TEMA 1.

- L’EUROPA
DE L’ANTIC RÈGIM.
Història del Món Contemporani
1r de Batxillerat
 0.- INTRODUCCIÓ
 Què és? Un sistema econòmic, social i
polític.
 On es va produir? A Europa.
 Quan? Entre els segles XVI i XIX.
 Característiques:
 Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).
 Societat: estamental.

 Demografia: població estancada.

 Política: absolutisme monàrquic.

 1.- UNA ECONOMIA DE BASE
SENYORIAL.
 1.0.- Introducció.
 1.1.- La propietat de la terra.
 1.2.- Els drets senyorials.
 1.3.- L’estancament agrícola.
 1.4.- Indústria tradicional i manufactures.
 1.5.- La insuficiència dels transports.
 1.6.- Comerç interior i comerç colonial.
 1.0.- Introducció.
 Economia rural: 80 % de la població al
camp.
 Economia d’autoconsum (comerç escàs).
 Els privilegiats (noblesa i clergat)
posseixen quasi tota la terra.
 Des del segle XVI: desenvolupament del
comerç → creixement de l’artesania.
 1.1.- La propietat de la terra.
 Era la principal font de riquesa.
 Pertanyia majoritàriament als senyors.
 No la podien vendre ni perdre mai
(propietat vinculada).
 Divisió de la senyoria territorial en:
 Reserva senyorial.
 Masos.
 1.2.- Els drets senyorials.
 Definició.
 Procedència:
 Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).
 Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…

 L’església, a més, rebia el delme.

 1.3.- L’estancament agrícola.
 Agricultura endarrerida, de subsistència i
policonreu → escàs comerç.
 Tipus d’explotacions:
 Camps oberts o openfields: rotació triennal.
 Terres comunals.

 Insuficient producció ramadera.

 Conseqüències: crisis de subsistència → fam
→ desnutrició → mortalitat alta i menor
natalitat. Pàg. 7
Doc. 4
 1.4.- Indústria tradicional i
manufactures.
 Autosuficiència econòmica al camp.
 Els gremis a les ciutats: Pàg. 9
Doc. 5
 Associacions d’artesans del mateix ofici.
 Controlen la producció i venda dels productes.

 Eviten la competència.

 Assistència mútua dels seus associats.

 Per a evitar el control dels gremis:

 Domestic system o treball a domicili.
 Manufactures reials o privades.

Imatge pàg. 5
 1.5.- La insuficiència dels
transports.
 Mitjans de transport rudimentaris →
dificulten el creixement del comerç.
 Transport terrestre molt deficient →
desplaçaments llargs i costosos.
 Navegació marítima lenta i limitada (càrrega)
→ dependència dels vents.
 Navegació fluvial més fàcil i barata →
dependència de la hidrografia i els canals.
 1.6.- Comerç interior i comerç
colonial.
 Comerç interior limitat a les fires i mercats.
 Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement
del comerç colonial → acumulació de capital, nous
mercats i matèries primeres.
 Enriquiment de la burgesia comercial i financera
(creixement de les finances).
 El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir
l’economia nacional per acumular metalls preciosos
(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.
RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM
DURANT EL SEGLE XVIII
2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.
 2.1.- Privilegiats i no privilegiats.
 2.2.- Una població estancada.
2.1.- Privilegiats i no privilegiats.
 Divisió teòrica en tres  Divisió real en dos
ordres o estaments: classes socials:
 Clergat.  Privilegiats.
 Noblesa.  No privilegiats.
 Tercer Estat.
 ELS PRIVILEGIATS
 Gaudien de drets i privilegis.
 Composició: noblesa i clergat.
 La noblesa:
 Eren el 2-3% de la població.
 Riquesa procedent de les seues propietats territorials i
els seus privilegis.
 Diferències internes segons títol i procedència.
 El clergat:
 Eren menys de l’1% de la població.
 Es dividia en:
 Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.
 Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.
 ELS NO PRIVILEGIATS
 Grup heterogeni sense drets ni privilegis que suposa més
del 90% de la població.
 Composició: burgesia, classes populars urbanes i
camperolat.
 La burgesia:
 Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder
(ennobliment). Imatge
 Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Pàg. 19
 Classes populars urbanes: treballadors urbans que vivien
en males condicions (artesans,…). Pàg. 11
 El camperolat: Doc. 12
 Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.
 Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.
Imatge p.19 Pàg. 11
Doc. 11
 2.2.- Una població estancada.
 Escàs creixement demogràfic.

 Causes: pèssimes condicions alimentàries,

sanitàries, higièniques i de vida de la major part
de la població.
 Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa
esperança de vida i alta mortalitat infantil.
 3.- L’ABSOLUTISME
MONÀRQUIC.
 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.
 3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model
anglès.
 3.1.- La monarquia absoluta de
dret diví. Pàg. 12
Doc. 13

 El rei tenia el poder absolut, provinent directament de

Déu i sense control. Lluís XIV.
 L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat
(nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.
 Administració local: governadors i intendents, també
nomenats pel rei.
 Límits teòrics del poder reial:
 La llei divina.
 El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar).
 Les Corts o Parlaments (perden competències i no les convoca).
Pàg. 13
Doc. 14
3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el
model anglès.
 Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països
Baixos i repúbliques italianes. Pàg. 12
Doc. 13
 El model anglès:
 Revolució de 1649: República fins 1660.
 Es tracta d’una monarquia parlamentària.
 L’Habeas Corpus (1679).
 La Revolució de 1689:
 Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).
 Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Pàg. 13
Doc. 15
 Separació de poders.
 Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control
i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).
 Influència en el pensament il·lustrat.
4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.
 4.0.- Introducció.
 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
 4.2.- El despotisme il·lustrat.
 4.0.- Introducció.
 Causes de la crisi de l’Antic Règim:
 Expansió del comerç.
 Noves formes de producció: domestic system
i manufactures.
 Poder econòmic de la burgesia → demanarà
tindre privilegis i poder polític.
 Construcció d’una ideologia burgesa: la
Il·lustració.
 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.
 Ideologia al servei de la burgesia.
 Racionalisme (atac al teocentrisme).
 Llibertat de consciència (Voltaire).
 Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la societat
estamental).
 Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals.
Pàg. 15
 Crítica a l’absolutisme: Doc. 18

 Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. Pàg 17

Pàg. 15
 Montesquieu: divisió de poders. Doc. 19 Doc. 7

 Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.

Pàg. 15
Doc. 20
 4.2.- El despotisme il·lustrat.
 “Tot per al poble, però sense el poble”.
 Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa
(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.
 Què fan?: centralisme, reformes administratives,
foment de l’educació i millores econòmiques
(agricultura, indústria i comerç).
 Límits: reformes econòmiques, però no socials i
polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.