You are on page 1of 16

‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 1‬
‭Durant una marató el múscul utilitza una gran quantitat d’oxigen i consumeix tant glúcids com lípids.‬
‭1. Feu un‬‭esquema metabòlic‬‭assenyalant quines vies‬‭metabòliques estan actives en aquest tipus‬
‭d’exercici. (De cada via ha de quedar clar el seu nom, el nom del seu substrat i del seu producte, i el‬
‭compartiment de la cèl·lula en el que es produeix).‬

2‭ . Durant una cursa d’esprint, en canvi, el múscul utilitza molt poc oxigen. Empleneu la taula següent‬
‭indicant quines vies metabòliques estan actives i quines no en aquest cas. Raoneu-ho.‬
‭Via metabòlica‬ a‭ ctiva /‬ ‭justificació‬
‭inactiva‬

‭Cicle de Krebs‬ ‭Inactiva‬

‭Cadena Respiratòria‬

‭Fosforilació oxidativa‬

‭Oxidació de la glucosa (fins‬


‭a CO2)‬

‭Fermentació‬

‭Beta-oxidació‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

3‭ .‬‭Durant una Marató un esportista consumeix unes 2.600 kcal. El 60% d’aquesta energia procedeix‬
‭dels glúcids i l’altre 40% dels lípids. Sabent que l’oxidació d’un glúcid allibera 4.3 kcal.g-1 i l’oxidació‬
‭d’un lípid allibera 9.1 kcal.g-1, calculeu la massa de cada tipus de compost que perd un esportista‬
‭durant una marató.‬

‭EXERCICI 2‬

‭ l quadre general de vies metabòliques correspon a una‬


E
‭cèl·lula animal.‬

‭a) Anomeneu el metabòlit que correspon a cada lletra.‬

b‭ ) Anomeneu la via metabòlica que correspon a cada‬


‭número.‬

c‭ ) Què és una via catabòlica? I una via anabòlica? Poseu‬


‭dos exemples de cada tipus.‬

‭EXERCICI 3‬

‭ ls‬‭bacteris‬‭del‬‭sofre‬‭Sulfobolus‬‭,‬‭microorganismes‬‭capaços‬‭de‬‭viure‬‭a‬‭les‬‭xemeneies‬‭hidrotermals‬‭de‬
E
‭les‬ ‭dorsals‬ ‭oceàniques‬ ‭a‬ ‭gran‬ ‭profunditat,‬ ‭obtenen‬ ‭l’energia‬ ‭a‬ ‭partir‬ ‭de‬ ‭compostos‬ ‭inorgànics.‬
‭Poblacions‬ ‭d’aquest‬ ‭bacteri‬ ‭sostenen‬ ‭un‬ ‭complex‬‭ecosistema‬‭en‬‭absència‬‭de‬‭llum.‬‭Milers‬‭de‬‭metres‬
‭més‬ ‭amunt,‬ ‭prop‬ ‭de‬ ‭la‬ ‭superfície,‬ ‭es‬ ‭desenvolupen‬ ‭comunitats‬ ‭d’algues‬ ‭microscòpiques‬ ‭que‬
‭constitueixen l’aliment de gran varietat de peixos planctívors.‬

1‭ .‬ ‭Completeu‬ ‭la‬ ‭taula‬ ‭següent,‬ ‭indicant‬ ‭quin‬ ‭és‬ ‭l’origen‬ ‭de‬ ‭l’energia‬ ‭(radiació‬ ‭solar,‬ ‭compostos‬
‭orgànics,‬ ‭compostos‬ ‭inorgànics)‬ ‭i‬ ‭del‬ ‭carboni‬ ‭(CO‬‭2‬‭,‬ ‭matèria‬ ‭orgànica)‬‭pels‬‭tres‬‭tipus‬‭metabòlics‬‭que‬
‭s’especifiquen.‬‭Indiqueu‬‭també‬‭quins‬‭serien‬‭els‬‭organismes‬‭fotoautòtrofs‬‭i‬‭els‬‭quimioheteròtrofs‬‭a‬‭partir‬
‭dels ambients marins de l’exemple .‬

‭Tipus d’organismes‬
‭segons el seu‬ ‭ rigen (font) de‬
O ‭ rigen (font) del‬
O ‭ xemples‬
E
‭metabolisme‬ ‭l’energia‬ ‭carboni‬ ‭d’organismes‬

‭Fotoautòtrofs‬

‭Bacteris del sofre‬


‭Quimioautòtrofs‬
‭Sulfolobus‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭Quimioheteròtrofs‬

‭EXERCICI 4‬

‭ n funció de la naturalesa de la font d’energia i de la font de carboni que utilitzen, els organismes‬
E
‭poden classificar-se com s’indica a la taula següent:‬

