1. La crisi de l’Antic Règim.

A la fi del segle XVIII, l’Europa de l’Antic Règim estava en crisi.Una serie de canvis
econòmics,socials,polítics i de mentalitat van dur a terme una nova societat davant d'allò
antic” que resistia a desaparèixer. (monarquia parlamentària)

Estaments i privilegis

La societat de l’Antic Règim s’organitzava en estaments configurats des de l’Edat Mitjana:

- El clergat
- La noblesa
- Tercer Estat

Els dos primers estaments (la noblesa i el clero) estaven lliures de pagar impostos, i amb el
pas del temps anaven acumulant riquesa i poder. Tenien la major part de les terres
(senyorius), cobraven els impostos als pagesos , formaven part de la cort (dels alts càrrecs)
i exercien la jurisdicció.
Dins de la noblesa i el clero estaven dividits en dos grups
→ Alt clero eren bisbes o abats (alta jerarquia eclesiàstica)(riquesa ostenible)
→ Baix clero que eres rectors, sacerdots o monjos (condicions pèssimes)
→ Noblesa poderosa formaven part de la cort, la qual comprava títols
→ Petita noblesa de províncies
L’últim estat que eren els no privilegiats, representaven el 95% de la població el qual un
85% eren pagesos i empleats i l’altre 10% formaven part de la burgesia que eren banquers
advocats i entre d’altres. Havien de pagar impostos i rendes i no podien accedir a alts
càrrecs i prebendes (cap tracte de favor).

Societat agrària i economia senyorial

Al principi del segle XVIII, l’agricultura era la font de riquesa més important, però era molt
poc productiva i estava molt endarrerida tècnicament(no generava economia). El problema
més gran per augmentar la productivitat consistia en la forma de propietat i explotació. La
major part de la terra estava vinculada a un privilegiat.
Els senyors vivien dels drets (impostos senyorials que pagaven als pagesos). Els pagesos
havien de pagar el delme a l'església (una decima part de la collita)i pagar impostos a
l’estat. A mes a mes, els senyorials tenien la capacitat de jutjar i decidir crear nous
impostos.
La situació perjudicava els pagesos, que tenien poc ascendens la qual cosa limitava la
oferta de productes al mercat (agricultura de subsistencia, només et serveix per viure al
minim).
Població estancada
Poc menjar, falta de higiene, i escasos recursos mèdics, provoquen que la mortaldad arribi
entre el 30 i 40 % sobretot als nadons.El creixement de la població era escàs o nul. La falta
de menjar generava que si un any hi havia mala collita es morissin de gana. En moments
d’escassetat, el comerciants es quedaven amb les collites per aprofitar-se i vendreles més
cares.Els no privilegiats, no podien arribar a comprar el menjar a causa dels preus tant
elevats, cosa que va provocar, revoltes.

L’impuls de la burgesia urbana

Conreaven el que es venia millor al mercat i apostaven per l'especialització (una agricultura
millor tècnicament i econòmicament). L’augment de la producció agrícola va reduir la
mortaldad( a causa del menjar) i un augment de la població. L'augment de la producció
agrícola va comportar el desenvolupament del comerç a les ciutats, a finals del segle XVIII.
En aquestes ciutats s'expandeix una burgesia(no privilegiats) emprenedora, que volien fer
coses, expandir comerç,fàbriques….
Cada cop tenien més poder, pero al ser no privilegiats els estancava(impostos).Tot el que
feien havien de demanar-li permís als privilegiats. En aquest sentit, la burgesia tenia el
mateix interessos que la resta del tercer estat (posar fi als privilegis i els drets feudals).

Comerç colonial
El comerç colonial va ser un afegit que va dinamitzar l'economia(esclaus).
L’absolutisme i els seus límits
L’absolutisme es la forma de govern pròpia de l’antic règim(monarquia absoluta). El rei era
rei perquè ho havia decidit Deu (dret diví). El rei concentrava tots els poders.No estava
sotmes a cap control (ningú el podia jutjar, ningú li podia dir res). Tothom havia de fer cas al
rei.
Il·lustració, una crítica a l'absolutisme
John Locke, va fer la primera formulació teòrica del liberalisme.Aquesta formulació
demanava garantir els drets de l'individu i la separació de poders, el legislatiu separat de
l’executiu amb la missió d’elaborar lleis i controlar al govern. Van defensar que el
coneixement havia de basarse en l'experiència pràctica i no en creences: empirisme(no
creuen en déu).
Aquest moviment va agafar molta força a europa i va alimentar intel·lectualment la revolució
a frança.
Il·lustració:moviment cultural que promou uns canvis socials (l'empirisme)
Pensadors il·lustrats destacats:
Montesquieu → separació de poders
Diderot
Voltaire → defensar tolerancia religiosa i libertad de concienciar, proposar que el parlament
límites el poder del rei i que no només paguessin impostos només els privilegiats
Rousseau → sobirania nacional (poble decideix votant)
Defensaven la llibertat i la igualtat de tots els homes davant la llei. Principis bàsics per
funcionar.
Argumentaven que la ro era l'únic mitjà per entendre el mon i defensaven la llibertat de
consciència i pensament.

