Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

TEMA 5: EL FRANQUISME 1939 – 1975

1a part: CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA. ELS ANYS D’AUTARQUIA (1939 – 1959)

FRANQUISME = UN RÈGIM DICTATORIAL

• Franco instaura un règim totalitari d’arrel feixista (inicialment només havia de ser provisional)
• Règim ultracatòlic, antiliberal, anticomunista, antidemocràtic, antiseparatista
• Concentració dels poders en un líder i partit únic (no hi ha separació de poders ni democràcia)
• Estat unitari i centralista, s’acaben les autonomies i es persegueixen els nacionalismes
• Gran repressió a l’oposició: es persegueixen els republicans i prohibeixen els partits i sindicats
• Censura prèvia i doble = control dels mitjans de comunicació (no llibertat d’expressió)
• 3 pilars del règim:
o Exèrcit  Controla la dictadura militar, agafa càrrecs polítics del govern i l’administració
o Església  Dona suport als rebels des del principi, recuperant els seus privilegis
o Falange  Marca la ideologia política durant els 1rs anys, dirigida per Ramon Serrano Suñer
(cunyat Franco)
• Guardia mora de Franco -> exèrcit internacional

No hi podia haver partits polítics perquè els d’esquerres es prohibeixen i els de dretes s’unifiquen en el
“Movimiento Nacional”, però sí hi ha diferències ideològiques en grups anomenats “famílies”:

▪ Falangistes, monàrquics, tradicionalistes i carlins (oligarquia tradicional)

▪ Catòlics i tecnòcrates (oligarquia industrial i financera)

L’actitud general davant la dictadura va ser de passivitat (no oposició). La societat estava dividida en:

 Elits econòmiques i socials que recolzen el règim per recuperar el poder (gran burgesia, església)
 Classes mitjanes que es mostren passives i apolítiques
 Sectors populars oposen resistència però tenen por de criticar la política

A Catalunya, els sectors benestants també van donar suport al règim, però el nombre de catalans en alts
càrrecs sempre va ser baix per la desconfiança.

1
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

• Dictadura totalitària
• Cabdillisme
Característiques
• Repressió sistemàtica i planificada
• Centralisme i uniformisme
• Institucionals: Exèrcit, Església, Movimiento Nacional
• Suport: elits econòmiques i pagesia
RÈGIM mitjana.
FRANQUISTA • Socials: • Passivitat: classes mitjanes
Bases • Resistència: classes populars
• Coalició franquista: falangistes
• Polítiques: • Organitzacions catòliques: ACNDP,
Opus Dei
Organització de • Organització no democràtica anomenada “democràcia orgànica”.
l’Estat • Lleis fonamentals de l’Estat.
Franquisme a • Supressió de l’autonomia: abolició de l’Estatut i de les institucions
Catalunya catalanes.
• Persecució del catalanisme i de les manifestacions de catalanitat.

UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA

La repressió va durar tota la dictadura, totalment organitzada i sempre es va considerar legítima.

Es produïa a nivell polític contra els moviments democràtics i d’esquerres, a nivell social contra els valors
de la República, i a nivell cultural contra les expressions nacionalistes (catalana, basca o gallega).

Objectiu → Castigar els vençuts de la guerra amb violència indiscriminada i planificada. Aniquilar
l’oposició imposant la por i amb una voluntat d’exemplaritat.

Hi havia dues lleis de repressió:

• “Llei de Responsabilitats Polítiques”: Per acabar amb el bàndol republicà es jutja als qui l’han ajudat
• “Llei de Repressió del comunisme i la maçoneria”: Per reprimir nous intents d’oposició

L’exèrcit s’encarrega de la repressió amb els tribunals militars, molts executats i empresonats. Al 1963
els substitueix el TOP (Tribunal d’Ordre Públic) = tribunals civils menys durs que els militars.

Puritanisme ideològic i control social → Adoctrinament en uns valors franquistes únics:

o S’acaba amb les llibertats republicanes i s’imposa un control social i ideològic a tothom
o Enquadrament social de la població en el partit únic per controlar-la (+ ”Sección Femenina”)
o La dona retorna a l’àmbit domèstic = cuidar la casa i netejar
o Adoctrinament polític i religiós a l’escola
o La religió catòlica té un caràcter oficial i públic
o Gran repressió ideològica amb la censura prèvia i doble (motius polítics/morals i religiosos)
o Fugida de la població de la ciutat al camp

2
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Es van confiscar els béns i les propietats dels vençuts, amb multes econòmiques  L’Estat es quedava
legalment amb les propietats de republicans, exiliats, sindicats i partits, i passen a mans franquistes.

Es fan depuracions de funcionaris i certes professions es van controlar a partir de col·legis professionals.
S’expulsen als republicans de les empreses (Ex: mestres són substituïts per militars invàlids).