‭Font d'energia‬

‭Llum (‬‭fotòtrof‬‭)‬ ‭Substrats oxidables (‬‭quimiòtrof‬‭)‬

‭ ont de‬
F ‭Matèria orgànica (‬‭heteròtrof‬‭)‬ ‭fotoheteròtrof‬ ‭quimioheteròtrof‬
‭carboni‬
‭Matèria inorgànica (‬‭autòtrof‬‭)‬ ‭fotoautòtrof‬ ‭quimioautòtrof‬
1‭ )‬‭Pel que fa a aquesta terminologia, què dirieu que és un gerani? Per què? I un humà, què es? Per‬
‭què?‬

2‭ )‬‭Trobeu dues espècies bacterianes desconegudes i‬‭voleu determinar alguna de les seves‬
‭característiques. Per això feu crèixer les dues espècies bacterianes en les condicions que es deriven‬
‭de combinar:-‬‭a)‬‭la presència o no de llum-‬‭b)‬‭la‬‭presència o no de sacarosa en el medi‬

‭ ada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de cèl·lules per tal de veure si es‬
C
‭dóna (+) o no (-) creixement de la població bacteriana. Anoteu al quadern els següents resultats:‬

‭Condicions de creixement‬ ‭Espècie 1‬ ‭Espècie 2‬

‭llum‬ ‭sacarosa‬

‭SI‬ ‭SI‬ ‭+‬ ‭+‬

‭NO‬ ‭SI‬ ‭-‬ ‭+‬

‭NO‬ ‭NO‬ ‭-‬ ‭-‬

‭SI‬ ‭NO‬ ‭+‬ ‭-‬


‭Què podeu dir de cada espècie pel que fa a les seves fonts de carboni i d’energia ? Per què ?‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 5‬

L‭ es vaques lleteres donen cada dia una mitjana de entre 30 i 40 litres de llet, amb un elevat contingut‬
‭de greix, glúcids i proteïnes. I tot això ho produeixen a partir de l'herba de la que s'alimenten.‬

1‭ )‬‭La proteïna majoritària de la llet és la caseïna. Tot i que és fabricada a partir de les proteïnes de‬
‭l'herba, la caseïna té una estructura primària diferent de la d'aquestes proteïnes. Expliqueu què és‬
‭l'estructura primària i per què la de la caseïna és diferent a la de les proteïnes de l'herba.‬

2‭ )‬‭A partir de la cel·lulosa de l'herba, les vaques‬‭fabriquen una gran quantitat de greix. Sobre l'esquema‬
‭metabòlic indiqueu el noms dels procesos A, B, C, i D que participen en aquesta transformació. A la‬
‭taula assenyaleu també a quin compartiment de la cèl·lula es produeixen els procesos B i C.‬

‭Compartiment cel·lular‬

‭B‬

‭C‬

3‭ )‬‭Les vaques per elles mateixes no poden digerir la‬‭cel·lulosa. Aconsegueixen fer-ho gràcies a la gran‬
‭quantitat de bacteris que tenen al seu aparell digestiu. Què creus que tenen els bacteris (que els hi‬
‭falta a les vaques) per poder digerir la cel·lulosa?‬

‭ XERCICI 6‬
E
‭Algunes molècules biològiques tenen estructura de polímer, és a dir, estan formades per la unió‬
‭covalent d’altres molècules més petites que són semblants entre elles.‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

1‭ .‬‭Empleneu la taula següent utilitzant en cada cas‬‭el terme que correspongui de les següents‬
‭possibilitats:‬
‭Columna A: glucosa, sacarosa, pentoses, aminoàcids, nucleòtids, glicerol‬
‭Columna B: estructural, reserva energètica, enzimàtica, informació‬
‭Columna C: animals, plantes, bacteris, virus‬

‭A Components‬ ‭B funció‬ ‭C es troba a:‬

‭Midó‬

‭Glicogen‬

‭DNA‬

‭Proteïna‬

‭Cel·lulosa‬

2‭ .‬‭Entre els enunciats següents n’hi ha d’erronis.‬‭Identifiqueu-los i expliqueu per quina raó considereu‬
‭que son erronis.‬
‭a)‬‭La cadena de transport electrònic es localitza‬‭al citosol de les cèl·lules eucariotes.‬

‭b)‬‭La ribosa forma part de tots els nucleòtids.‬

‭c)‬‭Glúcids, lípids i proteïnes tenen carboni, oxigen‬‭i hidrogen en la seva estructura.‬

‭ )‬‭Si una cèl·lula es col·loca en un medi hipotònic‬‭(respecte al citoplasma), la cèl·lula perdrà aigua‬
d
‭degut a l’òsmosi.‬

‭e)‬‭La desnaturalització de les proteïnes no afecta‬‭a la seva funció biològica.‬

