LA QUÍMICA DEL

CARBONI

NOM: ACHRAF GHACHAM

CURS: 2022-2023
ÍNDEX: Pàgina:

-Tipus de compostos basats en el carboni: 3

1. Hidrocarburs 3-4
1.1 Hidrocarburs saturats 5-6
1.1.1 Alcans 6-8
1.1.1.1 Metà 8-10
1.1.1.2 Butà 10-11
1.1.1.3 Propà 12-13
1.1.1.4 Octà (Gasolina) 13-14
1.1.2 Cicloalcans 15-16
1.2 Hidrocarburs insaturats 17-18
1.2.1 Alquens 18-19
1.2.2 Alquins 20-21
12.3 Cicloalquens 21-22
1.3 Hidrocarburs aromàtics 23-24
2. Compostos orgànics que contenen N i O 24-25
2.1 Alcohols 25-27
2.2 Aldehids 27-28
2.3 Cetones 29-30
2.4 Àcids carboxílics 31-32
2.5 Amines 32-34
2.6 Èters 34-35
-Els components bàsics de la vida: 36
1. Glúcids 37-38
1.1 Monosacàrids 38-39
1.2 Polisacàrids 40-41
2. Lípids 41-43
2.1 Triglicèrids saturats 43-44
2.2 Triglicèrids insaturats 45-46
3. Proteïnes 47-48
4. Àcids nucleics 48-50

1
-Els plàstics: 51-52
1. Termoplàstics 52-54
2. Duroplàstics 54-55
3. Elastòmers 56-58
4. Polímers 58-60
-Fibres sintètiques: 61-62
1. Polièster 62-64
2. Poliamida 64-65
3. Fibres acríliques 66-67
-Compostos de silici: 68-69
1. Silicones 69-71
-Conclusió: 72
-Bibliografia i informació consultada: 73-77

2
TIPUS DE COMPOSTOS BASATS
EN EL CARBONI:
El carboni és un dels elements químics fonamentals per la vida en la terra i se’l
pot trobar en la naturalesa en forma de grafit o diamant, el seu nombre atòmic
és 6 i el nombre màssic és 12. Hi ha principalment dos grups de compostos als
quals dona lloc el carboni; Els hidrocarburs, que conté al metà, butà, alquens...
i els compostos orgànics que contenen nitrogen i oxigen, on entren els
alcohols, cetones...

-Fragment de grafit, que és una de les formes

altrópiques en les que es troba el carboni a la
naturalesa.

HIDROCARBURS:
Els hidrocarburs són compostos químics formats únicament per hidrogen i
carboni, el qual té només 4 electrons en la seva capa més externa. Les
cadenes d’àtoms de carboni poden disposar-se de forma lineal o ramificada i
oberta o tancada, i depenent de com es disposen formen una substància o
altra. Gran part dels hidrocarburs que es troben a la terra estan en forma de
gas natural (líquid condensat o gasós) o petroli, on trobem una abundància de
carboni i hidrogen que, quan s’uneixen formen cadenes aparentment
il·limitades. Els hidrocarburs es poden classificar en 3 grups; els hidrocarburs
insaturats, hidrocarburs saturats i aromàtics.

3
Una de les propietats generals dels hidrocarburs és que alguns presenten
catenació, és a dir, poden formar estructures molt llargues i complexes,
aquesta capacitat ve del fet que l’enllaçament d’àtoms de carboni és totalment
no polar, és a dir, no són solubles en aigua, i generalment amb la catenació ve
una divisió d’enllaços entre àtoms de carboni i hidrogen, un dels exemples més
clars d’aquest fenomen és el ciclohexà. Una altra propietat és que els seus
punts d’ebullició, fusió, densitat i viscositat augmenten amb l’augment de la
massa molecular. Són considerades substàncies apolars pel fet que
l’electronegativitat del carboni i de l’hidrogen són molt similars. La utilitat dels
hidrocarburs està principalment centrada en els combustibles i es poden trobar
predominantment en estat líquid o gasós, encara que també podem trobar-ne
en estat sòlid com el betum.

-Alguns exemples com el metà o el propà

d’hidrocarburs, els seus enllaços, composició
química, fórmula i estructura de Lewis.

-Estructura del ciclohexà, el qual es un exemple de

l’efecte de la catenació i els enllaços il·limitats
d’àtoms de carboni i hidrogen

4
 HIDROCARBURS SATURATS:
Els hidrocarburs saturats són considerats freqüentment com els components
bàsics de la química orgànica, ja que la majoria d’altres compostos són derivats
d’ells. Els hidrocarburs saturats es distingeixen dels altres pel tipus d’enllaç
que porten, estan units a través d’enllaços senzills, significa que cada àtom de
carboni es troba unit de forma covalent a quatre altres àtoms mitjançant els
enllaços senzills, el metà CH4 es considera el més bàsic dins aquest grup. La
denominació de saturats és a causa pel fet que poden portar el nombre màxim
d’àtoms d’hidrogen en una cadena carbonatada. La seva fórmula és CnH2n+2,
on la lletra «n» indica el nombre d’àtoms de carboni que componen la cadena
principal. Els hidrocarburs saturats són insolubles en aigua, però solubles en
dissolvents apolars i es troben principalment en estat líquid o sòlid, excepte els
primers quatre compostos de la sèrie, que són el metà, l'età, el propà i el butà,
que són gasosos. Normalment, s’obtenen a través de la destil·lació fraccionada
de petroli o gas natural. Una de les propietats principals, que ja és
característica dels hidrocarburs en general, és que els seus punts d’ebullició,
fusió... Augmenten amb el nombre d’àtoms de carboni, és a dir, com més
àtoms de carboni hi hagi, més elevats són el punt de fusió, ebullició... Una altra
propietat és que tenen una reactivitat molt baixa, a causa de l’alta estabilitat
dels enllaços C-H, però, tot i això, segueixen tenint una característica comuna
en els carbonats en trobar-se amb oxigen, la combustió, la causa de l’ús
d’aquestes substàncies com a combustible, en tots els casos en els quals es
dona aquesta reacció química s’allibera aigua i CO2. Aquest grup, els
hidrocarburs saturats, igual que els hidrocarburs en general, s’utilitza
principalment en la indústria del combustible, encara que també tenen gran
importància dins els dissolvents, en la química als laboratoris.

-Una molècula de metà, el compost més bàsic

dins aquest grup on es pot veure la seva
estructura de Lewis i composició química.
 5
-L'industria del combustible és el
principal ús d’aquests compostos, un
dels mercats més amplis i rentables
del món.

Alcans:
Els alcans són un grup d’hidrocarburs, dins dels saturats que són compostos
orgànics. Aquest tipus d’hidrocarburs saturats poden disposar-se de forma
lineal o ramificada i tenen unes connexions molt estables. En l’ordenació
d’aquest grup, els primers quatre, que tenen un, dos, tres, o quatre àtoms de
carboni tenen nom, però a partir de 5, se’ls anomena d’acord amb el nombre
d’àtoms de carboni (Pentà, Hexà..). Els alcans tenen enllaços senzills del tipus
Sigma, és a dir, que són covalents, cada àtom d’hidrogen comparteix un
electró en l'orbital de l’àtom de carboni i viceversa amb aquests. De manera
que l’estructura dependria de la forma, on cada línia representa el lloc on es
comparteixen electrons dels àtoms entrellaçats. Els alcans tenen una
reactivitat molt baixa a comparació amb altres compostos hidrocarburs i, igual
que els hidrocarburs en general, el punt d’ebullició, fusió... augmenta a mesura
que també augmenta el nombre d’àtoms de carboni a la cadena (és a dir, el
pentà té major punt de fusió que el metà per exemple), encara que també s’ha
6
de dir que les ramificacions que tingui l’alcà minoren marcadament el punt
d’ebullició. El grup dels alcans són els compostos orgànics menys densos, tots
tenen valors menors a 1g/mL i una altra propietat és que són insolubles en
aigua a causa de l’incapacitat de crear ponts d’hidrogen per la molt baixa o
inexistent polaritat que tenen. Els alcans que es troben en estat líquid són
miscibles entre si i es dissolen en substàncies com el benzè o el cloroform.
Els alcans, igual que la majoria d’hidrocarburs, tenen combustió, quan entren
en contacte amb les flames, fan una reacció química amb l’oxigen de l’aire on
s’allibera CO2 i aigua. Respecte a l’halogenació, podem dir que els alcans quan
es troben influïts per una llum ultraviolada o s’escalfen a una temperatura
superior als 300º poden reaccionar amb halògens com el clor o brom per
produir substàncies derivades d'halògens. La fórmula general dels alcans (i els

hidrocarburs saturats en general) és CnH2n+2, en la qual la lletra «n»

representa el nombre d’àtoms de carboni de la cadena del compost al qual
s’aplica la fórmula, tots els alcans tenen com a base aquesta fórmula. Els usos
dels Alcans no s’allunyen molt de la resta d’hidrocarburs, també són utilitzats
com a combustible, per automòbils, fàbriques, avions... Els 4 primers
compostos de la sèrie (metà, l'età, el propà i el butà) són utilitzats
principalment a l’àmbit de la calefacció i cuina. Aquest grup també té una
important presència a la generació d’electricitat en múltiples països.

-Il·lustració de la formula general dels

alcans, la base de tots els membres
d’aquest grup

-Estructura de Lewis i la formula d’alguns

dels alcans, com es pot veure tots els
enllaços estan de forma lineal.

7
 7

-La propietat de reacció de combustió,

és una de les característiques en quant a
reaccions químiques dins d’aquest grup.

1. Metà (Alcans):
El metà és el compost més simple i bàsic dins dels hidrocarburs en general. És
considerat un gas natural, incolor, que no expulsa odors i altament inflamable.
En el metà tots els àtoms d’hidrogen estan units a un altre de carbó mitjançant
un enllaç covalent i per cada àtom de carboni es presenten enllaços amb
quatre àtoms d’hidrogen. És produït a través de la descomposició de matèria
orgànica i es pot trobar principalment en pantans, oceans, rius, incendis... Una
de les propietats pel que fa a l’àmbit de la indústria, és que és un gas que
produeix molta llum, electricitat i combustió. La seva fórmula és CH 4, és a dir,
quatre àtoms d’hidrogen i un de carboni. A més, és més net i tolerant amb el
medi ambient en comparació amb altres combustibles hidrocarburs o fòssils
com el carbó o la gasolina, tot i que és més net, segueix sent un gas d’efecte
hivernacle i és un gran contribuent a l’escalfament global, ja que té un índex
de 23 en l’escala de potencial de l’escalfament global. El metà, en comú amb
els hidrògens en general, també és una substància no polar i no és soluble en
aigua. També presenta reacció de combustió, que normalment es dona en el
contacte amb l’oxigen, mitjançant un ràpid procés en el qual primer es
transforma en metanal i acaba transformant-se en CO2 alliberant calor.

8
El metà té una densitat relativament baixa que és menor a la de l’aire, vol dir
que si hi ha una fuga de metà, el gas pujarà cap a dalt, la qual cosa serà molt
més difícil retenir-lo i podrien passar catàstrofes. Quant a l’halogenació, el
metà és reactiu amb els Halògens si es donen les condicions adequades i la
reacció és: CH4 + X2 → CH3X + HX , on la lletra «x» representa un halogen
com el fluor o el brom. Es presenta en estat gasós a temperatura ambient i
amb una pressió raonable. És un dels principals components del gas natural,
que és utilitzat a escala mundial, per la cuina, escalfar... Però segons el
jaciment d’on s’hagi extret pot variar el seu percentatge en el gas natural entre
el 83% i el 97%. Els usos de metà, com ja es va esmentar, està centrat en els
combustibles, sobretot al gas natural i és molt important al subministrament de
combustible per la generació d’electricitat, per la seva alta producció de calor
encara que els altres alcans de la sèrie produeixen més calor. El metà va ser
descobert al segle XX per Alessandro Volta, un científic italià que va ser pioner
a la química a escala global i des del seu descobriment el metà no va deixar
d’utilitzar-se per generar-nos electricitat i escalfor.

-Estructura tridimensional de com seria una

molècula de metà, aquí es poden veure els
quatre àtoms d’hidrogen enllaçats amb el de
carboni.

-Formula del metà

9
 -Estructura de Lewis del metà.

2. Butà (Alcans):
El butà és un hidrocarbur saturat que pertany al grup dels alcans. A
temperatura ambient és un gas incolor i inodor, però normalment en la seva
elaboració se li afegeix un odor per poder detectar-lo i evitar catàstrofes, ja que
és altament inflamable i explosiu. El butà es liqua quan està a pressió
atmosfèrica i amb una temperatura de -0,5. Està format per quatre àtoms de
carboni i deu d’hidrogen. El butà (compost químic) mai s’ha de confondre amb
el butà comercial, el qual està format només per un 60% de butà (compost
químic) i altres compostos com propà, isobutà o propà. L’obtenció de butà es
dona principalment de dues formes, per destil·lació de petroli o fraccionament
de gas natural. La seva fórmula és: C4H10 i també es pot denominar com n-butà.
La fórmula desenvolupada és CH 3-CH2-CH2-CH3, això significa que el primer i el
quart àtom de carboni està enllaçat amb tres d’hidrogen i el segon i tercer
àtom de carboni, està enllaçat amb dos. Té una densitat relativament baixa,
sigui en estat gasós o líquid, cosa que és característica dels primers quatre
compostos en la sèrie dels alcans. També una altra propietat en comú amb la
resta d’alcans, és que és gairebé insoluble en aigua. Pel que fa a la combustió
el seu model no varia, encara que produeix més calor que el gas natural, per
això les cuines de butà necessiten uns injectors amb menor diàmetre, però és
més contaminant que el metà i cada vegada s’està intentant disminuir el seu
ús.

10
El principal problema del butà és el seu alt punt d’ebullició (-0,5), que en fer la
tasca de mantenir-lo proposa dificultats. L’ús del butà es desenvolupa sobretot
a l’àmbit del combustible i la calefacció, ambientació de llars, sistemes de
radiadors... La seva combinació amb el propà és utilitzada com a combustible
per automòbils.

-Estructura de Lewis del butà, on es

poden veure el numero de connexions de
cada àtom de carboni amb els
d’hidrogen.

