12 LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

Pàgines 292 a 317

14 d’abril de 1931→ proclamació Segona República→ règim

plenament democràtic → aprovació de l’Estatut d’Autonomia i
autogovern català

Programa reformista progressista→ oposició dels sectors

conservadors→ reformes paralitzades en 1933 per la coalició de
centredreta

1936 triomf electoral del Front Popular (esquerres)→ cop d’Estat

militar amb suport de les organitzacions de dretes i inici de la
Guerra Civil
 Personatges clau del període

Francisco Largo
José Giral Juan Negrín Vicente Rojo
Caballero

Gonzalo Queipo de
Francisco Franco Emilio Mola Manuel Goded
Llano
CONTINGUTS
1. Del cop d’Estat a la Guerra Civil? (aixecament militar a Espanya i Catalunya; la consolidació dels bàndols)
2. Per què la Guerra Civil va assolir una dimensió internacional?
3. El bàndol republicà: guerra i revolució (revolució social i econòmica,; el govern de Largo Caballero; els fets de maig
del 1937; el govern de Negrín)
4. Quines dues opcions es van enfrontar en el bàndol republicà?
5. La zona insurrecta: la construcció d’un Estat totalitari (militarització, comandament únic i estat totalitari)
6. Viure en guerra
7. L’evolució del conflicte bèl·lic (evolució i batalles clau: Madrid, Jarama i Guadalajara, el nord, batalla de l’Ebre i fi del
conflicte; conseqüències)
 1 DEL COP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL

1.1. L’aixecament militar

• Cal recordar allò que havien previst els militars colpistes:

1. Declarar l’Estat de guerra (anul·lant les garanties

constitucionals)
2. Detenir i eliminar els principals dirigents d’esquerres (polítics
i sindicals)
3. Imposar una dictadura.

• Totes aquestes fases s’havien d’efectuar en pocs dies → però

al passar una setmana es feia evident que el cop havia
fracassat → s’origina així una sagnant guerra civil.
 1.1. L’aixecament militar

• Inici del pronunciament (els insurrectes l’anomenen “Alzamiento Nacional”) el 17 de juliol → casernes de Melilla →
l’endemà triomfa en tota la resta del protectorat del Marroc.
• Dia 18 d juliol → arriba el general Franco al Marroc (veure imatge), des de Canàries, per prendre el comandament de
l’exèrcit d’Àfrica (el més preparat i millor armat.
• El mateix dia 18 es produeixen els pronunciaments militars a la península:

❑ Mola a Pamplona.
❑ Queipo de Llano a Sevilla.
❑ Goded a Mallorca.
❑ Cabanellas a Saragossa.

• Els militars van rebre el suport social dels falangistes i carlins.

 1.1. L’aixecament militar

• El govern de la República tarda en reaccionar → ni Azaña ni

Casares Quiroga prenen mesures els dies 17 i 18 de juliol → es perd
així un temps vital per sufocar el cop.

• Casares Quiroga acaba dimitint → Azaña nomena a José Giral com a

nou president.

• Primera mesura → lliurament d’armes (veure imatge) als sindicats i

partits del Front Popular (anarquistes, republicans, socialistes,
comunistes, etc.).

• Aquests grups, juntament amb una part de l’exèrcit lleial a la

República i la Guàrdia d’Assalt, foren qui plantaren cara als militars
colpistes i aconseguiren impedir l’èxit del cop d’Estat.
Imatge d’un dels quartels militars de Madrid en el qual es va aconseguir frenar el
pronunciament militar.
 1.1. L’aixecament militar

• El pronunciament va tromfar en:

✓ Castella i Lleó.
✓ Navarra.
✓ Part occidental d’Aragó.
✓ Galícia.
✓ Balears i Canàries.
✓ Algunes ciutats andaluses.

• I va fracassar en:
✓ Franja cantàbrica (Astúries, Santander, País Basc).
✓ Catalunya.
✓ València.
✓ Múrcia.
✓ Castella-La Manxa.
✓ Extremadura.
✓ Major part d’Andalusia.
✓ Madrid i Barcelona.
 1.2. La insurrecció a Catalunya

• Militar encarregat de la insurrecció a Catalunya → Manuel Goded.

• El 18 de juliol dirigeix el pronunciament a Mallorca i Eivissa → triomfa.
• El 19 de juliol Goded es desplaça en hidroavió a Barcelona.

• El cap militar del comandament de Barcelona es manté lleial a la República →

Francisco Llano de Encomienda → però alguns dels seus oficials donen suport
al cop i reuneixen tropes per ocupar la ciutat → troben una forta resistència per
part de les forces d’ordre lleials a la República i les organitzacions obreres.

• Des del dia 18 → militants obrers (en especial UGT i CNT) havien assaltat
armeries i incautat pólvora dels dipòsits del port de Barcelona → OBJECTIU →
organitzar una estructura de resistència per frenar el pronunciament militar (van
rebre el suport de la . Guàrdia d’assalt i Guàrdia Civil barcelonina).

• Dia 19 de juliol → enfrontaments entre les organitzacions obreres, Guàrdia

d’assalt i Guàrdia Civil i els militars insurrectes.
 1.2. La insurrecció a Catalunya

• Goded havia detingut a Llanos de Encomienda només arribar a Barcelona.

• Però → al vespre la capitania general va ser assaltada per les
organitzacions obreres → Goded es va rendir i va ser detingut.
• Els insurrectes d’altres llocs de Catalunya també es van rendir.

• Per tant, per què no va triomfar el cop a Catalunya?

