ESQUEMA-RESUM TEMA 1: L'ANTIC RÈGIM

1. L'ANTIC RÈGIM: CONCEPTE, DEFINICIÓ I PERIODITZACIÓ

Antic Règim és un sistema polític, social, econòmic i cultural que va caracteritzar a Europa i les seves colònies
durant els segles XVI i XVIII, i que al llarg del segle XVIII serà la nova societat capitalista de classes.
Les seves principals característiques són l'economia preindustrial, la societat dividida per i el poder absolut del
rei per dret diví.
r

* Els estaments són divisions de base jurídica (no s'ascendeix ni descendeix)

2. POBLACIÓ, ECONOMIA AGRÀRIA I RÈGIM SENYORIAL
l
e

2.1. POBLACIÓ
El règim demogràfic de l'AR es caracteritzava per una natalitat i una mortalitat ( infantil) molt elevades, el que
s'anomena règim demogràfic antic. La població creixia poc.
El règim demogràfic és el comportament que té una societat basada en la natalitat o mortalitat.
El creixement vegetatiu (diferència que es produeix entre el nombre de naixements i el de defuncions en una
població durant un període de temps determinat) era molt escàs.
L'element regulador era la mortalitat, amb pics de mortalitat associats a crisis desubsistència, molt
característiques d'una economia preindustrial de base agrària que provoquen fams i epidèmies.
Durant l'Edat Moderna la població europea va travessar 3 fases:

- Al S.XVI la població va experimentar un creixement moderat.

- El S.XVII va ser un segle de crisi a causa de guerres, epidèmies i fams, cosa que
va produir un estancament a gairebé tot el continent.

44fff47f1-2774

- Al S.XVIII la població europea va experimentar un notable creixement,

especialment a la segona meitat. Taxes de natalitat iguals (40 per mil),
descens de la mortalitat (de 40-50 per mil a 20-25 per mil), degut a guerres
menys mortíferes, disminució d'epidèmies, reducció de les males collites i la
millor alimentació.

A la segona meitat del segle XVIII es va modificar el règim demogràfic, és a dir, alta
natalitat i reducció gradual de la mortalitat, la qual cosa porta a una nova etapa
.

caracteritzada per l'expansió contínua de la població, anomenada règim demogràfic modern.

2.2. L'ECONOMIA PREINDUSTRIAL.SENYORIAL
M

L'ECONOMIA PREINDUSTRIAL:
m

Les societats de l'Edat Moderna presentaven una economia preindustrial, és a dir, més

del 80% de la població es dedicava a l'agricultura i la ramaderia. Era una agricultura poc
a

predomibava

l'autoconsum. La gran majoria d'

u

Q
s

als

pagesos vivien en condicions d'escassetat, i aquesta economia estava molt

h
r

c
b

e
o
r

condicionada pels fenòmens naturals (sequeres…). Hi predominava la propietat senyorial.

e
a

t
d
s

s
e

l
e

d
s

Al llarg del segle XVII es van introduir innovacions tècniques en certes regions d'
o
n

d
o

i
o

c
t

Europa: Països Baixos, nord de França i sud d'Anglaterra.

a

o
m

r
d

o
a
f

s
r

n
e

dos sistemes d'explotació de la terra:

a
s

t
donar

- Els camps oberts (openfield) eren grans extensions de terreny sense tanques.
c

Podia ser propietat individual o col·lectiva. Es dedicava al cultiu de cereals. Va ser

o

predominant

Europa, sobretot al sud (Mediterrani) ia l'

.

est

- Els camps tancats o tancaments (bocage) eren parcel·les petites delimitades

o

(tanques, bardisses,...) amb cultius diversificats. Típic de l'Europa atlàntica (illes

e

a
l

britàniques, nord d'Europa).

e

que eren fonamentals per complementar l'

es

economia dels camperols.

N

EL RÈGIM SENYORIAL:

Bona part de la terra era propietat dels senyors feudals. La senyoria és una institució
d'origen medieval i és el domini sobre un territori o la potestat que tenia un senyor, laic
o eclesiàstic. La seva existència està lligada a l'estructura social de l'antic règim.