-Estructura tridimensional de una molècula

de butà

-La formula del butà

11
3.Propà (Alcans):
El propà és un gas incolor i inodor que pertany al grup dels hidrocarburs
saturats del tipus alcà pels seus enllaços simples. El butà en conjunt amb el
propà són gasos GLP (és a dir, gasos d’origen petrolífer que han sigut
processats a liquar-se). La fórmula del propà és C3H8, és a dir, està compost per
tres àtoms de carboni i vuit d’hidrogen. En la seva cadena molecular el primer
àtom de carboni està unit amb 3 d’hidrogen, el segon amb 2 i el tercer està
unit amb 3 d’hidrogen igual que el primer, la qual cosa donaria a la seva
fórmula semidesenvolupada: CH3-CH2-CH3. Les mescles del propà amb l’aire
poden ser altament inflamables i explosives en un percentatge de l'1,7% al
9,3% de volum de propà, una característica que també és pròpia dels
hidrocarburs, i en especial dels alcans. El propà és un gas que a temperatura
ambient, no reacciona amb gairebé cap reactiu, excepte amb el brom quan hi
ha presència d’una llum. La densitat del propà, en una temperatura ambient i
pressió comú, és un 152% més gran que la de l’aire, això vol dir que si trobem
una fuga de propà, el gas es mantindrà a baix al ser més dens que l’aire (que
es quedarà a dalt), el contrari del que passava amb el metà que pujava capa a
dalt i tenia més facilitat d’escapar. La combustió del propà és la que més
escalfor proporciona dels hidrocarburs, però els processos no canvien, també
aquesta reacció química es dona amb el contacte oxigen-hidrocarbur. Un
avantatge d’aquest alcà respecte al butà, és que el seu punt d’ebullició és molt
menor que el del butà (-0,5C), és de -42%, la qual cosa és un un punt a favor,
ja que pot arribar a zones on hi ha molt més fred, a diferència del butà. Els
usos del propà estan també en l’àmbit del combustible, aquest gas és utilitzat
gairebé pels mateixos usos que el butà (calefacció, cuina, sistemes de
radiadors...), només que aquest últim és més barat i no arriba a tots els
països. El propà va ser classificat per primera vegada a principis del segle XX
per Walter O. Snelling , un supervisor de mines dels Estats Units i al principi es
pensava que era un simple component volàtil de la gasolina, però a partir de la
dècada de 1920 el seu ús es va escampar per tot el país i posteriorment per tot
el món.

12
 -Estructura de Lewis del
propà i les connexions de
cada àtom de carboni

-Imatge o es pot veure la formula,

l’estructura tridimensional i els enllaços
del propà

4.Octà-Gasolina (Alcans):
L’octà és una substància orgànica que forma part dels hidrocarburs saturats
dins del grup dels alcans. És incolora i inodora i la seva fórmula és C 8H18, la
seva estructura és lineal i està format per 18 àtoms d’hidrogen enllaçats a 8
àtoms de carboni, d'aquí el nom (octa, vuit). Té múltiples isòmers que es
diferencien per la quantitat i ubicació de les ramificacions i la majoria són
anomenats igual que l’octà. En temperatura i pressió normal es troba en estat
líquid. L’octà és una substància insoluble en aigua, cosa que és comú dins els
hidrocarburs saturats i a part també és una substància altament inflamable i
explosiva que té reacció de combustió a l’entrar en contacte amb l’oxigen o
compostos òxids. L’octà té una densitat força més alta que la d’alguns alcans
com el propà per exemple. Com ja es va esmentar, en temperatura ambient
l’octà és líquid, la qual cosa fa impossible la seva utilització en llars com a
combustible per radiadors o cuina, el seu punt d’ebullició és de 125ºC i el seu
punt de fusió és de -57ºC. La seva fórmula és C 8H18, vuit àtoms de carboni i 18
d’hidrogen.
13
Pel que fa a la seva fórmula desenvolupada, és CH 3-(CH2)6-CH3, hi ha 2
molècules de carboni enllaçades amb 3 àtoms d’hidrogen, el primer i l'últim, i
la resta són sis àtoms de carboni enllaçats amb 2 àtoms d’hidrogen.
Normalment, s’obté a partir de destil·lació de petroli. L’octà és un dels
principals components de la gasolina, que està composta per un ampli nombre
d’hidrocarburs que van des del butà fins metil-naftalè. El seu ús està també
ambientat en els combustibles, però no per llars o ús personal, sinó que com a
combustible d’automòbils o font d’energia per les indústries.

-Estructura 3D d’una molècula d’octà

-Estructura de Lewis de l’octà, on es

poden veure el numero d’àtoms
d’hidrogen i carboni

-L’octà és un del principals

components de la gasolina, que és
utilitzada mundialment per el
combustible automòvils

14
Cicloalcans:
Els cicloalcans són hidrocarburs saturats, els quals tenen una estructura que
està formada únicament per àtoms de carboni enllaçats per unions simples en
forma circular, és a dir, tots els àtoms de carboni estan entrellaçats entre si de
forma que cap àtom de carboni no està unit amb un altre del mateix tipus.
També hi ha alguns compostos cicloalcans que tenen més d’una estructura
circular (anell) i són anomenats policíclics. Els cicloalcans també reaccionen
amb el contacte amb l’oxigen, alliberant CO2 i aigua, encara que en aquest
grup la reacció és més pronunciada. Els punts d’ebullició i fusió són més alts
dins aquest grup, ja que les estructures cristal·lines són més compactes i la
densitat és més alta. Els cicloalcans de major nombre com el ciclopentà tenen
una tensió en els enllaços de l’anell molt més lliure que la dels cicloalcans més
petits com el ciclobutà, això es deu al fet que els angles de tancament i els
eclipsaments en els cicloalcans de menor nombre d’àtoms de carboni són més
petits que en els enllaços dels cicloalcans de major nombre. La rigidesa
d’aquestes molècules i la interacció més gran entre els àtoms fa que es
necessiti una major aportació de temperatura necessària per trencar els
enllaços entre molècules per passar a estat gasós. Pel que fa a la solubilitat, els
cicloalcans són gairebé insolubles en aigua pel fet que tenen baixa polaritat i
per la incapacitat de crear enllaços amb l’hidrogen. Els cicloalcans tenen una
nomenclatura equivalent a la dels alcans, posant el nombre d’àtoms de
carboni, però anteposant en la paraula el prefix ciclo-. Els cicloalcans se’ls
aplica sobretot a la indústria del combustible i són components de la gasolina.
Dins de la gasolina, el ciclopentà i el ciclohexà són coneguts com a naftens,
components essencials de la gasolina. A vegades també són utilitzats en el
medi de la indústria com a dissolvents o com a síntesi en l’obtenció de
poliamides. La seva fórmula genèrica és C NH2N , on la lletra «n» correspon al
nombre d’àtoms que conformen l’anell.

15
 -Alguns dels cicloalcans més
importants amb la seva
estructura de Lewis, com es pot
veure tots els àtoms estan
enllaçats de forma que creen
un anell.

-Estructura tridimensional del ciclohexà, un

dels components més importants dins aquest
grup.

16
 HIDROCARBURS INSATURATS:
Els hidrocarburs insaturats són un grup de compostos orgànics formats per
carboni i hidrogen (hidrocarburs). Se’ls anomena insaturats pel fet que sempre
hi ha algun àtom de carboni que té enllaços dobles o triples entre un altre àtom
de carboni. Aquest grup és característic respecte a l’estructura, ja que els
àtoms de carboni tenen un menor nombre d’àtoms d’hidrogen que la seva
capacitat màxima. Els hidrocarburs insaturats es poden classificar
principalment en dos grups: els alquens i els alquins. Dins els alquens també es
troben els cicloalquens que és un grup derivat dels alquens. El compost més
bàsic d’aquest grup és l’etè i la seva fórmula és C 2H4. Quan en un hidrocarbur
insaturat hi ha només un enllaç, sigui doble o triple, se’ls anomena
monoinsaturats, però quan dins la molècula es troben més d'uns enllaços
triples o dobles són anomenats poliinsaturats. Una de les propietats
característica dels hidrocarburs, és que són insolubles en aigua a causa de la
seva gairebé inexistent polaritat, encara que són molt solubles en altres
substàncies apolars com el ciclohexà. Els hidrocarburs insaturats poden formar
polímers mitjançant la unió entre compostos membres d’aquest grup com el
polietilè o el polipropilè. Una característica dels hidrocarburs, inclosos els
instaurats és que són inflamables i explosius en el contacte amb l’oxigen, és a
dir, són combustibles. Els hidrocarburs insaturats tenen punts de fusió i
ebullició molt baixos, tot i que els alquins tenen punts d’ebullició i fusió més
alts que els alcans, a diferència dels alquens, que tenen punts d’ebullició molt
menors. Dins aquest grup la majoria de compostos es troben en estat líquid,
però els compostos de menor pes molecular es troben en estat gasós i els de
més es troben en estat sòlid. Els hidrocarburs s’utilitzen sobretot com a
components de la gasolina i a la fabricació de plàstics, encara que també tenen
importància com a solvents d’altres substàncies químiques i com a productes
farmacèutics. Els hidrocarburs no tenen fórmula general, per tant, en la
fórmula de cada compost es posa «≡» si té tres enllaços o «=» si té dos
enllaços entre els àtoms de carboni.

17
 -Estructura de Lewis del etilè, un dels màxims
representants d’aquest grup, com es pot veure hi ha
dos enllaços entre els àtoms de carboni. La seva
formula és CH2=CH2, dos molècules d’un àtom de
carboni i 2 àtoms d’hidrogen connectats per dos
enllaços.

-Estructura 2D del propè, com es pot veure hi ha

dos àtoms de carboni interconnectats per dos
enllaços.

Alquens:
Els alquens són compostos orgànics que formen part del grup dels hidrocarburs
insaturats i que només tenen connexions d’enllaços dobles entre àtoms de
carboni. La fórmula general dels alquens és C NH2N, on la lletra «n» representa el
nombre d’àtoms de cada compost. Es podria dir que els compostos d’aquest
grup eren alcans que han perdut àtoms d’hidrogen i com a resultant ha donat
lloc a dobles enllaços entre els àtoms de carboni. El component més simple
d’aquest grup és l’etè (CH2=CH2) que consisteix en dues molècules CH 2
connectades per dos enllaços. Els alquens són semblants pel que fa a
propietats químiques i físiques amb els alcans, els dos grups tenen masses i
densitats gairebé parelles. Pel que fa a la polaritat, els alquens són apolars, vol
dir que no són solubles en aigua, igual que els alcans. Tot i tenir propietats molt
semblants, la reactivitat d’aquest grup respecte als alcans és superior a causa
dels enllaços dobles (C=C).

18
Els alquens són fortament reactius amb halògens, aquesta reacció va ser
utilitzada antigament per la fabricació d’olis benzines i en aquell temps els
alquens eren anomenats olefines. Els alquens tenen punts d’ebullició i fusió
molt baixos, ja que no és necessària molta força per poder trencar els enllaços,
però a mesura que la cadena és més llarga, augmenta el punt d’ebullició i si té
més ramificacions disminueix el punt d’ebullició. Aquests hidrocarburs també
posseeixen capacitat de combustió en contacte amb l’oxigen, igual que la
resta, tot i que no és la seva principal característica. Aquest grup no es pot
considerar àcids, tot i que les seves propietats àcides són majors que els de la
majoria d’alcans. Els alquens s'obtenen a través del procés del craqueig
d’alcans, on són sotmesos a temperatures i pressions determinades on perden
àtoms d’hidrogen i els enllaços passen a ocupar el lloc C=C. Els alquens són
utilitzats a la indústria predominantment a l’àmbit de la fabricació de plàstics,
sobretot a la polimerització de plàstic, tot i que també són utilitzats a la
farmacèutica, en processos industrials, per fabricar alcohols o pintures. A la
natura es poden trobar en gran maneres alquens, per exemple, l’etè és
l’encarregat de controlar alguns creixements de plantes i la maduració de
fruits.

-Formula del pentè, un alquè de cinc

àtoms de carboni, però que té doble
enllaç entre dos àtoms de carboni

-Estructura de Lewis del 1-butè, un

dels isòmer del butè.

-Estructura de Lewis i representació

3D de l’etè, el component més bàsic
d’aquest grup.

19
Alquins:
Els alquins són una divisió dins els hidrocarburs insaturats, els quals tenen
almenys un triple enllaç entre àtoms de carboni. Aquests compostos són
usualment considerats àcids metaestables, es a dir, que presenten múltiples
estats d’equilibri i això es deu a la seva elevada energia del triple enllaç. La
fórmula general d’aquests compostos és C NH2N-2, on la lletra «n» representa el
nombre d’àtoms de cada tipus. Dins aquest grup la substància més bàsica
estructuralment és l’acetilè i la seva fórmula semidesenvolupada és H-C≡C-H,
els dos àtoms de carboni estan connectats per un triple enllaç. Els alquins són
relativament més reactius i explosius que els hidrocarburs saturats i els
alquens, per l’alt contingut energètic que porten. Els punts d’ebullició i fusió
són més grans que els de la majoria de la resta d’hidrocarburs per la gran
electronegativitat dels àtoms, però segueixen tenint relativament baixos punts
d’ebullició. Els alquins tenen major polaritat que la majoria d’altres
hidrocarburs també, ja que tot i ser uns compostos orgànics, són solubles en
algunes substàncies polars. Però encara segueixen tenint una polaritat
extremadament baixa i són insolubles en aigua. La densitat, en comú amb la
resta d'hidrocarburs, és bastant baixa, així que la majoria dels compostos
d’aquest grup són líquids i els tres primers són gasosos i els últims de la sèrie
són sòlids. Els alquins igual que els alcans i els alquens van ordenats en una
sèrie que va del que en té menor pes molecular al que té més . Una altra
propietat és que són lleugerament àcids en comparació amb els altres
hidrocarburs i reaccionen davant bases fortes com amoníac on donen lloc a
acetilurs. Els alquins són reactius amb substàncies com hidrògens, halògens,
aigua... La majoria de reaccions amb hidrògens donen lloc a alquens, ja que els
enllaços triples tenen lloc per integrar certs àtoms d'hidrogen més i passar a
tenir només doble enllaç. També és reactiu amb alguns halògens com fluor o
clor. Els usos d’aquest grup són predominantment industrials, són utilitzats
amb concurrència per bufadors i també a la fabricació de cautxú. També són
àmpliament utilitzats a la medicina i als combustibles.

20
 -Estructura tridimensional i de
Lewis del acetilè i la seva formula,
on es representa el que es va
esmentar anteriorment sobre els
triple enllaços.

-Exemple d’alguns alquins amb les seves

fórmules i la fórmula general.

Cicloalquens:
Els cicloalquens són uns compostos orgànics, que formen part dels
hidrocarburs insaturats. Pel que fa a enllaços, aquests tenen el mateix nombre
que els alquens, dos enllaços covalents entre àtoms de carboni, però
estructuralment presenten diferències. Els cicloalquens, a diferència dels
alquens, no presenten estructura lineal sinó que circular, en forma d’anell. Tots
els àtoms de carboni es disposen de forma que creen una figura tancada, és a
dir, tots els àtoms de carboni estan connectats. Dins d’aquest grup el compost
més bàsic és el ciclopropè, de 3 àtoms de carboni i un enllaç doble. La seva
fórmula general és CNH2N-2, on s’observa la deficiència d’àtoms d’hidrogen al -2.
Igual que els hidrocarburs lineals, el seu punt de fusió i ebullició depèn del pes
molecular i la quantitat de dobles enllaços.

21
Els cicloalquens es troben en estat líquid predominantment, excepte els dos
primers, el ciclopropè i el ciclobutè. Els punts de fusió i ebullició són majors
comparats amb els cicloalcans, que també tenen forma anul·lar, i això és a
causa de la rigidesa del doble enllaç que dificulta la compactació de la
molècula. Igual que els hidrocarburs en general, aquests compostos no són
polars i són insolubles en aigua, encara que sí que són solubles en algunes
substàncies orgàniques. Els cicloalquens gaudeixen d’una millor estabilitat en
cas que tinguin dobles enllaços conjugats. Aquest grup de compostos és
altament reactiu i explosiu (cosa que és comú dins els hidrocarburs), i
presenten reactivitat quan se’ls afegeix substàncies halògenes, òxids... Les
reaccions d’afegiment es donen en l’enllaç doble, per l’alta energia que conté i
la poca longitud de l’enllaç. Els usos dels cicloalcans es basen en productes de
maduració de fruits, també a la medicina, en l’àmbit de l'odontologia, com a
material de farciment de dents i a la fabricació de polímers. També són
utilitzats usualment com component de combustibles, especialment querosè i
fabricació de plàstics, relacionada amb els polímers.