1. Paper clau de les organitzacions d’esquerra.
2. No va hi haure quasi suport civil al cop → en Catalunya els militants de
Falange o dels carlins eren molt pocs → i el principal partit de dreta, la Lliga
Catalana, no va participar en el cop ni li va donar suport explícit.
 1.3. La consolidació dels bàndols

• A la darreria de juliol es feia evident que el cop no havia triomfat, però tampoc va ser sufocat → Espanya va quedar partida en dos bàndols:

INSURRECTES LLEIALS A LA REPÚBLICA

• Militars conservadors. • Classes populars: obrers, petita burgesia, pagesos (la
• Monàrquics de dretes. majoria influenciats pels ideals socialistes, comunistes i
• Grups catòlics. anarquistes).
• Falangistes.(aspiraven a imposar un règim feixista a la • Classes mitjanes republicanes.
italiana).
• Intel·lectuals, artistes i món de la cultura.
• Tradicionalistes (carlins). (aspiraven a instaurar una
monarquia carlina).
❑ Defensaven la legalitat democràtica republicana.
• Grups oposats a les reformes de la República (grans
❑ Interessos diversos: des de sectors republicans
terratinents, grans empresaris...).
reformistes fins grups revolucionaris.

❑ Suport i inspiració en el feixisme.

❑ Es definien com a “nacionals” per la defensa a la unitat
d’Espanya.
❑ Intenció d’establir una dictadura militar que garantitzara
l’ordre social tradicional.
 2 PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL?

✓ La Guerra Civil va tindre una gran

repercussió internacional → es va veure
com un enfrontament entres les forces
democràtiques (i en part revolucionàries:
anarquistes i comunistes) i els règims
feixistes (Alemanya i Itàlia).

✓ Va ser una espècie de “microcosmos” en el

qual es va reproduir l’enfrontament armat que
es temia a nivell mundial (RECORDAR:
context europeu d’ascens dels feixismes
amb unes democràcies que tractaven d’evitar
una guerra). (REPÀS QUADRE COMPARATIU)
 2 PER QUÈ LA GUERRA CIVIL VA ASSOLIR UNA DIMENSIÓ INTERNACIONAL?

• El govern de la República va demanar suport militar i polític a les grans democràcies del
moment → França (on també governava un govern del Front Popular), Regne Unit i els
EUA.

• Els governs d’aquestes democràcies estaven apostant per una política de no-
enfrontament amb els règims feixistes.

• Regne Unit comunica a França que si intervé a Espanya li retiraria el suport davant
l’amenaça de l’Alemanya nazi.

• França es doblega davant aquestes exigències → es crea el Comitè de No-intervenció

(agost 1936) → s'adhereixen 27 països → en realitat, Alemanya i Itàlia participen en el
pacte, però no el compleixen i donen un suport molt clar al bàndol colpista (les
democràcies es posen de perfil davant aquest fet).

• Aquesta no-intervenció va constituir una gran injustícia per a la República i una de les
causes que fos derrotada.
 SUPORTS DEL BÀNDOL INSURRECTE

• A nivell general, els sectors conservadors i la majoria de catòlics del món perceben la “Guerra
d’Espanya” com un enfrontament entre la civilització occidental cristiana i el comunisme ateu.
• El bàndol rebel és més afavorit pel suport estranger:
ALEMANYA (Hitler). Dona el seu suport per l’afinitat ideològica, i per aquests motius
estratègics i militars:
1. Els Pirineus són un espai estratègic en un hipotètic conflicte amb França. Els francesos
havien dissenyat un sistema defensiu en la frontera amb Alemanya (línia Maginot), i Hitler
valora una possible invasió des del sud. A més, el conflicte espanyol és un excel·lent
laboratori de proves per a l’armament nazi.

2. Espanya és rica en wolframi (tungstè), mineral de gran importància militar. Amb l’ajuda a
Franco els nazis tenen accés a aquest recurs (i els serà de gran utilitat durant la II Guerra
Mundial). També obtenen altres productes estratègics.

• Hitler envia la següent ajuda: la Legió Còndor (unitat d’aviació); un total de 18.000 soldats;
armes i tecnologia industrial (sobretot en el camp de les comunicacions).
 SUPORTS DEL BÀNDOL INSURRECTE

• Itàlia (Mussolini). Ajuda el bàndol rebel per motius ideològics i estratègics (per a controlar el
Mediterrani, especialment les Balears, factor essencial en els seus somnis imperialistes al nord
d’Àfrica). La seua ajuda es concentra en armes, avions i, sobretot, tropes.

• Portugal (baix la dictadura de Salazar). Sobretot, aporta col·laboració estratègica: el port de

Lisboa juga un paper important en el proveïment de rebels. També envia un grup de voluntaris,
els Viriatos.

• Soldats mercenaris marroquins (més de 100.000).

• Voluntaris anticomunistes, sobretot provinents de: Portugal, Romania, Irlanda i Rússia. Però no
es poden comparar amb els voluntaris estrangers en favor de la República; són minoritaris.

• Església (Papat, organitzacions catòliques). El papa Pius XI permet denominar la Guerra Civil
com Cruzada o Croada, la qual cosa impulsa el recolzament de grups catòlics del món als rebels.
No obstant, segons alguns historiadors, el Vaticà manté una actitud cautelosa, no un suport clar.
 SUPORTS DEL BÀNDOL REPUBLICÀ

• En general, l’opinió pública mundial es posiciona en favor de la República. Per als sectors
progressistes, la guerra és una lluita per la llibertat, contra el feixisme totalitari. A més, es
desenvolupa un fort sentiment de solidaritat internacional en favor de la República. Els
principals recolzaments que rep el bàndol republicà són aquests:

• URSS (Stalin). És l’única potència que l’ajuda. Intervé des d’octubre del 36. L’objectiu de Stalin
no és convertir a Espanya en un país comunista; el que busca és trencar l’aïllament que pateix
l’URSS des del 1917 i allunyar la tensió europea el màxim possible de les fronteres
soviètiques. A més, vol evitar un triomf rebel, perquè això enfortiria l’Eix feixista.

