1.

A continuaci s'exposen algunes dades corresponents a moments

histrics importants de l'estudi de la fotosntesi: Van Helmont (1577-1644): Vaig agafar un test, hi vaig posar 90 kg de terra que prviament havia assecat en un forn i vaig plantar-hi un plan de salze que pesava 2,26 kg. Al cap de cinc anys, l'arbre pesava uns 77 kg. Per sempre el vaig regar amb aigua de pluja. Finalment, vaig assecar novament la terra del test i va pesar els mateixos 90 kg menys uns 56 g. Pertant, 74 kg de fusta, escora i arrel havian crescut tant sols de l'aigua. Priestley (1733-1804): La vegetaci regenera l'aire viciat per la respiraci dels animals o per la combusti. Ingen-Housz (1730-1799): Les parts verdes de les plantes tenen la capacitat de purificar "l'aire dolent", per noms quan estan exposades a la llum del sol. Warburg (1883-1970): L'oxigen desprs per les plantes procedeix de la fotlisi del dixid de carboni. a) En l'experiment de Van Helmont, d'on apareix el material que suposa el guany de pes del salze? Raoneu la resposta. (1 punt) b) Qu volgueren dir Priestley i Ingen-Housz? Per illustrar la vostra explicaci, feu un esquema metablic general de la fotosntesi, i indiqueu els processos que es donen en cada una de les fases. (1 punt) c) En un hivernacle de conreu mesurem la concentraci de CO2 en l'aire. Repetim aquesta mesura cada 3 hores durant 24 hores. Els resultats obtinguts es presenten en la taula segent.
hora del dia CO2 (unitats arbitrries) 2 85 5 100 8 90 11 80 14 65 17 50 20 55 23 70

Representeu aquests resultats en un grfic. Expliqueu els canvis en la concentraci de CO2 i indiqueu en quines hores es va produir la fotosntesi i en quines hores la respiraci. Per qu? (1 punt) d) Per tal de comprovar la hiptesi de Warburg, es va fer crixer una planta verda en presncia d'aigua l'oxigen de la qual estava marcat radioactivament, i CO2 amb l'oxigen no marcat. L'oxigen alliberat estar marcar

radioactivament? Expliqueu la resposta. (1 punt)

2.-

En funci de la naturalesa de la font denergia i de la font de carboni

que utilitzen, els organismes poden classificar-se com sindica a la taula segent:
Font d'energia Llum Substrats oxidables (fottrof) (quimitrof) Matria orgnica (hetertrof) Matria inorgnica (auttrof) fotohetertrof fotoauttrof quimiohetertrof quimioauttrof

Font de carboni

1) Pel que fa a aquesta terminologia, qu dirieu que s un gerani? Per qu? I un hum, qu es? Per qu? 2) Trobeu dues espcies bacterianes desconegudes i voleu determinar alguna de les seves caracterstiques. Per aix feu crixer les dues espcies bacterianes en les condicions que es deriven de combinar: - a) la presncia o no de llum - b) la presncia o no de sacarosa en el medi Cada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de cllules per tal de veure si es dna (+) o no (-) creixement de la poblaci bacteriana. Anoteu al quadern els segents resultats:
Condicions de creixement llum sacarosa SI SI NO SI NO NO SI NO Espcie 1 + + Espcie 2 + + -

Qu podeu dir de cada espcie pel que fa a les seves fonts de carboni i denergia ? Perqu ? 3) Fem crixer el fong Neurospora crasa en un medi amb glucosa i amonac. Desprs dexposar-lo a la llum ultraviolada no pot sobreviure en aquest medi: ara necessita tamb laminocid arginina. Qu creieu que pot haver fet la irradiaci? Creieu que aquests resultats estn dacord amb la idea un gen = un enzim ? Per qu ?

3.-

Elodea canadiensis s una planta aqutica especialment recomanada per a

aquaris daiga freda. El muntatge que es mostra al dibuix sha dissenyat per tal de determinar a quina temperatura es realitza la fotosntesi a major intensitat. Lactivitat fotosinttica es mesurar a travs del volum de gas acumulat a la part superior del tub dassaig.