-Estructura de Lewis i 3D del

ciclopropè, el component més bàsic,
on es poden veure que tots els àtoms
de carboni estan units de forma que
fan un anell i hi ha un enllaç doble.

-Estructura del ciclohexè, el cicloalcà més

reconegut i probablement el més utilitzat.

22
 HIDROCARBURS AROMÀTICS
Els hidrocarburs aromàtics són compostos orgànics conjugats que es disposen
de forma cíclica, és a dir, en forma anul·lar, per això també presenten
insaturacions. Un exemple d’hidrocarbur aromàtic és el benzè (C 6H6), que es
caracteritza per la seva poc comuna estabilitat, tenint en compte que forma
part dels hidrocarburs. Els hidrocarburs aromàtics gaudeixen una major
estabilitat a causa de la deslocalització electrònica en enllaços pi, és a dir, que
els electrons no tenen una posició fixa en els enllaços covalents. Per localitzar
els electrons s’utilitza la regla de Huckell (és a dir, que ha de tenir 4n+2
electrons que orbiten l’anell). Estructuralment, una característica dels
hidrocarburs aromàtics és la seva ressonància que presenten, això vol dir que
dins dels àtoms de carboni, sempre hi ha algun electró que gira al voltant de
l’anell. Aquests són força diferents pel que fa a reactivitat, a comparació amb
altres hidrocarburs, són menys inflamables i explosius i no tenen reacció
d'additius, sinó que de substitució. Van adoptar el nom d’aromàtics gràcies a
l'olor que en tenen alguns, que en molts casos és agradable. Generalment, les
substàncies que formen part d’aquest grup es troben en estat sòlid o líquid
(predominantment líquid). Són menys densos que l’aigua, substància en la qual
són gairebé insolubles, però a diferència de la resta d’hidrocarburs, aquests
tenen cert grau de solubilitat en aigua. Però són molt solubles en altres
hidrocarburs o substàncies com l’alcohol. Tot i ser substàncies insaturades no
es comporten com tal, no decolora l’aigua de brom ni el permanganat del
potassi. Presenten punts d’ebullició i fusió semblants als dels hidrocarburs del
mateix nombre d’àtoms de carboni, encara que tenen cert grau de major punt
de fusió. Els usos dels hidrocarburs aromàtics es mouen en l’àmbit alimentari,
són components de les hormones i vitamines, excepte vitamina C. I s’utilitzen
per pràcticament tots els perfums, condiments de cuina... Per la seva
considerable estabilitat també són utilitzats com a dissolvents d’altres
substàncies per l’elaboració de pintures, gasolines o detergents.

23
 -Estructura de Lewis i formula del
benzè, probablement l’hidrocarbur
aromàtic més utilitzat

-Estructura tridimensional del

benzè

HIDROCARBURS QUE TENEN N I O:

Aquest grup d’hidrocarburs són compostos orgànics formats principalment per
àtoms de carboni i hidrogen, però que sempre tenen una part de la molècula,
que és el grup funcional, que sempre tenen almenys un àtom d’oxigen o
nitrogen. La cadena d’àtoms de carboni suposa l’esquelet de la molècula i el
suport de tota l’estructura incloent el grup funcional. Dins dels hidrocarburs
que contenen oxigen i nitrogen hi ha múltiples grups com els Alcohols, Amines
(Amoníac), Cetones, entre d’altres... Els hidrocarburs que contenen àtoms de
nitrogen o oxigen poden tenir enllaços simples, és a dir, enllaços saturats, com
els Alcohols o poden tenir enllaços dobles o triples, és a dir, insaturats, com les
cetones.

24
 -Estructura de Lewis de l’Etanol, una substància que
forma part dels alcohols. Està compost per tot d’àtoms
de carboni i hidrogen excepte una part que és d’oxigen

-Estructura tridimensional de dos Aldehids,

l’àtom de color vermell representa un àtom
d’oxigen.

Alcohols:
Els alcohols són uns compostos orgànics que formen part dels compostos que
tenen oxigen i que contenen un grup hidroxil, és a dir, un grup funcional que
conté un àtom d’oxigen i un altre d’hidrogen. Aquest grup només conté àtoms
d’oxigen a diferència d’altres que contenen N i O, o només nitrogen.
L’existència d’un grup hidroxil, es dona per la substitució d’un o més àtoms
d’hidrogen que donen lloc a una estructura -OH. Aquest grup ha d’estar
saturat, vol dir que tots dels enllaços d’aquesta molècula han de ser simples
que formen un grup carbinol (C-OH). Els alcohols es poden classificar en dos
principals grups, els monoalcohols, que tenen només un grup hidroxil, els
polialcohols, que tenen més d’un grup hidroxil. Dins d’aquest grup les
estructures que presenten enllaços dobles o triples (Insaturació) són
anomenats fenols. La fórmula general dels alcohols (excepte els fenols), és R-
OH, on la lletra «R» representa l’estructura del grup hidrocarbur on està unit a
un o més grups hidroxils (OH).
25
Els alcohols es troben majoritàriament en estat líquid, són incolors i presenten
una olor característica. Aquests, a diferència de la resta d’hidrocarburs sí que
són solubles en aigua en certa proporció a causa de la semblança del grup
hidroxil amb l’aigua pura (H2O), que els permet crear ponts entre els àtoms
d’hidrogen, a part del caràcter dipolar que presenten i els més solubles són els
que tenen una estructura més bàsica. Els alcohols són menys densos que
l’aigua i el seu punt d’ebullició i fusió és molt baix, tot i que a comparació
d’altres hidrocarburs purs, són força més alts a causa de la polaritat dels
alcohols, sovint es comporten com àcids en el contacte amb bases fortes, però
en contacte amb àcids reacciona de forma que es comporta com una base
dèbil. Els alcohols reaccionen amb halògens per donar lloc a aigua i halogenurs
d’alquil. També sovint reaccionen amb òxids formant diferents productes,
depenent del nombre de grups hidroxils. Presenten deshidratació, que
consisteix a posar a l’alcohol en temperatures i pressions determinades per
finalment tenir com a resultat a un alquè. Els alcohols són utilitzats en gran
manera als laboratoris, però també a la medicina és utilitzat com a
desinfectant i sovint als fàrmacs. Però també són utilitzats per al combustible,
ja que és més fàcil de manipular per la seva baixa reactivitat i alguns tipus
d’alcohols són de consum humà com a substàncies estupefaents (Etanol).
L’origen del nom ve de l’àrab andalusí (Al-kuhul) i durant la història recent
l’alcohol va tenir i segueix tenint una importància gairebé vital en molts
àmbits.

-Estructura tridimensional i la formula del

metanol i l’etanol, els alcohols més utilitzats.
L’àtom vermell representa l’àtom d’oxigen i
el començament del grup hidroxil.

-Estructura de Lewis del metanol. El conjunt -OH

representa el grup hidroxil.
 26
-L’alcohol té gran importància com substància
medicinal, com a desinfectant, però també l’etanol
és utilitzat com una beguda estupefaent.

Aldehids:
Els aldehids són compostos orgànics que formen part dels alcohols, aquests es
caracteritzen per tenir un grup funcional carbonil, és a dir, que un àtom de
carboni està unit per un doble enllaç a un àtom d’oxigen i unit amb un àtom
d’hidrogen per un enllaç simple. Aquest grup està fortament relacionat amb les
cetones, l’única diferència estructural és que les cetones es troben unides per
dos radicals d’hidrocarburs. Els Aldehids són gairebé impossibles de trobar en
la natura per això només és possible produir aldehids als laboratoris mitjançant
mètodes com l’oxidació d’alcohols o la hidratació d’alquins. El compost més
bàsic d’aquest grup és el formaldehid (H 2C=O) que consisteix a un àtom
d’hidrogen unit al grup funcional carbonil a través de l’àtom de carboni. La
seva fórmula general és R-CHO (C=O), on la lletra «R» caracteritza al radical
hidrocarbur de la molècula i l’àtom de carboni està unit mitjançant un doble
enllaç (insaturat) a l’oxigen. Els aldehids són compostos dipolars, a causa de la
presència del grup funcional que conté un doble enllaç (C=O), que això fa que
siguin solubles en aigua, però això també depèn del nombre d’àtoms de
carboni que tingui cada aldehid, per exemple els primers de la sèrie són
completament solubles en aigua, però els de cadena lineal amb més de 8
àtoms de carboni són gairebé insolubles en aigua, però sí que en compostos
apolars. Aquests compostos tenen punts de fusió i ebullició, generalment
baixos, tot i que en comparació amb els hidrocarburs que no tenen grups
funcionals, aquests el tenen més alt.

27
A una temperatura i pressió ambient els aldehids amb un o dos àtoms de
carboni són gasosos, i d’aquests als que tenen 11 àtoms de carboni són líquids
i la resta es troben en estat sòlid. Aquest grup d’hidrocarburs són força reactius
per la gran polaritat generada pel grup carbonil. Els aldehids, en contacte amb
els òxids es comporten com a reductor que dona lloc a àcid carboxílic. L’ús dels
aldehids són utilitzats principalment a la fabricació de plàstics, resines, pintures
i perfums, encara que també és un compost del tabac pel seu cert efecte
narcotitzant. També és utilitzat a l’alimentació per donar certs sabors a alguns
aliments, especialment el sabor de vainilla. Una altra indústria important dels
aldehids és la cosmètica, tot i que el formaldehid ha demostrat ser
lleugerament cancerigen.

- Estructura de Lewis del grup funcional

carbonil, com es pot veure l’àtom de
carboni està doblement enllaçat amb
l’oxigen i té un enllaç simple amb
l’hidrogen.

-Estructura tridimensional de l’etanal, l’àtom

vermell és l’oxigen.

-Estructura de Lewis de l’etanal, que es

caracteritza per portar un grup carbonil.

28
Cetones:
Les cetones són hidrocarburs que contenen oxigen en el grup funcional
carbonil. És un compost orgànic igual que la resta i està directament relacionat
amb els aldehids, la diferència és que en aquest últim, el grup funcional
carbonil, inclou un àtom d’hidrogen i està unit solament a un grup
hidrocarburs. En les cetones el grup carbonil va unit a dos grups radicals
d’hidrocarburs i l’àtom de carbó està unit mitjançant un doble enllaç
(Insaturació). La seva fórmula general és R 1-CO-R2, on la lletra «R» indica cada
radical hidrocarbur. La cetona més coneguda i utilitzada industrialment és
l'acetona. Les cetones es poden classificar generalment en tres principals
grups: les cetones alifàtiques, que són resultat d’una oxidació d’alcohols
secundaris; Les cetones aromàtiques, que presenten com a mínim una
estructura cíclica unida (anell) unida al grup carbonil i les cetones mixtes que
es formen quan el grup carbonil està unit a un radical arílic i un altre alquilic.
Les cetones, pel que fa a propietats químiques i físiques són força semblants
als aldehids, però el fet d'estar enllaçat a dos radicals afecta una mica a les
seves propietats. El punt de fusió i ebullició de les cetones és generalment més
gran que el de la resta d’hidrocarburs del mateix nombre d’àtoms de carboni.
Les cetones s’assemblen als aldehids en la solubilitat, aquests també perden
solubilitat a mesura que el nombre d’àtoms de carboni creix, per exemple, els
primers de la sèrie són totalment solubles, però els últims són gairebé
insolubles. Les cetones són menys reactives que els aldehids a causa de la
presència d’un grup carbonil en un àtom de carboni secundari. Es comporten
com àcids per això tenen reaccions d’addició nucleofílica, que mitjançant un
cert procés dona com a productes com el sulfat àcid de sodi o l’hidracina. En
ser oxidades, que només poden estar oxidades per òxids forts, donen lloc a dos
àcids. En reducció de substitució d’halògens, en el qual se substitueix un àtom
d’hidrogen enllaçat amb carboni, donen lloc a substàncies com la
monobromactona, que és utilitzada per gas lacrimogen. L’ús d’aquests
compostos se centra en la indústria dels perfums, cosmètica, alimentació...
L’acetona, el compost més conegut d’aquest grup s’utilitza per fabricar
pintaungles o com a compost d’alguns perfums.

29
 -Estructura tridimensional i de Lewis
de l’acetona, com es pot veure el grup
funcional (C=O) està connectat a dos
grups hidrocarburs

-Fórmula general de les cetones, on es pot

veure el doble enllaç i la unió de l’àtom de
carboni als dos radicals.

-Les cetones tenen un gran

importància a la indústria dels
perfums, com els aldehids.

30
Àcids Carboxílics:
Els àcids carboxílics són un grup de compostos orgànics incolors que tenen un
grup funcional carboxil, vol dir que està format per un àtom de carboni en el
qual es connecta un àtom d’oxigen mitjançant doble enllaç i un hidroxil (oxigen
i hidrogen OH) mitjançant un enllaç simple. Quan un compost d’aquest grup
només presenta un grup carboxil se l'anomena monocarboxílic, però quan
presenta més grups carboxils se’ls anomena policarboxílic. La seva fórmula és
R-COOH, la «R» significa el grup hidrocarbur i la cadena carbònica que està
unida als grups funcionals (COOH). Els enllaços d’aquests compostos són
relativament dèbils, perquè els dos àtoms d’oxigen del grup funcional tenen
capacitat electronegativa, és a dir, que tenen força per atraure altres
electrons, que en aquest cas són àtom d’hidrogen de grup hidroxil (OH) , la
qual cosa debilita l’enllaç. Els compostos d’aquest grup solen ser solubles en
compostos orgànics i només els compostos de fins quatre àtoms de carboni són
totalment solubles en aigua, i a partir d'aquí, cada compost és menys dens fins
al dodecanòic, que és insoluble en aigua. Els àcids carboxílics de fins a 9 àtoms
de carboni es troben en estat líquid i la resta són sòlid. La solubilitat d’aquests
compostos és favorable per la presència de dos àtoms d’oxigen, que fa que les
molècules d’àcid s’uneixin creant pont d’hidrogen. Respecte al punt d’ebullició i
fusió aquests el tenen força més elevat que la resta, per culpa del doble pont
d'hidrogen. En la majoria de reaccions que es duen a terme, el grup hidroxil
(OH) és el que més pateix. Els àcids carboxílics són menys reactius que els
hidrocarburs comuns. Reaccionen amb els alcohols per formar èsters i aigua,
també amb alguns compostos de base orgànica reaccionen per formar sal
d’àcid carboxílic i aigua. Pel que fa a l’halogenació, en aquests es dona només
quan els àtoms d’hidrogen estan en posició alfa, en la qual se substitueix
aquest últim amb un àtom halogen. La utilitat és predominantment a la
indústria alimentària com a conservant i a la perfumeria, a causa de les
possibles estructures aromàtiques. També té importància a la indústria tèxtil i
en l’elaboració de desinfectants.

31
 -Estructura de Lewis del grup
funcional carboxil dels àcids
carboxílics. El carboni està connectat
amb un oxigen amb doble enllac, amb
el grup hidroxil i el radical.

