Tema 8.

La Guerra Civil (1936-1939)

La Guerra Civil ha constitut el fet central de la histria d'Espanya i de Catalunya del segle XX. D'una banda, va aplegar bona part dels problemes derivats de la modernitzaci de la societat espanyola en originar-se per l'oposici antidemocrtica dels sectors ms conservadors de la societat, i de l'Esglsia i de bona part de l'exrcit a les reformes endegades per republicanisme. Aquesta opci i oposici s'emmarquen en una Europa on les tensions s'havien incrementat d'en de l'ascens de Hitler al poder (1933) i de l'auge dels moviments feixistes arreu. Apartat 1.Del cop d'Estat a la Guerra Civil L'oposici de bona part dels sectors conservadors espanyols a la democratitzaci poltica i al reformisme social de la Repblica es van traduir en una acci colpista que s'inici el 17 de juliol de 1936 i que va provocar una llarga guerra civil, d'una repercussi internacional extraordinria. 1.L'esclat de la guerra La insurrecci militar va comenar a les possessions espanyoles al Nord d'frica la tarda del 17 de juliol de 1936 de la m del general Franco. L'endem s'havia d'estendre a la Pennsula. Els impulsors justificaven l'acci per la necessitat d'acabar amb un govern que consideraven illegtim i culpable de la bolxevitzaci d'Espanya i de la desmembraci provocada per l'Estatut Catal. D'aquesta manera amagaven una acci covada des de feia temps contra el sistema democrtic. El fracs electoral de la dreta a les eleccions del febrer del 1936 va accelerar l'organitzaci del cop. El general Mola n'era el director i els generals Goded, Queipo de Llano i Cabanellas els principals collaboradors. L'objectiu era l'ocupaci immediata dels centres de poder. Altrament, el govern de la Repblica tenia un cert coneixement dels plans dels colpistes per en menysvalor la transcendncia i es refi que els podia controlar sense dificultats. Totes les previsions foren errnies. El moviment insurreccional dispos d'un abast ms ampli del previst pel govern; per la resistncia popular, la d'alguns cossos policials i la d'una part de l'exrcit imped el triomf dels sublevats. Territorialment, la insurrecci va triomfar a bona part de l'Espanya agrria de l'interior septentrional, des de Galcia fins a l'Arag, i en determinats indrets d'Andalusia. I va fracassar a les principals ciutats, i a les rees industrials i d'agricultura ms desenvolupades com Catalunya, el llevant mediterrani, el Pas Basc, Astries o Madrid. 2.El fracs de la insurrecci a Catalunya Els catalans que havien apostat pels rebels o els havien finanat eren pocs i els partidaris directament implicats, tenien molt poca implantaci a Catalunya. El principal partit conservador, la Lliga Regionalista, no va donar suport oficialment al complot, a pesar del seu gran distanciament del rgim republic. La situaci canviaria desprs del 19 de juliol. Els caps militars confiaven de repetir l'efemride del 6 d'octubre de 1934. Consideraven que la majoria de l'exrcit els seguiria, i que la Gurdia Civil restaria neutral. Aquest sentiment de prepotncia, facilita l'eficcia del govern autnom, que dirig les forces policials contra els rebels mentre la mobilitzaci dels partits i sindicats d'esquerres al carrer, collabor decisivament en la derrota de la rebelli. La victria es va viure com un gran triomf popular. A ms, actu com a estmul moral per a la resistncia espanyola.

