Tema-5.1-EL-FRANQUISME-I.

pdf

noemiiprz

Historia

2º Bachillerato

Preuniversitario España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 1. EL RÈGIM FRANQUISTA

1.1 CARACTERÍSTIQUES DEL RÈGIM

Franco pretenia construir un nou ordre polític "regenerador d'Espanya", que desterrés tota idea de democràcia
liberal.

1) Dictadura personal: concentració de poders en la persona de Franco, que va adoptar el títol de

caudillo. Era cap d'Estat i durant molts anys va ser també president del govern, generalíssim dels tres
exèrcits i cap nacional del partit únic.

pensament polític de Franco

- Valors nacionals → jerarquia, autoritat i unitat.
- Profund sentiment religiós → uneix catolicisme i pàtria.
- Nacionalisme agressiu basat en el passat imperial d’Espanya → creu que el liberalisme és la
causa de la decadència del país.
- Enemics del país: liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes.
- En contra dels nacionalismes (Espanya unitària)
- Despreu de la democràcia i separació de poders.

2) Totalitarisme: inspirat en el règim feixista italià i en el nacionalsocialista alemany.

a) Unipartidisme: es prohibeixen els partits polítics i sindicats i només van ser permesos el partit i
el sindicat oficials.
b) S’elimina la separació de poders.
c) S’aboleix la Constitució del 1931 → pèrdua dels drets i llibertats bàsics.

3) Estat centralista i unitari: s’aboleixen els estatuts d'autonomia i es fomenta la marginació de la

llengua i la cultura pròpies.

4) Repressió dels vençuts i l’oposició: exercida de manera sistemàtica i planificada.

5) Censura: control dels mitjans de comunicació, les publicacions i els espectacles → eren utilitzats com
a aparell de propaganda del règim.

1.2 LES FAMÍLIES DEL RÈGIM

El funcionament polític del règim estava restringit als grups que havien mostrat la seva adhesió incondicional al
caudillo, molts dels quals van acabar integrats en la Falange. Dins del franquisme, hi havia "famílies" o tendències
ideològiques diferents, que rivalitzaven per aconseguir tant poder i tanta influència com fos possible.

★ exèrcit → suport més destacat i fidel al règim.

- Instrument de la repressió política → Guàrdia Civil i policia armada: “poder dissuasiu”
- Participen activament → gran part dels alts càrrecs (ministres, governadors civils) eren militars.
- Fins 1948 (quan s’aboleix l’Estat de Guerra): participació dels tribunals militars de justícia per
reprimir “delictes polítics”.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ★ FET y las JONS → partit únic, cos burocràtic i poder organitzador social i sindical.
Integra els simpatitzants més actius del franquisme (falangistes i tradicionalistes carlins) → ocupen els
càrrecs principals de l'administració:

● Falangistes
-Encarregats de la difusió del discurs oficial del règim → control dels mitjans de comunicació i
de propaganda.
-Organitzadors del Sindicat Vertical (sindicat per controlar la classe obrera, on els treballadors i
patrons pertanyien a la mateixa organització).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
-Ministeris: Habitatge, Treball i Agricultura.

● Tradicionalistes carlins: càrrecs més secundaris: Ministeri de Justícia i presidència de les

Corts.

● CEDA, Lliga Catalana i republicans conservadors: els sectors incorporats al franquisme

durant la guerra tenen un cert reconeixement en el règim.

1958: FET i de las JONS és substituït pel Movimiento Nacional (unió de les forces polítiques favorables
a la insurrecció del 36).

