Democràcies i totalitarismes

ÍNDEX:

1. Què és el feixisme
2. Característiques de la ideologia feixista
3. La Itàlia feixista (1922-1945)
4. L’Alemanya nazi (1933-45)

1. Què és el feixisme?

És una ideologia i moviment polític aparegut a començaments de segle XX a bona part

de l’Europa occidental, caracteritzat per la defensa de l’autoritarisme polític i la seva
actuació intimidatòria i sovint violenta contra els partits demòcrates, la premsa lliure i
el moviment obrer. També el podem definir com el sistema polític inspirat en la
ideologia feixista i caracteritzat pel seu caràcter totalitari durant el 1er terç de segle XX
a bona part dels països europeus. Itàlia, Alemanya i Espanya en són 3 exemples de
països amb un sistema polític feixista.
 2. Característiques de la ideologia feixista

-És antiil·lustrada. Rebutja els principis bàsics de la Il·lustració:

-Neguen que la finalitat de l’ésser humà sigui la felicitat.
-Nega que l’individu sigui “bo per naturalesa”.
-Rebutgen l’ús de la lògica i la raó. En el seu lloc, exalten els instints, els
sentiments i la força.
-Defensa la supremacia de l’Estat per sobre l’individu.
-Reafirmen el principi d’obediència incondicional (a l’Estat), negant-li llibertat
d’elecció a l’individu.

-És antiliberal:

-És contrari a la divisió de poders i al sistema parlamentari.

-Elimina i substitueix l’Estat de dret per un Estat de deures.
-Neguen el principi de sobirania nacional i reafirmen el principi de sobirania de
l’Estat.
-És antidemòcrata: rebutja els principis bàsics d’un sistema democràtic (pluralisme
polític, eleccions periòdiques, llibertat d’expressió i sufragi universal). En el seu lloc,
defensa un sistema monopartidista amb representació corporativa (sectorial) i
controlat per l’Estat.
-És totalitària (vocació totalitària):
-Defensa el control de l’Estat de tots els àmbits (societat, cultura i economia).
-Defensa el control de l’individu, eliminant la seva llibertat d’elecció.
-Defensa un “Estat fort”, amb concentració de poders en la figura del dictador.
-Atribueix a l’Estat el deure d’ inculcar els valors del feixisme en la societat.
-És antiigualitarista: és un ferm defensor de la jerarquia entre els individus i de la
discriminació de gènere, racial i social.
-És anticomunista. Està en contra de la igualtat econòmica. Defensa la propietat
privada, tot i defensar el dirigisme econòmic per part de l’Estat.
-Justifica l’ús de la violència contra els seus adversaris polítics: demòcrates,
periodistes, intel·lectuals, sindicalistes i altres dirigents del moviment obrer.
-És antipacifista. Defensa un sistema de relacions internacionals basat en la
supremacia militar. És contrari a l’esperit de cooperació de la Societat de Nacions.
-Desferma un culte especial al líder, fomentant el seguidisme acrític i incondicional al
líder, sovint presentat com un salvador de la pàtria (“Führer” a Alemanya, “Duce” a
Itàlia i “Caudillo” a Espanya).
-És nacionalista extrema. Defensa la creació d’un imperi basat en la centralització
política i la integritat territorial.

3. La Itàlia feixista (1922-1945):

3.1. Context en què apareix el feixisme

-Crisi econòmica de postguerra: gran inflació de preus del consum i una indústria paral·litzada.

-Inestabilitat política: 5 governs entre 1918-1921.

-Forta polarització econòmica entre el nord (industrial i obrer) i el sud (agrari, latifundista i molt
endarrerit).

-Atur descontrolat.

-Malestar social, protestes i moviment vaguístic.

-Auge del moviment revolucionari marxista i anarquista, amb ocupacions de terres i

d’indústries.

-Temor de la burgesia a un “contagi revolucionari” de la revolució bolxevic.

-Auge del nacionalisme italià: el “moviment irredemptista” pretenia annexionar a Itàlia

territoris que havien quedat al marge de la unificació italiana (1873): alguns territoris
francesos, austríacs, i de la costa de l’Adriàtic.

3.2. Creació del Partit Nacional Feixista (1921)

-Neixerà al voltant dels “arditi” (excombatents) i els “Fascio di Combatimento” (primeres

esquadres feixistes).

-Estaran dirigits per Mussolini, mestre de professió i antic dirigent del Partit Socialista Italià.