El despotisme il·lustrat
Aquests països, van introduir canvis en el seu sistema (en el seu govern) per tant de ser
més operatius i garantir-se la continuïtat(aixo ho van fer els reis per assegurarse de que no
els fotessin fora).
La guerra d'independència americana
Les tretze colònies angleses d'Amèrica del Nord, al segle XVIII, van liderar la primera
insurrecció colonial contra una metròpoli i van establir un exemple de govern basat en
principis d'igualtat i llibertat. Encoratjats per les idees il·lustrades d'Europa i coneixedors
dels processos polítics a Gran Bretanya, els colons van decidir oposar-se a la seva
metròpoli. Es van oposar a les taxes, impostos i monopoli comercial imposats per Gran
Bretanya al seu territori. Com no tenien representació al Parlament de Londres, van declarar
la seva intenció de no obeir lleis que no haguessin estat votades pels seus propis
representants.
El 4 de juliol de 1776, els delegats de les tretze colònies es van reunir a Filadèlfia i van
redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Aquest document
expressava els principis que van inspirar la revolta americana: el dret de totes les persones
a la llibertat i a buscar la felicitat, i el deure dels governants de respectar els drets
inalienables del poble.

La formació dels estats units

Després d'una llarga guerra, el 1783, Gran Bretanya va reconèixer la independència dels
territoris americans. Els insurgents van rebre suport de voluntaris europeus que compartien
les idees de llibertat. Es va formar un nou estat amb les tretze colònies, que va adoptar el
nom d'Estat Units d'Amèrica, i George Washington va ser nomenat el primer president.
El 1787, aquest nou estat va redactar la primera constitució escrita de la història. Aquest
document garantia la separació de poders i establia una república amb àmplis poders per al
president i un parlament de dues cambres. L'organització era federal, atorgant els tretze
estats una àmplia autonomia. El govern federal tenia responsabilitat sobre afers exteriors,
defensa, finances i moneda del país.
La constitució incloïa una declaració de drets que assegurava la llibertat de religió, premsa,
d'expressió, reunió i el dret a ser jutjat per un jurat. Ningú podia ser privar de vida, llibertat o
propietat sense un procediment judicial adequat.
La nova Constitució aspirava a un canvi més liberal

etapes
monarquia constitucional (1790-1792)
r. social
r.conservadora

CAUSES REVOLUCIÓ FRANCESA

- Augment rendes senyorials (nobles)

- Males collites, mortalitat alta
- Ciutat → escassetat de productes i augment de preus, motins
Endarreriment activitat econòmica → augment atur = disturbis
Reclamen institucions que representin al 3r estat
La burgesia urbana reclama canvi polític per tenir llibertat econòmica
Igualtat civil

- Idees il·lustrades → crítica absolutisme

→ antinoblesa

- Finances reials en bancarrota →moltes despeses reials

→despeses per guerra

ESCLAT (Inici Revolució)

- El rei (Lluís XVI) ofereix a la noblesa pagar impostos i es neguen → estats generals
Elecció representants →mobilització social→ Representants redacten
“quaderns de greuges”
Lluís XVI i Necker (ministre) volen parlar només de l’impost → el 3r estat
reclama reformes socials i polítiques
3r estat abandona estats generals i formen assemblea nacional (Jeu de
Paume), es decideix començar una revolució amb la presa de la Bastilla
14 de juliol presa de la bastilla 1789 → alliberament presos i munició
Zones rurals → Gran Por → revoltes antisenyorials → crema de castells i
palaus

Després de tot això comença la monarquia constitucional

MONARQUÍA CONSTITUCIONAL (1790-92)

- L’assemblea nacional aboleix el feudalisme i estaments i els privilegis

S’acaba amb la servitud
S'acaba amb el delme
S'acaba amb els drets senyorial
S’acaba amb rendes
S’acaba amb la justícia senyorial (ja no tenen el poder de jutjar)
A canvi indemnització als senyors

- S’aproven els DRETS de l’HOME I DEL CIUTADÀ = Els francesos son LLIURES i
IGUALS davant la llei

Altres reformes de l’Assemblea:

Suprimir impostos indirectes - Directes sobre béns i immobles
Desamortització església (alguns terrenys de l'església van deixar de ser-ho)
Unificació justícia
Supressió duanes interiors
Abolició gremis (comerç lliure)
Llibertat d’empresa
Es prohibeixen les associacions obreres i patronals

Constitució civil del clergat

- L'església ja no estava sotmesa a l’autoritat del papa → ES NEGUEN
- Càrrecs de l'església seran per elecció

S'aprova la Constitució 1791 → França pasa a ser una MONARQUIA CONSTITUCIONAL

- Divisió de poders
- Executiu →
- Legislatiu → Assamble (fa les lleis)
- Judicial → per elecció i gratuït

Els antics privilegiats s’oposen a les reformes i fugen a Àustria i organitzen una
contrarevolució per establir de nou l’antic règim