• Envia material bèl·lic (tancs, avions, artilleria, combustible), aliments i personal especialitzat que
col·labora en l’organització tàctica. No obstant, no és una ajuda desinteressada: el pagament
s’efectua amb les reserves d’or del Banc d’Espanya. A més, no serà una ajuda tan abundant
ni constant com la italiana i alemanya.

• A més, l’URSS també acollirà a refugiats espanyols.

 SUPORTS DEL BÀNDOL REPUBLICÀ

• Mèxic (dirigit per Lázaro Cárdenas). Envia diners, autoritza la venda de

material per a l’exèrcit i, dona suport diplomàtic als republicans: ajuda a
fugir als exiliats i els acull.

• Brigades Internacionals: uns 60.000 voluntaris (xifra imprecisa), units

per la ideologia antifeixista i d’esquerres. Són obrers, professionals de les
classes mitjanes, intel·lectuals, estudiants universitaris, etc., procedents de
diversos països (al voltant de 30). Suposa un moviment de solidaritat únic
en el món.

• En definitiva, la República està en clar desavantatge respecte als rebels.

El govern apel·la insistentment a la Societat de Nacions (antecedent de la
ONU), sense obtenir resposta. Es veu obligat a comprar armes a altres
països, i en molts casos es tracta de material obsolet i defectuós. La
República sempre pateix obstacles (tancaments intermitents de la frontera
francesa, bloqueig de crèdits per a adquirir armes i combustible).
 3 EL BÀNDOL REPUBLICÀ: GUERRA I REVOLUCIÓ

3.1. Un clima de revolució social

• L’aixecament feixista va provocar una situació de crisi social → el poder de l’Estat es va esfonsar i els partits i sindicats
obrers es van organitzar per substituir eixe buit de poder durant els primers mesos de guerra.

• Aquesta manca de poder organitzat i de control sociopolític va comportar un clima de desorganització i violència
fortament influït pel context de guerra → es va donar una resposta violenta al cop d’Estat i als grups socials que li van
donar suport.

• L’Església, la burgesia més rica, grans propietaris, classes benestants, catòlics... → van ser objecte de confiscacions,
saquejos, assassinats o crema d’esglésies i convents.

• Així doncs, en aquest context de guerra i sota el pretext de la revolució, es van cometre diferents fets delictius, els quals
serien frenats al setembre amb la formació d’un nou govern, liderat per Largo Caballero, que va posar fi a la violència
social descontrolada i va aconseguir que el poder tornara a mans de l’Estat.
 La conformació d’un poder popular

• A finals de juliol del 1936 → s’origina una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i partits d’esquerres.

• En l’àmbit municipal → es formen comitès locals que substitueixen als ajuntaments.

• A Catalunya → es va constituir el Comitè de Milícies Antifeixistes → integrat per les forces oposades als insurrectes →
s’encarregava de formar les columnes de milicians (batallons de militars), de l’ordre públic, de l’organització de la indústria i
del treball, etc. → en resum: tasques d’organització social i política en un context de guerra.
 La conformació d’un poder popular

• A nivell estatal, com ja hem comentat → es va esfondrar el poder de l’Estat i el poder es va atomitzar (dividir en moltes parts) →
consells, comitès, juntes...
• El govern va decretar la dissolució de l’exèrcit tradicional → es van crear batallons de voluntaris en els quals havien d’integrar-
se les milícies populars.
• La situació en el territori republicà, no obstant, es va agreujar a partir de l’agost → a causa del progrés de les tropes feixistes → fet
que posava en qüestió la capacitat militar de les milícies.
• A inicis de setembre es feia evident la necessitat de canviar l’estratègia → calia frenar als rebels, organitzar millor la producció i
acabar en el clima de violència social → solució → nou govern de Largo Caballero (es veu al punt 3.2.).
 Col·lectivitzacions i economia de guerra

• En aquest procés revolucionari de l’estiu del 1936 van ser elements centrals les
col·lectivitzacions (és a dir, passar a mans dels treballadors) de gran part de la propietat
industrial i agrària.
• Els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses (o bé
apoderant-se del control, perquè els empresàries havien fugit, o per haver estat detinguts o
assassinats).
• A Catalunya → una sèrie de decrets de la Generalitat van donar cobertura legal a aquestes
col·lectivitzacions (cal recordar el paper clau dels grups obrers en frenar el cop d’Estat, com
s’evidencia al document 1).
• Es va crear el Consell d’Economia de Catalunya → dissenya un pla per socialitzar
l’economia (major repartiment i control econòmic dels treballadors i del govern).
• Es promulga el decret de col·lectivitzacions → legalització del procés de col·lectivitzacions
fet fins aleshores.
• A la fi de la guerra → 4.500 empreses controlades per comitès obrers i 2.000 col·lectivitzades.
• Altres mesures per mantenir l’activitat econòmica i atendre les necessitats de subsistència de
la població → control de la banca i creació d’entitats de crèdit públic.→ regulació dels salaris i
municipalització del sòl urbà.
 3.2. El govern de Largo Caballero (1936-1937)

• Al final de l’estiu del 1936 els insurrectes avancen ràpid. Per això les
forces republicanes impulsen un pacte antifeixista i la formació d’un
govern que tinga com a màxima finalitat guanyar la guerra.

