La guerra civil espanyola 1936-1939

→ Antecedents

- Primavera del 1936 gran inestabilitat que afecta a l'exèrcit.

- Militars volen salvar Espanya d’una dictadura comunista per part del Partido
Comunista de España, que l’associen amb la Unió Soviètica.
- Deteriorament important de l’ordre públic, ja que hi ha tensió social traduïda en
violència física. febrer-juliol hi ha 215 morts per causes polítiques.
- Eleccions guanyades pel front popular. 18/02/1936 Azaña governa i segueix el
governs del Front Popular:
- Reforma agrària continua sent molt important.
- Intensificació de la reforma educativa.
- Aplica l’amnistia als presos polítics.
- Restaura el governs de Catalunya: Generalitat, Estatut d’autonomia pel País
Basc i Galícia.
- 7/04/1936: Zamora és destituït de president de la República i Azaña és el nou. Com
ara no hi ha president del Govern assumeix el càrrec el republicà Casares Quiroga.
- Desordres públics a tot el país que els polítics no poden evitar. Es manifesta de 3
maneres:
- Violència al camp: camperols (sobretot a Andalucia) reclamen terres i es
revolten. Conflictes laborals i les dones de les fàbriques van vagues.
- Atacs a edificis religiosos: crema d’esglésies i de convents.
- Atemptats polítics entre falangistes (monàrquics) i sindicalistes (comunistes i
anarquistes).
- 12/07/1936: assassinat tinent Castillo comès per falangistes.
- 13/07/1936: en resposta a l’assassinat de Castillo, la guàrdia d’Assalt
(esquerres) mata a José Calvo Sotelo, un dirigent monàrquic.

→ La radicalització social i política

- A la dreta, augment de les activitats violentes de la Falange Española, requetés i de

la JONS.
- Persecució del partit.
- Detenció de José Antonio Primo de Rivera
- A l’esquerra s’observa una radicalització en determinats sectors del PSOE i la CNT.
- Al PSOE es produeix una divisió entre els partits més radicals de la revolució
social, dirigits per Largo Caballero, i entre els partits de branca moderada.
- A Catalunya, dos partits importants:
- POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista): dirigit per Joaquim Maurín i
Andreu Nin. Comunistes seguidors de Trotski.
- PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): format per comunistes oficials
seguidors d’Stalin i de la URS.
- 1/05/1936: té lloc el Congrés de la CNT a Saragossa. Refermen la seva posició
radical i antirrepublicana amb un programa d’acció radical amb els següents
objectius:
- Supressió del culte religiós públic.
- Confiscació de béns.
 - Organització col·lectiva de la propietat i societat.
- Divisió de l’exèrcit en 2 grups:
- Unió Militar Espanyola (UME).
- Unió Militar Republicana Antifeixista (UMRA)

→ La conspiració militar

Desde la proclamació de la República, una part de l’exèrcit va conspirar en contra (per

exemple, el cop d’estat del general San Jurjo).
La nit de febrer del 1936 en què es van conèixer els resultats de les eleccions, Franco va
proposar la proclamació de l’estat de guerra, cosa que no es va produir per les negatives del
govern.
Com el govern de la República era conscient d’aquest perill, va enviar als militars més
perillosos a la perifèria: Franco, a les Canàries; Manuel Goded, a Mallorca; Emilio Mola, a
Pamplona.
Com Franco està molt lluny per fer un cop d’estat, Joan March serà clau per fer-ne un:
11/07/1936 fa arribar un avió llogat (anomenat Dragon Rapide) al nord d’Àfrica per traslladar
a Franco desde les Canàries fins al Marroc per fer l’aixecament militar.
- 17/07/1936: Franco comença a marxar cap al nord d’Àfrica.
- 18/07/1936: cop d’estat triomfa a Sevilla i es declara l’estat de guerra a tota
Espanya.
- 20/07/1936: la insurrecció no ha triomfat i el país queda dividit:
- Els rebels o sublevats es queden Castella, Aragó, Galícia, Navarra, etc.
- Republicans es queden amb el sud de la Península i zones del nord
industrials amb armament.

→ La insurrecció a Catalunya

- Es localitza a Barcelona.
- Els militars s'alcen la matinada del 19/07. Abandonen les casernes i s’adrecen al
centre de la ciutat. Pretenien ocupar punts clau com la Telefònica de Pl. Catalunya
per assolir el control logístic de la ciutat. Volien controlar els centres oficials.
- Militants de la CNT-FAI vigilaven casernes desde el dia 17, quan van assabentar-se
de l’aixecament militar al nord d’Àfrica. S’alcen des del Quartel El Bruc.
- Els insurrectes són aturats pels obrers anarquistes.
- Goded es desplaça de Mallorca a Barcelona i es rendeix. És detingut i afusellat i la
desmotivació dels insurrectes provoca que les casernes es rendeixin una rere l’altre.
- Els anarquistes s’aprofiten de la situació i entren a la caserna de Sant Andreu per
apoderar-se de les armes (més de 30.000 fusells).
- A partir del 20/07 anarquistes manen a Barcelona per damunt del govern.