‭EXERCICI 7‬

L‭ ’acidèmia‬ ‭làctico-pirúvica‬ ‭és‬ ‭una‬ ‭malaltia‬ ‭hereditària‬ ‭que‬ ‭provoca‬ ‭grans‬ ‭acumulacions‬ ‭de‬ ‭lactat‬ ‭a‬
‭alguns òrgans. És produïda per un dèficit de l’enzim piruvat deshidrogenasa, que catalitza la reacció:‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

1‭ .-‬‭(1 punt)‬
‭Observeu la reacció química que catalitza l’enzim:‬

a‭ )‬ ‭A quin lloc de la cèl·lula es produeix aquesta‬‭reacció?‬


‭b)‬ ‭Quin és la destinació metabòlica del NADH‬‭produït a la reacció?‬
‭c)‬ ‭Indiqueu una altra via metabòlica que també genera‬‭NADH‬

2‭ .-‬‭(1 punt)‬
‭Les‬ ‭cèl·lules‬ ‭del‬ ‭sistema‬ ‭nerviós‬ ‭obtenen‬ ‭l’energia‬ ‭quasi‬ ‭exclusivament‬ ‭de‬ ‭l’oxidació‬ ‭aeròbica‬‭de‬‭la‬
‭glucosa. Raoneu per què una deficiència d’aquest enzim afecta, especialment al sistema nerviós.‬

3‭ .-‬‭(1 punt)‬
‭Les‬ ‭persones‬ ‭afectades‬ ‭per‬‭aquesta‬‭malaltia‬‭han‬‭de‬‭seguir‬‭una‬‭dieta‬‭rica‬‭en‬‭greixos‬‭i‬‭molt‬‭pobre‬‭en‬
‭glúcids.‬‭Feu‬‭un‬‭esquema‬‭senzill‬‭del‬‭catabolisme‬‭que‬‭expliqui‬‭perquè‬‭en‬‭aquestes‬‭persones‬‭s’acumula‬
‭lactat i perquè els convé molt més ingerir lípids que no glúcids.‬

‭E‬‭XERCICI 8‬

‭ l gràfic mostra‬
E
‭l’evolució de l’acidesa‬
‭muscular, al llarg del‬
‭temps, en un‬
‭esportista que‬
‭participa en una cursa‬
‭que requereix un‬
‭esforç continuat‬
‭moderat i que finalitza‬
‭amb un esforç molt‬
‭més intens. També s’hi‬
‭observa el període de‬
‭recuperació al llarg del‬
‭qual es recuperen els‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭nivells normals d’acidesa muscular.‬

‭1.‬‭Quina és la durada aproximada de la‬‭carrera?‬

‭I del període de recuperació?‬

‭ ssenyaleu clarament en el gràfic amb les lletres A, B i C, els tres períodes que s’esmenten en el text‬
A
‭(A: període amb un esforç continuat moderat, B: període amb un esforç molt més intens, C: període de‬
‭recuperació).‬

2‭ .-‬‭Feu un esquema de les vies metabòliques implicades‬‭en el catabolisme energètic de les cèl·lules‬
‭musculars. Utilitzant l’esquema que heu fet, raoneu per què es produeix el descens de pH que‬
‭s’observa en el gràfic.‬

‭3.-‬‭El gràfic següent mostra la corba d’activitat‬‭d’un enzim en funció de l’acidesa del medi.‬

a‭ )‬‭Indiqueu quin seria el nivell d’activitat d’aquest‬‭enzim en el múscul durant els diferents moments de‬
‭la cursa que es mostren a la taula i digueu quin és el seu pH òptim:‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭Temps transcorregut des de l’inici de la carrera‬ ‭% de l’activitat màxima‬

‭15 minuts‬

‭25 minuts‬

‭40 minuts‬

‭pH òptim‬
‭ )‬‭L’acidesa és un dels factors que influeixen en‬‭l’activitat dels enzims, però no n’és l’únic. Enumereu‬
b
‭un parell de factors que, a més de l’acidesa, modifiquin l’activitat enzimàtica i expliqueu el mecanisme‬
‭pel qual ho fan.‬

