SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL

Bloc 1: El sistema polític i constitucional espanyol: Dimensió histórica

Estatut de Baiona 1809 -> La carta que otorga frança a Espanya es l’estatut de Bayona,
no es ben bé una constitució ja que no va ser aprobada com a tal.
Reconeix algunes llibertats i persegueix una reforma social i institucional que afavoreix
el comerç, potenciant la burgesia.
El que vol es favorir la burgesia i reduir els drets aristocràtics de la societat estamental.
Contingut de carácter liberal.
L’Organització d’Espanya es reconeix com una monarquia limitada i hereditària amb el
monarca José I.
La confessionalitat será un tret fundamental en l’historia del constitucionalisme
espanyol.

Constitució de Cadis de 1812 -> Se establecen en la única zona no ocupada por los
franceses. Gran debat de la sobirania.
També confontrament entre liberals i absolutistes.
Llibertat d’impremta.
Derrota de Napoleó a Rússia i l’expulsió del territorio espanyol l’any 1813.
Era necesario que se quedaran un poco más los franceses para transmitir ideas
políticamente liberales, ya que se perdieron por ideas absolutistas en España.
1814-> Se declara nula la constitución de Cadis i se persiguen a los liberales, vuelta a
modelos absolutistas.

Trienni liberal 1820-23

El rei acaba por entender que su posición tiene que ser la de monarca constitucional.
Se convocan elecciones i las nuevas Cortes de mayoría liberal inician múltiples reformas
de este tipo.
El procés liberal es diferencia en dues parts, en moderats i en exaltats. Els exaltats volen
canviar tot de forma directa i rápida, els moderats eren més prudents a l’hora dels
canvis.

Dècada ominosa 1823-1833

Durísima represión llevada a cabo por Fernando VII.
Despesas militares muy fuertes.
Perdida de la mayoría de colonias. Menos alguna que se perdieron en 1898.
Fernando VII poco a poco se va abriendo un poco más,

La constitució de 1837
Después de la guerra carlista, un alzamiento popular

La constitució de 1845
El sistema constitucional de 1837 es mostra molt feble i ple d’incerteses. Es una
constitució molt conservadora.
Rebutja la sobirania nacional a favor de una sobirania compartida entre rei i les Corts.
Se elimina la libertad de impremta.

Revolució “Gloriosa” i Constitució de 1869

Pèssima situación dels treballadors industrials i camperols.

Constitució de 1869-> Primera constitució democrática.
1era República de 1873, sobretot per la dificultat per trobar un nou rei.
El simple hecho de ser persona, es lo que
➔ Vincular la titularidad de los derechos a la existencia de la persona, no a la
existencia de la ley ni del Estado.
➔ Iusnaturalismo: el iusnaturalismo sostiene que el origen de los derechos
humanos no reside en la ley positiva, sino que parte de la naturaleza propia del
ser humano,

➔ Positivismo: El positivismo afirma que sólo es derecho aquello que está escrito
en un ordenamiento jurídico.

Constitució de 1876
Cánovas retorna la monarquia.
Liberals-Conservadors (Cánovas)
Liberals-progressistes(Sagasta)

Crisis de la Restauració

La II República i la Constitució de 1931

Breu cronología-> Caracerístiques: Caràcter pendular pel que fa a l’alternança,

poca originalitat. Constitucions de partit, manca de recolzament social de les
clases mitja i treballadora, manca de desplegament

2.1.Origens i fases del franquisme

Franquisme = Feixisme?
Franquisme: dictadura militar “feixistitzada”
Juan Linz i
Es basa en una tesis militar reaccionaria anterior a la guerra civil.
Partido de la Falange española-> Equivalent a un partit feixista clássic.
Franco coje como recolzament la Falange. Por lo tanto en la fase inicial el ingrediente
estrella es esta. Posteriormente pierde fuerza con por ejemplo la Iglesia.
Nace como una forma antireaccionaria i antirevolucionaria, era un movimiento
moderno. Movimientos estéticamente muy modernos.
Context internacional: Crisis del model liberal (no esta claro que eso de soluciones) ,
substitució de democràcies representatives per sistemes autoritaris o dictatorials. (No
solo pasa en España, sino que en muchos países europeos)
Augment de la conflictivitat social, radicalització dels posicionaments polítics.
(Polarització de la societat, extremismes).
Context nacional: Endarreriment econòmic i cultural. 1900 (62% de población
analfabeta). Catolicisme reaccionari com a moviments general.
Pais molt aristocràtic, oligárquica, gran propietari.