-Exemples d’àcids carboxils i les seves

estructures de Lewis. Aquí es representa
la coincidència de tots en el grup
carboxil

Amines:
Les amines són un grup de compostos químics orgànics que contenen nitrogen.
Es caracteritzen per tenir un grup amí (NH 2), que consisteix a un àtom de
nitrogen unit a dos àtoms d’hidrogen. Són considerats derivants de l'amoníac,
al que s’ha substituït un o més àtoms d’hidrogen per un grup alquil o aril. Les
amines que tenen un àtom de nitrogen enllaçat a un grup carbonil, és a dir, un
carboni unit amb un doble enllaç a l’oxigen, se’ls denomina amides i aquests
solen tenir certes propietats diferents. Les amines es poden classificar en
quatre grups principals. Les amines primàries, que es formen arran d’un dels
tres àtoms d’hidrogen és substituït per un grup alquil o aromàtic.

32
Les amines secundàries tenen dos grups orgànics units al grup amí (NH 2)
mitjançant l’àtom de nitrogen. Les terciàries, passa el mateix que les
secundàries, però el nitrogen està enllaçat a tres grups orgànics, aquests tres
últims es consideren grups alifàtics. I les amines cícliques que són les que en el
grup hidrocarbur es troba estructurat en forma aromàtica (anell) unides a un
grup amí. Són substàncies incolores, però generalment tenen olors, més ben
desagradables, que en alguns punts poden arribar a ser nauseabundes. La
fórmula general és RNH2, on la lletra «R» representa el grup hidrocarbur, però
aquesta només serveix per a les amines primàries. Per a les secundàries i
terciàries s’utilitzen les fórmules R2NH 2, R3NH2. Normalment, les amines són
substàncies que es troben en estat líquid, excepte els quatre primers de la
sèrie que són gasosos i els més alts de la sèrie que són sòlids. Les amines són
compostos polars, és a dir, són capaços de formar ponts entre els àtoms
d’hidrogen, la qual cosa fa que aquests compostos siguin generalment solubles
en aigua, tot i que com major sigui el nombre d’àtoms de carboni, menys
solubles en aigua són. Generalment, tenen punts d'ebullició més alts que els
compostos apolars del mateix nombre d’àtoms de carboni, però són inferiors
als alcohols o àcids clorhídrics. Els tres tipus d’amines alifàtiques tenen un
parell d’àtoms no compartits, això comporta una diferència en les propietats
reactives. La formació de sals es dona quan les amines es posen en contacte
amb àcid carboxílic o àcids minerals aquosos, això és per la seva reactivitat
molt bàsica comparada amb alcohols o èters. Les aplicacions de les amines es
basen en productes de neteja i higiene, colorants i medicaments. Però també
és utilitzat com a depurador de gasos en centrals elèctriques i a l’hora de
fabricar tints azoics.

-Estructura tridimensional i fórmula del

amoníac, la substància de la qual
Deriven les amines.

33
 -Estructura de Lewis de la
metilamina, el component més
utilitzat. Com es pot veure el
grup amí (NH2) està unit a el
grup hidrocarbur.

Èters:
Els èters són un grup de compostos orgànics que contenen àtoms d’oxigen. Es
caracteritzen per tenir un grup funcional R-O-R, és a dir, un àtom d’oxigen està
enllaçat a dos radicals de grups alquils. Sovint són considerats els compostos
que tenen un grup funcional més bàsic dels compostos orgànics que contenen
N i O. Els èters poden ser obtinguts a través de la reacció de condensació entre
dos alcohols, on normalment és utilitzat l’alcòxid, un derivat de l’alcohol. La
seva fórmula general és ROR, on la lletra «R» representa un radical unit a un
grup alquil. Però també s’utilitza sovint «Ar» per a quan són grups arils, que
també es poden combinar amb els alquils dins d’una molècula o ser únicament
d’aquest tipus. Els èters són incapaços de crear ponts entre àtoms d’hidrogen,
això es deu al fet que en el grup funcional no hi ha àtoms d’hidrogen enllaçats
amb àtoms d’oxigen. Aquests compostos són lleugerament polars, per la
propietat electronegativa de l’oxigen. Generalment, són menys polars que la
majoria de compostos que contenen N i O. Tenen punts d’ebullició força
semblants amb els alcans del mateix pes molecular, però són inferiors als
punts d’ebullició dels alcohols. Els èters són també solubles en aigua, però la
seva solubilitat és menor a la majoria de compostos que contenen oxigen, però
també això depèn del nombre d’àtoms de carboni, com menys tingui més
soluble en aigua és.

34
La seva alta estabilitat en ambients simples fa que sovint sigui utilitzat com a
dissolvent d’altres substàncies. Els èters són molt poc reactius en general a
causa de la forta connexió que hi ha entre els enllaços C-O. Presenten reacció
amb els halurs, que finalment formen fenol i l’alquil corresponent mitjançant un
procés en el qual es trenquen les connexions de l'oxigen amb el radical i
formen dues molècules independents. També s’oxiden en el contacte amb l'aire
en el qual es forma un peròxid molt inestable, que es forma mitjançant un lent
procés. Són utilitzats en múltiples indústries fonamentalment en l’àmbit químic
al laboratori com a dissolvent d’àcids, grasses, perfums... També és utilitzat
com a component d’alguns combustibles.

-Estructura tridimensional d’un èter corona,

que són els que tenen múltiples èters units en
una estructura. Aquests solen ser dissolvents
més forts que els comuns.

-Fórmula gràfica dels èters, un àtom

d’oxigen està unit mitjançant enllaços
simples a dos radicals hidrocarburs.

-Estructura de Lewis del dimetil-

sulfòxid, on un àtom d’oxigen està unit
a dos radicals hidrocarburs (CH3).

35
ELS COMPONENTS BÀSICS DE
LA VIDA:
La vida a la terra és única i pel que de moment sabem no hi ha enlloc a
l’univers que sigui igual que la terra, però perquè la vida sigui possible és
fonamental la presència de l’oxigen, el nitrogen, l’hidrogen i el carboni. En
aquest apartat estudiarem els compostos essencials formats per àtoms de
carboni. Es poden trobar en abundància en aliments, naturalesa i en el nostre
cos. En aquest apartat es tractarà quatre grups de components fonamentals:
els glúcids, en el qual hi ha els monosacàrids i polisacàrids, els lípids, on estan
els triglicèrids saturats i insaturats, les proteïnes i els àcids nucleics.

-Aquests compostos, en especial els àcids nucleics són

presents al nostre ADN

-Els nostres aliments contenen en gran

part aquests compostos. Els glúcids estan
sobretot en productes integrals, els lípids
en els olis i algunes fruites i les proteïnes
en la carn, peix...

36
GLÚCIDS:
Els glúcids són molècules constituents dels éssers vius, formats principalment
per carboni, oxigen i hidrogen. En alguns casos també els glúcids poden
contenir altres substàncies com el nitrogen o el sofre. Normalment, presenten
els grups funcionals dels hidroxils (OH) repartits al llarg de la cadena
carbonatada i algun grup carbonil que normalment són cetones o aldehids. La
seva fórmula general o empírica és C NH2NON, on la lletra «n» és el nombre
d’àtoms de cada tipus. L’esquelet de l’estructura d’aquestes molècules està
compost per àtoms de carboni, els quals estan enllaçats amb grups hidroxils
per una banda i a més sempre hi ha un grup carbonil. Es poden classificar en
diversos grups; els monosacàrids, que són els més simples i no es poden
descompondre mitjançant hidròlisis i els polisacàrids que estan formats per
múltiples monosacàrids, també se solen distingir com a grup els disacàrids i els
oligosacàrids. Són substàncies de relativament baixa massa molecular i en la
química, els monosacàrids són considerats polihidroxialdehids o
polihidroxilcetones. A la naturalesa es poden formar a través del procés de les
plantes de fotosíntesi i a les cèl·lules animals serveixen com a font d’energia.
Tenen uns enllaços covalents difícils de trencar que són els encarregats
d’emmagatzemar l’energia. Els glúcids tenen un alt contingut energètic, en el
qual la cel·lulosa fa de paret de l’estructura i la quitina és el primordial
constituent de l’exoesquelet. Els glúcids es troben en estat sòlid, són de color
blanc i alguns d’ells tenen aspecte cristal·lí. Presenten un sabor dolç quan són
ingerits i són força solubles en aigua, a causa de la seva polaritat, cosa en
comú amb els hidrocarburs que contenen oxigen i nitrogen. Solen patir
reaccions d’esterificació, en el qual se li afegeix un èster i oxidació en el
contacte amb l'aire o algun òxid. Industrialment, s’utilitza en la fabricació de
plàstics i polímers, i també en gran manera s’utilitza per teixits. També és
utilitzat a l’alimentació com a saboritzant o conservant i a la medicació
s’utilitza la goma aràbiga per l’elaboració de fàrmacs. Per al cos humà i els
éssers vius és vitalment essencial, ja que és el component que aporta energia
al nostre cos, sigui física o mental.

37
 -Exemple d’alguns glúcids i les
seves fórmules de Lewis, es pot
veure una cadena carbonatada és
l’esquelet de l’estructura i la
presència de grups hidroxils és
múltiple.

-Els glúcids tenen una abundància en els

aliments força important, sobretot en
productes integrals derivats del blat.

-Estructura de la ribosa, que es troba sobretot

en sucres, aquesta té una forma pentosa.

Monosacàrids:
Els monosacàrids són uns compostos orgànics que formen part dels glúcids.
Són considerats els glúcids més senzills perquè no s’hidrolitzen, és a dir, no es
descomponen en altres estructures més senzilles. Els monosacàrids estan
formats per una estructura de polialcohols amb un grup aldehid o cetones, per
això són considerats polihidroxialdehids i polihidroxicetones. Les estructures
dels monosacàrids tenen entre tres i vuit àtoms de carboni, que són els
components de l’exoesquelet de la molècula. Són compostos que presenten un
sabor dolç, són de color blanc i formen un aspecte cristal·lí que quan s'escalfa
es caramel·litza. El monosacàrid més principal és la glucosa, que conté 6
àtoms de carboni, que és el compost encarregat de proporcionar l’energia a les
cèl·lules dels éssers vius.

38
Entre els monosacàrids es distingeixen entre les aldoses, que consisteix a un
grup carbonil en l’extrem de la molècula i les cetoses, que presenten una
cetona per molècula. Estructuralment, tots els àtoms de carboni que acullen un
grup hidroxil són quirals, és a dir, no coincideixen amb la imatge especular i
això dona lloc a diferents isòmers. Presenten estructura en forma lineal, no
ramificada, a diferència d’alguns hidrocarburs purs. També existeixen els
monosacàrids d’estructura molecular cíclica, que formen un aspecte anul·lar
que no sempre és tancat. La seva fórmula química general és (CH 2O)N , on la
lletra «n» representa un nombre major o igual a tres. Els monosacàrids són
substàncies força solubles en aigua, a causa de les seves característiques
polars i són molt oxidables, que es converteixen en àcids en el contacte amb
l’oxigen, per això es diu que són substàncies reductores, perquè es redueixen
en una altra molècula en el contacte amb l’oxigen provocada per la presència
de grups carbonils. Els monosacàrids, en especial els glúcids presenten
capacitat per associar-se amb grups funcionals del tipus amines. S’utilitzen en
l’alimentació fonamentalment, sobretot en productes dolços com la pastisseria
o a la fleca i són fortament presencials al sucre de cuina o a la elaboració de
postres. Però a la naturalesa es troben en gran abundància en múltiples
organismes i biològicament són essencials per la fotosíntesi o el sistema de
respiració cel·lular.

-Estructura de Lewis de la glucosa i la fructosa

amb l’explicació en colors dels grups que
contenen cada molècula. La glucosa té grups
d’hidroxils i la fructosa té grups cetosos.

-Exemple d’un monosacàrid de forma

cíclada, això es dona normalment
quan tenen un grup carbonil i un
hidroxil.

39
Polisacàrids:
Els polisacàrids són un conjunt d’estructures (macromolècula) orgàniques que
formen part dels glúcids. Aquestes substàncies estan formades per diversos
monosacàrids enllaçats per connexions simples entre oxigen i glicosídics, en
les quals es perd una molècula d’aigua per cada enllaç. Els polisacàrids poden
arribar a contenir centenars, inclòs milers de monosacàrids dins l'estructura
que arriben a assolir un pes molecular molt gran i estructures extremadament
llargues. Sovint són considerats polímers, ja que també hi ha polisacàrids que
estan formats per macromolècules mitjançant enllaços covalents. Es
diferencien dos tipus de polisacàrids, els homopolisacàrids, que estan formats
per només un tipus de monosacàrid i els heteropolisacàrids, en el qual no tots
els monosacàrids són del mateix tipus. La seva fórmula química general és
CN(H2O)X-1 . Dins del cos humà i en altres éssers vius exerceix la funció de
reserva d’energia o com a estructura, la cel·lulosa. Són macromolècules que no
presenten sabor dolç i poques estructures de polisacàrids són capaces de
formar aspecte cristal·lí. Tampoc tenen color, vol dir que són blancs i
generalment són insolubles en aigua, formen dispersions col·loidals i són sòlids.
Els polisacàrids, a diferència dels monosacàrids, no tenen poder de reduir, és a
dir, no són substàncies que es puguin reduir en altres compostos. Els
compostos d’aquest grup són capaços de descompondre’s a través de la
hidròlisi, vol dir que reaccionen amb una molècula d’aigua, on es divideix el
monosacàrid i es trenquen els enllaços. Hi ha molts polisacàrids com el midó,
que es pot trobar predominantment en les cèl·lules vegetals, el glucogen que
es troba en les cèl·lules animals i la cel·lulosa, que és essencial per la protecció
de les cèl·lules, i serveix com a paret de cèl·lules principalment vegetals. Els
polisacàrids són utilitzats sobretot en l’àmbit alimentari, cosa en comú amb els
monosacàrids. S’utilitzen com a edulcorants, gelificant o emulsionants. També
tenen importància als països mediterranis com a component del vi.

-Estructura tridimensional de la
cel·lulosa, com es pot veure és el
conjunt de múltiples monosacàrids
diferents. Solen tenir una estructura
allargada.

40
 -Cèl·lula vegetal de midó, la qual té unes
reserves compostes per polisacàrids.

-Estructura de Lewis de l’amilopectina, com

es pot veure és un polisacàrid format per
altres monosacàrids units mitjançant enllaços
covalents.

LÍPIDS:
Els lípids són uns compostos orgànics que formen part dels components bàsics
de la vida que contenen carboni. Són macroestructures formades per
biomolècules, és a dir, molècules constituents d'organismes vius. Els lípids són
molt variables tant estructuralment com químicament depenent dels àcids que
continguin i de la seva estructura. Són compostos que estan formats
fonamentalment per carboni, hidrogen i oxigen, però també es poden trobar
quantitats de sofre o nitrogen. Els lípids són substàncies molt heterogènies que
només tenen en comú el fet que estan compostos principalment per carboni,
hidrogen i en quantitats més petites oxigen i que no són solubles en aigua sinó
que en dissolvents orgànics.