La política franquista a Catalunya

Catalunya franquista: Militància catalana de la Falange

(no gaire abundant)

1- Industrials 1- Escassos falangistes

2- Propietaris agraris 2- Membres d’altres grups d’extrema dreta
3- Grans comerciants de l’època republicana
4- Financers 3- Molts excombatents de l’exèrcit
franquista

• S’acaba amb tot allò referent al nacionalisme català i s’imposa un nacionalisme espanyol unitari
• Repressió en 5 àmbits:
o Nivell polític  Es deroga l’Estatut de Catalunya = màxim símbol repressió legal
o Nivell cultural  Es prohibeix i persegueix l’ús públic del català
o Nivell simbòlic  Es prohibeix la senyera i ballar sardanes
o Nivell terminològic  Canvi de noms de places, carrers, topònims...
o Nivell social  Es confisquen béns d’institucions catalanes
• Acte més emblemàtic de la repressió = execució del president de la Generalitat Lluís Companys
▪ És detingut a França i extraditat per la Gestapo alemanya. És condemnat a mort per
rebel·lió militar i afusellat el 1940. Considerat un traïdor per oposar-se al franquisme

• Suport a les • Neutralitat

Segona Guerra potències de • No bel·ligerància
Mundial (1939- l’Eix • Retorn a la neutralitat
1945) • Identificació • Nacionalisindicalisme
amb la doctrina • Hegemonia de Falange Española
feixista
• Boicot internacional ( 1945 – 1947 )
Aïllament • Condemna de l’ONU i retirada d’ambaixadors (1946)
(1945-1953) • Canvi d’imatge - Marginació del falangisme
- Retirada de la simbologia franquista
- Hegemonia dels catòlics: ACNDP
• Acords amb els EUA i concordat amb la Santa Creu.
• Acceptació en organismes internacionals.
ETAPES Reconeixement • Crisi del 1956: necessitat de reformes econòmiques
(1939 – 1959) internacional profundes.
(1953-1949) • Nou govern amb integració de membres de l’Opus Dei
(1957).
• Liberalització de l’economia en la dècada del 1960.
3
Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

https://elordenmundial.com/que-fue-el-plan-marshall/

Franco concentra els 3 poders: executiu, legislatiu i judicial

Diputat = procurador
Només uns podran ser elegits pels PARES DE FAMÍLIA, els altres es trien
directament -> DEMOCRÀCIA ORGÀNICA

El règim, amb la pretensió de dotar-se de legalitat jurídica, va

elaborar les Lleis fonamentals, que notenien res a veure amb
una constitució democràtica. Els anys 60 les lleis estan
involucrades dins el país

1- Estat estatista -> sempre estan entre totes les parts i actua
com a mediador
2- Equivalent a la constitució

4
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

ELS ANYS D’AUTARQUIA (1939 – 1959): EVOLUCIÓ DEL RÈGIM

1939 - 1945  Segona Guerra Mundial i hegemonia del nacionalsindicalisme

Durant tota la guerra predomina el feixisme nacionalsindicalista. Segons qui sembla que guanya, Franco
fa una cosa o altra = 3 PERÍODES:

• 1a etapa (1939 – 1941): A l’inici de la guerra Espanya es declara neutral, simpatitza amb les
potències feixistes i Franco negocia l’entrada en guerra però Hitler no ho accepta.
• 2a etapa (1941 – 1943): Espanya es declara no bel·ligerant, no lluita militarment però si ajuda
a Alemanya i Itàlia (l’eix semblava que guanyava). Envia la “División Azul” de voluntaris per lluitar
amb els alemanys. Franco es reuneix amb Hitler i Mussolini però no accepten la seva entrada.
• 3a etapa (1943 – 1945): Espanya torna a declarar-se neutral (els aliats guanyaran la guerra) i
retira la “División Azul” per evitar la invasió d’Espanya. S’esperava que al guanyar els aliats
s’acabaria també el feixisme espanyol però no va ser així.

1945 - 1947  Boicot internacional = aïllament d’Espanya

• En perdre l’eix, Franco canvia el seu discurs feixista i defineix el règim en 3 conceptes: catòlic,
conservador i anticomunista.
• Els aliats aïllen el règim: no l’accepten a l’ONU ni a l’OTAN, els retiren els ambaixadors d’Espanya i
l’aïllen políticament i econòmicament (no total, segueix reben petroli i altres productes bàsics).
• Els monàrquics demanen la restauració de la monarquia amb don Juan com a rei, però Franco no
confia en ell per mantenir els ideals i no ho fa.
• Augmenta la lluita de guerrilles republicanes = maquis (persones armades fent accions antifeixistes)

Franco resisteix sol fins l’any 1947. L’anticomunisme li servirà en la “Guerra Freda”.

1947 - 1953  Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme

• Espanya rep ajuda internacional  Per aliar-se amb EUA rep ajuts econòmics i s’incorporarà als
organismes internacionals (FAO, UNESCO i ONU al 1955).*
• Màxims aliats d’Espanya: EUA (+ capitalista) i Estat del Vaticà (+ catòlic)
o L’ajudaran a ser reconeguda internacionalment
• L’obertura a l’exterior i les protestes provoquen un canvi de govern 1951  Marxen els ministres +
falangistes i entren els catòlics, sobretot de l’Opus Dei (Carrero Blanco = íntim amic de Franco, militar
i president del govern en els últims anys)
• 1953 signa el Concordat amb la Santa Seu on declara el caràcter confessional de l’Estat (religió
catòlica = oficial), els privilegis de l’església, l’ensenyament religiós obligatori... a canvi de reconèixer
el govern de Franco