• L’elegit és Largo Caballero (per primera vegada, el PSOE accepta

ocupar la presidència del govern), líder carismàtic, que té el suport de
tots els grups.

• Forma un govern de concentració (5 de setembre), integrat per:

socialistes, republicans, nacionalistes i, per primera vegada, comunistes;
després (novembre), també s’incorporaran anarcosindicalistes, fet únic
al món (hi estarà present Federica Montseny, primera dona ministra a
Espanya).

• Aquest govern es trasllada a València, per la proximitat de les tropes

insurrectes sobre Madrid.
 3.2. El govern de Largo Caballero (1936-1937)

• Les iniciatives que du a terme Largo Caballero són:

• Organitzar l’exèrcit militaritzant les milícies; crea, així, l’Exèrcit Popular: els
milicians es converteixen en soldats; els líders polítics i sindicals, en caps i
oficials. Així, l’exèrcit és més disciplinat. Però l’abolició de les milícies es
convertirà en un focus permanent de tensió, sobretot entre anarquistes i
comunistes.

• Reconstruir el poder del govern i l’organització de l’Estat, posant ordre a

la rereguarda. Sobretot, consisteix en evitar els excessos de grups
revolucionaris, que perjudiquen la imatge de la República (i amb els quals els
rebels legitimen les seues accions). D’aquesta forma, a més, es pretén
guanyar prestigi i suport internacionals. A finals del 1936 el govern
aconsegueix eliminar la repressió indiscriminada. Durant els primers mesos
de 1937 les autoritats republicanes recuperen quasi tot el control sobre els
revolucionaris.
 3.2. El govern de Largo Caballero (1936-1937)

• A Catalunya → es forma un govern d’unitat (seguint l’exemple del govern de l’Estat)

presidit per Josep Tarradellas.
• El formen ERC, Acció Catalana Republicana, POUM (comunisme contrari a les
directrius de la URSS), PSUC, CNT-FAI.

• Mesures:
1. Es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i els comitès locals són substituïts
per ajuntaments.
2. Es centralitzen els serveis policials (controlats pel govern).
3. Es reconstrueix l’aparell judicial per posar fi a la violència.
4. Es militaritzen les milícies (com havia passat a nivell estatal).
5. La Generalitat supedita l’economia a les necessitats de la guerra.

• En global → situació complexa → agreujada per les diferents concepcions en el

camp republicà sobre com calia fer cara a la guerra i al procés revolucionari →
diferències que esclataran en maig del 1937 a Barcelona.
 4 QUINES DUES OPCIONS ES VAN ENFRONTAR AL BÀNDOL REPUBLICÀ?

• Per entendre els Fets de Maig del 1937, cal comprendre el context del moment i les diferents opcions defensades en el
bàndol republicà per guanyar la guerra:

• Per una banda: anarquistes (FAI-CNT), comunistes del POUM i part de la UGT → defensaven que les transformacions
revolucionaries (col·lectivitzacions, control d’empreses, repartiment de terra...) eren el millor mitjà per aconseguir una
mobilització popular contra el feixisme i guanyar la guerra → calia que les classes populars tinguessin “alguna cosa per la qual
lluitar” → buscaven aprofitar el moment per canviar el sistema de propietat i destruir el poder de l’Estat.
• Defensaven: fer-se amb el control de les armes, no integrar les milícies en l’exèrcit regular i mantenir la iniciativa en la guerra.

• Per altra banda: republicans, comunistes (PSUC), socialistes (PSOE) → acceptaven el protagonisme popular i la necessitat
de canvis en la seua condició social i econòmica → PERÒ → defensaven que calia, primer, centrar-se en guanyar la guerra.
• Defensaven posar ordre en la rereguarda, controlar les col·lectivitzacions, reforçar els vincles classes mitjanes-obrers i
reconstruir l’Estat per enfortir-lo en l’esforç bèl·lic.

• Tot i les diferències, era evident que només la victòria en la guerra els permetria, a uns, consolidar la democràcia, i als altres
avançar en la revolució → l’enfrontament entre totes dues visions arribaria en maig del 1937.
 Els Fets de Maig del 1937

• Inici dels enfrontaments el 3 de maig → les forces de la Generalitat van desallotjar

als anarquistes que havien ocupat l’edifici de Telefònica per controlar les
comunicacions.
• Resultat → enfrontament entre militants de la CNT i tot el POUM amb els del PSUC,
ERC i la UGT (que donaven suport a la Generalitat).
• Al llarg d’una setmana → lluita violenta per tota la ciutat de Barcelona, construcció
de barricades i enfrontaments continuats.

• Més de 200 morts → derrota dels anarquistes més radicals i del POUM → inici
d'una profunda crisi del govern de Largo Caballero.

• El govern republicà intervé a Catalunya → envia 5.000 guàrdies d’assalt per

posar fi a la crisi → es posa al capdavant de la situació en detriment del govern
català (les tensions entre tots dos governs eren cada cop més evidents).

• Aquests fets fan disminuir la influència anarquista i augmentar la comunista →

Largo Caballero acabarà dimitint.
 3.3. El govern de Negrín. La resistència a ultrança

• Els Fets de Maig van provocar l’augment de la influència de les posicions

comunistes i la disminució de les anarquistes → fet suportat també per
l’ajuda que estava prestant la Unió Soviètica a la República.