Els senyorius poden ser de 2 tipus:

- Senyoriu territorial, en què el senyor posseïa la propietat de la terra. Els

pagesos pagaven al senyor unes rendes per la seva explotació. Aquests pagaments es
feien en espècie o en moneda.
- Senyoriu jurisdiccional, en què el senyor (representant del rei) exercia la justícia,
.

nomenava càrrecs i percebia impostos per l'ús dels monopolis senyorials

d

i
l

(forn, molí,...) d'un territori. Aquest dret li permetia tenir immunitat respecte
el

poder

tot

del rei.
u

IMPOSTOS SOBRE ELS CAMPESINS:

p

a
l

Els pagesos pagaven nombrosos impostos:

d

- Al rei. Impostos directes sobre les rendes i altres indirectes. Ex. Suplement de
preu

molts

de

productes (pa,....).
u

Q
s

h
r

c
b

e
o
r

- Als senyors. Rendes per explotar la terra (1/4; 1/3; 1⁄2) de la collita o per l'ús
e
a

t
d

de molins, ponts, magatzems…

e

l
e

d
s

servents) tenien l'obligació de realitzar

,
al

unes
prestacions

seu
pagesos

(
senyor

(treballar la terra de la reserva senyorial gratis).

a
s

o
m

r
d

o
a
f

s
r

n
e

- Al clergat: el delme (10% de la collita)

a
s

e
t

Els impostos es paguen en espècie o moneda. Els impostos van créixer de manera
per

augment

l'

continuada

de les necessitats financeres de les monarquies. Això originava

o

protestes

una

camperoles i motins de subsistència, que sempre acabaven amb

.

durada
n

repressió.
ò

a
l

2.3. UNA INDÚSTRIA POC TECNIFICADA

e

EL SISTEMA
es

GREMIAL

La resta de la població del Tercer Estat (un 15-20%) es dedicava a activitats

manufactureres de caràcter artesanal o al comerç. L'activitat manufacturera de les
ciutats estava dirigida pels gremis, que són agrupacions d'artesans d'origen
medieval que controlaven en règim de monopoli tota la producció artesanal de cada
ofici. Controlaven la quantitat, el preu, les primeres matèries o l'accés a la condició de
mestre.
44fff47f1-2774

Fins a la 2a meitat del segle XVIII no es van introduir innovacions tècniques. Les activitats
manufactureres es feien en petits tallers de pocs treballadors que
s'encarregaven de totes les fases de la producció.

* Monopoli: dret a explotar en exclusiva una activitat econòmica.

NOVES FORMES DE PRODUCCIÓ

.

i
l

A finals del segle XVII van aparèixer noves formes de producció, el sistema de treball a
tot

domicili

Domestic

system, que apareix per escapar del control dels gremis.

u

A través d'aquest sistema, un inversor capitalista comprava les matèries primeres i les repartia
entre

els

camperols

en

els

mesos de descans agrícola. Allí es realitzava el producte i el

p

inversor recollia els productes acabats i els comercialitzava a preu lliure. Això permetia
a

augmentar la producció i reduir costos.

d

Altres sistemes industrials al segle XVIII van ser les grans fàbriques patrocinades per l'
,

però

Estat

el seu èxit va ser escàs.

u

Q
s

h
r

c
b
e
o
r

e
a

t
d

2.4. EL COMERÇ
e

l
e

d
s

o
n

d
ò

i
o

c
t

EL COMERÇ INTERIOR
as

o
m

r
d

o
a
f

r
n

e
.

Es realitzava en fires anuals i mercats setmanalsLes fires acollien mercats

a
s

e
t

regionals, nacionals i fins i tot internacionals. Van entrar en decadència a la segona

l

meitat del segle XVII.

c

Adquiriren

més importància els mercats diaris. Van destacar les llotges o centres
c

de

contractació, on el negoci era diari i les vendes es feien sobre mostres.

ò

a
l

EL COMERÇ INTERNACIONAL
e

El comerç internacional va créixer en relació amb l'expansió colonial i l'augment

de

les

demanda a les ciutats.