a)Marc politicoinstitucional
-Naturalesa dictatorial representada en la persona de Franco
-1967 procés de selección ciutadana on es trien 20% dels membres de les corts. Per votar
havies de ser o cap de familia i dones casades.

b)Actors sociopolítics:
-Partits únics (1937)
Falange española tradicionalistas y de las JONS (1937)
-Organitzacions de masses: Objectiu d’adoctrinament i control de la societat.
Organització Sindical española. Sección femenina. Frente de Juv
-Ejército: Guàrdia del régimen i presencia
-Iglesia: Especie de contador (quién va a la iglesia, seguimiento político, dio mucha
información sobre muchos disidentes que acabaron muertos).

PERIODITZACIÓ
A) PRIMER FRANQUISME (1939-1957)
(Lectures son importants)
1. (1939-1945) Règim semi feixista
- Concentració de poder entorn a un líder carismàtic
- Supressió de l’estat de dret per un estat de guerra
- Partit únic
- Us racionalitzat de la violència
- Unitarisme “harmonista” (negació lluita de classes)
- Decret unificació (FET i de la JONS)

2. (1945-1957) moderació i democràcia orgànica

- Caiguda dels feixismes europeus
- Denominació “democràcia orgànica” (representació estamental)
- Es minimitza el paper dels col·laboradors feixistes
- Aïllament internacional (punt de vista econòmic/ autàrquic)
- Utilitat anticomunista
- Entra a la ONU

B) SEGON FRANQUISME (1957-1969)

- Etapa caracteritzada pel canvi de rom en la política econòmica
- Fracàs de l’economia autàrquica
 C) TARDOFRANQUISME (1969-1975)
- 1969 successor a títol de Rei Juan Carlos I
- 1973 Carrero Blanco es nomenat president del govern
- Aries Navarro i l’esperit del “12 de febrer” suposen apostar per polítiques mes
obertes
- 1974 revolució dels clavells a Portugal
- 1975 mort del general Franco

La democratització a la ciència política

Enfocaments teòrics
1. Enfocaments estructurals: destaquen les teories de la modernització /lipset,
almond..) posen de manifest certes condicions socials, econòmiques i polítiques
que possibiliten l’emergència i el manteniment d’una democràcia. Són
indicadors i fins que no estan en verd no s’assoleix
2. Enfocaments estratègics: agafen força dels anys vuitanta i se centren en les
decisions i estratègies adoptades pels agent polítics (Rustow 1987)
- Transició com a resultat de decisions polítiques
- Context d’incertesa
- Disseny d’unes regles de joc (constitució) coma fruit de negociacions entre actors
polítics.

Transició i consolidació
La transició democràtica correspon al moment què té lloc la substitució d’un règim
autoritari per un altre de democràtic
La consolidació correspon al moment en que el nou regim esta plenament establert en
la societat

(ens fan creure que tenim democracia però realment nomes e suna mascara, no som
igual davant la llei, estiu diuen que paro baixa per feines precàries. Ens fan creure això
perquè tenim mes recursos que països subdesenvolupats com hem dit a classe, i així la
gent viu enganyada)
Freedom House
- Mesura de 1 a 7 (mitjana de llibertats civils i drets politics)
- 1-2,5 → país lliure
- 3-5 → parcialment lliure
- 5,7-7 –> no lliure

Transició vs democratització
La democràcia no és una propietat exclusiva de cap sistema polític concret, és el procés
o viatge desenvolupat per una societat. Cal valorar l’esforç realitzat per un país i el
desplaçament en relació al punt de partida i no tant al diagnòstic.
Tipus ideal de monocràcia:
- Concentració del poder polític en `poques mans
- Accés difícil i arbitrari a la capacitat d’influència (mitjans i recursos) sobre el
poder
- Decisions polítiques tendeixen a afavorir sempre el mateix grup
Tipus ideal de democràcia:
- Atribució de capacitat de fer política a tots els ciutadans (no discriminació)
- Accés lliure i igual a mitjans d’intervenció política
- Presa de decisions que respon a majoria (sense discriminació permanent →
potencialment canviant)