Branquetes de Elodea canadiensis

Muntatge model utilitzat per a realitzar lestudi

Disposem de diversos muntatges idntics amb les corresponents installacions que ens permeten controlar la temperatura, la concentraci de dixid de carboni a laigua aix com les condicions de llum. Podem modificar aquests factors per assolir els valors que sindiquen a continuaci: temperatura de laigua: 15 C, 20 C, 25 C, concentraci de dixid de carboni a laigua: elevada, mitjana, baixa. condicions de llum: molt intensa, intensa, atenuada. 1) (1 punt) a) Formuleu en forma de pregunta el problema que es vol investigar. b) Identifiqueu les variables independent i dependent. 2) (1 punt)

En les condicions de lenunciat de la pregunta, dissenyeu un experiment per tal de poder donar resposta al problema que es planteja en aquesta recerca. 3) (1 punt) A partir de lequaci general de la fotosntesi, justifiqueu la importncia del dixid de carboni en aquest procs i expliqueu quin s el gas que sacumula a la part superior del tub i la seva procedncia.

4.-

Els bacteris del sofre Sulfobolus, microorganismes capaos de viure a les

xemeneies hidrotermals de les dorsals oceniques a gran profunditat, obtenen lenergia a partir de compostos inorgnics. Poblacions daquest bacteri sostenen un complex ecosistema en absncia de llum. Milers de metres ms amunt, prop de la superfcie, es desenvolupen comunitats dalgues microscpiques que constitueixen laliment de gran varietat de peixos planctvors. 1. (1 punt) Completeu la taula segent, indicant quin s lorigen de lenergia (radiaci solar, compostos orgnics, compostos inorgnics) i del carboni (CO2, matria orgnica) pels tres tipus metablics que sespecifiquen. Indiqueu tamb quins serien els organismes fotoauttrofs i els quimiohetertrofs a partir dels ambients marins de lexemple . Tipus dorganismes segons el seu metabolisme Fotoauttrofs Origen (font) de lenergia Origen (font) del carboni Exemples dorganismes

Quimioauttrofs

Bacteris del sofre Sulfolobus

Quimiohetertrofs

2. (1 punt) Raoneu si les segents afirmacions sn o no certes: a) Les cllules dels organismes quimiohetertrofs sn sempre aerbiques b) La fotosntesi i la respiraci cellular sn mutuament excloents: una cllula que fa la fotosntesi no respira

5.-

En un estudi sobre un grup de plantes de climes temperats shan obtingut les

dades que es mostren al grfic de sota, el qual indica la relaci entre la temperatura i lactivitat fotosinttica (mesurada a partir de la quantitat doxigen alliberat).

1. (1 punt) Feu servir les dades que mostra el grfic per respondre les qestions segents. a) Ompliu la taula amb els valors corresponents: Temperatura (C) Activitat fotosinttica (oxigen alliberat) b) Es considera que la temperatura ptima per a la fotosntesi permet alliberar quantitats doxigen superiors a 15 unitats. Dacord amb aquest criteri assenyaleu clarament en el grfic quina s la franja de temperatura ptima. 2. (1 punt) Lanlisi de la forma de corba en el grfic ha condut a la segent conclusi: La temperatura influeix en lactivitat fotosinttica. Useu els vostres coneixements sobre el procs de la fotosntesi per explicar la causa daquesta conclusi. 3. (1 punt) 0 10 25 40

Escriviu lequaci general de la fotosntesi, expliqueu don prov loxigen alliberat i justifiqueu per qu es fa servir lalliberament doxigen com una mesura de lactivitat fotosinttica.

6.-

El grfic mostra la intensitat en qu una mongetera realitza la fotosntesi i la

respiraci al llarg dun dia. La intensitat de la fotosntesi i la de la respiraci es representen en el grfic a travs del consum i producci de dixid de carboni (variables expressades en un sol eix).

