LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (Juliol 1936-Abril 1939)

Causes de la guerra
Casus Belli: Assassinat de José del Castillo i de José Calvo Sotelo.
Internes:
- Propietat de la Terra i Reforma agrària.
- Qüestionada legitimitat de la República (la República no es va assentar amb un
plebiscit de República, sinó amb un plebiscit de monarquia o no)
- Queda una Espanya catòlica.
- L’exèrcit està dividit en: defensors de república (UMRA, Batet, Romerales, Rojo...) i
feixistes amb monàrquics (UME, Yagüe, Franco, Goded, Mola…).
- Nacionalitats perifèriques (descentralitzacions).
- Fracàs de la classe política i radicalització d’aquesta.
- Bipolarització de la societat.
Externes:
- Expansionisme del feixisme Italià i Alemany.
- Política permissiva de Gran Bretanya i França amb Alemanya i Itàlia.
- Activitat de l'URSS en la política europea.

Formació de dos blocs

Bàndol Republicà: UMRA, URSS, Azaña, Largo Caballero, Negrin.
Bàndol Nacional o Sublevat: UME, Itàlia, Alemanya, Marroc, Portugal.

Trets de la guerra
- El bàndol nacional és més disciplinat, està més ben armat i més ben comandat;
respecte al republicà (Mussolini 120.000 soldats, Hitler 80.000 aviadors, 100.000
voluntaris marroquins) (Lisboa port d’avituallament).
- La república va tenir problemes d’armament i va trigar a organitzar un exèrcit
disciplinat. Format per milícies populars, assessors i brigades internacionals (50.000
homes aprox.).
- Tota la guerra pràcticament va prendre l’ofensiva el bàndol nacional.
Primers dies de la guerra (17, 18 i 19 juliol de 1936)
17 de juliol: Franco està a Canàries perquè Azaña el va treure de Saragossa.
18 de juliol: Franco vola de Canàries a Melilla per ser cap de l’exèrcit d’Àfrica. Sanjurjo mor
en accident d’aviació (preparat per Mola des de Pamplona). Franco amb Yagüe transporten
als marroquins fins a Sevilla en avions italians. José Giral substitueix a Casares Quiroga.
19 de juliol: Catalunya no estava disposada que la insurrecció triomfés i esclata la Guerra
Civil.

1a fase: Primers mesos i intent d’ocupar Madrid (juliol 1936 - març 1937)
Nacionals
Desembarcament de l’exèrcit africà a Sevilla (Queipo de Llano). Mola envia columnes des
del Nord i Franco amb Yagüe des del Sud, per consolidar les seves posicions i per enllaçar
els 2 exèrcits nacionals. Mola ocuparà Irun. De Sevilla a Badajoz. Aturats a Toledo. L'exèrcit
rebel és aturat al Jarama (Sud) i Guadalajara (Nord) el març de 1937.
Republicans
Ofensiva des de Catalunya per recuperar Aragó i Mallorca
- L’intent d’ocupar Mallorca partint des de Menorca fou comandat per Alberto Bayo,
però els revoltats amb el suport de la marina italiana van aturar l’expedició
- Des de Catalunya s’envien columnes de milicians per ocupar Aragó, ocupen diverses
ciutats.
- Heroica resistència de Madrid amb l’ajut de les brigades internacionals i de la
columna Llibertat amb el líder B. Durruti. “No passaran”.

2a fase: Ocupació del nord peninsular (abril - octubre 1937)

Nacionals
Franco es dirigeix cap al nord per ocupar-lo, ja que és la zona de les mines, on pot crear
armament i evitar que els republicans en tinguin. Bombardeig a Guernica el 24 abril. S’ocupa
Bilbao al juny, Santander a l’agost i Gijón a l’octubre.
Republicans
Per frenar l’ofensiva del nord van cometre atacs al nord de Madrid i a Aragó, que fracassen.
3a fase: Del front d’Aragó a la batalla de l’Ebre (novembre 1937 - novembre 1938)
Nacionals
Franco i Yagüe dirigits cap a la Mediterrània, primerament fent campanyes a Aragó (Terol).
Conquereixen Lleida i la zona del Baix Ebre.
Republicans
Aconsegueixen recuperar Aragó (Terol). Vicente Rojo llença una ofensiva a l’Ebre amb atacs
sobre Amposta i Mequinensa, que resulta ser una intensa batalla de llarga duració (Batalla
de l’Ebre). L’exèrcit republicà es replega a l’altra banda de l’Ebre a causa de l’aparició de
l’aviació italiana i alemanya.

4a fase: Ocupació de Catalunya i rendició final (desembre 1938 - març 1939)

Nacionals
El gener de 1939 comencen a ocupar Tarragona, després Barcelona, Girona i frontera
francesa, en ordre respectiu. La zona republicana queda reduïda al territori del centre i
sud-est (Madrid i des de València a Almeria). Les tropes franquistes entren i ocupen Madrid,
sense cap resistència. Finalment, ocupen Alacant. La guerra finalitza l’1 d’abril de 1939.

La zona republicana
Hi havia una coalició, es volia realitzar una revolució social i guanyar la guerra alhora.
Revolució social:
- El govern republicà de José Giral va dissoldre l’exèrcit tradicional i va integrar-se en
les milícies.
- Es van crear sindicats que pretenien canvis revolucionaris i organismes que
aplegaven les forces del Front Popular (consells, comitès i juntes).
- Companys crea el comitè central de milícies antifeixistes, el qual pretén unificar tots
els altres comitès i organitzar els milicians.
- Es duen a terme col·lectivitzacions a la propietat industrial i agrària.
Govern d’Unitat (Largo Caballero, setembre 1936 - maig 1937)
- Govern amb republicans, socialistes i comunistes.
- Pretén crear una aliança entre forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la
guerra.
- A Catalunya es forma un altre govern d’unitat presidit per Josep Tarradellas, que vol
eliminar les col·lectivitzacions i crear un exèrcit unificat.
- El maig del 1937 hi ha un enfrontament entre les forces republicanes, hi havia dos
sectors: Republicans comunistes (volen atacar telefònica) i anarquistes.
El govern de Negrín (maig 1937 - març 1939)
- Pretén crear un govern unipartidista.
- Els membres del POUM són detinguts.
- Es reforça el poder central.
- S’integren les milícies en l’exèrcit (anticol·lectivitzador).
- Control sobre la producció industrial i agrària.
- Negrín presenta 13 punts per la rendició:

- Franco rebutja el programa.

- Es signa l’acord de Munic (Gran Bretanya i França reconeixen l’ocupació dels Sudets
duta a terme per Hitler)
- Manuel Azaña dimiteix.
- L’exèrcit passa a ser la columna vertebral del nou règim.