N

Es van obrir noves rutes amb l'orient llunyà i els estats europeus (Espanya, França,
Anglaterra, Portugal, Països Baixos,...) van establir monopolis de comerç amb les zones
del món que van controlar (les colònies).
44fff47f1-2774

Els monopolis estaven controlats per grans companyies privilegiades. Les companyies
.

havien de vendre productes manufacturers del país que intercanviaven per metalls
d

preciosos i matèries primeres.

l

* El comerç triangular va ser una ruta comercial que es va establir durant l'Edat
n

e
Moderna especialment, en què els vaixells de l'Europa occidental es carregaven de
n

teixits barats, armes de foc, alcohol, etc, i es dirigien a Àfrica occidental, on les
mercaderies

serp

portaven

eren

canviades per esclaus que esa Amèrica, i finalment els

m

vaixells tornaven a Europa carregats de materials preciosos, sucre, tabac…

a

3. LA SOCIETAT ESTAMENTAL: PRIVILEGIATS I TERCER ESTAT

i

Q
s

h
r

Divisió de la societat basada en privilegis jurídics. Hi havia tres estaments, la noblesa i

b

e
o
r

e
al

clergat, i el tercer estat o estat pla.

t

s
e

l
e

d
s

La noblesa i clergat gaudien de privilegis: fiscals (exencions fiscals), jurídiques (lleis i

n

d
ò

i
o

c
t

tribunals propis), eren posseïdors de les terres i dominaven els càrrecs de la

as

o
m

s'ocupava de les activitats productives i

r

sobre
s
do a f

ell

recau
,

la pressió fiscal de l'estat .

n
e

a
s

e
t

Era una societat basada en la desigualtat d'origen, ja que era poc permeable, rígida i
n

desigual. Es basava a l'origen del naixement.i era molt difícil

i

canviar

estament

de posició social. Aquesta divisió social generarà a la 2a meitat del s. XVIII

n

importants grups d'oposició entre els cercles il·lustrats i revolucionaris.

e

3.1. LA NOBLESA
p

a
l

Va ser el grup dominant durant el segle XVIII i s'hi accedia per naixement; encara que hi podia
e

haver
diversitat: nobles molt rics o molt pobres, terratinents o servidors de l'
...

estat

El grup de nivell més alt era l'aristocràcia, que podien disposar d'un nombre elevat de
N

serfs i ocupaven els alts càrrecs de l'administració i l'exèrcit. El seu poder va créixer
mentre que el de la resta de la noblesa es va afeblir.

3.2. EL CLERO

Era un estament privilegiat, ja que no pagaven impostos, tenien lleis i tribunals

propis, cobraven tributs i rebien el delme.

44fff47f1-2774

- Clergat regular: Ordres monàstiques i religioses (Monjos/es; abats/abadeses;...)

- Clergat secular: Resta de la comunitat religiosa fortament jerarquitzada.
(Sacerdots…)

També hi havia una gran diversitat i es pot diferenciar entre:

.

- Alt clergat (cardenals, arquebisbes, bisbes,...). Tenien gran poder polític i

d

i
.

econòmic
a

- Sota clergat (sacerdots, monges, frares,...) vivien modestament i fins i tot a

u

situació de pobresa.
n

er

eclesiàstica

era la via per poder accedir des de l'estat pla a un estament

p

privilegiat.
a

3.3. EL TERCER ESTAT O POBLE

A

DE

PLA

Q
s

Estava format per la major part de la població. Era un grup molt heterogeni, i
h
r

c
b

e
o
r

mancaven de privilegis jurídics i econòmics, a més pagaven impostos i sostenien l'

e
a

t
d

s
e
conjunt de la societat.
o

l
e

d
s

o
n

d
ò

i
o

c
t

as
_

o
m

r
d

CAMPESINAT
o
a
f

s
r

n
e

a
s

t
EL

Constituïen la major part de la població. Treballaven la terra, encara que la propietat de

la

terra estava en mans de la noblesa o l'Església. Treballen la terra com a arrendataris, i

pagesos

alguns

encara

eren serfs. També hi havia un nombre reduït d'

pagesos

on

lliures

que s'havien enriquit.

c

ic

En general vivien per a la simple subsistènciaAixò provocava nombrosos conflictes

o

socials (motins de subsistència) moguts per la desigualtat, les males collites, els
e

a
l

alts impostos del monarca o la pressió senyorial.

e

ELS GRUPS URBANS

N

La majoria eren empleats de botigues, del servei domèstic, aprenents o oficials.

Mancaven de propietats i vivien dels seus salaris. Quan es va iniciar el procés
industrialitzador van ser els primers que van engrossir el proletariat urbà. Un nivell de vida
modest/subsistència.

