POLÍTICA

Demoscòpia: estudi estadístic per projectar el futur

ESQUERRA bé comú
DRETA  individu

- Economia
Esquerra: és intervencionisme; l’estat fa lleis per regular l’economia.

Dreta: és liberalisme; lliure de posar preus per exmp. en un lloguer.

- Societat
Inclusió  esquerra
Protecció dreta

Religió:
Laic: no te reli oficial i a les escoles no s’ensenya. Hi ha una separació total entre
l’esglesia i l’estat.
Aconfessional: no hi ha religió oficial, però si que es pot ensenyar la religió a les escoles
Confessional: religió obligatòria en escoles públiques; a España re catòlica

A favor

E:
Política territorial

D:
Unionisme

John Mill: Estat (protegir drets) ciutadà. PRIVADA/PÚBLIC

John Mill i Adam Smith: Llibertat de competència: tothom es lliure de fer x cosa
Sufragisme  vot. Perquè les dones no podien votar. Mill ho defensava
Liberalisme (s. XVII-XIX-XX) ____
 LIBERALISME CLÀSSIC (s. XVIII)

Doctrina política molt antiga. L’Antic Règim és el sistema polític que hi havia abans de
que apareguin les ideologies liberals. El rei era Lluis XIV (el rei Sol, França), era un
monarca absolut (monarquia de dret diví), no hi ha ningú per sobre i concentro tot el
poder. El poder del rei només es veia limitat pels parlaments.
Societat estamental (els que estan en el estament no tenen poder polític). La piràmide
estava dividida en camperols i burgesos, que guanyaven diners a costa del treball, per
sobre d’aquests hi ha la noblesa (no treballen, vivien de rendes) i a dalt de tot està el
clero.

QUAN VA ARRIBAR EL LIBERALISME:

Tothom té drets naturals, és a dir, des de naixement, però al principi només els tenien
els homes de “classe alta”. Els drets eren dret a viure, ser lliure i tenir propietat (de la
propietat es desencadena el capitalisme). El poble es el que determina qui governa. El
parlament fa les lleis.

Estat natural  drets naturals (dret que te una persona pel simple fet de ser persona).
Llibertat / llicència  llicència: fer el que vulgui sense límits.

EL CAPITALISME (s. XIII)

Escola clàssica, Smith, Ricardo, Malthus

L’estat no intervé en l’economia

PROPIETAT PRIVADA:
És un dret que te tota persona a ser propietària de determinats béns i disposar-ne com
sigui convenient.

S’estableixen uns criteris de propietat legítima (legal): treball, herència, donació.

Si compleixen aquests requisits, la propietat es inalienable, vol dir, que no m’ho poden
prendre, encara que hi hagi un benefici.

Tota persona té dret a incrementar la seva propietat de forma indefinida sempre i

quan es faci de forma legítima.

LLIURE MERCAT:
L’estat (l’Estat és un regulador) però, no pot intervenir.
Posició que ocupa en el sistema  burgés =capital: tenir diners (capital)

EL COMUNISME
EL CAPITAL:
Marx/Engels
Anàlisis del capitalisme contradiccions solució problema Revolució
comunisme

Pel comunisme la propietat és col·lectiva/pública (Estat). Hi ha un únic productor, que

és l’Estat.

L’estat controla la economia (pren totes les decisions), no mana el mercat sinó les
necessitats.

Societat sense classes, no hi haurà productors ni treballadors

Relació de producció: consisteix en el treball

Tres tipus de sistemes de producció que ha hagut al llarg de la història:

1. Esclavitud  l’amo té un esclau i es la seva propietat. El pot vendre, comprar,
fer-lo treballar, etc.
2. Servitud  on hi ha l’amo i el serf, que no era propietat de l’amo (no els
comprava), però si que treballaven per a l’amo sense obtenir res a canvi.
3. Capitalisme  burgès/ propietari i proletari de l’obrer. L’obrer és propietari de
la força de treball (tenir una capacitat que el burgés no té, el burgés li paga un
salari durant un temps) i per una altra banda compren mitjans de producció. El
benefici de l’obrer s’anomena explotació (el capitalisme diu que el benefici és
per als dos), però no és veritat: és injust, perquè és desigual al del empresari.