‭Factor‬ ‭Mecanisme pel qual es modifica l’activitat de l’enzim‬


‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 9‬

‭Els‬‭ossos‬‭bruns,‬‭tot‬‭i‬‭que‬‭són‬‭omnívors,‬‭ingereixen‬‭el‬‭85%‬‭dels‬‭aliments‬‭d’origen‬‭vegetal.‬‭Al‬‭final‬‭de‬‭la‬
‭primavera‬‭i‬‭a‬‭l’estiu,‬‭s’alimenten‬‭preferentment‬‭de‬‭fruits‬‭com‬‭els‬‭gerds‬‭o‬‭les‬‭móres.‬‭Així‬‭que‬‭s’acosta‬
‭l’hivern,‬‭s’alimenten‬‭durant‬‭gairebé‬‭vint‬‭hores‬‭diàries,‬‭ingerint‬‭tubercles‬‭i‬‭fruits‬‭secs‬‭com‬‭les‬‭glans‬‭o‬‭les‬
‭castanyes.‬ ‭Aquest‬ ‭canvi‬ ‭en‬ ‭els‬ ‭hàbits‬ ‭alimentaris‬ ‭els‬ ‭permet‬ ‭acumular‬ ‭les‬ ‭reserves‬ ‭que‬ ‭aniran‬
‭consumint durant els mesos que duri la hibernació.‬
‭1.‬ ‭Tant‬‭els‬‭tubercles‬‭com‬‭les‬‭glans‬‭i‬‭les‬‭castanyes‬‭són‬‭molt‬‭més‬‭rics‬‭en‬‭polisacàrids‬‭que‬‭no‬‭pas‬‭en‬
‭triacilglicèrids.‬‭Tot‬‭i‬‭això,‬‭durant‬‭la‬‭tardor‬‭els‬‭ossos‬‭bruns‬‭augmenten‬‭força‬‭de‬‭pes‬‭per‬‭l’acumulació‬‭de‬
‭triacilglicèrids‬ ‭en‬ ‭el‬ ‭teixit‬
‭adipós.‬
‭a)L’esquema‬ ‭adjunt‬
‭representa‬ ‭el‬ ‭procés‬ ‭de‬
‭conversió‬ ‭dels‬ ‭polisacàrids‬
‭de‬ ‭la‬ ‭dieta‬ ‭en‬
‭triacilglicèrids.‬
‭Completeu-lo‬‭anomenant‬‭el‬
‭metabòlit‬ ‭que‬ ‭correspon‬ ‭a‬
‭cada‬ ‭lletra‬ ‭i‬ ‭el‬ ‭procés‬ ‭que‬
‭correspon a cada número.‬
‭b)‬ ‭El‬ ‭fet‬ ‭que‬ ‭la‬ ‭major‬ ‭part‬
‭de‬ ‭l’energia‬ ‭de‬ ‭reserva‬ ‭s’acumuli‬ ‭en‬ ‭forma‬ ‭de‬ ‭triacilglicèrids‬ ‭és‬ ‭molt‬ ‭avantatjós‬ ‭per‬ ‭als‬ ‭animals‬
‭hibernants. Expliqueu raonadament el motiu d’aquest avantatge.‬
‭2.‬‭Estudis‬‭experimentals‬‭han‬‭demostrat‬‭que‬‭els‬‭ossos‬‭hivernants‬‭només‬‭utilitzen‬‭triacilglicèrids‬‭com‬‭a‬
‭font d’energia.‬
‭a)Utilitzeu‬‭els‬‭vostres‬‭coneixements‬‭sobre‬‭catabolisme‬‭per‬‭justificar‬‭si‬‭la‬‭següent‬‭afirmació‬‭és‬‭correcta:‬
‭“El rendiment energètic d’una molècula d’àcid gras és molt superior al d’una molècula de glucosa.”‬
‭b)L’aigua‬ ‭és‬ ‭del‬ ‭tot‬ ‭indispensable‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭vida.‬ ‭Durant‬ ‭els‬‭mesos‬‭que‬‭dura‬‭la‬‭hibernació,‬‭els‬‭ossos‬
‭bruns‬‭no‬‭beuen‬‭ni‬‭una‬‭gota‬‭d’aigua‬‭ja‬‭que‬‭l’obtenen‬‭del‬‭seu‬‭metabolisme.‬‭Quina‬‭via‬‭metabòlica‬‭genera‬
‭com a producte final l’aigua que necessiten els ossos durant la hibernació?‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 10‬

‭El‬‭beri-beri‬‭és‬‭una‬‭malaltia‬‭causada‬‭per‬‭un‬‭dèficit‬‭en‬‭la‬‭vitamina‬‭B‬‭1‬ ‭(tiamina).‬‭És‬‭endèmica‬‭en‬‭alguns‬
‭països‬‭asiàtics‬‭i‬‭és‬‭pròpia‬‭de‬‭les‬‭poblacions‬‭que‬‭s'alimenten‬‭gairebé‬‭exclusivament‬‭d'arròs‬‭blanc‬‭que‬
‭quasi‬‭no‬‭conté‬‭vitamines‬‭del‬‭complex‬‭B.‬‭La‬‭tiamina‬‭és‬‭indispensable‬‭per‬‭a‬‭la‬‭síntesi‬‭del‬‭pirofosfat‬‭de‬
‭tiamina‬ ‭(TPP).‬ ‭Aquest‬ ‭compost‬ ‭és‬ ‭un‬ ‭coenzim‬ ‭que‬ ‭participa,‬ ‭juntament‬ ‭amb‬ ‭l’enzim‬
‭piruvat-deshidrogenasa i d’altres coenzims, en la transformació del piruvat en acetil-CoA.‬