El grup més baix de la societat era el dels marginats, que abundaven a les ciutats:
captaires, murris, delinqüents, prostitutes,...

LA BURGESIA

Dins del Tercer Estat era el grup més influent (comerciants, propietaris de tallers
i negocis, rendistes, funcionaris, metges, artistes, homes de lletres i ciències,...).
.

i
l

La seva importància econòmica es va anar reforçant al llarg del segle XVIII, no obstant això, el
seu paper
a

o
t

polític no es va veure materialitzat en una major participació al govern de l'Estat

u

(monopoli de l'aristocràcia). Molts burgesos enriquits van intentar pujar

n

socialment a través del matrimoni amb membres de la noblesa.

ó

er

A Anglaterra, Suïssa i Províncies Unides, el paper polític de la burgesia era més gran,
en

Anglaterra, va influir perquè el govern instaurés lleis que seran fonamentals per al
d

inici de la Revolució Industrial.

m

La societat de l'Antic Règim va entrar en crisi al llarg del segle XVIII de la mà de les
u

Q
s

transformacions econòmiques. No contenta amb el seu poder econòmic, la burgesia va

r

h
c

b
e

o
r
pretendre

que aquesta situació es traduís en una major influència política (a l'administració oa l'
e
a

t
d

prestigi social. Aquest serà lorigen de lanomenada noblesa de toga.

e

l
e

d
s

o
n

d
ò

i
o

c
t

La discriminació a què es veia sotmesa portarà a la burgesia en ascens cap a la

as
r

o
m

dacció
de

la qual serà la destrucció dels privilegis feudals. Això

a
va
França

1789

setmana
passar

.
va

al llarg
la
de

processos

el
revolucionaris

segle XIX.
l

ón

4. ELS SISTEMES DE GOVERN: ABSOLUTISME I PARLAMENTARISME

ó

Durant l'Edat Moderna es van consolidar les monarquies com a principal sistema d'
e

a
l

govern. Al llarg del segle XVII i XVIII els monarques van anar acumulant més poder. D'
m

l'Estat: administració centralitzada

p

de

es

hisenda, unes lleis que regien tot l'estat, exèrcits “nacionals”.

e

A la 2a meitat del segle XVII, Lluís XIV (1654-1715) va establir les bases de la monarquia
absoluta que s'anirà imposant a la major part dels Estats europeus.

* Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem està en mans

d'una sola persona anomenada rei, sobirà, emperador, monarca o príncep.

44fff47f1-2774

4.1. L'ABSOLUTISME

L'absolutisme monàrquic es justifica ideològicament amb la fórmula “monarquia de

Dret Diví”. El poder del rei emana de déu, el monarca no és responsable dels seus
actes davant dels seus súbdits, només davant de Déu, i la legitimitat del seu poder emana del
dret
diví, per la qual cosa no està limitada per qualsevol compromís legal.

Va ser una forma de govern i règim polític caractéristique de l'Antic Règim, del qual
.

ideologia dictava que el príncep (Rei), no estava subjecte a cap límit, excepte la llei divina
d

i
l

de Déu. El poder del sobirà era únic, indivisible, inalienable, incontrolable i ple. Era
a

un poder absolut. Proclamava que el monarca era l'Estat, per la qual cosa els
eren

poders

públics emanaven de la seva voluntat i estaven subordinats a la seva autoritat. No n'hi

havia

autoritat més gran que la del Rei i no es trobava subjecta a cap llei terrenal.
i

er

a
l

4.2. EL PARLAMENTARISME
d

El Parlament tenia un caràcter bicameral (Cambra dels Lords i Cambra dels Comuns)
a

deu

va

ser respectat tant per la noblesa com per la burgesia.

.

