LÍPIDS

1.Les propietats del lípids

Els lípids són biomolècules orgàniques formades sempre per C, H, O i, en alguns casos,
P, N i S. Constitueixen un grup molt heterogeni, i tenen en comú les propietats següents:
● Són poc o gens solubles en aigua i en dissolvents polars, però solubles en
dissolvents apolars com l’éter o el benzé.
● Tendeixen a ser hidròfobs per la menor proporció d’oxigen.
● Són untosos al tacte i poc densos.
● Són substàncies reduïdes, per això quan s’oxiden alliberen molta energia.

1.2. La classificació dels lípids

Se poden classificar segons si contenen àcids grassos o no en l’estructura molecular, en
saponificables i insaponificables.
-Saponificables: Àcilglicèrids o acilglicerols, cèrids, fosfolípids i glicolípids.
-Insaponificables: Terpens, esteroides o esterols i prostaglandines.

1.3. Les funcions dels lípids

Energètica. Molts són dipòsits de reserva d’energia per ser reduïts i liposolubles.
Transportadora. Alguns formen complexes amb proteïnes que ajuden a dispersar i
solubilitzar el greix.
Aïllant i protectora. El teixit adipòs d’alguns animals els serveix d’aïllant tèrmic i amortidor
dels colps.
Estructural. Components de les bicapes lipídiques de les membranes biològiques.
Absorció d’energia. Alguns són pigments que absorbeixen llum.
Vitamínica i hormonal. Moltes vitamines i hormones són lípids o derivats.

2. Els àcids grassos

Són àcids orgànics monocarboxílics amb una cadena hidrocarbonada lineal i un grup
carboxil terminal, tenen un nombre parell d’àtoms de C, que sol estar comprés entre 12 i
24.Poden ser:

Saturats: Sense dobles enllaços, per tant, rectes . Tª de fusió elevades i sòlids a Tª ambient.
Ex: Palmític i esteàric

Insaturats: Amb tantes flexions como dobles enllaços tinguen. Tªfusió baixa i líquids a
Tªambient
-Monoinsaturats un doble enllaç. Ex: Oleic
- Poliinsaturats diversos dobles enllaços. Ex: Linoleic
2.1. Les propietats dels àcids grassos
-Són molècules amfipàtiques amb dues zones, una polar hidròfila i una altra hidròfoba:
l’extrem carboxil (–COOH) és hidròfil, constitueix una espècie de cap polar que mante el
contacte amb l’aigua; mentre que la cadena hidrocarbonada constitueix una cua
hidrofoba apolar que no mante contacte amb l’aigua.
A consequència d’açò si tirem en l’aigua unes gotes d’àcids grassos es forma en la
superficie una película i en el sinus unas gotes anomenades micel·les.

-Las cadenes d’àcidos grassos estableixen entre elles enllaços de Van der Waals. Com
més llarga és la cadena, més alta es la temperatura de fusió de l’àcid, ja que el nombre
d’enllaços de Van der Waals que s’hi estableixen aumenta i es necessita més energia per
trencar-los. La presència de dobles enllaços disminueix la temperatura de fusió de l'àcid
gras, perquè els dobles enllaços produeixen inclinacions en les cadenes, dificultant així
les unions per forces de Van de Waals entre elles.

-Formen ésters amb alcohols i produeixen aigua (esterificació)

àcid + alcochol → éster + aigua
Ex: àcid palmític + propanol → palmitat de propil + aigua

-En presencia d’una base forta, com hidròxid alcalí (NaOH o KOH) es produeix la
saponificació. Se formen molècules de sals sòdiques o potàssiques dels corresponents
àcids grassos, denominades sabons.
éster + sal → sabó + alcohol
Ex: palmitat de Na sabó

3.Lípids amb funcions de reserva energètica i protectora

3.1. Els acilglicèrids o acilglicerols
Els acilglicerols sòn ésters d’acids grassos i glicerina, s’esterifiquen una, dues o tres
molècules d’àcids grassos amb el alcohols de la glicerina. Segons el nombre de molècules
d’àcids grassos que s’hi esterifiquen, se’n diferèncien tre grups: monoacilglicerols,
diacilglicerols i triacilglicerols. Els més comúns són els triacilglicerols, anomenats també
greixos neutres.

A temperatura ambient els greixos poden ser:

Líquids. S’anomenen olis i contenen àcids grassos insaturats en la molècula, com l’oli dels
fruits d’algunes plantes, olives, i llavors , pipes de gira-sol i els greixos dels peixos.
Ex: oli d’oliva, de gira-sol
Sòlids. S’anomenen sèus i mantegues i contenen àcids grassos saturats en la molècula.
Abunden en els animals.I l’oli de palma. Ex: oli de palma i mantega de porc
 ➔ Funcions dels greixos
-Reserva energètica. Són utilitzats per la majoria de les cèl·lules com a combustibles, per
obtenir energia mitjançant l’oxidació. El seu valor energètic és de 9Kcal /g, mentre que els
glúcids i pròtids aporten 4Kcal/g.

-Aporeten aïllament tèrmic i protecció mecànica. Alguns animals homeotermes que

viuen en climes freds el seu greix es troba sota la pell per aïllar el fred.