→ El poder a la zona republicana

- Forta persecució religiosa: crema d’esglésies, mises prohibides, assalts de convents,

etc.
- A tota l’Espanya fidel a la República, s’organitzen els comitès locals i de província,
que organitzen políticament la ciutat i organitzen l’esforç de guerra.
- S’expropien béns, fàbriques i terres, com l’Hotel Colon i l’Hotel Ritz.
 - Del 18 al 20 de juliol hi ha tres presidents: Quiroga el 18/07, Martínez Barrios el
19/07 i José Giral el dia 20/07.
- Abusos de poder per part de la CNT i molts assassinats (839 religiosos assassinats).
- L’esforç militar dels republicans en els primers mesos de guerra va ser assumit per
les milícies populars, grups de civils organitzats en forma d’exèrcit. Confisquen
mitjans de transport i armes i envien gent al Front d’Aragó a lluitar.
- Els milicians organitzen columnes, la més important és la Columna Durruti, que
està formada per un 90% d’obrers.

→ El poder a la zona insurrecta

- Forta repressió contra allò republicà. Primers dies de la guerra hi ha uns 14.000
assassinats a Andalusia.
- Mitjançant la violència extrema se substitueixen els alcaldes de les ciutats i
governadors republicans.
- Queipo de Llano persegueix homes i hi ha moltes violacions de dones.
- Violència vs. civils del bàndol republicà: bombardejos a la població indefensa. Per
exemple, el bombardeig de Guernica, que serà la primera ciutat en patir un atac
civil.
- Bombardejos aeris a Barcelona el març de 1938. L’aviació italiana i alemanya, partint
desde les seves bases de Mallorca, deixa uns 1.000 morts i 2.000 ferits.
- Tropes insurrectes tenen sempre iniciativa militar.

→ 1a etapa. Juliol-desembre 1936

- Primer objectiu militar dels insurrectes: entrar a Madrid. Mola envia columnes desde
Pamplona i els militars del nord d’Àfrica passen l’estret de Gibraltar amb aviació
facilitada per Mussolini.
- Franco entra a Córdoba i Granada, i ocupa Extremadura mentre passa per anar cap
a Madrid.
- Quan arriba a la rodalia de Madrid, la defensa republicana l’atura. Igualment, el
govern de la República es trasllada a València per seguretat.
- Mola ocupa Sant Sebastià i nacionals ocupen Oviedo.
- D’altra banda, l’objectiu dels republicans és conquerir Saragossa, on són frenats a
causa de la seva desorganització.
- Fracassa l’expedició catalana a Mallorca i Eivissa que tenia com a objectiu conquerir
les illes en poder dels militars revoltats. Mal armament i mala estratègia dels
radicals.

→ 2a etapa. Gener 1937- Novembre 1938

- Etapa decisiva.
- Tropes insurrectes intenten ocupar Madrid de nou. Davant la impossibilitat de fer-ho,
Franco decideix la conquesta de Màlaga i la liquidació del front del nord.
- Màlaga cau ràpidament, de gener al febrer de 1937, però l’ocupació del nord és
força més difícil (junt-octubre 1937) a causa de les resistències obreres.
- Bombardeig de Guernica, el 26/07/1937. Primera ciutat bombardejada per la Legió
Còndor d’Alemanya.
 - Desembre 1937 té lloc la Batalla de Terol, ciutat ocupada pels republicans al gener
de 1938. Al febrer, però, les tropes franquistes recuperen la ciutat violentament i el
govern de la República es trasllada de València a Barcelona.
- Com els insurrectes ocupen Castelló, el bàndol republicà queda dividit en 2.
- Al març, exèrcit de Franco inicia una ofensiva contra el front d’Aragó, entre els
Pirineus i l’Ebre.
- 3/04/1938, Franco ocupa les primeres terres catalanes, com Lleida.
- 5/04/1938 s’anul·la l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
- Exèrcit republicà prepara ofensiva a la zona de l’Ebre per tornar a unir el territori
republicà.
- La ofensiva comença la nit del 24 al 25 de juliol i dura 115 dies, fins el novembre de
1938, i es coneix amb el nom de la Batalla de l’Ebre. Dirigida per Juan Modesto i
Enrique Líster.
- Malgrat les victòries inicials del bàndol republicà, la contraofensiva franquista fa
recular els republicans fins l’altra banda de l’Ebre.
- La Batalla de l’Ebre acaba el 15/11/1938 i es caracteritza per molta violència durant
els combats i uns 50.000 morts.