Q
s

h
r

c
b

e
o
r

Els reis disposaven de diferents instruments per exercir el seu poder il·limitat: Consell d'
e
a

t
d

s
e

Ministres, un exèrcit i una marina de guerra, la burocràcia i un sistema

recaptació

.
de

d
s

o
n

estatal, i diplomàcia.
d
o

i
o

c
t

as
r

o
m

d
de

l'aristocràcia van conservar els seus privilegis, els seus títols i el seu poder, la
f

r
n

e
noblesa

clergat van seguir sense pagar impostos, i van seguir disposant de

s

competència
et

jurídica als seus senyorius.

i

ón

El poder dels reis es trobava limitat

:

ic

- Per la resistència dels poders localsL'autoritat dels consells privilegis

o

urbans
e

a
l

- Les assemblees representatives dels estats del regne (Rei, noblesa, clergat i
)

tercer

etim

estat

.
r

- Estats Generals (França), Parlaments (Anglaterra), Corts (Espanya), Duma

e

(Rússia).
N

- El rei convocava els diferents “braços” que es reunien de forma independent i

deliberaven sobre la proposta del monarca. Cada braç equivalia a un vot (2
privilegiats i un de no privilegiat).
- A la pràctica només es van convocar per apujar impostos.
- Els reis van deixar de convocar-los perquè en limitaven el poder.

44fff47f

4.3. EL DESPOTISME IL·LUSTRAT

.

i
Apareix al segle XVIII per influència de la Il·lustració, però es va desenvolupar a la Segona
segle

meitat

del

la

XVIII. L'origen del terme es troba a la paraula “dèspota”.

t

És una forma de govern que intentava conjugar l'absolutisme i la Il·lustració. Conjugar

de

els

la monarquia amb el benestar del poble

s

economia, la cultura i millorar

el

l'

benestar dels seus súbdits però sense canviar cap dels fonaments de la monarquia ni
d

de l'Antic Règim.
m

Les reformes del despotisme il·lustrat es van encaminar cap a reforçar el poder de l'Estat,
i

centralitzar l'administració, professionalitzar l'exèrcit, reduir el poder de les Corts (no

s

h
r

convocant-los), desenvolupar el comerç i les manufactures, i l'avenç de la ciència i la

c
b

e
o
r

e
_

educació
t

s
e

l
e

d
s

El Despotisme il·lustrat va tenir moltes limitacions:

o
n

d
o

i
o

c
t

a
s

o
m

- Va fracassar en allò social.emprendre reformes en

d'

profunditat
que
poguessin

alterar

les
velles

estructures de l'Antic Règim.

n
e

a
s

e
t

- Això va obrir el camí a posicions més radicals: l'intent de reformar el

R

absolutisme es va veure frustrat per les revolucions burgeses, fet que s'havia
n

anticipat Anglaterra al segle XVII, després de l'establiment de la monarquia

c

parlamentària.
ò

t
o

5. LES RELACIONS INTERNACIONALS AL SEGLE XVIII

p

a
l

Al segle XVIII s'assisteix a un equilibri de potències. Cap estat tindrà una

r

imm

hegemonia

clara com la que havien mantingut els Àustries espanyols o la França

de

Lluís

XIV.
e

Anglaterra assolirà el domini als mars, encara que el seu poder serà qüestionat aviat per
la monarquia hispànica, recuperada després de la crisi del segle XVII i els efectes catastròfics de
la Guerra de Successió (1701-1715).

Equilibri entre potències al continent. Encara que se salda amb nombroses guerres.

Les monarquia d'Espanya i França formaran una fràgil aliança sostinguda en els anomenats
pactes de família.

44fff47f1-2774

* Pactes de família: tractats signats entre els Borbons de França i Espanya el

1733, 1743 i 1761 per tractar de frenar la superioritat britànica.

* Guerra de successió Espanyola (1701-1715): La Guerra de Successió Espanyola va ser

espanyol que s'origina després de la mort sense descendència del rei Carles
II d'Espanya.
dinàsticla instauració de la Casa de Borbó al tron ​d'Espanya.
.

Utrecht-Rastatt (1713-1714): conjunt de tractats signats pels dies dels

estats

antagonistes

d'

i
neerlandesa

1715 a la
ciutat

1713

d'

Utrecht ia la ciutatalemanya de Rastatt.

u

* Statu quo davant: expressió llatina que significa “situació existent abans de”. En
ò

er

dret

internacional s'aplica a la situació que preval en el moment del que es parla

p

o quan es negocia un acord.

a

* Equilibri continental (segle XVIII): l'equilibri de poder mantingut per les potències
m

europees al llarg de l'edat moderna mitjançant un complex sistema de relacions

internacionals

i
internacionals

tal com es va definir aquest concepte, que neix precisament entre els Estats
o

Q
s

d'aquests períodes històrics.

o

h
r

c
b

e
o
r

e
a

t
d

s
e

l
e

d
s

o
n

d
ò

i
o

c
t

6. LA IL·LUSTRACIÓ
_
_

_
_

6.1
_

_
_
_

_
_

_
_

.ORIGEN
a
s

e
t

La Il·lustració va ser un moviment filosòfic, polític, literari i científic que es va desenvolupar a

c

Europa i els seus territoris colonials al llarg del segle XVIII. Donarà lloc a l'anomenat “Segle d'on
.