★ Església: poder legitimador davant de l’opinió catòlica internacional: paper destacat en la justificació i la
defensa del règim franquista, que es definia com a Estat confessional catòlic.
-Ministeris: Educació, Hisenda i Afers Estrangers.
-1953: concordat amb la Santa Seu → grans concessions, com representació a les altes institucions.
-Va influir també en la vida política del règim a partir de diferents grups de pressió d'inspiració catòlica:
- 1940-50: Asociación Católica Nacional de Propagandistas (ACNDP)
- 1960-70: Opus Dei

Per aconseguir suports socials, el règim crea organitzacions de masses:

○ Frente de Juventudes → per adoctrinar la joventut

○ Sección Femenina → formació de la dona amb sentit cristià i orientació nacionalsindicalista
○ Sindicato Español Universitario (SEU) → per enquadrar i controlar els universitaris
○ Central Nacional Sindicalista (CNS) → integrava patrons i treballadors en una mateixa
organització.

1.3 LES ACTITUDS SOCIALS

Les actituds socials pel que fa al franquisme s'han classificat bàsicament en tres: suport, passivitat i rebuig.

● CLASSES ALTES (grans propietaris, empresaris, banquers, comerciants, professionals liberals,

petits/mitjans propietaris: suport des del primer moment, recuperen la influència econòmica, social i
política perduda durant la II República.

● CLASSES MITJANES: sector políticament desencertat

Malgrat el rebuig que la dictadura inspirava en els sectors de més tradició democràtica, el trauma de la
guerra va atemorir la classe mitjana → actitud majoritàriament passiva davant la dictadura.

● CLASSES POPULARS: la majoria es consideraven perdedors de la Guerra Civil → sotmesos a una

vigilància i repressió extremes → por, control policial, misèria i afany de supervivència → passivitat
política (tot i que hi havia una clara hostilitat). Una minoria va exercir una oposició activa al règim.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

¿Cómo va el veranito? ¿Alguna recuperación a la vista?

Historia
Banco de apuntes de la
 2. REPRESSIÓ SOBRE ELS VENÇUTS

La creació d'un nou ordre totalitari exigia posar fi a tots els moviments i les ideologies que havien defensat la
causa republicana durant la Guerra Civil → es porta a terme una repressió institucionalitzada que perpetuava la
divisió entre vencedors i vençuts. El franquisme mai va mostrar una voluntat de superar la guerra o de
reconciliació.

COM ES PORTA A TERME LA REPRESSIÓ?

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
➞ Es volia castigar els vençuts i que el càstig fos exemplar per prevenir i evitar les actuacions opositores
- Milers de persones són empresonades, perseguides, torturades o executades.
- S’incita a la població a denunciar les persones sospitoses de ser contràries al règim.

➞ Exèrcit: braç executor principal de la repressió.

Durant els primers anys de la postguerra, la majoria de les causes són jutjades per consells de
guerra, davant els quals la indefensió dels processats era gairebé total.
↳ 1963: es crea el Tribunal d’Ordre Públic per delictes polítics no violents, demanera que se supedita
la justícia als dictats del govern (desapareix el poder judicial independent).

➞ Lleis coercitives:
■ Ley de Responsabilidades Políticas (39): es pretenia la depuració total de les persones
que havien col·laborat d'una manera o una altra amb la República.
■ Ley de Represión del Comunismo y la Masoneria (40): s’obre un expedient als acusats
de defensar idees contràries als valors del règim (religió, pàtria i les seves institucions).

➞ Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores: cossos de presoners obligats a fer treball

forçat, principalment en la construcció d’infraestructures (obres de reconstrucció de carreteres,
ponts, línies fèrries i obres hidràuliques; treball en pedreres o mines, el Valle de los Caídos…)

➞ Confiscació del patrimoni dels exiliats, dels polítics republicans i dels partits, sindicats, associacions,
cooperatives i entitats vinculades als vençuts.

➞ Depuració de funcionaris i treballadors de les administracions públiques → s’expulsa els qui s'havien
mostrat a favor de la causa republicana i es pressiona perquè es fes al mateix al sector privat.