-Molt aviat rebran el suport econòmic (subvenció) de la patronal italiana (COFINDUSTRIA), a

canvi de neutralitzar el moviment obrer per mitjà de la intimidació (amenaces) i la violència.

-S’identificaran amb el passat imperial romà i, per tant, amb la simbologia imperial antiga,
símbols d’autoritat (àguila imperial, feixos amb destral) i obediència (salutació romana) i
(desfilades militars)

-Vestiran uniformats (camises negres) i imitaran la disciplina militar.

-Crearan un partit basat en una ideologia antidemocràtica i una disciplina basada en la

jerarquia i l’obediència.

-Serà un partit de nova creació, però amb elements que recorden a l’absolutisme:

-Autoritaritarisme, defensor d’un poder absolut de l’Estat i e dictador (“il Duce”).

-Tot i presentar-se com a futurista, defensa la tradició i la propietat privada

-Rebutja la lògica i la raó i, en el seu lloc, exalta l’instint i les passions (especialment la
força, l’odi i la venjança).

-Adoptarà un discurs revolucionari i crític amb el sistema capitalista i el règim parlamentari

(una postura“antisistema”).
-Adoptarà consignes anticapitalistes per mirar d’atraure al votant obrer i, especialment, a
l’aturat.

-Tot i oposar-se a les vagues i defensar la propietat privada, defensarà la intervenció econòmica
de l’Estat en economia a partir de la creació de grans monopolis en el transport, la energia i,
fins i tot, la producció.

3.3. Arribada del PNF al poder (1922)

El PNF farà diferents manifestacions de força per a projectar-se com un partit capaç de garantir
l’estabilitat i l’ordre a Itàlia.

-Vaga general (agost de 1922): els feixistes acudiran a la capital (Roma) per tal de boicotejar la
vaga, tot fent funcionar els transports públics i correus que havies quedat paral·litzats.

-Marxa sobre Roma (octubre de 1922): milers de feixistes desfilaran per la capital com a forma
de pressionar al cap d’Estat (rei Víctor Manuel de Savoia-Piemont) per tal de fer-se amb el
poder. El rei, pressionat per l’alt comandament de l’exèrcit, la patronal de la indústria, l’alta
burgesia (financera i comercial) i els propietaris agraris, decideix confiar a Mussolini la formació
d’un nou govern.

3.4. Instauració d’un règim feixista a Itàlia

-L’any 1922 Mussolini dictà una llei que atorgava automàtica els 2/3 dels representants al
parlament a la força més votada.

-L’any 1922 són convocades noves eleccions en un clima de persecució i assetjament dels
adversaris polítics i obté una majoria de vots (40%).

-L’any 1924 Mussolini dissol el Parlament, per evitar les crítiques per l’assassinat (a mans d’un
escamot feixista del diputat de l’oposició Matteotti (socialista).

-L’any 1926 instaurarà el sistema de partit únic gràcies a l’aprovació de la Llei Rocco per la qual
queden il·legalitzats tots els partits polítics excepte el PNF. El sindicat únic (que integrava a
empresaris i treballadors) va passar a estar controlat per l’Estat.

-L’any 1929 el Parlament va ser substituït per la Cambra dels Fasci, pseudoparlament de
caràcter consultiu i basat en un sistema de representació corporativista (els representants eren
delegats feixistes escollits per part dels ajuntaments, del sindicat únic, de les institucions
acreditades per l’Estat, etc).

-L’any 1929 signarà els Pactes del Laterà pels quals la Santa Seu reconeixerà el règim feixista a
canvi de la signatura d’un Concordat. A canvi, el règim va recolzar a l’Església:

-Va declarar a Itàlia en un Estat confessional (adoptant el catolicisme com a religió

oficial).

-Va prohibir el divorci.

-Es va establir la religió com a matèria obligatòria a les escoles.

-Desfermarà una política basada en l’intervencionisme econòmic, l’autarquia i la protecció de
la gran empresa:

-L’Estat crearà l’IRI (Institut per a la Reconstrucció Industrial), encarregat de

transformar d’empreses estratègiques en públiques gràcies a la compra de paquets
d’accions (l’any 1939 l’Estat controlava el 45% de les accions de les empreses cotitzades
a borsa).

-La política econòmica de Mussolini comportarà beneficis per a l’oligarquia italiana,

però serà globalment un fracàs: no aconseguirà reduir el nombre d’aturats ni controlar
la inflació.

-Inici d’una política expansionista (imperialista) (1922-45):

-Creació d’un protectorat a Albània (1927).

