Biologia 2n Batx.

1r Trimestre

AVALUACIÓ 1r TRIMESTRE
Nom: Sara Gómez Rojas

Grup: 2nBatA Data: 30-11-2022

Exercici 1.

Un estudi recent investiga la influència d’enriquir la dieta mediterrània amb oli d’oliva
verge, o d’enriquir-la amb fruits secs, en la disminució del risc cardiovascular.

En un congrés de cardiologia s’ha presentat una breu comunicació sobre aquest estudi:

Al llarg dels tres primers mesos, es va fer el seguiment d’una mostra de 772 persones de
55 a 80 anys, distribuïdes en diferents grups:

- Grup A, dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva (1 litre per setmana).
- Grup B, dieta mediterrània enriquida amb fruits secs –nous- (30 g per dia).

Les persones que han seguit les dietes A o B han aconseguit disminuir el risc
cardiovascular.

1. Completeu la taula següent, referida a les característiques principals d’aquest estudi:

[1 punt]

La influència d'enriquir la dieta mediterrània amb oli d'oliva verge o amb fruits secs disminueix el risc
cardiovascular?

Oli d'oliva verge i fruits secs.

Disminució del risc cardiovascular.

1
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

2. Els doctors Gras i Prim, dos metges nutricionistes assistents al congrés, comenten
l’informe d’aquest estudi. Completeu el diàleg que mantenen: [1 punt]

Com a tot experiment fa falta tenir un grup control que en aquest cas seria denominat com grup C. La
dieta d'aquest grup seria sense l'enriquiment d'oli d'oliva o fruits secs, per demostrar que aquest
disminueixen els riscos cardiovasculars.

Com posa a l'informe de l'experiment s'han tingut en compte que les persones tinguin entre 55 i 80 anys,
però no se sap el sexe, ni l'estil de vida i l'estat de la salut. Aquests aspectes s'anomenen variants
controlades i són de vital importància a l'hora de realitzar l'experiment. Les variants controlades ens
garantissen que el resultat de l'experiment no sorgeix per un factor que només afecta un grup.

2
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

Exercici 2.

En funció de la naturalesa de la font

d’energia i de la font de carboni que
utilitzen, els organismes es poden
classificar com s’indica a la taula següent:

1. Trobeu dues espècies bacterianes desconegudes i voleu determinar-ne algunes

característiques. Per a això feu créixer les dues espècies bacterianes en les
condicions que es deriven de combinar: la presència o no de llum i de sacarosa en el
medi.

Cada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de cèl·lules per
veure si hi ha (+) o no hi ha (-) creixement de la població bacteriana. Anoteu al
quadern els resultats següents:

Què podeu dir de cada espècie pel que fa a les seves fonts de carboni i d’energia?
Per què? Com es classifiquen les dues espècies bacterianes segons la terminologia
de la taula? [1 punt]
De l'espècie 1 és fotoautòtrof, perquè com podem veure a la taula la seva font d'energia prové de la llum
solar i no intervé si hi ha o no sacarosa, ja que aquesta no afecta el creixement de l'espècie, però la llum
solar sí.
En canvi, a l'espècie 2 la presencia o no de llum solar no impedeix augmentar la seva població, però
l'absència de la sacarosa (un compost orgànic) impedeix el creixement de l'espècie, per tant, és un
quimioheteròtrof.

3
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

Exercici 3.

En arribar al planeta Mnèsia, a bord d’una nau Hunter-44, el comandant Valdés captura
Waina, una estranya criatura. L’ordinador central fa una primera anàlisi del seu
metabolisme i dibuixa l’esquema següent:

Encara no s’han pogut identificar els compostos ni els processos senyalats,

respectivament, amb lletres i números. Us envien un missatge encriptat perquè els digueu
quin serien aquests compostos i processos si el metabolisme de Waina s’assemblés al
dels humans.

1. Completeu les taules següents: [1 punt]

Glicòlisi
Gliconeogènesi
Cicle de Krebs
Catabolisme de proteïnes
Cadena transportadora d'electrons

Glicogen
Amino àcids
2 ATP
CO2
H2O

4
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

Exercici 4.

Volem estudiar el consum de glucosa d’unes cèl·lules musculars mantingudes en cultiu.

Per això, col·loquem en diferents recipients un mateix nombre de cèl·lules i hi afegim a
cadascun una solució de glucosa 5 mM.