El rei es vol unir en la fugida cap a Àustria, els detenen prop de la frontera i els retenen a
París
Camp:
- La Constitució contentava al tercer estat perquè era LIBERAL pero…
 Els pagesos estaven desacord de pagar la indemnització que els hi havien de pagar
als senyors (demanaven dret a la terra)
Ciutat
- -continua l’augment dels preus., l’escassetat i a l’acaparament (amaguen lo poc que
tenen per després
- Presència de sanscullots (els més radicals, no tenien por de morir ) i societats
patriòtiques
- Assemblea legislativa → nobles amb poca representació reclamen a l'assemblea
tenir més diputats els quals d’agrupen er ideologies = CLUBS PATRIÒTICS
- Partidaris de la constitució del 1791
- Partidaris de continuar amb la revolució per aconseguir més demandes
(jacobins)

L'Assemblea davant la situació → confisquen els béns dels senyors que van fugir a Àustria.
1791
1. Van derrotar als francesos
2. Volen incorporar la monarquia absoluta
3. Reuneixen a 200.000 homes i guanyen la guerra
4. És torna a incorporar la monarquia constitucional

Sans cullotes es revolten i acaben amb la monaquia

1792 → assalt al palau de tulleries i detenen a ell i la família i els guillotinen
noves eleccions → sufragi universal masculí

República social
El 20 de Setembre l'Assemblea Constituent (Convenció Nacional) proclama la república
- Girondins (dreta): són més moderats, partidaris d’acabar amb la revolució.
Proposen:
frenar les invasions estrangeres
estendre la revolució a Europa

- Jacobins (esquerra extremista): més revolucionaris, sans culottes → Robespierre ,

Dante
Proposen:
atendre demandes del poble
igualtat social
lluitar contra la contrarevolució

- Centre → “La plana” → diputats que estaven enmig del girondins i jacobins.
Partidaris de reformes suaus i tenir un exercit preparat
República Girondina (1792-1793)
1a república → Girondins
Comencen sufragi censatari)

- Castigar al rei sense execució (per por a altres monarquies)

- Els jacobins proposen la seva execució per “salvar França”
- Pressió popular → execució del monarques i s’alien GB, Esp,Àus,Prussia, Hol
(guerra)
- Situació de fam i rebuig per “lleva” 1793 insurrecció pagesa
- Classes populars reclamen reformes

República Jacobina (1793-1794)

Robespierre s’aprofita de que els girondins no estan (200.000)
Jacobins acusen al govern girondí de no fer reformes
- 1793 → amb ajuda dels sans culotte assalten la convenció (govern girondins) i
detenen als diputats i els executen
- 1793 → nova Constitució Jacobina - Democràcia social
- Sobirania popular → Sufragi universal directe
- Eliminació drets feudals sense indemnització

- Reformes socials
→ Redistribució propietat agrària
→ preu max articles de primera necessitat, castig a qui especuli
→ ensenyament obligatori i gratuït
→ Assistència social

Nou calendari revolucionari (nova era)

- Descristianització de la societat → canvi de costums i tradicions
- Lleva en massa i democratització exèrcit

Comité de salvació pública → Terror

- Govern revolucionari dictatorial → robespierre
- La política del terror → suspensió de la constitució
- Concentra tots els poders
- Mesures contra sospitosos → llei dels sospitosos (detencions i ajusticiaments)

Positiu:
- èxits militars contra invasors
- millora la situació econòmica gràcies a les mesures contra especuladors

Negatiu:
- Els radicals (sans cullots) demanen més mesures/reformes
- burgesia moderada (girondins) volia acabar amb tanta reforma jacobina (en contra)
Robespierre no accepta crítiques i qui estigui en contra, pasarà per la guillotina, tant
girondins i jacobins que li questionesin alguna cosa. Els contraris (girondins i jacobins) a ells
s’uneixen i l’acusen de dictador= COP D’ESTAT i Robespierre i els seus seguidors son
detinguts i guillotinats.
la llei del sospitós → a la guillotina
Fracasa per Robespierre, se li va pujar el poder, li va venir gran i es va tornar boig
Fi de la república social

REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-179)

La Convenció estarà en mans de la burgesia moderada (girondins) Persegueixen als
jacobins
- “terror blanc” → jacobins detinguts i executats

1795 Nova Constitució

- sufragi censatari
- Poder executiu (5 membres) directori
- poder legislatiu → Consell de 500 membres, s’encarregaran de fer les lleis i un
consell dels ancians els quals aproven les lleis o no.
El directori no aconsegueix controlar la situació per :
- problemes econòmics
- contrarevolució absolutista
- Sans cullots exigeixen el retorn dels jacobins → Revoltes radicals que van ser
reprimides
positiu:
triomfs a la guerra
- Napoleó bonaparte (general de l’exèrcit liberal)
- 9 nov 1799 COP D’ESTAT amb el suport de la burgesia i una part de l’exèrcit
- A Rússia, després de conquerir quasi tota Europa menys Espanya i Portugal, van
morir 350.000
- https://historia.nationalgeographic.com.es/a/napoleon-no-fue-envenenado-se-envene
no-el-mismo-sin-saberlo_18997