3, EL FRANQUISME A CATALUNYA

implantació del franquisme a Catalunya

• Amb l’entrada dels franquistes a Catalunya durant la Guerra Civil, Franco aboleix l’Estatut d’Autonomia → fi de
l’autogovern.
• El franquisme defensava una Espanya centralista i uniformista, volia eliminar els nacionalismes, com el
catalanisme → el suport a Catalunya era minoritari: la falange tenia poca militància i el franquisme només era
recolzat per alguns industrials, propietairs agraris, financers…
• Els càrrecs públics:
○ Càrrecs de responsabilitat: sempre designats des del poder → persones favorables al règim (capitans
generals, governadors civils) que provenien de la resta d’Espanya.
○ Càrrecs menors (ajuntaments, diputacions, organitzacions del Movimiento) → ocupats per franquistes
catalans (persones de les elits econòmiques i socials que s’havien adherit al franquisme)

La forta repressió

● Execució de 3500 catalans (Lluís Companys, Joan Peiró)

● Tribunals militars a 78000 persones
● Exili de 60000 catalans
● Depuració de treballadors a les administracions públiques i privades → acomiadament de 15000
funcionaris de la Generalitat, pèrdua del 44% del professorat de la UB, depuració dels col·legis
professionals i dels periodistes, bancs, caixes, empreses…
● Confiscació de propietats → destrucció de gran part del teixit associatiu del país → desapareixen el 80%
de les cooperatives agrícoles i dels diaris de Barcelona.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

¿Cómo va el veranito? ¿Alguna recuperación a la vista?

 la repressió de la identitat catalana

➢ Derogació de l’Estatut d’Autonomia

➢ Prohibició del català:
- Prohibit en la via pública i causa de sanció, considerat un “dialecte” inapropiat.
- Prohibit a llibres, diaris, teatre, ràdio, cinema, espectacles…
➢ Persecució sistemàtica de les manifestacions culturals catalanes → prohibició dels símbols (banderes,
himnes, cançons…)
➢ Prohibició de les institucions culturals catalanes.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
↳ Provoca l’efecte contrari al desitjat: forta reacció cultural i cívica que associa el catalanisme amb
l’antifranquisme i es genera un activisme de resistència i per mantenir la llengua-cultura catalana.

4. LA CONSOLIDACIÓ DEL FRANQUISME (1939-50)

1939-45: LA 2ª GUERRA MUNDIAL

• 1939: a l’inici de la 2GM, Espanya es declara neutral, però es mostra clarament favorable a les potències de
l’Eix (que l’havien ajudat durant la Guerra Civil).

• 1940: després de la victòria d’Alemanya a França, Espanya declara la no-bel·ligerància

↳ Augmenta el vincle del franquisme amb el feixisme:
● Suport diplomàtic, econòmic i militar a l'Eix → a proposta de Ramón Serrano Suñer (cuñadísimo i
ministre d’exteriors), Espanya envia la División Azul (10.000 voluntaris per lluitar contra els comunistes i
a favor d’Alemanya).
● Alemanya i Itàlia plantegen la integració d'Espanya en el conflicte → Franco s’entrevista amb Hitler
(Hendaia, 1940) i amb Mussolini (Bordighera, 1941).

• 1943: la guerra comença a ser desfavorable per les potències feixistes → Franco es distancia:
● Es torna a declarar neutral
● Dissol la División Azul.
● La dictadura vol mostrar una imatge més democràtica:
● Corts: es reuneixen per primer cop: 1/2 de càrrecs elegits directament per Franco i l’altra 1/2 per
altres jerarquies properes a ell. Tenien poc poder: no controlaven l’acció del govern i Franco
podia elaborar i sancionar les lleis lliurement.
● Fuero de los Españoles: declaració de drets dels espanyols → aprova alguns drets i deures de la
democràcia occidental, però tots supeditats als principis del Movimiento i el règim tenia poder
per suspendre’ls. L’exercici dels drets no podia en cap cas atemptar contra la unitat espiritual,
nacional o social d’Espanya.

