TEMA 1:ANTIC RÈGIM (segle XVIII):

Nom que la revolució francesa va donar a tot allò que s’havia de canviar, que havia de
desaparèixer.
Antic règim: totes les estructures socials polítiques i econòmiques que hi havia a Europa des
del segle XVI al segle XVIII i que mantenien estructures medievals. (Es mantenia de l’edat
mitjana).

1.1 SOCIETAT:
Societat de l’antic règim: una de les coses que mantenim des de l’edat mitjana.
La societat era estamental (societat dividida per estaments i ve marcat pel naixement) Sempre
ens mantindrem en aquell estament.

ESTAMENTS

Nobles (privilegiat) Podien participar en política.

No pagaven impostos.
Podien tenir terres.

Clergat, església (privilegiat) Podien participar en política.

No pagaven impostos.
Tenien terres.

Poble: pagesos i burgesos (no privilegiats)
Eren els habitants de les ciutats.
Es dedicaven al comerç i l’artesania.
Havien de pagar impostos.
No podien tenir terres.
Ni participar en política.

1.2 ECONOMIA:

1.2.1. AGRICULTURA:
● Activitat principal → Agricultura de subsistència ( no hi ha excedents, només produeix
per viure).
● Deixen de cultivar terres i no inverteixen.
Propietaris de la terra – nobles i clergat.
● Terres vinculades: no es poden comprar i vendre. Això vol dir que s’han de passar al fill
gran, a l’hereu.
● Pagesos son els que treballen la terra, una part se la queda ell i l’altra part el noble o
l’església.
El rei pagava als nobles donant-li terres i drets.
*El diner no dona valor, és la terra la que dona valor.

1
1.2.2. ARTESANIA:
Gremis:
- Treballaven en tallers.
- Conjunt de treballadors del mateix ofici.
- Ho controlaven tot (quantitat i calitat)
- S’agrupaven per carrers
- Els preus i la qualitat era la mateixa en totes les botigues.

Putting-out-system: consistia en un burgès que portava un teler a casa d’una pagesa, aquesta
senyora feia peces de roba i el senyor després li pagava per peça. (Això s'escapa dels gremis).
El preu podia ser més lliure.

Manufactures: La població comença a créixer (segle XVIII) de manera indefinida i faltaven

productes:
- Els reis van crear les manufactures.
- La producció és més alta perquè hi havia més gent treballant.
- Els pagaven per hora.
- Tampoc estan controlades pels gremis.

1.2.3. COMERÇ:
- Marcat per la teoria del mercantilisme. Diu que la riquesa d’un país ve donada per la
quantitat d’or i plata que té acumulada.
- Però els governs no volen comprar, només vendre, i la economia es va estancar i va fer
que es paralitza tot el comerç exterior (internacional).
- A partir del segle XVIII es permet que tothom comerçi amb Amèrica (això anirà molt bé
perquè Amèrica només compra i no ven, degut als pocs productes que produeix)
- Els mercats i els tallers artesanals es feien també un dia a la setmana com avui en dia.

1.3 Política:
La monarquia absoluta - el rei té tots els poders
- executiu: fer complir les lleis
- legislatiu: elaborar les lleis
- judicial: jutja les lleis
Edat Mitjana: rei que ho controla tot.
- Primer rei absolut que tindrem- Felip V
- Gairebé a tot Europa s’instal·len monarquies absolutes, excepte a Anglaterra.

2. LA IL·LUSTRACIÓ:
- Corrent intel·lectual.
- La base d’aquest corrent és que tot s’ha de raonar.
- Gent d’aquest grup: Diderot, D’Alembert, Rousseau, Montesquieu.
- Conclusió a la que arriben: “ tu neixes amb un estament i no et podràs moure d'aquest
estament”.

2
Proposta:
“Tots naixem lliures i iguals”.
“Les capacitats de cadascú l’han de situar en un lloc de la societat”.
Amb aquesta proposta ens carreguem la societat estamental i apareix la societat de classes:
dinàmica i marcada pels diners.
El grup social més beneficiat és la burgesia (els que viuen al poble, artesans).

2.1. ECONOMIA:
- La terra s’ha de poder repartir.
Proposta: que deixin de ser vinculades, que les terres es puguin compartir (compra i venda).
Al tenir més poca terra intentaran millorar-la i treure’n el màxim benefici, així l’agricultura es
veurà beneficiada.

2.2. ARTESANIA:
Deixa fer, deixa passar - Adam Smith
Llei d’oferta i demanda - si d’un producte hi ha molta oferta i poca demanda el preu baixa i
dexen de produir. I al revés si d’un producte hi ha poca oferta i molta demanda el preu puja i a
més estimula la producció.
Liberalisme econòmic: l’economia s’autorregula sense cap intervenció de l’Estat.

2.3. POLÍTICA:
Montesquieu: proposa la separació de poders: - executiu: a càrrec del rei
- legislatiu: es tindrà un parlament
- judicial: hi haurà un cos de jutges
→ El rei només s’encarrega de fer complir les lleis, no pot jutjar.

Rousseau: proposa la sobirania nacional. Aquesta dona poder a la ciutadania, és a dir al

govern del poble. Ho faran a partir del sufragi (votar).
Hi havien dos tipos:
- Sufragi censatari: només poden votar els que tenen una determinada renta econòmica
- Sufragi universal: pot votar tothom que sigui home independentment de la situació
econòmica.

Constitució: tothom ha de saber quins són els seus drets i quins són els seus deures.
Aplicar això serà el liberalisme polític.

3
 TEMA 2: REVOLUCIONS LIBERALS O BURGESES
REVOLUCIÓ AMERICANA I FRANCESA

REVOLUCIÓ AMERICANA:
Revolució americana: aparició Estats Units d’Amèrica.
Els anglesos conquereixen la part del nord. Anglaterra, segle 17, tenien 13 colònies situades
a la costa est d’Amèrica.
Colònia: territori que pertany al país i l’administren i el controlen des d’allà.
Les colònies Iniciaran un procés d’independència.

Finals segle 18: guerra entre Anglaterra i França (Anglaterra va perdre).

Govern anglès decideix augmentar i afegeix impostos a les colònies. Aquest fet no va agradar
al poble i es van negar a pagar-los. El govern va donar un argument: cap impost sense
representació. les colònies no tenen cap representant al parlament. Tot i que eren fills
d’anglesos no els hi agradava dependre d’Anglaterra.

Governador de les colònies: habitant de Londres que mai havia estat en unes colònies. A
partir d’això van arribar les idees liberals, separador de poders.

Finalment el govern els hi treu els impostos menys l’impost del té. ( única empresa que
pot comerciar amb te, és la companyia d’Indies, empresa anglesa )..
● El motí del te: Al port de Boston (colonia massachusetts) hi havia un vaixell de la
companyia d'Indies que hi feia escala i la gent de les colònies van agafar les caixes del
te i les van tirar al mar.
● Resposta d’anglaterra: tanquen el port de boston i treuen tots els drets a la colonia de
massachusetts. Això suposa que totes les colònies es reuneixin a philadelphia i
declaren la indepencia.

1776: les 13 colònies es volien independitzar.

Es fa el document de la declaració d’Independència. En aquesta declaració hi ha 2
referències a les noves idees:
- Que tots naixem lliures i iguals en drets.
- Sobirania nacional (dret de canviar el govern).

A partir d'aquí comença una guerra, la guerra de la independencia (1776-1783).

Al 1783 les colònies aconsegueixen la independència amb l’ajuda de França i Espanya.

Es fa el Tractat de Versalles on el Regne Unit reconeix que les colònies són independents.

Finalment les colònies decideixen ser una República Federal (una república és on la màxima
autoritat es escollida pels ciutadans, no hi ha reis/monarquia) i la República Federal significa
que tenien un govern, una constitució, un exèrcit, un senat i congrés de diputat comuns, però
després cada territori podrà autogovernar-se.

4
Primera constitució (1787): George Washington primer president d’Estats Units.
● República federal
● Separació de poders:
- Executiu: president, ell té el dret de vet (frenar o prohibir una llei)
- Legislatiu: cambra de representants
- Senat: triats per sufragi universal però sol poden votar homes blancs
- Judicial: tribunal suprem.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 - 1799)

CAUSES:
● Crisis econòmica - despeses de la Cort // guerra amb Anglaterra // luxe dels reis //
males collites que suposa la falta de producte // puja de preus // puja d’impostos (el
poble paga aquests impostos)
● Crisis política - mala gestió per part del govern i un rei inepte.
● causa ideológica: aparició de les idees il·lustració , exemple dels Estats Units.
● Causa detonant: davant de la crisi econòmica de la cort, pensen que la solució es que
els privilegiats també paguin impostos. Però es neguen a pagar-los.

I en aquest moment decideixen convocar els Estats Generals: formats pels estaments:
- Braç militar (noblesa)
- Braç eclesiàstic (clergat)
- Tercer braç (poble)
*Cada braç li correspon un vot, en total n’hi ha 3.
Els nobles diuen de convocar els Estats Generals per votar si es paguen impostos. Ho voten
aquí perquè saben que guanyaran per majoria.
Quaderns de queixes: cada estament escrivia les seves propostes cap al rei.

DEMANDES DEL POBLE ( TERCER BRAÇ)

- 1a demanda: volen que augmenti la gent del tercer braç, volen tenir més representant.
(acceptada)
- 2na demanda: no volen que cada braç sigui un vot, sinó que volen que cada home sigui
un vot. (el rei es nega a acceptar això).
L’endemà quan la gent del tercer braç es presenta als Estats Generals, el poble es troba la
porta tancada. Llavors el que fan és tancar-se amb una sala i diuen que no sortiran d’allà
fins que França sigui liberal, tingui una nova Constitució.
Corre el rumor que el rei vol enviar l’exèrcit perquè vagi a la sala i detingui a la gent que estava
allà (poble) i això provoca que el poble es revolti i vagi a La Bastilla (antiga presó) per agafar-hi
pólvora.

Això passa el 14 de Juliol de 1789, data en que comença la revolució Francesa.

ETAPES:
1. Assemblea Nacional (1789 - 1791):

5
 - Suprimeix el feudalisme: el pagès passa a ser jornaler (cobrarà un sou pel que
treballa) i el propietari de la terra acomiada als que no necessita i la que es queda cobra
un sou molt baix. (1a decisió).
- Declaració de drets de l’home, el ciutadà. (Idees de la il·lustració) això serà la base
per fer la constitució.
- Constitució (1791):
➢ França → Monarquia constitucional.
➢ Reconeix la separació de poders.
- executiu: rei (dret de vet) (elaborar lleis)
- Legislatiu: parlament (qui fa les lleis)
- Judicial: jutge (jutja les lleis)
➢ Sobirania nacional
➢ Sufragi censatari (poden votar els que més tenen)
➢ La població té molts drets.
*A partir d’aquest moment França és liberal perquè ja tenim una constitució. L'assemblea
nacional és dissolt.
*El rei signa la constitució però per sota està conspirant.
*Llavors Lluís XVI conspira amb el seu sogre (rei d'Àustria) perquè els seu exèrcit vingui a França
i acabi amb la revolució.

2. Assemblea legislativa (1791 - 1792):

➢ SANS CULOTTES: es revolucionen reclamant que no sol poden votar els rics ja que sol
els beneficia a ells. Mentrestant el rei s’escapa a la frontera amb Àustria, ( marxava amb
la seva família i amb la intenció de que una vegada estessin sans, l’exèrcit vingués a
França ) l’enganxen, el detenen i el porten una altra vegada cap a París.
Veient que el rei ha traït la seva revolució el destitueixen (el fan fora) i França passa a ser una
república (1792).
Àustria i Prússia fan aliança contra França, ells tenen monarquies absolutes i declaren la
guerra a França per acabar amb la revolució Francesa. (També ho fan per evitar que aquestes
idees puguin entrar als seus països) A partir d’aquí persegueixen i prenen els béns als
enemics de la revolució.
Fins ara tothom estava d’acord amb la revolució, però aviat comença a haver-hi diferències:
1. Jacobins: orígens dels partits d’esquerres: molt més radicals i al costat de les
classes més desfavorides (treballadors, ciutadans, sans culotts…).
2. Girondins: orígens dels partits de dretes: al costat de les classes benestants.
Lema de la revolució: “Llibertat, igualtat i Fraternitat”.l

3. LA CONVENCIÓ ( 1792-1794)
Dominada pels girondins (poder executiu)
El poble entra a les presons de França i mata als presoners que eren allà per ser contraris a la
revolució francesa.

6
Es pren una decisió: el rei ha de tenir una condemna, l'ha de jutjar, on finalment es
decideix que l’han de matar.
1. Jacobins ---> matar-lo
2. Girondins ----> perdonar-li la vida.
L'execució del rei farà que altre monarquies com Àustria, Prússia, Regne Unit i Espanya a
lluitar contra la Revolució per evitar que s’extengui.
A una zona del nord de França, les postures realistes (nobles) agafen força, osigui lluiten per a
restablir la monarquia.

Dins la convenció hi ha un diputat jacobí: Robespierre ( 1793-1794 ), diu que en tanta crisi el
que s’ha de fer és que el poder el tingui una sola persona.
Robespierre llavors assumeix el poder i s’endinsa en una nova etapa: El Terror.
EL TERROR:
➢ El primer que es fa és el decret de sospitosos que anessin en contra de la Revolució
com els nobles, el clergat, etc. Aquestos van passar tots per la guillotina (25.000
persones)
➢ Per controlar això crearem:
➔ Comité de Salut Pública: el que feien era localitzar aquests sospitosos.
➔ Comité de Salvació pública: (tribunal) jutgen als sospitosos. Finalment aquests
passaran per la guillotina.
➢ Robespierre fa la Llei del Màximum: limitar els preus dels productes bàsics.
➢ Hi ha una conspiració entre girondins i jacobins per fer-lo fora,
➢ Finalment Robespierre va ser detingut, jutjat i matat per la guillotina

4. DIRECTORI I FINAL DE LA REVOLUCIÓ ( 1795 -1799 )

Girondins tenen el control i tornem al sufragi censatari.
Poder executiu → grup de 5 persones: DIRECTORI
- Aprofitant que hi havia un govern molt fluix, Els realistes volen fer un cop d’estat, però
són aturats per Napoleó.
(Cop d’estat: utilitza la força per a entrar a un govern.)
- Napoleó aconsegueix vencer batalles contra les monarquies externes que li havien
declarat la guerra. Això fa que es converteixi en un personatge molt popular i que cau
bé a tothom, el veuen com una alternativa.
1799: Membres del directori i girondins li demanen i faciliten a Napoleó que faci un cop d’estat .
18 de Brumari 1799 ( novembre ) Napoleó fa un cop d’estat i es posa al govern

*Napoleó era un soldat i partidari de que tots naixem lliures i iguals, repartirà terres i es
convertirà en emperador.

Considerarem que s’acaba la revolució.

GOVERN DE NAPOLEÓ ( 1799-1815 )

- Napoleó ha aconseguit el poder a partir del cop d’estat. El consideren un heroi.
- Semble que pot ser la solució davant del caos de França.
dividit en 2 ETAPES:

1a etapa: CONSOLAT ( 1799-1803)

7
 ● Napoleó governa amb 2 persones més, Ducos i Sieyès. ( consuls ) D’entrada tenen els
3 el mateix poder.
● El primer que faran es una constitució ( 1799 ), done molts poders a Napoleó
● Aquesta constitució diu que hi ha un consol que té més poder:
○ podrà fer lleis
○ podrà dirigir la política exterior
○ ell triara els jutges
○ resta de càrrecs del govern
● Durant aquest període Napoleó signa la pau amb els països que havien declarat la
guerra a frança. i millora la relació amb l'església.
● 1802: és proclama consol únic i vitalici ( de per vida ) ( absolutisme )
● De seguida se li veu el desig expandir el territori i fa fora els altres 2 cònsols
● 1804: amb l’ajuda del papa, es proclama EMPERADOR.

2a etapa: IMPERI NAPOLEÒNIC ( 1804-1815 )

Acabem de consolidar aquest poder absolut.
En el moment en el que es proclama emperador, els països de la vora s’alteren i s’agrupen per
a tornar-li a declarar la guerra. ( Prússia, Regne Unit, Rússia )
Napoleó fa el CODI CIVIL: manté els principis que defensava la revolució.
➔ Tots naixem lliures iguals
➔ Continuen eliminant feudalisme
➔ Manté la societat estamental, no hi ha classes privilegiades, tots som
iguals
➔ Davant la llei tots som iguals
El seu objectiu és que els seus principis s’apliquin als territoris que conquereix.
Espanya de moment es aliat de frança. ( rei Carles IV, amic Napoleó )
Té problemes amb el Regne Unit (Regne Unit té molt accés a armes i poder militar) Napoleó
vol fer a anglaterra és un Bloqueig Continental, que no li arribin ajudes, menjar…

NAPOLEÓ A CARLES IV: “Deixa’m passar les tropes franceses per espanya, vencere a
portugal i desde portugal farem bloqueig de vaixells”

Això ho negociem amb Manuel de Godoy, primer ministre, president de Carles IV

Manuel de Godoy era l’amant de la reina, ell no pertany a nobles però va aconseguir el
càrrec degut a aquest afer a la reina.
noblesa espanyola → conspiren per fer fora a carles IX i godoy, per ficar Ferran VII.

Les tropes franceses entren a espanya gràcies al TRACTAT DE FONTAINEBLEAU.

Tropes poden entrar i godoy rebrà terres
- 1808: tropes comencen a entrar a espanya
Els nobles espanyols fan córrer el rumor que Godoy i Napoleó es repartiran Espanya.
- Això provoca una revolta popular, per part del poble anomenat: Motí d'Aranjuez.
- Carles IX agafa por a que el matin o li facin algo i abdique/ corona a favor del seu fill
Ferran VII.