Tesi general: En democràcia els governs són representatius perquè són escollits. Els
governs actuaran en el millor interès del poble.
1. Representació com a mandat:
- Vot prospectiu: s’escullen propostes i encarregats
- Els governs implenten aquelles polítiques escollides (que són representatives)
2. Representació com a control:
- Vot retrospectiu:

Representació com a mandat

Les eleccions pretenen simbòlicament emular un aixecament de mà d’una gran
quantitat de persones. La classe política quan arriba al poder té uns interessos propis
diferents respecte als ciutadans (mantenir-se al poder), tot i que a vegades es pretén
mantenir-se al poder per a la llarga poder exercir la política que realment vol.

Representació com a control

Com a mandat jo et donaré el meu vot perquè tu has fet el que em vas dir que faries. El
polític te interessos propis separats del elector. Intenta satisfer l’elector, mantenir-se al
poder i intentar que l’enemic estigui perjudicat. Ni representants ni ciutadans sempre
gosen del 100% d’informació. Jo et voto perquè facis el que has dit.

2.2.1 Les concepcions pluralistes, elitistes i marxistes

Les aproximacions al concepte de democràcia són moltes i molt variades. Poden
diferenciar-se en funció de l’element central.
a. Les que posen l’accent en la titularitat ultima de poder atorgada a tots els
membres de la comunitat tot i que l’exercici de poder estigui en mans d’una
minoria
b. Les defensores dels drets de les minories davant la majoria per tal d’evitar que
les majories acabin amb els dissidents evitant d’aquesta manera que aquestes
minories el dia de demà puguin convertir-se en majories
c. Les que posen l’accent en la selecció dels governants mitjançant la decisió
popular, en un procés de competència oberta entre una pluralitat de
competidors. Elecció periòdica i competitiva
 d. Valoració de les decisions populars en les decisions socioeconòmiques i no
nomes en les decisions de caire polític, amb l’objectiu de promoure el
desenvolupament de les capacitats individuals i garantir la igualtat entre els
ciutadans

Democràcia instrumental o procedimental

Seria la fase dels inputs (Easton). Es concentra en assegurar un joc net entre els actors a
b c anteriors
Democràcia substantiva o material
Fa referencia als objectius polítics. El sistema serà mes democràtic a mesura que
s’eliminin les desigualtats entre els membres de la comunitat. Vinculada a la fase output
(D)

3.1 periodificacio i etapes de la transicio

1. Crisis del regim franquista
a) Canvis en l’estructura social i económica. Transit d’una societat rural i agrícola a una
urbana industrial. Aparicio de clases mitjanes. Legalitzacio de la nogociacio colectiva,
representacio dels trbralladors, reduccio de la penalitzacio poel dret de vafga….
b) Crisis de legitimacio del franquisme. Retirada del suport i del
2. la transicio política
a) etapa preparatoria (1973-1976)
La mort de carrero blanco i el nomenament d’Arias Navarro van suposar un intent
d’obertura del regim amb una liberalitzacio política (assosiacions no partits) dins una
orientacio continuada. Forta resistencia del bunker franquista i manca del suport
necessari per part de l’oposicio. Fracas dels objectius
b) inici de la transicio (1976)
El momento clau es el nomenament d’adolfo Suarez el juliol de 1976 per part del rei
Suarez parla en la seva declaración programática de sobirania popular o eleccions
generals. Comparteix objectius amb l’oposicio pero no procediment (reformisme vs
rupturisme). Les corts franquistes aproven una llei que permet que les proximes
eleccions siguin democratiques.
c) etapa de negociacions
Eleccions al juny de 1977 que tot i no tenir carácter constituent de forma expressa,
tacitament els hi va ser reconegut.
4. Le s corts generals
4.1 Bicameralisme
Cambra alta o senat, i cambra baixa o congres. No es pot pertanyer a les 2 cambres.
Inviolabilitat de les cambres i aforament. Eleccions mitjançant bot universal, lliure,
directe, igual, secret i de majors de 18 anys. Accio retribuida i mandat imperatiu.
Asimetria parlametaria: evitar donar un aire revolucionari a tot el periode de reformes.
Senat tradicional (elecció reial) vs senat territorial (elecció per sufragi).
Diputats: Eleccio de diputats (art 68 CE). Mandat de 4 anys. Trenca amb la
proporcionalitat (2 diputats per provincia). Blinda les Diputacions Provincials com a
divisió administrativa en establir la província com a districte electoral.
Senadors: cambra de representació territorial, diferencia entre senadors provincials
(eleccio directe), o senadors autonomics (eleccio indirecte)