• Les directrius soviètiques demanaven la persecució dels trotskistes

(dissidència contra Stalin) i es va exigir la dissolució del POUM i la detenció
dels seus líders. Juan Negrín Indalecio Prieto

• Largo Caballero es va negar a aquestes exigències i va dimitir → es forma

un nou govern:
1. Juan Negrín (socialista) president.
2. Direcció de la guerra en mans d’Indalecio Prieto (ministre de Defensa).
3. Es deixen d’incloure el govern a la CNT i UGT → govern només amb partits
polítics. Andreu Nin

4. Il·legalització del POUM i detenció dels seus líders (Andreu Nin).

 3.3. El govern de Negrín. La resistència a ultrança

• A Catalunya → al mes de juny es forma un nou govern → presidència directa de Companys → govern
d’aliança entre ERC i el PSUC (no participa la CNT).

• En novembre → Juan Negrín trasllada el govern de València a Barcelona (on també estava refugiat el govern
basc després de la caiguda del nord en mans dels colpistes).

• Aleshores → el govern central assumeix la major part de les competències de la Generalitat → ordre
públic, gestió de proveïments, comerç exterior, administració de justícia i indústria de guerra → friccions entre
els dos governs.
 3.3. El govern de Negrín. La resistència a ultrança

• Davant l’avanç dels rebels, Negrín planteja una política de resistència de la

República fins a la fi (amb el lema Resistir es vencer).

• I al mateix temps → busca un acord amb els insurrectes que salvaguarde la

República i la democràcia → planteja els anomenats Tretze Punts (veure document)
→ preveia la permanència de la República i després unes eleccions.
• La resposta de Franco és clara: només acceptarà “una rendició sense
condicions”.

• A partir de març de 1938 la situació al territori republicà comença a ser com més
va més crítica → manca d’aliments, derrotes militars i cansament social de la guerra.

• Tot i això → Negrín insisteix en l’estratègia de resistència → es pensa que pot

estar prop l’inici d’un conflicte a Europa entre les democràcies i el feixisme → fet que
alleugeria la presència italiana i alemanya a Espanya.
• La pèrdua de Catalunya entre gener i febrer de 1939, i l’exili dels governs de la
República mostraven que la República tenia la guerra perduda.
 5 LA ZONA INSURRECTA: LA CONSTRUCCIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI

5.1. Militarització i comandament únic

• La zona dominada pels insurrectes (autodenominada “zona

nacional”) es va caracteritzar des del principi per → una completa
disciplina i poder militar i la proclamació de l’Estat de guerra en
tot el territori.

• Els generals insurrectes van actuar en poder il·limitat en el seu

respectiu territori (Mola a Navarra, Queipo a Sevilla...).

• En principi, el líder del moviment colpista anava a ser el general

Sanjurjo → però mor en un accident d’avió a Lisboa el 20 de
juliol del 1936 → es planteja aleshores el problema del lideratge en
la direcció militar i en el govern del territori controlat pels colpistes.
 5.1. Militarització i comandament únic

• 24 de juliol → creació de la Junta de Defensa Nacional → integrada per militars (Mola, Franco, Queipo de Llano...) → presidida pel
general més antic: Miguel Cabanellas.
• Missió de la Junta → governar el territori ocupat → mesures:
1. Prohibició de l’activitat dels partits polítics.
2. Suspensió de la Constitució.
3. Decret per paralitzar la reforma agrària.

• Però continuava sense haver un cap visible per a la direcció de la guerra, i el nom que va anar guanyant partidaris era el del
general Francisco Franco, en especial per dues raons:
1. L’alliberament de l’alcàsser de Toledo (estratègia simbòlica).
2. Hitler i Mussolini el reconeixen com únic interlocutor vàlid.

• Finalment → va ser escollit cap de l’Alzamiento (30 de setembre) i l’1 d’octubre del 1936 es va publicar el decret que el nomenava
cap del govern de l’Estat (poder polític) i generalísimo dels exèrcits espanyols (poder militar).
• Es desfà la Junta de Defensa Nacional i s’estableix una Junta Técnica del Estado (seu a Valladolid i Burgos).
• A més, Franco trasllada el seu quarter general a Salamanca, des d’on dirigirà la guerra.
• Com hem vist → a partir d’octubre del 1936 → comandament únic PERÒ NO uniformitat 5.2. La creació del
política. partit únic

• És a dir, els partits que havien donat suport al cop d’Estat continuaven permesos (la
resta no) i estaven aportant grups militars a la guerra, però cadascun actuava pel seu conter,
seguint les directrius de l’exèrcit, però amb una organització política pròpia. La CEDA i els
monàrquics, en el context de guerra, pràcticament no tenien pes, i els dos grans partits que
havien incrementat enormement el seu poder i afiliació per la seua identificació completa
amb el cop d’Estat i la guerra eren FE y de las JONS (falangistes-feixistes) i Comunión
Tradicionalista (carlins)). José Antonio Primo de Rivera

• A més → el líder de Falange, José Antonio Primo de Rivera, havia estat afusellat pels
republicans → el nou líder, Manuel Hedilla, no va tindre el suport total d’altres personatges
rellevants del partit.

• Per tant → Franco era cap d’Estat, de l’exèrcit, però encara existien dos grans partits polítics
permesos que suposaven un poder polític encara “independent” als militars, amb aspiracions Manuel Hedilla

pròpies.
• Franco (que ja acumulava un grandíssim poder en la zona sublevada) → inspirant-
5.2. La creació del
partit únic
se en el model feixista italià i alemany, de partit únic, i amb un cap amb plens poder
→ dona a conèixer l’abril del 1937 el decret d’unificació.

• Fusionava els dos grans partits per decisió pròpia → nou partit únic: Falange
Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS) → falangistes,
carlins, i s’havien d’integrar també la resta de forces de la zona insurrecta
(monàrquics, antics cedistes...).