5
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

1953 - 1959  Primers intents d’obertura

• L’autarquia fracassa i el règim comença a obrir-se = s’acaba l’aïllament

• Problemes: Cal importar energia i productes bàsics, la pobresa provoca una caiguda del consum,
protestes obreres i estudiantils...
• Solució: Abandonar l’autarquia i l’aïllament exterior = entrada a l’ONU 1955
• La crisi econòmica i social obliga a Franco a canviar el govern 1957  Els tecnòcrates de l’Opus Dei
imposaran una nova política econòmica que obrirà l’economia a l’exterior
• Tecnòcrates = persones amb estudis, igual de conservadors en política i liberals en economia

S’inicia un canvi d’etapa dins el règim = NOVA FASE DEL FRANQUISME A PARTIR DE 1959

ESTRUCTURA DEL NOU ESTAT

LLEIS FONAMENTALS → Aprovades per Franco, són la legislació bàsica de l’Estat franquista

Les lleis més importants que regulen els drets i deures de l’Estat, no democràtiques (substitueixen
Constitució Republicana que va ser derogada). Fur = llei

▪ Fur del Treball  S’estableixen sindicats verticals controlats per l’Estat, tots els treballadors i
empresaris hi formen part de forma obligatòria i no es permeten negociacions ni vagues
▪ Llei Constitutiva de les Corts  Hi ha un parlament aparent: no s’eliminen les Corts però no
poden fer lleis ni són elegits pels ciutadans
▪ Fur dels Espanyols i Llei del Referèndum Nacional  Votar referèndums que no acaben en res
per aparentar que hi ha llibertats i drets
▪ Llei de Successió  Franco escolliria el seu successor en l’últim moment
▪ Llei de Principis del Movimiento Nacional  El partit únic passa a anomenar-se “Movimiento
Nacional” i s’obliga als alts càrrecs a formar-hi part.

DEMOCRÀCIA ORGÀNICA

Quan les democràcies van a guanyar la guerra, Franco qualificarà el règim com a “democràcia orgànica”
i estableix unes Corts franquistes sense poders i no democràtiques.

o El poder judicial desapareix i dependrà de l’executiu

o A cada província hi ha un governador militar i un governador civil triats per Franco =
desaparició de les autonomies, s’elimina l’administració territorial i queda la provincial
o Els alcaldes dels ajuntaments els tria el governador civil d’entre persones vinculades al règim

6
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

EFECTES DE L’AUTARQUIA
Els efectes de la guerra civil (morts, fam, baixada de producció...) no justifiquen el retard de la
recuperació perquè hi havia tràfic d’influències i corrupció.

La política econòmica 1939 al 1959 es basarà en l’autarquia i l’aïllament econòmic  Intentar produir
tot el que el país necessita dins del mateix (autosuficiència econòmica), amb una gran intervenció de
l’Estat en l’economia.

Conseqüència: El retard econòmic respecte Europa creix molt a partir de 1945.

❖ Control del comerç exterior: Si no n’hi ha la indústria ho ha de fabricar tot

o L’Estat controla les importacions i exportacions
o Hi ha corrupció, escassetat i inflació
o Franco regula el canvi de la pesseta en altres monedes i fixa el seu preu per sobre el real
❖ Foment de la indústria: Millorar les fàbriques controlant la producció
o S’impulsen les indústries que es consideren d’interès nacional
o Els preu són alts i hi ha corrupció
o Es crea l’Institut Nacional d’Indústria (INI, 1941) que dona ajudes per crear fàbriques de
sectors que no resulten rendibles pel capital privat (aviació, electricitat, cotxes...)
❖ Agricultura: Principal sector econòmic però s’acaba la reforma agrària i baixa la productivitat

Conseqüències de l’autarquia:
 La renda nacional no es recupera fins 1954 (riquesa que produeix un país en 1 any)
 Inflació: els preus pugen per sobre els salaris
 Augmenta la corrupció i el tràfic d’influències
 Augmenten eles desequilibris regionals (les zones riques es distancies de les zones rurals)
 El capital s’acumula als bancs i a l’alta burgesia (es queden amb les propietats)
 Conseqüència directa: es passa gana-> Cartilla de racionalisme

Mercat negre -> Estraperlo

RACIONAMENT I MERCAT NEGRE = Dures condicions de vida

L’Estat també controla l’economia interior, sobretot el racionament d’aliments i energia:

• Obligar als productors a vendre la seva producció a l’Estat a un preu fix, i llavors l’Estat també el ven
a un preu fixat als consumidors a través de les cartilles de racionament.
• Al principi era per afrontar la fam, però es va allargar fins 1954 per: l’escassetat, els preus massa
baixos que fixava el productor i el mercat negre (gent interessada a seguir perquè hi guanya diners)
7
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Mercat negre  Consisteix en amagar part de la producció i vendre-la il·legalment a un preu més alt del
que paga l’Estat = Provoca una pujada de preus i que s’acumuli capital en poques mans.