4.3 Les funcions parlamentaries

Òrgans de la cambra: La Mesa i la Presidència. La junta de Portaveus, les comissions, el
Ple, la Diputació Permanent, els grups parlamentaris.
a) Funció representativa: Es materialitza a través de l’elecció dels representants
estatals, diputats i senadors, i auton mics i municipals
b) Funció legitimadora: representació de la sobirania popular de les corts i susposa la
intervenció i renovacio d’organs de l’estat (president x investidura)
c) Funció de control legislatiu: Separació de poders: Projectes de llei/govern,
propocisions de llei/corts generals i parlaments autonomics, ILP/ciutadans. Les lleis
aprovades per les corts generals (nomes un 5% de les propostes provenen de les ccgg),
segueixen 2 procedimetns: Procediment legislatiu comú (Art. 82 a 91 CE): Decret-
llei/Decret legislatiu. Procediment legislatiu especial: lleis orgàniques, llei de
pressupostos, aprovació de Tractats Intrals, Estatus d’Autonomia
d) Funció de control polític: Funció mes empreada per les CCGG, es materialitza de
diferents maneres (mocio de censura, questio de confiança,preguntes escrites,
interpelacions….).
S’ha de diferenciar entre responsabilitat jurídica i la responsabilitat política

Moció de censura
Instrument mitjançant el qual un parlament trenca la seva confiança amb un govern. Es tracte
d’un mecanisme de control-responsabilitat que en cas de ser aprovat implica la dimissió del
president i el seu govern (responsabilitat solidària dels membres del govern)
La seva regulació es troba als articles 175 a 179 del Reglament del Congrés dels Diputats.
La seva aprovació ha de ser per majoria absoluta i en cas d’aconseguir-se, suposarà la dimissió
del President del govern i la investidura del nou candidat.

El govern
Apareix com a representatnt de la funcio executiva. Al1931 es divideix el monarca amb
el govern. La seva principal función es la és l’orientacio política de l’estat. Dirigeix
l’administració civil i militar i executa els pressupostos generals de l’estat. La funcio
executiva consisteix en cumplir i fer cumplior les lleis
 a) Funció de dirección política: Consisteix en la determinació d’objectius polítics
acompanyats de les directrius precises per aconseguir-los. La funció de direcció política
afecta a totes les relacions del govern amb la resta d’ rgans constitucionals.
1. Direccio de política interior: La part es mes important es la defensa dels drets
funamentals a través de la seguretat publica
2. Direccio de política exterior: Caps d’estat. Negocioacions internacionals, designacio de
representacions diplomatiques, parparticipación missions internacional
3. Direccio de la defensa de l’estat i de l’administració militar:
4. Direccio de l’administració civil: organitzacio de serveis, dotacio de materials, condijo
dual dels ministresd (política i administrativa)
b) Funció executiva: Potestat per dictar textos normatius de caràcter general susceptible
de regular la situació jurídica dels particulars i afectar-la, sempre sotmeses a la llei.
S’estructura amb un president, vicepresident, ministres, consell de ministres.

Estructura de govern (article 98.1)

President
Vicepresident
Ministres
Consell de ministres

BT6
Funcions de les eleccions:
- Generar participación
- Produir representació
- Proporcionar govern
- Oferir legitimació

Sistema electoral
- Districte o circumscripcio electoral
Conjunt d’electors a partir del qual es procedeix a la reparticio d’escons. Districtes
uninominals (1 esco) i plurinominals (2 o mes escons) segons la amgnitut de la población

- Llindar electoral (barrera electoral)

Percentatge minim de vots necessaris perque una candidatura pugui entrar en el repartiment
d’escons. A España es un 3% del vot valid, incluint vot blanc

- Foma de candidatura i vot

Fan referencia a que pot escollir el votant respecte a la candidatura.
1. Tipus de candidatura:
Unipersonal: cada partit presenta només un candidat a cada districte
Llista: cada partit presenta una llista de candidats (nombre en funció de la magnitud del
districte)
- Tancades i bloquejades: vot a una llista sense poder alterar ordre dels candidats
- Tancades i desbloquejades: vot a una llista, per amb possibilitat d'alterar l'ordre
- Obertes: vot a candidats, fins i tot de llistes diferents.