8
 - Quan s’acaba el motí les coses es tranquilitzen i Carles IX, vol recuperar el tro que li
havia donat al seu fill i demana ajuda a Napoleó.
- Napoleó crida a Ferran VII i a carles, els fa anar a Baiona. Quan són allà li pren la
corona i no li dona a carles, sinó que li abdique al seu germà, Josep Bonaparte (Josep
I)
Per tant, Tenen un rei francès
- Tropes s'instal·len a Espanya, ja que es volien aprofitar de la situació i conquistar
Espanya. Que passarà a formar part de frança i això provoca una revolta dels espanyols

GUERRA DEL FRANCÈS ( 1808 - 1814 )

Van sortir llegendes / històries per pujar la moral ( exemple: timbaler )
Napoleó continua amb el bloqueig i venç a Prússia i rússia
Rússia trenca el bloqueig ( vaixells regne unit )
- Napoleó vol envair Russia.( 1812 ) (Li surt malament ja que era Hivern, soldats
intentant conquerir Rússia es troben a -40 graus, moren casi tots els soldats. -700.000
soldats) Treu soldats d’Espanya i els envia a Rússia.
- 1814: amb l’ajuda d’anglaterra i el fet de que traguessin soldats d’espanya, Espanya
guanya a França.
- 1814: països encapçalats per Anglaterra vencen a Napoleó.
LLuís XVIII, rei absolut de frança.
➢ Napoleó presoner a Elba, però se’ns escapa.
➢ Torne a França i s'instal·la al govern. ( 1814 )
Govern dels CENT DIES: dura 100 dies, una nova qualició dirigida pel regne unit, li tornen a
declarar la guerra.
1815: vencen a Napoleó a la batalla de Waterloo.
El tornen a fer près, de l’illa de Santa Elena, ja no sortirà
1821: Mort napoleó

APORTACIONS REVOLUCIÓ FRANCESA:

1. Nivell econòmic i social:
➔ llibertat econòmica ( economia )
➔ supressió de privilegis, tothom paga impostos. ( social )
2. Nivell polític: liberalisme polític, sobirania nacional, separació de poders, constitucions,
es reconeixen drets dels ciutadans i tenim parlaments que ha votat la gent.
EXAMEN:
● DATES I DIR QUE HA PASSAT
● DIA MES I ANY
TEMA 3. RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS (1815 - 1848)

3.1.RESTAURACIÓ:
Canceller (cap de govern) - Canceller austríac Metternich
Ell fa una proposta: reunir a totes les potències vencedores que havien guanyat a Napoleó a
Viena i convocar un Congrès (Congrés de Viena - 1815): - Regne Unit - Rússia
- Austria - França
- Prússia

9
 ● El que es decideix és que s’han de restaurar les monarquies absolutes.
● L’altre objectiu és tornar a l’Antic Règim (com si la revolució francesa no hagués existit).
● També es decideix que s’han de buscar mecanismes perquè si en algun d’aquests
països tornessin a sortir idees liberals, reprimir-les. Per fer-ho crearem la Triple Aliança
(Àustria, Rússia i Prússia). S'ajuden entre elles perquè en cas de que en alguns del
paisos i hagués un intent d’idees liberals.
Un altre mecanisme: Santa Aliança: ajunten Austria, Rússia i Prússia i creen l’exèrcit
del Cent Mil fills de S. Lluís (exèrcit de 100 mil soldats), anirà a qualsevols país on hi
hagi qualsevol idea liberal.
● Última decisió: modificar el mapa d’Europa, França recupera fronteres inicials, Rússia
es queda Polònia, a Àustria se li dona una part d'Alemanya i una part d’Itàlia, Noruega i
Suècia s’uneixen i s’amplia la Confederació germànica (frontera imaginaria de territoris
que tenen llengües en comú) i Prússia també amplia territori.

3.2. REVOLUCIONS LIBERALS:

És l’intent de tornar a posar les idees de la revolució, els països volen ser liberals.
En alguns països els reis absoluts practicaven el Despotisme il·lustrat el rei fa una
serie de reformes per evitar les idees de la revolució (ideess il·lustrades).

Frase que defineix el Despotisme Il·lustrat: “Tot pel poble, però sense el poble”.

“Fem la revolució des de dalt, abans que es faci des de baix”.

3.2.1. 1ra Onada (1820):

1r país: a Espanya. Trienni liberal (1820 - 1823), Ferran demana ajuda a l’exèrcit dels Cent
Mil fills de S. Lluís i acaben amb la idea de liberalisme.

2n país: Polònia: vol independitzar-se de Rússia perquè neix el concepte de nacionalisme.

Polònia no aconsegueix independitzar-se.
Nacionalisme: és el sentiment de pertànyer a un grup que s’identifica amb la llengua,
costums i tradicions.

3r país: Alguns Estats italians (no surt bé)

4t país: Grècia, promouen la seva independència però no poden, llavors Austria, Rússia, i
Prússia els ajuden amb la condició que posen una monarquia absoluta.
1829 - s’independitzen gràcies al tractat d'Adrianòpolis.

3.2.2. 2na onada (1830):

1r país: França, intenta tornar a posar el liberalisme.
Aquest rei absolut dona una Carta atorgada: és un document on hi consten drets, però no és
una constitució, ho volen vendre com si fos un tipus de constitució, aquesta carta dona drets a
la població.

10
El rei que puja després treu la carta atorgada i això suposa una revolució que el fa caure i
s’instaura al govern un rei que es dius: Lluís Felip d’Orleans. Ell es compromet que serà
liberal ( respectarà la sobirania nacional, farà una constitució…).

2n país: Bèlgica (Països Baixos): les províncies del nord eren protestants i comerciants.
(Holanda).
I en canvi Bèlgica les províncies del sud eren catòlics i es dedicaven a l’agricultura.
Bèlgica inicia un procés d’una revolta per independitzar-se d’Holanda i li surt bé, a partir d’aquí
serà liberal.

3r país: Polònia intenta independitzar-se de Rússia però fracassa.

3.2.3. 3ra onada Revolucionària (1848)

Aquesta s’anomena “la primavera dels pobles” perquè a la majoria de pobles hi haurà
revoltes reivindican el liberalisme.
S’hi barreja
- El liberalisme,
- El nacionalisme
- La revolució marxista ( 1848 - Karl Marx i Friedrich Engels, escriuen un llibre que es
diu “El manifest Comunista”).

L’objectiu d'aquest senyor és destruir el sistema capitalista perquè és el responsable de la

mala situació de l’obrer. I hem d’aconseguir una societat igualitària (igualtat econòmica, ni rics
ni pobres).
Segons el llibre, diuen que s’ha de fer una revolució que faci caure la burgesia (propietàries de
les fàbriques) i quan l’haguem fet caure s’instal.larà un govern Dictadura del proletariat.
La funció és nacionalitzar els béns, totes les propietats passen a mans de la dictadura del
proletariat.

Tornem a França Lluís Felip d'Orleans. Es convoquen 3 dies com a protesta perquè va retallant
aquestes idees liberals.
Això el que fa Lluís és prohibir aquests dies de vaga. AIxò fa que hi hagi una revolució, caigui
Lluís Felip d'Orleans i que França es proclama una 2a república.

Llavors el govern estarà a mans d’un grup - Govern provisional (molt d’esquerres). Aquests
senyors decideixen
- convocar unes eleccions per sufragi universal
- Creació de Tallers Nacionals
- Jornada laboral de 8 hores.
- Dret de vaga

Aquestes idees estan pensades per donar feina a persones que estan a l’atur.
Llavors es fan les eleccions, molts obres estan implicats a la teoria marxista i no assisteixen a
les eleccions. Les acaba guanyant la dreta.
Totes les mesures que havia posat el govern provisional, les treuen. Això suposarà una nova
revolta per part del poble i llavors els propietaris veient aquesta nova revolta, demanen a un
senyor que es dius Lluís Napoleó que faci un cop d’estat. Aquest senyor governarà de forma

11
autoritària, osigui que es perd tot el que havíem aconseguit del liberalisme. Acabarà
proclamant-se emperador.

Itàlia comença el seu procés d'unificació (1848), el mateix passa amb Alemanya que comença
el procés d’unificació.

A dins l’imperi Austríac hi havia moltes nacionalitats, llavors molt comencen revoltes
nacionalistes (sentiment de pertanyer a un grup amb mateixes costum, religions…) no els hi
surt bé i l’únic que aconsegueixen és que Hongria tingui un reconeixement, aconsegueix tenir
una autonomia.

Això és imparable i desapareix la restauració, la Santa Aliança… Aquestes revoltes serviran per
imposar el liberalisme poc a poc.

3.3. Unificació d’Itàlia (Dins revoltes del 1848 (1848 - 1870):

Els que hem vist anteriorment (Bèlgica, Grècia, l’intent de Polònia)… són nacionalismes
disgregadors (separar-nos d’un estat que no tenim res en comú).

Itàlia i Alemanya - Nacionalisme integrador (menys habitual): són territoris independents però
tenen coses en comú, voldran ajuntar-se.

En aquests moments, Itàlia no existeix. Hi ha 7 estats separats. A mes a mes hi ha quatre

territoris italians que pertanyen a Àustria.

La iniciativa parteix de l’estat de Piemont, Victor Manuel I (liberal). (Cavour-( primer ministre
italia ) president)
En aquest moment ell té indústria i productes que li interessa vendre. Si hi ha fronteres s’ha de
pagar un impost de aduana. Llavors aquell producte quan passa la frontera és molt més car,
això fa que les possibilitats de venta es redueixin. Hi ha un interès econòmic.

Piemont unifica els territoris i no ho troben malament, però cada territori vol el seu rei. Osigui
que no es posen d'acord. Les repúbliques del mig comencen les seves unificacions pel seu
compte, perquè diuen que una vegada unificat han de ser repúbliques.
Entre ells ja s’ajunten i comencen la unificació.

1r - declaren la guerra a Àustria i no ho aconsegueixen. Llavors van a veure a Cavour i acaben

acceptant que una vegada unificat Victor Manuel sigui el rei. Perquè sense la seva ajuda no
tenen res a fer contra Àustria.

Per tant Piemont i les repúbliques s’ajunten i declaren la guerra a Àustria, poden recuperar dos
dels quatre territoris.

Llavors volem la part del sud, en aquell hi havia un moviment nacionalista que s'anomenava la
Jove Itàlia. Va ser molt fàcil perquè la gent de Cecília (sud Itàlia) ho va facilitar, es va posar a
favor de la unificació.

12
En aquest moment només queden els estats pontificis i hi declaren la guerra. El papa no vol
unificar si ell no és el cap. (França el comença ajudant però després l’abandona).
I al 1870 vencem al Papa i tenim la Itàlia unificada.

Itàlia una vegada unificada serà una monarquia constitucional o parlamentaria amb un
sistema liberal.

3.4. Unificació d’Alemanya (1848- 1871):

En el cas d’Alemanya són 38 estats. (Alguns formen part d’Àustria i de França).

1834 - Alemanya havia creat el zollvereing: unificació aduanera, tots els estats que formaven
part de la que sera alemanya no havien de pagar impostos d’aduanes, que el productes
circulés lliurement.

Prússia – Kaisser Guillem I (rei) i Bismark ( 1r ministre)

Proposta Prússia: unificar territoris, monarquia absoluta i el rei Kaisser Guillem. Però es neguen
a la monarquia absoluta, però la posen a la força. Agafen els territoris d’Àustria.

El problema és que hi han dos territoris:

- Alsàcia
- Lorena
Estaven a la frontera entre frança i Alemanya i Prússia considerava que hi havia més gent
d’Alemanya i que llavors havia de pertànyer a Alemanya.
Llavors Prússia declara la guerra a França per recuperar aquests dos territoris. Ho
aconsegueixen i passen a formar part d’Alemanya. Guerra Francoprussiana.

Aquí hi haurà mal rotllo i aquesta serà una de les causes de la 1ra guerra mundial.

Llavors ho tenim tot unificat i Guillem I passarà a ser el rei i Bismark passarà a ser el
canceller.

TEMA 4: REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Revolució industrial: Conjunt de canvis que es produeixen al món amb l’aparició de la

indústria i que suposen un canvi en les estructures socials, tècniques i econòmiques.

1r lloc on apareix la indústria - Anglaterra, finals del s. XVIII

4.1. CAUSES:
● La situació política d’anglaterra —- monarquia parlamentària (decisions les
consulten al parlament). Al parlament hi havia molta presència de burgesia i llavors el
govern aplica liberalisme econòmic (deixa fer deixa passar, oferta de llei i demanda –
Adam Smith).

13
 ● Revolució demogràfica: Dents de serra - la població augmentava i disminuia. Al segle
XVIII la població és alta i el govern anglès mira de mantenir la població alta. Això ens
porta a la revolució agrària.

● Revolució agrària: canvis en la agricultura. Preten augmentar la producció i que

tinguem una població més ben alimentada.
- Millorar eines → Sembradora mecànica.
- Enclosures → la collita queda protegida dels ramats tanca els camps (posava
tanques), així el ramat no entrava ni es menjava la collita.
- Els ramats s’estabulen → El ramat també es tanca i es comencen a fer granges,
allà els animals creixen més ràpid.

● Canvi en el sistema de conreu: canvien el sistema triennal pel sistema quadrienal o

sistema Norfolk: la terra es dividia en quatre: tubercles (producte l’arrel), llegums,
cereals i farratges.I fan el mateix, fan rotació i en cap moment deixaven la terra en
guaret (sense producció).
D’aquesta manera augmenta la producció i la terra es manté activa.
*Guaret (aquell any no es conrea, es deixa reposar).

● Revolució tecnològica: James Watt proposa aplicar la màquina de vapor als tel·lers
(mou el que sigui amb vapor: trens, barcos…).
A partir d’aquest moment neix la indústria.

Ara es comencen a tenir excedents i la població continua augmentant molt perquè hem reduït
les taxes de mortalitat.

4.2. PRIMERES INDÚSTRIES

4.2.1. 1ra indústria: la tèxtil → indústries familiars, barates de montar i els beneficis
arriben aviat.

El problema és que aquestes fàbriques funcionen amb vapor i per produir el vapor hem de
cremar carbó. Osigui que per produir energia necessitem molts carbó, però no tenim mitjans de
transports perquè arribi aquest carbó. Llavors monten aquestes indústries als costats de les
mines.
Liverpool/ Manchester

4.2.2. Problemes:
- Manca d’un sistema de transport.
- Tel·lers més resistents - Els telers eren de fusta i quan apliquem la força del vapor, es
desmunten.

14
4.2.3. Conseqüències d’aquests problemes:
- Apareix el ferrocarril (apareix a partir de la locomotora).

Necessitem ferro i pensem que si fem els telers de ferro seran més resistents.
A partir d’aquí neix la indústria siderúrgica:

4.3. 2na indústria: la siderúrgica → Cara de montar

→ Els beneficis arriben tard.

Arrel d’aquí apareixen Les Societats de Capital: grup de persones que aporten una part de
capital.

4.4.Conseqüències de la Revolució Industrial

4.4.1. Aparició del moviment obrer:

Dues classes socials noves:
- Burgesia Industrial: propietaris indústria, tenen consciència de que son una classe
(classe predominant, rica).
- Proletariat: treballadors de les fàbriques:
- Treballen de 14 - 16 hores diàries.
- Sous molt baixos.
- No tenen cap dret.

Aquests s’ajunten i formen el moviment obrer: Totes les accions que fa el proletariat
per tal de millorar la seva situació.
Demanen:
- Reducció de jornada laboral.
- Legislació sobre el treball infantil.
- Augment de sou.

4.4.1.1. Conseqüències:
Creixement de les ciutats: les fàbriques neixen a l’entorn de la ciutat, molta gent del camp es
trasllada a viure a la ciutat. Les muralles no deixen que creixi les ciutats i no hi ha espai. Els
governs es plantegen que a tot arreu es tirin les muralles i apareixin els eixample (eixamplar,
ger grans carrers nous que surten) (plànols de quadrícula).

Aparició del sistema capitalista: Adam Smith, “Deixa fer deixa passar” (liberalisme
econòmic), el capitalisme:
- Defensa la propietat privada.
- Vol aconseguir el màxim benefici reduint els costos de producció.

Revolució dels transports:

15
 - Apareix un sistema de transport nou: el ferrocarril.
- Apareixeran els vaixells de vapor (afavorirà que gent emmigri a altres llocs)
- Aparició dels automòbils (sol els utilitzaran la noblesa).

4.4.2. MOVIMENT OBRER:

En un primer moment el treballadors es van agrupar en:

4.4.2.1. Associacions d’ajuda mútua:

- Es pagava una quota i si et posaves malalt o et quedaves sense feina, l’associació et
pagava el menjar o t’ajudava.

4.4.2.2. Ludisme → Anglaterra (1ra reivindicació):

- Trencaven les màquines ja que cada vegada que entraven màquines noves,
s’acomiadaven treballadors perquè la màquina podia fer més feina.

Però arriba un moment, que s’adonen que la mala situació dels obrers no és de les màquines
sino que la tenen els governs i empresaris, llavors apareixen els sindicats.

Marxisme: anem provant varis formes de moviment obrere per millorar la seva situació. La
burgesia en aquest moment no fa res per millorar la situació i surt Marx i Engels i diuen que
l’únic manera de que millori es acabar amb el capitalisme, i escriu el manifest comunista.

4.4.2.3. Sindicats:
- És l’agrupació de treballadors dels oficis concrets. Però en aquest cas fan vagues i
manifestacions.
1r sindicat del món → Trade Unions però arriba un moment en que es decideix que s’uneixin
tots els sindicats i formen el Great Trade Unions, però va acabar desapareixent degut a que
els líders van a la presó perquè fan coses il·legals i això fa debilitar el sindicat.