• Les condicions de vida són dures a causa de: El gran increment del cost de vida, l’escassetat de
productes, els salaris baixos, i la caiguda de la renda per càpita (persona).
• Les conseqüències són: La fam general, l’augment del barraquisme, el retorn de malalties
erradicades, l’augment de la mortalitat i una esperança de vida de 50 anys.

OPOSICIÓ AL FRANQUISME
EXILI → 400.000 republicans van fugir d’Espanya. La meitat varen tornar i la resta es van quedar a països
on creien que estarien millor: Amèrica (sobretot Mèxic on esta el govern a l’exili), França (camps de
concentració o les colònies del nord d’Àfrica), Gran Bretanya i la URSS.

• Espanya perd potencial intel·lectual i altres països se’n beneficien: molts exiliats eren persones
qualificades, polítics, artistes i intel·lectuals
• Les institucions republicanes, partits i sindicats s’organitzen a l’exili, malgrat que presenten dues
opcions per acabar amb la dictadura: negociar amb altes països (diplomàcia) o bé la lluita armada.

La repressió i la por frenaven l’oposició: 3 ETAPES DE L’OPOSICIÓ EN LA POSTGUERRA

❖ 1939 - 1945  Poca resistència interior, només els guerrillers o maquis fan accions armades
puntuals i s’amaguen en zones de muntanya
❖ 1945 - 1947  Augmenta la lluita antifranquista i el nombre de guerrillers amb els comunistes.
El seu objectiu es provocar la intervenció dels aliats per acabar amb el franquisme
❖ 1948 - 1950  L’oposició a l’interior es liquida i a l’exterior hi ha discrepàncies entre republicans

A finals de dècada 1940 es formen organitzacions clandestines d’oposició al règim: PCE i més endavant
CCOO, i també associacions obreres catòliques (HOAC)  D’amagat perquè els sindicats estan prohibits.

Ressorgiment de la conflictivitat social  Exemples de com persisteix la lluita obrera i sindical

o Vagues generals: destaca la vaga de tramvies a Barcelona en protesta per la pujada de tarifes
o Es produeixen les primers protestes estudiantils a Madrid i Bcn i vaga de miners a Astúries

L’oposició a Catalunya

A l’interior hi ha organitzacions clandestines  “Front Nacional de Catalunya” (nacionalistes),

“Moviment Socialista de Catalunya” (esqueres), els comunistes del PSUC, l’activitat violenta dels
anarquistes i els grups CC (Crist-Catalunya, grups cristians de base antifranquistes).

A l’exili es manté la Generalitat a l’exili (presidents d’ERC: Lluís Companys, Josep Irla, Josep Tarradellas)
i es fa difusió del problema de Catalunya i obra cultural gràcies a intel·lectuals.

8
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

2a part: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959 – 1975)

CANVI D’ORIENTACIÓ DE L’ECONOMIA  Governs del “desarrollismo”

Objectiu → Acabar amb l’intervencionisme de l’Estat i liberalitzar l’economia. 3 EIXOS D’ACTUACIÓ:

o Estabilitzar l’economia amb una reforma fiscal i controlar la inflació

o Liberalitzar l’economia interior deixant de regular els preus
o Liberalitzar el comerç exterior permetent l’entrada i sortida de productes estrangers

Espanya rep ajudes de l’exterior com préstecs i s’incorpora al mercat internacional amb les exportacions.
Des de 1957, per les dificultats econòmiques i el final de l’autarquia, predominen els governs amb
ministres tecnòcrates de l’Opus Dei.

Objectiu  Sortir de la crisi econòmica sense canviar la dictadura. PLA D’ESTABILITZACIÓ 1959

Les causes del canvi en la política econòmica són:

- Esgotament de reserves del Banc d’Espanya
- Augment de la inflació i els dèficits
- Augment de les protestes socials
- Necessitat d’unir-se al creixement econòmic europeu

S’aproven els “Plans de Desenvolupament Econòmic i Social”  Planificacions cada 4 anys de

l’economia. Objectiu: Solucionar els problemes estructurals de la indústria i els desequilibris econòmics.

Aspectes més importants dels plans: Liberalitzar l’economia, obrir el país a l’exterior (economia i
política), construir infraestructures i l’accés a productes bàsics.

Valoració  Són poc útils perquè les previsions no es complien. El creixement econòmic es deu al
creixement general europeu i als efectes exteriors: turisme i enviament de diners d’emigrants.

EL CREIXEMENT ECONÒMIC
L’economia espanyola es modernitza i viu un gran creixement entre 1959 i 1973 gràcies a l’obertura a
Europa i les mesures dels tecnòcrates. Claus del desenvolupament econòmic:

• Obertura de l’economia exterior

• Disponibilitat de mà d’obra en la indústria i els serveis
• Creixement del turisme
• Enviament de divises dels emigrants espanyols (França, Alemanya, Suïssa)

Sector primari  Reconversió de l’agricultura tradicional

L’agricultura tradicional està en crisi i cada vegada hi ha menys producció agrària i menys producció
agrícola = Èxode agrícola: la població emigra a les ciutats industrials i agrícoles.

• Es perd mà d’obra però això fa que els propietaris modernitzin l’agricultura (mecanització, adobs...)
• La millora de la renda fa que es demanin productes de més riquesa (carn, peix, llet...)