1) (1 punt) Encercleu lopci correcta i desprs justifiqueu la vostra elecci. A. En quin moment del dia es produeix una major quantitat de glcids: a. 8:00 b. 12:00 c. 14:00 d. 18:00 justificaci

B. Aquest grfic: a. no pot correspondre a una planta: les plantes no respiren.

b. permet observar que les plantes fan la fotosntesi de dia i respiren de nit. c. est equivocat, la lnia discontnua representa la respiraci i la contnua la fotosntesi. d. mostra un perode en qu les plantes realitzen la fotosntesi i la respiraci simultniament justificaci

2) (1 punt) Per quina ra sutilitza el consum de dixid de carboni com una mesura de la intensitat en qu es realitza la fotosntesi? Expliqueu el paper que exerceix aquest gas en la fotosntesi i en quina fase interv. 3) (1 punt) Sha realitzat un experiment per tal de comprovar que les deficincies (escassetat en el medi de cultiu) en fsfor i nitrogen pertorben el creixement de la mongetera i causen alteracions en les fulles. Sha vigilat que en tots els grups de plantes utilitzats les condicions fossin les mateixes excepte el tipus de substrat de creixement. La taula mostra els resultats de lexperiment. Tipus de substrat de creixement Substrat amb els requeriments normals de fsfor i nitrogen Substrat amb dficit de fsfor i nitrogen Resultats Creixement normal, fulles ben desenvolupades Menor creixement, alteracions en el color i la forma de les fulles

Aquestes sn unes de les possibles conclusions de lexperiment: El fsfor i el nitrogen sn necessaris tant pel creixement normal de la mongetera com per la formaci de fulles ben desenvolupades. a) Shan fet crtiques al disseny de lexperiment que invaliden les conclusions. Un company ha argumentat: Potser la causa del resultat s exclusivament lescassetat en fsfor. Creieu que est fonamentada aquesta crtica? Expliqueuho. Feu un disseny de lexperiment en el que es pugui comprovar la validesa de la crtica anterior.

b)

7.-

En una prctica de laboratori, un grup de segon de batxillerat ha fet un

experiment per demostrar que la llum es necessria en el procs de la fotosntesi. Per aix ha fet dos muntatges com els que mostren els dibuixos. Lnica diferncia, ja que sha vigilat que la resta de condicions fossin les mateixes, ha estat que un dells ha estat illuminat continuadament ms duna hora (lassenyalat amb la lletra A) i laltre sha mantingut, durant el mateix perode, a les fosques (lassenyalat amb la lletra B).

1)

(1 punt). Observeu el muntatge A. Per qu creieu que pot ajudar a demostrar que la llum s necessria per a la fotosntesi? Relacioneu la vostra explicaci amb lequaci general de la fotosntesi i justifiqueu com es genera el gas que sacumula a la part superior del tub A. (1 punt). Un alumne del grup, en observar la petita acumulaci de gas en el tub dassaig del muntatge B, ha afirmat: La planta ha fet la fotosntesi a les fosques! No obstant aix, la resta de companys lhan intentat convncer que lexperiment havia donat el resultat esperat. Per qu creieu que aquest alumne ha fet lafirmaci anterior? Per quina ra la resta de companys entenen que lexperiment ha donat el resultat esperat?

2)

a) b)

3) (1 punt). a) Quina s la variable independent de lexperiment? I la variable dependent? b) Quin s el control de lexperiment? Per a qu serveix que hi hagi un control en els experiments?

8.-

En una parcella hi ha 100 presseguers de la mateixa varietat, edat i mida.

Volem determinar la quantitat mnima daigua de reg necessria per obtenir una producci de prssecs ptima (estimada en 45 kg de prssecs per arbre).

La parcella sha dividit en 4 parts equivalents amb el mateix nombre darbres distributs uniformement. Disposem tamb dun dispositiu per regar cada part amb diferents quantitats daigua: (1 Lh-1, 2 Lh-1, 3 Lh-1, 4 Lh-1). 1) (1 punt) a)
Quina s la variable independent?

