Causes: crac del 29 (crisi esconòmica i social), ascens feixismei regims dictatorials, República té enemics interns,

reacció conservadora contra les reformes del govern. Per posar fi al sistema democràtic
→ Cop d’estat d’un grup de militars dirigit pel general Mola. (que porta a la guerra civil).
Cop d’estat →inici a Melilla el 17 de juliol. Dragon Rapide trasllada Franco a Ceuta, i inicia el cop a
Canàries i el Marroc. S’estén a la península: Mola a Pamplona, Queipo de llano a Sevilla, Goded a
Mallorca i Caballenas a Saragossa. Goded es trasllada el 19 de juliol a Barcelona, intenta ocuparla però es derrotat.
La república dominava + de la meitat del territori però no havia sufocat del tot la revolta. Revoltats necessiten
traslladar a la península l’excèrit d’Àfrica, intervenció d’italians (mussolini) i alemanys (hitler) → traslladen
tropes amb el pont entre Tetuan i Sevilla i proporcionen armament.
Espanya dividida en 2: Espanya revoltada →zona agraria i algunes ciutats + militars conservadors (volen dictadura militar
i recompondre un poder civil autoritari), falangistes (volen regim feixista) i carlins (volen monarquia tardicional), part
de la jerarquia eclesiàstica, grups catòlics i monàrquics (volen retorn d’Alfons XIII), i els contraris a la reforma.
Espanya republicana→centres industrials i les xones d’agricultura d’explotació + classes populars, classes mitjanes
urbanes i grups intel·lectuals (alguns volen aplicar reformes i altres la revolució social).

Durant el 3 anys de guerra es van succeir 3 governs →José Giral (juliol 1936-setembre de 1936),
Francisco Largo Caballero (setembre 1936-maig 1937) i Juan Negrín (maig 1937-març 1939).
Govern de Giral: fer front al procés revolucionari, emergencia d’un nou ordre social i nou poder (formar comités i organismes
diversos). A Catalunya, el 20 de juliol es va construir el Comité Central de Mílicies Antifeixistes (agrupa forces fidels a la república).
Esglesia, burgesia i propietaris van ser perseguit i això es va escapar de las mans del govern.
Govern de Francisco Largo: finals d’agost visible que les milícies no aconseguirar frenar els rebels, optar per crear un govern de
coalició dirigit pel líder de la UGT, Francisco, de majoria socialista i amb presència de republicans, comunistes i d’un nacionalista basc
+ entrada d’anarquistes quan ataquen a Madrid. Govern a impulsar la centralització del poder i la supressió d’0algunes juntes i
comités, canviar estratègia bel·lica → crea l’excèrcit popular, obligatoria per població masculina, i incorpora comandaments professionals.
A Catalunya, Companys segueix sent president de la generalitat, el 26 de setembre forma el govern d’unitat. Disold el Comité de Milícies
Antifeixistes i els comités locals els substitueix per ajuntaments. Posar fi a la violencia, es militariza les milícies
amb la creació de l’excèrcit Popular de Catalunya.
Govern de Juan Negrin: evolució de la guerra+fets de maig precipita crisi del govern. President manuel Azaña va nomenar el socialista
Juan Negrín per formar jun nou govern integrat sense sindicats i amb més rellevància de comunistes. Govern de Negrín va centralistzar el
poder, va disciplinar la rereguarda, va reorganitzar l’excèrcit i va procedir a la repressió sobre els anarquistes i el POUM va ser perseguit,
amb el seu dirigent Andreu Nil va ser assesinat pels serveis secrets soviètics. Va propugnar una política de resistencia per mostrar
República sòlida, que convencñés abandonar la no-intervenció i forces el acord de pau. Va presentar un programa de Tretze Punts (abril de
1938).