4.4.2.4. Aparició del Cartisme/ Monument cartista:

L’obrer s’adona que si no entra de diputat al parlament, no es faran mai lleis que els beneficia a
ells. En aquest moment diu: “si no podem ser diputats ni entrar al parlament ningú podrà fer
res”. Llavors fan una carta (carta del poble) que envien al parlament, demanant diverses coses
(mai es va fer cas):
- Sufragi universal
- Sou pels parlamentaris

Mentrestant van apareixent els utòpics: una sèrie de gent que pensen que les coses canviaran
i la situació dels treballador millorarà.

Marxisme

Marxisme: anem provant varis formes de moviment obrere per millorar la seva situació. La
burgesia en aquest moment no fa res per millorar la situació i surt Marx i Engels i diuen que
l’únic manera de que millori es acabar amb el capitalisme, i escriu el manifest comunista.

16
4.4.2.5. Manifest comunista (1848):
El sistema capitalista és el responsable d’aquesta mala situació dels obrers, i ells (manifest) el
volen destruir.
Es fa una exposició a Londres, i es troben els anglesos i francesos. D’allà surt una idea de
potenciar tot això:

4.4.2.6. Naixement de la primera Internacional obrera a Londres (1864 )

Principis:

“L’emancipació (alliberament) de l’obrer ha de venir per ell mateix”

“La revolució s’ha de fer tots al mateix dia i mateixa hora”.

“L’obrer ha de tenir consciència supranacional”: ha d’estar per sobre del seu país, l’obrer
obrarà per posicionar-se en el seu país.

S’aniran creant filials a diferents llocs d’Europa per anar conscienciant a l’obrer de totes
aquestes coses.
A dalt d'aquesta internacional hi havia Marx, ell dirigia, però aviat comencen a sortir diferències
de com s’ha de fer i no tothom està d’acord amb Marx.

Llavors Bakunin comença a criticar a Marx perquè no està d’acord amb:

- Què la revolució es faci el mateix dia i a la mateixa hora, ha der ser espontània.
- També critica la Dictadura del proletariat, diu que no ha d'existir.
- No li agrada que hi hagi un comitè a dalt de la internacional.

Això va creant discusions fins que el grup de Bakunin són expulsats de la internacional.
Aquesta gent seran els Anarquistes.

3 principis de l’anarquisme:

La llibertat de l’individu ha d’estar per sobre de tot (ningú et pot dir que has de fer).

L’obrer ha de ser apolític (no pot votar).

Hem d’eliminar tot allò que ens pugui coaccioanr la llibertat.

Tot allò que ens oprimeix de la llibertat són: la burgesia, l’estat i l’església que dóna suport a
la burgesia i a l’estat.
Per carregar-nos això, fan atemptats en contra d’aquestes tres

1871 : Comuna de París quan l’exèrcit prussià entra a França el govern francès marxa per por
i es refugia a versailles. Això suposa que a parís sorgeixi una revolta espontània. I fa que un
grup de gent del poble es posi al govern, aquesta gent comença a prendre decisions com per
exemple:
- Suprimir l’exèrcit
- Treure els lloguers.

17
 La gent ho interpreta com que poden fer el que vulgui. Això és un caos. El govern de versalles
demana ajuda amb aquest exèrcit Prussià que en aquest moment era a França. Que acabi amb
aquest caos. Això posarà fi a la comuna de París que durarà 54 dies.
Els responsables culpen a la Internacional de tot el que ha passat i s’emet una ordre de
detenció de Marx.
Ell s’escapa i es refugia a Nova York. Tot plegat serà la fi d’aquesta 1ra internacional jaque
dirigir això desde Nova York és difícil, amb la guerra francoprussiana, l’obrer opta per lluitar pel
seu país.
TEMA 5. SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I
COLONIALISME O IMPERIALISME

Primera Revolució Segona Revolució Industrial

Industrial

Cronologia Finals del segle XVIII Mitjans del segle XIX

Font d’energia Carbó Electricitat i més tard petroli.

- L’electricitat fa que les indústries es puguin montar a tot arreu.
- Augmentarà el nombre d’indústries.
- Serà molt més fàcil i ràpid produir energia i a llocs diferents.

País Anglaterra (indústria Tota Europa (excepte Rússia) i els Estats Units.
mundial) - Catalunya a partir del 1830.
- Tots els països - Tots els països amb més o menys èxit tenen indústries.
compren a Anglaterra. - Anglaterra s’ha de buscar la vida ja que no li compren tant.

Tècnica de treball L’obrer comença i
acaba una peça.
- Treball en sèrie / en cadena / divisió de treball / taylorisme.
- Es produeix molt més i més ràpid.
- Cadascú té una feina pròpia. - Augmenta la producció.
- Abarateix el cost del producte.
- (el senyor Ford és el primer que ho aplica als Estats units)

Domini del Anglaterra → taller del - Apareix la competència → entre països i dins del mateix país.
mercat món. - Apareix la concentració empresarial → per dominar el mercat i
evitar la competència. Hi ha tres tipus de concentració empresarial:
● TRUST → quan empreses que fabriquen el mateix o ofereixen
el mateix es fusionen i en creen una de nova.
- Disposem de més capital.
- No ens fem la competència.
- Dominem el mercat.
● CÀRTEL → quan empreses produeixen produeixen o ofereixen
el mateix, en aquest cas no es fusionen però sí que es posen
d’acord amb el preu i la producció (benzineres i petroli).
● HOLDING → grups financers → grup que té molt capital i el
que fa és montar industries molt diverses. Empreses molt
diverses que dominen el mercat i el que fan és baixar el preu
del producte comparat amb la competència i això fa enfonsar la

18
 competència i un cop s’ha quedat sol al mercat apuja el preu
d’aquest mateix producte.
Amb tots aquests canvis s’ha pogut augmentar molt la producció i això causa una crisi de
sobreproducció.
Aquesta necessitat de col·locar la sobreproducció porta a que aparegui el colonialisme o
imperialisme.

_________________________________________________________________________

5.1.COLONIALISME
Anomenem colonialisme o imperialisme al domini de territoris d’Àfrica i Àsia per part de les
potències europees que va començar a finals del segle XIX i va acabar al 1914.
(començament de Primera Guerra mundial)

5.1.1. CAUSES DEL COLONIALISME:

● CAUSES ECONÒMIQUES:
- Recerca de nous mercats
- Matèries primeres barates

● CAUSES POLÍTIQUES:
- A finals del segle XIX
- Recerca de llocs estratègics per dur a terme una guerra.
- Tenir territoris per un país és un símbol. Com més territori té un país més gran és.

● CAUSES IDEOLÒGIQUES:
- La raça blanca és superior.
- La civilització europea és l’avançada.

● CAUSES DEMOGRÀFIQUES:
- Treure l’excés de població → estavem en un moment en què la població creixia i tenien
excés de població a Europa i el que fan és acomiadar a gent de les fàbriques.
- Treure la gent de la sobreexplotació per a que passin a formar part de les colònies.

● CAUSES RELIGIOSES:
- La religió verdadera és al catòlica i la protestant (Europa).

● CAUSES CIENTÍFIQUES:
- Trobar espècies noves de plantes i animals → Anem a colonitzar per conèixer altres
espècies.
-
Estem en un sistema capitalista i el que volem ś gunyar diners.

19
Anglaterra i França correran per aconseguir molts productes i que acumularan estocks i no
venien productes.

5.1.2.TIPUS DE COLÒNIES
*metròpoli → és el país que colonitza a un territori.
*colònia → territori ocupat (aquest territori passa a formar part del país que l’ha ocupat)

● Colònies d’explotació:
- Són les més abundants.
- La metròpoli imposa el seu govern i ho controla tot (drets, impostos, lleis).
- Un senyor de la metròpoli és traslladat a la colònia per governar-la.
- Des de la metròpoli s’intenta explotar al màxim el territori.
- EX: India.
● Protectorats:
- Quan la metròpoli arriba al territori, els indígenes d’allà no mostren oposició ni es
revolten contra la presència dels de la metròpoli. Els reben bé.
- D’entrada el govern nou que imposen està en mans d’un governador de la colònia,un
indígena (la persona que governa era una persona del territori ocupat).
- Eren governs titelles → estan a les ordres del que diu la metròpolis.
- EX: Marroc.

● Dominis o colònies de poblament:

- Aquest tipus de colònies es van crear per treure l’excés de població de les metròpolis.
- A partir del segle XVIII la població va créixer exponencialment i va arribar un moment en
què hi havia molta producció.
- Van crear aquestes colònies per a que qui volgués se n’anés a viure allà.
- En aquest cas, les persones que hi arriben s’organitzen el seu propi govern.
- La seva relació amb la metròpolis és més distant i són més independents.
- EX: Argèlia.

● Mandats:
- Són colònies que apareixen després de la primera guerra mundial.
- Són les colònies dels països que han perdut la guerra, en aquest cas Alemanya.
- Se li prenen al país perdedor i passen a ser administrades per un organisme
supranacional → organisme que està per sobre de les nacionss (ONU, Unió Europea).
- Aquest organisme supranacional que governa els estats serà la Societat de Nacions.
- EX: Síria.

5.2 COLONITZACIÓ D’ÀFRICA

La colonització d’âfrica va ser molt ràpida i gairebé total.
D’entrada la superioritat militar dels europeus va ser una de les causes d’aquestes
característiques.
Per altra banda, hi havia molta rivalitat entre tribus d’Àfrica. A vegades, els colonitzadors
pactaven amb una tribu ja que la rivalitat entre tribus va facilitar la colonització.

20
Els europeus s’afiliaven amb una tribu per acabar amb una altra tribu.

Per colonitzar van seguir tres passos:

1) Enviem exploradors i aquesta gent fa un informe del que hi ha allà a Àfrica. Buscaven
primeres matèries barates.
2) Valorem si val la pena anar cap allà. El que fem és enviar l'exèrcit per veure com respon
la població. Si no es revolten, bé. Si es revolten es carreguen a la població i per això es
van produir grans matances.
3) Una vegada pacificada la zona, hi va la gent de la metròpoli que es vol instal·lar allà.

Els conflictes seràn freqüets i el que fa al 1885 Bismarck és convocar una reunió que es diu
Conferència de Berlin i aquí hi van totes les potències que en aquest moment estaven
conquerint Àfrica. I s’estableixen unes normes de com ha de ser aquesta colonització:
1) Per dir que un territori és d’algun país, s’ha de conquerir tot.
2) Una vegada s’ha conquerit un territori, s’ha d’informar als meus veïns dels límits.
3) Els rius Níger i Congo seran internacionals, no poden ser de cap país. Tothom podrà
navegar i explotar aquests rius.
4) No poden agafar els indígenes com a mà d’obra i explotar-la.

Aquestes normes no es compleixen gaire bé.

- Pel que fa a Anglaterra, la seva intenció és colonitzar de nord a sud i fer un tren →
imperi continu.
- I França vol colonitzar Àfrica de oest a est.

PROBLEMA:
Aquests dos països xoquen a Egipte. Egipte és un territori molt valuós perquè facilita el comerç
amb les colònies de l’Àsia.
A partir d’això, hi haurà un enfrontament entre França i Anglaterra per aconseguir Egipte.
Ho solucionen de forma diplomàtica i signaran l’Entente Cordiale → França renuncia a Egipte i
li dona a Anglaterra però a canvi de que facin aliança (Anglaterra i França), ja que França
estava en una situació crítica amb Alemanya → busca molts aliats per deixar sola a França.

5.3 COLONITZACIÓ D’ÀSIA

*Les dues colonitzacions d’Àfrica i d’Àsia passen simultàniament.

Àsia no va ser una colonització tan gran com la d’Àfrica, hi hauran més territoris independents.
La colonització d’Àsia no va ser ràpida ni total. A Àsia ja tenen exèrcits en molts territoris,
coneixen la pólvora i a més a més ja hi havia imperis com la Xina (hi havia emperador,
estructures i, per tant, no eren tribus) per això a Àsia van ser capaços de fer front a la invasió
europea.

L’objectiu dels europeus era ocupar Xina ja que era un país molt poblat, molt extens amb molts
recursos i per tant realment era un bon territori per ocupar. Però al principi Xina no els hi posa
fàcil.

21
5.3.1. ANGLATERRA:
Una vegada més, els primers que arriben són els anglesos i la primera colònia que ocupen és
l'Índia. Els anglesos anomenaven a aquesta colònia “la joia de la corona” ja que la tenien com
a una colònia molt preuada perquè estava molt a prop de Xina.

Seguidament, Anglaterra crea moltes plantacions d’opi a l’Índia (droga adictiva i al·lucinògena) i
el que fa és vendre l’opi a la Xina. El que pretén és debilitar a la Xina i que la població xinesa
esdevingui adicta a l’opi. I ho van aconseguir (el mateix cap del país). D’aquesta manera
debilitaven a la població i pensaven que seria molt més fàcil conquerir-la.
Llavors el govern xinès s'adona d’aquesta estratègia del govern anglès i prohibeix l’entrada
d’opi al país.
Però Anglaterra continua venent-ne (soborns amb la gent dels ports) i això genera la Guerra de
l’opi (1839-1842) → guerra entre Anglaterra i Xina.
Aquesta guerra l’acaba guanyant Anglaterra i a partir d’això:
- aconseguirà trossos (punts) de la costa xinesa per poder comerciar.
- la població xinesa (400 milions d’habitants) estarà obligada a comprar productes
anglesos.
Tot i això els anglesos no van aconseguir conquerir XIna.

El parlament anglès és qui aprova aquesta invasió. Serà és fàcil poder ocupar Xina. Cal dir que
la marina anglesa sempre hagi sigut més suprrssṕ. Anglaterra aconsegueix llocs per comerciar.

El fet de que Anglaterra hagi aconseguit això, obre la porta a que altres potències europees
també tinguin interès en la Xina i d’aquí s’aconseguirà que també vagin aconseguint ports per
poder comerciar amb Xina. (monopoly França i Estats units)
monopoli→ port on nomeś podem comerciar ells.
Aquesta situació molesta bastant a la població xinesa, que acaba culpant al govern per no
poder ajudar als xinesos. A l’introduir els productes anglesos a la Xina, els tallers artesanals de
Xina es van veure obligats a tancar a causa de la competència i per això la població pensava
que el govern no els va saber protegir.
Això provoca una revolució per part de la població xinesa que acabarà provocant la caiguda de
l’emperador i la proclamació de la República (1 d’octubre de 1949)

5.3.2. FRANÇA:
L’altra potència que té espais a Xina és França. França té Indoxina (territori entre la Índia i
Xina) Actualment no existeix (Laos,Cambodja i Vietnam).
És veïna amb Anglaterra i per evitar conflictes (dificil marcar fronteres) es va fer un estat coixí
Siam (estat neutral) entre la colonia francesa i anglesa per evitar conflictes fronterers entre
França i Anglaterra (actualment és Tailandia).
La primera guerra de l’opi començarà…

22
 5.4.CONSEQÜÈNCIES DEL COLONIALISME

5.4.1. Conseqüències demogràfiques:

- Positives: l’arribada dels colons fa que es construeixin hospitals, arribin vacunes i
medicaments amb la conseqüència d’ajudar-los si tenien malalties. (taxa de mortalitat -
disminueix).
- Negatives:
- Els hi introduïm noves malalties (grip, sarrampió…).
- Quan arribem allà necessitem mà d’obra i agafem als indígenes com a mà d’obra de
forma esclava.

5.4.2.Conseqüències econòmiques:
Totes seran negatives.
*Colònia més abundant - explotació.
Arribaven allà i ocupaven les terres. Com a colonitzador les he destinat a plantar productes per
vendre a Europa (cafè, cacau…).
Per tant l'indígena perd les terres i com que no en té per produir aliments per alimentar-se els
han de comprar més cars.

Els tallers es veuen obligats a tancar perquè no poden competir amb l’arribada de certs
aliments provinents de fora.

5.4.3. Conseqüències socials i culturals:

Com que imposem les pròpies llengües i cultures, es trenca l’estructura social pròpia del lloc.
Els ritus i les llengües van quedar apartades.

5.4.4. Conseqüències polítiques:

Es va fer una distribució del país superficial. Van dividir tribus i imposem el model polític i lleis
de la metròpolis.
Una vegada es desconolitzin hi hauran guerres civils per veure qui es queda amb el poder.

23
 TEMA 6. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
INTRODUCCIÓ: s’acaba l’expansió del colonialisme al 1914 (començament de la 1ra guerra
mundial). Hi ha causes llunyanes que van provocant que hi hagi un ambient de guerra i una
altra causa que va ser el detonant i causa immediata que va fer explotar la guerra. Espanya
tenia un govern de restauració (Alfons XIII) i teniem una opinió neutral i ens vam especialitzar
en fabricar màscares de gas.

6.1. CAUSES:

6.1.1. LLUNYANES O PROFUNDES: (són les que es van acumulant i creen tensió en
l’ambient).

6.1.1.1. Sistema d’aliances previ a la guerra:

Alemanya vols ser una gran potència hi havia una rivalitat amb França (Alsàcia i Lorena) i el
seu objectiu és:
- Convertir-se en una gran potència
- Deixar frança aïllada
Alemanya crida l’imperi austrohongarès i Rússia.
Quan es reuneixin li diuen que aquests dos territoris són enemics i que no poden estar en la
mateixa aliança. Són enemics pel problema dels Balcans.

Per tant li diuen a Alemanya ha de triar, i opta per l’imperi austrohongarès perquè és més
fort i està al costat.
Llavors Rússia s’enfada i França ho aprofita per anar a buscar a Rússia i li ofereix diners i a
més a més et li diu que montarà indústries. I Rússia ho accepta.