• Així doncs → Franco esdevenia com a cap del partit únic → PODER TOTAL DE
LA ZONA INSURRECTA: POLÍTIC I MILITAR.

• El nou partit adopta la camisa blava falangista i la boina vermella dels carlins →
també la salutació feixista amb el braç enlaire.

• Va haver resistèncieses a la unificació, especialment falangistes (com el propi

Hedilla) → tots serien desterrats o empresonats.
 5.3. El govern de Burgos

• Franco ja té, per tant, el poder total de la zona sublevada → comença el procés d’institucionalització del nou Estat franquista.
• Gener del 1938 → desapareix la Junta Tècnica → es forma el primer govern de Franco → concentra en la seua persona la funció
de cap d’Estat i la presidència del govern.
• Estat totalment inspirat en el feixisme → caràcter tremendament conservador i catòlic.

• Mesures que aplicarà aquest govern:

1. S’aboleix tota la legislació republicana en matèria econòmica i laboral.
2. Supressió de la llibertat religiosa, política i sindical.
3. Censura total de la premsa i mitjans de comunicació.
4. Supressió dels estatuts d’autonomia.
5. Restabliment de la pena de mort.
6. Violència extrema, repressió institucionalitzada i aniquilació dels vençuts als territoris que s’ocupaven.

• Estat totalment confessional catòlic (l’Església es mostra públicament a favor dels insurrectes):
1. Es deroga el matrimoni civil i el divorci.
2. Culte religiós en l’ensenyament (persecució d’antics mestres republicans).
3. Retribució estatal per al clero.
https://www.youtube.com/watch?v=FcWQLHlefCk
 5.3. El govern de Burgos

• En març del 1938 → s’aprova la primera de les lleis fonamentals (hi haurà més,
les veurem al tema de la dictadura) → Fuero del Trabajo:

1. S’inspira, de nou, en el feixisme italià.

2. Es crea un sindicat únic que regula les relacions laborals → format per
empresaris i treballadors (com havia passat a la dictadura de Primo de
Rivera).
3. Prohibició de vagues i reivindicacions obreres.

• Per tant, ja podem intuir com el franquisme suposarà un fre radical a les
mesures republicanes que buscaven millorar les condicionals laborals i de vida
de la classe treballadora.
 6 VIURE EN GUERRA

• La guerra va alterar la vida quotidiana de la població → greus dificultats de supervivència.

• Fam, manca de productes bàsics van esdevenir constants (més greus a la zona republicana).
• Bombardejos constants, terrestres i aeris → provocava situacions de terror, por → es van construir molts refugis antiaeris als quals
acudia la població al sonar les sirenes.
• L’ocupació de pobles i ciutats per part dels exercits també comportaven morts i persecucions.
 Enllaços vídeos guerra civil
https://www.youtube.com/watch?v=HXOSRJmQZvI
https://www.youtube.com/watch?v=Qx4ZDN0sYxM
https://www.youtube.com/watch?v=tjs1vnvsWY8
 6 VIURE EN GUERRA

• Davant l’avançament de les tropes enemigues la població fugia (en especial en la zona republicana, ja que va estar gairebé
tota la guerra en retrocés) → passaven a ser refugiats.
• Així doncs, moltes persones fugien precipitadament, sense poder agafar moltes de les seues pertinences → perdien casa,
llocs de feina, família...
• Quedaven en situació de pobresa i inseguretat.
 6 VIURE EN GUERRA

• Altre tret va ser la persecució i repressió als llocs ocupats per l’exèrcit enemic, tot i que trobem diferències en els dos bàndols:

REPRESSIÓ AL BÀNDOL INSURRECTE: UNA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA

Al bàndol rebel la repressió està dirigida des de l’Estat; es tracta d’una violència extrema, que comporta l’eliminació dels vençuts
en els territoris que van sent ocupats. Així doncs, la repressió contra qualsevol sospitós de simpatitzar amb les esquerres és
sistemàtica i planificada, i continuarà en la postguerra. La du a terme l’exèrcit, Falange i les autoritats polítiques, amb la finalitat
de crear un clima de terror. Les primeres víctimes són els dirigents polítics i militars (alcaldes, governadors, generals, etc.), que
representen la legalitat vigent; tots els que cauen en mans dels rebels són executats. Els detinguts, quan no són assassinats
immediatament, són sotmesos a judicis sense garanties processals i condemnats a mort. Es practiquen les sacas i paseos: es
tracta de l’assassinat de persones considerades enemics polítics. Les víctimes són detingudes al carrer o a les seues cases
i executades a les afores de les poblacions. Una part dels milers d’executats són soterrats en fosses comunes, sense
deixar constància de la seua mort. Al voltant de 115.000 persones continuen en la actualitat en aquestes fosses perdudes,
sense identificar ni rebre un enterrament digne.10 El nombre de víctimes provocat per aquest bàndol és major. Destaquen les
matances de Badajoz, Navarra o Dos Hermanas (són assassinats desenes de milers de militants polítics, representants
sindicals, mestres, camperols, etc.), les de Màlaga (la carretera de la muerte), les de Granada. Algunes personalitats són
assassinades, més que per la seua acció política, per ser símbols de la República, com Federico García Lorca.
Exemples de missatges i frases dutes a terme per “Nuestros valientes legionarios y regulares han demostrado a
militars colpistes al llarg del conflicte los rojos cobardes lo que significa ser hombres de verdad. Y de
paso también a sus mujeres. Esto está totalmente justificado
"Salvaré a España del marxismo cueste lo que cueste. No me porque estas comunistas y anarquistas practican el amor libre.

importaría matar a media España si tal fuera el precio a Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres y no milicianos

pagar para pacificarla". maricones. No se van a librar, por mucho que berreen y
Francisco Franco pataleen”.

