Berta Naranjo Història 1r trimestre 2n batxB

MANIFEST DELS PERSES

En primer lloc, aquesta font és una font primària, de caràcter polític, està en forma de
manifest i està redactada el 12 d'abril de 1814. Els seus autors són els pereses, aquests
foren un grup d'absolutistes, uns 200.000 aproximadament, els quals van entregar aquest
manifest al rei Ferran VII d'Espanya, en el seu viatge cap a Madrid. És privat, oficial i
nacional. La seva finalitat és restaurar l'absolutisme al país.

El manifest es divideix en articles el primer que trobem en aquest fragment és l'article 1.

Aquest parla del fet que els perses passen cinc dies de dol després de la mort de qualsevol
rei d'Espanya i deixen de banda qualsevol cosa que passa al país en aquests cinc dies,
inclòs són capaços de no posar a un altre rei en aquests dies. Aquest inici de l'article és una
llegenda, ja que en veritat els perses no feien cap mena de dol per la mort d'un monarca.
Continua dient que durant el temps que el rei no ha estat al regne han fet tot el contrari als
cinc dies de dol, amb absència del rei no han respectat les seves reformes, han fet unes de
noves i han canviat el sistema que hi havia. Ara es troben amb un congrés que no vol el que
els perses, les províncies i l'antic rei volen. És per això que creuen que és important fer
saber que la població no vol aquest sistema i manifestar-lo.
En el següent article el 134, parla de què la monarquia absoluta està lligada a la llei divina,
és a dir, que el rei és escollit per Déu, a més a més també està lligat a la justícia i les regles
de l'estat. Parlen de l'origen de la monarquia absoluta i com aquesta va ser acceptada fins a
l'actualitat, d'altra banda, parla de per què aquesta s'ha de continuar exercint, diu que els
súbdits deuen tota obediència possible als monarques. A més a més, obliga a obeir aquells
que es neguen i termina afirmant que fins i tot els polítics més savis prefereixen la
monarquia absoluta abans que un altre tipus de govern.
El manifest termina amb un paràgraf que demana al rei que no li doni valor a la Constitució
de Cadis ni les corts actuals perquè no han estat aprovades per ell i, per tant, invoqui les
corts de la manera que es feia abans, és a dir amb les lleis antigues.

El període d'aquest manifest és l'Antic Règim més concretament el 1814 amb la tornada de
Ferran VII com rei d'Espanya. Els antecedents d'aquest text comencen quan Carles IV
comença a regnar, el fill de Carles III no voldrà regnar i, per tant, designarà a una persona
perquè regni per ell, aquesta serà Manuel de Godoy, el millor amic de la reina. Durant el
regnat de Carles IV, Lluís XVI de França serà executat cosa que fa que molts països
europeus declarin la guerra a França. Espanya serà derrotada ràpidament per França i
signarà la Pau de Basilea l'any 1795, la qual diu que Espanya serà subordinada per França.
Napoleó l'actual emperador de la república francesa voldrà annexionar-se amb la península.
Godoy i Carles IV signaran el tractat de FontaineBleau el qual permetrà a les tropes
franceses passar per Espanya per atacar a Portugal, tot anirà perfecte fins que les tropes
franceses decideixen posicionar-se a les ciutats importants del país. La família reial marxarà
de la capital i allà el fill del rei, Ferran VII donarà el seu cop d'estat.
Carles IV demana ajut a Napoleó aquest convocarà a ell i al seu fill a Baiona per a parlar,
però obligarà Carles a abdicar a favor del germà de l'emperador Josep Bonaparte.
Josep Bonaparte serà el rei d'Espanya aquest "crearà" la "constitució" de Baiona on tindrà a
bastants liberals del seu costat, aquesta constitució no naixerà del poble i l'única cosa que
farà serà que Josep no aconseguirà ser un rei popular. Mentre Josep I continua al tron es
crearan les Corts de Cadis i una nova constitució en el 1812, es convocaran corts i un
Berta Naranjo Història 1r trimestre 2n batxB

parlament es crearà basat en la sobirania nacional popular, es crearan juntes i les corts es
reuniran l'any 1810. El 1812 es crearà una constitució aquesta vegada si feta pel poble on la
monarquia tindrà un poder limitat i es divideixen els poders judicials, legislatius i executius.
Es fan vàries reformes de tots els àmbits fins al 1814 quan Ferran VII es convertirà en rei
d'Espanya. Li demanaran en 1814 que torni a Espanya, concretament a Madrid, perquè juri
la constitució anomenada "La Pepa" i fins que no ho faci no el reconeixeran com rei. Ferran
VII anirà cap a Madrid, però primer passarà per ciutats com Barcelona i València. A València
un grup absolutistes anomenats perses li donaran el manifest, el rei o llegirà i com a ofrena
els perses li regalaran al monarca tot el seu exèrcit. En aquests moments Ferran VII ja es
troba totalment preparat per anar cap a Madrid i no jurar cap constitució. A la capital
expulsarà, executarà o detindrà als liberals que s'oposin i aunlarà la constitució i l'obra de
les corts, en aquest moment és quan Espanya torna a l'absolutisme.

El text no té bastant importància històricament, amb aquest podem veure com a pesar de
totes les desigualtats que una monarquia absoluta té, hi havia molta ciutadania que preferia
un govern absolutista a un liberal, a més a més la seva importància també resideix en el fet
que gràcies a aquest document el rei Ferran VII va aconseguir detenir la constitució i les
corts de Cadis i mantenir l'Antic Règim. Es podria dir que l'única importància que té el text
és que Espanya va tornar enrere històricament i va deixar de banda tots els avenços que la
societat havia fet i és per això que el text no té cap mena d'importància major que aquesta.
És un text molt subjectiu i autèntic, els perses es basen únicament en la idea de la
monarquia absoluta i el seu únic objectiu és que al rei li agradi i així assoleixin restaurar
l'absolutisme.