Per una banda tenim la Triple Entesa i per l’altra banda tenim la Triple Aliança:

Triple Entesa Triple Aliança

França Alemanya

Rússia Imperi austríac

Anglaterra Itàlia

A Alemanya i a l’imperi austrohongarès se li uneix Itàlia.

*En el començament de la guerra no intervé però després canvia de bàndol.

24
6.1.1.2 Pau Armada:
Aparentment tot estava tranquil, no semblava que hi hagués ambient de guerra, però els països
estaven preparant per la guerra. Estaven preparant armament, s’investia més en armament,
posem servei militar obligatori…

6.1.1.3 Conflictes colonials:

Hi havia conflictes entre territoris per agafar el poder.
1871 → s’acaba la unificació d’Alemanya.
Primer ens hem de desenvolupar, convertir-nos en una gran potència.
Quan alemanya s’inicia a la colonització tot està bastant decidit, ja s’havien repartit els territoris.
Llavors intenta aconseguir algun territori.
Això va creant més tensió entre països (Alemanya i França).

6.1.1.4 Conflicte dels Balcans:

En aquell moment l’imperi Otomà han perdut territoris com:
- Bulgaria
- Romania
- Sèrbia
- Bosnia

Els veïns d’aquests nou sterritoris són l’imperi austrohongarès i Rússia. Tots dos volen influir
i fer aliances amb aquests països. Pert tant, entren amb rivalitat per veure quin dels dos pot
influir en aquests països.

D’entrada Rússia i Sèrbia es fan aliades i llavors l’objectiu de Sèrbia és crear la

Gran Sèrbia – unir aquells territoris on hi hagi població Sèrbia.

Mentres Sèrbia planteja això, l’imperi austrohongarès annexiona Bosnia (que estava dins de la
Gran Sèrbia). D’aquí se’n deriva la causa immediata que farà esclatar el conflicte.

6.1.2. LA CAUSA IMMEDIATA

L’hereu de la corona austrohongaresa es casa i fa un viatge pels territoris de l’imperi
austrohongarès. I quan són a Bosnia són assassinats per un estudiant Serbi.
Això serà la causa immediata que farà esclatar la 1a guerra mundial.

Hi ha una sèrie de punts que l’imperi austrohongarès marca a serbia.

I Sèrbia està disposada a complir-los tots menys un.

Això serà l'excusa per a que l’Imperi austrohongarès declari la guerra a Sèrbia.
- Rússia aliada de Sèrbia declara la guerra a l'imperi austrohongarès.
- Alemanya aliada de l’imperi austrohongarès declara la guerra a Rússia.
- França aliada de Rusia declara la guerra a Alemanya.

Aliada de Declara la guerra a

25
 Rússia Sèrbia Imperi austrohongarès

Alemanya Imperi austrohongarès Rússia

França Rússia Alemanya

❖ Amb tot això comença la Primera Guerra Mundial al 28 de Juliol 1914 i acabarà l’11 de
Novembre de 1918.

6.2. ETAPES:

6.2.1. Primera etapa → Guerra de moviments (1914 - 1915)

Els exèrcits es mobilitzen perquè volen avançar.
Els primers que es mouen són els Alemanys i l’objectiu és ocupar França i després anar cap a
Rússia. Confien d’una ocupació ràpida.

Quan els alemanys volen entrar a França són aturats. Entre l’exèrcit francès i l’anglès aturen a
Alemanya. (Anglaterra s’incorpora).
Amb aquest intent es crea un front (línia de guerra que divideix un bàndol de l'altre), anomenat
→ Front occidental
Llavors comencen a excavar trinxeres. De tant en tant intenten ocupar més territori o per part
de França intenten fer marxar al alemanys.

França li demana a Rússia que ataqui a Alemanya per darrere perquè així es transporten les
tropes cap allà. Augmenta possibilitats de que França recuperi territori.

Amb això aconsegueixen fer un altre front, anomenat → Front oriental

Aquests fronts quedaran marcats fins al 1917

A part d'aquests fronts, Alemanya desenvolupa submarins, els preparen amb l’objectiu
d’enfrontar-se a la marina anglesa.
Alemanya organitza la guerra submarina amb l’objectiu de vèncer, enfonsaven tots aquells
vaixells que poguessin per ajudar a la Triple entesa.
En aquesta guerra enfonsarem a un vaixell anglès que portava passatgers americans -
Lusitània. En aquell moment no passa res però després, al 1917, (dos anys més trad) aquesta
serà l’excusa per entrar a la guerra.

Batalla Jutlandia: batalla entre anglaterra i alemanya (evitar que entrin aliments, ajudes,
matèries primere).

6.2.2. Segona etapa → Guerra de posicions o trinxeres (1915 - 1917)

Al llarg dels fronts, construïm trinxeres. Estaven allà per mantenir la posició. De tant en tant
saltaven la trinxera = intentar avançar. Això ho fem per mantenir el territori que tenim i no deixar
que avancin.
S’incorporen nous països a la guerra:

26
 Triple Entesa Triple Aliança

França Alemanya

Rússia Imperi austríac

Anglaterra Itàlia

+ Grècia + Bulgària

+ Romania + Imperi Turc

Itàlia s'incorpora més tard

En cap d'aquest cas ningú aconsegueix el seu objectiu. Tot es queda igual.

6.2.3. Tercera etapa → La crisis de 1917

Dos fets que faran que la guerra avanci i surti d’aquest estancament o li dongui un tomb:
- Revolució Russa (revolta de caire marxista, els hi surt bé i això té com a conseqüència
que surtin de la 1a guerra mundial).
Rússia signa amb Alemanya el tractat de pau: Tractat de Brest-Litovsk.
Quan un país abandona signa l’armistici. (marxen de la guerra). A canvi de marxar
Alemanya li exigeix que demani molts territoris.
Quant Rússia abandona la guerra, el front oriental acaba desapareixent i les tropes que
teniem allà les portem al front occidental. Alemanya té més possibilitats d’ocupar
França.
- Entrada dels EEUU a la guerra al costat de la Triple Entesa.

En aquest moment, Estats Units està subministrant tot lo que la triple entesa necessita per la
guerra. Si un país perd la guerra no cobra. Si la triple entesa (que ara ha perdut un país) perd,
no cobra.
Llavors busca una excusa per entrar a la guerra. Agafa l’excusa del vaixell i finalment al
1917 EEUU entra a la 1a guerra mundial.
Això dóna un tomb a la guerra.

6.2.4. Quarta etapa → Final de la guerra (1917 - 1918)

EEUU entra a la guerra amb un exèrcit poderós i de seguida els americans aconseguiran que
el’imperi austrohongareses es rendeixi.

Alemanya és l’únic país que no es rendeix.

Dins d'Alemanya hi ha dos opinions:
- El rei Guillem II és partidari de continuar la guerra.
- Els militars que participen a la guerra li diuen que s'ha de rendir perquè això només farà
que hi hagin més baixes.

A Rússia ha triunfat la revolució marxista i això anima a altres països.

27
Llavors els comunistes alemanys s’organitzen a favor d’aquesta revolta. A dins d'Alemanya
comencen a haver-hi possibles revoltes comunistes.

Aquests militars li diuen que acabin amb la guerra, portin l’exèrcit a Alemanya i que acabin amb
la revolució comunista que hi havia en aquell moment a Alemanya.

El rei abans de signar l'armistici (treure les armes / abandonar) abdica (marxa del tro). I
Alemanya es proclama una república. El govern provisional que queda ara decideix signar
l'armistici amb la triple entesa.
11 de novembre de 1918 s’acaba la primera guerra mundial.

6.3. Conferències de Pau:

6.3.1. Tractat de París

Aquí hi van els president de govern dels països guanyadors:
- EEUU
- Regne Unit
- Frana
- Itàlia
Abans de decidir-ho tot, Wilson (president EEUU) presenta un document: 14 punts de Wilson

Amb aquest document, el que pretén és fer una pau duradora. Són 14 punts que si s’apliquen
aconseguirem una Pau duradora.

França i Anglaterra no fan cas d'aquests punts i diuen que el que realment s’ha de fer és
matxacar a Alemanya.

6.3.1.1. Tractat de Versalles (1919):

És el primer tractat que es fa, aquest tractat comença dient que Alemanya és la única culpable
de la guerra i com a culpable, ha de pagar per tot el que ha fet:

1r punt: comencem reduint-li territori (fem Alemanya més petita):

- Alsàcia i Lorena ho tornem a França.
- Un tros d’Alemanya se li dona a Dinamarca.
- Un altre tros se li dona a Polònia i també se li dona l’estret de Danzig.
- Una part d’Alemanya se li dona a Txecoslovàquia (un país nou que crearem).
2n punt: prenem les colònies d’Alemanya i passen a ser mandats i organitzades per una
organització supranacional → la Societat de Nacions.

3r punt: l’obliguen a pagar diners en concepte de reparació de guerra per les destrosses que
ha fet a Anglaterra i França.

4t punt: se li obliga a destruir tot lo que tenien de marina de guerra.

5è punt: se li obliga a fer aliança amb l’imperi austrohongarès.

28
6è punt: se li obliga a reduir el seu exèrcit a 100.000 soldats.
7è punt: se li prohibeix que s'atansin a la frontera amb França i llavors es deixa una zona al
mig (estat coixí) que Alemanya no pot traspassar.

8è punt: s’estableix que durant 15 anys França explotarà les mines del Sarre. I els beneficis
se’ls quedaran els francesos.

Ells deien que això no era un tractat de Pau, era un dictat ja que no s’havia negociat res.
Finalment Hitler traurà a Alemanya aquest tractat.

Es fan altres tractats destinats a desfer els imperis que hi havia a Europa:
- Tractat de Saint-Germain.
- Tractat de Sèvres.
- Tractat de Neully.

Fem desaparèixer l’imperi rus, l’imperi austrohongarès i l’imperi otomà (turc):

- L’imperi rus: són enemics de França i Anglaterra Els territoris que pertanyien a
Alemanya, no se’ls hi tornen a Rússia sinó que els hi donen la independència. Aquests
territoris eren: Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i Polònia (sempre havia intentat
independitzar-se i per fi ho aconsegueix)

- L’imperi austrohongarès: crearem txecoslovàquia, crearem iugoslàvia (agrupació dels

balcans) i per una banda crearem Àustria i per altra banda Hongria. Passaran a ser
països diferents.

- L’imperi otomà: l’imperi otomà desparaiex i es converteix en l’actual Turquia.

6.4. CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

6.4.1. CONSEQÜÈNCIES DEMOGRÀFIQUES

No es té una dada exacta del nombre de morts que va produir la guerra.
Es parla de que van morir uns 10 milions de persones, sobretot alemanys, francesos i russos.
Es parla de que van tornar 6 milions de persones invàlides (soldats).
En aquesta primera guerra no hi van haver bombardejos contra la població civil. Les ciutat no
es van bombardejar mai.
Hi va haver població civil que va morir per falta d’aliment, malalties… Però la majoria de morts
van ser soldats.

Després de la guerra van baixar les taxes de natalitat. La gent que va anar al front van ser
homes de 20 a 40 anys. Eren els homes que estaven en edat de procrear i per tant molts d’ells
no van tenir fills.

Es produeix un desequilibri entre sexes. Van morir molts homes soldats i això va fer que hi
haguessin moltes més dones que homes.

29
6.4.2. CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES
Els països que participen en la guerra, exceptuant Estats Units, es van empobrir.
Els camps no es podien conrear, es van destruir moltes industries i vies de comunicació i a més
a més la majoria de països van quedar endeutats perquè necessitaven diners per finançar la
guerra i van demanar molts préstecs, sobretot als Estats Units.

En aquest moment el que dóna valor a la moneda és la quantitat d’or que tenien al Banc
Central del país, que hi haguessin reserves d’or.
Aquest or, durant la guerra, desapareix (el roben).
El paper moneda (bitllets) no té valor, el que més valor té és el lingot d’or.

Els preus són caríssims ja que hi ha molta manca de productes.

A Alemanya els bitllets no valen res i per tant, van treure bitllets amb un valor més gran.
Pèrdua del valor del paper moneda.

Estats Units arriba a ser una gran potència després de la Primera Guerra Mundial.
La guerra en aquest país no els va afectar: van produir productes per la Triple Entesa, van
deixar crèdits molts països.
Es va convertir en la primera potència econòmica mundial.
A tot el món, el dòlar passa a ser la moneda patró.
Estats Units substitueix Anglaterra en totes les indústries i serà la responsable del comerç
mundial.

L’altre país que també surt beneficiat és Japó. Va fabricar molt armament per a les potències
europees.
A partir dels beneficis que va obtenir, va diversificar i modernitzar la seva indústria. Juntament
amb Estats Units va ser el país de referencia (gran potència).

6.4.3. CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

La població va sortir molt tocada de la guerra i moltíssima gent es va empobrir.
Tot i que hi va haver un sector de la població que es va enriquir: fabricadors d’armes…

Això va fer que es crees un malestar entre la gent que s’havia empobrit i la gent que havia fet
molta fortuna.
Quan van arribar els soldats ferits i mutilats de la guerra, el govern no va fer res, no va donar
cap ajuda.
Tot això va fer augmentar el malestar social i van començar una sèrie de vagues i
manifestacions i la majoria agafen un caire marxista i comunista.
Com que Rússia ja era comunista, anima als altres països a ser-ho i pensen que el comunisme
pot ser una solució per les masses obreres.

La conseqüència positiva és que a partir de la primera guerra mundial es comença a

aconseguir el vot femení.

30
La dona, mentre l’home és al front, es posa a treballar i en el moment en que s’acaba la guerra
demostren que les dones poden fer el mateix que els homes i volen tenir els mateixos drets.
Finalment aconsegueixen que se’ls reconegui i el vot femení.
Serà com una mena d’alliberament de la dona. Es treu l’opressió de la vestimenta i els
estereotips.

6.4.4. APAREIX LA SOCIETAT DE NACIONS:

Preparen els 14 punts que deia que era crear un organisme que ajudava a evitar guerres →
Societat de Nacions (organisme que ajudava a evitar guerres).
Tenia 2 organismes importants:
- Consell de Seguretat: poder executiu, decidien.
- Assemblea general: hi havia un membre de cada país. Al principi només hi havia
països guanyadors i després deixen entrar a Alemanya (països perdedors). No
funcionarà perquè no té eines per sancionar ni res.

31
 TEMA 7. La Revolució Russa (1917)
Dins de la 1ra guerra mundial

7.1. SITUACIÓ PRÈVIA (ANTERIOR) A LA REVOLUCIÓ:

1. Triomf per primera vegada de les idees marxistes.
2. Rússia encara té una estructura d’antic règim això vol dir que:
3. Té una monarquia absoluta a mans del Tsar Nicolau II
4. Tenim feudalisme (noblesa i l'església propietaris de les terres).
5. Agricultura → activitat principal.
6. Indústria de capital francès.

Moment en el qual europa ja ha fet les seves revoltes liberals. Però ells encara mantenen
aquesta estructura.

7.1.1. Aparició de partits polítics:

Poc a poc apareixen partits polítics clandestins (no són oficials) que volen fer canvis.
Aquests partits polítics eren:
● Kadets: liberals (demanen separació de poders, suprimir feudalisme, sobirania nacional
i constitució).

● Marxistes, es divideixen en :
- Menxevics: menys nombrosos: defensen que s’ha de seguir al peu de la lletra el que
diu el manifest comunista. Diuen de fer una revolució francesa (que s’imposin les idees
liberals) pròpia per fer pujar la burgesia al poder i després ja faran caure la burgesia.
Aconseguir societat igualitària.
- Bolxevics: més nombrosos, pensen que el millor és fer caure l’antic règim. Lenin -
líder. Grups opositors al tsar però que són il·legals. Defensors de les idees marxistes.

● Anarquistes: fan atemptats. van assassinar al pare de nicolau

7.2. ANY 1905 (GUERRA ENTRE JAPÓ I RÚSSIA).

Hi ha moltes despeses i Rússia no és un país ric.
El que fa el Tsar és augmentar els impostos de la població per recuperar-se de la guerra.
A una població on els pagesos no tenen terres i la població és pobre, els perjudica més.

7.2.1. El diumenge Sagnant:

El que fa el poble és fer una manifestació davant del Palau d’Hivern on vivia la reialesa.
Hi ha una manifestació pacífica demanant reformes de manera molt pacífica i molt paternal, li
demanen reformes liberals.
Tot i això, la resposta del Tsar és enviar l’exèrcit i disparar a aquesta gent, això es coneix com
→ el Diumenge Sagnant.

Des de la resta d’Europa això es veu com una masacre i Nicolau II queda molt malament.

32
Això anima a que dins a Rússia comencin un procés revolucionari. Els països estaven al costat
del poble.
Aquestes revoltes demanaven que no es continués amb el sistema feudal.

Aquests partis clandestins surten i comenecen a organitzar-se i els obrers (sobretot ploterais),
s’organitzen en unes assemblees → Soviets

El rei veient-se acorralat, fa algunes concessions liberals:

- Permet llibertat d’expressió.
- Llibertat d’associació (poden crear sindicats i partits polítics)
- Llibertat de reunió.
- Concedeix un parlament → La Duma: triat per sufragi universal i amb poder legislatiu
(pot fer lleis).
Això va ajudar a calmar els ànims i el Tsar pot recuperar el seu poder.
El Tsar es guarda una carta i és que la Duma quan a ell li vagi bé.Autoritza la duma i la pot obrir
i tancar quan el rei vulgui. Donar-la i tancar-la

❖ Els reis vivien a Sant Petersburg.

Posem en pràctica aquestes reformes, i tothom aspirava a que els hi anés bé.

