat han realitzat un experiment per estimar la quantitat
d'aigua que hi ha en determinats aliments. Després de pesar inicialment els
aliments els han col·locat dins una estufa d'assecament a 60ºC i diàriament els
han pesat. Un dels grups ha obtingut els resultats següents:

pes inicial 1r dia 2n dia 3r dia 4t dia 5è dia 6è dia

enciam 10 g 3,9 g 2,6 g 1,8 g 1,4 g 1,1 g 1,0 g
embotit 32 g 17,5 g 13,5 g 12 g 11,2 g 10,6 g 10,5 g

a) Representeu gràficament els resultats de la taula. Justifiqueu la forma dels

gràfics. Calculeu el % d'aigua dels aliments.

b) Els mateixos alumnes van fer un altre experiment: agafaren una patata, la
van pelar i la van pesar. A continuació la van deixar submergida durant un
parell de dies en un recipient ple d'aigua amb una gran quantitat de sal
comuna. Després la van tornar a pesar. Quin resultat creieu que van trobar?
Com explicarieu aquest resultat?
c) L'aigua és un compost que presenta una elevada calor específica y una
elevada força d'adhesió entre les seves molècules. Explique la importància
biològica d'aquestes propietats de l'aigua, utilitzant per a cada cas un exemple
en organismes vius.
Sèrie 3, Pregunta 2B. juny 98. Vies metabòliques.
El quadre general de vies metabòliques correspon a una cèl·lula animal.

a) Anomeneu el metabòlit que

correspon a cada lletra.
b) Anomeneu la via metabòlica que
correspon a cada número.
c) Què és una via catabòlica? I una via
anabòlica? Poseu dos exemples de
cada tipus.

46