41
Els lípids es poden classificar en molts grups, a causa de la seva variació, però
els grups més generals són els triglicèrids saturats i insaturats. Els lípids no
tenen una fórmula general determinada, això és a causa de la gran varietat
d’estructures i propietats químiques dins d’aquest grup, però la fórmula més
concretada és la dels àcids greixosos, CH 3(CH2)NCOOH, on la lletra «n», és el
nombre d’àtoms de carboni que estan enllaçats a un grup CH 2. Els punts de
fusió i ebullició dels lípids augmenten amb el nombre d’àtoms de carboni per
molècules, cosa que és comú als hidrocarburs, però el màxim punt de fusió és
de 43ºC. Es troben en estat sòlid i tenen un color blanquinós. Aquests
compostos són hidrofòbics i són capaços de formar vesícules o lisosomes. A la
naturalesa els lípids tenen el paper de reservar energia en organismes vius i es
disposen en forma de membranes. En unes temperatures determinades poden
sofrir diverses modificacions que fan que la substància es caramel·litzi. També
poden sofrir hidrogenació en la qual en el contacte amb un hidrogen, alguns
àtoms d’hidrogen passen a entrar en l’estructura i això modifica certes
propietats nutricionals. Els lípids són presents sobretot en aliments com olis o
altres greixos i en vitamines com ara la vitamina A o B. Industrialment són
utilitzats per a greixos, olis o lubricants i sovint a la pega. També tenen
importància als productes cosmètics com cremes per la pell i als medicaments.

-Estructura de Lewis i tridimensional amb

la fórmula del colesterol, com es pot veure
poden arribar a formar estructures molt
complexes i majoritàriament estan formats
per carboni i hidrogen.

42
 -En la cuina mediterrània els lípids són molt
presents en múltiples productes principalment
l’oli d’oliva i altres fruits secs com la
castanya.

Triglicèrids saturats:
Els triglicèrids saturats són uns compostos orgànics que formen part dels lípids,
en els greixos. Són considerats èsters, per què en el grup funcional hidroxil, se
substitueix un àtom d’hidrogen per un grup alquil. Són derivats del glicerol, un
alcohol, i de tres altres àcids grassos. En el cas dels triglicèrids, els tres àcids
grassos poden ser tots iguals o diferents, per això es classifiquen en triglicèrids
saturats simples (tots els àcids grassos són iguals) i mixtes (hi ha diferents
tipus d’àcids grassos dins el triglicèrid). Els triglicèrids saturats es diferencien
dels insaturats pel tipus d’enllaç, en els saturats tots els enllaços de carboni
amb àtoms d’hidrogen possibles estan ocupats, per tant, no hi ha dobles
enllaços. Aquests compostos tenen entre 12 i 24 àtoms en cada àcid greixós de
carboni disposats de forma lineal. En el cos dels humans i en els aliments
naturals, els triglicèrids saturats són els principals constituents de la grassa
corporal, que és molt necessària per animals que viuen en climes polars, ja que
tenen un poder aïllant tèrmic molt gran en els teixits adiposos. També són
presents a la sang per permetre la circulació en el teixit adipós des del fetge.
Els triglicèrids saturats tenen un punt d’ebullició i fusió més alt que els
insaturats i és més probable que siguin sòlids a temperatura ambient, això és a
causa de la connexió covalent i la saturació dels enllaços.

43
Els triglicèrids saturats són gairebé insolubles en aigua, a causa de la seva
polaritat provocada per les llargues cadenes de carboni, aquesta característica
és pròpia dels lípids. Pel que fa a la reactivitat, són bastant comuns les seves
reaccions dins els lípids. Els triglicèrids saturats es poden formar a partir de la
hidrogenació dels triglicèrids saturats, en el qual se li afegeixen àtoms
d’hidrogen i deixa de tenir dobles enllaços. El seu ús industrialment és bastant
limitat, s’utilitza per exemple en la fabricació d’olis, especialment de llinassa i
en les pintures artístiques. També tenen presència en els combustibles,
sobretot en el biodièsel.

-Estructura de Lewis d’un triglicèrid

saturat amb l’explicació de cada part. La
part blava és un àcid grassos i la part
vermella es podria dir que és el grup
funcional, el glicerol.

-Fórmula general gràfica dels triglicèrids, la «R» indica

cada radical, que és un àcid grassos, en el glicerol, els grups
hidroxils estan en conjunt amb grups carboxils.

-Exemple d’un triglicèrid saturat

mixt i simple, com es pot veure
en els mixtes deixen de tenir una
estructura lineal, a contrari dels
simples. Aquests poden arribar a
formar estructures molt
complexes i també són
considerats insaturats.

44
Triglicèrids insaturats:
Els triglicèrids insaturats són un grup de compostos orgànics que són lípids. Els
triglicèrids són característics per estar formats de glicerol i tres grups d’àcids
greixosos, només que aquest presenta unes lleugeres diferències que afecten
en algunes propietats com el punt de fusió i ebullició. Sovint és considerat un
èster, ja que està format per grups carboxils (CO) i hidroxils (HO). Els
triglicèrids saturats i insaturats poden estar de forma mixta en una mateixa
molècula, però les propietats s’adopten del nombre més gran de tipus d’àcids
grassos insaturats o saturats. Els triglicèrids insaturats es diferencien dels
saturats pel tipus d’enllaços que contenen en la seva cadena, en el cas
d’aquests, les cadenes d’àcids grassos porten almenys un enllaç doble a
l'estructura entre àtoms de carboni (C=C), però aquests enllaços no estan
conjugats directament sinó que per un grup metilè. També la cadena dels àcids
grassos es diferencien per tenir una estructura molt llarga que pot formar
sistemes molt complexos. En la cadena insaturada de l’àcid gras sempre que hi
ha un doble enllaç es produeix un cert canvi de direcció de la cadena lineal.
Quan la cadena presenta només un doble enllaç i, per tant, un canvi de
direcció, se’ls anomena monoinsaturats, però quan tenen més d’un doble
enllaç a la cadena són anomenats poliinsaturats. En els éssers vius, en especial
els animals, tenen una àmplia funció de reserva d’energia i protecció tèrmica,
cosa en comú amb els saturats. Els triglicèrids insaturats se solen trobar estat
líquid, això és provocat pels seus punts de fusió i ebullició, que són més alts
que els saturats. En aquest grup pateixen reacció d'hidrogenació, en la qual
guanyen àtoms d’hidrogen i els dobles enllaços passen a ocupar un àtom
d’hidrogen, en aquest procés acaben convertint-se en triglicèrids saturats. Els
usos industrials dels triglicèrids insaturats no s’allunyen molt dels saturats,
també són utilitzats per olis a la cosmètica i sovint en combustibles, en
especial el biodièsel. Gràcies al seu baix punt de fusió també és utilitzat en el
procés d’escalfament de la margarina.

45
 -Estructura de Lewis d’un
triglicèrid insaturat En la seva
estructura no tots els àcids
grassos són insaturats, però
tenen major nombre que els
saturats, per això s’adopten
les seves propietats.

-Els triglicèrids insaturats no tenen diferent

fórmula que els saturats, només que les lletres «R»
han de ser majoritàriament insaturades.

-Exemple d’un triglicèrid completament

insaturat, tots els àcids grassos tenen al menys
un enllaç doble.

46
PROTEÏNES:
Les proteïnes són uns compostos que són vitals al nostre cos i als dels éssers
vius en general. Les seves molècules són parcialment orgàniques i estan
formades per llargues cadenes d’aminoàcids, per això és considerada una
macromolècula. Pel fet que són uns compostos essencials a la vida en la terra,
són classificades com biomolècules. Les proteïnes estan compostes
generalment per oxigen, hidrogen, carboni i nitrogen, però sovint també hi ha
d’altres com el sofre. La seva abundància de nitrogen poc comú en altres grups
com els glúcids o els lípids, es deu als aminoàcids que conformen la cadena,
que estan compostos per un grup amí (NH2) i un grup carboxil (COOH). La
fórmula general de les proteïnes és molt variada, però la més empírica és la
següent: NH2-CHR-COOH, on la lletra «R» determina les propietats. Les
proteïnes són compostos incolors i que a temperatura ambient són sòlids, a
part tenen punts de fusió i ebullició generalment alts. Les estructures de les
proteïnes estan formades per centenars i milers d’aminoàcids, els quals estan
connectats per enllaços peptídics, és a dir, el carboni del grup carboxil s’uneix
amb el nitrogen de l’altre grup amí. Les proteïnes es poden classificar en
proteïnes simples, que són les proteïnes que estan formades únicament per
aminoàcids, i en proteïnes conjugades, que són les proteïnes que no estan
formades per únicament estructures proteíniques sinó que també hi ha altres
estructures. Les macromolècules de les proteïnes es poden enllaçar amb molta
eficiència entre elles, però amb altres biomolècules es donen enllaços
supramoleculars entre les macromolècules. Les proteïnes són generalment
solubles en aigua, per la seva polaritat, tot i que dins el dissolvent formen
dispersions col·loidals, però depèn que casos es poden tornar insolubles. Les
proteïnes poden ser desnaturalitzades, que consisteix que quan són sotmeses
a altes temperatures perden una estructura terciària, això provoca que una
proteïna molt oberta i soluble passa a ser insoluble. Una altra propietat és que
també paeixen hidròlisis, en la qual la proteïna acaba formant diversos
compostos d’estructura simple. Les proteïnes dins el nostre cos fan un paper
essencial i són distribuïdes per la informació genètica. Són els principals
components de les cèl·lules i són les encarregades de produir-les i reparar-les.

47
A la indústria són utilitzades a l’alimentació per nodrir alguns aliments i a la
fabricació de plàstics tenen un cert ús limitat.

-Estructura de Lewis de l’estructura origen dels

aminoàcids que formen les proteïnes, com es pot
veure tenen un grup carboxil i amí.

-Exemple d’estructura secundària d’una

proteïna, normalment en aquest mètode
les estructures s’expressen en espirals.

ÀCIDS NUCLEICS:
Els àcids nucleics són uns compostos orgànics que són considerats
biomolècules, perquè igual que els glúcids o les proteïnes són essencials per la
vida. Estan formats per nucleòtids que estan disposats de forma que creen
macromolècules o polímers. Aquests monòmers que estan formats per
nucleòtids, són molècules compostes per un grup de fosfats unit a un sucre i
aquest unit a una base nitrogenada.

48
Dins dels àcids nucleics, les molècules de nucleòtids estan unides mitjançant
un enllaç de fosfodièster, que és un tipus d'enllaç covalent, i aquest enllaç es
dona normalment entre els dos grups de fosfats dels nucleòtids. Els àcids
nucleics poden arribar a formar estructures molt llargues de milers i milions de
repeticions successives de nucleòtids enllaçats entre si. Dins del nostre cos i el
de la resta d'éssers vius, l’àcid nucleic conté d'informació genètica, que
controla el trànsit de substàncies dins el nostre cos, en especial les proteïnes i
també determinen la forma i distribució de les cèl·lules. Es diferencien dos
tipus d’àcids nucleics: L’ADN (Àcid desoxiribonucleic), que conté la informació i
les característiques biològiques de qualsevol espècie viva i les instruccions que
han de fer les cèl·lules, i l’ARN (àcid ribonucleic), que és l'encarregat d’enviar
les instruccions. Dins de l’estructura d’un àcid nucleic, es troben dues cadenes
que giren lleugerament en forma d’hèlix i que estan connectades per diferents
compostos (adenina, timina, guanina i citosina), però en l’ARN només existeix
una cadena que es disposa en forma d’hèlix. Els àcids nucleics són
generalment insolubles en aigua i són capaços de formar interaccions
hidrofòbiques entre les diferents estructures d’àcids nucleics. En temperatura
ambient es troben en estat sòlid i tenen un punt de fusió força estable i alt,
però quan són sotmeses a temperatures que traspassen el seu punt de fusió es
dona la seva desnaturalització, on l’estructura enrotllada de l’àcid nucleic es
desfà la connexió de les dues hèlixs de l’estructura. La densitat dels àcids
nucleics la determina la quantitat de contingut que hi ha en les connexions
entre la guanina i la citosina, com més contingut hi hagi més dens és l’àcid
nucleic. Els usos dels àcids nucleics se centren de forma gairebé absoluta al
laboratori i la medicina, on és utilitzada per vacunes i per medicines. Els altres
usos que té són biològics, com a contingut i emissió d’informació genètica.

49
-Exemple de l’estructura de l’ADN, on es pot veure les dos
estructures en forma d’hèlix i les seves connexions (A, T, G,
C).

-Estructura de Lewis d’un

nucleòtid, com es pot veure està
compost per un grup de fosfat, un
sucre i una base nitrogenada.

50
ELS PLÀSTICS:
Els plàstics són un grup de materials orgànics que tenen la propietat de ser
mal·leables i poder manipular la seva forma mitjançant certs processos com
per la temperatura o pressió sobre el plàstic. Els plàstics tenen en comú el fet
que el seu component principal és el carboni i que les seves molècules formen
polímers de llargues cadenes. Tot i estar compostos principalment per carboni,
també hi ha certes quantitats d’oxigen, nitrogen, hidrogen i sofre. Els plàstics
estan formats principalment per monòmers com les proteïnes o resines.
Aquests materials són procedents directament del petroli natural, compost per
hidrocarburs insolubles en aigua i que ha sigut producte d’un procés de
descomposició de matèria orgànica de milions d’anys. Els plàstics no tenen
fórmula empírica que agafi tots els plàstics, a causa de la seva variació entre
diferents molècules. Es poden dividir en dos grups segons el seu origen, els
plàstics naturals són aquells que no han sigut processats i els sintètics són els
que mitjançant uns processos de destil·lació del petroli s'han obtingut. El
petroli està compost per milers de compostos, una vegada processat el petroli i
s’han dividit els compostos més lleugers, comença la fabricació de plàstics
utilitzant principalment la nafta, normalment en la fabricació de plàstics
s’utilitza el mètode de polimerització i policondensació. El procés principal de
l’obtenció de plàstic és la polimerització, i aquest es pot fer mitjançant la
condensació o les reaccions d’addició. En la condensació es formen monòmers
a partir de la reacció de diferents substàncies, després els monòmers s’uneixen
per formar dímers que quan s’ajunten amb altres dímers o monòmers es
formen els polímers. En la polimerització per addició els monòmers del plàstic
s’activen mitjançant temperatura o catalitzador en el qual es trenquen enllaços
i queden radicals amb electrons lliures que s’uneixen amb altres radicals
d’electrons lliures i finalment es forma el polímer. Normalment, en la fabricació
de plàstics s’utilitza predominantment l'extrusió i injecció. Generalment, els
plàstics són molt poc densos, altament impermeables i bons aïllants acústics i
elèctrics. També la majoria dels plàstics no són biodegradables, però al mateix
temps són molt barats i extremadament resistents a la corrosió, la qual cosa
provoca una producció en massa que és perjudicial per al medi ambient.

51
El seu ús està molt expandit en tot el món, es podria dir que és el material més
utilitzat al món. En poques dècades ha aconseguit expandir-se per tot el món
per la seva eficiència i baix preu, s’utilitza com a envàs de molts aliments i
substàncies, a les rodes, en la construcció, en l'empaquetament i en gairebé
qualsevol objecte.

-Estructura de Lewis del polipropilè, un

plàstic format per múltiples monòmers de
propilè enllaçats que formen un polímer

-Els plàstics són els materials més utilitzats del

món, i aquest títol ho han aconseguit en escassos
anys, degut a la seva qualitat i preu baix. Això pot
provocar efectes destructius de cara al futur.