3.La internacionalitzaci del conflicte La repercussi de l'anomenada Guerra d'Espanya for extraordinria arreu del mn. L'opini pblica progressista, democrtica i d'esquerres, des dels Estats Units fins a Frana, es manifest favorable a la Repblica. L'arribada de gaireb 60.000 brigadistes internacionals, fruit de la solidaritat antifeixista, va deixar clara la implicaci a nivell ciutad, per no tant a nivell poltic. D'altra banda, els conservadors, la majoria dels catlics i les dretes en general, van donar suporta a Franco, considerat com a fre davant l'expansi del comunisme. L'actitud dels governs de la Gran Bretanya i Frana es va regir per la por a la reacci de Hitler i van optar per una falsa neutralitat, tot creant un Comit de No-Intervenci a Londres. A la prctica, el Comit va tolerar que les potncies feixistes ajudessin a Franco i, en canvi, imped que els legtim govern republic aconsegus armes i petroli. L'armament que legalment compraven els governs de la Repblica i de la Generalitat, per exemple, quedava retingut a la frontera francesa, mentre Franco, va rebre una constant i decisiva ajuda d'Itlia, Alemanya i tamb de Portugal. Apartat 2.El desenvolupament de la guerra La guerra determin l'evoluci d'Espanya als anys 1936-1939. Aquesta centralitat del fet bllic clivell la societat i va condicionar tots els aspectes de la vida poltica, social i econmica, malgrat que els combats no arribaren a Catalunya fins el 1938. L'aven dels rebels tingu els episodis ms significatius en les batalles de Madrid, del Nord i a Catalunya. 1.La batalla de Madrid La guerra no es va iniciar com un enfrontament entre dos exercits. L'organitzaci militar es va desfer all on va fracassar la insurrecci i es va substituir per la milcia popular. A Catalunya la defensa de la Repblica va passar a mans de voluntaris populars, organitzats per partits i sindicats. 30.000 combatents d'aquestes milcies intentaren recuperar les capitals aragoneses, i no ho aconseguiren. Aquest fet, sumat a la fallida acci per recuperar Mallorca, a l'agost, proporcion una decisiva plataforma logstica a l'aviaci feixista. Pel sud, les tropes d'Afric comandades pel general Yage assoliren la Pennsula i, desprs d'exterminar la resistncia de Badajoz, enllaaren am l'exrcit del Nord comandat per Mola, que havia conquerit una zona que s'estenia des d'Irun i Donosti fins al centre. Franco, mxim cap militar dels nacionals des de l'1 d'octubre, va emprendre l'ocupaci de Toledo i, al final del ms, es plant a les portes de Madrid. Aix doncs, des del 29 d'octubre, la batalla de Madrid va mobilitzar una poblaci que, al crit de No pasarn, va suportar els bombardeigs de la legi Cndor alemanya i va fer front als insurrectes. El 6 de novembre el govern republic es va traslladar a Valncia i va deixar la ciutat en mans d'una Junta. Els brigadistes internacionals i la columna Durruti ajud a la defensa fins al punt que, pel desembre, Franco renunci a entrar a Madrid, per decid allar-la de la resta de la Repblica. 2.La batalla del Nord L'estratgia franquista per allar Madrid va provocar les batalles del Jarama, febrer del 1937, i de Guadalajara, mar 1937, en qu el triomf dels republicans afebl la pressi feixista sobre la capital. Llavors Franco va traslladar l'escenari de la guerra al Nord i Mola dirig l'atac contra Biscaia al final de mar. Poc desprs, el 26 d'abril, Gernika era arrasada per l'aviaci nazi per ordre del quarter general de Franco. Bilbao fou ocupada al juny. L'ocupaci del Nord era un fet quan les tropes de Franco entraren a Santander i Astries la tardor de 1937. Aix suposava que una zona industrial i