→ 3a etapa. Desembre 1938- 1 d’abril de 1939

- 23/12/1938 Franco ordena una ofensiva final contra Catalunya.

- L’exèrcit va ocupant tota Catalunya.
- 15/01/1939 entren a Tarragona.
- 26/01/1939 entren a Barcelona.
- 4/02/1939 entren a Girona.
- 9/02/1939 arriben a la frontera francesa.
- Republicans creuen la frontera per fugir, exili del bàndol: La Retirada. Van per
carretera caminant per Pertús. Els espanyols són allotjats en camps de concentració
a la platja.
- Azaña dimiteix com a president de la República el 28/02/1939. No el substitueix
ningú.
- Cop d’estat de Casado sense èxit. Pretén una pau negociada per acabar la guerra
però Franco no ho accepta.
- El 28/03/1939 les tropes franquistes ocupen Madrid, i finalment, la última ciutat
ocupada per l’exèrcit franquista és Alacant el 31/03/1939.

→ La vida a la rereguarda republicana

- A partir del juliol de 1936, es donen tres fenòmens:

- Aparició d’un nou poder polític: el Comitè Central de Milícies Antifeixistes
(CCMA), el 21/07/1936. Format per les forces antifeixistes, les organitzacions
catalanes d’esquerres i anarquistes, fins i tot la CNT.
- El CCMA va durar fins el 26/09/1936, quan es va crear un govern d’unitat
presidit per Josep Tarradellas. El CCMA es dissol l’1 d'octubre i admet les
institucions republicanes com les úniques legítimes.
Nou govern format per discrepàncies entre la CNT i el POUM, que d’una
banda volien la revolució i la guerra, i el PSUC, la UGT i ERC que, d’altra
banda, eren partidaris de guanyar primer la guerra i ajornar la revolució.
 - Aquest mes de juliol s’inicia la col·lectivització espontània de l’economia. El
treballadors, al tornar de la feina es van trobar que es amos havien fugit, i així
la classe treballadora es va fer càrrec de les empreses.
L’expansió d’aquest procés porta la creació del Consell d’Economia de
Catalunya l’11/08/1936. El 24/10/1936 es redacta el Decret de
col·lectivitzacions i control obrer d’indústries i comerços.
- Les transformacions econòmiques van acompanyades de mesures revolucionàries
per part de la nova Generalitat de Tarradellas:
- Municipalització de les cases de lloguer.
- Creació del Consell de l’Escola Nova Unificada.
- Legalització de la majoria d’edat als 18 anys i de l’avortament.

→ La repressió a la rereguarda

- Persecució de grups polítics i socials enemics. Durant els primers dies de la guerra
hi ha una onada anticlerical (crema d’esglésies, convents religiosos, etc).
- Repressió física: la Matança de Paracuellos del Jarama. Dirigida pel partit
comunista. De 4.000 a 6.000 presoners morts de dretes i eclesiàstics.
- A Barcelona, control de la ciutat per part de la CNT. Creació de les txeques, centres
de detenció i tortura d’enemics.
També eren comuns els passejos de camperols andalusos, accions consistents a
anar a buscar algú per assassinar-lo en qualsevol descampat.

→ Acció de govern a la rereguarda republicana

- José Giral dimiteix com a president del Govern i els substitueix Largo Caballero, que
serà president del Govern i ministre de la guerra. Governarà del setembre de 1936 al
maig de 1937.
- Govern d’unitat: trobem membres de la CNT, socialistes, comunistes, i fins i tot una
dona de la CNT, Frederica Montseny.
- Era un govern molt criticat pels militars i els comunistes no estaven d’acord amb
algunes decisions de Caballero. Els anarquistes actuaven autonòmament en l’àmbit
social tot i participar en el govern.
- El desgast del governs provoca protestes, com a Barcelona els Fets de Maig del
1937. Del 2 al 7 de maig tenen lloc enfrontaments armats entre:
- Els favorables al govern:
- ERC, comunistes del PSUC (seguidors d’Stalin), UGT, PSOE i cossos
policials. Favorables de guanyar la guerra.
- No favorables al govern:
- CNT, POUM (seguidors de Trotski). Volen guayar la guerra i fer la
revolució.
- 2/05/1937 el conseller de Seguretat Interior ordena l’ocupació de l’edifici de la
Telefònica controlat per la CNT per limitar el poder dels anarquistes. Com
tenen armes, es resisteixen i durant 6 dies Barcelona s’omple de barricades i
d’enfrontaments armats que causen més de 5.000 morts. El govern s’imposa
i els anarquistes perden poder.
- Després dels Fets de maig, Largo Caballero deixa el govern i el POUM es
dissol i desapareix.
 - El socialista Juan Negrín serà el nou encarregat de la formació d’un nou govern,
amb el suport del PSOE i el PCE. La CNT queda fora i els comunistes guanyen
poder a l’exèrcit i govern. Rebran ajuda soviètica d’Stalin.
- Andreu Nin del POUM serà detingut i assassinat.
- Negrín suprimeix el Consell d’Aragó, treu les competències ala Generalitat de
Catalunya i potència un exèrcit popular.
- A més, redacta els 13 punts de Negrín, amb els quals pretén temptejar la
possibilitat d’un armistici, és a dir, signar la pau amb el bàndol nacional. Franco ho
rebutja completament.