Els pagesos esperaven que es fes una reforma agrària i es repartissin terres.
El proletari esperava que aquesta Duma fes lleis que milloressin la seva situació.
I els liberals esperaven que aquestes idees fos l’inici d’unes reformes que acabessin portant a
un sistema democràtic.

La reforma agrària fracassa, ningú s’oposa a la noblesa (propietaris de les terres). El Tsar no
s’hi vol oposar.
Per altra banda, el Tsar té dret de vet, moltes de les lleis que no l’interessaven les tirava.

Malgrat es van fer aquestes concessions liberal, es torna a haver-hi una persecució contra els
partits que mostraven una oposició.
Poc a poc el Tsar es fa molt impopular i aquí s’ajunta Rasputin. Té molta influència en la
Tsarina ( dona del Tsar), i a la vegada influeix molt en el seu marit.
Tot plegat fa que el govern del Tsar tingui més desprestigi. Això va animant a que vulguem
carregar-nos al Tsar.
Aquí esclata la 1ra guerra mundial. Rússia entra a favors de la triple entesa.
La situació ja no era bona, i aquesta entrada fa que encara empitjori.

7.3. DETONANT, EL QUE FA ESCLATAR LA REVOLUCIÓ:

Participació de Rússia a la 1a guerra mundial.
Rússia no té un exèrcit preparat i pateix moltes derrotes. I aquestes pateixen moltes baixes i hi
ha moltes pèrdues territorials.

A això s’ajunta, que la situació econòmica empitjori i això produeix molt malestar. El moment
d’aquest desmoralització es concentra al 1917.

33
Hi ha una vaga al febrer de 1917, a una fàbrica d’armament i arrel d’aquesta vaga hi ha una
revolta espontània a Sant Petersburg. I d’aquesta revolta es convoca una vaga general.

Aquestes vagues són contra la guerra i contra les pèssimes condicions de la població en
general. S'estén per la resta de ciutats russes i una vegada més el Tsar envia l’exèrcit contra
aquesta gent. Però l'endemà d’aquesta repressió, bona part de l’exèrcit s’uneix als vaguistes (la
gent que feia vaga).

7.4. QUI PARTICIPA EN LA REVOLUCIÓ?

Gent que s’ajunta a la revolució:
- Bolxevics
- Menxevics

Tornen a organitzar els soviets (assemblees de treballadors ideologia marxista). Un dels

soviets més famosos o actius és → el soviet de Petrograd dirigit per Trotsky.
En aquesta vaga demanen canvis i sortida de la guerra. El que fa Nicolau II és tancar la Duma i
totes aquelles reformes que havien fet, queden paralitzades i no val.
Tot i això, davant de tanta pressió, Nicolau II acaba abdicant i es posa un govern provisional.

Govern provisional: està en mans dels kadets (liberals), però tot i que fem canvis liberals,
decideixen no sortim de la guerra.
Líder → Kerensky
Quan puja aquest govern, Rússia continua a la guerra.
Això és aprofitat pels soviets, ells fan com un govern paral·lel perquè el fet de no sortir de la
guerra porti a la creació d0un govern paral·lel perquè no reconeixen el govern provisional.
Mentrestant, aquest govern provisional va prenent decisions:
- Prepara unes eleccions per sufragi universal.
- Va treure de la presó a tots els presos polítics
- Promet que donarà terres als pagesos.
- Reconeix la possibilitat o el dret a la independència de Finlàndia i Polònia.
No sortim de la guerra i aquest repartiment de terres diu que ho farà al final de la terra. La gent
es comença a mosquejar amb aquest govern i molta gent que havia confiat amb els kadets
(liberals), s'atansa als soviets.

En aquests moments, comença a ser protagonista un dels bolxevics → Lenin.

Ell elabora un document anomenat les Tesis d’abril. Parla del seu rebuig a la guerra, es parla
de que no s’ha de donar suport al govern provisional i parla de la revolució marxista (que el
poder se li ha de donar als soviets).

7.5. JULIOL DEL 1917:

Hi ha una derrota molt contundent al front (moltes baixes) i els bolxevics organitzen una
manifestació contra la guerra amb la intenció d’ocupar el poder.
La resposta de Kerenski es enviar l’exèrcit contra aquesta manifestació i declara el partit
bolxevics il·legals, Lenin es veu obligat a marxar.

34
Llavors hi ha un intent de cop d’estat per part d’un militar. Vol imposar una dictadura i Kerenski
es veu obligat a demanar ajuda als bolxevics. Aconsegueixen frenar-ho però després d’això
bona part de l’exèrcit que s’apunta a l'opció de la revolució bolxevic.

A l’octubre, (moment de crisi econòmica molt forta) el suport del poble i tothom als bolxevics és
molt gran i poc a poc els diferents soviets es van imposant a les diferents fàbriques.

Per altra banda, els pagesos es revolten demanant terres i sabent que tenen bona part de
l’exèrcit al seu costat, Lenin torna de Finlàndia i organitza una segona revolució de caire
marxista.
La nit del 24 al 25 d’octubre els bolxevics comencen ocupant bancs, centrals telefòniques,
envolten al palau d’hivern i es prepara tot per disparar al palau d’hivern. Es deté al govern
provisional i Lenin i Trotski formen un nou govern.
Lenin passarà a ser el cap d’aquest nou govern.
Octubre de 1917: per 1a vegada a la història guanya una revolta marxista.

7.6. GOVERN DE LENIN (1917 - 1924)

Primeres decisions que pren:
- Sortir de la 1a guerra mundial. (Això el porta a signar la pau amb Alemanya per la
qual Rússia perdrà territoris).
- Repartir terres: agafaran totes les terres i les passarà a mans de l’estat, nacionalitza
les propietats.
Certes decisions no agradaran i Lenin acabarà imposen una dictadura.

Les fàbriques i les mines passaran a ser administrades pels soviets. Davant aquesta pressió,
convocarà eleccions i fer una assemblea que elabori una constitució.
Es fan aquestes eleccions i no són gens favorables als bolxevics i Lenin decideix tancar
aquesta assemblea i instaura una dictadura → Dictadura del Proletariat.
Lenin farà que tots els partits siguin il·legals menys el PCUS (partit comunista Rus)

- Canviem el nom: no parlarem de Rússia, sinó de la URSS (Unió de Repúbliques

socialistes soviètiques).
- Molta gent s’enfada perquè ha tancat aquesta assemblea, la que havia de transformar el
país en liberal. Instaura una dictadura. Tanca atot els opositors.

7.7. COMENÇAMENT D’UNA GUERRA CIVIL (1918 - 1921):

Aquesta guerra enfronta a partidaris de Tsar i partidaris dels marxistes. llavors aquí s’enfronten
l’exèrcit blanc (partidaris del Tsar) i l’exèrcit Roig (partidaris de Lenin), dirigits per Trotsky.

A l’exèrcit blanc els recolza França, Anglaterra: ho fan perquè el comunisme/ marxisme no
entri als seu país. Amb aquesta ajuda els altres ho tenen complicat.
llavors Lenin decideix executar a la família reial.

A causa de la mort del rei, França i Anglaterra abandona l’exèrcit blanc i això fa que Lenin acabi
guanyant la guerra.

35
Però aquest aguerra encara fa que la situació econòmica del país empitjori. Durant aquesta
guerra, s’havia practicat el Comunisme de guerra, osigui, tota la economia i esforços s’havia
destinat a la guerra.
Gent que habia donat suport a Lenin se li revolten per la situació econòmica tan dolenta que té
el país.

7.7.1. NEP = Nova política econòmica

Creada per Lenin per a millorar la situació, el que fa és:
- El senyor reparteix terres i fàbriques perquè tornin en mans privades.
Lenin fa això perquè llavors la gent hi posarà més interès, es recuperarà l’economia i es
tornaran a nacionalitzar terres.
Entre aquestes reformes, Lenin es posa malalt (té un ictus) i acaba morint al 1924.
1924: mort de Lenin

PCUS = Partit Comunista de la Unió Soviètica - aquí hi ha 2 candidats per substituir a Lenin:
Trotski i Stalin

Finalment al 1926, es decideix que sigui Stalin (era agressiu) qui es faci càrrec del govern.
Llavors declara que s’ha de matar a Trotsky.

7.8. GOVERN DE STALIN (1926 - 1953)

El govern de Stalin té dos objectius:

7.8.1. Demostrar que la URSS pot ser una gran potència:

- El que fa Stalin és treure la NET i tornar a nacionalitzar totes les propietats (tota
propietat privada passa a mans de l’estat).
- A partir d’aquí fa una economia planificada on la economia es planifica i es fa amb
plans quinquennals (organitzar l’economia de 5 en 5 anys).

- A nivell industrial ens centrarem amb el carbó i ferro per una possible guerra.
- El blat és difícil d’organitzar perquè depèn del temps i de com va la collita. Però Stalin
ejecutava als pagesos perquè no complien els plans quinquennals.

- La base continua sent l’agricultura i per organitzar-la creen dues maneres d’organitzar el
conreu de la terra:
Els soljovs: jornaler que cobra un sou.
Els koljovs: era una mena de cooperativa. Aquesta dona un conjunt de terres a
una família perquè les organitzi i de la collita que en treu, dona una part a l’estat,
una altra part se les queda les famílies i l’altra part serveix per seguir produint
(comprar eines, llavors…).
- Stalin aconsegueix que la URSS sigui una gran potència.

36
 7.8.2. Demostrar que Stalin és un líder infalible.
- Per potenciar això crearem un Ministeri de propaganda: només es dedica a publicar
cartells/coses per fer quedar bé a Stalin. Tornem a concentrar tot el poder a mans de
Stalin.
Stalin al ser tan obssessiu i amb l’intent de tindre a tothom al seu favor, tots els
membres del seu partit que a la mínima li posaven un inconveninet, se’ls carregava o
els enviava a les purgues i després d’aquestes els enviava als Gulags: camps de treball
a Sibèria, on vivien en unes condicions nefastes.
Quan es va carregant a la gent del partit el que fa aquest ministeri de propaganda es
manipular (modificar) les fotos i eliminava aquella gent del partit que ja no hi eren per
oblidar-se de la resta.

EXERCICIS:
1) La majoria de russos treballaven no treballen a les fàbriques, sinó als camps.

2) Rússia està en guerra amb l’imperi Alemanys, austrohongarès i els seus aliats.

3) Els aliats de Rússia són el Regne Unit, França, Itàlia, Romania i Estats Units.

4) Un treballador de les fàbriques probablement es sent frustrat amb els resultats de la guerra i el
que comporta. És conscient de les pèrdues de vides humanes i els costos econòmics de
l'esforç de guerra. Els treballadors esperen un canvi, i esperen sortir de la guerra.

5) Govern provisional liberal. En mans dels kadets.

6) Estàs d’acord amb l’actuació del govern? No. Els treballadors de les fàbriques no estaven
d'acord amb l'actuació del govern. La Revolució Russa de 1917 va ser una revolta dels
treballadors i els pagesos que estaven descontents amb les decisions polítiques de l'emperador
Nicolau II. Els treballadors només volien sortir de la guerra. Tampoc eren escoltades le seves
propstes.

7) Formaven part dels soviets,pretenen fer una revolta marxista.

8) Els treballadors de les fàbriques veiem a Lenin com un líder que els va donar l’esperança.
Veien en ell un heroi que podia portar els canvis necessaris per acabar amb la misèria i els
ajudaria a aconseguir els seus objectius.

TEMA8. Període d’entreguerres (1919-1939)

Êpoca desde que s’acaba la 1a guerra mundial fins el començament de la 2na guerra mundial

Per una banda hi ha Estats Units i per l’altra Europa (aparició dels règims feixistes):

8.1. ESTATS UNITS:

Durant la guerra va subministrar armament, etc.

37
Quan s’acaba la guerra estats units continua suministrant a Europa per refer-se de la guerra.
Estats Units ens proporciona crèdits i s’havien de tornar a un 5% d’interès, no sol en dona als
vencedors sinó també a Alemanya per “arreglar” les destrosses de la guerra.
Estats Units s'ofereix per ser la moneda patró.

Tot això fa que Estats Units passi a ser la Primera Potència Mundial.
● Produeix: blat, productes industrials per la seva població, pels països europeus que
han participat a la guerra i per les seves colònies (15 colònies).
Tothom té feina i tenen un sous alts, llavors comencen a consumir i productes de segona
necessitat.
Com que la gent no ho podia pagar tot de cop va aparèixer el pagament a terminis, això és el
que s’anomena estil de vida americà = consumisme (hi ha un canvi de model de vida).

Després de comprar productes de segona necessitat, com que les empreses anaven bé i tenien
beneficis van veure que invertir en borsa seria una bona opció. Llavors van començar a invertir
en accions.
Era tanta la demanda d’accions que en un mes es podia multiplicar per quatre.
La gent especulava: demanaven crèdits al banc per invertir-lo en borsa, i una vegada es venia
les accions pagaven el crèdit i es quedaven el que els hi sobrava.
Al banc donaven crèdits sense garanties (no et demanaven res a canvi, cap dada personal).

Europa es va recuperant i el primer que recupera és el camp: pot començar a conrear el seu
propi blat i anem reduint la compra de blat americà.
Però ara es van trobant que comencen a acumular blat que no venen i el mercat exterior es va
reduint.

*Estem en un sistema capitalista.

Comencem a notar un crisi agraria (1924), els pagesos es troben amb una sobreproducció del
blat el que provoca que els preus s'abarateixin. Al cap de poc temps, aquesta crisi es trasllada
a les fàbriques (ciutats).
Dins a EEUU s'ha montat moltes fàbriques i saturem el mercat. Si hi ha sobreproducció, es
reduirà la producció i acomiadaré treballadors.

Aquests treballadors comencen a agafar por i venen les accions. A més a més com veuen que
les empreses no van bé el preu de les accions baixa i degut això tothom vol retirar els diners de
la borsa.
_________________________________________________________________________

8.1.1. Crac del 29 o Dijous negre:

24 d’octubre de 1929: hi ha 13 milions d’accions a la venta i ningú vol comprar. El preu de
l’acció cau en picat i es perd tot el capital invertit.
La caiguda de la borsa suposa el començament La Gran Depressió, crisi econòmica que viurà
EEUU. Suposarà que moltes fàbriques hagin de tancar. Més de 30.000.000 aturats. Més de
5000 bancs obligats a tancar. La majoria de gent ha de viure al carrer perquè perden les cases.

38
Aquesta crisi s'acaba extenet a tot el món perquè EEUU anteriorment va deixar préstecs i ara
amb la crisi els hi demana als països que havia deixat crèdits més ràpid de lo que hauria que li
retornessim.
En teoria, havien de tornar aquests crèdits poc a poc però EEUU diu que li han de tornar
aquests crèdits ja. Això suposarà una crisi econòmica.
El país més perjudicat serà Alemanya perquè ha de tornar crèdits i a més a més França i
Anglaterra li reclamen les reparacions de guerra. Alemanya no pot i els francesos ocupen unes
altres mines alemanyes → Rin- Rhur zona on hi havia les mines.
Això serà l'empenta que necessitarà Hitler per pujar. Quan passa el crack i Alemanya torna a
caure, Hitler serà una opció.

Acaba sent una crisi mundial.

_________________________________________________________________________

8.1.2. MESURES PER SORTIR DE LA CRISI:

● Mesures proteccionistes:
- Protegir el producte del país.
- Intentar que es compri productes del país, no comprar fora.
- Apujar molt el preu de les duanes.
- Prohibir l’entrada de productes al país.
- (No funciona)
● Mesures deflacionistes:
- Baixar preus per fomentar el consum.
- (Tampoc funciona).

Hi ha un economista anglès que es diu Keynes i aquest fa una proposta per recuperar
l’economia: Diu que l’estat ha d’oferir feina i fer obres públiques.
- Com? Agafaran gent que està a l’atur perquè facin aquestes obres públiques.

- Perquè? Perquè si aquests tornen a treballar, tornen a consumir, si consumeixen

augmenta la demanda i aquella empresa que ha sobreviscut però té pocs treballadors,
torna a contractar gent i aquesta gent que torna a treballar té un sou i consumeix.

Aquests diners per fer obres públiques els agafarem del Deute Públic, el que fa aquest és
deixar diners a l’Estat i l’Estat te’ls torna amb interessos. L’Estat els treurà dels impostos que
paguin la població.

EEUU recull aquesta proposta de Keyne.

1933 - Roosevelt puja com a president (on la crisi era més forta). I aquest senyor recull la
proposta de Keynes que l’aplicació d’aquesta proposta a EEUU en direm New Deal.
_________________________________________________________________________

8.1.3. NEW DEAL:

- Destinarà bona part dels diners a obres públiques.

39
 - Però una altra part dels diners els destinarà als Subsidis d’atur (ajudes). Ajudar les
empreses privades en dificultats a través de subsidis estatals. dóna diners a empreses
perquè puguin tirar endavant.
- Garanteix un preu pel blat. Destruir els EXCEDENTS agrícoles acumulats.
- Rescatarà bancs.
Al fer això, no es destina prous diners a obres públiques, l’economia de EEUU es recupera però
no arribarem a la situació o nivells que tenia Estats Units abans de la guerra. Haurem d’esperar
a la 2a guerra mundial perquè Estats Units es recuperi.
_________________________________________________________________________

8.2. EUROPA:

8.2.1. L’ASCENS DELS RÈGIMS TOTALITARIS.

Aquests anys van ser uns anys on les dictadures es van començar a imposar a Europa.