Llums

les

” o “Segle de la Raó”
c

El seu origen pot situar-se a la segona meitat del segle XVII a Anglaterra, de la mà d'
o

personatges com John Locke (1632-1704). França constituirà el principal focus il·lustrat.
e

a
l

Va suposar una nova forma de pensar i veure la realitat basada en la raó i la llibertat com
r

instrument emancipador de lésser humà.

e

6.2. BASES DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT

Va ser un fenomen amb múltiples facetes que tenia l'ésser humà al centre del seu
pensament. Va representar una modernització cultural, de progrés, de difusió de les
noves idees i dels nous coneixements científics.

44fff47f1-2774

- Predomini de la raó davant de la superstició i la religió.

- El racionalisme i l'utilitarisme.
- La crítica davant dels trets que s'oposaven a la raó.
- Defensa del poder civil davant del poder eclesiàstic.
- La tolerància religiosa.
- El progrés material i econòmic com a fi últim de la societat per assolir la
felicitat.
- Leducació com a instrument per difondre la raó i lluitar contra la superstició.
.

- La ciència com a base per al progrés.

d

i
l

- L'ésser humà com a centre de l'univers.

a

6.3.PENSADORS
ó

er

PRINCIPALS

JOHN LOCKE (1632-1704)

a

Va tenir gran influència en el pensament polític, social i religiós.ser fonamental per

rep

Va

al

desenvolupament del liberalisme polític, per a la divisió de poders i la crítica a l'absolutisme,

iade

per

la defensa del dret dels súbdits a rebel·lar-se.

u

Q
s

h
r

c
b

e
o
r

Obres: Assaig sobre el coneixement humà; Dos tractats sobre el govern civil o Cartes
e
a

t
d

s
e

sobre la tolerància.
o

l
e

d
s

o
n

d
ò

i
o

c
t

as
r

o
m

d
f

MONTESQUIEU (
o
a
e

s
r

n
s

a
r

1689-1755
)

Defensor de la divisió de poders. El legislatiu als parlaments, l'executiu al Rei,

l

i el judicial Independent. Obres: lesperit de les lleis.

c

i
m

VOLTAIRE (1694-1778)
ó

Lluità contra el fanatisme religiós, la intolerància i la superstició. Obres: Diccionari

e

a
l

filosòfic, Tractat sobre la tolerància i Càndid.

e

JEAN-JACQUES ROUSSEAU (1712-1778)

N

La societat s'havia corromput per la set de riquesa, de poder, la competitivitat i la

injustícia. La societat havia corromput l'ésser humà i l'havia convertit en un ésser
insolidari. Les persones es veuen obligades a establir unes lleis que regulin la
convivència social i cedeixen la seva sobirania a un poder superior, representat en un govern i en
unes institucions.

44fff47f1-2774

6.4.LA ENCICLOPÈDIA

Es va elaborar a França. Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els
oficis. Els seus directors van ser D'Alembert i Diderot.

Va constituir un símbol a la seva època i va constituir el projecte de contenir la síntesi dels

principals sabers i coneixements de l'època.
.

i
l

6.5. INFLUÈNCIA EN EL PENSAMENT ECONÒMIC

a

El pensament econòmic es va concretar en dos nous corrents: la fisiocràcia i l'

e

que van entrar en conflicte amb el pensament imperant en el moment,

ser

el

mercantilisme

liberalisme

.
m

a
l

6.6. EFECTES DE LA IL·LUSTRACIÓ

e

.
No va aconseguir reformar el sistema de l'Antic Règim, però va obrir el camí a les
Q

r
.

revolucions burgesesLa burgesia es va identificar amb els ideals de la Il·lustració

44fff47f1-2774