Resultat = Augmenta la productivitat agrícola però hi ha èxode rural

9
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Sector secundari  Industrialització accelerada

Espanya passa de ser un país rural a un país d’indústria i serveis. La modernització i mecanització fan
augmentar la productivitat. CAUSES del creixement industrial:

- Mà d’obra barata i noves tècniques de producció i tecnologia

- Augment de la productivitat i les exportacions industrials
• Es devalua la pesseta i se li posa un canvi fix i únic per atraure les inversions dels capitals estrangers
• Augmenten els salaris i la demanda de béns de consum (vehicles, electrodomèstics, serveis...)

Sector terciari  Progrés del sector serveis

CAUSES de la terciarització de l’economia:

o Urbanització: es deixa de viure en pobles aïllats i es passa a nuclis urbans

o Augment del comerç i millora dels mitjans de transport i comunicació
o “Boom” del turisme
• El turisme creix gràcies a característiques que no depenen del govern: les vacances pagades dels
europeus, el clima càlid i els preus barats... aportant moltes divises i riquesa
• Però el dèficit comercial (diferència entre exportacions i importacions) serà molt alt  Només es
compensa amb el turisme, les inversions estrangeres i les divises que envien els emigrants

RESULTAT  El creixement econòmic espanyol depèn absolutament de l’exterior

• Les importacions de tecnologia van ser claus per augmentar la productivitat

• Europa absorbia la mà d’obra que emigrava per guanyar-se la vida, així evita que augment i l’atur i
la pobresa a Espanya. Però quan es produeixi una crisi a l’exterior afectarà al país perquè els
emigrants sense feina tornaran a l’atur deixant d’enviar diners.

LIMITACIONS DE L’ECONOMIA

▪ Renda per habitant inferior a l’europea (una família espanyola té menys diners)
▪ Inflació per l’oferta insuficient de productes agraris
▪ Poca creació d’ocupació per la mecanització industrial
▪ Avenç limitat de les tecnologies i poca competitivitat
▪ Sistema financer limitat que depèn de les inversions estrangeres
▪ Augmenten les diferències regionals  Creixen zones industrials i turístiques mentre que les
zones d’agricultura perden població

Aquestes efectes faran que l’impacte de la crisi del petroli 1973 sigui molt gran i l’economia 10 anys a
recuperar-se. L’Estat no va saber redistribuir la riquesa correctament.

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

• Es produeix un fort augment demogràfic amb el “baby boom” (15 milions de persones en 15 anys) i
augmenta el percentatge de població jove i vella
• Causes: natalitat elevada, descens de la mortalitat, augment de l’esperança de vida, millors
condicions de vida, política natalista (es premien les famílies amb més fills)...

10
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Moviments migratoris → Es creaven llocs de treball però no eren suficients, per això la població
emigrava a l’exterior a països més rics (França, Alemanya i Suïssa) per buscar feina.

• L’emigració interior = èxode rural és més gran perquè 4 milions de persones passen de les regions
agrícoles pobres (Castelles, Andalusia...) a les zones industrials i de serveis (Catalunya, Madrid...)

A Catalunya el creixement encara és més gran per la onada immigratòria (1,5milions en 15 anys), que
no estava planificada i va causar el barraquisme o els barris sense serveis adequats.

CANVIS SOCIALS
El creixement econòmic provoca un canvi social  Es passa d’una societat rural a una societat urbana
que vol ser moderna com l’europea.

 Urbanització: Les ciutats creixen moltíssim, sobretot pels voltants

 Augmenta el nombre de treballadors
 Augmenta el proletariat industrial que s’associa en sindicats clandestins per reivindicar millores
 Augmenten les classes mitjanes
 Menor importància de la població rural

Canvien les pautes socials i culturals = noves formes de vida que fan que el règim es debiliti socialment

o Augmenta la població escolaritzada, disminueix l’analfabetisme i més estudiants a la universitat

o Canvis en la família: els fills s’independitzen joves i la dona s’incorpora lentament a activitats
educatives i productives (però continua marginada)
o Societat de consum: la gent pot estalviar i comprar electrodomèstics, cotxes, vacances...
o Canvi de mentalitat per la televisió, influència del turisme...
o Obertura de l’església amb crítiques al franquisme

ELS MOVIMENTS SOCIALS D’OPOSICIÓ

Els canvis socials i econòmics fan que neixi una nova oposició al règim: estudiants d’universitat, classe
obrera i nova burgesia reivindiquen la democràcia.

CCOO  Sindicat clandestí comunista més important. S’infiltrarà al sindicat vertical per negociar amb
els patrons i organitzar alguna vaga i manifestacions al carrer (Altres sindicats: UGT; USO; HOAC)

• Demanen millores laborals i salarials i un canvi polític. Els recolzaran els partits clandestins,
universitaris i un sector de l’església

El moviment estudiantil també fa protestes en nous sindicats clandestins que s’oposen al SEU falangista.

Altres grups d’oposició són associacions de veïns, grups culturals...