Juliol de 1936-març 1937: despres del fracàs del cop militar, primer objectiu →presa de Madrid. Tropes africanes+zona revoltada del nord,
liderades pel cap de l’excercit Franco (despres de la mort de Sanjurjo el 20 de juliol). Final d’octubre es troben a les portes de Madrid. Govern decreta
la mobilització general. Coronel Vivente Rojo dirigeiux republicans, crea Brigades Mixtes per resistir l’atac. Franco continua conquesta d’andalusia
amb l’ocupació de Malaga (gener-febrer del 1937). A la vegada, nou atac contra Madrid →batalla de Jarama i de Guadalajara, derrotar tropes i
talianes.(salvar a Madrid de ser ocupada). Franco canvia estrategia →no conquesta imediata, sino querra de desgast.
Fets de maig del 1937 (barcelona): tensions dins de les forces antifeixistes →sector socialista i comunista qüestionen eficacia de largo caballero, i
d’altra banda anarcosindicalistes i grups radicals volen avançar la revolució. A Barcelona, el 3 de maig, tensions deriven a enfrontament.
→derrota dels anarquistes més radicals i del POUM.
Ocupació del nord (marc 1937-octubre 1938): dificultats per prendre Madrid, nova estrategia →batalla del Nord (Astúries, Cantàbria i Biscaia).
territori fonamental pels seus recursos miners, siderúrgics i industrials. Tropes rebels ataquen Biscaia, i aviació italiana Durango. 19 de juny rebels o
cupen Bilbao. Juliol republicans ataquen a Brunete (Madrid) i belchite (Sarragossa), no poden impedir atac a l’agost de catntàbria ni al octubre de Astúries.
Arribada a la mediterrània (novembre 1937-juny 1938): finals de 1937, encomenar lideratge de l’excèrcit popular al general Vicente Rojo. Posa en marxa
ofensives, la mes important → a terol, durant hivern l’ocupen però a febrer l’excèrcit de Franco torna a ocupar Terol. Franco aprofita desgast per iniciar
campanya
d’Aragó (març de 1938). 3 d’abril, ocupen Lleida i gandesa, poc despres, Balaguer, Tremp, Camparasa i les centrals hidroelèctriques del pirineus. Ofensiva
continua al sud, fins assolir mediterrari per Vinaròs. Abril, Valencia com nou objectiu. (Catalunya queda aïllada)
La batalla de l’ebre i l’ocupació de Catalunya (juliol 1938-febrer 1939): progrés rebels aturat per reorganització republicans, posa en marxa ofensiva sobre el
riu Ebre. Vicente Rojo planteja batalla de l’Ebre amb objectiu de→mostrar República capaç de resistir, frenar l’ofensiva franquista contra valència i restablir la
unitat del territori republicà. Comená el 25 de juliol, atac republica entre Mequinensa i Benifallet. Priemra avançada (ocup Gardesa), però franco va enviar
reforços. A novembre, excèrcit reublicà va replegar-se. 16 de novembre acaba batalla.
23 de desembre, Franco inicia ofensiva contra Catalunya. Tarragona ocupada el 15 de gener i barcelona el 26, girona el 4 de febrer →produir exode
cap a França de refugiats. Començament de febrer completa ocupació.

derrota republicana (febrer-abril 1939): febrer de 1929 republicans només disposa de la zona centre (Madrid, regió mediterrània des de nord de València fins a
Almeria. El Regne Unit i frança van reconèixer el govern de Franco, inici de març, manuel Azaña presenta a Paris la seva dimissió. Començamentd e marc a Madrid
produir insurreció contra el govern dirigit pel coronel casado, considera que influencia comunista causa allargament guerra vol negociar per la pau. Casado es
revolta el 5 de març agafa control de Madrid. →crea Junta de defensa amb l’objectiu de negociar amb Franco, no accepta. El 28 de març, tropes de Franco entran
a Madrid. Dies posteriors, completa ocupació de la zona mediterrània. L’1 d’abril, franco va signar a Burgos la fi del conflicte i la seva victòria.
Conseqüències: Immediates →impacte demogràfic, victimes de guerra, refugiats i exiliats, danys materials (infraestructures, habitatges), destrucció de la
convivència i el sistema democràtic, alineament amb les potencies de l’Eix de la 2na guerra mundial. A mitjà i llarg termini →implantació d’una llarga dictadura,
continuïtat de la violència i la repressió, continuïtat de la divisió entre vencedors i vençuts, dificultats per a la reconstrucció econòmica dels país, fam i miseria.