minera de primera importncia passs a control dels rebels. Milers de persones fugiren i moltes buscaren refugi a Catalunya. Durant aquesta etapa es va formar l'Exercit Popular republic i es van dissoldre les milcies. Tot plegat provoc tensions entre els sectors anarquistes i del POUM per una banda, i els republicans per l'altra, ja que els primers consideraven la decisi com una traci a la utopia revolucionaria. 3.La batalla de Catalunya El 9 de mar de 1938, les tropes franquistes iniciaren la campanya d'Arag, que represent el desplaament del front de guerra a Catalunya. Es comen am l'ocupaci de Lleida el 3 d'abril, fins a arribar a ocupar les centrals hidroelctriques dels Pirineus. Llavors l'ofensiva continu cap al sud, fins assolir la Mediterrnia i amb Valncia com a nou i imminent objectiu. La Repblica qued partida en dues zones. La batalla de l'Ebre fou la darrera ofensiva protagonitzada per l'exrcit republic. Pretenia aturar l'atac feixista a Valncia, i guanyar temps a l'espera que es precipits la guerra mundial. S'inici, amb xit, el 25 de juliol, entre Mequinensa i Benifallet, amb Gandesa com a objectiu clau, per la contraofensiva franquista acaba per imposar-se el 16 de novembre de 1938. El 23 de desembre Franco va decidir l'ocupaci de Catalunya, la resistncia fou escassa, ja que l'exrcit popular havia quedat delmat i la poblaci estava esgotada. Franco rebutj tota negociaci de pau, i cerc la rendici sense condicions. Al final de mar, les tropes franquistes ocupaven Madrid, Valncia i Alacant. L'1 d'abril, el Caudillo signava el darrer comunicat de guerra. Apartat 3.La creaci d'un poder dictatorial a la zona insurrecta El conjunt de forces que don suport a l'Alzamiento Nacional no tenia un projecte poltic global ms enll de la liquidaci del sistema democrtic i per aix s'aixoplugaren incondicionalment sota l'exrcit, el gran protagonista de la guerra. L'estratgia de Franco consist a edificat un poder dictatorial primer a travs del control d'aquest exrcit, i tot seguir, amb la concentraci del poder poltic en la seva persona. 1.Franco, de Generalsimo a Caudillo El fet que la insurrecci no triomfs rpidament i provoqus la guerra, va plantejar problemes de lideratge, de direcci militar i de governaci del territori nacional. El 24 de juliol es creava la Junta de Defensa Nacional, a Burgos, composta per militars i presidida pel general Miguel Cabanellas, de la qual formava part el general Mola, i a la qual s'incorporaren Franco i Queipo de Llano. Tenia la comesa de governar la zona ocupada (va prohibir els partit poltics i les llibertats, va suspendre la Constituci, orden la paralitzaci de la reforma agrria...) per no la direcci de la guerra. Fou en aquest segon mbit on la figura de Franco va assolir un protagonisme destacat, que va utilitzar per obtenir un poder poltic dictatorial. D'una banda, l'acci de les gropes africanes li atorg un prestigi que ell mateix adob amb una aurola d'herocitat que li proporcionaren accions com l'auxili als rebels que s'havien fet forts a l'alcsser de Toledo. De l'altra, aconsegu el reconeixement de Hitler i Mussolini, i esdevingu l'nic interlocutor vlid per negociar el seu suport. Poc desprs, per decret l'1 d'octubre de 1936, fou nomenat Cap d'Estat i Generalsimo de los Ejrcitos Espaoles. El Cuartel General del Generalsimo s'establ definitivament a Salamanca.