1945-50: L’AÏLLAMENT INTERNACIONAL

condemna internacional del franquisme

• 1945: derrota definitiva de l’Eix → etapa d’aïllament i rebuig internacional del feixisme que posen en perill la
dictadura de Franco, ja que simpatitzava i havia donat suport a les dictadures vençudes:
● ONU condemna el franquisme i ordena retirar els ambaixadors de Madrid.
● França tanca la frontera amb Espanya.

→ Franco presenta la condemna internacional com una maniobra per desprestigiar Espanya → la persistència
del franquisme té un gran cost econòmic i polític per Espanya: no va beneficiar del Pla Marshall ni va ser inclosa
en l'OTAN.

la necessitat d’un canvi d’imatge

El franquisme assumeix que s’ha de distanciar del feixisme per sobreviure → s’obre una nova fase del franquisme
que busca blanquejar la imatge de la dictadura:
● Es presenta com un règim catòlic, conservador i anticomunista.
● Eliminació del falangisme més radical i dels seus símbols (ex: salutació amb el braç enlaire).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

¿Cómo va el veranito? ¿Alguna recuperación a la vista?

 ● 1947: Ley de Sucesiones → vol esborrar la imatge de dictadura personal i s’estableix l’objectiu
d’evolucionar cap a una monarquia en el moment adient. Espanya esdevé un regne, però es manté a
Franco com Cap d’Estat amb la capacitat de designar el monarca quan ho consideri.

la guerra freda salva el el franquisme

1947: inici de la Guerra Freda → blocs antagònics (URSS vs EEUU) → alteració de l’ordre mundial.
En aquesta situació, per EEUU i occident era important tenir aliats per lluitar contra el comunisme → pressionen
el règim franquista per democratitzar el seu sistema polític i adherir-se així a l’aliança → es continua condemnant
verbalment el franquisme, però es va acceptant internacionalment.

SITUACIÓ ECONÒMICA (39-50): L’AUTARQUIA

Un dels objectius inicials del franquisme era l’autarquia (autosuficiència econòmica) → s’imposa una política
d’aïllament de l’exterior i substitució del lliure mercat per la intervenció de l’Estat en l'economia.

Té 3 grans àmbits d’actuació:

a) Reglamentació del comerç exterior.

-Baixen les importacions de productes imprescindibles → s’encareixen els productes que calia
importar (petroli) i hi ha escassetat de béns de consum, matèries primeres i subministrament elèctric.

b) Foment de la indústria (sobretot els sectors estratègics) → es volia assegurar la independència

militar-política.

-Es crea el Instituto Nacional de Industria (INI)

→ Objectiu: promoure una nova política industrial i afavorir la creació d’empreses públiques.
→ Prioritza les inversions en sectors de defensa militar (hidrocarburs, transport, construcció
naval, siderúrgia…)
→ Catalunya: es crea la hidroelèctrica Enher, es nacionalitza la Hispano-Suiza→Pegaso, es
pacta la creació de SEAT.
→ Genera molt dèficit públic.

c) Regulació estatal de la producció-distribució de béns i dels preus

-Afecta sobretot el sector agrari → com s’estableix un preu molt baix dels productes de 1a necessitat,
hi ha una gran davallada de la producció.

Resultat de l’autarquia:

⇒ Col·lapse del comerç exterior, descens de producció-consum, baixa el nivell de vida (sobretot en
comparació amb la resta d’Europa) = estancament econòmic.

⇒ Com l’Estat controlava el mercat i obligava els agricultors a lliurar tota la seva producció a un preu
molt baix, baixa la producció i hi ha un desabastiment general d’aliments:
- Racionament dels productes de 1a necessitat amb la “cartila de racionamiento” → misèria,
fam, mortalitat…
- Molts productors amaguen part de la producció i la venen al mercat negre per un preu
superior a l’oficial (estraperlo).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 5. GUERRA FREDA I RECONEIXEMENT INTERNACIONAL (1951-59)

nova etapa: el nacionalcatolicisme

Per tal d’apropar-se a les potències internacionals i superar l’aïllament, Franco vol superar les dificultats
polítiques-econòmiques i suavitzar el franquisme més feixista → nou govern:
- Nova etapa política caracteritzada pel nacionalcatolicisme (dominada pel sector de l’Asocación Católica