‭1)‬‭Les‬ ‭persones‬ ‭que‬ ‭pateixen‬ ‭beri-beri‬ ‭presenten‬ ‭nivells‬ ‭elevats‬ ‭de‬ ‭piruvat‬ ‭en‬ ‭sang,‬ ‭especialment‬
‭després d’una ingesta rica en glucosa. Quina relació hi ha entre aquest fet i el dèficit de vitamina B‬‭1‬‭?‬

‭2)‬ ‭Un‬‭dels‬‭símptomes‬‭de‬‭les‬‭formes‬‭lleus‬‭de‬‭beri-beri‬‭és‬‭l’astènia,‬‭això‬‭és,‬‭la‬‭sensació‬‭patològica‬‭de‬
‭debilitat‬ ‭o‬ ‭cansament,‬ ‭generalitzada‬ ‭a‬ ‭tot‬ ‭el‬ ‭cos,‬ ‭semblant‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭que‬ ‭s’experimenta‬ ‭després‬ ‭de‬ ‭fer‬
‭exercici‬ ‭físic‬ ‭intens.‬‭Utilitza‬‭els‬‭teus‬‭coneixements‬‭sobre‬‭el‬‭metabolisme‬‭energètic‬‭per‬‭a‬‭relacionar‬‭el‬
‭dèficit de vitamina B‬‭1‬ ‭amb l’astènia associada amb‬‭les formes lleus de beri-beri.‬

‭EXERCICI 11‬

L‭ ’any‬‭1947,‬‭Carl‬‭i‬‭Gerty‬‭Cori‬‭van‬‭rebre‬
‭el‬ ‭Premi‬ ‭Nobel‬ ‭de‬ ‭Medicina‬ ‭pel‬
‭descobriment‬‭del‬‭«cicle‬‭de‬‭Cori»,‬‭que‬
‭relaciona‬ ‭el‬ ‭metabolisme‬ ‭del‬ ‭múscul‬
‭amb‬ ‭el‬ ‭del‬ ‭fetge.‬‭El‬‭lactat,‬‭produït‬‭en‬
‭el‬ ‭múscul‬ ‭durant‬ ‭l’exercici‬‭físic,‬‭viatja‬
‭per‬ ‭la‬ ‭sang‬ ‭fins‬ ‭al‬ ‭fetge,‬ ‭que‬ ‭el‬ ‭fa‬
‭servir‬ ‭per‬ ‭a‬ ‭tornar‬‭a‬‭fabricar‬‭glucosa.‬
‭El‬ ‭cicle‬ ‭de‬ ‭Cori‬ ‭es‬ ‭representa‬ ‭en‬
‭l’esquema següent:‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

1‭ .‬‭Interpreteu‬‭l’esquema‬‭i‬‭escriviu,‬‭en‬‭la‬‭taula‬‭següent,‬‭el‬‭nom‬‭de‬‭la‬‭biomolècula‬‭polímer‬‭A‬‭i‬‭de‬‭les‬‭vies‬
‭metabòliques‬ ‭B‬ ‭i‬ ‭C.‬ ‭Indiqueu‬ ‭també‬ ‭a‬ ‭quin‬ ‭compartiment‬ ‭cel·lular‬ ‭tenen‬ ‭lloc‬ ‭aquestes‬ ‭vies‬
‭metabòliques.‬

‭Nom‬ ‭Localització cel·lular‬

‭Polímer A‬

‭Via metabòlica B‬

‭Via metabòlica C‬

2‭ .‬‭Quan‬‭fem‬‭un‬‭exercici‬‭aeròbic,‬‭les‬‭cèl·lules‬‭musculars‬‭no‬‭converteixen‬‭el‬‭piruvat‬‭en‬‭lactat,‬‭sinó‬‭que‬
‭l’oxiden‬ ‭totalment‬ ‭fins‬ ‭a‬ ‭diòxid‬ ‭de‬ ‭carboni‬ ‭i‬ ‭aigua.‬‭Empleneu‬‭la‬‭taula‬‭següent‬‭indicant-hi‬‭quines‬‭vies‬
‭metabòliques‬ ‭consecutives‬ ‭permeten‬ ‭fer‬ ‭aquesta‬ ‭oxidació‬ ‭total‬ ‭del‬ ‭piruvat‬ ‭i‬ ‭a‬ ‭quin‬ ‭orgànul‬ ‭cel·lular‬
‭tenen lloc (concreteu la part de l’orgànul).‬