2. Tipus de vot:
– Vot únic: l'elector només pot emetre un vot
– Vot múltiple: l'elector pot emetre tants vots com escons hi ha en un districte
– Vot limitat (variant del múltiple): l’elector pot emetre més d’un vot per un nombre total
menor que els escons del districte
– Vot alternatiu: un vot, per en ell s'indica una 2ª preferència

- Formula electoral
Calcul matematic per el qual es converteixen els vots en escons a cada districte. Hi han les
majoritaries i les proporcionals:
Fórmules majoritàries:
- Majoria relativa (o pluralitat): el que obté la majoria simple dels vots en un districte
s’emporta tota la representació (first-past-the-postii.
- Majoria absoluta a dues voltes: a la 1a volta un candidat ha d’aconseguir la majoria
absoluta dels vots, si no, 2a volta i només cal majoria simple
Fórmules proporcionals: D’Hont i hare

Tipus de sistemes electorals

2 grans tipus de sistemes electorals:
– Sistemes majoritaris: Típicament, districtes uninominals + fórmules majoritàries.
Afavoreixen bipartidisme (tot i que, distribució geogràfica clau!). Afavoreixen governs d’un sol
partit
– Sistemes proporcionals: Típicament, districtes plurinominals + fórmules proporcionals.
Representació a les institucions més proporcional als vots à multipartidisme. Governs de
coalició més probables...
Efectes dels sistemes electorals
1. Sobre el sistema en general (sistèmics):
– (Des)Proporcionalitat: diferència entre % vots i % d’escons
Depèn de fórmules, per sobretot de magnitud!!!!! A menys magnitud, menys proporcionalitat
à cas espanyol
– Territorialitat: equilibri en la representació política del territori
Escons “més barats” típicament a zones més rurals (els vots dels votants de ciutat valen menys)
– Rendició de comptes (accountability): grau de control als representants polítics
Més fàcil en districtes uninominals o llistes desbloquejades o obertes
Te ricament, també menys incentius a la corrupció amb districtes uninominals o amb llistes
obertes, per no tan clar
– Sistema de partits i tipus de govern: la seva fragmentació à Llei de Duverger
Bipartidisme en sistemes electorals majoritaris sense segona volta. Major tendència a governs
monocolor. Multipartidisme amb segones voltes o sistemes proporcionals. Major tendència a
governs de coalició. Governs unipartit

2. Sobre el comportament de les elits polítiques:

– Estratègies de competició política
Major targeting geogràfic (agenda més localista) quan hi ha districtes claus que en
circumscripcions úniques, per exemple... Major competència pel votant medià (pel centre) en
sistemes majoritaris
– Afectació en l’organització interna dels partits
Menor rellevància dels aparells dels partits amb sistemes de llistes obertes o desbloquejades...

3. Sobre el comportament dels votants:

– Major vot estratègic en sistemes majoritaris o en districtes de magnitud baixa
Vot estratègic: vot “no sincer” (no a la primera preferència del votant)

Partits Politics
Funcions
·Socialització política i
creació d’opinió à
resumeixen la complexitat
de la política (“pedagogia
política”)
·Canalització de les
demandes de la societat cap
a les institucions (a la
Easton)
·Reclutament i formació de
les elits polítiques
(posteriors decisors)
·Reforçament, legitimació i
estabilització del sistema
Teoría dels clavages
Creació estats-nació:
1.Eix centre-perifèria
Centralització del poder polític i estructures administratives
· Pèrdua d’autonomia i llibertat política per organitzar-se administrativament,
fiscalment, etc.
· Potencial pèrdua d’identitats culturals, ètniques i religioses davant el procés de
construcció d’identitat nacional a través d’eines de socialització
·Educació obligat ria
·Llengua oficial
·Servei militar obligatori
-Resistència de les poblacions a la “perifèria” davant una construcció de l’estat-nació
liderada pel centre