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Nacional de Propagandistas).
- Entren nous dirigents no tan vinculats amb l’autoritarisme:
- Joaquín Ruiz-Giménez (ministre educació)
- Carrero Blanco (subsecretari de Presidència del govern, conseller màxim de Franco).

l’entrada en el context internacional

L’agreujament de la Guerra Freda facilita les relacions internacionals d’Espanya (clarament anticomunista) → fase
de normalització i reconeixement internacional:

● 1949: préstec d’EEUU a Espanya.

● 1950: ONU anul·la l’aïllament diplomàtic d’Espanya.

● 1952: Espanya entra a UNESCO

● 1953:
○ EEUU estableix bases militars a Espanya (Torrejón, Morón, Saragossa, Rota) a canvi de material
bèl·lic per modernitzar les forces armades i ajuda econòmica-tècnica
○ Concordat amb el Vaticà (confessionalitat i privilegi de l’Església a Espanya).

● 1955: Espanya entra a ONU

● 1958: Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional.

➢ Actualitza els principis polítics-ideològics del règim sense alterar el règim dictatorial →
monarquia tradicional i conservadora, lligada als ideals de pàtria i religió. Els funcionaris estaven
obligats a jurar a aquests principis abans de prendre possessió.
➢ El Movimiento Nacional es va configurar com una agrupació de totes les famílies del franquisme
(no va predominar el falangisme, van quedar subordinats al govern).
➢ Reaferma Espanya com un regne (deixant en mans de Franco l’elecció d’un futur monarca)

● 1959: visita d’Eisenhower a Espanya.

SITUACIÓ ECONÒMICA (50-59)

Espanya comença a recuperar-se econòmicament:

● Se suprimeixen algunes mesures intervencionistes (com la cartilla de racionamiento).

● Acaba l’aïllament internacional → es recuperen les importacions/exportacions i entren préstecs
d’EEUU.

La situació econòmica continuava sent difícil:

● Augment lent de la producció, nivell de vida molt inferior en comparació amb Europa…
● Protestes a la indústria química i metal·lúrgica → mobilitzacions a Catalunya (1951) i País Basc (1957)

1957: Franco remodela el govern i promociona encara més el sector catòlic:

● Entrada de Carrero Blanco i de tecnòcrates com Navarro Rubio i Ullastres
● Membres de l’Opus Dei són assignats càrrecs de matèria econòmica → reorienten l’economia: la
liberalitzen i obren el mercat exterior.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

¿Cómo va el veranito? ¿Alguna recuperación a la vista?

 6. LA INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM

- leyes fundamentales: elaborades per dotar el règim de legalitat jurídica.

1. Fuero del trabajo (38)

Crea els sindicats verticals (establint els principis del nacionalsindicalisme), regula les relacions

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
laborals entre productors-empresaris.

2. Ley Constitutiva de las Cortes (42): creava les Corts com a òrgan legislador.
-Només deliberatiu i consultiu, supeditat a Franco i sense poder legislatiu.
-Sense cap representació democràtica: formada per procuradores designats des del poder.
-Estructurades en terços: el sindical i el municipal → amb la Llei orgànica (1966), s’incorpora el terç
familiar (elegits per sufragi pels caps de família).

3. Fuero de los españoles (45)

Declaració de drets dels espanyols subordinada als principis del Movimiento (sense cap garantia de
poder-los exercir)

4. Ley del Referéndum Nacional (45)

El cap de l'Estat podia sotmetre a consulta popular les qüestions que considerés oportunes; eleccions
de caràcter consultiu.

5. Ley de Sucesión (47)

Espanya com a regne → preveia la monarquia com a successora del franquisme, ratificava Franco com
a cap de l'Estat.

- Ley de Unidad Sindical (40): organitza els sindicats verticals, emmarcats en la CNS (Central Nacional
Sindicalista). Establien quins empresaris i treballadors havien d’integrar-se en cada sindicat per branques de
producció.