"Hay que sembrar el terror... hay que dejar la sensación de

“Ya conocerán mi sistema: Por cada uno de orden que caiga, yo
dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los mataré a diez extremistas por lo menos, y a los dirigentes que
que no piensen como nosotros“ huyan, no crean que se librarán con ello: les sacaré de debajo de
General Mola la tierra si hace falta, y si están muertos los volveré matar”.

“Por supuesto que los matamos. ¿Qué esperaba usted? ¿Que “Sí, canalla roja de Málaga, espera hasta que llegue ahí dentro
iba a llevar 4.000 prisioneros rojos conmigo, teniendo mi de diez días! Me sentaré en un café de la calle Larios bebiendo

columna que avanzar contrarreloj? ¿O iba a soltarlos en la cerveza y por cada sorbo mío caeréis diez. Fusilaré a diez…por

retaguardia y dejar que Badajoz fuera roja otra vez?" cada uno de los nuestros que fusiléis aunque tenga que sacaros
de la tumba para hacerlo"
General Yagüe
Queipo de Llano
 6 VIURE EN GUERRA

• Altre tret va ser la persecució i repressió als llocs ocupats per l’exèrcit enemic, tot i que trobem diferències en els dos bàndols:

REPRESSIÓ AL BÀNDOL REPUBLICÀ

Com hem vist, en els primers mesos el govern es mostra incapaç d’instaurar l’ordre. Grups de milicians descontrolats duen a
terme la repressió contra qualsevol persona sospitosa de simpatitzar amb el colp. Recorren a las sacas o paseos, i també creen
les txeques (presons clandestines). Assassinen a milers de militars, religiosos, aristòcrates o persones de dreta. Especial
transcendència té la persecució religiosa en l’inici de la guerra: moren aproximadament 7.000 religiosos, entre ells 13 bisbes.
Exemples destacats d’assassinats són aquests: presos polítics de dretes a la presó Model de Barcelona (agost del 1936); presos
a Paracuellos del Jarama mentre són traslladats de presó (aprox. 2.400 morts, novembre del 1936); José Antonio Primo de
Rivera (afusellat a una presó d’Alacant; estava a la presó per dirigir grups violents durant la II República).
Aquestes accions violentes són impulsades pels sectors més radicals de l’anarcosindicalisme (CNT-FAI) i del POUM. La resta de
forces mantenen posicions crítiques envers aquesta violència a la rereguarda, i reclamen la necessitat d’un poder fort que es
concentre, com hem dit, en guanyar la guerra. De fet, al llarg de la guerra els diferents governs intenten demostrar al món que
no lluiten per la revolució (de la qual parla l’exèrcit franquista per a justificar-se), sinó per la legalitat republicana. Com hem vist,
el govern, a partir de novembre del 1936, aconsegueix acabar amb aquesta repressió il·legal.
 6 VIURE EN GUERRA

• Altre punt que va variar de manera molt marcada en cada bàndol va ser la condició de les dones:

❑ Al bàndol republicà
• Ambient de major llibertat i igualtat.
• Moltes dones s’allistaren com a milicianes.
• Altres van substituir als homes a les fàbriques, hospitals, oficines, premsa, etc.
❑ Al bàndol colpista
• El paper de la dona, d’acord amb la mentalitat catòlica conservadora, torna a quedar reduït a les tasques de la llar i criança.
 7 L’EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE BÈL·LIC

7.1. La batalla de Madrid

• Primer objectiu dels insurrectes → presa de Madrid

(capital i símbol de la República).

• Les tropes d’Àfrica, els legionaris i soldats comandats

pel general Yagüe aconsegueixen enllaçar la zona
controlada d’Andalusia amb el nord de la península,
després d’eliminar la resistència de Badajoz.

• Setembre → Franco va ocupar Toledo després de

posar fi al setge republicà a l'alcàsser de la ciutat, on
resistien centenars de militars insurrectes i els seus
familiars.

• A la darreria d’octubre → les tropes insurrectes ja eren

a les portes de Madrid.
JULIOL 1936 NOVEMBRE 1936
 7.1. La batalla de Madrid

• 29 d'octubre → el govern de la República decreta la mobilització general per defensar Madrid.

• Milers d’homes i dones fortifiquen els accessos → s’obrin rases i apareixen consignes que es convertiran en símbols de
resistència contra el feixisme → “No passaran” o “Madrid, tomba del feixisme”.
 7.1. La batalla de Madrid

• 6 de novembre → el govern de la República es trasllada a València.

• Madrid queda en mans d’una junta presidida pel general Miaja.

• L’estratègia defensiva queda en mans del comandant Vicente Rojo.

• A la resistència de Madrid va ser clau l’arribada de les Brigades Internacionals General José Miaja

(voluntaris d’altres països) i de columnes (grups de milícies o militars organitzats) de

diferents llocs del país.

• Una de les columnes clau → Columna Llibertat, liderada per Buenaventura Durruti
(va morir).

• La resistència de Madrid va marcar la fi d’aquesta primera fase de la guerra,

Comandant Buenaventura
anomenada guerra de “columnes” → tropes republicanes formades per columnes de Vicente Rojo Durruti

milícies integrades per voluntaris de partits i sindicats.

 7.2. Les batalles del Jarama i Guadalajara
MARÇ 1937

• Fracassat l’intent de prendre la capital, els insurrectes

tracten d’aïllar Madrid i tallar les comunicacions amb
València → les dues maniobres no sortiren efecte:

1. Batalla del Jarama (febrer 1937) → aconsegueixen

travessar el riu, però els republicans aconsegueixen
detindre l’atac i no s’aconsegueix aïllar la capital.