TERMOPLÀSTICS:
Els termoplàstics són un tipus de plàstics que estan compostos
majoritàriament per polímers de gran pes moleculars. La principal
característica dels termoplàstics és que són mal·leables i manipulables en ser
sotmesos a altes temperatures. Estan compostos principalment per petroli cru,
conjuntament amb l’oxigen, hidrogen i carboni, encara que sovint es troben
certes quantitats de sofre, silici i nitrogen. Els termoplàstics adopten una forma
després que hagin sigut fosos i refredats en la seva forma, però es pot tornar a
escalfar-se i donar-li una nova forma, aquesta propietat és molt útil pel que fa a
la reutilització del material, ja que es pot fondre i donar-li nova forma
nombroses vegades.

52
Els termoplàstics sovint, es confonen amb els termoestables, però són el
contari. Els termoestables estan força emparentats amb els duroplàstics, en
cas que s’intenti tornar a fondre’ls una altra vegada, es cremen alliberant fum
amb un fort olor la qual cosa fa que sigui impossible tornar a donar-los nova
forma. El principal component dels termoplàstics són polímers, els quals estan
units mitjançant forces intermoleculars dèbils que formen estructures lineals
amb fortes interaccions entre pols contraris i forts enllaços d’hidrogen. Dins de
la molècula les cadenes lineals s’enreden entre elles. Entre els termoplàstics
més coneguts i utilitzats es troba el polietilè de baixa densitat i alta densitat,
que és molt resistent i és transparent, o el polipropè , que és el més versàtil. En
els processos d’obtenció més utilitzats es troben la injecció, el bufat, el
rotoemmotllament i el termoconformat. En el procés d’injecció, s’utilitza la
producció contínua i en massa, on la peca de plàstic és sotmesa a pressió en la
forma d’un motlle. El bufat s’utilitza per peces de plàstic que estan buides per
dins, s'aconsegueix aquesta forma a partir de l’expansió del buit dins el plàstic
en aire a pressió. El termoconformat utilitza la introducció d’un polímer fos en
un buit de la forma. El rotoemmotllament aconsegueix crear formes molt
complexes a partir de materials reutilitzables. Els termoplàstics perden
gradualment les seves propietats a mesura que s'escalfen i es tornen a
refredar, els seus enllaços es debiliten i provoca una deformació molt més
lenta. Els termoplàstics ocupen el 90% de l’ús total dels plàstics gràcies a la
seva versatilitat i reutilització, entre els termoplàstics més utilitzats es troben
el polietilè, polièster, policarbonat, polipropè... La densitat de la majoria de
termoplàstics és lleugerament menor que la de l’aigua i el seu punt de fusió i
ebullició és força alt, es troba en temperatures entre 80º i 160º. També són
molt bons aïllants, tant tèrmics com elèctrics, i són altament resistents a
gairebé qualsevol clima o ambient. El seu ús és diari en la nostra vida, i
múltiples de les nostres tasques quotidianes tenen a veure amb el plàstic.
S’utilitza per envasar aliments o per objectes, als cables, en molts àmbits de la
construcció. És un material molt expandit en tot el món, i molts estudis,
apunten a que és el material més utilitzat.

53
 -Estructura de Lewis de la fórmula del polietilè, el
termoplàstic més utilitzat, la «n» significa la repetició
d’aquest polímer dins de la cadena.

-Els termoplàstics són molt

resistents i barats, i són
fortament presents en la
nostre vida. Això
probablement provoqui
repercussions de cara al
futur.

DUROPLÀSTICS:
Els duroplàstics són un grup de compostos del grup dels plàstics. Aquest grup
està format per polímers que es disposen en una estructura de xarxa
molecular. Els duroplàstics són característics per adoptar una sola vegada una
forma, és a dir, quan s’escalfen i adopten certa forma i es refreden, no poden
tornar a ser fosos i adoptar una altra forma, sinó que es cremen. La raó d’això
és que les cadenes de molècules es disposen en una xarxa irregular
tridimensional que té molt força en els enllaços i que es comporten com una
macromolècula, al ser una altra vegada escalfats, les cadenes es compacten
més, i els polímers acaben amb tanta resistència que es degraden i passen a
l’aire. Després de ser fosos una vegada sempre mantenen aquella, per això es
diu que són plàstics rígids, i això fa que siguin més resistents a temperatures
extremes, menor efecte en tenir un impacte i més immunes als solvents.

54
Els duroplàstics tenen una massa molecular molt elevada i les seves cadenes
estan formades per una gran repetició dels polímers. Estan compostos
majoritàriament per oxigen, hidrogen i carboni, encara que es poden trobar
altres compostos com silici o sofre. Hi ha dos principals mètodes d’obtenir
duroplàstics, l’emmotllament per compressió i l’espumat. En l’emmotllament
per compressió es posa la matèria primera en una plataforma que sigui el
motlle de la forma que es vulgui aconseguir i se li tanca amb una altra
plataforma aplicant pressió i calor al mateix temps, aquest procés s’utilitza
normalment per petits aparells elèctrics o taps d’ampolles. L’espumat
consisteix a introduir aire o altres gasos en el plàstic de forma que es
produeixen bombolles permanents quan s’assequen, normalment aquest
procés s’ha utilitzat per fabricar espumes, llimes, envasos... En la
polimerització dels duroplàstics, primerament es formen cadenes lineals, que
encara estan desvinculades, però després es completa la seva polimerització a
partir de l’aplicació de calor i pressió les diferents cadenes s'enllacen. També es
poden obtenir plàstics termoestables a partir de l’enllaçament de dues resines
líquides quan formen una mescla. Les característiques més importants és que
són insolubles en aigua, són molt lleugers i de baix pes, és molt bon aïllant
elèctric i tèrmic i tenen una gran rigidesa. Són molt utilitzats, tot i que no tant
com els termoplàstics, i el seu ús es basa en l’empaquetament de productes,
en interruptors, en la construcció. La seva alta resistència a l'erosió i la seva
rigidesa fa que aquest material trigui milions d’anys en desintegrar-se, la qual
cosa fa que sigui perillós per al medi ambient.

-Estructura de Lewis de la silicona, un dels polímers dels

duroplàstics més abundants en els termoestables.

-Estructura d’un conjunt de

polímers de duroplàstics, com es
pot veure, les cadenes formen una
xarxa en la que tots estan
interconnectats.

55
ELASTÒMERS:
Els elastòmers són uns materials que formen part dels plàstics. Estan formats
per polímers compostos principalment per carboni, hidrogen, oxigen i silici. Els
polímers estan formats per monòmers que es distribueixen en forma lineal i
quan s’uneixen formen extenses cadenes. Els elastòmers es caracteritzen per
la seva gran elasticitat i viscositat, això és a causa de la posició de les cadenes
en cada situació, quan no estan sotmesos a cap força que provoqui la seva
elasticitat, les llargues cadenes de monòmers es troben enredades entre elles
en una posició irregular, i es troben enllaços covalents dins d’aquesta
estructura enredada. Però, quan s'exerceix una força que estiri l’elastòmer,
l’estructura enredada de les molècules passa a desenredar-se i crea una
formació allargada en sentit d’on s’exerceix la força, però quan deixa d’actuar
cap força, les molècules tornen a la seva forma enredada original, la qual és
assegurada pels enllaços covalents. Els elastòmers són compostos amorfs, pel
fet que no hi ha uns monòmers uniformes, sinó que hi ha varietat, tant en això
com en l’estructura. Una altra propietat que caracteritza l'habilitat d’elasticitat,
és l'extrema debilitat dels enllaços intermoleculars. La majoria dels elastòmers
són termoestables, és a dir, tenen la propietat de cremar-se quan ja han
adoptat forma, encara que molts també són termoplàstics. Els elastòmers es
troben per sobre de la seva temperatura vítria en condicions ambient, la qual
cosa explica la seva baixa rigidesa. La matèria primera dels elastòmers és el
petroli i el resultat s’obté a partir de la síntesi d’aquest últim. Els principals
mètodes d’obtenció d'elastòmers són la injecció, premsatge, calandrat i
extrusió. En la injecció, es posa el plàstic sobre un motlle perquè adopti la seva
forma. En el premsatge, s’utilitza sobretot en els elastòmers poliuretans, es
posa l’elastòmer en un motlle, i en aquest se li aplica calor, on el material es
torna tou i agafa la forma. En el calandrat consisteix a fer passar l’elastòmer
per la calandradora, una màquina amb dos rodells amb poca distància entre els
dos i aconsegueixen formar una làmina d’aquest plàstic. L'extrusió consisteix a
passar l’elastòmer a través d’un tròquel, perquè agafi forma de cable,
posteriorment el resultat és sotmès a altes temperatures per augmentar les
seves propietats.

56
Es poden classificar segons els seus enllaços en saturats i insaturats, els
saturats són els que no contenen enllaços dobles o triples en la seva
estructura, aquests són menys reactius i tenen molta més immunitat davant la
calor, els òxids, la radiació... Els insaturats són els que tenen enllaços dobles o
triples en l’estructura i aquests són més abundants. Els elastòmers són
totalment insolubles en aigua, tot i que en el contacte amb algunes
substàncies poden experimentar inflacions. També tenen reacció de
vulcanització, que consisteix a la solidificació total a afegir-se sofre i refredar-
se. Tenen una àmplia utilització en la indústria en general. S’utilitza a
l'automobilística per la fabricació de pneumàtics o altres peces i també a la
construcció com a aïllants dels cables elèctrics i com a segelladors
d’esquerdes. Sovint són utilitzats a la medicina com per fabricar guants,
pròtesis...

-Estructura de Lewis d’un exemple d’elastòmer

insaturat, perquè hi han dobles enllaços, com
es pot veure està compost principalment per
silici, carboni, hidrogen i oxigen.

-Exemple d’una màquina

calandradora, que és l’encarregada
de fer el procés del calandrat on
l'elastòmer és introduït entre els dos
cilindres acaba sent una làmina.

-Els elastòmers són

materials summament
importants a la nostre vida
quotidiana, quan anem en
un transport, a les nostres
sabates i en els cables on
ens arriba l’electricitat
trobem elastòmers.

57
 -Exemple de com es distribueixen les cadenes de
molècules quan no hi ha cap força que els estiri (A) i
quan són estirats i tenen una forma allargada on es
desenreden les cadenes (B).

POLÍMERS:
Els polímers són un grup de macromolècules que formen part dels plàstics.
Normalment, els components dels polímers són monòmers units de forma
lineal, els quals s’uneixen mitjançant enllaços covalents i que estan
principalment compostos per oxigen, hidrogen i carboni. Dins dels polímers es
poden distingir entre sintètics o naturals. Els naturals són els que són d’origen
totalment natural, sense que cap humà hagi intervingut en la seva creació, per
exemple: els àcids nucleics o les proteïnes. Però en aquest apartat ens
centrarem en els sintètics, que són els que han sigut fabricats per humans. Els
polímers poden ser creats en un laboratori a partir de la unió de determinats
monòmers en una macromolècula i normalment s’aplica el mètode d'imputar
molècules generalment inorgàniques, sotmeses a certa pressió i temperatura
determinada on es crea una reacció en cadena que finalment dona com a
resultat el polímer. Els mètodes d’obtenció de polímers són molt amplis, però
principalment s’utilitzen la polimerització per addició, per creixement en
cadena o en etapes i la policondensació.

58
La polimerització per addició és un procés en el qual es comença per un radical
i a través d’una reacció se’ls afegeix una molècula que passa a formar part del
polímer sense perdre cap àtom. El creixement per cadena, uns monòmers
passen a formar part del polímer d’un en un, és a dir, en cadena. El creixement
per etapes consisteix a una reacció entre dues cadenes, de manera que es
fusionen i es torna una cadena més gran. En la policondensació una molècula
passa a formar part de la cadena, però aquesta perd àtoms, que normalment
són aigua. En general tenen un alt pes molecular, la qual cosa condiciona en
gran part les seves propietats físiques i químiques. Majoritàriament,, els
polímers sintètics són merament poc reactius, no responen en el contacte amb
òxids ni amb àcids forts. Són substàncies insolubles en aigua, però en altres
substàncies orgàniques si són força solubles, això és a causa de la seva
polaritat. Els polímers són substàncies totalment aïllants de l'electricitat, és a
dir, que són molt dolents conductors de l’electricitat, la qual cosa explica el seu
ampli ús als cables elèctrics o com a altres aïllants. A baixes temperatures es
tornen altament dèbils i fràgils, però en temperatures normals tendeixen a ser
més elàstics, a més, alguns són combustibles, és a dir, que es cremen en el
contacte amb l’oxigen, la qual cosa és bastant característica dels hidrocarburs
saturats i insaturats. No es cristal·litzen a causa que hi ha una certa
heterogeneïtat, tot i que la major part dels components són de llarga cadena i
idèntiques, això fa que no tinguin un aspecte definit. Tenen una densitat
relativament baixa, alguns inclosos són menys densos que l’aigua. Els polímers
són presents a la nostra vida quotidiana, una cosa que fa escassos anys no era
així. S’utilitzen en la construcció per a les canonades, cables de plàstic,
materials de reforçament... També als teixits s’utilitza el polièster i el polipropè
per fabricar camises esportives, vestits de natació... I són forçament utilitzats a
l’empaquetament, eines de cuina...

59
 -La majoria dels tubs, de la nostra casa pels
quals en arriba l’aigua, estan fets de policlorur
de vinil (PVC).

-Estructura de Lewis del polietilè,

un polímer força utilitzat, es pot
veure que formen cadenes llargues
i que els monòmers són molècules
d’etilè.

-Estructura tridimensional del

polietilè, com es pot veure
formen cadenes, que no
sempre són lineals.

60
FIBRES SINTÈTIQUES:
Les fibres sintètiques són un conjunt de materials, els quals han sigut obtinguts
d’una font totalment humana i fabricada. Les fibres sintètiques són obtingudes
a partir de la polimerització de petroli. Sovint, les fibres sintètiques són
confoses amb les fibres artificials, la qual cosa és incorrecta, ja que les fibres
sintètiques són d’origen totalment químic, és a dir, de la sintetització del
petroli, en canvi, les artificials són d’origen animal o vegetal. Aquests materials
són utilitzats sobretot en l’àmbit tèxtil. Existeixen dos mètodes principals
d’obtenció d’aquestes fibres, la polimerització per condensació i la
polimerització per addició. La polimerització per condensació consisteix a la
combinació de dues molècules diferents que s’uneixen i alliberen aigua,
normalment aquest mètode és utilitzat per obtenir fibres de poliamida i
polièster. La polimerització per addició tracta en unir dos monòmers mitjançant
enllaços covalents, que finalment donen com a resultats a llargs polímers,
aquest mètode és utilitzat per fabricar sobretot fibres acríliques. Les fibres
sintètiques es caracteritzen per la seva gran resistència i duració, a diferència
d’altres fibres tèxtils que són molt menys resistents. Tenen una gran capacitat
d’absorció, aproximadament el doble que el cotó, la qual cosa també aporta
més poder de neteja. També tenen una característica, que certament és
desavantatjosa a l’hora de vestir, i és que en estiu, aporten calor i en hivern
aporten fred. Un exemple de fibres sintètiques podria ser el polièster, la
poliamida o les fibres acríliques. Les fibres sintètiques no tenen fórmula
general, però el polièster, el material més utilitzat d’aquest grup té com a
fórmula a C10H8O4, això vol dir que són compostes principalment per oxigen,
carboni i hidrogen.. La facilitat en ser rentats de les fibres sintètiques i la seva
gran resistència ha fet que aquestes fibres siguin àmpliament utilitzades a la
indústria tèxtil, per fabricar sobretot indumentària esportiva. Però també són
utilitzades per fabricar paracaigudes, paraigües i cordes.

