1ª FASE.

Crisi financera de la monarquia francesa i la revolta dels privilegiats. Els Estats Generals

La monarquia de Lluís XVI va patir una gran crisi financera, és a dir, no tenia liquiditat ni diners
per a cobrir les seues despeses. En 1788 estava a la vora de la fallida, és a dir, anava a deixar
de pagar el que devia als seus prestadors. Això era molt greu ja que no podria demanar més
prestecs per a cobrir les despeses immediates. Les causes van ser:

 La gran inversió que va fer la monarquia de França per a poder guanyar la Guerra
d'Independència nord-americana (1776-83).
 Des de 1785 es va produir una crisi de subsistència. La producció agrícola es va reduir i
els preus van pujar. Els llauradors passaven fam i es negaven a pagar als seus senyors
feudals. La situació estava molt tibant i estaven a punt d'esclatar regirades llauradores.
A més hi havia desproveïment a les ciutats i també anaven a esclatar revoltes urbanes.
 El ministre de finances Necker (de l’alta burgesia) es va adonar que l'única solució era
que pagaren impostos els més rics (noblesa i clergat) ja que tenien el privilegi de no
fer-ho. Els consellers nobles del rei es van oposar i van aconseguir la destitució del
ministre i van arribar nous ministres que van traure la mateixa conclusió: els rics
havien de pagar. Així que el monarca va cridar de nou a Necker. Per a evitar el
bloqueig de la situació es va decidir convocar als Estats Generals que són els legitimats
tradicionalment per a posar nous impostos. La noblesa va estar conforme perquè
pensava que s'eixiria igualment amb la seua i evitaria pagar impostos.

Estats Generals és com es diu a la reunió dels representants del regne per estaments. Els
estaments eren grups socials als que es pertanyia per raó de naixement. Tradicionalment se'ls
reunia per a aprovar nous impostos però com els monarques absolutistes prefereixen governar
en solitari, feia més d'un segle que no s'havia convocat. La crisi va forçar a Lluís XVI a convocar
als estats generals malgrat les seues idees absolutistes.

Els Estats Generals és la reunió de diputats que representaven als tres estaments
(percentatges aproximats):

 Representants de la noblesa (1% de la població). Eren els rics propietaris de grans

latifundis (extensions de terra) gaudien de nombrosos privilegis com els drets
senyorials (poder judicial i legislatiu sobre els habitants d'amplis territoris) i el de no
pagar impostos.
 El clergat com representants de l’Església que també tenien privilegis inclòs el de no
pagar impostos (1% de la població). Estava dividit entre l'alt clergat (de famílies nobles)
i el baix clergat (humils procedents de l'estat pla).
 Representants de l'estat pla o tercer estat. Grup on s'integraven tots els altres (98% de
la població) .
o Habitants de la ciutat (13% de la població): Burgesia (banquers, comerciants,
professionals liberals com a advocats o metges), artesans, desclassats (pobres
que viuen a les ciutats o els pobles sense treball estable)
o Llauradors (85% de la població total).
Se'ls va convocar per a buscar una manera d'aconseguir ingressos en un moment molt tibant ja
que la noblesa es veia incapaç de controlar els descontentaments. Les masses de llauradors
famolencs i de pobres desesperats estaven a la vora de la rebel·lió violenta. Les assemblees
que elegien als diputats també recollien les peticions que els demandaven els seus electors i
quedaven registrades en unes actes anomenades "quaderns de queixes". En elles es
reflecteixen les demandes dels membres de cada estament, especialment es veu el cansament
de les classes populars (pobres) amb les classes altes (rics). Els integrants de l'estat pla
denunciaven i criticaven els abusos de la noblesa (els seus drets senyorials) i de l'alt clergat.

Els diputats dels Estats Generals no van arribar a tractar ni a aprovar cap proposta perquè no
es van posar d'acord en la manera de fer-ho. Es van passar setmanes discutint sobre:

 Els representants de la noblesa i del clergat volien que cada estament deliberara per
separat, en canvi els representants del tercer estat volien que els debats es feren
col·lectivament.
 El tercer estat volia que les votacions es feren per diputats, ja que ells eren els més
nombrosos, però la noblesa i el clergat no. Els representants de les noblesa i del
clergat volien que les decisions es votaren per estament, no per diputats. En fer-ho
així la noblesa i el clergat (dos vots) es podien posar d'acord perquè no s'aprovaren les
propostes que els perjudiquen, com la de pagar impostos, i l'estat pla (un vot) no
podria fer res.

No es van posar d'acord i el monarca es va posicionar en favor de les idees defensades per la
noblesa i el clergat. Els representants del tercer estat van considerar això inacceptable així que
van decidir abandonar els Estats Generals. Com el rei els va tancar el saló on es reunien, es van
anar a una pista de joc de la pilota i s'autoconstituïren en una nova assemblea a la qual van
anomenar Assemblea Nacional. Els diputats reunits en Assemblea Nacional van declarar que
eren els vertaders representants de les nació i van decidir no separar-se fins a dotar a França
d'una constitució que limite les atribucions del monarca i dels estaments privilegiats (Jurament
del “Joc de la Pilota”). Se'ls van unir alguns diputats de la noblesa i del clergat que estaven
d'acord amb ells. Un d'ells, el comte de Mirabeau, va dir als soldats que van voler desallotjar-
los: “Vaja a dir al seu Senyor que som ací per voluntat del poble i que no eixirem si no és per la
força de les baionetes”