L’Antic Règim

1. Antic Règim
Antic Règim → sistema econòmic, social i polític existent a Europa des del serle XVI al serle XVIII, albans de la Revolució
Francesa.
· 1rs parlants: franceses perquè volien acabar amb tot l’ho d’abans (societat estamental, monarquia, etc. (Edat moderna i s-XIV i
XV).
· Aquest és protagonitzat per la burgesia (grans comerciants i banquers que es revolten per tenir poder polític i no pagar
impostos, són molt rics).
· Utilitzaven una tecnologia molt enderrerida: eines de fusta i ferro, utilització de l’energia humana i animal, etc.
· Creixement vegetatiu nul: esperança de vida baixa, mortalitat alta (manca d’higiène, no medicaments, crisi subsistència,moltes
guerres…) i natalitat alta (pocs sobrevivien al primer any de vida, per això, no regulaven el nº de fills, no tenien mètodes
anticonceptius i l’esglèsia no ho permetia. +fills = + ajuda als camps (econòmicament)).
Societat estamental → societat dividida en tres grups (estaments: grups socials tancats) de l’Edat Mitjana: Noblesa, clergat i
Tercer Estat. Hi havien moltes desigualtats entre ells.
Privilegiats: gaudien de drets i privilegis i estaven exempts d’impostos. Tenien propietats i poder polític.
No Privilegiats: no tenien cap privilegi i havien de pagar molts impostos.
Esglèsia deia: has vingut a patir, com més pateixis a la Terra se t’obriràn les portes el cel.
Terra vinculada → terra lligada a un títol nobiliari (Esglèsia, municipi o corona).
Drets senyorials → conjunt de drets arbitraris de tipus personal o jurídica que exercien els privilegiats sobre els no privilegiats.
Agricultura de subsistència → cultius que produeixen el just aliment per alimentar la família.
Tecnologia molt enderrerida: eines de fusta i ferro i utilització de l’energia humana i animal.

ECONOMIA
Comerç interior → mercats locals urbans on s’intercanviaven productes agraris per altres d’artesanals. Comerç escàs.
Comerç exterior → controla l’Estat i la corona en treu tants beneficis que desenv el transport marítim.
Mercantilisme →
Manufactura → productes fets a mà (artesanals)
- Taller artesanal → Locals petits. Treballava l’artesà i l’aprenent. Productes resultants cars i poca quantitat. Evolució escassa
per culpa dels gremis.
GREMIS → associació d’artesants del mateix ofici que controlen la poducció, el preu i la qualitat del
producte.
- Manufactures urbanes → petit avenç respecte l’anterior. Locals més grans que un taller artesanal. Treballa més gent a canvi
d’un sou. Màquines manuals. Primeres manufactures impulsades per la monarquia.
- Sistema domiciliari → producció a casa per part dels pagesos. Fabriquen productes quan hi ha menys feina als camps.
Apareix empresari que proporciona matèria primera, maquinària… Aquest després ho distribueix.

DEMOGRAFIA
Creixement vegetatiu no creix → Esperança de vida baixa. Mortalitat alta (manca d’higiène, no medicaments, crisi de
subsistència, moltes guerres…). Natalitat alta (perquè pocs sobrevivien al primer any de vida, per això no regulaven el nº de fills
no tenien mètodes anticonceptius i l’esglèsia tampoc ho permetia → + fills = + ajuda als camps (econòmicament).
SOCIETAT ESTAMENTAL
Canvis Socials
- S. XVIII → gran canvi a la burgesia a dins de la societat.
- Paper cada vegada més gran i es fan molt rics.
- Matrimonis mixtes (noble + gurgès)
- Societat estamental desapareix juntament amb la caiguda de l’AR perquè els burgesos volen més poder polític.
- Societat estamental substituïda per la societat de classes caracteritzada pel poder dels diners.