3.2. Els cèrids

Es formen en esterificar-se un àcid gras de cadena llarga amb un monoalcohol també de
cadena llarga. En general són sòlids i insolubles en aigua, perquè tenen els dos extrems
hidròfobs; per aquesta raó, tenen funció impermeabilitzant i protectora.
Ex: cera de les abelles i la lanolina
àcid gras + alcohol cadena llarga → cera

4.Els lípids estructurals de les membranes

4.1. Bicapes, micel·les i liposomes
Els fosfolípids i els glicolípids són substàncies amfipàtiques capaces de formar diverses
estructures quan es troben en un medi aquós. Aquestes estructures es formen perquè els
grups hidròfils se situen cap a l’exterior en contacte amb l’aigua, interaccionant amb ella
mitjançant enllaços d’hidrogen; mentre que els grups hidròfobs queden cap a l’interior de
l’estructura, interaccionant entre ells mitjançant forces de Van der Waals. Aquestes
estructures són les bicapes lipídiques, les micel·les i els liposomes.

-Les bicapes lipídiques. Són estructures en forma de làmines, que separen dos medis
aquosos i la base estructural de totes les membranes cel·lulars. Les zones hidròfiles se
situen cap a l’exterior en contacte amb l’aigua que hi ha a cada costat de la bicapa i les
zones hidròfobes cap a l’interior.

-Les micel·les. Són estructures amb forma més o menys esfèrica.

-Els liposomes. Són unes formacions vesiculars, obtingudes al laboratori. Estan formades
per bicapes lípidiques. En elles es poden introduir diverses substàncies per incorporar-les a
les cèl·lules.

4.2. Els fosfolípids

Estan formats per un o dos àcids grassos, un alcohol, una molècula d’àcid fosfòric i un
compost polar, un aminoalcohol.

➔ Els glicerofosfolípids o fosfoglicèrids

Són derivats de l’àcid fosfatídic, el qual està format per una molècula de glicerina que
esterifica dos dels seus grups alcohòlics amb dues molècules d’àcids grassos i el tercer
grup alcohòlic l’esterifiquen amb l’àcid fosfòric. Els glicerofosfolípids es formen esterificant
l’àcid fosfòric de l’àcid fosfatídic amb un compost polar. Ex: fosfatidicolona

➔ Els esfingolípids
Es formen per la unió d’una ceramida (que és la unió d’una esfingosina amb un àcid gras
de cadena llarga) a una molècula d’àcid fosfòric i a un aminoalcohol (la colina o
l’etanolamina). Ex: la esfingosina

4.3. Els glicolípids

Són lípids saponificables. Es formen per la unió de la ceramida (àcid gras+ espingosina) i
un glúcid mitjançant un enllaç O-glucosídic. Contenen un o més glúcids, que poden ser
monosacàrids o oligosacàrids. Segons com sigui el glúcid, es diferencien en:
- Cerebròsids: un sol sucre, glucosa o galactosa, unit a la ceramida.
- Gangliòsids: el glúcid es un oligosacàrid, freqüentment ramificat.

4.4. Els esteroides

Són lípids no saponificables. Deriven del ciclopentanoperhidrofenantrè, anomenat
també esterà o gonà. Es diferencien pel nombre, la posició dels dobles enllaços i la
presència en distintes posicions dels diferents grups funcionals.

➔ El colesterol
Està present en les membranes cel·lulars, regula la fluïdesa. És una molècula voluminosa
i rigida que disminueix la fluïdesa de la membrana. En el plasma sanguini es troba formant
lipoproteïnes. Es pot ingerir en la dieta o produïr-se pel fetge. És un precursor d’altres
esterols. Si se’n troba en excés en el torrent sanguini, es diposita en forma de plaques en
les parets de les artèries, i origina el que es coneix com a arterioesclerosi.
5. Els lípids amb altres funcions
Altres funcions del lípids:
Alguns són cofactors enzimàtics que intervenen en les reaccions de transferència
d’electrons. D’altres són pigments captadors de llum en la visió i en la fotosíntesi. Uns
quants actuen com a biocatalitzadors (vitamines A, E i D) de les hormones sexuals i
adrenocorticals, i de les prostaglandines.
Aquestses lípidis formen tres grups: els terprens, els esteroides i la protasglandina.

5.2. Els terpens

Són lípids insaponificables, ja que no contenen àcids grassos. També s’anomenen
isoprenoides, ja que es formen per la unió d’un o mès isoprens. Poden tenir una
estructura lineal o cíclica. Alguns són pigments pels dobles enllaços conjugats.

Depenent el nombre de isoprens poden ser:

-Monoterpens: formats per dos isoprens. Són la majoria de les essències vegetals com el
mentol, geraniol…
-Diterpens: formats per 4 isoprens. Són la vitamina A, E i K.
-Triterpens: formats per 6 unitats de isoprens. És l’esqualè, precursor del colesterol.
-Tetraterpens: formats per 8 isoprens. Són pigments vegetals com els xantofil·les
(pigmenten marró) i els carotens (pigment ataronjat).

5.3. Els esteroides

Són derivats del ciclopentanoperhidrofenantré o esterà.
-Vitamina D. Regula el metabolisme del Ca i del P, i la seua absorció intestinal. La
manca d’aquestes vitamines produeix raquitisme en infants i osteomalàcia en adults.
-Els àcids biliars. Es formen en el fetge a partir del colesterol; el més important és l’àcid
còlic. Les sals d’aquests àcids formen part de la bilis, i la seua funció és la d’emulsionar
els greixos dins l’intestí.
-Hormones sexuals. Regulen el funcionament i l’aparició dels caràcters sexuals
secundaris. Són la testosterona i la progesterona.

5.4. Les prostaglandines

Deriven de la ciclació d’àcids grassos insaturats de 20 C i regulen activitats
metabòliques a nivell local com la resposta inflamatòria.