LES CONSTITUCIONS DEL S.

XIX

Una constitució és un principi fonamental en el qual es basa un Estat per a governar. En la

constitució es troben totes les característiques de l’estat vigent, els drets i les llibertats
socials. Les constitucions són de idiologia liberal, i es una norma bàsica d’un estat
democràtic. Durant el segle XIX a Espanya va haver una gran alternança en les
constitucions ja que depenent de quin govern estaba vigent hi havia una constitució o un
altra. Les diferents constitucions que van haver són la del 1812, 1837, 1845, 1869 i 1876.
Totes aquestes constitucions són centralistes.

Ens situem en el nucli temàtic del antic règim i la seua crisis. Després de l’abdicació de
Bayona de Carlos IV i Ferran VII, Espanya va mantindre entre 1808 i 1814 una dualitat de
poders on van conviure traumaticament una guerra liderada pel rei Josep I, anomenada la
guerra de la independència. Aprobada per les Corts de Cádiz el 19 de març de 1812, es va
crear la primera constitució espanyola coneguda com a “La Pepa”, de caràcter liberal per
part dels exaltats. Aquesta constitució incorpora la clàsica divisió tripartida de poders,
restringeix el poder del rei, conte una detallada exposició de drets i llibertats individuals, la
sobirania era nacional i el sufragi universal indirecte. El Parlament es unicameral. Existia la
confesionalitat de l’estat, la religió que es defensava era la cristiana per ser el grup més
nombrós, i es considerada la constitució més religiosa. S'estableix la independència de les
Corts respecte al rei. Esta Constitució va tindre una vigencia molt curta. Ferran VII torna a
Espanya el 22 de març de 1814 i va declarar nula la Constitució i tota la legislació de les
Corts.
Aquesta Constitució va estar vigent anys després com del 1820 fins el 1823 al trienni liberal,
i del 1836 a 1837.

La següent Constitució que es va crear va ser la de 1837, durant el nucli temàtic de la

construcció de l’estat liberal, i va estar vigent des del 1837 fins al 1845, mentre estaven al
càrrec els liberals progressistes. Es va elaborar durant un context de guerra civil carlina
entre els defensors de Carles el germà de Ferran VII i els liberals a favor de Isabel II i la
Regència de Maria Cristina. Aquesta Constitució va comprendre el regnat d’Espartero. És
de caràcter liberal progresista. La sobirania era nacional, hi havia divisió de poders i el
sufragi era censitari. Defenia la igualtat, la seguretat de la societat del moment, la propietat
privada, la llibertat d’expressió, de reunió i d'associació. La cambra era bicameral. En el
context d’aquesta constitució el Estat no es definía com a religiós, però es reconeixia la
seua pràctica.

En el moment en que els modertats van arribar al poder de nou, van declarar nula la
Constitució de 1837 i van crear la seua propia constitució que recull els seus ideals. La
Constitució va ser creada a l’any 1845 i va estar vigent fins al 1868, era de ideologia liberal
moderada. Aquesta constitució compren el regnat d’Isabel II, que dona sempre el poder als
moderats. No hi havia divisió de poders, el sufragi era censitari i la soberanía era
compartida entre el rei i les Corts. Les llibertats individuals eren igual que les de 1837, pero
regulades per les lleis posteriors més restringents. La cambra era bicameral, i l’estat era
confesional, la pràctica religiosa tenía que ser catòlica.
El pronunciament dirigit per Juan Bautista Topete en Càdiz a mitant de septembre de 1868,
amb la finalitat de acabar amb el regnat de Isabel II i la monarquia dels borbons, va
conseguir en pocs dies i amb el suport de Prim i Prats, enviar a l’exili a la reina Isabel II.
Durant el Sexeni Democràtic comprés entre 1868 i 1874, es va viure una intensa etapa de
canvis polítics. Obligada la reina Isabel II a abdicar i abandonar el país per la revolta del
general Prim, es va aprovar una nova Constitucio el 6 de juny de 1869, accedint al tro
d’Espanya Amadeu de Saboya. Una Constitució progressista, amplia, moderna, innovadora,
que pretendía connectar les institucions polítiques i socials dels espanyols amb els
equivalents més avançats d'Europa.
Assassinat el general Prim i destronat Amadeu de Saboya el 11 de febrer de 1873 se
proclama en Espanya la Primera República. El Colp d’Estat del general va posar fi a la
primera república once mesos després, en gener de 1874, abans de que les Corts
aprobaren la nova Constitució.
La Constitució del 6 de juny de 1869 representa el primer model democràtic de l’Espanya
contemporànea. El caràcter electiu de ambdues cambres parlamentàries, la preocupació per
la independencia del poder judicial, i sobretot, el reconeixement del sufragi universal per als
homes de més de 25 anys. La Constitució tenia divisió de poders i la sobirania era nacional.
Hi havia llibertat de cultes. La renuncia de Amadeu I al tro espanyol va provocar la irregular
proclamació de la primera República en febrer de 1873.

La constitució de 1876 va ser creada en l’ època de la Restauració Canovista, nou règim

polític que pretenia acabar amb els errors d’Isabel II i amb la inestabilitat política. Va estar
vigent des de l’any 1876 fins al 1923, va ser la més durà fins a eixe moment ja que intenta
introduir aspectes que puguen ser acceptats per la oposició, per la qual cosa va ser més
duradera. En ella se va potenciar de forma explícita el paper de la monarquía, i él rexaç a la
volta dels temps anteriors. Aquesta constitució es conservadora. No hi havia divisió de
poders, i la soberanía era compartida. Els drets individuals eren iguals que els de 1869 però
regulats per lleis posterior. La cambra era bicameral i l’estat era confesional, pero hi havia
tolerancia en la pràctica de les diverses religions.
CLAUDIA SESÉ ESPERT