ABSOLUTISME MONÀRQUIC
Política → sistema polític predominant: monarquia absoluta (tot el poder el té el rei: poder executiu, legislatiu i judicial). El
Parlament només el convocava pels impostos. Rússia → monarquia autoritària (no hi ha parlament, rei té tot el poder).

La Il·lustració és un moviments filosòfic i cultural de la segona meitat del segle XVIII. Es caracteritzava per una crítica a l’AR.
És un canvi de mentalitat (nova manera de pensar) que s’extèn per Europa i les idees es basen en:
- La importància a la raó
- L’antropocentrisme → destaca l’ésser humà
- Critica tot el que era l’AR de manera argumentada
- Donen importància a l’educació per poder argumentar i raonar.
- Idea de progrés
- Recerca de la felicitat per canviar el pensament (venir per ser feliços no per patir).
- Teleració a l’església
- Interès per saber

CRÍTIQUES I PROPOSTES
Critica tots els espècies de l’AR.

Crítiques Propostes
Societat desigualtats de la societat estamental ha de ser igual i justa
Política monarquia absoluta model d’Estat que ha de tenir:

:
- política s’ha de basar en un contracte (social)
contracte entre govern i poble → CONSTITUCIÓ.
- separació de poders: - fer lleis → legislatiu
parlament
- governar → executiu
- judicial → judicial → cos de jutges

SOBIRANIA NACIONAL: poder està en mans de la nació.

El poble exerceix el poder a través del vot/sufragi.
Diuen que el govern ha de fer una reforma fiscal → tots han de pagar impostos depenent dels diners que tinguis.

LIBERALISME POLÍTIC: pensament polític que s’origina des de les idees de la Il·lustració.
Adam Smith → pare del liberalisme econòmic
Critíca el mercantilisme → llibertat econòmica (ningú controla l’economia).
Llei de l’oferta i la demanda → crisi econòmica (pugen els preus i demanda baixa).
Gremis han de desaparèixer
Canvis demogràfics tant importants que hi ha una revolució important a la demografia. Consistia en que la població en poc
temps va crèixer molt. Perquè la mortalitat disminueix ja que hi ha canvis a la medicina, revolució agrícola, millor higiène i rev.
Ind.
Grans Rev.:

REV AGRÍCOLA
Seguit de millores (eines, sist. conreu, propietat de la terra, dimensions parcel·les) que té com a resultat un augment de la
producció.
Prop de la terra i dimensions parcel·les → llei de les enclausures (camps tancats). Obliga a tancar els camps per evitar que els
ramats entrin i marcar propietat del camp. Gent que no podia permetre’s posar balles va haver de vendre el terreny. Ho compren
els pagesos amb més diners i van augmentar la seva terra. Això va afavorir el bestià.
S’inventa l’arada normandia i la sembradora.
Nous conreus. Productes imposats: patata i blat de moro → dos aliments molt resistents.

Rev Angleses → s. XVII seguit d’onades revolucionàries que volien acabar amb monarquia absoluta. Una d’aquestes
aconsegueix treure el monarca i el substitueixen per un altre monarca absolu. Això dona lloc a una altra onada i acaba amb
monarquia absolutista. Aquest puja poder militar però governa de manera (dictadura). Canvien de dinastia (monarquia
parlamentaria).

Rev Americana → la gent va cap a Amèrica perquè hi havia bones terres (fèrtils i amb aigua). Aleshores emigren. Hi havien 13
colònies. Aquestes són escenari de guerres que volen conquerir el territori americà.
(1756-1763) → Guerra Britànics vs Francesos (Guerra dels 7 anys).
GB complica les coses als colons d’amèrica prenent els monopolis i donant-ho a emprese privades. Això provoca malestar als
colons americans i reglament tenir veu al Parlament anglès. El Parlament ho nega i els colons comencen a mobilitzar-se.
Redacten uns drets i ho donen a la corona. El rei no accepta aquelles demandes. Aleshores els americans redacten la seva
declaració d’independència. Enmig de tot el procés hi ha moltes revoltes.

