COMENTARI DE TEXT 7.

EL REIAL DECRET DE 1834

Art. 1. ... La seva majestat la Reina Governadora, en nom de la seva excelsa filla Doña Isabel II, ha resolt
convocar les Corts generals del Regne.

Art. 2. Les Corts es compondran de dos Estaments: el de Pròcers del Regne i el de Procuradors del Regne.

Art. 3. El Estament de Pròcers del Regne es compondrà: 1. De molt reverends arquebisbes i reverends bisbes.
2. De Grans d'Espanya. 3. De Títols de Castella. 4. De Secretaris del Despatx. Consellers d'Estat,
Ambaixadors, Generals de mar o de terra ... 5. Dels propietaris territorials o amos de fàbriques ... que reuneixin
al seu mèrit personal i a les seves circumstàncies rellevants, el posseir una renda anual de seixanta mil reals ...

Art. 14. Per a ser procurador del regne es requereix ... estar en possessió d'una renda pròpia anual de dotze mil
reals.

Art. 24. Al Rei toca exclusivament convocar, suspendre i dissoldre les Corts.

Art. 31. Les Corts no podran deliberar sobre cap assumpte que no s'hagi sotmès expressament al seu examen
en virtut d'un Decret Reial" 10 abril de 1834

Aquest text és un fragment de l’Estatut Reial de 1834, una norma legislativa que
ideològicament estava entre la Monarquia Absoluta i un Estat Liberal. Es tracta d’una
font primària de tipus jurídic, ja que és un estatut articulat1que estableix una sèrie de
normes a nivell nacional, imposat per la Corona sense el suport del poble. L'autor és
col·lectiu ja que va ser promulgada pel Consell de Ministres que estava a les ordres de
Maria Cristina, destacant Martínez de la Rosa, president del Consell. El seu destinatari
és el poble espanyol i afectava a tot el territori espanyol. Pel que fa al context històric,
correspon a l’inici de la regència de Maria Cristina, la qual es va veure obligada a buscar
una aliança amb els liberals per enfrontar-se als carlins.

Cal recordar que la regència va estar determinada pel conflicte carlista, el qual es va
iniciar perquè Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció per abolir la Llei Sàlica i així
aconseguir que la seva filla Isabel pogués regnar. Això va provocar l’enfrontament entre
els sectors més absolutistes els quals defensaven els drets a la corona de Don Carles
Maria Isidre, germà del rei; i els liberals, recolzats per la Regent per poder defensar el
tron de la seva filla.

L’Estatut Reial és una carta atorgada formada per 50 articles on s’estableixen unes Corts
amb només facultats consultives i subordinades al monarca tal com apunten els articles
24 i 31. D’altra banda, com s’esmena als articles 2, 3 i 14 les Corts estan formades per
dos estaments, d’una banda, pels Próceres (grans d'Espanya, alts càrrecs religiosos,
grans propietaris...l’elit de la societat) designats per la Corona (no per sufragi); i de l’altra,
els Procuradors, elegits per sufragi indirecte censatari masculí,

1
Format per diversos articles
Professora Marga Luna
molt restringit (renda mínima 12 mil reials). Finalment, afegir que estableix que
l'organització territorial de l'Estat és unitària, no preveu una declaració de drets, i
reserva la majoria de poders per al rei.

Aquest text tenia la funció d’acontentar els liberals perquè donessin suport a Isabel, però
sense arribar a la Constitució de Cadis de 1812. Però els liberals es trobaven dividits
en 2 faccions: els moderats, que entenien que aquest Estatut era una via cap a una
transició reformista que permetés l’acord amb els sectors absolutistes; i els
progressistes, que consideraven que aquest estatut era del tot insuficient per
desmantellar l’estructura de l’Antic Règim.

Com a valoració dir que l’Estatut Reial no era una Constitució tot i que funcionàs com a
tal, ja que no sorgia de la sobirania nacional sinó de la sobirania del rei absolut, el qual
s’autolimitava els seus poders per pròpia voluntat. A més, no es tracta d’un text liberal
perquè no reconeix drets i llibertats pels individus; les Corts només són òrgans
consultius; i esmenta que estan formades per dos estaments enlloc de dues cambres, i
els representants són procuradors enlloc de diputats...Tot això demostra que està molt
lluny d’establir un Estat Liberal, però va suposar una passa necessària per a la seva
construcció i l’abolició de l’Antic Règim, a més de consolidar Isabel II com a reina
d’Espanya. Finalment dir que va ser vigent fins la promulgació de la Constitució de 1837,
un text més liberal que l’Estatut però menys que la Constitució de 1812.