Franco despleg una estratgia conscient d'allargament de la guerra per mitj de la qual s'assegur el lideratge militar, passant a controlar les diverses forces que donaven suport a la insurrecci. Afavorit per l'afusellament del cap de la Falange, Jos Antonio Primo de Rivera, a mans dels republicans, Franco va abonar la creaci del partit nic la Falange Espaolla Tradicionalista y de la Jons (FET-JONS). Emmirallat en el model nazi-feixista, esdevingu el cap d'aquest partit nic i cap de l'Estat. Alguns dirigents falangistes o carlins que s'havien oposat a la unificaci, van ser perseguits, desterrats i fins i tot empresonats. Franco fou anomenat Caudillo d'Espanya, a imitaci del Fhrer i el Duce. Pel mar del 1938 s'aprovava el Fuero del trabajo a imitaci de la Carta del Lavoro feixista i amb additius procedents de la doctrina social de l'Esglsia Catlica i de la Falange. Es definia un Estat corporatiu amb un sindicat vertical que agrupava empresaris i treballadors, prohibia les vagues i considerava subversives les reivindicacions obreres. 2.La repressi de guerra L'edificaci d'aquest nou estat anava acompanyada d'una violncia extrema, que comportava la liquidaci dels venuts als territoris que l'exrcit franquista anava ocupant. A mesura que la guerra s'allargava i s'anava imposant el nou ordre, la repressi va prendre un carcter sistemtic, planificat i global amb la pretensi tant de castigar els republicans com a de purificar la societat, a fi de consolidar la nueva Espaa d'acord amb les paraules del mateix Franco. S'impos el terror que, d'entrada, va tenir la millor expressi en una primera acci depredadora de les tropes i dels escamots falangistes al carrer, a les cases o als camps de concentraci que s'havien installat arreu. La repressi per mitj de la celebraci de consells de guerra va comportar milers de presos i executats, fins al punt que les vctimes d'aquesta repressi van superar els morts en combat. Aix mateix, unes 450.000 persones van travessar les fronteres franceses. Fou un exili durssim. Una minoria pogu marxar a Mxic i altres pasos llatinoamericans, els que restaren a Frana foren internats en camps de concentraci i, desprs, pariren el nazisme. Molts acabaren en camps d'extermini nazis i d'altres s'incorporaren a la resistncia. 3.Els catalans franquistes La guerra fou tamb una guerra civil catalana, amb catalans a tots dos bndols, tot i que els qui s'incorporaren als sublevats foren pocs en comparaci als qui lluitaren al costat de la Generalitat i de la Repblica. Es calcula que entre 50.000 i 60.000 persones van passar a la zona nacional, una tercera part de la qual s'afili a les milcies falangistes. Van ser els vencedors de la guerra, catlics, conservadors, i tamb homes de procedents del catalanisme de dretes, sobretot de la Lliga. Francesc Camb fou la personalitat ms significativa i significada. Aquests catalans de Burgos o de Sant Sebasti van veure sempre interferit el seu protagonisme en el bndol feixista a causa del carcter radicalment anticatal del Movimiento. Apartat 4.La dinmica revolucionria Desprs d'un primer moment d'acci espontnia, grcies a la victria sobre els sublevats el 20 de juliol de 1936, va venir un frgil pacte entre les forces antifeixistes. Els fets de maig de 1937 van provocar un gir que sancion la influncia comunista. A partir d'aquell moment, la poltica centralitzadora que va adoptar la Repblica justificada per les necessitats de la guerra, va asfixiar la poltica de la Generalitat.

1.El context revolucionari El moviment feixista va provocar una situaci de crisi profunda en la societat catalana en atemptar de manera violenta contra el seu desenvolupament normal. D'una banda es va desencadenar una resposta popular espontnia contra tots aquells i contra tot all que podia tenir relaci amb els sublevats. L'Esglsia, la burgesia, els propietaris, les classes acomodades, els catlics, etc. van ser objecte d'una persecuci incontrolada durant les primeres setmanes. Es calcula que hi va haver unes 8.500 morts violentes a la rereguarda catalana, ms de la meitat de les quals es produren entre el juliol i el desembre del 1936. Va emergir una xarxa de poder popular vertebrada al voltant dels sindicats i partits d'esquerra. Aix s'esdevingu de manera parallela a la dissoluci de l'exrcit regular i a la desarticulaci de l'aparell policial. Tot plegat comport el reconeixement dels organismes que s'havien anat formant durant aquells dies. Un exemple d'aquesta organitzaci parallela a la de d'estat fou el Comit de Milcies Antifeixistes, integrat per les forces oposades als sublevats. La prioritat de frenar als rebels, i la necessitat d'organitzar la producci de manera efica i d'acabar amb la violncia social, van posar en entredit aquesta situaci d'atomitzaci revolucionria arreu, i van precipitar-ne l'abandonament den favor de certa ordenaci. 