1. Descriviu el tipus de fonts utilitzades.

Per una banda, el document 1 és font primària ja que manté informació original, és a
dir, no s'ha modificat posteriorment per investigadors o investigadores. A més, la
seua naturalesa és política perquè tracta d’un manifest dels diputats, concretament
seixanta-nou, de les Corts dirigit a Ferran VII (o com diu en el text “la V.M”) pel seu
retorn a Espanya. Aquest document polític s’anomena “el Manifest dels Perses” i va
ser publicat el 12 d’abril de 1814, durant el Sexenni absolutista.

Per l’altra banda, el document 2, també és font primaria pel seu testimoni original i
sense ser modificat més endavant. La seua naturalesa és de caràcter jurídicopolític
perquè tracta d’un decret publicat pel rei Ferran VII cap al poble espanyol. En aquest
document polític va anunciar que abolirà tota l'obra legislativa de les Corts de Cadis
en respecte a la Constitució de 1812. És un decret que es va publicar a València el 4
de maig de 1814, durant el Sexenni absolutista.

2. Identifiqueu les idees principals dels textos, i situeu-los en el seu

context històric i en el nucli temàtic corresponent.

El document 1, és un manifest on els diputats de les Corts s’alegren pel retorn de

l’exili del rei, però exposen que en la seua absència es van fer una sèrie de canvis
polítics per les Corts de Cadis que no concorden amb el que “senten” els espanyols,
és a dir, que volen tornar a l’absolutisme. En resultat, volen que el rei repetisca el
que es va dictar a les Abdicacions de Baiona convocant a les Corts. I per últim,
demanen que els Decrets i la Constitució de 1812 creades per les Corts de Cadis
siguen anul·lades i considerades injustes per les noves Corts. Aquest manifest es va
publicar el 12 d’abril de 1814 durant la primera etapa del regnat de Ferran VII, és a
dir, el Sexenni absolutista (1814-1820). En aquesta etapa, el rei torna de l’exili i els
emisaris de les Corts de Cadis (creades per a defensar-se de la invasió francesa i
omplir el buit de poder) el busquen per a que firme la Constitució de 1812. Però
Ferran VII va guanyant temps per a veure la situació social que hi havia al país. En
resultat, s’adona que l’absolutisme té molt suport a Espanya. Mentrestant es publica
el Manifest dels Perses (document 1) on diuen que el que va passar a Cadis va ser
un simple parèntesi i que s’havia de tornar a l’Antic Règim (absolutisme). Així que no
firmarà la Constitució i publicarà un decret el 4 de maig de 1814 (document 2) que
declaren nuls tots els decrets que van publicar les Corts de Cadis. El nucli temàtic
que correspon a aquest document és la Crisi de l’Antic Règim (1788-1833).
El document 2, és un decret que va publicar el rei Ferran VII a València el 4 de maig
de 1814. Dins d’aquest, el rei es queixa que les Corts de Cadis el van desposseir de
la sobirania el mateix dia que es van instal·lar (24 de setembre de 1810). A més, els
acusa d’usurpar la sobirania atribuïnt-la a la Nació per tal d’establir les lleis que ells
volien. En resultat, Ferran VII rebutja i declara nuls la Constitució i els Decrets de les
Corts ja que veu aquests canvis com un intent d’acabar amb el absolutisme i el seu
poder. Finalment, va declarar que aquests canvis ni en aquell moment ni en un futur
tindrien efecte com si mai hagueren passat. El context històric que es relaciona amb
aquest fragment del text és el Sexenni absolutista (1814-1820) durant el regnat de
Ferran VII. Una vegada el rei va tornar de l’exili els diputats de les Corts publiquen el
Manifest del Perses i com a resposta el rei publicarà aquest decret on declararà nuls
tots els decrets de la Constitució de 1812 creada per les Corts de Cadis. Això va
suposar tornar poc a poc a l’absolutisme, cosa que va ser molt fàcil pel context
europeu favorable i perquè havien pocs liberals a Espanya. El nucli temàtic d’aquest
document també és la Crisi de l’Antic Règim (1788-1833).