Dins l’església també hi ha oposició, cada vegada més gran (com de Tarancón i l’abat de Montserrat)

L’exèrcit també protesta i formen la “Unión Militar Democràtica” clandestina

• El govern respon amb repressió i l’Estat d’excepció

11
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Es formen grups polítics antifranquistes clandestins dins el règim, tant d’esquerra com dreta:

• PCE  El partit més fort de l’oposició dirigit per Santiago Carrillo des de l’exili
• PSOE  Menys fort i dirigit per Felipe González
• Extrema esquerra: petits partits maoistes, comunistes radicals... que practiquen el terrorisme
contra el règim (FRAP i GRAPO)
• Extrema dreta: partits demòcrata-cristians minoritaris
• Partits nacionalistes:
o PNB al País Basc i l’esquerra radical d’ETA (= organització basca armada clandestina)
o ERC a Catalunya i també “Convergència democràtica de Catalunya” (CDC, centre-dreta)
i “Unió Democràtica de Catalunya” (UDC, dretes)
• Molts d’aquests partits participen al “contuberni de Munic” = reunió de l’oposició per exigir una
Espanya democràtica, i molts van ser empresonats i desterrats

La represa cultural de Catalunya

• Es crea un moviment cívic divers amb dues grans campanyes de reivindicació: “Volem bisbes
catalans” i “Català a les escoles” que tenen un gran ressò.
• S’avança en la recuperació cultural  Es reprèn l’ús del català en publicacions, “Òmnium Cultural”...
i s’impulsa la “Nova Cançó” = cançó en català antifranquista que defensa la democràcia

LA CRISI DE LA DICTADURA (1973 – 1975)

Crisi política del règim  La societat canvia i el franquisme es manté igual (no creu les reivindicacions)

• La crisi final comença amb l’assassinat de Carrero Blanco per ETA el 20 desembre 1973
• Context de crisi econòmica per l’augment de l’atur i els preus
• El règim està dividit:
o Immobilistes: volen reprimir qualsevol intent de canvi
o Oberturistes o reformistes: volen introduir reformes democratitzadores

Franco nomena nou president del govern a Arias Navarro  Al principi sembla reformista però no és
capaç de fer reformes i segueix la via immobilista (els ministres reformistes dimiteixen i se segueix amb
la repressió contra les protestes i la violència).

INCREMENT DE L’ANTIFRANQUISME

L’oposició cada vegada és més nombrosa, més forta i s’organitza millor.

• PCE amb “Junta Democràtica” i PSOE amb “Plataforma de Convergència” s’uniran en la “Platajunta”
• Els partits catalans creen “Assemblea de Catalunya” (agrupació partits i sindicats antifranquistes)

Demanen amnistia als presos polítics, llibertat i democràcia, però augmenten les protestes al carrer i
internacionals  Franco malalt segueix amb la repressió i una nova llei antiterrorista.

12
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Oposició i lluita a Catalunya

- Oposició social amb activitats nacionalistes: Campanya contra el director de “La Vanguardia” i
el cant de la Senyera al palau de la música davant els ministres de Franco
- Oposició obrera, universitària, eclesiàstica i política (es crea “Assemblea de Catalunya” el 1971
amb l’eslògan “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”)

Franco mor el 20 de novembre de 1975 als 82 anys  El règim patia una crisi tant gran que no es va
poder mantenir després de la mort del dictador. Ell creia que ho deixava tot “lligat i ben lligat”, deixant
el poder a mans de Arias Navarro i Joan Carles I, però no van mantenir el règim.

13
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

QÜESTIONARI

1- Explica els pilars en què es va sustentar el règim i les diferents actituds socials davant el
franquisme.

El franquisme es basava en la ideologia dels que van donar suport al cop d’estat del 18 de juliol
de 1936 (el “glorioso alzamiento nacional”). Les bases ideològiques del règim franquista van ser
les dels sectors tradicionalistes conservadors i feixistes.

Les actituds socials envers el règim van ser variades:

o Elits econòmiques i socials (empresaris, banquers, comerciants...)

▪ Recuperació influència econòmica, social i política abans 1931
▪ Submissió a les classes socials derrotades a la Guerra Civil
o Classes mitjanes
▪ Esgotament guerra –sobrepassades per la revolució social-
▪ Actitud passiva malgrat el descontentament d’una dictadura
o Classes populars –perdedors de la Guerra Civil-
▪ Submissió a vigilància i repressió extremes
▪ Rebuig dins silenci –por control policial + misèria + afany supervivència

2- Va intervenir Espanya a la Segona Guerra Mundial?

Oficialment, i durant tot el conflicte, la postura d'Espanya en la Segona Guerra Mundial va ser
de neutralitat. Però va haver-hi una important participació de soldats espanyols als dos
bàndols.

El govern es va declarar oficialment neutral però mostrava simpaties envers les potències de
l’eix.

L’octubre de 1943, la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències

feixistes. Aleshores els governs britànic i americà van pressionar el règim de Franco perquè es
distanciés de l’Eix.

La derrota definitiva de l’Eix (1945) va posar el règim de Franco a frec del daltabaix definitiu
per la por que els aliats poguessin exigir-ne la fi atès que presentava afinitats amb les
dictadures vençudes i que havia manifestat el seu suport a l’Eix.

14
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

3- Com s’organitzava institucionalment el règim franquista?