Quina s la variable dependent? Hi ha rpliques en aquesta recerca? Expliqueu-ho

b) Un cop determinada aquesta quantitat daigua de reg necessria per obtenir una bona producci, ser la mateixa que cal subministrar a qualsevol altra plantaci de presseguers per obtenir la mateixa producci de prssecs per arbre? Justifiqueu la resposta.

2) (1 punt) a) Laigua resulta clau en el procs de fotosntesi. Des del punt de vista metablic, quina s la funci de laigua en aquest procs? b) Des del punt de vista energtic, quina s la importncia de la fotosntesi en el conjunt dels ssers vius?

PREGUNTES AMB PAUTA DE CORRECCI 9.Un grup dinvestigadors prova lefecte de laigua contaminada sobre la taxa fotosinttica de la planta Elodea. El procediment consisteix a mesurar la taxa fotosinttica a partir de loxigen produt per un exemplar dElodea submergit en aigua potable i per un altre exemplar submergit en laigua dun riu contaminat. La illuminaci i la temperatura, i tamb altres factors que poden afectar lexperiment, es mantenen

constants. Els resultats obtinguts es mostren en la taula segent: 1) [1 punt] Responeu a les qestions segents: a) Representeu en un mateix grfic les taxes fotosinttiques (nombre de bombolles de O2 per segon) dels dos exemplars dElodea en funci del temps.

- [0.5 punts distribuits de la segent manera]: [0.2 punts per situar les unitats i magnituds correctament als eixos de coordenades - 0.1 punts per cada eix] [0.3 punts per dibuixar correctament les grfiques, incloent la llegenda o indicaci de qu representa cada grfica - 0.15 punts per cada grfica]

b) Quines sn les conclusions daquest experiment? Com millorareu el disseny per tal que les conclusions fossin ms fiables? Raoneu-ho.

[0.5 punts totals, distribuits com s'indica a la taula]

RESPOSTA MODEL: La conclusi s que es produeix una disminuci en la taxa fotosinttica, mesurada a partir de les Conclusions bombolles dO2 despreses, en el cas de la planta submergida en inicials aigua contaminada, al llarg dun perode de 100 segons. [0.25 punts]

Millorarem el disseny experiment al...

RESPOSTA MODEL: El disseny experimental s millorable per vries raons. La ms clara delles s la falta de rpliques, la qual cosa fa que les diferncies observades malgrat sobservi una alteraci clara de la taxa fotosinttica- poguessin tericament ser degudes en part a les diferncies inicials entre els dos exemplars dElodea. De fet, aqu tenim una altra de les mancances del disseny: no shan pesat les plantes ni sha mesurat lrea foliar, per tant, diferncies individuals a les quals no es fa referncia. Per ltim, el mtode de mesura del volum dO2 desprs pot resultar fora imprecs.Caldria proposar ls dunitats de volum en comptes de bombolles. [0.25 punts si parlen de DUES de les TRES coses que es mostren subratllades. Si noms parlen d'una cosa, llavors 0.125 punts]

2) [1 punt] Dos estudiants comenten aquests resultats i mantenen el dileg segent: ESTUDIANT A: Segons aquest experiment, laigua contaminada afecta la fase lumnica de la fotosntesi.

ESTUDIANT B: La fase lumnica no, sin la fase fosca, tal com es dedueix de la disminuci de la producci de O2. Quin dels dos estudiants t ra? Justifiqueu-ho a partir de lexperiment i dels vostres coneixements sobre la fotosntesi.

RESPOSTA MODEL: T ra lestudiant A. La taxa fotosinttica que sest mesurant en aquest experiment fa referncia a la producci dO2 que t lloc a la fase llumnica de la fotosntesi a partir de la molcula daigua.