61
 -Estructura de Lewis del
acrilonitril, el principal
component de les fibres acríliques.

-Les fibres sintètiques són

àmpliament utilitzades a la
indústria de la indumentària.
Moltes de les nostres peces de
roba estan fetes d’aquestes
fibres. Però en contrapartida de
la seva gran resistència, les
fibres sintètiques són altament
contaminants i destructives de
l’ambient.

POLIÈSTER:
El polièster és un material que forma part de les fibres sintètiques. La cadena
principal del polièster és un èster, la qual uneix als grups hidrocarburs de la
fibra i que donen lloc a una estructura de polímers. Normalment, es troben en
forma de resina plàstica i és d’origen sintètic, fabricat a partir de la
polimerització del petroli. El polièster és capaç de formar estructures
cristal·lines, això és a causa del fet que el grup èster de la molècula és polar,
perquè en el grup carbonil hi ha un àtom d’oxigen de càrrega negativa i un
àtom de carboni de càrrega positiva, la qual cosa provoca l’atracció entre
ambdós àtoms. La fórmula general del polièster és C 10H8O4, és a dir, que està
compost per oxigen, hidrogen i carboni.
62
Generalment, el polièster es comporta amb la calor com un termoplàstic. Les
fibres de polièster, es formen a partir de les fraccions més pesades del petroli,
en específic, de l'àcid tereftàlic i el glicol etilènic. L’obtenció de polièsters
lineals, consisteix a la condensació o transesterificació del dietilenglicol amb
dimetilèster de l'àcid tereftàlic, ja que no s’utilitza directament la substància
principal a causa de la seva insolubilitat. La transesterificació , que s’utilitza
sobretot per politereltalats, consisteix a una reacció, amb presència de
catalitzadors, entre el dietilenglicol amb el dimetilèster tereftàlic, a una
temperatura d’entre 190 i 200 graus. La condensació consisteix a la formació
d’enllaços entre àtoms de carboni entre els dos monòmers bifuncionals. La
seva fabricació comença amb la preparació de la fusió, on els trossos de
polímers es posen en una graella i s’escalfen elèctricament, un cop obtinguda
la substància fosa, passa per sota de la graella i arriba a un filtrador,
posteriorment arriba a la filadora, on es creen els fils i es refreden, finalment
acaba passant per uns rodells que giren a diferents velocitats i que fan que els
fils s’estirin. El polièster pot ser termoplàstic o termoestable, però
majoritàriament són termoplàstics, és a dir, que es poden fondre i adoptar
nova forma diverses vegades. El PET és el polièster més utilitzat i està compost
per etilenglicol i tereftalat de dimetil . Els polièsters són molt resistents a la
humitat i als productes químics, per això són molt més fàcils de rentar. Són
molt resistents a temperatures altes i a la decoloració, a més són força elàstics.
També és un material que pesa molt poc i que té una càrrega electroestàtica
força alta, la qual cosa ens pot provocar enrampades en trobar-se relativament
proper a material metàl·lic. S’utilitzen gairebé amb totalitat a la indústria tèxtil.
S’aplica sobretot a peces de roba esportives, ja que poden expulsar més
fàcilment la suor. Les resines de polièster, que són termoestables, s’utilitzen
parell a les pintures, com a elements de construcció i per certes canonades.

-Estructura de Lewis del

PET (tereftalat de polietilè).
Formen estructures amb
molècules uniformes que
poden arribar a crear
cadenes extremadament
llargues.

63
 -Gairebé totes les peces de roba
esportiva que tenim a l’armari
estan fetes de fibres de polièster,
per això són molt resistents,
expulsen la suor i tenen certa
brillantor.

POLIAMIDA:
Les poliamides són un tipus polímers que formen part de les fibres sintètiques.
Aquest grup es diferencia de la resta per contenir enllaços del tipus amides (N-
H-C=O) i s’estructuren de manera que formen llargues cadenes unides per
enllaços amides. La poliamida pot ser d’origen natural o sintètica, encara que
els més resistents i els que s’utilitzen més són les poliamides d’origen sintètic.
Les naturals són les que s’han originat mitjançant un procés en el qual no hi
hagin intervingut els humans i un exemple és la seda o la llana. Les sintètiques
són les que s’han creat a un laboratori a mà humana i un exemple és el kevlar,
probablement el teixit més resistent actualment. Les poliamides són originàries
a partir de la polimerització d’un àcid amb una amida i generalment es
comporten com a termoplàstics en ser cremats, és a dir, són capaços de
fondre’s múltiples vegades per tornar a adoptar forma. Les poliamides es
poden classificar segons l’estructura de la cadena principal entre alifàtics,
aromàtics (anomenades aramides) i semiaromàtics.

64
Els processos de fabricació de les poliamides consisteix sobretot en el filat per
fusió, que comença primerament amb la fusió dels fragments de poliamides a
una pressió elevada i una temperatura d’uns 260º, posteriorment, quan es
troba en estat líquid a causa de la temperatura, cau pels orificis de la safata on
es fon i adopten formes de fils, posteriorment entra en una cambra, on és
refredat i solidificat, finalment els fils donen la seva humidificació i es posen en
un cilindre. Un exemple de teixit poliamida és el kevlar, un dels materials més
importants i resistents del món, és utilitzat per blindar objectes com rodes,
cables... i també té ús armamentístic com a armilla antibales. La fórmula del
kevlar és C14H14N2O2, les poliamides manquen de fórmula general, a causa de la
molta varietat estructural que té cada substància d’aquest grup. De les
propietats més importants de les poliamides en destaca sobretot la seva
resistència i inexpugnabilitat contra molts impactes. Les poliamides són
extremadament immunes a temperatures extremes, inclòs en temperatures
molt baixes segueix mantenint la seva duresa, d'aquí el seu ús com a aïllant
tèrmic. També té una absorció d’aigua molt gran i una resistència contra àcids i
altres substàncies químiques força alta. Les poliamides són utilitzades
mundialment sobretot en la indústria tèxtil, per fabricar teixits més resistents,
com cordes o certes sabates, així com guants especials. En el sector
automobilístic s’utilitza com a combustible d’aire, tapadura del motor, airbags i
en palanques de forta transmissió. A la construcció tenen la funció
d’amortidors d’algunes façanes, en els cables elèctrics...

-Estructura de Lewis de la
poliamida (Nylon) 66, un
dels materials força utilitzats
a l’àmbit tèxtil.

-La poliamida té un gran

competidor, el polièster, tot i
que ambdós tenen
característiques gaire
semblants.

65
FIBRES ACRÍLIQUES:
La fibra acrílica és una substància plàstica que forma part de les fibres
sintètiques. Aquestes fibres es caracteritzen per estar composta principalment
per polímers d’acrilonitril, en un percentatge de com a mínim el 85% de
l’estructura total. Les fibres que estan compostes per un mínimament per un
10% d’acrilonitril, són molt compactes, la qual cosa dificulta la seva fabricació.
Normalment, a les fibres acríliques també se’ls afegeix un comonòmer per
facilitar les seves propietats de tintat. Aquestes fibres no tenen fórmula
general, però el més acceptat seria la fórmula de l’acrilonitril (C 3H3N). Les fibres
acríliques s’obtenen generalment a partir de la reacció del cianur d’hidrogen i
l’acetilè. Un cop aconseguida la matèria es comença amb el procés de
fabricació, en el que hi ha dos tipus, el filat en sec, amb dissolvents, i el filat
humit. En el filat amb dissolvent es comença amb la dissolució dels polímers en
una substància com la dimetilformamida, després es dona el seu
condicionament a aire calent on el dissolvent s’evapora i queda restant la
substància sòlida, posteriorment es posa el sòlid en una filadora que fon aquell
sòlid i cau per les reixetes en forma de fils força gruixuts, finalment aquests fils
es posen en aire calent (400º) que expulsa el solvent el qual solidifica als
filaments, després es dona un estirament dels fils que fa que es redueixin de
tres a deu vegades la seva mida principal, i per acabar es posen en els
magatzems perquè es comercialitzin. El filat humit comença com el filat per
dissolvent, amb una dissolució que després és evapora i queda restant la
solució, al següent pas, aquesta solució se submergeix en un bany que conté
un líquid que dissol el dissolvent del polímer, dins d’aquest bany la solució es
bomba i passa per la filadora, que també està submergida, finalment el fil és
extret i immediatament estirat, el solvent s’expulsa del fil i són assecats i
estabilitzats, per acabar s’enrotllen en una cinta i s’emmagatzemen. Els acrílics
s’assemblen bastant a la llana, ja que estructuralment trobem bastants
semblances. Les fibres acríliques, a diferència de la resta de fibres sintètiques,
són bastant menys resistents i fortes. Pel que fa a l’absorció, les fibres
acríliques són bastant poc higroscòpiques, menys que les fibres naturals i les
poliamides, però més que el polièster que és gairebé impermeable. Són molt
elàstiques i tenen un poder de cobriment força gran.

66
També són molt resistents a la llum solar, tenen una resistència de fins a 135º
de calor exposats al sol. És principalment utilitzat a la indústria de la
indumentària, per la seva gran estabilitat tèrmica, el seu tacte suau i lleuger i
la seva fàcil manipulació de tintes. S’utilitza per fer catifes, xandalls, calces,
recobriment de butaques i sofàs. A la construcció s’utilitza làmines de
seguretat, objectes termoestables... I en l’automoció s’utilitza per fabricar
parabrises.

-Estructura de Lewis d’una fibra acrílica

simple, com es veu conté un grup
acrilonitril (C3H3N).

-Exemple de resultat directe de fibres

acríliques quan són finalitzades del
deu procés de fabricació, tenen un
aspecte semblant a la llana.

67
COMPOSTOS DE SILICI:
Els compostos de silici són un grup de substàncies que estan compostes
principalment per silici. El silici és el segon compost químic més abundant a
l’escorça terrestre després de l’oxigen, per tant, suposa una importància molt
gran per la nostra vida. A més, es classifica com a metal·loide i té un nombre
atòmic de 14 amb una representació de (Si). El compost més bàsic i abundant
d’aquest grup és l’òxid de silici (SiO 2) i físicament seria la sorra de la platja, que
en l’escorça terrestre suposa més del 25% de la massa total. Els compostos de
silici es poden presentar en forma cristal·litzada i amorfa. Els que tenen
estructura cristal·litzada, es troben en minerals de color blau grisós amb
brillantor i tenen forma d’octaedre. Els amorfs estan en forma de pols de color
fosc i són més actius que els cristal·litzats. Els compostos d’aquest grup són
ben variats, es poden trobar els silicats, nesosilicats, ciclosilicats, sorosilicats,
inosilicats... Els silicats són els més comuns, solen ser una unió d’àtoms
uniformes a un àtom de silici. En els nesosilicats, l’estructura es disposa en
forma piramidal i el silicat central no comparteix cap àtom d’oxigen amb altres
molècules de nesosilicats. Els ciclosilicats, és bàsicament una agrupació de
nesosilicats que formen una estructura anul·lar. Els sorosilicats són dos
nesosilicats que comparteixen un àtom d’oxigen. I els inosilicats formen una
estructura semblant als polímers en una cadena de silici. En general els
processos per l’obtenció de productes compostos per silici són per condensació
i per addició. El silici s’obté a partir del seu sacsejament en una cambra, on les
impureses s’acumulen en la superfície i el silicat a sota, finalment s’afegeix un
àcid per acabar de purificar-lo. També s’utilitza un procés en el qual la barra de
silici es fon per un extrem i, a poc a poc la calor passa a l’altre extrem de forma
que les impureses s’acumulen en un sol lloc. Els compostos que estan integrats
per principalment silici generalment són semiconductors, és a dir, que la seva
conductivitat varia entre els conductors i els aïllants a temperatura ambient,
tot i que es pot controlar afegint uns dopants. El silici té reacció d’halogenació
amb molta facilitat, és a dir, que reacciona fàcilment amb halurs, aquesta
reacció dona lloc a SiX 4, on la «x» és qualsevol halur. S’utilitzen sobretot en
molts utensilis de cuina i objecte domèstics, com joguines.

68
També tenen importància en el camp de la indústria automòbil, la bricomania i
l’electrònica. En els cotxes és utilitzada com a lubricants de certes peces i en
l’electricitat i electrònica, moltes peces són d’aquest material gràcies a la seva
semiconducció.

Estructura de Lewis de l’òxid de silici, el més

abundant del compostos de silici i un
material força present a la terra.

-La sorra de la platja és un clar exemple de

l'abundància del silici a l’escorça terrestre,
es calcula que hi ha entre un 25-30% de
silici en la sorra, tot i que el component
principal és l’oxigen.

69
SILICONES:
Les silicones són substàncies sintètiques que formen part dels compostos de
silici. Les silicones estan formades principalment d’oxigen i silici que es
disposen de forma que fan polímers, encara que també es pot trobar carboni,
hidrogen... Aquests compostos tenen la característica d'estar formats d’una
combinació de grups orgànics i inorgànics. Les silicones estan formades
principalment per una sèrie de repeticions de siloxans o diòxid de silici, que són
el principal grup estructural de les silicones. La base estructural dels polímers
de siloxans estan constituïdes per silici, les cadenes estan formades per un
esquelet de silici i oxigen, amb grups orgànics enllaçats a un àtom de silici.
Originalment, les silicones són substàncies incolores i inodores, a més,
constitueixen el grup més important dels compostos orgànics de silici, que són
el grup de les substàncies que contenen enllaços covalents en àtoms de silici.
La fórmula general de les silicones és (R2SiO)n, on la lletra «R» pertany a un
grup orgànic, que normalment és el metil, el fenil o l’etil. Les silicones se solen
classificar segons la longitud de les seves molècules i es divideixen en gasoses,
olis, resines i gomes. Les gasoses són les que tenen 10 o menys unitats
bàsiques en la molècula, els olis tenen entre 10 i 100 unitats bàsiques, les
resines de 100 a 500 unitats bàsiques i les gomes de 500 a 2000 unitats
bàsiques. Les silicones es poden obtenir a partir de la polimerització, que es fa
amb els processos de la condensació i l'addició. Normalment, s’obtenen a partir
de compostos com clorosilans, tetraoxisilans... I durant el procés s’allibera una
gran quantitat de clorurs d’hidrogen en gas. La fabricació de silicones
consisteix sobretot en l’emmotllament per injecció i per compressió. La injecció
consisteix a la pressió de la silicona en un motlle, es posa a una alta pressió de
forma que el resultat queda amb la forma del motlle. La compressió consisteix
a posar la silicona en un motlle obert i en altes temperatures, després una
superfície exerceix pressió fins que la silicona adopta la forma del motlle. La
silicona és un material generalment molt resistent a molts ambients i amb molt
baixa reactivitat. Pot suportar temperatures extremes de fins 250º en calor, i
en fred fins -60º, a més té una molt bona resistència al foc. Tenen una gran
impermeabilitat, les silicones són repel·lents de l’aigua, tot i que no
hidrofòbiques i tenen una absorció nul·la de cap líquid.