• Poder provincial: el govern exercia el poder mitjançant els governadors civils de les províncies (eren els
caps provincials del Movimiento), de manera que es va restablir l’antiga estructura de les capitanies generals
(a cada província hi havia un governador militar).

7. L’ADOCTRINAMENT DE LA SOCIETAT

les normes de conducta

○ S’imposa el culte a Franco, enaltit pels mitjans de propaganda oficials. Al cinema era obligatori projectar
el NODO (documental que exaltava el règim).
○ Difusió d’unes normes de comportament basades en la moral cristiana: les cerimònies eren
obligatòriament religioses, es prohibeix el matrimoni civil i el divorci, es penalitza l’avortament, les
relacions sexuals fora de matrimoni i l’homosexualitat…
○ Vestimenta: els vestits no podien ser cenyits ni tenir escots; nois i noies no es podien veure en
piscines/platges…
○ Es creen organitzacions per adoctrinar → Frente de Juventudes, Sección Femenina, Educación y
Descanso, Auxilio Social…
○ Censura molt rígida de les activitats socials/culturals/lúdiques → les pel·lícules, obres de teatre, llibres,
premsa… havien de passar per una comissió de censors per vigilar que el seu contingut no fos contrari al
Movimiento.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

¿Cómo va el veranito? ¿Alguna recuperación a la vista?

 el sotmetiment de la dona

Les dones perden els drets aconseguits a la II República → es consolida un sistema de valor masclista que
cenyia el paper de la dona a les tasques domèstiques i que les considerava inferiors (tant moralment com
jurídicament):
○ Es retira a les dones la capacitat legal
○ S’aboleix el divorci, es prohibeixen els anticonceptius i l’avortament, es castiga l’adulteri…
○ Terreny laboral: s’allunya la dona del treball, se cenyeix el seu paper a la cura de la llar (per treballar,
necessitava l’autorització del marit i les mares treballadores eren excloses dels subsidis de l’Estat).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
l’adoctrinament a les escoles

L’educació estava controlada per l’Església:

○ S’imposa la religió i l’assignatura Formación del Espíritu Nacional (ensenyava els principis del falangisme)
○ Es prohibeix la coeducació

8. L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA (1939-59)

Quan acaba la guerra, els partits i sindicats de l’oposició es van desmantellar → reconstrucció clandestina, lenta
i difícil, ja que havien d’esquivar la repressió. Els comunistes (PSUC i PCE) van ser els qui van reestructurar-se
millor i van mantenir-se més actius.

8.1 LA RESISTÈNCIA A L’INTERIOR

__ MOVIMENT POPULAR _____ ___—__—-----------------______—__________ ___________________________________

moviment obrer (psoe, pce, ugt, psuc…)

Anys 40: ressorgiment del moviment obrer → el rebuig a la dictadura fa que l’esquerra es comenci a reorganitzar
clandestinament i pressiona el règim amb vagues:
● 1946: conflictes laborals a la indústria catalana a causa dels baixos salaris i de l’encariment dels preus.
● 1947: vaga general a Biscaia.

Anys 50: es redueixen les vagues.

● 1951: la més important → vaga de tramvies de Barcelona: per l’encariment en 20 cèntims del bitllet.
● 1958: vaga a Astúries → estat d’excepció durant 4 mesos.

Efecte de les reivindicacions:

→ S’endureix la repressió: Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo, Ley de Orden Público
→ Cedeixen a les demandes salarials: Ley de Convenios Colectivos

Moviment universitari

Es desenvolupa un gran moviment estudiantil en contra del Sindicato Español Universitario (SEU) i a favor de
llibertat política i reformes a les universitats.
↳ Manifestacions a Madrid (1956) i Barcelona (1957) → una assemblea d’estudiants aprova un programa per
democratitzar la institució → a partir de llavors, el moviment universitari s’expandeix a la resta del país.