El franquisme va ser un sistema polític dictatorial que anava molt més enllà de l’autoritarisme
tradicional espanyol. El franquisme aspirava a acabar amb els elements del règim republicà de
1931 i l’arrelament de les idees democràtiques i revolucionàries.

L’estructura de l’Estat franquista va començar a gestar-se el gener de 1938, quan Franco va

nomenar el seu primer govern. El primer tret característic del Nuevo Estado va ser
la concentració de poders en la persona del general Franco, caudillo de España, fet que va
mantenir-se fins a la mort del dictador.

Franco era el cap de l’Estat, el cap del partit únic FET-JONS i el generalíssim dels exèrcits de
terra, mar i aire. També va ocupar el càrrec de cap de govern, presidia el Consell Nacional del
Movimiento, nomenava el secretari general del Movimiento i gaudia de poders excepcionals
per promulgar lleis en casos d’urgència.

4- En què consistia la política autàrquica, quins objectius pretenia i quins van ser els resultats
econòmics i socials?

Un dels objectius principals de la primera etapa del franquisme va ser aconseguir

l’autosuficiència econòmica, és a dir, l’autarquia.

Per això, el règim va fomentar una política econòmica que es basava en l’aïllament exterior i
la intervenció estatal en l’economia. Sempre sota la justificació d’un discurs de caràcter
feixista i patriòtic. És a dir, la política autàrquica va ser una opció voluntària del franquisme i
no va estar forçada pels danys provocats per la guerra o per factors externs. L’autarquia era
el resultat d’un projecte polític totalitari conscient, el qual buscava la independència
econòmica, sublimava l’aïllament i rebutjava el liberalisme.

El resultat de la política econòmica autàrquica va ser un profund estancament econòmic,

caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior, el descens dels nivells de producció i consum,
un brutal retrocés en la capacitat adquisitiva i la disminució del nivell de vida de la població. A
més, l’autarquia va suposar la distorsió del mercat capitalista i una frenada de les tendències
modernitzadores que l’economia espanyola havia mostrat des dels inicis del segle XX,
comportant a la vegada un distanciament amb els nivells de benestar dels països de l’Europa
occidental.

5- Com va aconseguir el règim franquista sortir de l’aïllament i ser reconegut a nivell

internacional, quin paper van tenir els EUA en aquest procés?

Als anys cinquanta, quan ja pràcticament s'havia acabat la postguerra, l'autarquia vivia la seva
darrera etapa i la guerra freda i el marcat caràcter anticomunista del règim li van permetre de
trencar el seu aïllament.

15
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

L'any 1953 se signaven el Concordat del 1953 amb la Santa Seu i el Tractat de Cooperació amb
els Estats Units pel qual l'exèrcit nord-americà podia utilitzar les bases militars en territori
espanyol a canvi del reconeixement dels Estats Units al govern franquista i rebre ajut
econòmic. El pacte va significar, per tant, el reconeixement internacional del règim de Franco.

6- Explica la resistència al franquisme durant les dues primeres etapes del seu règim.

La brutal repressió franquista, sumada als efectes de la mobilització bèl·lica i de l'exili, va tenir
efectes devastadors per al moviment obrer. No obstant això, socialistes, comunistes i
llibertaris es van esforçar a crear xarxes clandestines que evitessin la seva completa
desaparició. D'altra banda, juntament amb la inevitable submissió a l'Estat i als patrons, els
treballadors van mostrar actituds de rebuig i resistència i de protesta davant les noves
condicions de vida i de treball imposades, així com d'aprofitament de la pròpia legalitat
franquista per defensar els seus interessos. Des de l'inici de la dècada dels anys 60, un
moviment obrer renovat, amb les CCOO com a principal expressió organitzada i mitjançant
una conflictivitat creixent, es va convertir de nou en un actor important en la vida sociopolítica
espanyola, contribuint de manera determinant a la crisi final de la dictadura

7- Quins van ser els objectius dels plans de desenvolupament, les accions que van engegar i els
resultats que van tenir?

S’aproven els “Plans de Desenvolupament Econòmic i Social”  Planificacions cada 4 anys de

l’economia. Objectiu: Solucionar els problemes estructurals de la indústria i els desequilibris
econòmics.

Aspectes més importants dels plans: Liberalitzar l’economia, obrir el país a l’exterior
(economia i política), construir infraestructures i l’accés a productes bàsics.

Valoració  Són poc útils perquè les previsions no es complien. El creixement econòmic es
deu al creixement general europeu i als efectes exteriors: turisme i enviament de diners
d’emigrants.

16
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

8- Quines van ser les febleses que va comportar el model econòmic espanyol dels anys 60 i
quina comparació es pot establir amb les economies europees de l’època?

Sector primari  Reconversió de l’agricultura tradicional

L’agricultura tradicional està en crisi i cada vegada hi ha menys producció agrària i menys
producció agrícola = Èxode agrícola: la població emigra a les ciutats industrials i agrícoles.

• Es perd mà d’obra però això fa que els propietaris modernitzin l’agricultura

(mecanització, adobs...)
• La millora de la renda fa que es demanin productes de més riquesa (carn, peix, llet...)