En un primer experiment, incubem tots els recipients a 37ºC, però amb concentracions
diferents d’oxigen. Deu minuts més tard, estudiem la concentració de glucosa que ha
quedat en el medi. Els resultats són recollits en la taula següent:

4'5 3 2 1 0'5

1. Completeu la taula anterior calculant la quantitat de glucosa consumida per les

cèl·lules de cada recipient. Representeu gràficament la quantitat de glucosa
consumida en funció de la concentració d’oxigen durant l’experiment. [1 punt]

5
Concentració de
glucosa al medi
al final de
l'experiment
(mM) 4

0 20 30 40 50
10
Concentració d'oxigen durant
5 l'experiment (unitats arbitràries)
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

2. Feu un esquema del metabolisme que expliqui com consumeixen la glucosa les
cèl·lules del recipient A i les del recipient E. En quin dels dos recipients s’obté més
quantitat d’energia per cada molècula de glucosa? Expliqueu-ho. [1 punt]

3. Digueu quina de les quatre conclusions següents s’adiu millor amb als resultats de
l’experiment. Expliqueu-ho a partir dels vostres coneixements sobre metabolisme. [1
punt]
a) El consum de glucosa augmenta en augmentar la disponibilitat d’oxigen
b) El consum de glucosa baixa en augmentar la disponibilitat d’oxigen
c) La temperatura és important en estudiar el consum de glucosa per les cèl·lules
musculars
d) La variable independent és la glucosa consumida

4. Si aquest mateix experiment s’hagués fet a 20 ºC o, alternativament, a 70 ºC, els

resultats no haurien estat els mateixos. Expliqueu per què. [1 punt]
A major temperatura es produeix més ràpidament una reacció química, per tant, a 70°C la reacció hagués
anat més ràpida i a 20°C hagués anat molt més lenta.

6
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

Exercici 5.

Els ossos bruns, tot i que són omnívors, ingereixen un 85% dels aliments d’origen vegetal.
Al final de la primavera i a l’estiu, s’alimenten preferentment de fruits, com ara els gerds o
les mores. Tan viat com perceben que s’acosta l’hivern, comencen a alimentar-se durant
gairebé vint hores diàries, ingerint tubercles i fruits secs, com ara les glans o les
castanyes. Aquest canvi en els hàbits alimentaris els permet acumular les reserves que
aniran consumint els mesos d’hibernació.

1. Tant els tubercles com les glans i les castanyes són molt més rics en polisacàrids
que no pas en triacilglicèrids. Tot i això, a la tardor els ossos bruns augmenten força
de pes a causa de l’acumulació de triacilglicèrids en el teixit adipós. [1 punt]

a. En l’esquema següent es representa el procés de conversió dels polisacàrids de

la dieta en triacilglicèrids. Completeu la taula de sota anomenant el metabòlit i el
procés que corresponen a cada lletra i a cada número, respectivament.

Glucosa

Acetil-CoA

Àcids grassos

Glicolisis
Descarboxilació oxidativa
del piruvat

Esterificació

b. El fet que la major part de l’energia de reserva s’acumuli en forma de

triacilglicèrids és molt avantatjós per als animals que hibernen. Expliqueu
raonadament el motiu d’aquest avantatge.
És més avantatjós pels animals que hibernen acumular l'energia de reserva en triacilglicèrids, perquè
mentre es fa el procés d'hivernacle els animals no consumeixen aigua i els triacilglicèrids no requereix
aigua per emmagatzemar-se.

7
 Biologia 2n Batx.
1r Trimestre

2. Estudis experimentals han demostrat que els ossos que hibernen només utilitzen
triacilglicèrids com a font d’energia. [1 punt]

a. Utilitzeu els vostres coneixements que teniu sobre catabolisme per justificar si
l’afirmació següent és correcta o no: “El rendiment energètic d’una molècula d’àcid
gras és molt superior al d’una molècula de glucosa.”
A l'hora de fer el balanç energètic una molècula d'àcid gras com per exemple l'àcid palmític proporciona
un nombre de 129 ATP, metre que el balanç energètic d'una molècula de glucosa proporciona entre 36 i
38 molècules d'ATP. Per tant, l'afirmació és correcte, una molècula d'àcid gras proporciona més energia
que una de glucosa.

b. L’aigua és del tot indispensable per a la vida. En els mesos d’hibernació, els
ossos bruns no en beuen gens ni mica, ja que l’obtenen del metabolisme. Quina
via metabòlica genera com a producte final l’aigua que els ossos bruns necessiten
durant la hibernació?
El procés que proporciona als ossos bruns l'aigua és la cadena transportadora d'electrons.