You are on page 1of 2

Berta Naranjo 2 batx B

PACTE D’OSTENDE

Aquesta és una font primària de contingut polític. La seva forma és de pacte i el text
és un fragment d'aquest. La data és el 5 de juliol de 1867 i els autors són 45, tant
representants del partit demòcrata com del progressista, encara que l'impulsor
d'aquest pacte i, per tant, el més important va ser Joan Prim i Prats, un militar i
progressista català el qual va ser president de govern l'any 1869. El destinatari
d'aquest acord són els propis membres dels dos partits polítics, és privat, ja que
tracta d'un pacte privat el qual no pot ser descobert per la reialesa i, per tant, és
personal. La seva finalitat és treure a la família Borbó com a família espanyola
monàrquica per excel·lència, és a dir fer fora a la reina Isabel II.

El text està dividit en 3 acords i una breu frase que inicia el pacte. En el primer acord
comença dient que l'objectiu principal d'aquesta reunió i revolució és posar fi a la
monarquia dels borbons. El següent punt tracta dels dos dogmes dels partits, per
una banda, el sufragi universal per als demòcrates i per altra banda per als
progressistes el dret del "plebiscito" el qual fa referència a un procediment jurídic en
el qual una llei o assumpte se sotmet a votació popular, és a dir sobirania nacional,
en els dos casos el poble té el poder. Aleshores parla d'escollir per votació universal
masculina algun d'aquests dos sistemes polítics, "plebiscitos" o Corts Constituents, i
així doncs a partir d'aquest escollir la forma de govern que s'ha d'establir a Espanya.
Continua dient que si després d'aquestes votacions surt la monarquia com a sistema
de govern aquesta ha de ser d'una dinastia diferent de la dels Borbons. Per últim, el
segon acord parla de què mentre no hi ha cap forma de govern escollida s'han de
respectar uns drets i llibertats, com la llibertat d'impremta i el dret a reunir-se perquè
així el poble pugui informar-se i actuar de la forma més convenient i que aquests no
es trauran mai fins que hi hagi un canvi. Per finalitzar tenim l'acord 3 el qual reconeix
com a cap i director militar d'aquest moviment al general Joan Prim.

Aquest text es troba en el període del regnat d'Isabel II (1833-1868). Quan Isabel II
arribà al tron el poble ja es troba descontenta pels escàndols de la seva mare és per
això que no és molt ben rebuda. Durant el seu regnat s'implanta una constitució
liberal (1830-1874) amb la qual es deixa enrere l'absolutisme. En aquest sistema
només participa un 2% per cent de la població i la inestabilitat que hi havia en els
governs provoca un desinterès molt gran en la població. Hi ha una sèrie de
descontents i crisis de la població que faran que aquesta s'ajunti per fer fora a la
reina, aquestes crisis seran tant econòmiques com polítiques. Per una banda, en
l'economia ens trobem amb una gran crisi del capitalisme cap a l'any 1860 on la
inversió per part dels bancs a tota Europa serà limitada a més a més de la no
rendibilitat del ferrocarril a Espanya, la crisi de subsistència tèxtil a Catalunya i la
crisi de subsistència en 1866, conflictes que provoquen violència social i atur al país.
Per l'altra banda tenim els altercats polítics, Isabel II ignorarà durant tot el seu regnat
als progressistes cosa que fa que l'any 1866 el Partit Progressista amb el seu cap
Berta Naranjo 2 batx B

Joan Prim es retiri de les eleccions, i com li donen la possibilitat de fer un canvi
mitjançant el diàleg recorrien a la força i altres vies alternatives per aconseguir el
poder, com el Partit Progressista ja es trobava fora del sistema decideix unir-se amb
el Partit Demòcrata i crear el pacte que estem comentant en 1867 i el pacte de
Brussel·les en 1868. Gràcies a aquest pacte es fa la revolució Gloriosa el 18 de
setembre del 1868, en la qual apareixen pronunciaments militars amb el lema "Viva
España con Honra". Es creen juntes revolucionàries en les quals legislen noves lleis
com la separació de l'església i estat, el repartiment de terres i en alguns casos
proclamen la república. Els unionistes i progressistes no voldran una república i
crearan doncs un govern centrista, on el general Serrano serà el regent i el General
Prim el president de govern, aquest només voldrà fer fora a la reina Isabel II. L'any
1869 es crearà una nova constitució més revolucionària que l'anterior i Joan Prim
serà proclamat president del país, degut aquesta última decisió el seu govern rebrà
múltiples amenaces de distints grups socials.
Espanya es troba sense rei i en mig d'un caos i és per això que decideixen posar a
Amadeu de Savoia com a rei d'Espanya del 1871 fins al 1873 que com no té cap
mena de suport abdica. En aquest moment Espanya es troba sense rei i no troben
més candidats és per això que s'inicia la Primera República a l'11 de febrer de 1873
posada en marxa pels republicans a l'aconseguir vots. Alguns sectors com els
populars posen les seves esperances en aquesta nova república, però altres com
els monàrquics només aprofiten per fer temps i organitzar el retorn dels borbons.
Després de diversos conflictes el 29 de setembre de 1874 es tornarà a instaurar la
monarquia dels borbons amb Alfons XII, el fill d'Isabel.

Després de veure la contextualització del text podem veure que durant aquesta
època els ciutadans espanyols es troben contínuament descontents amb el seu
govern. Encara que existeixen diversos corrents de pensament totes volen el mateix
que és fer fora a la reina Isabel II, finalment aconsegueixen posar-se d'acord i
realitzar el seu objectiu. Podem traspassar aquesta situació actualment salvant les
distàncies, ja que, avui dia molts grups socials tenen el mateix fi amb les seves
idees, però no són capaços de posar-se d'acord per fer res i això produeix una
insatisfacció encara més gran. En aquesta època van ser capaços de posar-se
d'acord i crear aquest pacte encara que ja feia molts anys que suportaven tota mena
de descontents socials, a més a més podem observar que aquest esforç tampoc va
servir de molt pel fet que anys més tard com he dit al context es torna a instaurar la
monarquia de la dinastia borbònica, justament el fet que cap grup social menys els
monàrquics volia que ocorre. El text és molt subjectiu i autèntic, ja que els dos
partits estan creant aquest acord d'amagat i amb la idea que Isabel II no era bona
com a reina argument vàlid per només unes classes socials que es trobaven
d'acord. La importància històrica resideix en el fet que a sobre que fan fora a la reina
Isabel II aconsegueixen arribar a la Primera República espanyola.

You might also like