-Invasió de Líbia (1918).

-Inici de les campanyes imperialistes a Àfrica (a Abisínia, Somàlia i Etiòpia), entre 1919 i
1939.

-El govern feixista va controlar el sistema educatiu, amb la idea d’inculcar les idees feixistes a
l’alumnat:

·Va depurar al professorat antifeixista.

·Va reeditar els llibres de text, per tal d’impregnar-los de missatges feixistes.

·Va obligar que els professors portessin la camisa negra.

-El govern va controlar l’educació en el lleure per tal de promoure les idees feixistes, a partir
de:

· L’Opera Nazionale Balilla, adreçat als infants (que s’hi havia d’inscriure
obligatòriament).

·L’Opera Nazionale Dopolavoro, adreçat als adults, després de la jornada laboral.

-El govern va promoure una xarxa pública (estatal) de ràdio i televisió per tal de dur a terme
una obra propagandística de les idees feixistes.
4. L’Alemanya nazi (1933-45)

4.1. Context en què apareix el nacionalsocialisme alemany

-Clima de frustració i indignació nacional:

-Sentiment d’humiliació per les condicions establertes al Tractat de Versalles i la

culpabilització que se’n feia d’Alemanya.

-Sentiment d’humiliació per la partició d’Alemanya amb el corredor polonès.

-Clima d’exaltació nacionalista que demanava la creació d’una “Gran Alemanya”, un nou Estat
imperial que aplegués tots els territoris amb cultura germànica (Alemanya, Àustria, part de
Polònia, etc).

-Inestabilitat política de la República de Weimar (ciutat on va ser elaborada la Constitució):

- És una democràcia liberal amb poca solidesa, per la falta d’una tradició institucional
democràtica i la manca d’una cultura democràtica.

-Pèrdua de suport de la “Coalició de Weimar”: socialdemòcrata (esquerra socialista),

Partit Demòcrata (centre) i Centre Catòlic (centre-dreta)

-Successió de curts governs en pocs anys (19 governs en tan sols 13 anys).

-El sistema parlamentari es veurà especialment amenaçat per:

-Per l’extrema esquerra (1919): intent revolucionari frustrat, organitzat per la Lliga
espartaquista (marxista revolucionari).

-Per l’extrema dreta (1923): intent de pustch de la cerveseria de Múnic, cop d’Estat
organitzat pels nacionalsocialistes (Hitler), amb la complicitat d’alguns alt
comandaments de l’exèrcit.

4.2. Creació del NSDAP (1920)

-El NSDAP utilitzarà un discurs que seduirà (que “connectarà”) diferents sectors de la societat
alemanya:

-Discurs antisistema que mirarà d’atreure el sectors descontents amb la democràcia

liberal i/oel capitalisme.

-Discurs victimista, que presentarà a Alemanya com la “gran humiliada” de la PGM.

-Discurs nacionalista extremista i pervers, disposat a “recuperar” l’orgull d’Alemanya

com a “gran nació” (política i territorialment parlant) a través de la submissió dels
pobles europeus als interessos d’Alemanya.

-Defensa d’una política econòmica activa i intervencionista que prioritzés la lluita

contra l’atur.
-El NSDAP tindrà una ideologia feixista (antiliberal, antidemocràtica, anticomunista i totalitària),
antisemita.

-Adoptarà els signes imperials antics i l’estètica paramilitar (camisa bruna) i disciplina militar.

-S’organitzarà a partir d’escamots feixistes que miraran de neutralitzar el moviment obrer a

partir de la intimidació i la violència adreçada contra periodistes, intel·lectuals, sindicalistes i
dirigents de partits obreres.

-El PSNA va organitzar, al seu interior:

-Les Seccions d’Assalt (escamots feixistes), creats el 1921.

-Les S.S., grup de protecció de Hitler, creada l’any 1925,

4.3. Arribada al poder del PSNA

-Hitler arribarà al poder gràcies a una coalició amb el Centre Catòlic (centredreta) i el vist-i-plau
del president de la República (Hindenburg) i el suport de la patronal alemanya.

-Hitler durà a terme una política repressiva contra l’oposició.

-L’incendi provocat del Reichstag (1933) respondrà a una estratègia planificada per endurir la
legislació penal, atacar al Partit Comunista d’Alemanya i poder ilegal·litzar-lo posteriorment.

4.4. Instauració d’un sistema totalitari a Alemanya

-Hitler establirà un sistema de partit únic (NSDAP) i sindicat únic (Front del Treball) a partir de
1933, que passaran a ser controlats per l’Estat.