ASPECTES A VALORAR - fase lluimnica [0.5 punts]

-

l'O2 prov de l'aigua [0.5 punts]

10.-

Per al seu treball de recerca, la Gisela i en Baldiri han decidit analitzar la

influncia del fotoperode en la generaci de matria orgnica en les plantes, i disposen dels elements segents: geranis; aigua; terra; testos; una habitaci amb llum solar; una habitaci que poden mantenir completament a les fosques. Han dissenyat lexperiment segent: Han agafat 40 esqueixos de gerani i els han repartit en quatre grups, amb 10 esqueixos per grup. Han tingut en compte que els esqueixos de cada grup pesin exactament igual, 200 grams, i tinguin la mateixa superfcie foliar. Han plantat els esqueixos en testos, amb la mateixa quantitat de terra, i els han regat cada dos dies amb la mateixa quantitat daigua. Tamb han controlat la temperatura perqu es mantingus constant en els quatre grups de plantes. Han sotms cada grup de plantes al fotoperode segent: Grup 1: 4 hores de llum i 20 hores de foscor. Grup 2: 7 hores de llum i 17 hores de foscor. Grup 3: 10 hores de llum i 14 hores de foscor. Grup 4: 13 hores de llum i 11 hores de foscor. Trenta dies desprs de comenar lexperiment, han agafat els esqueixos, els han netejat amb cura per a treuren tota la terra i els han tornat a pesar.

La taula segent indica el pes mitj de les plantes de cada grup:

GRUP 1 GRUP 2 GRUP 3 GRUP 4

Pes mitj de les plantes en grams (g) 250 300 375 500

1) Representeu grficament els resultats de lexperiment. [1 punt] Resposta model:

Puntuaci: - per situar b els eixos i posar els noms correctament: 0,5 punts - per fer les barres de forma correcta: 0,5 punts - si hi ha mancances puntuals, descomptar la part corresponent en funci de la puntuaci total.

2) Respecte lexperiment anterior, responeu a les qestions segents: [1 punt] a) Indiqueu quin s el problema a investigar i quines sn la variable independent i la variable dependent. TOTAL de lapartat a): 0,4 punts Problema a investigar Com afecta el fotoperode (o les hores de llum) sobre el creixement (o lincrement de pes) de les plantes? Si no es posa linterrogant al final per la frase t sentit interrogatiu, es valorar igualment b. 0,2 punts Variable independent Les hores de llum (o el fotoperode) 0,1 punt Variable dependent El creixement de les plantes (o lincrement de pes de les plantes) 0,1 punt

b) Interpreteu els resultats obtinguts. Quines conclusions es poden extreure daquest experiment? TOTAL de lapartat b): 0,6 punts Resposta model: Han de relacionar les hores de llum a lincrement del pes de les plantes (de matria orgnica). En aquest sentit, quantes ms hores de llum hi ha, ms creixen (o ms augmenta la seva massa). s possible que parlin de fotosntesi, per no s imprescindible, ats que ja es pregunta de forma especfica a la segent pregunta. La conclusi s que lincrement dhores de llum fa que incrementi la producci o la sntesi de matria orgnica (o el pes o la massa de les plantes). Puntuaci: 0,3 punts per la interpretaci 0,3 punts per les conclusions (alerta, s possible que ho presentin barrejat)

3) El procs metablic que es veu afectat en aquest experiment s la fotosntesi. Anomeneu les dues fases daquest procs i expliqueu com es veuen afectades en lexperiment. Nom de la FASE I: Fase lluminosa (0,1 punt) Com es veu afectada? En augmentar el nombre dhores de llum, incrementa la produccide NADPH i dATPs. (la font denergia s ATP. El NADPH sutilitza com a poder reductor) O b, En disminuir el nombre dhores de llum, disminueix la producci de NADPH i dATPs. (0,4 punts) Si noms parlen dels ATP o del NADPH, llavors la meitat de puntuaci. Nom de la FASE II: Com es veu afectada?

Fase fosca (o fase de Si a la fase lluminosa es formen ms NADPHs i ms ATPs, al fixaci del carboni) cicle de Calvin es fixar ms CO2 i per tant se sintetitzar ms matria orgnica (o glucosa) (0,1 punt) O b Si a la fase lluminosa es formen menys NADPHs i menys ATPs, al cicle de Calvin es fixar menys CO2 i per tant se sintetitzar menys matria orgnica (o glucosa) (0,4 punts) Si noms parlen dels ATP o del NADPH, llavors la meitat de puntuaci.