‭Vies metabòliques que oxiden totalment el piruvat‬ ‭Localització‬

3‭ .‬‭Les‬‭cèl·lules‬‭del‬‭fetge‬‭i‬‭les‬‭cèl·lules‬‭musculars‬‭també‬‭poden‬‭obtenir‬‭energia‬‭oxidant‬‭àcids‬‭grassos.‬
‭Empleneu‬ ‭la‬ ‭taula‬ ‭següent‬ ‭indicant-hi‬ ‭quines‬ ‭vies‬ ‭metabòliques‬ ‭consecutives‬‭permeten‬‭oxidar‬‭àcids‬
‭grassos i a quin orgànul cel·lular tenen lloc (concreteu la part de l’orgànul).‬
‭[1 punt]‬

‭Vies metabòliques que oxiden els àcids grassos‬ ‭Localització‬


‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 12‬

‭ és‬‭de‬‭la‬‭meitat‬‭de‬‭la‬‭població‬‭humana,‬‭a‬‭l’edat‬‭adulta,‬‭és‬‭incapaç‬‭de‬‭digerir‬‭la‬‭lactosa,‬‭el‬‭glícid‬‭més‬
M
‭abundant‬‭a‬‭la‬‭llet.‬‭Aquesta‬‭intolerància‬‭a‬‭la‬‭lactosa‬‭és‬‭deguda‬‭a‬‭la‬‭desactivació‬‭del‬‭gen‬‭que‬‭codifica‬‭la‬
‭lactasa quan acaba el període de lactància.‬

3‭ .‬‭La‬‭lactosa‬‭és‬‭un‬‭disacàrid‬‭format‬‭per‬‭glucosa‬‭i‬‭galactosa.‬‭En‬‭prendre‬‭llet,‬‭una‬‭part‬‭de‬‭la‬‭glucosa‬‭és‬
‭metabolitzada‬‭a‬‭l’intestí‬‭de‬‭manera‬‭anaeròbica‬‭fins‬‭a‬‭lactat‬‭(àcid‬‭làctic).‬‭La‬‭resta‬‭de‬‭glucosa‬‭és‬‭oxidada‬
‭fins a CO2 en altres teixits.‬
‭a‭)‬ ‬‭A‬‭partir‬‭de‬‭quina‬‭d’aquestes‬‭dues‬‭possibilitats‬‭s’obté‬‭més‬‭quantitat‬‭d’energia?‬‭Per‬‭què?‬‭Justifiqueu‬
‭la resposta.‬

‭ ‬‭)‬ ‭Escriviu‬ ‭el‬ ‭nom‬ ‭dels‬


b
‭processos‬ ‭i‬ ‭de‬ ‭les‬
‭molècules‬ ‭que‬
‭corresponen‬ ‭a‬ ‭cada‬
‭número‬ ‭i‬ ‭a‬ ‭cada‬ ‭lletra‬ ‭de‬
‭l’esquema següent:‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 13‬

‭ ctualment‬‭s’admet‬‭que‬‭un‬‭nivell‬‭alt‬‭de‬‭colesterol‬‭a‬‭la‬‭sang‬‭pot‬‭fer‬‭augmentar‬‭el‬‭risc‬‭de‬‭patir‬‭atacs‬‭de‬
A
‭cor.‬ ‭L’any‬ ‭2009,‬ ‭un‬ ‭grup‬ ‭de‬ ‭científics‬ ‭xinesos‬ ‭va‬ ‭arribar‬ ‭a‬ ‭la‬‭conclusió‬‭que‬‭l’oxicolesterol‬‭(colesterol‬
‭oxidat),‬ ‭una‬ ‭forma‬‭menys‬‭coneguda‬‭de‬‭colesterol,‬‭pot‬‭incrementar‬‭encara‬‭més‬‭el‬‭risc‬‭d’atacs‬‭de‬‭cor.‬
‭Aquesta‬‭molècula,‬‭l’oxicolesterol,‬‭es‬‭troba‬‭sobretot‬‭en‬‭el‬‭menjar‬‭fregit‬‭i‬‭processat‬‭(menjar‬‭ràpid‬‭o‬‭fast‬
‭food‬‭).‬
‭Els‬‭investigadors‬‭han‬‭fet‬‭experiments‬‭amb‬‭ratolins‬‭que‬‭han‬‭demostrat‬‭que‬‭la‬‭ingestión‬‭d’oxicolesterol‬
‭en‬ ‭els‬ ‭menjars‬ ‭els‬ ‭eleva‬ ‭el‬ ‭nivell‬ ‭de‬ ‭colesterol‬ ‭total‬ ‭en‬ ‭la‬ ‭sang‬ ‭un‬ ‭22%‬‭més‬‭que‬‭si‬‭només‬‭mengen‬
‭aliments amb colesterol no oxidat.‬