2.La recomposici del poder institucional La unitat antifeixista entre les forces republicanes va formalitzar-se el setembre de 1936 en termes de pacte de govern: era una perspectiva que s'imposava tant en el territori de la Repblica con en el de la Generalitat, malgrat les diferents situacions d'ambds. Largo Caballero a Madrid i Josep Tarradelles a Catalunya, serien els encarregats de formar i mantenir uns governs unitaris amb la major representaci possible de les diverses forces afins a la repblica. La situaci, doncs, era molt complexa, ja que les perspectives unitries no tant sols havien de solucionar els problemes de la poblaci sin que havien de superar els obstacles que derivaven de les diverses concepcions sobre com s'havia d'encara la guerra i els procs revolucionari. 3.El tombant dels fets de maig del 1937 El 3 de maig de 1937 les tensions entre els diferents grups poltics antifeixistes van esclatar violentament, sobretot a Barcelona, quan les forces governatives van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefnica. Aix va comportar l'enfrontament entre militants de la CNT i del POUM per una banda, amb els del PSUC, ERC i UGT, que van donar suport a la Generalitat, de l'altra. La lluita es va estendre arreu de la ciutat i va durar ms d'una setmana. A ms, va servir de pretext al govern republic per intervenir a Catalunya amb 5.000 gurdies d'assalt per posar fi a la crisi, en detriment de la capacitat poltica del govern autnom. Amb aquest enfrontament es va evidenciar la confrontaci de dues estratgies diferents: posar ordre a la rereguarda i al front per tal d'afavorir l'eficcia de l'empresa bllica o prioritzar el procs revolucionari, en clau exclusivament obrerista. A ms, es van evidenciar les diferncies entre el govern republic i l'autonmic, derivades de les reticncies republicanes sobre la capacitat de la Generalitat de governar i dirigir la guerra, i de l'acusaci que Catalunya no collaborava prou en l'esfor bllic de la Repblica. El conflicte es va saldar amb ms de 200 morts i va tenir importants conseqncies poltiques: -El govern republic suspengu les competncies d'ordre pblic i disminu el poder de la

Generalitat. -Es va iniciar el declivi poltic i social de la CNT-FAI. -Es va procedir a la dissoluci del POUM i a una forta repressi dels seus militants, que va culminar amb l'assassinat del seu lder Andreu Nin pels serveis secrets estalinistes. -Es va incrementar el protagonisme del PSUC que esdevindria fora ms influent de la poltica catalana, de manera parallela al PCE a l'Espanya republicana. El fet que l'URSS fos l'nic pas que ajudava la Repblica va afavorir aquesta projecci. 4.L'etapa final de la guerra Largo Caballero va dimitir a causa dels fets de maig i un altre socialista, Juan Negrn, va formar un nou govern de notable influncia comunista, que va posar l'accent en una ferma centralitzaci poltica i militar per assolir l'objectiu prioritari de guanyar la guerra. Des de llavors el govern de la Repblica va pretendre substituir el govern catal, i per aix el govern de Negrn decid traslladar-se de Valncia a Barcelona el novembre de 1937, amb l'objectiu d'assumir la direcci del territori d'una manera ms plena. L'aposta per la centralitzaci s'explica tamb per l'estratgia de situar l'Espanya republicana, sense fissures poltiques ni territorials, en el centre de l'atenci mundial i forar el seu reconeixement com a nic poder legtim. El 1938, desprs de la desfeta de Terol i la ruptura del front catal, la situaci es va fer molt difcil per als republicans. Amb l'esperana posada en que la tensa situaci internacional