70
Són resistents al medi exterior, a l’ozó, la humitat i la radiació. Les silicones són
aïllants, és a dir, no poden conduir l’electricitat i té una gran resistència a la
deformació. El seu ús es basa en la cuina, com a motlles de rebosteria i per
envasar aliments, ja que no és tòxica. A la construcció se sol utilitza com a la
pega de peces, com a rajoles o per sòcols i als automòbils s’utilitza com a
lubricant de frens i per a certs cables. A la medicina se li sol donar un ús estètic
més bé, normalment s’utilitza per implants, però sovint hi ha gels i
desinfectants constituïts per silicones. Frederic Kipping va ser el primer científic
a encunyar el terme de silicona, del qual se li considera pioner, ja que va ser el
primer a descobrir els polímers de silicona. Al principi, la silicona no tenia un
gran ús, però des de fa unes dècades la seva demanda no ha deixat
d’augmentar.

-Estructura de Lewis del polidimetilsiloxà, una silicona força

comú, com es pot veure l’àtom central és la silicona, que té
un enllaç covalent.

-Exemple de estructura tridimensional

del polidimetilsiloxà, com es veu
poden formar estructures realment
complexes.

-La silicona és un material molt important, a la

construcció té una gran importància, serveix per
pegar diferents estructures i parts per la
construcció.

71
Conclusió:
En resum, el carboni és un compost vital per la nostra supervivència, sigui dins
del nostre cos o per objectes que ens fan la vida molt més fàcil. Avui dia no
podríem viure sense la tecnologia que s’ha desenvolupat a partir dels
hidrocarburs o els plàstics, ja que ens permeten mobilitzar-nos molt més ràpid i
tenir envasos on mantenir protegit el menjar o altres necessitats. A més, molta
de la nostra roba que tenim a l’armari no existiria de no haver-se inventat la
poliamida, el polièster o les fibres acríliques. Les proteïnes, els glúcids i els
lípids, són essencials per la nostra vida i supervivència, ens aporten energia,
ens protegeixen... Tot això gràcies a l’estructura macromolecular dels seus
polímers. Els àcids nucleics determinen el nostre ADN, que és l'encarregat de
conduir la nostra genètica, com seran les nostres característiques físiques i que
s’encarrega cada cèl·lula.

72
BIBLIOGRAFIA:
https://www.hiru.eus/es/quimica/compuestos-del-carbono
https://es.wikipedia.org/wiki/Carbono
https://es.wikipedia.org/wiki/Hidrocarburo
https://es.wikipedia.org/wiki/Grafito
https://www.ferrovial.com/es/recursos/hidrocarburos/
https://es.coursera.org/lecture/qimica-carbono/cuales-són-las-propiedades-fisicas-de-los-
hidrocarburos-Dt0K2
https://medicina.usac.edu.gt/quimica/hidrocar/alcanos/Introducci_n.htm
https://eadic.com/blog/entrada/hidrocarburos-saturados/
https://www.amarauna.euskadi.eus/es/recurso/hidrocarburos-alifaticos-saturados-concepto-i/
68ba798e-8019-48b3-a4fc-a088fe1b2d48#:~:text=Las%20principales%20propiedades%20de
%20los,los%20hidrocarburos%20de%20cadena%20ramificada.
https://es.wikipedia.org/wiki/Alcano
https://unibetas.com/alcanos-nomenclatura-i-propi
https://unibetas.com/alcanos-alquenos-alquinos/edades/
https://www.socalgas.com/es/stay-safe/methane-emissions
https://es.wikipedia.org/wiki/Metano
https://okdiario.com/curiosidades/propiedades-metano-gas-natural-1038131
https://es.wikipedia.org/wiki/Butano
https://preciogas.com/instalaciones/glp/butano
https://preciogas.com/instalaciones/glp/propano
https://es.wikipedia.org/wiki/Propano
https://es.wikipedia.org/wiki/Octano
https://www.autocasion.com/diccionario/octano
https://www.fórmulacionquimica.com/C8H18/
https://www.laboratoriumdiscounter.nl/es/quimicos/a-z/o/octano/
https://es.wikipedia.org/wiki/Cicloalcano
https://prezi.com/yvy0ksu00l2c/propiedades-fisicas-i-quimicas-de-los-clicoalcanos/#:~:text=Los
%20cicloalcanos%20són%20casi%20totalmente,en%20disolventes%20de%20baja%20polaridad.
https://www.quimicaorganica.net/cicloalcanos.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Hidrocarburo_insaturado
https://www.lifeder.com/hidrocarburos-insaturados/
https://es.wikipedia.org/wiki/Alqueno
https://definicion.de/alquenos/
https://www.studysmarter.es/resumenes/quimica/quimica-organica/alquenos/
https://www.quimicaorganica.org/alquenos.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Alquino
https://www.liceoagb.es/quimiorg/genalquino.html

73
https://es.wikipedia.org/wiki/Cicloalqueno#:~:text=Los%20cicloalquenos%20són%20hidrocarburos
%20cuyas,de%20carbono%2C%20es%20el%20ciclopropeno.
https://hive.blog/spanish/@emiliomoron/cicloalquenospropiedadesyreacciones-qsr9jtgak0
https://coggle.it/diagram/YRQcYYLB6joEuile/t/cicloalcanos%2C-cicloalquenos%2C-cicloalquinos
https://es.wikipedia.org/wiki/Hidrocarburo_arom%C3%A1tico
https://prezi.com/nbmzbtuxolv3/compuestos-aromaticos-sus-propiedades-fisica-quimicas/
#:~:text=PROPIEDADES%20FISICAS&text=Muestra%20muy%20baja%20reactividad%20a,mayor
%C3%ADa%20de%20los%20solventes%20org%C3%A1nicos.
https://www.liceoagb.es/quimiorg/genaromatico.html
https://fisquiweb.es/Apuntes/Apuntes2Qui/Organica2.pdf
https://www.hiru.eus/es/quimica/derivados-oxigenados-de-los-hidrocarburos
https://www.hiru.eus/es/quimica/derivados-nitrogenados-de-los-hidrocarburos
https://es.wikipedia.org/wiki/Alcohol
https://concepto.de/alcoholes/
https://www.products.pcc.eu/es/blog/introduccion-a-los-alcoholes/#:~:text=Los%20alcoholes
%20són%20sustancias%20con,OH%20es%20el%20grupo%20hidroxilo.
http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/06072017/36/es-an_2017070612_9130145/0005/
cac.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Aldeh%C3%ADdo
https://quimica.laguia2000.com/general/propiedades-de-los-aldehidos
https://es.wikipedia.org/wiki/Cetona_(qu%C3%ADmica)
http://ri.uaemex.mx/bitstream/handle/20.500.11799/108478/secme-22844_1.pdf?
sequence=1#:~:text=Una%20cetona%20es%20un%20compuesto,de%20fórmula%20general
%20RR'CO.
https://elsalvador.pochteca.net/que-són-las-cetonas/
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_carbox%C3%ADlico
https://www.uaeh.edu.mx/scige/boletin/prepa3/n8/m9.html#:~:text=Los%20%C3%A1cidos
%20carbox%C3%ADlicos%20són%20compuestos,por%20hidr%C3%B3lisis%20de%20las
%20grasas.
https://www.caracteristicass.de/acidos-carboxilicos/
http://investigacion.izt.uam.mx/aeroespacial/ocwquimorg109i/tarnh2qo109i.pdf
https://es.wikipedia.org/wiki/Amina
https://www.productosmima.com/aminas-i-sus-usos/
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%89ter_(qu%C3%ADmica)
http://acorral.es/solucionario/quimica/eteres.html
http://www2.udec.cl/quimles/archivos/material-teorico/grupofun/eter/eter.htm
https://www.ieciudaddeasis.edu.co/ova/ova/oxigenados/cuatro/polaridad3.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Gl%C3%BAcido
https://www.asturnatura.com/articulos/glucidos/index.php
https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/ecoblog/gherdor/files/2012/10/Gl%C3%BAcidos.pdf
https://es.wikipedia.org/wiki/Monosac%C3%A1rido
https://www.asturnatura.com/articulos/glucidos/monosacaridos.php

74
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2bachillerato/biomol/contenidos6.htm#:~:text=Los
%20monosac%C3%A1ridos%20són%20mol%C3%A9culas%20sencillas,aldeh%C3%ADdo%20o
%20un%20grupo%20cetona.
https://www.biologiasur.org/index.php/142-apuntes-de-biologia/glucidos/325-1-3-2-monosacaridos-
estructura-i-funciones#:~:text=Los%20monosac%C3%A1ridos%20tienen%20gran%20inter
%C3%A9s,respiraci%C3%B3n%20celular%20y%20la%20fotos%C3%ADntesis.
https://cienciadelux.com/2015/06/27/los-polisacaridos/
https://es.wikipedia.org/wiki/Polisac%C3%A1rido
https://www.asturnatura.com/articulos/glucidos/polisacaridos.php
https://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros-tic/29000694/helvia/aula/archivos/repositorio/
0/10/html/lipidos.html#GlossA
https://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%ADpido
https://www.fundaciondiabetes.org/sabercomer/392/los-lipidos#:~:text=Cada%20uno%20tiene
%20unas%20funciones,org%C3%A1nicos%20como%20%C3%A9ter%20y%20cloroformo.
https://www.ocu.org/salud/bienestar-prevencion/informe/trigliceridos-que-són
https://es.wikipedia.org/wiki/Triglic%C3%A9rido
https://e1.portalacademico.cch.unam.mx/alumno/quimica2/unidad2/grasas/trigliceridos
https://espanol.libretexts.org/Quimica/Qu%C3%ADmica_Introductoria%2C_Conceptual_i_GOB/
Libro%3A_Qu%C3%ADmica_para_la_Salud_Aliada_(Soult)/14%3A_Mol%C3%A9culas_Biol
%C3%B3gicas/14.02%3A_L%C3%ADpidos_i_Triglic%C3%A9ridos
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_graso_insaturado
https://biologia-geologia.com/biologia2/3211_acidos_grasos_saturados_e_insaturados.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Prote%C3%ADna
https://www.uv.es/tunon/pdf_doc/proteinas_09.pdf
https://sites.google.com/site/bioquimicaglpn/proteinas
https://www.ucm.es/data/cont/media/www/pag-56185/02-Estructura%20de%20los
%20%C3%A1cidos%20nucl%C3%A9icos.pdf
https://es.wikipedia.org/wiki/%C3%81cido_nucleico
https://concepto.de/acidos-nucleicos/
https://www.uv.es/tunon/pdf_doc/AcidosNucleicos_veronica.pdf
https://www.areatecnologia.com/LOS%20PLASTICOS.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1stico
https://responsabilidadsocial.net/plasticos-que-són-caracteristicas-tipos-i-reciclaje/
https://www.ingenieriaquimica.net/articulos/395-principales-metodos-de-extraccion-del-petroleo
https://www.quiminet.com/articulos/la-obtencion-o-fabricacion-del-plastico-17163.htm
https://es.wikipedia.org/wiki/Policondensaci%C3%B3n
https://www.aristegui.info/que-són-los-termoplasticos/
https://es.wikipedia.org/wiki/Termopl%C3%A1stico
http://cerezo.pntic.mec.es/rlopez33/tecno/tercero/plastico/contents/trmoplas.html#:~:text=Es
%20una%20sustancia%20transparente%20que,como%20los%20disolventes%20en%20general.
https://bsdi.es/fabricacion-de-termoplasticos/#:~:text=El%20moldeo%20por%20inyecci%C3%B3n
%20de,extrae%20el%20producto%20pl%C3%A1stico%20acabado.

75
https://es.wikipedia.org/wiki/Pl%C3%A1stico_termoestable
https://www.hufschmied.net/es/materiales/plasticos/duroplasticos/
http://www.ambicar.com/blog/plasticos-termoestables-o-termoendurecibles-o-duroplasticos
https://lamateriadelsaber.wordpress.com/2016/02/08/fabricacion-con-termoestables/
https://www.infinitiaresearch.com/noticias/elastomeros-que-són-tipos-i-aplicaciones/
https://es.wikipedia.org/wiki/Elast%C3%B3mero
https://tecnologiadelosplasticos.blogspot.com/2011/10/calandrado.html
https://kemtron-emc.com/es/manufacturing/extrusion-de-elastomeros/
https://es.wikipedia.org/wiki/Pol%C3%ADmeros_sint%C3%A9ticos
https://bsdi.es/diferencia-polimeros-sinteticos-i-naturales/
https://concepto.de/polimeros/
https://cienciadelosmateriales.weebly.com/obtencioacuten1.html
https://www.definicionabc.com/general/fibras-sinteticas.php
https://es.wikipedia.org/wiki/Fibra_sint%C3%A9tica
https://kary0.webnode.mx/microfibra-de-poliamida/propiedades-i-caracteristicas/#:~:text=Tienen
%20una%20gran%20capacidad%20de,que%20las%20hace%20sumamente%20higi
%C3%A9nicas
https://www.google.com/search?
q=fórmula+del+poliester&rlz=1C1GCEU_en___ES974&oq=form&aqs=chrome.0.69i59l3j69i57j0i13
1i433i512j46i131i433i512j69i60j69i61.3064j0j7&sourceid=chrome&ie=UTF-
8&safe=active&ssui=on
https://es.wikipedia.org/wiki/Poli%C3%A9ster
https://textilon.es/2016/04/14/el-poliester-en-prendas-deportivas-i-merchandising/
https://www.pslc.ws/spanish/pet.htm#:~:text=Los%20poli%C3%A9steres%20tienen%20cadenas
%20hidrocarbonadas,grupos%20etileno%20y%20grupos%20tereftalato.
https://kary0.webnode.mx/poliester/proceso-de-obtencion/#:~:text=Las%20fibras%20de%20poli
%C3%A9ster%20se,importantes%20de%20la%20industria%20textil.
https://www.intorsa.es/es/noticias/5/como-se-fabrica-el-poliester.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Poliamida
https://plasticosascaso.es/que-es-la-poliamida/
https://www.resinex.es/tipos-de-polimeros/pa.html#:~:text=Las%20poliamidas%20són%20pol
%C3%ADmeros%20de,un%20%C3%A1cido%20ad%C3%ADpico%20con
%20hexametilendiamina.
http://1fibrassinteticasyespeciales.blogspot.com/2014/04/obtencion-de-la-poliamida.html
https://dynapro3d.com/propiedades-de-la-poliamida/
http://fibrologia.blogspot.com/2013/04/fibra-acrilica_8.html
http://fdbfibras.blogspot.com/p/acrilico.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Fibra_acr%C3%ADlica
http://todosobrelasfibrassinteticas.blogspot.com/2013/04/acrilico.html
https://es.wikipedia.org/wiki/Silicio

76
https://espanol.libretexts.org/Quimica/Qu%C3%ADmica_Inorg%C3%A1nica/Mapa%3A_Qu
%C3%ADmica_Inorg%C3%A1nica_(LibreTextos)/08%3A_Qu
%C3%ADmica_de_los_Elementos_del_Grupo_Principal/8.07%3A_Grupo_14/8.7.04%3A_Qu
%C3%ADmica_del_Silicio_(Z%3D14)
https://www.mundo-bricolaje.es/blog/propiedades-i-caracteristicas-de-la-silicona/
https://www.ravanetto.com/blog-ravanetto/que-es-i-propiedades-silicona/
https://es.wikipedia.org/wiki/Silicona
http://www.ub.edu/cmematerials/es/content/silicona#:~:text=Las%20silicona%20tambi%C3%A9n
%20se%20llaman,el%20metil%2C%20etilo%20o%20fenilo.
https://www.merefsa.com/es/empresa/procesos/proceso-moldeo.html
https://www.merefsa.com/es/empresa/procesos/proceso-moldeo.html

77