2. Batalla de Guadalajara (març 1937) → derrota de

les tropes feixistes italianes davant l’Exèrcit Popular
→ primera victòria republicana de gran ressò.
 7.3. La batalla del nord

• Franco decideix canviar d’estratègia → trasllada la lluita al nord, a la franja cantàbrica.

• Els combats es van produir entre abril i octubre de 1937 → els fronts de combat es van desplaçant d’est a oest: Guipúscoa,
Biscaia, Santander i Astúries.

• Abril → primer bombardeig aeri sobre població civil en la història → GUERNICA (Biscaia) → realitzat per l’aviació
italiana per ordre de Franco.
 7.3. La batalla del nord NOVEMBRE 1937

• Bilbao va ser ocupada en juny de 1937.

• La República decideix obrir dos fronts per tractar

d’alleugerir la pressió militar del nord:

1. A Brunete (Madrid) → juliol 1937.

2. A Belchite (Saragossa) → agost-setembre 1937.

• Tot i això, no poden evitar que els insurrectes ocupen

Santander i després Astúries → tota la franja nord
quedava en mans dels rebels.
• Desembre 1937 → ja s’havia reorganitzat l’exèrcit republicà → Brigades Mixtes 7.4. La fractura del territori
(unitats de l’Exèrcit Popular) → liderades pel general Vicente Rojo. republicà

• OBJECTIU → dotar l’exèrcit d’eficàcia per capgirar el desenvolupament de la guerra.

MAIG 1938

• L’exèrcit es va proveir de comandaments professionals i es van integrar els quadres

de les milícies.
• En resum: reorganització i professionalització de l’exèrcit en detriment de les
columnes milicianes restants.

• Ofensiva republicana → batalla de Terol → s’ocupa la ciutat (fins febrer del 1938).

• Contraofensiva colpista → campanya d’Aragó → des de Terol, a través del

Maestrat, s’arriba al Mediterrani → Vinaròs cau al mes d’abril.

• Zona republicana fracturada → una era Catalunya → Franco podria haver atacat
Catalunya i acabar la guerra, però va decidir allargar-la i atacar cap al sud → Castelló
i València, capital de la República.
 7.5. La batalla de l’Ebre. L’ocupació de Catalunya

• Batalla de l’Ebre → últim intent dels republicans per aturar l’avançament de

les tropes franquistes i tornar a unir les dues zones republicanes.

• 25 de juliol → inici amb l’atac republicà entre Mequinensa i Amposta → victòria i

es fan forts uns mesos.

• Franco decideix enviar grans reforços i aconsegueix aturar l’atac.

• Després, contraatac feixista → inicis de novembre → l’exèrcit republicà va haver

de replegar-se a l’altra riba del riu.

• A partir d’aleshores, l’exèrcit colpista avança i ocupa tot el sud de Tarragona i

travessa completament l’Ebre a la desembocadura.

• El dia 16 de novembre → acaba la batalla → resultat que deixa l’exèrcit republicà

greument delmat.
https://www.youtube.com/watch?v=MMZNHl8LNLo
 7.6. La fi de la guerra

• Febrer-març 1939 → la República només disposa de Madrid i la zona

mediterrània → nord de València fins Almeria.

• Juan Negrín torna de França i anima a continuar la guerra → els

comunistes continuen donant suport a l’estratègia de la resistència → però
ja no va hi haure cap batalla important.

• França i Regne Unit reconeixen el govern de Franco i Azaña presenta la

seua dimissió a París.

• Inicis de març → insurrecció en Madrid contra el govern de la

República → dirigida pel coronel Casado (cap de la defensa de Madrid)
→ venia estant en contacte amb els serveis d’espionatge dels colpistes.

• Casado creia que era possible acabar la guerra mitjançant una negociació
amb Franco.
 7.6. La fi de la guerra

• Casado es revolta el 5 de març i aconsegueix controlar Madrid.

• Juntament amb el socialista Julián Besteiro i una part de la UGT es crea una Junta de Defensa amb l’objectiu de negociar amb
Franco una pau “honorable”.
• Franco no ho accepta i obliga a un lliurament d’armes sense condicions.
• El 28 de març les tropes franquistes entren en Madrid sense resistència.
• Els dies posteriors es completa l’ocupació de la zona Mediterrània, acabant amb la resistència comunista → Albacete, Alacant i
València.
• 1 d’abril finalitza la guerra → Franco signa el darrer “parte de guerra”
 7.7. Les conseqüències del conflicte

• Conseqüències terribles per al país durant

• Econòmicament, país en ruïnes.
dècades.
• Infraestructures i comunicacions destruïdes;
• Gran nombre de víctimes: morts, ferits,
habitatges afectats pels bombardeigs.
mutilats, desapareguts...
• Activitat econòmica paralitzada.
• El nombre de morts s’estima sobre 500.000
• Ajuda rebuda pels insurrectes s’havia de
(i s’incrementaria amb la repressió
pagar i l’Estat es va endeutar enormement.
franquista posterior).

• Gran nombre de refugiats. • Inici d’una persecució violenta i eliminació

• Entre gener i febrer de 1939 més de mig
milió d’espanyols entraren en França
(soldats, població, polítics...).
• Altres fugiren en vaixell cap al nord d’Àfrica
o l’Amèrica llatina, entre d’altres
destinacions.
dels vençuts (afusellaments, camps de
treball, presó...
• Destrucció de la convivència i de la
democràcia.
• Inici de 40 anys de dictadura d’inspiració
feixista.