‭1.‬‭Empleneu la taula següent sobre la recerca d’aquests‬‭investigadors:‬

‭ roblema a‬
P
‭investigar:‬

‭Hipòtesi:‬

‭ ariable‬
V
‭independent:‬

‭ ariable‬
V
‭dependent:‬

‭2.‬‭Expliqueu detalladament el disseny experimental‬‭que proposaríeu per validar la hipòtesi.‬

‭.‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭ XERCICI 14‬
E
‭El‬‭teixit‬‭adipós‬‭marró‬‭està‬‭constituït‬‭per‬‭un‬‭tipus‬‭d’adipòcits‬‭que‬‭tenen‬‭moltes‬
‭vesícules‬ ‭lipídiques‬ ‭i‬ ‭nombrosos‬ ‭mitocondris,‬ ‭a‬ ‭diferència‬ ‭dels‬ ‭adipòcits‬
‭blancs.‬‭Aquest‬‭teixit‬‭es‬‭localitza‬‭en‬‭diverses‬‭parts‬‭del‬‭cos‬‭i‬‭és‬‭més‬‭abundant‬‭i‬
‭actiu en els nadons, tal com mostra la imatge de la dreta.‬
‭1.‬ ‭Una de les funcions dels adipòcits marrons‬‭és la‬‭termogènesi‬
‭adaptativa‬‭, és a dir, la pro- ducció de calor quan‬‭l’individu s’exposa a‬
‭temperatures baixes. Aquesta producció de calor és deguda a la presència de la proteïna‬
‭desacobladora mitocondrial (UCP1) a la membrana interna dels mitocondris. La UCP1 fa que aquesta‬
‭membrana sigui permeable als protons i així no es genera el gradient de protons.‬
‭a)‬ ‭En un article científic s’afirma el següent:‬‭«La manca de gradient de protons en la membrana‬
‭interna dels mitocondris fa que l’energia generada per la cadena respiratòria s’inverteixi en la generació‬
‭de calor, i no en la síntesi d’ATP que té lloc en els mitocondris dels adipòcits blancs.» Per què el fet que‬
‭la membrana interna mitocondrial sigui permeable als protons impedeix la síntesi d’ATP?‬

‭ )‬ ‭Els‬ ‭adults‬ ‭també‬ ‭tenen‬ ‭teixit‬‭adipós‬‭marró.‬‭Aquest‬‭teixit‬‭es‬‭va‬‭descobrir‬‭casualment‬‭amb‬‭una‬


b
‭tècnica‬ ‭que‬ ‭detecta‬ ‭zones‬ ‭d’activitat‬ ‭metabòlica‬ ‭anormalment‬ ‭elevada‬ ‭i‬ ‭que‬ ‭es‬ ‭fa‬ ‭servir‬ ‭per‬ ‭a‬
‭localitzar‬‭tumors.‬‭Actualment,‬‭per‬‭a‬‭no‬‭obtenir‬‭falsos‬‭positius‬‭de‬‭tumors,‬‭abans‬‭de‬‭passar‬‭per‬‭aquesta‬
‭prova,‬‭el‬‭pacient‬‭ha‬‭d’estar-se‬‭una‬‭bona‬‭estona‬‭en‬‭una‬‭sala‬‭d’ambient‬‭càlid.‬‭Expliqueu‬‭quina‬‭és‬‭la‬‭raó‬
‭d’aquest procediment.‬

2‭ .‬ ‭En‬‭experiments‬‭amb‬‭ratolins‬‭s’ha‬‭comprovat‬‭que‬‭l’activació‬‭mitjançant‬‭fred‬‭del‬‭teixit‬‭adipós‬‭marró‬
‭fa‬‭que‬‭els‬‭adipòcits‬‭marrons‬‭metabolitzin‬‭quantitats‬‭molt‬‭més‬‭elevades‬‭tant‬‭d’àcids‬‭grassos‬‭(en‬‭primer‬
‭lloc,‬‭dels‬‭propis,‬‭i‬‭quan‬‭aquests‬‭s’esgoten,‬‭dels‬‭procedents‬‭del‬‭teixit‬‭adipós‬‭blanc)‬‭com‬‭de‬‭glucosa‬‭a‬‭la‬
‭sang. D’aquesta manera, s’aconsegueix que els individus obesos acabin perdent pes. [1 punt]‬

a‭ )‬ ‭Indiqueu quina de les dues molècules que menciona‬‭l’enunciat està relacionada amb l’obesitat i‬
‭argumenteu per què passar fred pot fer disminuir els problemes associats.‬
‭b)‬ ‭Digueu quines vies catabòliques segueixen els‬‭àcids grassos i en quin compartiment ceŀlular se‬
‭situa cada via.‬