La Guerra de la Independència → Jordi III els hi declara la guerra a les colònies (1776). Amb el suport de França guanyen la
guerra. 1783 acaba la guerra (tractat de París) → colònies es reconeixen com a independents. EUA (estat confederat).
Caràcter. nou estat:
- Estat confederat → format per la suma d’altres estats.
- Cada estat té un governador amb lleis pròpies.
- Formen unió perquè tenen en comú el presidenta, la moneda, la gestió dels pressupostos generals, l’exèrcit i la política
exterior.
-Hi ha policia federal i policia local.
És un estat que es va crear amb característiques de la il·lustració i el liberalisme. No monarca, sist republicà. Estat governat a
partir d’una constitució. Primer país que té constitució.
El poder no recau només en una persona, hi ha govern. Hi haurà eleccions, els càrrecs seran votats.
Es pagaran impostos (tots) → ESTAT LIBERAL

DESPOTISME IL·LUSTRAT
Fa referència als monarques absoluts.
Despotisme Il·lustrat → intent monarques absolutistes (no tots) que deixen tots els canvis, per fer revoltes o que els vagin fora,
governen d’acord amb algunes idees de la Il·lustració (reformes el que deia el monarca).
- Reformes a l’agricultura
- Reformes a l’educació (a partir dels 6 anys obligada).
No arreglen la base, arreglen algunes branques que no serveixen.
Igualment van haver-hi revolucions.
DESAPARICIÓ DE L’ANTIC RÈGIM: LES GRAN REVOLUCIONS
REV. FRANCESA → comença perquè estan segur que poden haver canvis (canvi de mentalitat).
- Es basa amb el canvi de mentalitat de la Il·lustració.
- Aftecta a tot Europa i al món.
- Va morir molta gent.
- Rev. interna i provoca danys exteriors.
- Luxe de la Cort / Rev. Americana → Bancarrota de l’Estat.
- El rei puja impostos
- Augment preu pa → males collites de blat → CRISI ECONÒMICA I SOCIAL
- Obliguen al rei a agafar un ministre d’economia (Necquer) i convoca els estat generals (parlament).
- Revolucionaris creen nou exèrcit → guarda nacional.
- Bastilla assaltada pel poble per agafar pòlvora → 14 juliol 1789 (Rev. popular).
S’inicia perquè el rei fa fora al ministre d’economia i perquè també és un símbol ja que havia estat palau del rei.
S-XVIII → 3 grans rev:
- americana
- suïssa
- francesa (1789-1815)

REVOLUCIÓ FRANCESA
Revolució burgesia i popular (mixte)
Provoca canvis molt profunda → cau tot l’AR (desapareix AR)
Aquest canvi afecta a la resta d’Europa, ja que s’expandeix
Els principis que defensa són universals (igualtat i llibertat). Proclama uns drets pels homes.

Causes:
- Injustícies i desigualtats de l’AR.
- Crisi econòmica. Període d’inflació (aliments pugen de preu, ja que hi ha època de males colpistes i els més perjudicats són
els pobres. Privilegiats perden beneficis i aquests decideixen apujar els impostos als pagesos. Això provoca protestes.
- Crisi en la producció manufacturera. Els productes fets als tallers francesos ja no es venen, ja que són millors els anglesos.
- Cris financera de l’Estat (bancarrota). Estat no té diners. Els diners els utilitza el rei per fer festes, etc. (Luxe de la cort),
participació en guerres.
- Revolta dels nobles contra el rei. Perquè vol fer pagar impostos als nobles, ja que els pagesos no paguen perquè no poden.
Es van negar i van obligar-lo a agafar. un ministre de finances i aquest va convocar els estats generals.

Desenvolupament:
1a Etapa (1789-1798) “Monarquia constitucional”.
Assamblea Nacional fa reformes però abans hi ha uns fets revolucionaris:
- Creació de l’Assablea Nacional.
- 14 juliol: sala de la bastilla assaltada perquè és un símbol de l’absolutisme.
- La gran por: revolta camperola (pagesos assalten els castells demanant la fi del abusos feudals) → provoca l’exili de molts
nobles.