2.Eix Estat-Església
-Procés de formació dels Estats liberals que promouen secularització, individualisme,
representació d’interessos
·Abolició dels estaments (clergat, aristocràcia, burgesia i pagesia)
·Insistència en drets individuals à abolició de privilegis clericals, aristocràtics, etc.
·Generació d’institucions laiques (educació, moral pública...)
-Naixement de partits confessionals i conservadors i partits aconfessionals o laics

Industrialització i Urbanització
3.Eix camp-ciutat
-A partir d’industrialització es posa en dubte la bondat de polítiques sobre el comerç
·Sector agrari (rural) vol manteniment del proteccionisme
·Sector comercial i industrial (urbà) que demana liberalització del comerç, no aranzels
per facilitar exportació, etc.
-També disputes sobre inversió adequada (progrés tecnol gic com a amenaça o
creixement…)
-Neixen doncs partits que defensen uns o altres sectors (partits agraris, etc.)

4.Eix capital-treball
-A partir d’industrialització naixement de les classes treballadores massives i també dels
propietaris del capital
·Potencial conflicte pel que fa els interessos econ mics d’uns i altres
·Propietaris del capital: maximitzar el benefici
·Treballadors: protecció, condicions justes, drets socials, mesures de benestar social
·Millors salaris
·Jornada reduïda
·Protecció davant atur i accident, etc.
-Neixen doncs partits que defensen més aviat els interessos d’una classe o altra
És la que es reflecteix (o reflectia) més habitualment en l’eix esquerra-dreta
1. Sistemes de partit predominant
·Pluralisme democràtic (existència de diversos partits que competeixen lliurement i
efectiva)
·Un sol partit obté sistemàticament el suport d’una gran majoria. Majories absolutes
continuades
·No necessitat de coalicions per a la formació de govern
·El partit predominant pot deixar de ser-ho (competència lliure i efectiva)
·Tres majories absolutes seguides com a criteri habitual

2. Sistemes de bipartidistes
·Pluralisme democràtic (existència de diversos partits que competeixen lliurement i
efectiva)
·Dos partits principals obtenen la pràctica totalitat dels escons i la distància entre ells es
reduïda. 35%-45% dels vots cada un, per majories absolutes a causa del sistema
electoral
·Alternança en el poder entre els dos partits
·No necessitat de coalicions (o un o l’altre)
·Competència electoral centrípeta (propostes programàtiques similars i competència
pel votant medià)
·Important nivell de “swing voters”

3.Sistemes de multipartidistes/pluripartidistes limitats o moderats

·Pluralisme democràtic (existència de diversos partits que competeixen lliurement i
efectiva)
·Habitualment, de 3 a 5 partits “rellevants”, per poden ser més.
·No majories absolutes unipartidistes
·És el sistema de partits més freqüent
·Governs habitualment de coalició (o minoria unipartidista)
·Canvis de govern per canvis de coalicions més que per grans canvis de percentatges de
vot
·Competència electoral també de tendència centrípeta (no partits extrems)

4.Sistemes de multipartidistes/pluripartidistes polaritzats

·Pluralisme democràtic (existència de diversos partits que competeixen lliurement i
efectiva)
·A partir de 5 partits i molta distància ideol gica
·Absència de majories absolutes unipartidistes
·Per oposició tipus “pinça”
·Partits antisistema i extremistes comuns i a vegades necessaris per governar, per tot
sovint oposició “irresponsable”
·Competició multilateral
·Polarització ideol gica i conflicte en l’opinió pública
5.Sistemes de partit únic
·Competència partidista absent (condicions no democràtiques)
·Un sol partit legal que monopolitza el poder
·Ocupa tot l’espai polític com a instrument de propaganda, control de la població, i
recolzament del líder o grup al poder
·Partit únic com a oxímoron
·No permet competició d’altres forces

6.Sistemes de partit hegemonic

·Competència partidista efectiva absent (condicions no democràtiques) tot i que
aparença de pluripartidisme formal
·Domini efectiu d’una sola força política sobre la resta
·Manipulació de les condicions del joc polític
Gerrymandering molt evident, etc.
Organització de consultes electorals per a que surtin favorables
·La resta de partits accepten o els forcen a acceptar condició subalterna i quotes
marginals de poder