-Hitler crea la Gestapo, (1934), policia secreta ( dirigida per Himmler) adreçada a perseguir
l’oposició.

-Gràcies a la Nit dels Ganivets Llargs (1934) Hitler eliminarà l’oposició dins el seu propi partit i,
especialment, dins les SA.

-A partir de l’any 1934 Hitler durà a terme una política de repressió i segregació envers els
jueus, nombroses minories ètniques i altres col·lectius perseguits pels nazis:

-Llei d’esterilització de gitanos (1934).

-Aprovació de les Lleis de Nuremberg (1934):

-Prohibí els matrimonis mixtos (amb jueus)

-Va excloure els jueus de la nacionalitat i ciutadania alemanyes.

-Prohibí a cap alemany treballar per a un jueu.

-Creació de guetos jueus:

 -Confinament de la població jueva a barris per al seu control. Els nazis hi van fer
un control exhaustiu del padró de residents i de llur mobilitat. A més a més era
prohibida expressament la sortida o entrada del gueto sense autorització de les
autoritats nazis.

-Creació dels primers camps de concentració (1933-34), on combinarà reclusió i treballs

forçats.

-Internament d’homosexuals i comunistes en camps de concentració

-A la Nit dels Vidres Trencats (1938):

-Es produiran detencions massives de jueus.

-Escamots nazis assaltaran comerços jueus i sinagogues.

-El règim va dur a ter me un fort control ideològic i social, a partir de:

-La creació del Ministeri de Cultura i Propaganda, dirigit per Goebbels, encarregat de
difondre missatges antisemites, anticomunistes, nacionalistes, racistes i misògines.

-Les idees misògines eren promogudes a partir de la consigna de les “3 K” que mirava
de centrar el rol de la dona a l’àmbit domèstic: “fills, Església i cuina”.

-Creació i potenciació de les idees nazis a les escoles, gràcies a la reorganització del
sistema escolar:

·Depuració de professorat antifeixista i potenciació del professorat simpatitzant

del nazisme.

·Introducció de la censura a les aules (eliminant la llibertat de càtedra dels

professors).

·Manipulació dels llibres de text, per tal d’introduir missatges filonazis.

·Control de l’educació en el lleure, promovent organitzacions d’esbarjo filonazis i,

especialment, recolzant a les Joventuts Hitlerianes

-Organització de crema de llibres d’autors jueus, liberals o comunistes (Marx, Freud,

etc).

-La implantació del nazisme a Alemanya va provocar:

-La fugida (emigració) de molts perseguits a d’altres països , principalment d’Europa

occidental (França, Bèlgica o Regne Unit) o als EEUU.

-L’organització de la resistència antinazi, perseguida i durament castigada.

4.5. Expansió territorial d’Alemanya

-El governs nacionalsocialista va manifestar una vocació expansionista des de 1933.

-D’acord amb la teoria de l’espai vital (“Levensraum”), Hitler mirava de justificar l’ocupació de
territoris no germànics, necessaris per a manteniment del Gran Reich.

-Annexions d’Alemanya abans de la S.G.M. (1939):

-Annexió del Sarre (1935), per mitjà d’un referèndum, sota tutela de la Societat de
Nacions.

-Annexió d’Àustria (1938).

-Ocupació de la regió dels Sudets (Txecoslovàquia), l’any 1938.

-La invasió de Polònia (1939) provocà la S.G.M. després de la declaració de guerra de

les democràcies europees.

5. Ascens de les dictadures a Europa (1914-1939)

-Durant els anys 20 a Europa van anar retrocedint la democràcia, tot establint-se sistemes
polítics autoritaris (ultradretans, d’inspiració feixista), amb el suport explícit de l’Església, la
monarquia (casa reial), els grans propietaris i l’alta burgsia, especialment a l’Europa central
i oriental. Les raons podrien ser:

-Feblesa de la democràcia:

·Falta de cultura democràtica

·Manca d’una solidesa de les institucions democràtiques (manca d’una

mecànica parlamentària anterior, manca d’una justícia independent, i d’una
imparcialitat a la policia i l’exèrcit, etc).

-Cronologia de fets:

-1920: dictadura a Hongria.

-1923-29 i 1939-75: dictadura a Espanya

-1926: dictadura a Polònia, Lituània i Portugal.

-1933: annexió i dictadura a Àustria

-1930: dictadura a Grècia, Romania i Bulgària.