Reformes:
- Creació de la guàrdia nacional (substitueix exèrcit del rei).
- Monarquia constitucional (desapareixen els drets feudals).
- 1791 → redacten 1a constitució-
→ Monarquia Constitucional (Liberalisme, PACTE).
→ Sufragi sensatari / Sobirania Nacional (LIberalisme). ]Ho redacta l’Assamblea Nacional

L’Assamblea es dissol perquè han aconseguit els seu objectiu: LA CONSTITUCIÓ

2a Etapa (1792-1794) “República democràtica”
ESTATS GENERALS → parlament de l’AR.
- Redicaclització del govern (sector popular).
ASSAMBLEA → govern de la Rev. Francesa.
- Caiguda de la monarquia → execució del rei i de Mª Antonieta.
- Fuga de varenna → intent de fuga de la família cap a Àustria per fer un pla i acabar amb la revolució. 25 de juny: retornen
el rei el trenquen al palau de les Tulleries.
- 1792. Declaren la guerra a Àustria.
- Redicalització SANS CULOTTES (masses populars d’homes i dones que surten al carrer) contra l’Assamblea. Assalten les
Tulleries perquè volen executar el rei. → provoca la reacció de l’Assamblea i proclama la república.
- 1793 → Execució Lluís XVI i Mª Antonieta.
- Nova assamblea de govern elegida pel sufragi universal masculí → LA CONVENCIÓ

GIRONDA → Girondins (diputats amb més vots) Govern dels girondins. Aquest no se’n surt i no resolen els problemes que té
França. Situació poble no ha millorat gaire.
JACOBINS → molt més radicals que els girondins. Prenen el poder al govern (cop d’Estat).
Proposen:
- Governar amb mà dura.
- Reformes de benestar social: llei del màxim (van posar preu màxim als productes de 1a necessitat), reforma a l’ensenyament.

ROBESPIERRE → política de tel terror. Si algú et denunciava o sospitava de tu, et podien executar. Ple suport dels Sans Culottes
pero el va perdent, ja que es converteix en dictador. Hi ha un cop d’estat i maten a Robespierre.

3a Etapa (1794-1799) “República Liberal”

Robespierre i principals dirigents jacobins són executats. Es fa una nova Constitució en la qual van restablir el sufragi sensatari i
van crear un poder executiu col·legiat (compartit): el DIRECTORI. Format per cinc homes, així el poder no només estava a mans
d’una sola persona.

NAPOLEÓ
Fa un cop d’estat i el poble el vol perquè estan cansats. Confien amb ell, ja que, l’exèrcit per la guerra amb Europa estava
guanyant (ell era una persona important).
Quan puja al poder es va convertint amb dictador però comença amb el consolat. S’autoproclama emperador i el poble ho
accepta.
Napoleó posa fi a la rev francesa:
- Pacta amb la noblesa prometent que els exiliats puguin tornar sense que els hi passi res i recuperar alguna terra.
- Pacta amb el papa accepta l’església i els hi torna una part de la riques i terres, el papa “accepta” la Revolució.
- El poble està content perquè amb aquests acords no hi ha atacs contra-revolucionaris i menys fam. (Soluciona els problemes
econòmics).
- Europa crea un imperi (Napoleó es queda el territori guanyat). Cobra impostos als països conquerits i els diners van a França.
- Posa pau i ordre.
- Derroten monarquies (conquerir) d’altres països i es fan governs liberals.
- Els països es revolten contra França (Napoleó) perquè volen ser independents.
- Nacionalisme / independentisme.
- Països entre en guerra amb França.
1a Espanya vs França → Espanya va guanyar.
Lluita per la independència països afrancesats.
Països agafen rascs de França.
Tornen al poder les monarquies absolutes.