precipitaria la guerra mundial, Negrn va publicar el programa dels Tretze Punts. Franco no ho accept, i el reconeixement d'Anglaterra i Frana van precipitar els esdeveniments. El 28 de mar de 1939 les tropes feixistes van ocupar Madrid sense resistncia. Apartat 5.Viure la guerra La guerra va alterar la vida quotidiana tant per les dificultats de supervivncia que va comportar, agreujades per l'arribada de milers de refugiats, com pels efectes criminals de les bombes. Era la primera vegada de la histria europea que la poblaci civil era atacada. D'altra banda, els trenta mesos que precediren l'ocupaci franquista de Catalunya van implicar canvis d'actituds i de percepcions, des de l'eufria inicial de juliol del 1936 fins a la desmoralitzaci, la fam i la por dels anys 1938-1939. 1.Les dificultats materials L'escassetat de queviures afect tot el territori republic i es va derivar, inicialment, del fet que les principals regions agrries espanyoles havien quedat sota control dels sublevats. La fam va ser cada vegada ms present i les cues a les botigues i als mercats es multiplicaren mentre els preus pujaven per damunt dels sous. El mercat negre es va estendre i l'alimentaci cada vegada mes deficient gener problemes de salut (tifus, tuberculosi...). L'avan feixista i el setge de Madrid van comportar que al final del 1936 unes 300.000 persones es desplacessin a Catalunya. La xifra es va incrementar fins al final del 1938, quan hi van haver un mili de refugiats a la Catalunya republicana. L'esfora i la solidaritat va ser enorme i es convert en l'nic mitj per superar les dificultats i les tensions que sorgiren als municipis. 2.Els bombardeigs Els brutals atacs aeris sobre Madrid van anunciar el que passaria a la rereguarda, que va desaparixer com a tal per convertir-se, tamb, en espai bllic assotat pels vaixells i avions

alemanys i italians. Pobles i ciutats com Rosas, Gernika, Barcelona, entre tantes d'altres, van patir bombardeigs intensos i reiterats amb l'nim d'aterrir i desmoralitzar la poblaci civil, tot minvant la seva resistncia i fidelitat a la Repblica. Les bombes van caure de manera ms persistent a la costa, per tamb en algunes localitats d'interior i, sovint, van precedir l'ocupaci d'una poblaci. Ports com el de Barcelona i Tarragona van ser arrasats. Al final de la guerra el nombre de morts va arribar als 5.000, la meitat dels quals a Barcelona, bombardejada 384 vegades des del 13 de febrer de 1937 i fins al final de la guerra. Uns 6.000 edificis van quedar afectats, un ter dels quals completament destruts. Les darreres i cruels escomeses es van dirigir contra la poblaci que fugia cap a l'exili. 3.L'impacte de la militaritzaci Els problemes a la rereguarda tamb derivaren dels quintacolumnistes, s a dir, d'aquelles persones que van desenvolupar activitats contrries al rgim republic de manera organitzada: l'espionatge, el sabotatge, l'organitzaci de l'ajut econmic a sacerdots, desertors, i prfugs, etc. En contra, hi va actuar eficament el Servicio de Inteligencia Militar (SIM), si b amb una impunitat que sovint sobrepassava els lmits de la repressi legal i s'endinsava en els camins del terrorisme d'estat. Entre el desembre de 1937 i del 1938, van ser afusellades 173 persones a Montjuc per activitats quintacolumnistes, atracaments i deserci i un nombre indeterminat fou internat en camps de treball. L'exrcit popular, a mitjan 1937, havia substitut les milcies i columnes i aix va comportar l'increment dels efectius a files. L'any 1938, arran de les batalles de Terol i de l'Ebre, foten cridades les lleves del 1920 i del 1921 ( la quinta del biber), s a dir, la poblaci masculina de 35 a 17 anys es va mobilitzar en la seva prctica totalitat. Aquest fet va tenir un gran impacte sobre les famlies, i va provocar l'aparici dels emboscats, es a dir, dels qui van eludir la crida i van amagarse a les cades de pags, als boscos i a les muntanyes, sobretot en comarques on la geografia facilitava els amagatalls. La seva persecuci per part de les forces policials es va traduir en batudes i enfrontaments, ja que, en alguns casos, els emboscats van adoptar actituds de resistncia armada.
Resum adaptat: pgines 298-313. Histria. Horitz. V.V. Batxillerat.