→ La rereguarda insurrecta

- Partidaris de la dictadura com a govern.

- Nucli principal: militars i falangistes, antimonàrquics i antidemocràtics.
- Hi haurà certes discrepàncies entre els antimonàrquics i els carlins, que volen que
Espanya torni a ser una monarquia amb Xavier de Borbó-Parma. D’altra banda,
també hi ha monàrquics conservadors alfonsins, que volen com a rei a Alfons XIII.
- Per tant, falangisme vs. carlisme vs. conservadorisme monàrquic.
- Grans tensions polítiques que provoquen esdeveniments com els Fets de
Salamanca, l’abril de 1937, entre sectors falangistes. Franco reacciona i el
19/04/1937 promulga el Decret d’unificació, segons el qual es crea un partit únic
feixista, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
- Franco ara és: generalíssim de l’exèrcit, cap de l’Estat i del govern i cap del partit
polític únic.
- A més, reben el suport incondicional de l’Església. Els bisbes espanyols presidits pel
Bisbe Isidre Gomà publiquen una carta, Sobre la cruzada liberación nacional, que
qualifica l’aixecament militar de croada cristiana. Aquesta carta és firmada per tots
els bisbes menys pel bisbe de Vitòria (Mateo Múgica) i el de Tarragona (Francesc
Vidal i Barraquer).

→ L’ajuda internacional

- El Front Popular governa a Espanya i França quan esclata la guerra. +

- Règims dictatorials a molts països: nazisme alemany, feixisme italià i règim
comunista soviètic. Només França, Gran Bretanya i els Països Baixos tenen règims
democràtics.
- La República esperava l’ajut de França, mentre que els insurrectes la demanaven a
l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. No obstant, a l’agost de 1936 França i Gran
Bretanya creen el Comitè de no intervenció, un acord europeu que impedia
qualsevol tipus d’ajut a cap dels dos bàndols.
- Encara que es firmés aquest acord, només es va evitar que un dels dos bàndols
rebés ajuda, els republicans, que van sortir perjudicats. Alemanya i Itàlia van
incomplir el tractat i van donar suport als insurrectes amb ajut material i humà.
- L’ajuda d’Alemanya i Itàlia comença el juliol de 1936, quan s’envien nou bombarders
italians al Marroc i vint avions de transport alemanys per passar l’estret de Gibraltar.
- Alemanya, ajuda oficialment els insurrectes el 6 de novembre de 1936, quan
envia la Legió Còndor, un grup d’avions de combat, artilleria i infanteria, a
canvi d’uns 215M de dòlars.
 - Itàlia, envia l’any 1937 el Cos de Tropes Voluntàries: molts homes i avions
que bombardegen Barcelona desde Mallorca.
- Bàndol republicà: rep l’ajuda de la Unió Soviètica. Stalin envia 100 tancs, 100 avions
anomenats xatos i uns 6.000 homes, a canvi de 510 tones d’or. Aquesta ajuda era
controlada pels comunistes.
- L’octubre de 1936 el bàndol republicà rep l’ajuda de les Brigades Internacionals,
unitats militars formades per uns 40.000 voluntaris de diversos països que s’oferien
per lluitar al costat dels republicans. La seva base general estava a Albacete, des
d’on es van organitzar en brigades per països. Els batallons de les brigades portaven
el nom d’una persona referent del seu país, per exemple, la d’Estats Units
s’anomenava Lincoln i la d’Alemanya, Thälmann.

→ Causes remotes de la guerra

- Són causes que venen de ja fa temps.

- Durant el segle XIX tenen lloc moltes revolucions liberals i molts grups no han
assimilat que ja no tenen el poder.
- Actitud conservadora de l’exèrcit.
- Espanya és un país amb retard econòmic i social. Per exemple, la Revolució
Industrial es produeix tard i només a Catalunya i al País Basc. Predomini al país
d’una economia agrària amb un repartiment injust de les terres.
- Alt analfabetisme, feblesa de l’Estat, manca d’infraestructures educatives i predomini
ideològic de l’Església.
- Ideologies dominants a Europa com el feixisme contràries al comunisme.

→ Causes properes de la guerra

- Reformisme democràtic dels anys 20, que preveia el sufragi universal, més llibertats,
millora de les relacions laborals, etc.
- Augment del feixisme a Europa.
- Creixement de la ideologia comunista, seguint el model de l’URSS.