__ GRUPS MONÀRQUICS (NOBLESA I ALTA BURGESIA) _____ _—--_______ ___________________________________

• Oposició basada en la conspiració

• 1943: els tinents generals demanen en una carta a Franco que restauri la monarquia → dos anys després, Juan
de Borbón fa un manifest demanant a Franco que es retirés per restaurar la monarquia en la seva persona.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

¿Cómo va el veranito? ¿Alguna recuperación a la vista?

 __ ACTIVITAT GUERRILLERA: ELS MAQUIS _ __—_____—----------------------------------_________________________

Volien continuar la lluita armada fins a provocar que les tropes aliades entressin a Espanya per derrocar el règim.

Constituïts per dos grups:

1) Un format per guerrillers a les zones rurals i de muntanya, que no donaven per acabada la Guerra Civil.
També hi va haver un contingent de guerrillers de la CNT, sobretot actius a les ciutats (sabotatges,
atracaments, atemptats contra les autoritats franquistes…)
2) Un format per espanyols que, durant la 2GM van lluitar a la resistència francesa i volien replicar
l’estratègia a Espanya.
1944: es produeix l’acció guerrillera més important: els comunistes dirigeixen la invasió de la vall d’Aran,
ocupant tota la vall durant 10 dies → al final han de retirar-se i fracassen.

L’estratègia dels guerrillers fracassa:

→ Poc impacte: escàs ressó als mitjans de comunicació, aïllament entre els grups guerrillers, repressió
militar, manca d’ajuda internacional, la població no volia tornar a la guerra…
→ 1948: els comunistes renuncien a la lluita armada → 1950: tota l’oposició renuncia a la pràctica violenta,
encara que alguns petits grups de maquis es mantenen actius durant aquests anys.

OPOSICIÓ INTERIOR A CATALUNYA

Els partits clàssics es mantenen:

● Comunistes (PSUC) → gran activitat clandestina
● Anarquistes → oposició violenta fins als anys 60

Rere la derrota de l’Eix a la 2GM, els nacionalistes catalans es reorganitzen:

● Front Nacional de Catalunya (FNC) : al principi propugnen la lluita armada i els sabotatges, però
s’acaba transformant en un partit polític que va impulsar accions clandestines contra el règim.
● Moviment Socialista de Catalunya (MSC): partit que aglutina antics membres de partits d’esquerra
(POUM, USC, ERC…)
● Grups CC (Crist-Catalunya): partit catalanista catolicista.

8.2 LA RESISTÈNCIA A L’EXTERIOR

L’exili dels republicans

• Milers de republicans es van exiliar a:

- França: l’ocupació dels nazis va empitjorar la situació dels exiliats espanyols, considerats extremistes
perillosos → la majoria són internats en camps de refugiats al sud (condicions de vida deplorables,
menjar escàs, malalties…)
- Altres països d’Europa: molts republicans van ser presoners a països ocupats pels nazis i enviats a
camps de concentració i extermini.
- Nord d’Àfrica.

• Alguns van tornar quan Franco va prometre no perseguir als qui no haguessin comès cap delicte (ho va
incomplir); la resta es van quedar a l’exili o van tornar rere la mort de Franco.

Les institucions republicanes a l’exili

• Les institucions de la República i els governs català i basc van seguir funcionant des de l’exili fins al 1977
• 1945: primeres Corts republicanes a l’exili a Mèxic
• No van poder elaborar un programa comú contra el franquisme:
- Manca de suport internacional
- Discrepàncies internes: uns prioritzaven la diplomàcia internacional (republicans, socialistes, alguns
anarquistes), altres volien una lluita guerrillera per provocar una insurrecció popular (comunistes i alguns
anarquistes).

OPOSICIÓ EXTERIOR DE CATALUNYA

• La Generalitat es manté com a institució legítima en el exili.

• Execució de Lluís Companys → nou president de la generalitat: Josep Irla → Josep Tarradellas (1954-1977).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-8696477

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.