‭Vies catabòliques‬ ‭Compartiment cel·lular‬

‭ cids‬
À
‭grassos‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭EXERCICI 15‬

‭ ‬‭Nick‬‭Hess‬‭li‬‭passaven‬‭coses‬‭estranyes‬‭després‬‭de‬‭menjar‬‭un‬
A
‭bon‬ ‭plat‬ ‭de‬ ‭patates‬ ‭fregides.‬ ‭Quan‬ ‭se‬ ‭les‬‭acabava,‬‭tenia‬‭tots‬
‭els‬ ‭símptomes‬ ‭d’una‬‭veritable‬‭borratxera‬‭(mareig,‬‭mal‬‭de‬‭cap,‬
‭eufòria,‬‭trastorns‬‭de‬‭l’equilibri…)‬‭tot‬‭i‬‭no‬‭haver‬‭pres‬‭cap‬‭beguda‬
‭alcohòlica.‬ ‭Van‬ ‭explicar‬ ‭el‬‭cas‬‭a‬‭una‬‭doctora,‬‭que,‬‭en‬‭trobar-li‬
‭un‬ ‭alt‬ ‭contingut‬ ‭d’alcohol‬ ‭a‬ ‭la‬ ‭sang‬ ‭després‬ ‭d’haver‬ ‭ingerit‬
‭només‬‭patates‬‭fregides,‬‭va‬‭diagnosticar‬‭a‬‭en‬‭Nick‬‭la‬‭síndrome‬
‭d’autodestiŀlació. Aquesta síndrome és provocada per un excés de llevats en el tub digestiu de‬
‭les persones que la pateixen. Només es coneixen cent casos d’aquesta síndrome a tot el món.‬

‭1. Responeu a les qüestions següents sobre el metabolisme d’aquests llevats. [1 punt]‬

‭Quina via metabòlica dels llevats del tub digestiu d’en Nick és la causant d’aquesta síndrome?‬

‭Quin és el substrat d’aquesta via metabòlica?‬

‭Quin és el producte final que provoca que en Nick tingui els símptomes d’una borratxera?‬

‭Esmenteu un altre dels productes finals d’aquesta via metabòlica:‬

‭En quina part de la cèŀlula es desenvolupa aquesta via metabòlica?‬

3‭ .‬‭Per a tractar la malaltia, les persones afectades‬‭per la síndrome d’autodestiŀlació han de seguir les‬
‭indicacions següents:‬
‭— Reduir la ingesta d’aliments rics en glícids (o glúcids).‬
‭— Prendre fàrmacs fungicides.‬
‭— Evitar, en la mesura que sigui possible, els tractaments amb antibiòtics.‬

a‭ )‬ ‭Justifiqueu per què es dona cadascuna de les‬‭indicacions esmentades a les persones afectades‬
‭per la síndrome d’autodestiŀlació.‬‭(TOTAL:‬‭0,6‬‭punts)‬
‭PAAU biologia- metabolisme‬

‭«Reduir la ingesta d’aliments rics en glícids.» Justificació:‬

‭«Prendre fàrmacs fungicides.» Justificació:‬

‭«Evitar, en la mesura que sigui possible, els tractaments amb antibiòtics.» Justificació:‬

‭EXERCICI 16‬
‭ na dieta rica en proteïnes causa la mort d’una culturista amb un trastorn genètic‬
U
‭Meegan Hefford, una culturista de vint-i-cinc anys, va morir a causa d’un trastorn genètic poc freqüent‬
‭que afecta el cicle de la urea i que impedeix que el cos metabolitzi adequadament les proteïnes. Les‬
‭persones afectades per aquest trastorn no produeixen un enzim necessari que descompon l’amoníac‬
‭del plasma sanguini perquè l’orina pugui eliminar-lo.‬
‭Traducció i adaptació fetes a partir d’un text publicat‬‭a‬‭La Vanguardia‬‭[en línia] (‬‭16 agost 2017)‬
‭Per a incrementar la massa muscular, hi ha culturistes que prenen suplements proteics, en detriment‬
‭d’altres aliments imprescindibles. Seguir una dieta desequilibrada pot comportar problemes de salut‬
‭seriosos.‬
‭a‭)‬ ‬ ‭En el cas que explica aquest article, si Hefford‬‭no consumia prou glícids ni greixos per a obtenir‬
‭l’energia metabòlica necessària per a realitzar els exercicis de musculació, el seu cos podia obtenir la‬
‭resta de l’energia necessària de les proteïnes? De quina manera? Justifiqueu la resposta d’acord amb‬
‭el metabolisme general de les cèŀlules‬

You might also like