Resultat = Augmenta la productivitat agrícola però hi ha èxode rural

Sector secundari  Industrialització accelerada

Espanya passa de ser un país rural a un país d’indústria i serveis. La modernització i mecanització
fan augmentar la productivitat. CAUSES del creixement industrial:

- Mà d’obra barata i noves tècniques de producció i tecnologia

- Augment de la productivitat i les exportacions industrials

• Es devalua la pesseta i se li posa un canvi fix i únic per atraure les inversions dels
capitals estrangers
• Augmenten els salaris i la demanda de béns de consum (vehicles, electrodomèstics,
serveis...)

Sector terciari  Progrés del sector serveis

CAUSES de la terciarització de l’economia:

o Urbanització: es deixa de viure en pobles aïllats i es passa a nuclis urbans

o Augment del comerç i millora dels mitjans de transport i comunicació
o “Boom” del turisme
• El turisme creix gràcies a característiques que no depenen del govern: les vacances pagades
dels europeus, el clima càlid i els preus barats... aportant moltes divises i riquesa
• Però el dèficit comercial (diferència entre exportacions i importacions) serà molt alt 
Només es compensa amb el turisme, les inversions estrangeres i les divises que envien els
emigrants

RESULTAT  El creixement econòmic espanyol depèn absolutament de l’exterior

• Les importacions de tecnologia van ser claus per augmentar la productivitat

• Europa absorbia la mà d’obra que emigrava per guanyar-se la vida, així evita que
augment i l’atur i la pobresa a Espanya. Però quan es produeixi una crisi a l’exterior
afectarà al país perquè els emigrants sense feina tornaran a l’atur deixant d’enviar
diners.

17
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

LIMITACIONS DE L’ECONOMIA

▪ Renda per habitant inferior a l’europea (una família espanyola té menys diners)
▪ Inflació per l’oferta insuficient de productes agraris
▪ Poca creació d’ocupació per la mecanització industrial
▪ Avenç limitat de les tecnologies i poca competitivitat
▪ Sistema financer limitat que depèn de les inversions estrangeres
▪ Augmenten les diferències regionals  Creixen zones industrials i turístiques mentre
que les zones d’agricultura perden població

Aquestes efectes faran que l’impacte de la crisi del petroli 1973 sigui molt gran i l’economia
10 anys a recuperar-se. L’Estat no va saber redistribuir la riquesa correctament.

9- Explica els canvis demogràfics, migratoris inclosos, de la població espanyola i catalana entre
els anys 1960 i 1975.
Es produeix un fort augment demogràfic amb el “baby boom” (15 milions de persones en 15
anys) i augmenta el percentatge de població jove i vella
Causes: natalitat elevada, descens de la mortalitat, augment de l’esperança de vida, millors
condicions de vida, política natalista (es premien les famílies amb més fills)...

Moviments migratoris → Es creaven llocs de treball però no eren suficients, per això la
població emigrava a l’exterior a països més rics (França, Alemanya i Suïssa) per buscar feina.

L’emigració interior = èxode rural és més gran perquè 4 milions de persones passen de les
regions agrícoles pobres (Castelles, Andalusia...) a les zones industrials i de serveis
(Catalunya, Madrid...)

10- Quina va ser la recomposició de les forces polítiques antifranquistes i quines van ser les
noves estratègies que van desenvolupar?
CCOO  Sindicat clandestí comunista més important. Demanen millores laborals i salarials i
un canvi polític. Els recolzaran els partits clandestins, universitaris i un sector de l’església
El moviment estudiantil també fa protestes en nous sindicats clandestins que s’oposen al SEU
falangista.

Dins l’església també hi ha oposició, cada vegada més gran (com de Tarancón i l’abat de
Montserrat)

L’exèrcit també protesta i formen la “Unión Militar Democràtica” clandestina -> El govern
respon amb repressió i l’Estat d’excepció

18
 Olivar Gran Figueres Joya SANVITO VALLIER 2 BAT B

Es formen grups polítics antifranquistes clandestins dins el règim, tant d’esquerra com dreta:

• PCE  El partit més fort de l’oposició dirigit per Santiago Carrillo des de l’exili
• PSOE  Menys fort i dirigit per Felipe González
• Extrema esquerra: petits partits maoistes, comunistes radicals... que practiquen el
terrorisme contra el règim (FRAP i GRAPO)
• Extrema dreta: partits demòcrata-cristians minoritaris
• Partits nacionalistes:
o PNB al País Basc i l’esquerra radical d’ETA (= organització basca armada
clandestina)
o ERC a Catalunya i també “Convergència democràtica de Catalunya” (CDC, centre-
dreta) i “Unió Democràtica de Catalunya” (UDC, dretes)

• Molts d’aquests partits participen al “contuberni de Munic” = reunió de l’oposició per exigir
una Espanya democràtica, i molts van ser empresonats i desterrats

La represa cultural de Catalunya

• Es crea un moviment cívic divers amb dues grans campanyes de reivindicació: “Volem
bisbes catalans” i “Català a les escoles” que tenen un gran ressò.
• S’avança en la recuperació cultural  Es reprèn l’ús del català en publicacions, “Òmnium
Cultural”... i s’impulsa la “Nova Cançó” = cançó en català antifranquista que defensa la
democràcia.

19