CARACTERÍSTIQUES D’UN RÈGIM TOTALITARI:

- Tots els poders es concentren en mans d’una persona.
- Són antidemocràtics. No accepten idees liberals.
- Són anticomunistes.
- Són racistes. Els alemanys són d’una raça especial → raça Ària
- Tenen una obsessió per l'ordre públic: qualsevol distorsió es perseguida i les forces
d’ordre públic (com la policia) eren impunes i poden fer el que volen i mai ningú els hi
demanava cap tipus d’explicació.
- Defensen la autarquia, el país ha de sobreviure amb el que té, “no necessitaven a
ningú”.
- Defensen l'intervencionisme estatal: l’estat ha d’intervenir en l’economia. Les
empreses són privades però l’estat intervé dient que ha de produir, a quin preu…
- Aplica la censura de prensa: vigiar tot el que es pública.
- Control ideològic molt gran. Hem de convèncer a tothom de lo bo que és el líder i de la
sort que hem tingut de tindre aquest líder i aquest sistema.
- Considerar el líder infalible.
- La violència és bona. Són violents. Ens permetrà aconseguir coses, com per exemple
ampliar territori.
_________________________________________________________________________

40
8.2.2. FEIXISME ITALIÀ (1922-1944)
Està encapçalat per Benito Mussolini.

CAUSES:
Situació d’Itàlia després de la guerra: era un país que ha guanyat la guerra, però que no se li
dona res. Això és interpretat per la població com a que tenen un govern feble, que no sap
negociar.

Territoris que havien de formar part d’Itàlia: la població no entenia com el govern no hagués
aconseguit que aquells dos territoris formessin part d’Itàlia, ara que l’imperi austrohongarès
havia perdut i Itàlia havia guanyat.

La situació econòmica d’Itàlia és molt dolenta: hi ha una crisi econòmica:

- Moltes fàbriques estan tancades.
- La gent que arriba de la guerra es troba amb que ningú es preocupa per ells. Ja que el
govern no fa res al respecte.
Aquesta mala situació provoca que hi hagi malestar i que facin moltes vagues i manifestacions.
La majoria d’aquestes vagues eren intents de revoltes marxistes.

Llavors els propietaris de les fàbriques i els empresaris es comencen a preocupar, perquè si
triomfen les revoltes marxistes perdran les propietats.

A Itàlia hi havia sufragi universal (sol votaven els homes independement de la renta
econòmica). Això feia que al parlament entressin diputats favorables als obrers i els empresaris
es sentien bastant acorralats pels treballadors.

En aquests moments hi ha constantment canvis de govern i apareix→ Benito Mussolini:

aquest quan torna de la guerra fa un diari anomenat Il popolo d’Itàlia: amb aquest diari
comença a fer articles criticant la democràcia, contra el comunisme, etc.

Això va tenint ressò, la gent el comença a conèixer i té lectors (sobretot empresaris).

Mussolini funda un grup paramilitar que es diu Fascio di Combattimento: gent que no són de
l’exèrcit però que per la seva banda es prenen la justícia, lo que fa que es mostrin violents
contra els seus adversaris (el govern els deixa fer) i la gent comença a demanar-li que es
presenti a eleccions.
Mussolini decideix crear un partit → Partit Feixista Itàlia.
Es van començar a presentar a les eleccions i guanyem vots però no guanyen perquè la gent
diu que eren violents. El grup paramilitar continua però ara els direm Esquadres Feixistes.
Aquestes actituds violentes, a la gent li tirava enrere.

Els partits d’esquerra (adveraris) convoquen una vaga general agost 1922 contra la violència
feixista, el partit de mussolini.

Mussolini va a veure al rei, Víctor manuel III i li diu: “si aquesta vaga es fa, nosaltres ocuparem
el govern”.
La vaga es farà i mentre dura la vaga, la gent de mussolini, volen intentar que la vaga tingui el
mínim d’incidència. Que dongui la sensació que el país no hagi fet cas.

41
Octubre de 1922: convoca la “Marxa sobre Roma”, Mussolini davant i “camises negres”.
300.000 persones baixen per les principals avingudes de Roma, i a mesura que van baixant,
van ocupant els llocs de poder.

El govern va a veure el rei i li diu que el facin fora, que ho aturi tot. Però el rei l’acaba nomenant
president del país. Perquè per una banda hi ha part de l’exèrcit que està al costat de Mussolini.
I per altra banda, el van a veure empresaris (rics) i li demanen que el deixi governar perquè és
l’únic que pot aturar el comunisme.

A partir d’aquí, Mussolini acaba tenint el poder.

_________________________________________________________________________

8.2.3. GOVERN DE MUSSOLINI (1922-1944)

Única dictadura que mantindrà el rei, hi haurà dues etapes:

8.2.3.1. ETAPA DEMOCRÀTICA (1922 - 1924)

Quan puja no tanca el parlament, el deixa obert, fa un govern de coalició (deixa que governen
amb ell gent dels partits majoritaris), i cada vegada va agafant més poder i aconsegueix canviar
el sistema electoral que li portarà a guanyar les eleccions.

Diputats d’esquerra anaven apareixent morts i llavors hi ha un diputat socialista - Matteotti

Aquest senyor denuncia davant del parlament la violència feixista, diu que tots aquests diputats
morts els maten les esquadres feixistes.

Uns dies després el senyor Matteotti apareix mort. Això posa en evidència que són les
esquadres feixistes les que fan això, i la resposta de Mussolini és tancar el parlament i passar a
la etapa feixista (instaurarà una dictadura).

8.2.3.1. ETAPA FEIXISTA (1925 - 1944):

● SOCIAL I POLÍTIC:
- Declarem tots els partits polítics il·legals, excepta el seu, el Partit Feixista Italià.
- Tots els sindicats passaran a ser il·legals.
- Els sindicats obrers es substituiran pels sindicats verticals, en aquests hi ha:
Representant dels obrers
Representants de patriota.
Representants del govern.
- Crearà una policia pròpia que perseguirà qualsevol enemic de l’Estat: OVRA
- Promet que recuperarà l’Antic Imperi romà.
- Ocupa Abisinia (de mala manera).
- Es signa el Pacte de Laterà (1926). Es recupera la relació amb l’església i el Papa:
- Es reconeix que la religió catòlica serà la religió d’Itàlia.
- Mussolini donarà diners a l’església.
- Mussolini li dona el Vaticà.
- A canvi, el Papa reconeix a Mussolini com a cap d’Estat.

42
Això havia perdut tota la funció de sindicat (reformes liberals). Però realment el sindicat era
element de control del moviment obrer.

Instaurarem una censura de prensa. Ningú podrà publicar ni opinar el que vulgui.
Hi ha un control ideològic.

ECONOMIA:
A nivell econòmic Mussolini potenciarà l'autarquia (ens podem valdre per nosaltres mateixos,
comprem el mínim a fora) i intervencionisme estatal.
Hi ha un mix entre comunisme i capitalisme. L’empresa és privada però l’estat et diu que has de
produir, on i quan ho has de vendre. A més l’estat montarà aquelles indústries que creu
necessàries per tirar el país endavant, pel seu desenvolupament.
_________________________________________________________________________

8.2.4. NAZISME ALEMANY (1933 - 1945)

Aquest és un altre exemple de règim totalitari dirigit per Hitler.

CAUSES (FINALS DE LA 1RA GUERRA MUNDIAL):

Quan el rei abdica, Alemanya es proclama una república democràtica (no hi ha rei) i sortiran 9
partits diferents. Aquesta s’anomenarà → República de Weimar (1918)

Mentrestant posarem un govern provisional. Com que se li havia acusat de ser la culpable de la
guerra a Alemanya, la seva situació era molt dolenta i se li va imposar el Tractat de Versailles
(dictat dels 8 punts).
A nivell econòmic, hi va haver una hiperinflació i per tant la situació a Alemanya era molt
caòtica.

Llavors es decideix fer eleccions, però ningú troba la manera de resoldre-ho. Llavors neix un
partit que es diu Partit Nacional Socialista dels obrers alemanys.
A l’acabar-se la 1ra Guerra Mundial, no se li dona cap tipus de suport a Hitler i llavors ell
decideix afiliar-se a aquest partit.

1921
Hitler aconsegueix dirigir el partit i en aquest hi ha les SA (Seccions d'Assalt): són com les
esquadres feixistes → grups paramilitars que actuen en contra de partits d’esquerra,
comunistes, etc.
A partir d'aquí Hitler comença a fer els seus discursos parlant malament sobre els jueus o de
que traurà a Alemanya de la humiliació, entre d’altres i la gent el comença a escoltar.

1923
Hitler intenta fer un cop d’estat, que es va anomenar “PUSH” però li surt malament i el posen a
la presó durant uns 9 mesos. Mentres està allà escriu el “Mein Kampf” que traduït és: “La meva
lluita” que representa el llibre del nazisme on explica els principis d’aquest.

43
1924
Quan surt de la presó les coses van millor i s’ha fet el Pla Dawes que havia rebaixat a la meitat
les reparacions de guerra i la situació començava a millorar i això fa que la gent s’oblidi del
partit nazi.

Però llavors arriba el crac del 1929 el que va significar que havien de retornar el crèdits a
EEUU. Però al mateix temps també van haver de pagar les reparacions de guerra. El que
provoca que l’economia d’Alemanya torni a caure en picat.
En aquests moments els francesos ocupaven la conca (riu) del Ruhr i l’exploten.

Amb aquesta nova crisi els comunistes, que eren la gent més pobra, tornen a aparèixer i els
rics comencen a mirar i apostar per Hitler. El que provoca que aquest vagi guanyant vots.

1933:
El partit nazi és el més votat però no per majoria.
Aquest partit en principi el que aconsegueix és tornar a convocar eleccions. El que passa és
que dos dies abans de les eleccions es crema el Reichstag, el que era el parlament alemany a
Berlin.
El van cremar les SA, però posa la culpa als comunistes. Això fa que quan hi hagi les eleccions
dos dies després, les SA arrasin i guanyin per majoria absoluta.

Aprofitant que el parlament està cremat i la constitució de Weimar diu que en temps de crisi es
pot donar el poder a una persona. S’aprofiten d’això i el es presenta com a dictador.

Una de les obsessions de Hitler són els Jueus i comença a fer coses per arraconar i acabar
eliminant als Jueus, aquí comença una nova etapa.
_________________________________________________________________________

8.2.5. ATAC A JUEUS (preguntar si es una nova etapa):

Hitler fa les LLEIS DE NUREMBERG, destinades a atacar als jueus:
Es prohibeix el matrimoni entre jueus i alemanys.

Una dona alemanya no podia anar a fer feines de servei domèstic a una família jueva.

Es prohibeix que els jueus puguin portar els colors de la bandera alemanya.

Els prohibeix que s’assentin als parcs.

A cafeteries i altres llocs es prohibeix l'entrada de jueus.

Comencem a senyalar els negocis de jueus (marcaven les portes dels negocis jueus amb
l’estrella de David perquè no hi entressin, i si hi anaves a comprar, volia dir era que et queien
bé).

Se’ls hi limita treure una quantitat limitada dels bancs.

Han de portar (senyalitzar) un símbol de que són jueus.

44
Més tard arriba “LA NIT DELS VIDRES TRENCATS” on es destrossen tots els negocis jueus.

Es decideix portar tots els jueus al Gueto el que significa que agafaran una part de la ciutat,
faran un mur i concentraran tots els jueus allà.
Llavors Hitler agafa de mà d’obra als jueus i els porten als camps de treball fins que al 1942, als
camps d’extermini, es decideix com a solució final eliminar i exterminar als jueus per treure
l'excés degut a que hi havia un gran volum de gent.

Allà es feien molts experiments genètics i tenia una obsessió especialment amb els bessons.
Quan arribaven bessons als camps els apartaven i experimentaven amb ells (Mengele).
Va aparèixer la RAÇA ÀRIA que era el prototipus d’alemà (rossos amb ulls blaus). La seva
intenció era aconseguir aquesta raça ària i que s’extengués per tot el món.

Al 1936 (abans de que Hitler pugés al govern):

Es van organitzar uns jocs olímpics a Berlin. Quan Hitler puja al govern acaba dient que si a la
realització dels jocs olímpics, fent així que els participants siguin de raça ària i fer-ne
propaganda, ja que ell pensava que guanyarien totes les proves.

Però hi ha un atleta americà negre que participa a les olimpiades i guanya la majoria de proves.
I aquest element de potenciar la raça ària a Hitler no li acaba sortint bé.

Per aconseguir aquesta totalitat de raça ària aparellava noies de raça ària amb homes de raça
ària. Les noies s’havien d’oferir a tenir relacions sexuals amb els membres de la SS per
assegurar que els fills fossin de raça ària.

També va fer un projecte on els nens de raça ària eren molt protegits i cuidats perquè
garantissin aquesta continuïtat de raça ària.
Eliminarem totes aquelles persones que podien tenir una discapacitat perquè no encaixaven.
_________________________________________________________________________

8.2.6. COM ORGANITZA EL GOVERN HITLER?

Hitler crea un ministeri de propaganda que es dirigit per Goebbels que en serà l’encarregat de
potenciar la simbologia nazi i d’expandir el lema de “UN POBLE, UN IMPERI, UN LÍDER”.

En aquell moment el que pensava era que “si una mentida es repeteix moltes vegades es
convertirà en veritat”.

A part de Goebbels, també es va rodejar de gent que eren més nazis que ells.
- Himmler (SS)
- Goering, cap de Legió Còndor (aviació alemanya).

Perquè tot això funcioni també tenim la policia present. La Gestapo era una policia secreta
encarregada de detectar possible gent que consideraven enemics de l’estat (comunistes, jueus,
etc).
La SA es substituirà per la SS, una policia uniformada.
Durant la “Nit dels ganivets llargs”, els membres de la SS van matar als de la SA.

45
A part d’això hi haurà les Joventuts Hitlerianes, que eren un element de control ideològic i
seran un element de control de l’ordre públic.

8.2.6.1. ECONOMIA:

Autarquia: significa que el país ha de sobreviure amb el que té.

Representa que som un poble tan potent que no necessitem a ningú, no comprem res, i si
comprem es el mínim.

Intervencionisme estatal: significa que l’estat intervé en l’economia. Aquest diu que és el que
s’ha de produir, a quin preu ho ha de vendre, etc.

Hitler aplica aquests principis:

L’economia nazi es basa en una economia de guerra, on la majoria de les fàbriques les va
destinar a produir armament.
Això va fer que la població alemanya no pogués comprar productes de béns de consum
habituals o diaris ja que faltaven molts d’aquests productes tot i tenir els diners per comprar-los.

No ho tenim tot, per exemple ens falta el petroli.

Llavors Hitler s’inventa la teoria de “l’espai vital”: declarar la guerra a països per agafar
recursos que ells tenen i nosaltres no i que necessitem.

No compren res a fora, sinó que els annexen PREGUNTAR (ajuntar alguna cosa a una altra de
manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement).
Això serà una de les causes de la segona guerra mundial.

La economia anirà molt bé ja que Hitler va ser capaç de remontar l’economia. Va reduir MOLT
els índex d’atur.
(Exemple: Va posar el servei militar obligatori).

Finalment aquesta economia es va acabar colapsant pel fet de que aquesta economia ho
destina tot solament a la fabricació d’armament.

Durant aquest temps es va fabricar la Legió Còndor (dirigit per Goering) que destinarà
esforços a crear aquesta aviació.

46
 TEMA 9.SEGONA GUERRA MUNDIAL
(1939-1945)
(Comença el 1 de setembre de 1939 i acaba el 6 de maig de 1945) PREGUNTAR

9.1.INTRODUCCIÓ:
Aquí s’acaba el període d’entreguerres i al 1939 esclata la 2a guerra mundial, una guerra més
dura que la 1a guerra mundial. Moren moltes més persones. Aquesta vegada sí que morirà
població civil, bombardejaven a la població.
_________________________________________________________________________

9.2.CAUSES I ORÍGENS:

9.2.1. Primera causa: L’expansionisme Feixista i Nazi:

Va molt lligat amb la teoria de l’espai vital. Això passa quan Hitler puja al govern i es comença a
saltar el tractat de Versailles:
1. Recupera les mines del sarre: és aquí on decideix dir que a partir d’ara l’exèrcit
alemany serà de 2 milions de soldats.

2. Ocupa la renania, la zona que haviem deixat entre França i Alemanya on no hi havia
ningú. Aquí Hitler veu que pot anar fent i ningú li diu res.

Mentrestant s’està produint la guerra civil espanyola, i aquí és quan Mussolini i Hitler es fan
aliats davant d’una possible guerra Europea.
Llavors Hitler i Mussolini signen un acord, el Pacte Roma-Berlin: aquest diu que si hi ha una
futura guerra ells es faran aliats.
Hitler també fa un pacte amb Japó: el Pacte Antikomitern, (Japó i Alemanya).

Per tant, tenim configurat un bàndol que li direm potències de l’eix:

Hitler continua amb les seves annexions:

- Primer ocupa Austria (el tercer Reich). I ningú li diu res.
- Després a Txecoslovàquia (que estava formada per una part d’Alemanya i una part de
l’imperi austrohongarès), ocupa la part d’Alemanya i ell diu que això li pertany ja que allà
hi viuen molts alemanys.

47
Tot i que ocupa aquesta part de Txecoslovàquia i ningú li diu res es reuneixen a Munich en la
Conferència de Munich, on EEUU, Anglaterra, França i els alemanys són cridats per Hitler i li
diuen a Hitler que no acabi d’ocupar la resta de Txecoslovàquia. Però 6 mesos després ho
acaba fent i tampoc passa res.
Quan veu que els coses se li posen en contra i que hi pot haver una possible guerra, Hitler
signa un pacte amb la URSS, el Pacte germanosoviètic: en aquest pacte diuen que no
s’atacaran entre ells i que es repartiran Polònia. Aquest pacte es fa a l’agost del 1939, un mes
abans de començar la guerra.

Al principi es deia que aquest era un pacte antinatura ja que Hitler era anticomunista i la URSS
era comunista.
Però finalment van arribar a la conclusió de que van fer aquest pacte perquè Rússia era una
gran potència i com que ell volia fer la guerra tranquil, el que ell no volia era que la URSS
l’ataquès.

Hitler ho té tot a punt i l’1 de setembre de 1939 decideix ocupar Polònia. Això serà el detonant.
És aquí quan França i Anglaterra declaren la guerra a Alemanya. Per tant aquí comença la 2na
guerra mundial.

9.2.2 Segona causa: Apaivagament de les democràcies

Els països democràtics no volen una guerra i deixen que faci, no intenten aturar-lo.
- Hi havia gent que deien: “No volem participar”
- Altra gent deia: “Deixem un marge de temps per preparar-nos per la guerra”.
Quan veu que els coses se li posen en contra, signe un pacte amb la URSS
_________________________________________________________________________

9.3. TÈCNIQUES QUE FAREM SERVIR EN LA GUERRA:

- Els radars eren capaços de detectar la presència d’un submarí o un vaixell.
- Les bombes dirigides.
- Hem millorat els tancs ja que a la 1a guerra mundial eren molt pesants.
- Van fer una gran Innovació → ús de bombes atòmiques.
- Es podria dir que l’aviació va ser una gran protagonista de la guerra.

No ens val res de les estratègies de la 1ra guerra mundial. Amb aquestes innovacions ja no
tenen sentit.
_________________________________________________________________________

9.4. FASES O ETAPES DE LA GUERRA

9.4.1. PRIMERA ETAPA → Domini de les potències de l’eix (1939 - 1941):

- Potències de l'eix: Alemanya, Itàlia i Japó = feixistes i règims totalitaris.
- Potències aliades (Regne Unit i França)
★ Època en que les potències de l'eix dominen.

48
9.4.1.1. QUÈ FA HITLER?

Polònia va ser ocupada per Hitler (1 setembre 1939) i s’ajunta amb la URSS.

L’altre objectiu de Hitler era ocupar Dinamarca i Noruega per obtenir ferro (abril 1940).
Hitler també volia ocupar França, però des de la primera guerra mundial, França havia preparat
una línia defensiva que anava des de Bèlgica fins a Suïssa anomenada Línea Maginot.
Aquesta va deixar un tros de Bèlgica sense fer la línia perquè era el tros de les Ardenes i
l’exèrcit pensava que era impossible entrar per allà.
Però finalment hi van passar, van entrar a Bèlgica i van acabar ocupant França a l’agost de
1940.

9.4.1.2. FRANÇA
França una vegada ocupada queda dividia en 2 trossos:
- El primer tros (nord) → queda sota el control dels alemanys (dirigida per Hitler).

- El segon tros (sud), → es que queda lliure. Es coneix amb el nom: República de
Vichy. Aquí hi ha un general francés, Petain (està al càrrec del govern de la ciutat de
Vichy, el dirigirà) és pro nazi (està al servei dels nazis, col·labora amb ells).

9.4.1.3. ANGLATERRA
Ara que tenim França volem ocupar Anglaterra. Llavors el president anglès era Churchill.
Aquest senyor dirigirà la resistència del Regne Unit i aconsegueix que no sigui ocupada. Aquí
és quan Hitler li demana ajuda a Franco.
Quan va esclatar la guerra Franco es declara neutral però Hitler li diu que es posizioni.
Franco diu: “No-bel·ligerància” li enviarà matèries primeres, mà d’obra i tot tipus d’ajuda però
no entra a la guerra.

9.4.1.3. ESPANYA
Quan Hitler no pot conquerir Anglaterra li demana que les tropes nazis puguin entrar a Espanya
i des de baix a Cadiz fer un bloqueig, volia interceptar qualsevol tipus d’ajuda per a que pugués
anar cap Anglaterra.

9.4.1.4. URSS
Al final Hitler desisteix (renunciar, rendir-se) i la seva intenció és anar cap a la URSS 1941.
Volia anar allà ja que estaven aliats i entre ells no es podien fer mal. Però la URSS disposava
de dos avantatges: tenia petroli i blat (dos elements imprescindibles per a la guerra).

9.4.1.5. GRÈCIA
Confiaven de fer una ocupació ràpida, mentrestant Mussolini intenta ocupar Grècia i no se’n
surt, llavors les tropes de Hitler s’aturen a Grècia i ajuden a Mussolini. Això fa que la URSS
tingui temps de preparar-se i a Hitler se li complicarà.

1941: Hitler decideix ocupar la URSS i aquí s’acabarà aquest domini de les potències de l’eix
perquè se li va complicar.

49
9.4.2. SEGONA ETAPA → Equilibri de forces (1941 - 1943):
Aquí les potències de l’eix ja no dominaran tant

9.4.2.1. Fets més remarcables (què passa?):

- Entrada dels Estats Units a la guerra (1941)
- Derrota de l’exèrcit nazi a l’URSS (batalla de Stalingrad 1943)
- Entrada de l’URSS a la guerra (per lliure)

FRANÇA
França està ocupada i no pot participar a la guerra i Anglaterra és l'única força que queda a la
banda dels aliats amb aquesta guerra.

ESTATS UNITS
Estats Units simpatitza amb els aliats els hi ven el que puguin necessitar
Hi ha la sensació de que Hitler guanyarà la guerra.
Si perden la guerra no cobra, per tant si els aliats perden Estats Units no cobren llavors s’han
de buscar una excusa i aquesta arribarà al pacífic, pel conflicte que té amb el Japó.

JAPÓ
Japó és un país al costat de les potències de l’eix. Japó no ve mai a lluitar a Europa sino que el
seu conflicte i problemes esta al pacífic amb Estats Units

Estats Units s’estava expansionant i tenia varies bases ubicades al pacífic. Japó molestava, ja
que considerava…
Com que forma part de les potències de l’eix, en el moment que Hitler ocupa França, Japó es
considera amb el dret d’ocupar Indoxina que era una colònia francesa. Això no agrada a Estats
Units i decreta un embargament comercial (evitar que li arribin productes).
Això fa que Japó depengui totalment de l'exterior i del comerç extern.

La resposta de Japó és bombardejar una de les bases que els americans tenien allà que es la
base de Pearl Harbor això passa el 7 de desembre 1941, aquesta serà la excusa que tindrà
Estats Units per entrar a la guerra.
L’endemà (8 de desembre) Estats Units decideix entrar a la guerra.

URSS
Mentrestant Hitler està intentant ocupar la URSS, intentava que la cosa fos ràpida per a que no
li agafés l’hivern. Stalin no està tan relaxat, d’entrada hi ha un exercit defensiu. Això fa que la
cosa es retardi i arriba la tardor, en aquest cas una tardor molt plujosa, fet que perjudica
l'exèrcit perquè no pot avançar.

A continuació, ve l’hivern, fet que l'exèrcit no pot resistir. A més a més els rusos practiquen la
tècnica de la terra cremada consisteix en cremar el blat abans de que se’ls quedin els nazis.
Per tant, a part de passar molt fred també pateixen molta gana.

50
Aquí hi ha una de les batalles més destacades : batalla de Stalingrad (guanya la URSS).
L’importancia d’aquesta batalla és que després de la derrota, els nazis decideixen abandonar la
URSS i reconeixen que no l’han pogut ocupar. Batalla que durarà molts dies.

9.4.2.2. QUE PASSA A PARTIR D’AQUÍ?

Els Alemanys abandonen la URSS, Hitler trenca el pacte de la no agressió i decideix entrar a la
guerra.
L’URSS anirà sola, en cap moment s’ajunta amb Estats Units o Anglaterra, tot i que l’objectiu és
el mateix, acabar amb l'exèrcit de Hitler. Hitler comença per la banda oriental i anirà baixant.
França i Anglaterra lluitaran a la banda occidental.

Les colònies també entren a l’escenari de la guerra.

Aquí hi ha una segona batalla al Nord d’Àfrica victoria dels anglesos sobre els alemanys
anomenada El-Alamein. Llavors els alemanys es veuen obligats a marxar.

9.4.2.3. DOMINI DE LES POTÈNCIES ALIADES I FINAL DE LA GUERRA (1943 - 1945)

La guerra dona un tomb: el domini de les potències de l’eix passaran a dominar les potències
aliades.

SITUACIÓ ACTUAL
ALIATS EIX

Anglaterra Alemanya

Estats Units Itàlia

URSS Japó

En aquesta última etapa l’objectiu que es plantegen és fer fora a Itàlia. L’exèrcit anglès i
americà s’uneixen i ho volen fer Itàlia fora.

1943: les tropes americanes i angleses (aliats) desembarquen a Sicília.

Mussolini quan governa no fa fora el rei (Víctor Manuel III) i el que fa aquest rei, quan veu que
els aliats estan entrant, és destituir a Mussolini (fer-lo fora) i a Mussolini el posaran a la presó o
proaliat.

A més Itàlia signa l’armistici. Els nazis que són a França entren a Itàlia, arriben a Roma,
alliberen a Mussolini i a partir d’aquí Itàlia queda dividida amb dos trossos.

Del nord fins a la ciutat de Saló que més o menys a l’alçada de Roma, passarà a estar sota el
control dels nazis amb líder Mussolini. Aquest territori s’anomenarà República de Saló.

Mentrestant els americans estan lluitant al pacífic contra Japó i aquí es produeixen una de les
batalles més famoses el Guadalcanal.

51
Aquí que ja veiem que tot comença a anar bé, hi ha una primera trobada entre els presidents
de diferents països i és aquí on es fa la primera conferència de pau → Conferència de
Theeran (1943)

● Regne Unit → Churchill

● Estats Units → Roosevelt
● URSS →Stalin

Comencen a fer plans del final de la guerra, que es el que poden fer quan s’acabi aquesta
(pensant amb la postguerra).

L’episodi més important d'aquesta etapa és el desembarcament de normandia el 6 de juny

1944. L'objectiu era alliberar França dels nazis. Hi ha tot un muntatge i un espia espanyol
(enganyen dient que entren per un lloc però hi van per un altre)

Durarà 3 mesos i si que aconsegueixen alliberar França. Una vegada alliberada França
acabarem d’alliberar Itàlia. Tot i la detenció de Mussolini, els aliats van aconseguir alliberar
Itàlia.

Mentrestant els russos van continuant el seu avanç per la part oriental. Estats Units i Japó
encara estan en guerra. (Mai ajuntem els exèrcits, ni que tinguin l’enemic comú)

A l’abril de 1945: l’exèrcit roig arriba a Berlin (Alemanya) i en aquests moments és quan es diu
que, el 30 d’abril, Hitler es suicida. A partir d’aquí els càrrecs alts comencen a negociar
l’armistici.

● 3 de maig signen l’armistici amb Alemanya

● 8 de maig: es dona oficialment per acabada la guerra a Europa.

Rússia entra per l’orient i Anglaterra i EEUU que han entrat per la part occidental.

Al pacífic les coses continuen. Roosevelt mort i es posa Truman. Havien fabricat en secret unes
bombes amb unes característiques noves. La guerra continua i els americans valoren dos
elements:

- Allarguem la guerra, tal com estaven fent. Segons Truman podia suposar que la
guerra s'allargués dos anys més i això implicava més baixes.
- Provar aquest armament nou. Aquesta proposta la presenta davant el senat americà i
això li permet provar aquest armament (proposta manhattan)

PRIMERA BOMBA: es tirarà el 6 d’agost de 1945 a la ciutat de Hiroshima (ciutat solejada,

que cap núvol pogués tapar la visió de què passava quan es tirava la bomba).

SEGONA BOMBA: es tirarà la segona bomba el 9 d’agost a Nagasaki

Efectes de la bomba:
- La radiació va provocar una mutació genètica que va derivar a càncers (més càncers)
- Nens que van néixer posterior de mares que havien rebut radiació van néixer amb
deformacions.

Després d'aquestes dues bombes Japó el 14 d’agost es rendeix. Demana o sol·licita l’armistici.

52
Hi ha molta gent que posa aquest 14 d’agost com el final de la 2na guerra mundial. Tot i que
oficialment la rendició de Japó no va ser fins al 2 de setembre de 1945.

( Final de la segona guerra mundial 14 d’agost de 1945 o 2 setembre de 1945 )

9.5 CONFERÈNCIES DE PAU:

Potències guanyadores es reuneixen i decideixen que fer amb els vençuts.

Conferències més importants:

- Conferència de Jalta: es fa quan la guerra no s’ha acabat però es dona per suposat.
- Conferència de Postdam

9.5.1 CONFERÈNCIA DE JALTA ( FEBRER 1945)

Aquí hi participen:

Roosevelt EEUU

Churchill Regne Unit

Stalin URSS

Aquests personatges comencen a manifestar les dificultats. Entre Stalin i la resta els hi costarà
posar-se d’acord.

9.5.1.1 Primera decisió:

Dividirem Alemanya amb 4 trossos. Una part per EEUU, una altra part per Anglaterra, una altra
part per França i una altra per la URSS.

9.5.1.2. Segona decisió:

La idea es crear una comissió que faci una valoració totes aquestes reparacions de guerra i tot
el que s’ha de pagar a les víctimes.

9.5.1.3. Tercera decisió:

També es decideix que Polònia passi a tenir un govern d’unitat nacional, administrada per
aquestes potències (per a que perdi la sobirania que tenia).

9.5.1.4. Quarta decisió:

Els territoris que han estats alliberats dels nazi si han de convocar eleccions lliures. A la part de
la URSS no s’hi imposarà i a la part governada per Estats Units, la part capitalista s’hi prohibirà
el partit comunista.

9.5.1.5 Cinquena decisió:

53
Estònia, Lituània, Letònia els tornem a la URSS.

9.5.2. CONFERÈNCIA DE POSTDAM (JULIOL - AGOST 1945):

Aquí ja s’ha acabat la guerra.
Aquí hi participen:

Truman* EEUU

Attle* Regne Unit

Stalin URSS
*A EEUU en principi s’ha mort Roosevelt i hi ha Truman.
*A Regne Unit la conferència la comença Churchill però hi ha eleccions i Churchill perd i es
substituït per Attle.

Aquest és la conferència més important, aquí concretarem:

9.5.2.1 El primer que fem:

Delimitarem quina part d’Alemanya queda per cada país. (EEUU, URSS, França i Anglaterra)

9.5.2.2 El segon que fem:

No en tenim prou que també decidim que la capital, Berlin, la dividirem en 4 trossos.

9.5.2.3 El tercer que fem:

La única cosa amb la que estarem d’acord es un judici per eliminar als jueus. Aquest judici que
es farà s’anomenarà Holocaust.
Temps més tard es farà el judici de Nuremberg.

9.5.2.4 El quart que fem:

Es prohibeix qualsevol símbol nazi. Era delicte.

9.5.2.5 El cinqué que fem:

També han dit les indemnitzacions de guerra i es van delimitar les fronteres de Polònia. La part
est de Polònia es torna a la URSS.

9.5.2.6 El sisé que fem:

Finalment prenem totes les colònies i tot l’expansionisme que havien fet a Japó. Osigui Japó
perd tots el seu imperi i passa a mans dels americans.

Van fer fora el règim autoritari que tenien i se suposa que imposaran una democràcia.

Corea que havia estat ocupada per Japó es decideix dividir-la pel mig:
- Corea del Nord.

54
 - Corea del Sud.

9.5.2.7 El seté que fem:

Creació de l’ONU (organització de les nacions unides): aquesta substituirà a la societat de
nacions que d’entrada no havia funcionat perquè no tenia poder ja que no podia posar sancions
ni res als països que no seguien la normativa. Però més endavant se li donarà un poder perquè
sigui més efectiva.

La ONU apareix a San Francisco en la Conferència de San Francisco al 1945.

OBJECTIU: evitar guerres o fer que durin el mínim possible.

La organització d’questa ONU serà molt semblant a la Societat de Nacions, hi haurà:

● Consell de seguretat (EEUU, URSS, Anglaterra, França i convidem a Xina) → principal
organisme, és qui pren les decisions.
● Assemblea General (hi havia 1 representant de cada país que forma part de la ONU i
en total hi havia 45 països).
Hi ha una clausula: en aquest moment només hi havia aquests 5 països i perquè una decisió o
resolució tiri endavant han d’estar tots d’acord, sinó això no pot tirar endavant.

Però aviat començarà el pique entre EEUU i la URSS (quan EEUU feia una proposta la URSS
deia que no i si la URSS proposava algo EEUU deia que no), això va provocar que no es
portessin a cap moltes decisions. SECRETARI (PREGUNTAR A ALGU)

9.6. CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA:

9.6.1. CONSEQÜÈNCIES DEMOGRÀFIQUES:

Es calcula que hi va haver de 50 a 70 milions de morts. Hi van haver diferentes causes amb es
que tot plegat fa que puguem arribar amb aquesta xifra tan alta de morts, com:
- Bombardegem població cívil (volien fer més mal).
- Les bombes atòmiques.
- 10 milions moren als camps d’extermini nazis.

També hem de tenir en compte aquest desequilibri de sexe. Ens tornarem a trobar una
població on hi han moltes més dones que homes, degut a que al front sol hi anaven homes i
finalment tornarem a trobar una baixada en la natalitat.

9.6.2 CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES:

Al destruirem moltes infraestructures i fàbriques ja que eren un punt estratègic per bombardejar
i a més a més destruirem camps de conreu, les conseqüències econòmiques van ser:

55
 - Europa va perdre el 50% del seu potencial industrial.
- La majoria de ciutats es queden sense que els hi arribin productes, escassetat molt
gran de productes.
- Productes caríssims. Pujada de preus degut a que hi ha molts pocs productes.
- L’Estat estava molt endeutat, van demanar crèdits i diners per finançar la guerra.

EEUU i la URSS seran les grans beneficiades a nivell econòmic en la guerra. EEUU (gran
proveïdor) subministrara tot tipus d’ajuda tan durant la guerra amb armament com ara amb la
reconstrucció del país.
EEUU recuperarà aquella posició de ser la primera potència mundial.

La URSS es l'altre país que es convertirà en una gran potència. Les fàbriques de la URSS
estaven en un lloc on la guerra no va arribar.
A més a més la URSS es queda amb totes les fàbriques alemanes de la zona que controlarà.

9.6.3. CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES:

Aquesta guerra suposarà la desaparició dels règims feixistes, només quedarà Espanya i
Portugal. A partir d’aquí Europa quedarà dividida en dos sistemes polítics:
● Europa Occidental tenia eleccions lliures però es prohibeix que s’imposi el partit
comunista. Serà la zona alliberada per EEUU i Regne Unit.
● Europa Oriental tenia dictadures comunistes. Serà la zona lliberada per la URSS i
s’imposarà el sistema del país que domina.

9.6.4. CONSEQÜÈNCIES MORALS:

Després de veure tot el que havia passat hi va haver una gran reflexió de si l’home realment
valia la pena de que existeixi. Reflexió de com som capaços de fer el que s’havia fet: camps
d’extermini, bombes atòmiques,matances…

Sentiment que es traslladarà a l’art, a la literatura i hi ha una sèrie de reflexions sobre la guerra
i la maldat de l’home. Sorgiran moltes corrents artístiques.

Aquestes conseqüències morals són les que porten a que es faci el judici de Nuremberg i el
porten a la pràctica: la intenció és jutjar l’holocaust, tot el que s’havia fet als camps
d’extermini. Se’n jutjaran 21 però n’hi ha 1 de rellevant. Alguns s’havien escapat a sud amèrica.
La resta eren generals dels camps que feien complir ordres. Els culpables van ser penjats a la
força,executats i Hermann Göring s’acabarà enverinant abans de ser executat.

Va ser la unica cosa en que vam estar d’acord tots els països.

DIVISIÓ BLAVA: ajuda que es dona a la URSS

56
57
 TEMA 10. SEGONA REPÚBLICA I GUERRA
CIVIL ESPANYOLA

1931:
A Espanya comença una Segona República. (República: estat on no hi ha rei).
Quan es van fer les eleccions van sortir molts partits republicans i el rei decideix abandonar,
marxar.

14 d’abril de 1931: es proclama la Segona República espanyola. És una república d’esquerres

i serà molt reformista. Farà moltes reformes fins que aquesta etapa l’anomenarem Bienni
Reformista (1931 - 1934). Es presenta com una república amb una constitució molt
avançada.
Reforma encarada a la millora de les classes populars.( Reformen l’exèrcit, l’església, una
reforma agrària… ) Les classes més conservadores no ho veuen massa bé i comencen a
buscar opcions fora d’aquestes reformes.

Després d’aquest govern tan d’esquerres, puja un govern de dretes i li diem el Bienni negre
(1934-1936). Aquí guanya la dreta, es diu que guanyen perquè voten les dones.

Aquesta dreta paralitzarà totes les reformes que haguessin pogut fer en l'etapa anterior, però
aquest govern acabarà caient per un cas de corrupció. Es tornen a convocar eleccions i
guanyen el Front Popular (guanya esquerra) (febrer - juliol del 36).

En aquest moment hi havia moltes revoltes socials per part d’ anarquistes i comunistes. Volien
fer la seva pròpia revolució.
Aquí, té lloc el cop d’estat per intentar aturar aquesta revolta social tan comunista. Comença a
haver-hi un pique entre uns i els altre si tot plegat fa que el 18 de Juliol de 1936 comenci la
guerra civil.

El dia 17 de Juliol comença el cop d’estat a Marroc i al 18 comença a la península.

D’un cop d’estat surt un guerra civil perquè així les coses queden equilibrades. Com que tots
veuen possibilitats de guanyar això fa que comenci una guerra civil. Territoris on el cop d’estat
va sortir bé i territoris on el cop d’estat va sortir malament, això fa que comencin enfrontaments.

La guerra civil espanyola va del 18 de Juliol al 1 d'abril 1939

BÀNDOLS

Nacionals → Alemanya (hitler), Itàlia, Vaticà. Rebran suport d’empresaris, els de

l’església….

Republicans ( rojos, comunisme) → França i Anglaterra no intervenen (només

moralment ). Signen el protocol de no intervenció. Ajudes: la URSS , Brigades
Internacionals (voluntaris, lluitaven contra el feixisme).

58
 Donaran suport els comunistes, anarquistes… Els més d’esquerra.

Quan hi ha el cop d’estat no sabem qui està a favor i qui no. Decideixen desfer l'exèrcit (no se
sap amb qui confiar) armarem els grups que sabem que són fidels i favorables a la república:
- Sindicats obrers
- Partits d’esquerra (favorables a la república)

Això farà que es visqui un moment molt revolucionari.

59
 TEMA 11. La guerra Freda (1945-1991)
D’entrada és una conseqüència de la segona guerra mundial. (Realment comença al 1948,
quan le coses estàn pitjor.)

11.1. QUÈ ÉS? DE QUE ES CARACTERITZA?

La guerra freda és el conjunt de relacions internacionals que es produeixen al món entre els
anys 1945 i 1991.

Es caracteritza per la divisió del mon en dos blogs rivals:

1. Bloc occidental: liderat per Estats units que representa la defensa:
D’una economia capitalista (defensa propietat privada dels mitjans de
producció,obtenir el màxim benefici i l’estat no controla l’economia (llei d’oferta i
demanda)).
A nivell polític tenim la defensa de la democràcia (defensa sobirania nacional,
separació de poders, constitució, sufragi universal).
2. Bloc oriental: liderat per la URSS. Està caracteritzat per una economia comunista
(propietat de l’estat, l’estat s’ocupa de tot el que pugui necessitar)
Políticament imposa règims totalitaris.

11.2. COM ES DECIDEIX?

La decisió és la següent: els territoris que han estat alliberats per l'URSS, passaran a estar
controlats per la URSS. (sota el bloc oriental). Stalin Imposa el model comunista de la URSS. I
al revés, els territoris que han estat alliberats per Estats Units passaran a formar part del bloc
occidental.

11.3. CARACTERÍSTIQUES:

11.3.1. CURSA D’ARMAMENT NUCLEAR:

Lo que fa que sigui freda es el fet de que a partir d'aquí comenci una cursa d'armament
nuclear, a veure qui concentra més armament nuclear. N’emmagatzemen tant que haguessin
pogut destruir la terra hasta tres vegades. No tenia sentit començar una guerra ja que ningú
sortiria guanyat.

11.3.2. SERVEI D’ESPIONATGE:

Va aparèixer el servei d’espionatge: hi havia doble espies, és a dir, feien veure que
treballaven per un bloc però realment treballaven per l’altre. Es un element clau que funcionarà
molt. N’hi havia dos:
- La CIA: servei d'Intel·ligència Americà (EU)
- KGB: servei d’Espionatge de la URSS.

60
11.3.3. INVOLUCRACIÓ EN CONFLICTES PERIFÈRICS:
Involucrar-se en conflictes perifèrics = involucrar-se en conflictes fora de la seva zona
d'influència, per tal d'augmentar la seva influència.
Cada bloc volia guanyar territori, llavors s’involucren en conflictes de altres zones per poder
saber si augmenten la seva zona d'influència.

11.3.4. PROPAGANDA IDEOLÒGICA:

Es va començar a fer molta propaganda ideològica. Cada bloc es dedica a ensalzar-se a ells
com a màxims i fer quedar malament a l'altre bloc.
Exemple: Els russos deien que els capitalistes eren uns explotadors, i deixaven malament als
americans i el seu model comunista. I els americans feien el mateix amb els russos.

11.3.5. PRESSIONS ECONÒMIQUES:

Les pressions econòmiques: cada bloc donarà ajudes econòmiques als països que els
configuren per guanyar-se’ls.

11.3.6. TRENCAMENT DELS DOS BLOCS / GUERRA CIVIL GREGA:

El trencament oficial total dels dos blocs produeix la guerra.Es produeix al 1948 en la
Guerra Civil Grega:
Quan a Grècia s’ha fet fora als nazis, es produeix una guerra civil entre partidaris de restablir
una monarquia, que tenien el suport d’Anglaterra, contra els comunistes (règim comunista).

Amb aquesta guerra els EEUU decideixen intervenir i això ajuda a que els partidaris de la
monarquia guanyin. Quan EEUU va intervenir i va guanyar la democràcia va ser llavors quan es
produeix el trencament total de relacions,
Aquest conflicte es mantindrà així fins que al 1953 mor Stalin

11.4 CONFLICTES DE GUERRA FREDA:

Es produeixen conflictes que afectaran als 2 blocs i haguessin pogut estar el detonant d’una
tercera guerra mundial:

11.4.1. PRIMER CONFLICTE: Primera crisi de Berlin ( 1948):

Per entendre aquesta crisi hem de regular a la conferència de Postdam.
Berlin està a la zona comunista però decidim que Berlin també s’ha de dividir en 4. Una per
EEUU, la URSS, França i Regne Unit.

Això és un caos, les lleis estan dirigides per una persona francesa i per exemple afegeixen el
dólar. Llavors decideixen unificar les 4 parts de Berlin i posaran el marc (moneda) i posarem
una persona que d’entrada organitzi aquella zona.

A Stalin no li agrada aquesta unificació, es reuneixen, però no cedeixen. Llavors ell fa un

bloqueig, el Bloqueig de Berlin.

61
Berlin està la zona comunista, llavors Stalin atura tots els recursos que poden anar de
l'alemanya capitalista a Berlin capitalista. Ho bloqueja perquè per passar cap a Berlin
capitalista, ha de creuar el Berlin comunista.

Llavors EEUU organitza un pont aeri que va des de l’Alemanya capitalista cap al Berlin
capitalista. Això dura un any i mig i Stalin ho acaba traient.
Dues conseqüències:
- Divisió d’alemanya amb 2 països diferents:
● RFA República federal Alemanya, capital Bori → capitalista.
● RDA República Democràtica Alemanya, capital Berlin → comunista (part
comunista i en principi la democràcia és més del capitalisme).

- Creació de dos blocs militars: el que farà cada bloc es preparar el seu exèrcit.
Per una banda el bloc occidental, liderat per EEUU crearà la OTAN (Organització del
Tractat de l’Atlàntic).
I per l’altra el bloc oriental, liderat per l'URSS crearà el Pacte de Varsòvia (una aliança
militar).
* El pacte de Varsòvia no es manté, però la OTAN si.
*Iugoslàvia no participa

11.4.2 SEGON CONFLICTE: LA GUERRA DE COREA (1950-1953)

Època de màxima tensió. És un exemple d’involucrar-se en conflutes fora del lloc per guanyar
zona d’influència.
Aquest conflicte també l’hem de relacionar amb la 2na guerra mundial: Corea durant la guerra
estava en mans dels japonesos.

Quan s’acaba la segona guerra mundial, es va decidir que dividiriem corea en dos trossos,
criteri del Paral·lel 38: el nord va ser ocupat per tropes soviètiques (Comunista), mentre que el
sud ho era per tropes nord-americanes (Capitalista) .

La frontera es situava en el paral·lel 38: dues Corees.

LLavors es dirà que del paral·lel 38 al nord estarà controlada per la URSS i serà comunista i la
part sud estarà controlada pels Estats Units i serà capitalista.

QUÈ PASSA LLAVORS?

Al 1950: Corea del Nord envaeix Corea del Sud. L'any abans (1949) Xina s’havia convertit en
comunista. Es sent recolzat per la Xina.
EEUU això no ho pot permetre perquè pot portar a que els països del voltant es tornin
comunistes.
EEUU ajuda a frenar aquesta invasió enviant tropes a Corea del Sud. EEUU se l’acusa
imperialista, i el que fa la URSS és enviar ajuda a per frenar aquest possible avenç del
comunisme a Corea del Nord.
Després de 3 anys de guerra, les coses quedaran igual (Corea del Nord comunista i Corea del
sud capitalista), però és la primera vegada que ens involucrem en conflictes perifèrics.

Al 1953: s’acaba la guerra.

62
Aquest 1953 és mort Stalin. Aleshores comença un període anomenat:

11.5 COEXISTÈNCIA PACÍFICA

No som amics però és rebaixa la tensió. S’ha mort Stalin i puja un altre. Aquest canvi fa que es
trenqui aquest teló d’acer. Això fa que comenci a haver-hi algun tipus de relació.

11.5.1. 1a DECISIÓ:Aturar aquesta lluita per veure qui té més armament.

Començaran a fer trobades i aquí es quan es posa sobre la taula el fet de parar aquesta cursa
d’armaments.

Tot i això, a la URSS sobretot li perjudicava molt, ja que era comunista i l’estat havia de tenir
molts diners i hi ha un moment on la URSS diu que no pot més, que no pot mantenir-ho.

Llavors, comencem a iniciar la cursa espacial, aquí ja no competim per qui té més armament
sinó per qui arriba primer a l’espai.

11.5.2. 2a DECISIÓ: Cursa espacial (URSS i EEUU)

Els primers que envien un ésser viu a la lluna són els russos, que envien a una gossa: Laika.

11.5.3. TERCER CONFLICTE: LA GUERRA DE VIETNAM (1957-1975)

Es viu en dos períodes diferents a partir del 57 que es quan

Vietnam neix junt amb Laos i Cambodja a l’Indoxina (colònia francesa). Quan s’acacaba la
segona guerra mundial decideixen desfer Indoxina. La converteixen en tres països diferents:
Laos, Cambodja, i Vietnam.
Vietnam, la dividiran en dues parts:
- Vietnam del nord: comunista
- Vietnam del sud: capitalista, tot i ser capitalista hi havia una guerrilla (èxercit no oficial)
comunista → Vietcong, a dins del vietnam capitalista. Aquesta guerrilla tenia tot el
suport del Vietnam del nord. I això l’animava a fer un cop d’estat per a fer caure el
govern que hi havia al sud. A EEUU això no agrada ja que sempre tenim al cap l’efecte
domino, aquí també podia passar el mateix. Al 64 estats units decideix enviar tropes a
vietnam del sud per aturar el capitalisme.

Aquí es planteja, sense posar data, fer unes eleccions, aquestes serviran perquè després
d’aquestes s'unificarà el pais.
Vietnam del sud tot i ser capitalista, hi havia una guerrilla comunista: Vietcong. Aquesta
guerrilla tindrà tot el suport de vietnam del nord, i això l’envalantonava per fer un cop d0estat i
fer caures el govern del Sud i convertir Vietnam en comunista. EEUU… efecte dominó.
Això fa que al 64 EEUU decideixi enviar exercit a Vietnam del Sud per aturar el capitalisme.
Però se li escapa de les mans el control de la situació. L’exèrcit americà va perdent, cada
vegada perdien més posicions i més derrotes.

63
Aquesta guerra de Vietnam tindrà repercussió dins d’EEUU. En un principi semblava que
estavem d’acord, però a mesura que anava avançant la guerra comencen a haver-hi molts
moviments de protesta.

MOVIMENTS DE PROTESTA

Moviment hippie: reivindiquen la pau i la música es converteix en un element/eina de

protesta, lligada sobretot a la guerra de VIetnam.

Finalment Nixon (president de EEUU) retira les tropes per culpa d’aquesta pressió social i
acaba la guerra.
La guerra la perd EEUU i això significarà un desprestigi social per EEUU (han fet el ridícul).
Arrel d’aquesta guerra EEUU decideix no intervenir en guerres localitzades
EEUU deixa d’intervenir.

___________________________________________________________________________

64
LLISTA DE DATES:
DATA FET

1933 - 1945 Nazisme Alemany

1918 República de Weimar

1921 Hitler aconsegueix dirigir el partit Nacional Socialista dels obrers

alemanys (SA i discursos).

1923 Hitler intenta fer un cop d’estat (PUSH) però li surt malament i el
posen a la presó durant uns 9 mesos. Escriu el “Mein Kampf”.

1924 Surt de la presó i s’ha fet el Pla Dawes. La situació començava a

millorar i això fa que la gent s’oblidi del partit nazi.

1929 Arriba el crac del 1929 i l’economia d’Alemanya torna a caure en

picat. Els rics comencen a mirar i apostar per Hitler.

1933: El partit nazi és el més votat però no per majoria.

Es crema el Reichstag, posen la culpa als comunistes.
Les SA arrasen a les eleccions i guanyen per majoria absoluta.
Hitler es presenta com a dictador.

1936 Es van organitzar uns jocs olímpics a Berlin.

1942 Decisió final exterminar als jueus.

1 de setembre 1939 Segona guerra mundial

final ? 1945

1931 A Espanya comença una Segona República. (República: un estat

on no hi ha rei). Quan es van fer les eleccions van sortir molts
partits republicans i el rei decideix abandonar, marxar.

14 d’abril de 1931 Es proclama la Segona República espanyola. És una república

d’esquerres i serà molt reformista.

1931-1934 Bienni Reformista.

1934-1936 Després d’aquest govern tan d’esquerres, puja un govern de dretes

i li diem el Bienni negre. Aquí guanya la dreta, es diu que guanyen
perquè voten les dones.

65
Febrer-juliol del 36 Es tornen a convocar eleccions i guanyen el Front Popular
(guanya esquerra)

17 de juliol Comença la guerra civil al Marroc

18 de juliol al 1 d’abril Guerra civil espanyola

de 1939

1945-1991 Guerra Freda

1948 Guerra civil grega

1948 Primer conflicte: Primera crisi de Berlin

1950-1953 Segon conflicte: La guerra de Corea

1949 Xina s’havia convertit en comunista

1950 Corea del nord invaeix Corea del Sud

1953 S’acaba la guerra,Mort Stalin i comença la coexistència pacífica

66